La jurisprudence désigne l'ensemble des décisions de justice relatives à une question juridique donnée. Il s'agit donc de décisions précédemment rendues, qui illustrent comment un problème juridique a été résolu[réf. souhaitée].

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La jurisprudence désigne l'ensemble des décisions de justice relatives à une question juridique donnée. Il s'agit donc de décisions précédemment rendues, qui illustrent comment un problème juridique a été résolu[réf. souhaitée]span /. La jurisprudence est constituée d'abord des décisions rendues par les hautes cours nationales, mais aussi, avec un poids moindre, de celles rendues par des cours.On peut aussi bien utiliser le terme "jurisprudence" pour désigner l'ensemble des décisions rendues par les juges, ou bien une jurisprudence en particulier, c'est-à-dire une décision qu'un juge a prise relativement à une question de droit donnée.L'importance accordée à la jurisprudence varie selon les systèmes juridiques. Dans la tradition juridique anglo-saxonne de la common law, la jurisprudence est une source importante du droit, et elle lie les juges dans l'avenir (voir la règle du précédent). Dans les pays de droit romain (traditions de droit civil), l'importance de respecter la jurisprudence est nettement moins importante.Dans un sens ancien, la jurisprudence était la science du droit. Cette signification est toujours utilisée en anglais, où le terme jurisprudence se réfère à la philosophie du droit (comme la jurisprudence des principes et la jurisprudence des concepts).
  • Правова́я нау́ка, юриспруде́нция (лат. jūris prūdentia — «правоведение», от лат. jūs, род. п. jūris — «право» и лат. prūdentia — «предвидение», «знание») — это комплексная наука, изучающая свойства государства и права; совокупность правовых знаний; практическая деятельность юристов и система их подготовки.Таким образом под юриспруденцией понимают несколько взаимосвязанных понятий: Науку о государстве и праве, изучающую результаты правового регулирования и выдвигающую правовые идеи о возможности внесения прогрессивных изменений в механизм и способы регулирования общества. Совокупность знаний о государстве, управлении, праве, наличие которых даёт основание для профессионального занятия юридической деятельностью. Практическое применение юридических знаний, деятельность юристов.Правовые науки, юридические науки — общественные науки, изучающие право, правовую систему как систему социальных норм, правотворческую и правоприменительную деятельность.В России использовался и используется термин «Законоведение» и «Правоведение»
  • Юриспруденция е теория и философия на правото. В тази област работят изследователи на юриспруденцията, правните теоретици - правните философи, социални теоретици на правото, които анализират "природата на правото", правното мислене, правните системи и правните институции. Модерната юриспруденция започва през 18 век и се фокусира върху основните принципи на естественото право, гражданското право и правото на народите. Юриспруденцията може да се разглежда в няколко основни категории според типа въпроси, на които учените се опитват да отговорят или типа юриспруденция или школи на мисълта, които търсят най-добрите отговори на тези въпроси. Съвременната философия на правото, която се занимава с общата юриспруденция разглежда тези проблеми най-общо в две групи: 1) Вътрешни проблеми на правото и правните системи като такива. 2) Проблеми на правото като специфична социална институция и нейните връзки с по-мащабната политическа и социална ситуация, в която то се развива.Отговори на тези въпроси дават четирите основни школи на мисълта в общата юриспруденция:Естествено право Правен позитивизъмПравен реализъмКритически правни изследвания↑ ↑ 2,0 2,1
  • Jurisprudence is the study and theory of law. Scholars in jurisprudence, also known as legal theorists (including legal philosophers and social theorists of law), hope to obtain a deeper understanding of the nature of law, of legal reasoning, legal systems and of legal institutions. Modern jurisprudence began in the 18th century and was focused on the first principles of the natural law, civil law, and the law of nations. General jurisprudence can be broken into categories both by the type of question scholars seek to answer and by the theories of jurisprudence, or schools of thought, regarding how those questions are best answered. Contemporary philosophy of law, which deals with general jurisprudence, addresses problems in two rough groups: (1.) Problems internal to law and legal systems as such. (2.) Problems of law as a particular social institution as it relates to the larger political and social situation in which it exists.Answers to these questions come from four primary schools of thought in general jurisprudence:Natural law is the idea that there are rational objective limits to the power of legislative rulers. The foundations of law are accessible through human reason and it is from these laws of nature that human-created laws gain whatever force they have.Legal positivism, by contrast to natural law, holds that there is no necessary connection between law and morality and that the force of law comes from some basic social facts. Legal positivists differ on what those facts are.Legal realism is a third theory of jurisprudence which argues that the real world practice of law is what determines what law is; the law has the force that it does because of what legislators, judges, and executives do with it. Similar approaches have been developed in many different ways in sociology of law.Critical legal studies is a younger theory of jurisprudence that has developed since the 1970s. It is primarily a negative thesis that holds that the law is largely contradictory, and can be best analyzed as an expression of the policy goals of the dominant social group.Also of note is the work of the contemporary Philosopher of Law Ronald Dworkin who has advocated a constructivist theory of jurisprudence that can be characterized as a middle path between natural law theories and positivist theories of general jurisprudence.A further relatively new field is known as therapeutic jurisprudence, concerned with the impact of legal processes on wellbeing and mental health.The English term is based on the Latin word jurisprudentia: juris is the genitive form of jus meaning "law", and prudentia means "prudence" (also: discretion, foresight, forethought, circumspection; refers to the exercise of good judgment, common sense, and even caution, especially in the conduct of practical matters). The word is first attested in English in 1628, at a time when the word prudence had the now obsolete meaning of "knowledge of or skill in a matter". The word may have come via the French jurisprudence, which is attested earlier.
  • Nauki prawne – zbiór nauk społecznych zawierających elementy nauk humanistycznych i nauk ścisłych, zajmujących się prawem.Jako synonimy nauk prawnych używa się również terminów prawoznawstwo czy jurysprudencja, są to jednak terminy wieloznaczne. Prawoznawstwo oznaczać może również teorię prawa, natomiast jurysprudencja uznawana jest za jedną z ogólnych nauk prawnych, specyficzną szczególnie dla krajów common law.Prawoznawstwo nie jest nauką spójną i jednolitą, co jest konsekwencją różnorodnych perspektyw w badaniu prawa, a także różnych celów stawianych przed badaczami (praktycznych lub teoretycznych).
  • A jogfilozófia a joggal és törvénnyel foglalkozó filozófiai ág. Művelői a jog, a törvények természetének mélyebb megértését tűzték ki maguk elé. A jogfilozófia fejlődése során három meghatározó szemléletmódja alakult ki: A természetjogi filozófia arra az ötletre épül, mely szerint az embert megváltozhatatlan, természetből eredő törvények övezik, és jogalkotóink feladata ezen törvények meghatározása, leírása, kodifikációja. Az analitikus jogfilozófia a következő kérdéseket teszi fel: Mi a törvény? Mik a jogérvényesség kritériumai? Mi a jog és a morál kapcsolata? etc. A normatív jogfilozófia fő problémája a jog mibenlétének kérdése. A moralitással és a politikai filozófiával van átfedésben, és tartalmaz olyan kérdéseket, mint például Engedelmeskedni kell-e egyáltalán a jognak? Mikor és hogyan büntethetők a jogsértők? Hogyan válasszuk meg a büntetések mértékét? Hogyan ítélkezzenek a bírók? A modern jogfilozófia elsődlegesen a nyugati eszmék hatása alatt áll. A nyugati törvénykezési tradíciók oly mértékben áthatották a világot, hogy univerzálisnak tekinthetők. Mégis, a filozófiatörténetben számtalan példát találunk arra, hogy arab filozófusoktól kezdve az ókori görögökig milyen végtelenül sokféleképpen gondolkodtak ezekről a kérdésekről.
  • Die Rechtswissenschaft oder Jurisprudenz (von lateinisch iuris prudentia) befasst sich mit der Auslegung, der systematischen und begrifflichen Durchdringung gegenwärtiger und geschichtlicher juristischer Texte und sonstiger rechtlicher Quellen. Eine sachgerechte Deutung juristischer Texte schließt eine wissenschaftliche Beschäftigung mit der Entstehung und der Anwendung von Rechtsquellen und Normen ein. Grundlegend für diese Arbeit ist ein Verständnis der Rechtsgeschichte, Rechtsphilosophie, Rechtstheorie, Rechtspolitik und Rechtssoziologie. Die vorgenannten Disziplinen werden zusammen mit der Rechtsdogmatik und Methodenlehre auch im Plural als Rechtswissenschaften bezeichnet.Eine klassische Definition dessen, was Rechtswissenschaft ist, gibt der römische Jurist Ulpian: Rechtswissenschaft ist die Kenntnis der menschlichen und göttlichen Dinge, die Wissenschaft vom Gerechten und Ungerechten. Vorlage:".Das „Göttliche“ im Sinne des kanonischen Rechts ist an deutschen Universitäten zwar erst lange nach der Aufklärung, aber in der Gegenwart dennoch endgültig als Pflichtfach aus den rechtswissenschaftlichen Lehrplänen entfernt worden.In Deutschland findet sich noch heute der Pluralbegriff Jura (lat. „die Rechte“), die Singular-Form Jus oder das lateinische Ius ist eher in Österreich und der Schweiz gebräuchlich.Neben dem weltlichen Recht und seiner Rechtswissenschaft gibt es noch religiös begründete Rechtswissenschaften. Das christliche Recht wird im deutschen Sprachraum oft als Kirchenrecht bezeichnet. Das Recht der katholischen Kirche ist das kanonische Recht. Mit dem Recht des Islam (Scharīʿa) beschäftigt sich die islamische Rechtswissenschaft (Fiqh). Neben der Theologie, Medizin und Philosophie ist die Rechtswissenschaft eine der klassischen Universitätsdisziplinen.
  • La jurisprudencia: Es el conjunto de decisiones, de los tribunales sobre una materia determinada, de las cuales se puede extraer la interpretación dada por los jueces a una situación concreta. Tiene un valor fundamental como fuente de conocimiento del Derecho positivo, con el cual se procura evitar que una misma situación jurídica, sea interpretada en forma distinta por los tribunales, esto es lo que se conoce como el principio unificador (art. 321 CPC) de la jurisprudencia, cuya aplicación reposa en el Tribunal Supremo de Justicia, TSJ. Se entiende por jurisprudencia a la doctrina establecida por los órganos judiciales del Estado (por lo general, el Tribunal Supremo o Tribunales Superiores de Justicia) que se repiten en más de una resolución. Esto significa que para conocer el contenido completo de las normas vigentes, hay que considerar cómo han sido aplicadas en el pasado. En otras palabras, la jurisprudencia es el conjunto de sentencias que han resuelto casos fundamentándose en ellas mismas.El estudio de las variaciones de la jurisprudencia a lo largo del tiempo es la mejor manera de conocer las evoluciones en la aplicación de las leyes, quizás con mayor exactitud que el mero repaso de las distintas reformas del Derecho positivo que en algunos casos no llegan a aplicarse realmente a pesar de su promulgación oficial.En el Derecho anglosajón es una fuente de importante magnitud, debido a que los jueces deben fundamentar sus decisiones o sentencias judiciales mediante un estudio minucioso de los precedentes, hechos o pruebas que incriminen al detenido sin violar o vulnerar sus principales derechos.En el Derecho continental, la jurisprudencia es también una fuente formal, aunque varia sustancialmente su valor y fuerza vinculante de acuerdo a las legislaciones locales de cada país. Es así que en algunos casos, los fallos de cierto tipo de tribunales superiores son de aplicación obligatoria para supuestos equivalentes en tribunales inferiores; en otros, las decisiones de instancias jurisdiccionales similares no son por lo regular vinculantes para jueces inferiores, excepto que se den ciertas circunstancias específicas a la hora de unificar criterios interpretativos uniformes sobre cuestiones determinadas en materia de derecho (como en el caso de las sentencias plenarias en el derecho argentino). Finalmente, y como alternativa más extendida en los Estados que ostentan estos sistemas jurídicos, puede que los fallos de nivel superior, en ningún supuesto resulten obligatorios para el resto de los tribunales, aunque sí suelen ostentar importante fuerza dogmática a la hora de predecir futuras decisiones y establecer los fundamentos de una petición determinada frente a los tribunales inferiores.En todo caso, tampoco el estudio de las sentencias nos da la medida exacta de la realidad del Derecho porque ocurre que en ocasiones y por diversas razones las sentencias dejan de cumplirse o aplicarse.Esto es así especialmente cuando el poder judicial entra en colisión con otros poderes del Estado moderno como el ejecutivo y el legislativo, y aunque compromete el principio de separación de poderes es un fenómeno que no puede desconocerse completamente al elaborar una teoría del Derecho, a riesgo de que aparezca como totalmente separada de la realidad jurídica y social.La jurisprudencia se inspira en el propósito de obtener una interpretación uniforme del derecho en los casos que la realidad presenta a los jueces.
  • Jurisprudência (do latim: jus "justo" + prudentia "prudência") é o termo jurídico que designa o conjunto das decisões sobre interpretações das leis feitas pelos tribunais de uma determinada jurisdição.
  • S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país. També es pot considerar el conjunt de sentències fermes i uniformes dictats pels òrgans jurisdiccionals de l'Estat. Això significa que per conèixer el contingut cabal de les normes vigents s'ha de considerar com s'han anat aplicant en cada moment.L'estudi de les variacions de la jurisprudència al llarg del temps és la millor manera de conèixer les evolucions en l'aplicació de les lleis, potser amb més exactitud que el simple repàs de les diferents reformes del Dret positiu que en alguns casos no arriba a aplicar-se realment tot i la seva promulgació oficial.En el Dret anglosaxó és una font de primera magnitud, a causa del fet que els jutges han de fonamentar les seves decisions o sentències mitjançant un estudi minuciós dels precedents.En el Dret continental, la jurisprudència és també una font formal, tot i que en varia substancialment el valor i la força vinculant d'acord amb les legislacions locals de cada país. D'aquesta manera, les sentències de cert tipus de tribunals superiors són d'aplicació obligatòria per a suposats equivalents en tribunals inferiors; en altres, les decisions d'instàncies jurisdiccionals similars no són per regla vinculants per a jutges inferiors, excepte en cas que es donin certes circumstàncies específiques a l'hora d'unificar criteris interpretatius uniformes sobre qüestions determinades en matèria de dret (com és el cas de les sentències plenàries en el dret argentí). Finalment, i com a alternativa més estesa dels Estats que ostenten aquests sistemes jurídics, es pot donar el cas que les decisions de nivell superior en cap cas resulten obligatoris per la resta dels tribunals, tot i que sí que solen ostentar una important força dogmàtica a l'hora de preveure futures decisions i establir els fonaments d'una petició determinada enfront dels tribunals inferiors.En tot cas, l'estudi de les sentències tampoc ens dóna la mesura exacta de la realitat del Dret perquè a vegades, i per diverses raons, les sentències deixen de complir-se o aplicar-se.Això és així especialment quan el poder judicial entra en col·lisió amb altres poders de l'Estat, com el executiu i el legislatiu, i tot i que compromet el principi de la separació de poders, és un fenomen que no es pot ignorar completament a l'elaborar una teoria del Dret, arriscant-se a que aparegui totalment separada de la realitat jurídica i social.de:Fallrechteo:Jurisprudencofi:Oikeuskäytäntöja:判例nl:Jurisprudentiepl:Jurysprudencjasv:Rättspraxiszh:判例法
  • 법학(法學)은 법률을 연구 대상으로 하는 학문이다. 즉, 헌법, 민법, 상법, 형법과 같은 법률의 해석을 다루는 법해석학이라고 할 수 있다. 법학에서는 법의 개념을 정리하고 법률의 종류를 분류하며 법의 효력, 적용과 해석 등을 연구한다.대한민국의 경우에는 대륙법 계통이 가지던 고질적 단점이기도 했던 문제를 보여왔다. 즉, 법학이 사회문제와 법현실을 오랫동안 외면하고 오로지 법률학에만 치중한 결과 개념법학, 체제법학이라는 비난에서 벗어나지 못해왔으며, 특히 사법시험을 합격하기 위해 법학이 수험생들을 위한 수험과목 정도로 전락했다는 수험법학이라는 오명을 제기한 의견들도 유력히 제기되어왔다. 그러나 민주화가 진전됨에 따라 많은 연구자들에 의해 올바른 접근과 방법론에 따른 연구성과가 축적되어 오기도 했다.분류위의 이끄는 문장을 "법학(法學)은 법을 연구 대상으로 하는 학문이다. 즉, 최고 상위법인 헌법, 국회 제정법인 민법, 상법, 형법과 같은 법률, 행정입법인 명령, 조례, 규칙 등 을 연구하는 학문이다. 법 학의 연구분야는 법철학 · 법사회학 · 법제사학 · 비교법학 · 법해석학 · 법정책학 · 법의학 등으로 구분된다. 법학에서는 법체계, 법의 연원, 법의 분류를 연구하고, 나아가 법의 주요개념을 정리하고 법률의 종류를 분류하며 법의 효력, 적용과 해석 등을 연구한다.[2]
  • Zuzenbidean, jurisprudentzia epaitegiek euren epai eta ebazpenetan osatzen duten doktrina juridikoa da. Euskal Herriko zuzenbideetan jurisprudentziak arau juridikoa sortzeko baliorik ez badu ere, common law jarraitu edo ingeles tradizioko zuzenbidea duten herrialdeetan jurisprudentzia lehene mailako zuzenbidearen iturria da.de:Fallrechten:Case laweo:Jurisprudencoja:判例ko:판례nl:Jurisprudentiezh:判例法
  • Per giurisprudenza si intende lo studio del diritto e per estensione anche i criteri seguiti dai giudici nell'applicazione delle norme, nonché l'insieme delle sentenze emesse dai giudici.
  • 法学(ほうがく、独: Rechtswissenschaft, Jurisprudenz、仏: 英: jurisprudence、伊: Giurisprudenza)は、法(独: Recht、仏: droit、英: law、伊: Legge、羅: jus)又は法律(独: Gesetz、仏: loi、伊: Diritto、英: laws、羅: lex)についての学問(独: Wissenschaft)である。法律学ともいう。
  • Rechtsgeleerdheid of rechtswetenschap is de wetenschap van het recht. Men moet echter bij het woord "wetenschap" als men het op de rechtsgeleerdheid wil toepassen goed onderscheid maken tussen enerzijds wetenschap, die gebaseerd is op waarneming of proefondervindelijk onderzoek, en anderzijds geleerdheid, die werkt met interpretatie en belezenheid. Rechtsgeleerdheid is meer de tweede vorm van wetenschap. Zij bestaat in belezenheid in de juridische literatuur en vaardigheid om het daarin gevondene toe te passen op de feiten. De Romeinen, die een zeer belangrijk aandeel hebben gehad in de ontwikkeling van het rechtsgeleerde denken, spraken bij voorkeur van een "ars", hetgeen men in dit geval het beste kan vertalen als "ambacht" of "kunde".In Nederland en Vlaanderen kan men rechtsgeleerdheid studeren aan de meeste universiteiten. De universitaire studie rechtsgeleerdheid wordt in de volksmond veelal rechten genoemd. Iemand die het doctoraaldiploma (Nederland) of licentiaatsdiploma (Vlaanderen) rechten behaald heeft, mag zichzelf Master of Laws (LL.M.) noemen. Daarnaast mag de klassieke titel meester in de rechten (mr.) gebruikt worden. Bij sommige studierichtingen werd echter opgeleid tot doctorandus (drs.). Iemand die niet de masteropleiding heeft afgerond, maar wel het bachelor-deel, mag zichzelf Bachelor of Laws (LL.B.) noemen. Deze graad is enigszins vergelijkbaar met het vroegere "kandidaats-examen".De uitdrukking rechten stamt uit het universitair onderwijs in de middeleeuwen toen men aan de juridische faculteiten zowel het Romeins recht als het canoniek recht kon studeren. Men kon dan ook de graad van doctor in de beide rechten, doctor utriusque iuris, behalen.
  • Právní věda neboli jurisprudence (latinsky iuris prudentia) je věda zkoumající z různých hledisek právo, a to ať již právo pozitivní (platné), tak i právo přirozené.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 175155 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 13751 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 43 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110504708 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2004 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
prop-fr:base
  • CC
prop-fr:collection
  • Études juridiques
prop-fr:directeur
  • oui
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:nom
  • Molfessis
prop-fr:numéro
  • 5 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Nicolas
prop-fr:texte
  • article 5
prop-fr:titre
  • CanLII
  • La Cour de cassation et l'élaboration du droit
  • Les revirements de jurisprudence : rapport remis à Monsieur le Premier Président Guy Canivet
prop-fr:url
prop-fr:volume
  • 20 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Economica
  • Juris Classeur
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La jurisprudence désigne l'ensemble des décisions de justice relatives à une question juridique donnée. Il s'agit donc de décisions précédemment rendues, qui illustrent comment un problème juridique a été résolu[réf. souhaitée]<span />.
  • Jurisprudência (do latim: jus "justo" + prudentia "prudência") é o termo jurídico que designa o conjunto das decisões sobre interpretações das leis feitas pelos tribunais de uma determinada jurisdição.
  • Zuzenbidean, jurisprudentzia epaitegiek euren epai eta ebazpenetan osatzen duten doktrina juridikoa da. Euskal Herriko zuzenbideetan jurisprudentziak arau juridikoa sortzeko baliorik ez badu ere, common law jarraitu edo ingeles tradizioko zuzenbidea duten herrialdeetan jurisprudentzia lehene mailako zuzenbidearen iturria da.de:Fallrechten:Case laweo:Jurisprudencoja:判例ko:판례nl:Jurisprudentiezh:判例法
  • Per giurisprudenza si intende lo studio del diritto e per estensione anche i criteri seguiti dai giudici nell'applicazione delle norme, nonché l'insieme delle sentenze emesse dai giudici.
  • 法学(ほうがく、独: Rechtswissenschaft, Jurisprudenz、仏: 英: jurisprudence、伊: Giurisprudenza)は、法(独: Recht、仏: droit、英: law、伊: Legge、羅: jus)又は法律(独: Gesetz、仏: loi、伊: Diritto、英: laws、羅: lex)についての学問(独: Wissenschaft)である。法律学ともいう。
  • Právní věda neboli jurisprudence (latinsky iuris prudentia) je věda zkoumající z různých hledisek právo, a to ať již právo pozitivní (platné), tak i právo přirozené.
  • 법학(法學)은 법률을 연구 대상으로 하는 학문이다. 즉, 헌법, 민법, 상법, 형법과 같은 법률의 해석을 다루는 법해석학이라고 할 수 있다. 법학에서는 법의 개념을 정리하고 법률의 종류를 분류하며 법의 효력, 적용과 해석 등을 연구한다.대한민국의 경우에는 대륙법 계통이 가지던 고질적 단점이기도 했던 문제를 보여왔다. 즉, 법학이 사회문제와 법현실을 오랫동안 외면하고 오로지 법률학에만 치중한 결과 개념법학, 체제법학이라는 비난에서 벗어나지 못해왔으며, 특히 사법시험을 합격하기 위해 법학이 수험생들을 위한 수험과목 정도로 전락했다는 수험법학이라는 오명을 제기한 의견들도 유력히 제기되어왔다. 그러나 민주화가 진전됨에 따라 많은 연구자들에 의해 올바른 접근과 방법론에 따른 연구성과가 축적되어 오기도 했다.분류위의 이끄는 문장을 "법학(法學)은 법을 연구 대상으로 하는 학문이다.
  • Юриспруденция е теория и философия на правото. В тази област работят изследователи на юриспруденцията, правните теоретици - правните философи, социални теоретици на правото, които анализират "природата на правото", правното мислене, правните системи и правните институции. Модерната юриспруденция започва през 18 век и се фокусира върху основните принципи на естественото право, гражданското право и правото на народите.
  • Nauki prawne – zbiór nauk społecznych zawierających elementy nauk humanistycznych i nauk ścisłych, zajmujących się prawem.Jako synonimy nauk prawnych używa się również terminów prawoznawstwo czy jurysprudencja, są to jednak terminy wieloznaczne.
  • Jurisprudence is the study and theory of law. Scholars in jurisprudence, also known as legal theorists (including legal philosophers and social theorists of law), hope to obtain a deeper understanding of the nature of law, of legal reasoning, legal systems and of legal institutions. Modern jurisprudence began in the 18th century and was focused on the first principles of the natural law, civil law, and the law of nations.
  • S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país. També es pot considerar el conjunt de sentències fermes i uniformes dictats pels òrgans jurisdiccionals de l'Estat.
  • Правова́я нау́ка, юриспруде́нция (лат. jūris prūdentia — «правоведение», от лат. jūs, род. п. jūris — «право» и лат.
  • Rechtsgeleerdheid of rechtswetenschap is de wetenschap van het recht. Men moet echter bij het woord "wetenschap" als men het op de rechtsgeleerdheid wil toepassen goed onderscheid maken tussen enerzijds wetenschap, die gebaseerd is op waarneming of proefondervindelijk onderzoek, en anderzijds geleerdheid, die werkt met interpretatie en belezenheid. Rechtsgeleerdheid is meer de tweede vorm van wetenschap.
  • A jogfilozófia a joggal és törvénnyel foglalkozó filozófiai ág. Művelői a jog, a törvények természetének mélyebb megértését tűzték ki maguk elé. A jogfilozófia fejlődése során három meghatározó szemléletmódja alakult ki: A természetjogi filozófia arra az ötletre épül, mely szerint az embert megváltozhatatlan, természetből eredő törvények övezik, és jogalkotóink feladata ezen törvények meghatározása, leírása, kodifikációja.
  • La jurisprudencia: Es el conjunto de decisiones, de los tribunales sobre una materia determinada, de las cuales se puede extraer la interpretación dada por los jueces a una situación concreta. Tiene un valor fundamental como fuente de conocimiento del Derecho positivo, con el cual se procura evitar que una misma situación jurídica, sea interpretada en forma distinta por los tribunales, esto es lo que se conoce como el principio unificador (art.
  • Die Rechtswissenschaft oder Jurisprudenz (von lateinisch iuris prudentia) befasst sich mit der Auslegung, der systematischen und begrifflichen Durchdringung gegenwärtiger und geschichtlicher juristischer Texte und sonstiger rechtlicher Quellen. Eine sachgerechte Deutung juristischer Texte schließt eine wissenschaftliche Beschäftigung mit der Entstehung und der Anwendung von Rechtsquellen und Normen ein.
rdfs:label
  • Jurisprudence
  • Giurisprudenza
  • Jogfilozófia
  • Jurisprudence
  • Jurisprudencia
  • Jurisprudentzia
  • Jurisprudència
  • Jurisprudência
  • Nauki prawne
  • Právní věda
  • Rechtsgeleerdheid
  • Rechtswissenschaft
  • Юриспруденция
  • Юриспруденция
  • 法学
  • 법학
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:education of
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:formation of
is prop-fr:principauxIntérêts of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of