Le droit naturel (en latin jus naturale) est l'ensemble des normes prenant en considération la nature de l'homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel s'oppose au droit positif, et diffère du concept de loi naturelle. En outre, le droit naturel se distingue des droits naturels : ces derniers se réfèrent à des droits subjectifs, tels que, par exemple, les droits de l'homme.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le droit naturel (en latin jus naturale) est l'ensemble des normes prenant en considération la nature de l'homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel s'oppose au droit positif, et diffère du concept de loi naturelle. En outre, le droit naturel se distingue des droits naturels : ces derniers se réfèrent à des droits subjectifs, tels que, par exemple, les droits de l'homme. On parle de droits naturels pour ceux-ci parce qu'on présume que ces droits seraient issus de la nature humaine, et qu'ils seraient donc inhérents à chacun, indépendamment de sa position sociale, de son ethnie, de sa nationalité, ou de toute autre considération.Les premières formulations du concept de droit naturel viennent de l'école de Salamanque, et ont ensuite été reprises et reformulées par les théoriciens du contrat social (Hobbes, Locke, Rousseau) à partir de la notion nouvelle pour l'époque d'état de nature.Les théoriciens et les défenseurs de la notion de droit naturel sont appelés « jusnaturalistes », et la doctrine correspondante « jusnaturalisme ».Au sens large, le droit naturel désigne toute recherche objective de normes de droit en fonction des seules caractéristiques propres à l'être humain, indépendamment des conceptions du droit déjà en vigueur dans les sociétés humaines. Juridiquement le droit naturel est une « règle considérée comme conforme à la nature (de l'homme ou des choses) et à ce titre reconnue comme de droit idéal ». Le droit naturel s'oppose au positivisme juridique.Le droit naturel étant supposé exister partout même s'il n'est pas effectivement appliqué et sanctionné, il n'est donc pas nécessairement un droit opposable ; étant fondé sur la nature humaine et non sur la réalité sociale dans laquelle vit chaque individu, le droit naturel est réputé universellement valable même dans les lieux et aux époques où il n'existe aucun moyen concret de le faire respecter.L'expression droit naturel est susceptible d'acceptions légèrement différentes : recherche du juste par une analyse rationnelle et concrète des réalités sociales dans leur contexte mondial, orientée par la considération de la finalité de l'homme dans l'Univers ; principes immuables, découverts par la raison, permettant d'éprouver la valeur des règles de conduite admises par le droit objectif, qui dérivent du comportement « naturel » (instinctif) des êtres.
  • Natural law, or the law of nature (Latin: lex naturalis), is a system of law that is determined by nature, and so is universal. Classically, natural law refers to the use of reason to analyze human nature — both social and personal — and deduce binding rules of moral behavior from it. Natural law is often compared with the positive law of a given political community, society, or state. In legal theory, on the other hand, the interpretation of positive law requires some reference to natural law. On this understanding of natural law, natural law can be invoked to criticize judicial decisions about what the law says but not to criticize the best interpretation of the law itself. Some scholars use natural law synonymously with natural justice or natural right (Latin ius naturale), while others distinguish between natural law and natural right.Although natural law is often conflated with common law, the two are distinct in that natural law is a view that certain rights or values are inherent in or universally cognizable by virtue of human reason or human nature, while common law is the legal tradition whereby certain rights or values are legally cognizable by virtue of judicial recognition or articulation. Natural law theories have, however, exercised a profound influence on the development of English common law, and have featured greatly in the philosophies of Thomas Aquinas, Francisco Suárez, Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grotius, Samuel von Pufendorf, John Locke, Francis Hutcheson, Jean Jacques Burlamaqui, and Emmerich de Vattel. Because of the intersection between natural law and natural rights, it has been cited as a component in the United States Declaration of Independence and the Constitution of the United States, as well as in the Declaration of the Rights of Man and of the Citizen. Declarationism states that the founding of the United States is based on Natural law.
  • Per giusnaturalismo o dottrina del diritto naturale (dal latino ius naturale, «diritto di natura») s'intende la corrente di pensiero giusfilosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia»), preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana) e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale per decidere le controversie fra gli Stati e fra il governo e il suo popolo».Secondo la dottrina giusnaturalistica il diritto positivo non si adegua mai completamente alla legge naturale, perché esso contiene elementi variabili e accidentali, mutevoli in ogni luogo e in ogni tempo: i diritti positivi sono realizzazioni imperfette e approssimative della norma naturale e perfetta, la quale, da quanto risulta dal manuale settecentesco di Gottfried Achenwall intitolato Jus naturae in usum auditorum, può servire «in via sussidiaria per colmare le lacune del diritto positivo». I temi affrontati dai teorici della dottrina del diritto naturale attengono al diritto, perché pongono in discussione la validità delle leggi, alla morale, in quanto riguardano l'intima coscienza dell'uomo, e, prevedendo limiti al potere dello Stato, alla politica.
  • El iusnaturalismo o derecho natural es una teoría ética y jurídica (derecho) que defiende la existencia de derechos del hombre fundados o determinados en la naturaleza humana, universales, anteriores y superiores (o independientes) al ordenamiento jurídico positivo o escrito y al Derecho fundado en la costumbre o Derecho consuetudinario. Véase fuentes del Derecho.
  • Есте́ственное пра́во (лат. jus naturale) — понятие философии права и юриспруденции, означающее совокупность неотъемлемых принципов и прав, вытекающих из природы человека и независимых от объективной точки зрения человечества. Естественное право противопоставляется позитивному праву, во-первых, как совершенная идеальная норма — несовершенной существующей, и во-вторых, как норма, вытекающая из самой природы и потому неизменная — изменчивой и зависящей от человеческого установления.Таким образом, издавна концепция естественного права имела двоякий состав: она покоилась на практическом требовании более совершенного права и на теоретическом наблюдении естественной необходимости известных правоположений. Эти два элемента могли поддерживать друг друга, но не могли быть сведены один к другому: в первом случае естественное право ставится над положительным, во втором оно является лишь известной частью положительного права, т.е. доказанной и обоснованной, таким образом, что в идеале и на практике должно быть именно так, а не как-то иначе. В историческом развитии естественно-правовой доктрины можно постоянно наблюдать эту двойственность его концепции.
  • Přirozené právo (latinsky ius naturalis) znamená nepsané právo, které - podle svých zastánců - předchází před vyhlášeným pozitivním právem státu a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo označuje právní řád nebo soustavu práv, které platí nezávisle na vůli zákonodárce a plynou buďto z přirozenosti člověka a společnosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo z ustanovení božské autority (Boží zákon – lex divina). Naopak zákonodárce se má řídit zásadami přirozeného práva, například spravedlností, které jeho pozitivním zákonům teprve dodávají legitimitu.
  • Der Begriff Naturrecht (lateinisch ius naturae oder jus naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; bzw. natürliches Recht, lat. ius naturale oder jus naturale, aus naturalis ‚natürlich‘, „von Natur entstanden“) oder überpositives Recht ist eine rechtsphilosophische Bezeichnung für das Recht, das dem gesetzten (manchmal auch gesatzten) oder positiven Recht übergeordnet sein soll. Die Naturrechtslehre steht im Gegensatz zum Rechtspositivismus.
  • 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 인위적인 법률과 가치에 대칭되는 것으로 자연히 존재하는 언제,어디서나 유효한 보편적 불변적 법칙이다. 이러한 뜻은 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과는 반대, 또는 비판적인 의미로 쓰인다. 자연법은 그러나 실정법과 비교해야만 알 수 있는 성질을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 법의 상태를 비판하며 결국은 상호보완적인 의미를 가진다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다.자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 구조에서만 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 이 같은 상태에서 사람들이 받는다고 생각되는 법이다.
  • Prawo natury (prawo naturalne; łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny prawnonaturalne (rzadziej jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego. Spór prawnonaturalizmu z pozytywizmem prawniczym (nieuznającym istnienia prawa naturalnego) był jednym z ważniejszych tematów filozofii prawa.Tak rozumiane prawo natury, należy odróżnić od prawidłowości zachodzących w przyrodzie i opisywanych przez nauki przyrodnicze (prawo przyrody). Pojęć prawo natury i prawo naturalne używa się w języku polskim najczęściej zamiennie, przy czym prawo natury jest germanizmem (z niem. Naturrecht), a prawo naturalne latynizmem (z łac. ius naturale).
  • Bu madde Doğal Hukuk ile ilgilidir. İngiltere kolonilerinin yasal sistemi için Ortak hukuk sayfasına bakınız.Doğal hukuk kuramı, doğal hukuk veya doğa hukuku (Latince: lex naturalis) içeriği doğal olarak var olan, doğal olarak ayarlanmış ve her şeyin üzerinde (her zaman ve her yerde) geçerliliğe sahip bir hukuk olarak tanımlanabilir. Doğal hukuk; insanın mantıkla erişebileceği, yazılı olmayan hukuk kuralıdır. Bu kuramı destekleyenler arasında Aristoteles ve Thomas Aquinas da yer alır ki, Aquinas’ın tavrı Katolik Kilisesi tarafından da kabul edilmektedir. Doğal hukuk kuramı, gerek etik gerekse hukuk felsefesi açısından büyük önem taşımaktadır ve farklı filozofları farklı yönlerde etkilemiştir.Ayrıca insan sevgisini ve saygısını konu alan hukuk dalıdır. Doğal hukuk, etiğin konusu olan soyut adalet anlayışını hukukun nihai amacı olarak gören, insanların doğuştan bir takım hakları (özgürlük, eşitlik, yaşama hakkı..) olduğunu söyleyen ve bu hakların yer veya zamana göre degişemiyeceğini savunan hukuk anlayışıdır. Doğal hukuk, niteliği gereği hukuki pozitivizme karşıdır. Doğal yasanın, doğa tarafından belirlendiği ve bu nedenle evrensel olduğu ileri sürülür.Doğal Hukuk yaklaşımının önemli görünümlerini Platon ve Cicero'da bulmak mümkündür, düşünceye sistematik biçimini veren ise Thomas Aqunias olmuştur. Doğal yasa teorileri, İngiliz Ortak Yasa'sının gelişiminden geniş bir etki görmüş olsa da büyük oranda Thomas Aquinas, Francisco Suárez, Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grotius, Samuel von Pufendorf, John Locke, Francis Hutcheson, Jean Jacques Burlamaqui ve Emmerich de Vattel tarafından biçimlendirilmiştir. Doğal yasa ve doğal haklar arasındaki kesişim nedeniyle, Birleşik Devletler Bağımsızlık Bildirisi'nin bir öğesi olarak ve Fransa İnsan ve Yurttaş Hakları Bildirisi'nde ve 3 Mayıs 1791 tarihli Polonya Anayasasında kaynak olarak alınmıştır. Birleşik Devletler'i kuran bildirge devletleri, Doğal Yasa tabanında kurulmuştur.
  • 自然法(しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis)とは、事物の自然本性(英: nature、独: Natur、羅: natura)から導き出される法の総称である。
  • El dret natural és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret i, segons el jurista italià Norberto Bobbio, es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va Ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa Els juristes de la filosofia del dret no arriben a trobar una definició precisa per al jusnaturalisme a causa de dos importants fets: Aquesta tradició jurídica s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle XIX, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles. La poca objectivitat dels autors del jusnaturalisme, que no permeten trobar un mínim comú denominador per a definir clarament una tradició jurídica unitària. En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret.Els drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle XX. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans.
  • Natuurrecht is verondersteld hoger of beter recht dat niet uit de wil van de overheid voortvloeit. Dit recht wordt dan beschouwd als van nature gegeven, in de natuurlijke orde van de dingen gefundeerd.In de wijsbegeerte is natuurrecht de aanduiding van een sedert meer dan tweeduizend jaar bestaande wijze van denken over mens en maatschappij, die berust op de grondgedachte dat er een menselijke natuur bestaat en dat ook de samenleving berust op een natuurlijke ordening (zie ook Natuurwet).In zijn lange geschiedenis, van de stoïcijnse filosofen via de grote middeleeuwse denkers en Hugo de Groot tot in onze dagen, vindt men bovenvermelde kenmerken steeds terug: of men nu geloofde in de immanente redelijkheid van de wereld, in het scheppingsplan van God of kortweg in het bestaan van regelmaat in de verschijnselen, altijd is de grondgedachte die van een onafhankelijk van de mens bestaande ordening in de wereld, die men door middel van deductieve redenering kan vaststellen.
  • Direito natural (Latim ius naturali) ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar a partir da razão prática uma crítica a fim de distinguir o que não é razoável na prática do que é razoável e, por conseguinte, o que é realmente importante considerar na prática em oposição ao que não o é. Uma característica fundamental que explicita o que é a teoria do direito natural é o seu projeto. Ela não se propõe a uma descrição de assuntos humanos por meio de uma teoria; tampouco procura alcançar o patamar de ciência social descritiva. A teoria do direito natural tem como projeto avaliar as opções humanas com o propósito de agir de modo razoável e bem. Isso é alcançado através da fundamentação de determinados princípios do Direito Natural que são considerados bens humanos evidentes em si mesmos. Uma discussão importante a ser considerada é a relação entre o direito natural e o direito positivo. Entretanto, essa discussão gera muitas confusões e integra exclusivamente a fundamentação da Teoria, e não suas finalidades e características apresentadas acima. A teoria do direito natural abrange uma grande parte da filosofia de Tomás de Aquino, Francisco Suárez, Richard Hooker, Thomas Hobbes, Hugo Grócio, Samuel von Pufendorf, John Locke e Jean-Jacques Rousseau, e exerceu uma influência profunda no movimento do racionalismo jurídico do século XVIII, quando surge a noção dos direitos fundamentais, no conservadorismo, e no desenvolvimento da common law inglesa. Na atualidade, o jurista inglês John Finnis é o maior expoente das escolas de direito natural.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 133291 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 28342 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 250 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109676347 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1933 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
  • janvier-mars 1995
prop-fr:auteur
  • Yannick Bosc
prop-fr:branche
prop-fr:collection
  • The Elias Clark Law Series
prop-fr:consultéLe
  • 2012-05-26 (xsd:date)
  • 2012-12-05 (xsd:date)
prop-fr:désignationCourte
  • Droit naturel
prop-fr:fr
  • Green charter
prop-fr:isbn
  • 980731844 (xsd:integer)
  • 9780980731842 (xsd:double)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:langue
  • en
  • en
prop-fr:nom
  • Hubert
  • Aillet
  • D'Souza
  • Engle
prop-fr:numéro
  • 3 (xsd:integer)
  • 301 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 29 (xsd:integer)
  • 91 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 419 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 498 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Georges
  • René
  • Aron Ping
  • Eric Allen
prop-fr:présentationEnLigne
  • http://books.google.fr/books?id=nz4DasoEUesC&lpg=PA5&ots=dCrOBob56y&dq=eric%20engle%20lex%20naturalis%20ius%20naturalis&pg=PA5#v=onepage&q&f=false
prop-fr:périodique
prop-fr:responsabilité
  • auteur
  • rédacteur
prop-fr:texte
  • Green charter
prop-fr:titre
  • Florence Gauthier, Triomphe et mort du droit naturel en révolution 1789-1795-1902
  • Articles , et de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen de 1789 intégrée au préambule de la Constitution de 1958 actuellement en vigueur en France
  • Lex Naturalis, Ius Naturalis: Law as Positive Reasoning & Natural Rationality
  • De la signification méthodologique de l’idée de droit naturel
  • Contribution à l’étude sociologique des origines de la notion de droit naturel : I. Les philosophies présocratiques
prop-fr:trad
  • green Charter
prop-fr:urlTexte
prop-fr:volume
  • Troisième année
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Elias Clark Group
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le droit naturel (en latin jus naturale) est l'ensemble des normes prenant en considération la nature de l'homme et sa finalité dans le monde. Le droit naturel s'oppose au droit positif, et diffère du concept de loi naturelle. En outre, le droit naturel se distingue des droits naturels : ces derniers se réfèrent à des droits subjectifs, tels que, par exemple, les droits de l'homme.
  • El iusnaturalismo o derecho natural es una teoría ética y jurídica (derecho) que defiende la existencia de derechos del hombre fundados o determinados en la naturaleza humana, universales, anteriores y superiores (o independientes) al ordenamiento jurídico positivo o escrito y al Derecho fundado en la costumbre o Derecho consuetudinario. Véase fuentes del Derecho.
  • Der Begriff Naturrecht (lateinisch ius naturae oder jus naturae, aus ius ‚Recht‘ und natura ‚Natur‘; bzw. natürliches Recht, lat. ius naturale oder jus naturale, aus naturalis ‚natürlich‘, „von Natur entstanden“) oder überpositives Recht ist eine rechtsphilosophische Bezeichnung für das Recht, das dem gesetzten (manchmal auch gesatzten) oder positiven Recht übergeordnet sein soll. Die Naturrechtslehre steht im Gegensatz zum Rechtspositivismus.
  • 자연법(自然法, 영어: natural law, the law of nature, 라틴어: lex naturalis)은 인위적인 법률과 가치에 대칭되는 것으로 자연히 존재하는 언제,어디서나 유효한 보편적 불변적 법칙이다. 이러한 뜻은 실정법, 즉 정치적인 공동체나 사회, 국가 등에서 만든 법과는 반대, 또는 비판적인 의미로 쓰인다. 자연법은 그러나 실정법과 비교해야만 알 수 있는 성질을 가지고 있기 때문에, 실정법 자체를 부정하기보다는 법의 상태를 비판하며 결국은 상호보완적인 의미를 가진다. 현대의 법학자나 정치학자는 "당연한 정의"나 "자연적 권리(라틴어: ius naturale)"를 다른 것으로 구분하기도 하지만 일반적으로는 같은 뜻으로 쓰인다.자연법이라는 명칭을 갖는 것은 그것들이 우리 존재의 구조에서만 유래되기 때문이다. 그 자연법들을 잘 이해하려면 사회가 성립되기 이전의 인간을 살펴보아야 한다. 자연법이란 이 같은 상태에서 사람들이 받는다고 생각되는 법이다.
  • 自然法(しぜんほう、英: natural law、独: Naturrecht、羅: lex naturae、lex naturalis)とは、事物の自然本性(英: nature、独: Natur、羅: natura)から導き出される法の総称である。
  • Prawo natury (prawo naturalne; łac. ius naturale) – postulowany, odmienny od prawa pozytywnego porządek prawny. Różne doktryny prawnonaturalne (rzadziej jusnaturalne) prowadziły spory co do źródeł prawa natury, jego istoty, treści i stosunku do prawa stanowionego.
  • Bu madde Doğal Hukuk ile ilgilidir. İngiltere kolonilerinin yasal sistemi için Ortak hukuk sayfasına bakınız.Doğal hukuk kuramı, doğal hukuk veya doğa hukuku (Latince: lex naturalis) içeriği doğal olarak var olan, doğal olarak ayarlanmış ve her şeyin üzerinde (her zaman ve her yerde) geçerliliğe sahip bir hukuk olarak tanımlanabilir. Doğal hukuk; insanın mantıkla erişebileceği, yazılı olmayan hukuk kuralıdır.
  • El dret natural és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret i, segons el jurista italià Norberto Bobbio, es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana.
  • Natuurrecht is verondersteld hoger of beter recht dat niet uit de wil van de overheid voortvloeit.
  • Direito natural (Latim ius naturali) ou jusnaturalismo é uma teoria que procura fundamentar a partir da razão prática uma crítica a fim de distinguir o que não é razoável na prática do que é razoável e, por conseguinte, o que é realmente importante considerar na prática em oposição ao que não o é. Uma característica fundamental que explicita o que é a teoria do direito natural é o seu projeto.
  • Per giusnaturalismo o dottrina del diritto naturale (dal latino ius naturale, «diritto di natura») s'intende la corrente di pensiero giusfilosofica che presuppone l'esistenza di una norma di condotta intersoggettiva universalmente valida e immutabile, fondata su una peculiare idea di natura (ma, come nota Bobbio, «‘natura’ è uno dei termini più ambigui in cui sia dato imbattersi nella storia della filosofia»), preesistente a ogni forma storicamente assunta di diritto positivo (termine coniato dai medievali, derivato dal greco thésis, tradotto in latino come positio; e, appunto, positivum riproduceva letteralmente il senso greco del dativo thései, riferentesi al prodotto dell'opera umana) e in grado di realizzare il miglior ordinamento possibile della società umana, servendo «in via principale per decidere le controversie fra gli Stati e fra il governo e il suo popolo».Secondo la dottrina giusnaturalistica il diritto positivo non si adegua mai completamente alla legge naturale, perché esso contiene elementi variabili e accidentali, mutevoli in ogni luogo e in ogni tempo: i diritti positivi sono realizzazioni imperfette e approssimative della norma naturale e perfetta, la quale, da quanto risulta dal manuale settecentesco di Gottfried Achenwall intitolato Jus naturae in usum auditorum, può servire «in via sussidiaria per colmare le lacune del diritto positivo».
  • Есте́ственное пра́во (лат. jus naturale) — понятие философии права и юриспруденции, означающее совокупность неотъемлемых принципов и прав, вытекающих из природы человека и независимых от объективной точки зрения человечества.
  • Přirozené právo (latinsky ius naturalis) znamená nepsané právo, které - podle svých zastánců - předchází před vyhlášeným pozitivním právem státu a je mu nadřazeno. Pojem přirozené právo označuje právní řád nebo soustavu práv, které platí nezávisle na vůli zákonodárce a plynou buďto z přirozenosti člověka a společnosti (ius naturale), rozumu (ius rationale) nebo z ustanovení božské autority (Boží zákon – lex divina).
  • Natural law, or the law of nature (Latin: lex naturalis), is a system of law that is determined by nature, and so is universal. Classically, natural law refers to the use of reason to analyze human nature — both social and personal — and deduce binding rules of moral behavior from it. Natural law is often compared with the positive law of a given political community, society, or state. In legal theory, on the other hand, the interpretation of positive law requires some reference to natural law.
rdfs:label
  • Droit naturel
  • Derecho natural
  • Direito natural
  • Doğal hukuk kuramı
  • Dret natural
  • Giusnaturalismo
  • Natural law
  • Naturrecht
  • Natuurrecht
  • Prawo natury
  • Přirozené právo
  • Естественное право
  • 自然法
  • 자연법
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of