La Constitution (écrit généralement avec une majuscule) est un texte qui fixe l'organisation et le fonctionnement d'un organisme, généralement d'un État ou d'un ensemble d'États.La valeur de la Constitution d'un État varie selon le régime en place, elle a généralement une valeur supérieure à la loi.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La Constitution (écrit généralement avec une majuscule) est un texte qui fixe l'organisation et le fonctionnement d'un organisme, généralement d'un État ou d'un ensemble d'États.La valeur de la Constitution d'un État varie selon le régime en place, elle a généralement une valeur supérieure à la loi. Elle est à la fois l'acte politique et la loi fondamentale qui unit et régit de manière organisée et hiérarchisée l’ensemble des rapports entre gouvernants et gouvernés au sein de cet État, en tant qu'unité d'espace géographique et humain. La Constitution protège les droits et les libertés des citoyens contre les abus de pouvoir potentiels des titulaires des pouvoirs (exécutif, législatif, et judiciaire).Si la fiction juridique veut que la Constitution fonde et encadre juridiquement l'État, il est entendu que l'histoire politique la précède et peut lui conférer à la fois sa légitimité circonstanciée et la permanence de son autorité. Cette histoire politique est alors réintroduite dans le droit en étant qualifiée de « pouvoir constituant primaire » (le pouvoir souverain qui établit une nouvelle Constitution).Plusieurs pays honorent et maintiennent une conscience nationale par un jour de célébration officielle (Fête nationale, Fête fédérale, Jour de la Constitution ou « Constitution Day » en anglais).Le terme « Constitution » est également utilisé pour désigner les règles fondamentales d'organisations autres que des États souverains : on peut ainsi parler de la Constitution de l'OIT, du projet de Constitution européenne ou de la Constitution civile du clergé. Il serait toutefois plus correct, pour ces organisations, d'employer les termes de traité ou d'« acte fondateur ».
  • Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas particular dels estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme "constitució" feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.De les constitucions, se'n fa ús en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els estats i llurs divisions administratives constituents, així com en els partits polítics, els sindicats i les organitzacions no governamentals. Els ordes religiosos es regeixen també per constitucions aprovades per la Santa Seu.La constitució de l'Índia és la constitució escrita més llarga de qualsevol país sobirà al món,. contenint 444 articles, 12 capítols i 94 esmenes, amb 117.369 si prenem com a referència la seva versió en llengua anglesa, mentre que la Constitució dels Estats Units és la constitució més curta, amb tan sols 7 articles i 27 esmenes. En aquest sentit, la constitució espanyola té 169 articles repartits en 10 capítols. La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de San Marino que data del 1600, basada en el statuti comunali de 1300. Generalment, les constitucions escrites modernes, confereixen poders específics a una entitat, organització o institució, esdevenint la condició primària o marc legal bàsic que suporta les limitacions de la pròpia organització. Segons el politòleg Scott Gordon, una organització política és constitucional en la mesura que conté mecanismes institucionalitzats de control de poder per a la protecció dels interessos i llibertats de la ciutadania, incloent-hi els les minories.El terme llatí ultra vires descriu les activitats que una organització realitzaria fora dels límits que marca una constitució. Per exemple, un sindicat d'estudiants pot no estar autoritzat constitucionalment a realitzar activitats no relacionades amb el món estudiantil. Per tant, quan un sindicat d'estudiants vol intervenir en accions no relacionades amb el món estudiantil estaria realitzant activitat ultra vires. Un exemple des del dret constitucional espanyol seria la promulgació d'un Reial decret-llei que regulés el règim electoral, ja que la Constitució Espanyola prohibeix que aquesta forma legislativa pugui regular els processos electorals. Per tant, el decret llei seria considerat nul per defecte ultra vires, situació que podria ser reforçada per una decisió de la magistratura del Tribunal Constitucional, en un cas de revisió judicial. A la majoria d'estats moderns, tot i que no en tots els estats, la constitució té supremacia per la sobre llei ordinària. En aquestst estats, quan un acte públic és anticonstitucional o es viola algun dret recollit a la Constitució, aquell acte és nul i buit, i l'anul·lació és ab initio, és a dir, des de l'inici i no des que es descobreix. Per tant, qualsevol, llei, reglament, acte administratiu que vulnera la Constitució és declarat nul de ple dret i es considera que mai ha tingut efectes jurídics. Una particularitat, seria que un acte o norma amb rang jurídic no fos inconstitucional, però amb la seva aplicació es violessin drets recollits a la mateixa, en aquest cas un tribunal podria determinar quins procediments d'aplicació són constitucionals i quins no. Històricament, el remei perquè tals violacions han estat peticions per a ordres de dret comú, com el quo warranto als Estats Units o la Qüestió d'inconstitucionalitat a l'estat espanyol.
  • Als Verfassung wird das zentrale Rechtsdokument oder der zentrale Rechtsbestand eines Staates, Gliedstaates oder Staatenverbundes (vgl. Vertrag über eine Verfassung für Europa) bezeichnet. Sie regelt den grundlegenden organisatorischen Staatsaufbau, die territoriale Gliederung des Staates, die Beziehung zu seinen Gliedstaaten und zu anderen Staaten sowie das Verhältnis zu seinen Normunterworfenen und deren wichtigste Rechte und Pflichten. Die auf diese Weise konstituierten Staatsgewalten sind an die Verfassung als oberste Norm gebunden und ihre Macht über die Normunterworfenen wird durch sie begrenzt. Die verfassunggebende Gewalt geht in demokratischen Staaten vom Staatsvolk aus. Verfassungen enthalten meist auch Staatsaufgaben- und Staatszielbestimmungen, diese finden sich häufig in einer Präambel wieder.Die rechtliche Auseinandersetzung mit Verfassungen ist Gegenstand des Verfassungsrechts.
  • Konstytucja (od łac. constituo, -ere – urządzać, ustanawiać, regulować) – akt prawny, określany także jako ustawa zasadnicza, która zazwyczaj ma najwyższą moc prawną w systemie źródeł prawa w państwie.W skład materii konstytucyjnej mogą wchodzić różne zagadnienia. Konstytucja może więc określać: podstawy ustroju społeczno-gospodarczego państwa, ponadto organizację, kompetencje i sposób powoływania najważniejszych organów państwowych, oraz podstawowe prawa, wolności i obowiązki obywatela.Podręczniki prawnicze określają konstytucję jako ustawę zasadniczą charakteryzującą się specjalnym, wyjątkowym procederem jej zmieniania (według art. 235). Na straży konstytucji stoi głowa państwa, często nad jej przestrzeganiem czuwa specjalny trybunał. Konstytucja jest najwyższym aktem normatywnym.Za pierwszą historycznie uznaje się konstytucję USA (17 września 1787). Za drugą na świecie, a pierwszą w Europie, uznaje się najczęściej polską Konstytucję 3 maja z 1791 r. Należy zaznaczyć, że czasami za pierwszą na świecie uznawana jest Konstytucja Korsyki z 1755 r., zaś niektórzy badacze historii prawa jako drugą (na świecie i w Europie) klasyfikują Konstytucję Szwecji z roku 1772, która pomimo wprowadzenia monarchii absolutnej, uznawana jest za stosunkowo liberalny akt prawny.
  • 헌법(憲法, 독일어: Verfassung, 영어: constitution, 프랑스어: constitution, 중국어 간체: 宪法, 정체: 憲法, 병음: Xiànfǎ)은 국가의 기본 법칙으로서, 국민의 기본적 인권을 보장하고 국가의 정치 조직 구성과 정치 작용 원칙을 정하고 시민과 국가의 관계를 규정하거나 형성하는 최고의 규범이다.
  • La constitución (del latín cum- 'con, en conjunto' y statuere 'establecer', a veces llamada también carta magna o carta fundamental) es la norma suprema de un Estado de derecho soberano, es decir, la organización establecida o aceptada para regirlo. La constitución fija los límites y define las relaciones entre los poderes del Estado (poderes que, en los países occidentales modernos, se definen como poder legislativo, ejecutivo y judicial) y de estos con sus ciudadanos, estableciendo así las bases para su gobierno y para la organización de las instituciones en que tales poderes se asientan. Este documento busca garantizar al pueblo sus derechos y libertades.
  • Anayasa, ülke üzerindeki egemenlik haklarının kullanım yetkisinin içeriğinde belirtildiği şekliyle devlete verildiğini belirleyen toplumsal sözleşmelerdir. Hans Kelsen'in Normlar Hiyerarşisi'ne göre diğer bütün hukuki kurallardan ve yapılardan üstündür ve hiçbir kanun ve yapı anayasaya aykırı olamaz.Anayasa, bir devletin yönetim biçimini belirtir. Toplumların ülke üzerindeki egemenlik haklarının, bireylerin temel haklarının hangi koşullar altında devlet tarafından kullanılabileceğini belirleyen temel kanunlardır. Devletin temel kurumlarının nasıl işleyeceğini belirler. Genel olarak genel hükümler, temel hak ve özgürlükler bireylerin topluma karşı görev ve sorumlulukları ile yasama, yürütme, yargı gibi anayasal devlet organlarını tanımlayan bölümlere sahiptir.Fransızca “constitution” (konstitüsyon) kelimesinin karşılığı olarak günümüz Türkçesinde “anayasa” kelimesi kullanılır. Türkçe'de bu kelimeye karşılık, Osmanlı döneminde “kanun-u esasi”, Cumhuriyet Dönemi ilk yıllarında “teşkilat-ı esasiye kanunu” kullanılmıştır.
  • In het staatsrecht is een constitutie de grondslag van een staat. Deze is vaak, maar niet altijd, vastgelegd in een grondwet, een document waarin de grondrechten en/of de organisatiestructuur van de staat in een bepaald land beschreven staan.Constituties variëren van land tot land, maar toch zijn er enkele bijna-universele kenmerken. Constituties regelen de organisatie van de overheid, ze zeggen bijvoorbeeld of het een parlementair of presidentieel systeem is, welke mechanismen de wetgevende macht heeft om de uitvoerende macht (het bestuur) te controleren, wat de rol is van de rechterlijke macht en op welke manier de macht verdeeld is tussen de centrale overheid en decentrale organen, zoals provincies en gemeenten.Ze erkennen meestal ook een aantal fundamentele rechten en vrijheden van burgers, de zogenaamde grondrechten. De betekenis van die rechten kan heel verschillend zijn. Klassieke grondrechten, zoals "vrijheid van meningsuiting", hebben veelal "horizontale werking", dat wil zeggen dat ze niet alleen de burgers beschermen tegen de Staat, maar dat ze ook gelden tussen de burgers onderling. Ze zijn afdwingbaar via de burgerlijke rechter. Sociale grondrechten, zoals "het recht op werk", hebben alleen "verticale werking" en zijn niet via de rechter af te dwingen: ze houden vooral een zorgplicht van de overheid in, dat wil zeggen: de overheid moet zich ervoor inspannen dat zo veel mogelijk burgers ervan kunnen profiteren.Vrijwel alle democratieën hebben een geschreven grondwet. Voorbeelden van landen zonder geschreven grondwet zijn het Verenigd Koninkrijk en Israël. Het constitutioneel recht ligt daar vast in wetten, gewoontes en rechtspraak.De grondwet wordt vastgesteld door de grondwetgever. Vaak is dit de gewone wetgever, die een speciale procedure volgt (bijvoorbeeld meerdere lezingen en een gekwalificeerde meerderheid). In diverse landen heeft men een referendum voor grondwetswijziging. In andere landen moet het voorstel twee keer worden goedgekeurd (=twee lezingen). Na de eerste lezing volgen er dan meestal verkiezingen. Bij de tweede lezing is dan vaak een twee derden meerderheid vereist (bv. in België). Daardoor kan een wijzigingsprocedure soms jarenlang duren. Dit soort procedures zijn bedoeld om zich ervan te verzekeren dat de grondwet alleen wordt gewijzigd als daarvoor een ruime, en liefst ook een duurzame, meerderheid bestaat.Constituties zijn in beginsel bedoeld om de macht van de staat te beperken en aldus de burgers te beschermen tegen machtsmisbruik.In constitutionele rechtsstelsels is een belangrijke kwestie de vraag of de rechter bevoegd is wetten te toetsen aan de grondwet. In Nederland is dit niet het geval: de wetten zijn "onschendbaar" (art. 120 Gw.). Daar geldt derhalve de fictie dat een wet, wanneer die eenmaal door het Parlement is aangenomen, geacht wordt overeenkomstig de grondwet te zijn. In Duitsland worden wetten wél door de rechter aan de Grondwet getoetst en daarvoor bestaat een speciaal college, het Constitutioneel Hof of Bundesverfassungsgericht. Zo ook in België: daar is het Grondwettelijk Hof bevoegd om de wetten te toetsen aan een deel van de Belgische Grondwet, dat voornamelijk bestaat uit de fundamentele rechten en vrijheden van de Belgen. In de Verenigde Staten worden de wetten aan de grondwet getoetst door de Supreme Court. Er vindt daar dus wel toetsing plaats, maar door de hoogste "gewone" rechter, niet door een speciaal grondwettelijk hof.Voor wat de grondrechten betreft is het onderscheid tussen wel of geen toetsing overigens van gering belang omdat - ook in Nederland - de wetten wél kunnen worden getoetst aan internationale verdragen waarin veelal dezelfde grondrechten zijn neergelegd. Het belangrijkste daarvan is het Europees Verdrag tot bescherming van de Rechten van de Mens en de fundamentele vrijheden (EVRM). Dit verdrag heeft "directe werking" (art. 93 Gw) zodat de rechters alle wetten aan de verdragsbepalingen moeten toetsen. Als hoogste instantie voor de handhaving van het verdrag is er het bijzondere Hof in Straatsburg (EHRM). Het belang hiervan is niet te onderschatten: in procedures voor dit hof tegen de Staat de Nederlanden sneuvelde onder meer de arrondissementskrijgsraad als militaire rechtbank en het in Nederland tegen overheidsbeslissingen voorheen bestaande Kroonberoep als rechtsgang in het bestuursrecht (Benthem v. Netherlands). Het ging daarbij om elementaire beginselen van rechtsbescherming (art. 6 EVRM; het beginsel van "fair trial").Het verbod van toetsing aan de grondwet geldt in Nederland alleen voor de formele wet, niet voor lagere wetgeving zoals Algemene Maatregelen van Bestuur en andere Koninklijke Besluiten; Provinciale en Waterschapsverordeningen en verordeningen van gemeenten en andere lagere overheden. Hierin kan in de toekomst echter verandering komen, omdat een voorstel tot grondwetswijziging van het voormalig Tweede Kamerlid Femke Halsema (toenmalig fractievoorzitster van GroenLinks) in december 2008 in eerste lezing is aanvaard. Dit voorstel geeft de rechter de bevoegdheid formele wetten te toetsen aan de klassieke grondrechten in de grondwet. Op deze manier komt het politieke systeem van Nederland dichter bij dat van een constitutionele republiek te liggen. Na de eerstvolgende verkiezingen voor de Tweede Kamer zal de tweede lezing worden ingezet (zie Nederlandse Grondwet).
  • La costituzione è l'atto normativo fondamentale che definisce la natura, la forma, la struttura, l'attività e le regole fondanti di un'organizzazione.Attualmente l'uso più diffuso è in riferimento alla legge fondamentale di uno stato, ovvero il vertice nella gerarchia delle fonti di diritto, mentre per l'atto fondamentale di altri enti, pubblici o privati, viene solitamente adottata la denominazione di statuto.
  • Alkotmány alatt általában a társadalom működésével kapcsolatos érdekek és célok, az állam belső szabályozására és külkapcsolatára vonatkozó alapelvek, a jogforrási rangsor csúcsán elhelyezkedő, egy alaptörvényben megjelenő összességét értjük. Szabályozási tárgya még az alkotmány és az alkotmányosság védelme. Létrejöhet a társadalmi csoportok, különböző térségek, nemzeti közösségek érdekszövetsége alapján, vagy a központi hatalom által. Megnevezése a világban legelterjedtebb kartális alkotmányokhoz kapcsolható, de átvitt értelemben, visszavetített fogalomként használatos a korábbi történeti alkotmányokra is. Alkotmány, alkotmánytörvény, alaptörvény, konstitúció vagy charta néven jelenik meg.Magyarország alaptörvényének 2011. december 31-ig érvényes elnevezése „Alkotmány” volt, ezt váltotta 2012. január 1-jétől az „Alaptörvény” elnevezés.
  • 憲法(けんぽう)とは、国家権力の組織や権限、統治の根本規範(法)となる基本原理・原則を定めた法規範をいう(「法的意味の憲法」)。ただし、法規範ではなく国家の政治的統一体の構造や組織そのものを指す場合もある(「事実的意味の憲法」)。
  • A constitution is a set of fundamental principles or established precedents according to which a state or other organization is governed. These rules together make up, i.e. constitute, what the entity is. When these principles are written down into a single document or set of legal documents, those documents may be said to embody a written constitution; if they are written down in a single comprehensive document, it is said to embody a codified constitution.Constitutions concern different levels of organizations, from sovereign states to companies and unincorporated associations. A treaty which establishes an international organization is also its constitution, in that it would define how that organization is constituted. Within states, whether sovereign or federated, a constitution defines the principles upon which the state is based, the procedure in which laws are made and by whom. Some constitutions, especially codified constitutions, also act as limiters of state power, by establishing lines which a state's rulers cannot cross, such as fundamental rights. An example is the constitution of the United States of America.The Constitution of India is the longest written constitution of any sovereign country in the world, containing 444 articles in 22 parts, 12 schedules and 118 amendments, with 117,369 words in its English-language translation, while the United States Constitution is the shortest written constitution, at 7 articles and 27 amendments.
  • Ústava státu je základní zákon (nebo jejich soubor u ústavy polylegální) státu a nejvyšší právní norma jeho právního řádu. Ústava je právním výrazem existence státu a vytváří pravidla výkonu státní moci a zaručuje občanům základní lidská práva. Zákony a podzákonné právní předpisy musejí být podle pravidla Lex superior derogat inferiori v souladu s Ústavou a ústavními zákony, které dohromady tvoří ústavní řád (v České republice ústavní pořádek České republiky). Na dodržování ústavního řádu dohlíží a případné rozpory prostých zákonů s ním řeší v právních státech obvykle ústavní soudy (výjimkou jsou státy anglosaského právního okruhu, kde tato pravomoc připadá obecným soudům). Ústavní řád může být též chápán jako subsystém práva tvořený nejdůležitějšími právními předpisy určitého právního řádu.[zdroj?]
  • Konstitusi atau Undang-undang Dasar (bahasa Latin: constitutio) dalam negara adalah sebuah norma sistem politik dan hukum bentukan pada pemerintahan negara -- biasanya dikodifikasikan sebagai dokumen tertulis. Hukum ini tidak mengatur hal-hal yang terperinci, melainkan hanya menjabarkan prinsip-prinsip yang menjadi dasar bagi peraturan-peraturan lainnya. Dalam kasus bentukan negara, konstitusi memuat aturan dan prinsip-prinsip entitas politik dan hukum, istilah ini merujuk secara khusus untuk menetapkan konstitusi nasional sebagai prinsip-prinsip dasar politik, prinsip-prinsip dasar hukum termasuk dalam bentukan struktur, prosedur, wewenang dan kewajiban pemerintahan negara pada umumnya, Konstitusi umumnya merujuk pada penjaminan hak kepada warga masyarakatnya. Istilah konstitusi dapat diterapkan kepada seluruh hukum yang mendefinisikan fungsi pemerintahan negara. Dalam bentukan organisasi konstitusi menjelaskan bentuk, struktur, aktivitas, karakter, dan aturan dasar organisasi tersebut. Jenis organisasi yang menggunakan konsep Konstitusi termasuk: Organisasi pemerintahan (transnasional, nasional atau regional) Organisasi sukarela Persatuan dagang Partai politik Perdagangan beras dan rempah-rempah.
  • Konstituzioa estatu independente baten arauak eta oinarriak zehazten dituen idatzia da. Bertan arautzen dira estatuko botere-antolaketa eta banaketa, oinarrizko eskubide eta betebeharrak eta politikarako oinarrizko prozedurak.Estatu horren antolaketa juridikoaren gailurra izan ohi da Konstituzioa, lege nagusietan nagusia. Berak zehazten du beste legeek bete behar dituzten oinarrizko prozedurak.Estatu baten ekintza politiko, sozial, ekonomiko, eta abar erregulatzen duen arau nagusia denez, idatzia izan ohi da. Bi zati nagusiz osatu ohi da: organikoa, botereen arteko harremanak erregulatzen dituena, eta dogmatikoa, herritarren eskubide eta betebeharrak finkatzen dituena.
  • A constituição (também chamada deConstituição Federal (CF) no caso de uma Federação,Constituição Política,Constituição da República no caso de uma República,Constituição Nacional,Lei Fundamental,Lei Suprema,Lei das Leis,Lei Maior,Magna Carta,Carta Magna,Carta Mãe,Carta da República,Carta Política,Texto Magno ouTexto Constitucional) é um conjunto de normas do governo, que pode ser ou não codificada como um documento escrito, que enumera e limita os poderes e funções de uma entidade política. Essas regras formam, ou seja, constituem, o que a entidade é. No caso dos países (denominação coloquial de Estado soberano) e das regiões autônomas dos países, o termo refere-se especificamente a uma Constituição que define a política fundamental, princípios políticos, e estabelece a estrutura, procedimentos, poderes e direitos, de um governo. Ao limitar o alcance do próprio governo, a maioria das constituições garantem certos direitos para as pessoas. O termo Constituição pode ser aplicado a qualquer sistema global de leis que definem o funcionamento de um governo, incluindo várias constituições históricas não-codificadas que existiam antes do desenvolvimento de modernas constituições.
  • Конституцията (или основен закон) е върховен закон и другите закони не могат да й противоречат. Значението на термина конституция се е променяло (развивало) през вековете.Конституция се нарича основният закон на държавата, който установява принципите на управление – формата, структурата и процедурите на държавните и местните органи, икономиката и обществото и отношенията между държавата и гражданите. В този (формален) смисъл всяка държава има конституция. Поначало тези принципи са подредени в писмен документ.Систематизирано и обобщено може да се каже, че конституцията: е систематизирана съвкупност от правни норми, имащи най-висок ранг; регулира основния правов ред в държавата относно нейната форма, структура и организация; установява и урежда отношението „държава-гражданин“. е създадена на основата на общественото съгласие и по особен ред.Конституцията е правнонормативно произнасяне с най-висока сила по основните ценности и по основните принципи за упражняването на властта в държавата.Материалното понятие за конституция посочва двата задължителни елемента на конституцията – разделение на властите и гаранция на правата на гражданите. Това съвременно разбиране се изгражда едва от края на 18. век с движението за констутиционализъм.Конституциите могат да се отнасят до различни типове политическо организиране — както на наднационално ниво (Европейски съюз), така и на федерално (САЩ), на държавно, на щатско ниво (Конституция на Масачузетс) или на други вътренационални нива.Понякога, особено в англоезичния свят, където липсват по-подходящи думи, се говори за „конституция“ на търговски обединения, корпорации, доброволчески асоциации.
  • Конститу́ция (от лат. constitutio — «устройство») — основной закон государства. Нормативный правовой акт высшей юридической силы государства или государственно-территориального содружества в межгосударственных объединениях, закрепляющий основы политической, экономической и правовой систем данного государства или содружества, основы правового статуса государства и личности, их права и обязанности.Конституция в материальном смысле — совокупность правовых норм, определяющих высшие органы государства, порядок их формирования и функционирования, их взаимные отношения и компетенцию, а также принципиальное положение индивида по отношению к государственной власти.В праве различают юридическое и фактическое понятие конституции. Юридическая конституция — системы правовых норм, которые регулируют определённый круг общественных отношений. Фактическую конституцию составляют реально существующие отношения.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 37046 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 40707 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 248 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110809596 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Category : Constitution
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiquote
  • Constitution
prop-fr:wikisource
  • Catégorie : Constitutions
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La Constitution (écrit généralement avec une majuscule) est un texte qui fixe l'organisation et le fonctionnement d'un organisme, généralement d'un État ou d'un ensemble d'États.La valeur de la Constitution d'un État varie selon le régime en place, elle a généralement une valeur supérieure à la loi.
  • 헌법(憲法, 독일어: Verfassung, 영어: constitution, 프랑스어: constitution, 중국어 간체: 宪法, 정체: 憲法, 병음: Xiànfǎ)은 국가의 기본 법칙으로서, 국민의 기본적 인권을 보장하고 국가의 정치 조직 구성과 정치 작용 원칙을 정하고 시민과 국가의 관계를 규정하거나 형성하는 최고의 규범이다.
  • La costituzione è l'atto normativo fondamentale che definisce la natura, la forma, la struttura, l'attività e le regole fondanti di un'organizzazione.Attualmente l'uso più diffuso è in riferimento alla legge fondamentale di uno stato, ovvero il vertice nella gerarchia delle fonti di diritto, mentre per l'atto fondamentale di altri enti, pubblici o privati, viene solitamente adottata la denominazione di statuto.
  • 憲法(けんぽう)とは、国家権力の組織や権限、統治の根本規範(法)となる基本原理・原則を定めた法規範をいう(「法的意味の憲法」)。ただし、法規範ではなく国家の政治的統一体の構造や組織そのものを指す場合もある(「事実的意味の憲法」)。
  • In het staatsrecht is een constitutie de grondslag van een staat. Deze is vaak, maar niet altijd, vastgelegd in een grondwet, een document waarin de grondrechten en/of de organisatiestructuur van de staat in een bepaald land beschreven staan.Constituties variëren van land tot land, maar toch zijn er enkele bijna-universele kenmerken.
  • La constitución (del latín cum- 'con, en conjunto' y statuere 'establecer', a veces llamada también carta magna o carta fundamental) es la norma suprema de un Estado de derecho soberano, es decir, la organización establecida o aceptada para regirlo.
  • Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política.
  • Als Verfassung wird das zentrale Rechtsdokument oder der zentrale Rechtsbestand eines Staates, Gliedstaates oder Staatenverbundes (vgl. Vertrag über eine Verfassung für Europa) bezeichnet. Sie regelt den grundlegenden organisatorischen Staatsaufbau, die territoriale Gliederung des Staates, die Beziehung zu seinen Gliedstaaten und zu anderen Staaten sowie das Verhältnis zu seinen Normunterworfenen und deren wichtigste Rechte und Pflichten.
  • Konstytucja (od łac. constituo, -ere – urządzać, ustanawiać, regulować) – akt prawny, określany także jako ustawa zasadnicza, która zazwyczaj ma najwyższą moc prawną w systemie źródeł prawa w państwie.W skład materii konstytucyjnej mogą wchodzić różne zagadnienia.
  • Alkotmány alatt általában a társadalom működésével kapcsolatos érdekek és célok, az állam belső szabályozására és külkapcsolatára vonatkozó alapelvek, a jogforrási rangsor csúcsán elhelyezkedő, egy alaptörvényben megjelenő összességét értjük. Szabályozási tárgya még az alkotmány és az alkotmányosság védelme. Létrejöhet a társadalmi csoportok, különböző térségek, nemzeti közösségek érdekszövetsége alapján, vagy a központi hatalom által.
  • Конституцията (или основен закон) е върховен закон и другите закони не могат да й противоречат. Значението на термина конституция се е променяло (развивало) през вековете.Конституция се нарича основният закон на държавата, който установява принципите на управление – формата, структурата и процедурите на държавните и местните органи, икономиката и обществото и отношенията между държавата и гражданите. В този (формален) смисъл всяка държава има конституция.
  • A constituição (também chamada deConstituição Federal (CF) no caso de uma Federação,Constituição Política,Constituição da República no caso de uma República,Constituição Nacional,Lei Fundamental,Lei Suprema,Lei das Leis,Lei Maior,Magna Carta,Carta Magna,Carta Mãe,Carta da República,Carta Política,Texto Magno ouTexto Constitucional) é um conjunto de normas do governo, que pode ser ou não codificada como um documento escrito, que enumera e limita os poderes e funções de uma entidade política.
  • Конститу́ция (от лат. constitutio — «устройство») — основной закон государства.
  • Konstitusi atau Undang-undang Dasar (bahasa Latin: constitutio) dalam negara adalah sebuah norma sistem politik dan hukum bentukan pada pemerintahan negara -- biasanya dikodifikasikan sebagai dokumen tertulis. Hukum ini tidak mengatur hal-hal yang terperinci, melainkan hanya menjabarkan prinsip-prinsip yang menjadi dasar bagi peraturan-peraturan lainnya.
  • Konstituzioa estatu independente baten arauak eta oinarriak zehazten dituen idatzia da. Bertan arautzen dira estatuko botere-antolaketa eta banaketa, oinarrizko eskubide eta betebeharrak eta politikarako oinarrizko prozedurak.Estatu horren antolaketa juridikoaren gailurra izan ohi da Konstituzioa, lege nagusietan nagusia.
  • A constitution is a set of fundamental principles or established precedents according to which a state or other organization is governed. These rules together make up, i.e. constitute, what the entity is.
  • Anayasa, ülke üzerindeki egemenlik haklarının kullanım yetkisinin içeriğinde belirtildiği şekliyle devlete verildiğini belirleyen toplumsal sözleşmelerdir. Hans Kelsen'in Normlar Hiyerarşisi'ne göre diğer bütün hukuki kurallardan ve yapılardan üstündür ve hiçbir kanun ve yapı anayasaya aykırı olamaz.Anayasa, bir devletin yönetim biçimini belirtir.
  • Ústava státu je základní zákon (nebo jejich soubor u ústavy polylegální) státu a nejvyšší právní norma jeho právního řádu. Ústava je právním výrazem existence státu a vytváří pravidla výkonu státní moci a zaručuje občanům základní lidská práva. Zákony a podzákonné právní předpisy musejí být podle pravidla Lex superior derogat inferiori v souladu s Ústavou a ústavními zákony, které dohromady tvoří ústavní řád (v České republice ústavní pořádek České republiky).
rdfs:label
  • Constitution
  • Alkotmány
  • Anayasa
  • Constitució
  • Constitución
  • Constituição
  • Constitution
  • Costituzione
  • Grondwet
  • Konstitusi
  • Konstituzio
  • Konstytucja
  • Verfassung
  • Ústava
  • Конституция
  • Конституция
  • 憲法
  • 헌법
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:type of
is prop-fr:typeDeNorme of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of