La scolastique (du latin schola, ae, « école », issu lui-même du grec σχολή, skolê, qui signifie « arrêt de travail », ou bien « loisir consacré à l'étude ») est la philosophie développée et enseignée au Moyen Âge dans les universités : elle vise à concilier l'apport de la philosophie grecque (particulièrement l'enseignement d'Aristote et des péripatéticiens) avec la théologie chrétienne héritée des Pères de l'Église et d'Anselme.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La scolastique (du latin schola, ae, « école », issu lui-même du grec σχολή, skolê, qui signifie « arrêt de travail », ou bien « loisir consacré à l'étude ») est la philosophie développée et enseignée au Moyen Âge dans les universités : elle vise à concilier l'apport de la philosophie grecque (particulièrement l'enseignement d'Aristote et des péripatéticiens) avec la théologie chrétienne héritée des Pères de l'Église et d'Anselme.
  • Eskolastika Erdi Aroko unibertsitateetako eskolastiko edo irakasleek sortu eta garatu zituzten ikasketa, pentsaera-metodo eta sistema filosofiko bat izan zen, kristautasun-dogmak eta antzinako filosofo klasikoen ekarpenak uztartzen ahalegindu zena. VI. mendean abian jarri zen mugimendua izan zen, Atenasko Akademia itxi eta Europan zehar monastegiak zabaldu zirenean . Tradizio klasikoa galduko ez bazen, eskola ahalegin itzela (hortik, eskolastika izena) burutu behar zen, latinez eta grekeraz jasotako antzinako filosofia bereganatzeko. Hortik, lan klasikoak aztertu eta ezbaidatzeko metodoak garatu ziren, betiere kristau sinesmena sendotzeari begira. Horrela, mendez mende eta XV. mendera arte, kristautasunaren neurrira egindako sistema filosofiko bat osatzera heldu zen. Eskolastikaren pertsonaia garrantzitsuak izan ziren John Duns Scotus eta Tomas Akinokoa, besteak beste. Eskolastikak egindako ekarpenen balorazio ezberdinak egin dira: Hegelek eskolastikak xahuturiko mila urteak deitoratzen zituen, baina aldi berean erromantikoek Erdi Aroko pentsaera goraipatzen zuten .
  • L'escolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Alguns filòsofs escolàstics són Marsili d'Inghen, Albert Magne (1193/1206-1280), Tomàs d'Aquino (1225-1274), Nicolau de Cusa, Francesc Eiximenis (±1330-1409), Gaietà, Ramon Martí i Ferrer, Ramon Llull, sant Vicent Ferrer, Nicolau Eimeric, Guillem Rubió, Francesc Eiximenis, Guiu de Terrena, Bernat Oliver, Ramon Sibiuda, Geroni Nadal, Miquel Tomàs de Taixequet, Joan Esteve Fenoll o Jaume Albert.Va dominar les escoles catedralícies i els estudis generals que van donar lloc a les universitats medievals europees, especialment des de mitjan del segle XI fins a mitjan segle XV. La seva formació va ser, no obstant això, heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfics, no només grecollatins, sinó també àrabs i jueus. Això va causar en aquest moviment una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.Per altra banda, s'ha reprotxat a l'escolàstica una excessiva dependència de l'argument d'autoritat i les doctrines emeses per la jerarquia de l'església catòlica. Van preferir la deducció a partir de texts, considerats com fixos per sempre i desdenyar l'observació de la realitat. Aquest abandó dels mètodes de les ciències naturals i l'experiència empírica són les principals raons del seu rebuig per part dels investigadors i savis des del renaixement. Els escolàstics es van adherir amb major intensitat i sense cap crítica en admetre les opinions d'Aristòtil en matèria de ciències empíriques, com la física, l'astronomia i la biologia. Filosofia no és teologia van estar lligats durant tota l'edat mitjana. Com que tenir fe era sinònim de conèixer, l'Escolàstica era, en el fons, la comprensió de la fe. Durant l'edat mitjana, la filosofia va desenvolupar-se tenint com a objectiu establir un equilibri entre el racionalisme grec i el nou pensament medieval. Calia posar sobre la mateixa taula els principis de la lògica i el raonament amb la revelació divina. Pot l'home, a través de la raó i els sentits, arribar al coneixement i a la veritat de Déu? Aquest enfrontament entre dogma i dialèctica marcaran els inicis del pensament filosòfic medieval.Al segle XI, la fe s'ajudarà de la intel·ligència. Sant Anselm farà els primers passos cap a una teologia racional, sent dels primers a intentar reflexionar sobre la pròpia fe utilitzant la lògica del seu temps. Va ser també un dels primers a intentar demostrar l'existència de Déu. La idea fonamental de la seva tesi era que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu.Un dels màxims representants de l'escolàstica va ser el frare dominic Sant Tomàs d'Aquino (s. XIII). El pensador va intentar unir la seva confiança en la raó i la natura amb la fe cristiana. Per a ell, allò que calia creure, era compatible amb una explicació lògica i argumentada.
  • Scholastyka – termin wieloznaczny, oznaczający początkowo naukę uprawianą na średniowiecznych uniwersytetach. Następnie zaczął oznaczać nurty teologiczne i filozoficzne tam uprawiane, a także specyficzną metodę filozofowania (metodę scholastyczną). Od XIII wieku większość średniowiecznej filozofii miała charakter scholastyczny. W czasach renesansu scholastyka uzyskała pejoratywne znaczenie, bliskie sofistyce. Tym mianem oznaczano nadmiernie spekulatywną filozofię zajmującą się wydumanymi problemami.
  • Scholasticism is a method of critical thought which dominated teaching by the academics ("scholastics," or "schoolmen") of medieval universities in Europe from about 1100–1700, and a program of employing that method in articulating and defending dogma in an increasingly pluralistic context. It originated as an outgrowth of, and a departure from, Christian monastic schools at the earliest European universities. The first institutions in the West to be considered universities were established in Italy, France, Spain and England in the late 11th and the 12th centuries for the study of arts, law, medicine, and theology, such as the University of Salerno, the University of Bologna, and the University of Paris. It is difficult to define the date at which they became true universities, although the lists of studia generalia for higher education in Europe held by the Catholic Church and its various religious orders are a useful guide.Not so much a philosophy or a theology as a method of learning, scholasticism places a strong emphasis on dialectical reasoning to extend knowledge by inference, and to resolve contradictions. Scholastic thought is also known for rigorous conceptual analysis and the careful drawing of distinctions. In the classroom and in writing, it often takes the form of explicit disputation: a topic drawn from the tradition is broached in the form of a question, opponents' responses are given, a counterproposal is argued and opponent's arguments rebutted. Because of its emphasis on rigorous dialectical method, scholasticism was eventually applied to many other fields of study.As a program, scholasticism began as an attempt at harmonization on the part of medieval Christian thinkers: to harmonize the various authorities of their own tradition, and to reconcile Christian theology with classical and late antiquity philosophy, especially that of Aristotle but also of Neoplatonism. (See also Christian apologetics.)Some of the main figures of scholasticism include Anselm of Canterbury, Peter Abelard, Alexander of Hales, Albertus Magnus, Duns Scotus, William of Ockham, Bonaventure and Thomas Aquinas. Aquinas's masterwork Summa Theologica, considered to be the pinnacle of scholastic, medieval, and Christian philosophy, began while Aquinas was regent master at the studium provinciale of Santa Sabina in Rome, the forerunner of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas, Angelicum. Important work in the scholastic tradition has been carried on well past Aquinas's time, for instance by Francisco Suárez and Luis de Molina, and also among Lutheran and Reformed thinkers.
  • Scholastik, abgeleitet vom lateinischen Adjektiv scholasticus („schulisch“, „zum Studium gehörig“), ist die wissenschaftliche Denkweise und Methode der Beweisführung, die in der lateinischsprachigen Gelehrtenwelt des Mittelalters entwickelt wurde.Bei dieser Methode handelt es sich um ein von den logischen Schriften des Aristoteles ausgehendes Verfahren zur Klärung wissenschaftlicher Fragen mittels theoretischer Erwägungen. Dabei wird eine Behauptung untersucht, indem zuerst die für und die gegen sie sprechenden Argumente nacheinander dargelegt werden und dann eine Entscheidung über ihre Richtigkeit getroffen und begründet wird. Behauptungen werden widerlegt, indem sie entweder als unlogisch oder als Ergebnis einer begrifflichen Unklarheit erwiesen werden oder indem gezeigt wird, dass sie mit evidenten oder bereits bewiesenen Tatsachen unvereinbar sind.Der heute bekannteste Teil der scholastischen Literatur handelt von theologischen Fragen. Die Scholastik war jedoch keineswegs auf theologische Themen und Ziele begrenzt, sondern umfasste die Gesamtheit des Wissenschaftsbetriebs. Die scholastische Methode wurde als die wissenschaftliche Vorgehensweise schlechthin betrachtet.Die Scholastik entwickelte sich ab dem Hochmittelalter, im 13. Jahrhundert wurde die scholastische Methode voll ausgebildet und beherrschte fortan das gesamte höhere Bildungswesen, in dem sie noch in der Frühen Neuzeit maßgeblich war. Da die scholastische Methode an den Universitäten und in den „Studium“ genannten Bildungseinrichtungen der Bettelorden praktiziert wurde, spricht man von „Scholastik“ und speziell von „scholastischer Theologie“ auch im Sinne einer Abgrenzung der Hochschultheologie von der monastischen (in klösterlichen Ordensgemeinschaften gepflegten) Theologie.Außerdem dient der Begriff „Scholastik“ auch zur Bezeichnung der Epoche der Philosophie- und Theologiegeschichte, in der die scholastische Methode sich durchsetzte und das höhere Bildungswesen prägte. Die chronologische Abgrenzung der Epoche und ihrer drei Phasen (Früh-, Hoch- und Spätscholastik) ist allerdings unscharf und daher problematisch. Vor allem hinsichtlich des Beginns der Scholastik gehen die Ansätze auseinander; in der Forschung spricht man von „Vorscholastik“ als einer die Frühscholastik vorbereitenden Phase im Frühmittelalter, die aber nicht im eigentlichen Sinn zur scholastischen Epoche gezählt werden kann.
  • Схола́стика (греч. σχολαστικός — учёный, Scholia — «школа») — систематическая европейская средневековая философия, сконцентрированная вокруг университетов и представляющая собой синтез христианского (католического) богословия и логики Аристотеля. Схоластика характеризуется соединением теологодогматических предпосылок с рационалистической методикой и интересом к формально-логическим проблемам. В повседневном общении схоластикой часто называют знания, оторванные от жизни, основывающиеся на отвлечённых рассуждениях, не проверяемых опытом.
  • Scolastica è il termine con il quale comunemente si definisce la filosofia cristiana medioevale, in cui si sviluppò quella scuola di pensiero detta anche scolasticismo.
  • Pojem scholastika vychází z latinského slova scholasticus (resp. řeckého σχολαστικός), což znamená „školský, patřící škole“, popř. „školák“ (učitel i žák). Odkazuje jednak ke specifickému způsobu filosofického myšlení, jednak k epoše středověké filosofie, která bývá vymezována 11.–15. stoletím n. l., kdy byla scholastická filosofie rozvíjena zejména na univerzitách západní Evropy.
  • Skolastisisme adalah nama sebuah periode di Abad Pertengahan yang dimulai sejak abad ke-9 hingga abad ke-15. Masa ini ditandai dengan munculnya banyak sekolah (dalam bahasa Latin schola) dan banyak pengajar ulung. Selain itu, skolastik juga menunjuk pada metode tertentu, yakni metode yang mempertanyakan dan menguji berbagai hal secara kritis dan rasional, diperdebatkan, lalu diambil pemecahannya. Ciri dari metode skolastik adalah kerasionalan dari apa yang dihasilkan.
  • La escolástica (del latín scholasticus, y éste a su vez del griego σχολαστικός [aquel que pertenece a la escuela]) es el movimiento teológico y filosófico que intentó utilizar la filosofía grecolatina clásica para comprender la revelación religiosa del cristianismo.La escolástica fue la corriente teológico-filosófica dominante del pensamiento medieval, tras la patrística de la Antigüedad tardía, y se basó en la coordinación entre fe y razón, que en cualquier caso siempre suponía una clara subordinación de la razón a la fe (Philosophia ancilla theologiae -la filosofía es sierva de la teología-). Dominó en las escuelas catedralicias y en los estudios generales que dieron lugar a las universidades medievales europeas, en especial entre mediados del siglo XI y mediados del XV.Su formación fue, sin embargo, heterogénea, ya que acogió en su seno corrientes filosóficas no sólo grecolatinas, sino también árabes y judaicas. Esto causó en este movimiento una fundamental preocupación por consolidar y crear grandes sistemas sin contradicción interna que asimilasen toda la tradición filosófica antigua. Por otra parte, se ha señalado en la escolástica una excesiva dependencia del argumento de autoridad y el abandono de las ciencias y el empirismo.Pero la Escolástica también es un método de trabajo intelectual: todo pensamiento debía someterse al principio de autoridad, y la enseñanza se podía limitar en principio a la repetición de los textos antiguos, y sobre todo de la Biblia (principal fuente de conocimiento). A pesar de todo ello, la escolástica incentivó la especulación y el razonamiento, pues suponía someterse a un rígido armazón lógico y una estructura esquemática del discurso que debía exponerse a refutaciones y preparar defensas.
  • 스콜라는 고대 그리스어에서 '여유'라는 뜻을 가진 스콜레(σχολη)를 라틴어로 (schola) 소리 나는 대로 적은 낱말로서 오늘날 '학파'라는 뜻으로 이해되고 있으며, 특히 9세기에서 15세기에 걸쳐서 유럽의 정신세계를 지배하였던 신학에 바탕을 둔 철학적 사상을 일컫는 데 쓰이고 있다. 때문에 철학사에서는 이 시기의 철학을 통틀어서 흔히 스콜라 철학이라 부르고 있다.스콜라 철학은 기독교의 신학에 바탕을 두기 때문에 일반 철학이 추구하는 진리 탐구와 인식의 문제를 신앙과 결부시켜 생각하였으며, 인간이 지닌 이성 역시 신의 계시 혹은 전능 아래에서 이해하였다. 가령 스콜라 철학에서는 신의 존재 문제를 애써 다루었는데, 여기서 스콜라의 철학자들은 이 문제를 단순히 물질적 혹은 추상적인 방법론으로 관찰 또는 연구하지 않고 언제나 기독교의 신앙에 따라 해결하고자 노력하였다. 이와 같은 노력의 산물 혹은 수단으로서 스콜라의 철학자들은 아리스토텔레스의 전통 아래 광범위하게 논리학을 발전시킨 것으로 평가되고 있다.
  • Amennyiben a Skolasztika keresztnevet keresed, kattints a linkre.A skolasztikus filozófia vagy skolasztika a középkorban a nyugati civilizáció legmeghatározóbb, a katolikus egyházhoz és ennek iskoláihoz szorosan kötődő filozófiai irányzata, mely a Szentíráson, azaz a Biblián kívül elsősorban a nagy ókori görög filozófus, Platón, majd később Arisztotelész s még inkább kommentátorainak munkásságára épít. A skolasztikus, skolasztika kifejezések maguk is a latin schola („iskola”) szóból származnak, mivel ebben az időszakban főleg az (egyházi) iskolák és egyetemek foglalkoztak ezzel az erősen teológiai alapokon álló filozófiai rendszerrel. A skolasztikus filozófia ismertetőjelei tehát a közös és jellemző intézményrendszer és az ezzel járó oktatási módszer, azon kívül a tananyag, amely bizonyos meghatározó tekintélyek műveinek feldolgozásából áll, ezek nagyfokú tisztelete és a gondolataikra irányuló kritika meglehetős hiánya mellett.
  • Skolastik felsefe, Latince kökenli schola (okul) kelimesinden türetilen scholasticus teriminden gelmektedir ve kelime anlamı olarak okul felsefesi demektir. Bu anlam önemlidir, zira skolastik felsefe, ortaçağ düşüncesinde doğru'nun zaten mevcut olduğu düşüncesine ve felsefenin okullarda okutularak öğretilmesine dayanan bir yaklaşım sergiler. Bu felsefenin temeli teolojidir, ona dayanır ve onu desteklemeye çalışır.
  • Met scholastiek wordt in het algemeen de middeleeuwse filosofie bedoeld (die een sterk metafysisch karakter had) en specifiek de onderwijsmethode die in de elfde eeuw tot ontwikkeling kwam in de stedelijke scholen en verder uitgebouwd werd in de twaalfde en dertiende eeuw aan de universiteit. Het betreft een logische manier van denken in tegenstellingen, een vorm van dialectiek. De belangrijkste scholastici waren Petrus Abaelardus, Albertus Magnus, Duns Scotus, Willem van Ockham, Bonaventura en Thomas van Aquino. Het werk van Thomas van Aquino, de Summa Theologiae, wordt meestal gezien als de laatste vrucht van de scholastiek.
  • Схола́стиката (на гръцки: σχολαστικός — академично училище) е систематична средновековна философия (9 - 15 век), чието изучаване е концентрирано в първите университети. Собствено представлява синтез между ортодоксалното християнство и логиката на Аристотел. Основава се на търсенето на взаимовръзка между вярата и знанието.Схоластиката съставя т.нар сборници "Сума" (всеобхватен Компендиум) по един или друг религиозен въпрос и се характеризира със задълбочено проучване на този въпрос, изследвайки и изучавайки систематично всички възможни негови аспекти, след което излиза с опровержения на нетрадиционните възгледи по въпроса. За схоластиката е типична високата култура на цитирания (позовавания) на авторитети.Цел на схоластиката е доказване съществуването на Бог на неверниците. В този контекст, централен е проблема за универсалното отношение между частното и общото, т.е. възможно ли е индивидуалното спасение на душата или винаги есхатологията е обща.Изпърво терминът «σχολαστικός» е употребен от Теофраст в писмо до своя ученик Фании . Още в Древна Гърция възниква схоластично интелектуално философско течение. Схоластиката и схоластите са натоварени с отрицателна конотация в ново време и особено след рухването на "стария ред" във Франция, а и в Европа. Много от римляните наричат Цицерон схоласт, след като започнал да изучава древогръцка философия, но това му прозвище е повече за означението му само като теоретик, с цел да му подскаже, че пропуска значението на практиката и практическото обучение за доказване на теоретичните си постановки, прилагайки ги в практиката, т.е. априори. Обобщено по своя характер схоластиката е религиозна философия, която не допуска свободни спекулативни интерпретации по въпроси отнасящи се, или засягащи, религиозните и морални категории на средновековното общество. Повлияна е от късната древногръцка философия по отношение на понятията и начин на разсъждение, които налага върху християнското учение. Средновековната схоластика се явява правоприемник на патристичната философия.Един от основните философски проблеми в схоластиката е спорът за универсалиите, който става обект на много философски дискусии.
  • スコラ学はラテン語「scholasticus」(学校に属するもの)に由来する言葉で、11世紀以降に主として西方教会のキリスト教神学者・哲学者などの学者たちによって確立された学問のスタイルのこと。このスコラ学の方法論にのっとった学問、例えば哲学・神学を特にスコラ哲学・スコラ神学などのようにいう。
  • Escolástica ou Escolasticismo (do latim scholasticus, e este por sua vez do grego σχολαστικός [que pertence à escola, instruído]) foi o método de pensamento crítico dominante no ensino nas universidades medievais europeias de cerca de 1100 a 1500. Não tanto uma filosofia ou uma teologia, como um método de aprendizagem, a escolástica nasceu nas escolas monásticas cristãs, de modo a conciliar a fé cristã com um sistema de pensamento racional, especialmente o da filosofia grega. Colocava uma forte ênfase na dialética para ampliar o conhecimento por inferência e resolver contradições. A obra-prima de Tomás de Aquino, Summa Theologica, é frequentemente vista como exemplo maior da escolástica.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 70310 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 22138 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 162 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109931181 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La scolastique (du latin schola, ae, « école », issu lui-même du grec σχολή, skolê, qui signifie « arrêt de travail », ou bien « loisir consacré à l'étude ») est la philosophie développée et enseignée au Moyen Âge dans les universités : elle vise à concilier l'apport de la philosophie grecque (particulièrement l'enseignement d'Aristote et des péripatéticiens) avec la théologie chrétienne héritée des Pères de l'Église et d'Anselme.
  • Scolastica è il termine con il quale comunemente si definisce la filosofia cristiana medioevale, in cui si sviluppò quella scuola di pensiero detta anche scolasticismo.
  • Pojem scholastika vychází z latinského slova scholasticus (resp. řeckého σχολαστικός), což znamená „školský, patřící škole“, popř. „školák“ (učitel i žák). Odkazuje jednak ke specifickému způsobu filosofického myšlení, jednak k epoše středověké filosofie, která bývá vymezována 11.–15. stoletím n. l., kdy byla scholastická filosofie rozvíjena zejména na univerzitách západní Evropy.
  • Skolastisisme adalah nama sebuah periode di Abad Pertengahan yang dimulai sejak abad ke-9 hingga abad ke-15. Masa ini ditandai dengan munculnya banyak sekolah (dalam bahasa Latin schola) dan banyak pengajar ulung. Selain itu, skolastik juga menunjuk pada metode tertentu, yakni metode yang mempertanyakan dan menguji berbagai hal secara kritis dan rasional, diperdebatkan, lalu diambil pemecahannya. Ciri dari metode skolastik adalah kerasionalan dari apa yang dihasilkan.
  • Skolastik felsefe, Latince kökenli schola (okul) kelimesinden türetilen scholasticus teriminden gelmektedir ve kelime anlamı olarak okul felsefesi demektir. Bu anlam önemlidir, zira skolastik felsefe, ortaçağ düşüncesinde doğru'nun zaten mevcut olduğu düşüncesine ve felsefenin okullarda okutularak öğretilmesine dayanan bir yaklaşım sergiler. Bu felsefenin temeli teolojidir, ona dayanır ve onu desteklemeye çalışır.
  • スコラ学はラテン語「scholasticus」(学校に属するもの)に由来する言葉で、11世紀以降に主として西方教会のキリスト教神学者・哲学者などの学者たちによって確立された学問のスタイルのこと。このスコラ学の方法論にのっとった学問、例えば哲学・神学を特にスコラ哲学・スコラ神学などのようにいう。
  • Scholastyka – termin wieloznaczny, oznaczający początkowo naukę uprawianą na średniowiecznych uniwersytetach. Następnie zaczął oznaczać nurty teologiczne i filozoficzne tam uprawiane, a także specyficzną metodę filozofowania (metodę scholastyczną). Od XIII wieku większość średniowiecznej filozofii miała charakter scholastyczny. W czasach renesansu scholastyka uzyskała pejoratywne znaczenie, bliskie sofistyce.
  • Eskolastika Erdi Aroko unibertsitateetako eskolastiko edo irakasleek sortu eta garatu zituzten ikasketa, pentsaera-metodo eta sistema filosofiko bat izan zen, kristautasun-dogmak eta antzinako filosofo klasikoen ekarpenak uztartzen ahalegindu zena. VI. mendean abian jarri zen mugimendua izan zen, Atenasko Akademia itxi eta Europan zehar monastegiak zabaldu zirenean .
  • Escolástica ou Escolasticismo (do latim scholasticus, e este por sua vez do grego σχολαστικός [que pertence à escola, instruído]) foi o método de pensamento crítico dominante no ensino nas universidades medievais europeias de cerca de 1100 a 1500. Não tanto uma filosofia ou uma teologia, como um método de aprendizagem, a escolástica nasceu nas escolas monásticas cristãs, de modo a conciliar a fé cristã com um sistema de pensamento racional, especialmente o da filosofia grega.
  • Scholastik, abgeleitet vom lateinischen Adjektiv scholasticus („schulisch“, „zum Studium gehörig“), ist die wissenschaftliche Denkweise und Methode der Beweisführung, die in der lateinischsprachigen Gelehrtenwelt des Mittelalters entwickelt wurde.Bei dieser Methode handelt es sich um ein von den logischen Schriften des Aristoteles ausgehendes Verfahren zur Klärung wissenschaftlicher Fragen mittels theoretischer Erwägungen.
  • Scholasticism is a method of critical thought which dominated teaching by the academics ("scholastics," or "schoolmen") of medieval universities in Europe from about 1100–1700, and a program of employing that method in articulating and defending dogma in an increasingly pluralistic context. It originated as an outgrowth of, and a departure from, Christian monastic schools at the earliest European universities.
  • Схола́стика (греч. σχολαστικός — учёный, Scholia — «школа») — систематическая европейская средневековая философия, сконцентрированная вокруг университетов и представляющая собой синтез христианского (католического) богословия и логики Аристотеля. Схоластика характеризуется соединением теологодогматических предпосылок с рационалистической методикой и интересом к формально-логическим проблемам.
  • La escolástica (del latín scholasticus, y éste a su vez del griego σχολαστικός [aquel que pertenece a la escuela]) es el movimiento teológico y filosófico que intentó utilizar la filosofía grecolatina clásica para comprender la revelación religiosa del cristianismo.La escolástica fue la corriente teológico-filosófica dominante del pensamiento medieval, tras la patrística de la Antigüedad tardía, y se basó en la coordinación entre fe y razón, que en cualquier caso siempre suponía una clara subordinación de la razón a la fe (Philosophia ancilla theologiae -la filosofía es sierva de la teología-).
  • Amennyiben a Skolasztika keresztnevet keresed, kattints a linkre.A skolasztikus filozófia vagy skolasztika a középkorban a nyugati civilizáció legmeghatározóbb, a katolikus egyházhoz és ennek iskoláihoz szorosan kötődő filozófiai irányzata, mely a Szentíráson, azaz a Biblián kívül elsősorban a nagy ókori görög filozófus, Platón, majd később Arisztotelész s még inkább kommentátorainak munkásságára épít.
  • Схола́стиката (на гръцки: σχολαστικός — академично училище) е систематична средновековна философия (9 - 15 век), чието изучаване е концентрирано в първите университети. Собствено представлява синтез между ортодоксалното християнство и логиката на Аристотел.
  • L'escolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
  • 스콜라는 고대 그리스어에서 '여유'라는 뜻을 가진 스콜레(σχολη)를 라틴어로 (schola) 소리 나는 대로 적은 낱말로서 오늘날 '학파'라는 뜻으로 이해되고 있으며, 특히 9세기에서 15세기에 걸쳐서 유럽의 정신세계를 지배하였던 신학에 바탕을 둔 철학적 사상을 일컫는 데 쓰이고 있다. 때문에 철학사에서는 이 시기의 철학을 통틀어서 흔히 스콜라 철학이라 부르고 있다.스콜라 철학은 기독교의 신학에 바탕을 두기 때문에 일반 철학이 추구하는 진리 탐구와 인식의 문제를 신앙과 결부시켜 생각하였으며, 인간이 지닌 이성 역시 신의 계시 혹은 전능 아래에서 이해하였다. 가령 스콜라 철학에서는 신의 존재 문제를 애써 다루었는데, 여기서 스콜라의 철학자들은 이 문제를 단순히 물질적 혹은 추상적인 방법론으로 관찰 또는 연구하지 않고 언제나 기독교의 신앙에 따라 해결하고자 노력하였다.
  • Met scholastiek wordt in het algemeen de middeleeuwse filosofie bedoeld (die een sterk metafysisch karakter had) en specifiek de onderwijsmethode die in de elfde eeuw tot ontwikkeling kwam in de stedelijke scholen en verder uitgebouwd werd in de twaalfde en dertiende eeuw aan de universiteit. Het betreft een logische manier van denken in tegenstellingen, een vorm van dialectiek.
rdfs:label
  • Scolastique
  • Escolàstica
  • Escolástica
  • Escolástica
  • Eskolastika
  • Scholasticism
  • Scholastiek
  • Scholastik
  • Scholastika
  • Scholastyka (filozofia)
  • Scolastica (filosofia)
  • Skolastik felsefe
  • Skolastisisme
  • Skolasztikus filozófia
  • Схоластика
  • Схоластика
  • スコラ学
  • 스콜라 철학
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:influenced of
is dbpedia-owl:influencedBy of
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:aInfluencé of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of