La révolution copernicienne est le renversement de la représentation du monde et de l'univers du XVIe au XVIIIe siècle. Au modèle géocentrique en vigueur (l'astronomie de Ptolémée IIe siècle, héritière des conceptions géocentriques des philosophes grecs du IVe siècle av. J.-C.) succède un modèle héliocentrique défendu par Nicolas Copernic, perfectionné par Johannes Kepler, Galilée, et Newton.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La révolution copernicienne est le renversement de la représentation du monde et de l'univers du XVIe au XVIIIe siècle. Au modèle géocentrique en vigueur (l'astronomie de Ptolémée IIe siècle, héritière des conceptions géocentriques des philosophes grecs du IVe siècle av. J.-C.) succède un modèle héliocentrique défendu par Nicolas Copernic, perfectionné par Johannes Kepler, Galilée, et Newton. Selon les termes d'Alexandre Koyré, cette évolution fit passer l'humanité d'une vision d'un monde clos à un univers infini, en tout cas sans limites connues.La révolution copernicienne est un exemple caractéristique de révolution scientifique, comme l'a décrit Thomas Samuel Kuhn dans la révolution copernicienne (1957) et la Structure des révolutions scientifiques (1962). Ce qu'il est convenu d'appeler la « controverse ptoléméo-copernicienne » est restée gravée dans la mémoire collective comme un exemple type de résistance mentale de la part des tenants d'une ancienne conception du monde par rapport à l'émergence d'une nouvelle vision qui s'épanouit au siècle des Lumières. Elle eut de profondes répercussions dans tous les domaines de la pensée, au point que Freud parla à ce sujet d'une « blessure narcissique de l'humanité ».
  • The Copernican Revolution was the paradigm shift from the Ptolemaic model of the heavens, which described the cosmos as having Earth stationary at the center of the universe, to the heliocentric model with the Sun at the center of the Solar System. Beginning with the publication of Nicolaus Copernicus’s De revolutionibus orbium coelestium, contributions to the “revolution” continued until finally ending with Isaac Newton’s work over a century later.
  • La Revolución de Copérnico es el nombre con el que suele conocerse a la revolución científica que se produce en Europa Occidental, representada en la astronomía por el paso del tradicional sistema ptolemaico geocéntrico (herencia clásica adaptada y conservada por el pensamiento cristiano medieval) al innovador sistema copernicano heliocéntrico, iniciada en el siglo XVI por Nicolás Copérnico (cuya obra De revolutionibus, no alude al tradicional concepto de revolución, sino al de ciclo o trayectoria circular de los cuerpos celestes) y culminada en el siglo XVII por Isaac Newton. En gran parte como consecuencia de esta revolución, el panorama intelectual de finales del siglo XVII y comienzos del siglo XVIII se considera la crisis de la conciencia europea y abrirá el siglo XVIII como siglo de las luces o de la Ilustración.La expresión revolución copernicana o giro copernicano ha pasado a ser popularmente sinónimo de cambio radical en cualquier ámbito.La transformación de la sociedad occidental de medieval en moderna, en su aspecto de cambio de mentalidad hacia la modernidad, significó una nueva consideración de la naturaleza desde un nuevo pensamiento científico, permitido por el uso de la razón humana sin sujección al principio de autoridad. Desde el Renacimiento, el antropocentrismo humanista sustituye al teocentrismo de la escolástica. El Barroco revalorizará los sentidos y la experiencia como fuente de conocimiento. Racionalismo y Empirismo serán dos orientaciones filosóficas opuestas, pero complementarias.En tiempos de Galileo, la física adquirió el estatus de modelo de ciencia, modelo que debería seguir todo saber que quisiera alcanzar la categoría de conocimiento científico. La tarea de la ciencia del siglo XVII fue encontrar técnicas precisas para tener el control racional de la experiencia y mostrar cómo conceptos matemáticos se pueden utilizar para explicar los fenómenos naturales. Esencialmente, el éxito de Galileo se debió a la capacidad para combinar las funciones de erudito y artesano. Para ello aceptó las técnicas de los artesanos - las lentes, el astrolabio, las bombas - y el razonamiento lógico-matemático desarrollado por los griegos y la escolástica medieval. A partir de datos repetibles, ordenados bajo principios matemáticos Galileo formuló la ley de la caída de los cuerpos, las leyes de movimiento de los proyectiles y la ley del péndulo. Es decir que redujo a leyes los diversos hechos observados utilizando un razonamiento inductivo.Los planteamientos de Galileo fueron decisivos en la revolución intelectual y científica del siglo XVII. Sus trabajos sobre la mecánica y la dinámica sumados a los esfuerzos de los astrónomos Nicolás Copérnico y Kepler fueron integrados y sistematizados por Isaac Newton. Galileo vislumbró que, en gran parte, las dificultades para comprender el movimiento planetario estaban causadas por el modelo geocéntrico, y que tales dificultades desaparecían aceptando el modelo heliocéntrico propuesto por Copérnico. En relación con el estudio de las trayectorias planetarias, en particular la de Marte, se sabía que en el siglo XVI no existía concordancia entre lo que se podía predecir con los instrumentos de Ptolomeo y las verdaderas trayectorias observadas en el cielo. Los Ptolemaicos suponían que cada planeta giraba alrededor de una circunferencia (epiciclo), cuyo centro, a su vez, describía otra circunferencia (deferente) centrada en la Tierra. El astrónomo danés Tycho Brahe a mediados del siglo XVI, demostró que la teoría fallaba y realizó nuevas y precisas observaciones planetarias. Se presentaron entonces dos opciones: admitir, como lo habían hecho antes Nicolás Copérnico y luego Galileo y Kepler, que estaba fallando la teoría geocéntrica, o bien que las hipótesis auxiliares acerca del número y tamaño de epiciclos y otros recursos para la explicación eran insuficientes. Los Ptolemaicos habían adoptado esta última postura durante muchos siglos hasta que Kepler pudo explicar lo que sucedía asignando a cada planeta una única trayectoria elíptica alrededor del Sol. De esta manera Kepler formuló sus leyes del movimiento planetario. La mecánica de Newton mostró que las leyes galileanas y keplerianas se podían deducir a partir de los principios de la teoría que lleva su nombre. De esta manera logró unificar por vía deductiva lo que de otro modo hubiera quedado como un conjunto disperso de leyes empíricas. A menudo se concluye que el proyecto de la ciencia moderna encuentra su culminación en la física de Newton. La teoría de Newton, tal como fue presentada por el autor en los Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, de 1687, es frecuentemente considerada uno de los logros más espectaculares de la historia de la ciencia.Archivo:Ciencia.png
  • 고대로부터 내려오던 지구 중심 우주론, 즉 프톨레마이오스 우주 체계가 가진 가장 큰 문제점은 그것을 기초로 확립한 율리우스력이 맞지 않는다는 사실이었다. 빈번한 항해 활동에 필요한 정확한 달력에 대한 사회적 필요는 천문 관측을 자극하였고, 천문학적 계산에 많은 노력을 기울이게 했다. 이는 결국 천문학 체계 자체에 대한 사고의 전환을 야기했다.
  • Revolució de Copernicana és el nom amb el que sol conèixer-se a la revolució científica que es produeix a Europa Occidental, representada a l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada al segle XVI per Nicolau Copèrnic (l'obra De revolutionibus , no al·ludeix a l' tradicional concepte de revolució, sinó de cicle o trajectòria circular dels cossos celestes) i culminada al segle XVII per Isaac Newton. En gran part com a conseqüència d'aquesta revolució, el panorama intel·lectual de finals del segle XVII i començaments del segle XVIII es considera la crisi de la consciència europea i obrirà el segle XVIII com segle de les llums o de la Il·lustració.L'expressió revolució copernicana o gir copernicà ha passat a ser popularment sinònim de canvi radical en qualsevol àmbit.La transformació de la societat occidental de medieval a moderna, en l'aspecte de canvi de mentalitat cap a la modernitat, va significar una nova consideració de la naturalesa des d'un nou pensament científic, permès per l'ús de la raó humana sense subjecció al principi d'autoritat. Des del Renaixement, el antropocentrisme humanista substitueix el teocentrisme de l'escolàstica. El Barroc revalorar els sentits i l'experiència com a font de coneixement. Racionalisme i Empirisme seran dues orientacions filosòfiques oposades, però complementàries.En temps de Galileu, la física va adquirir l'estatus de model de ciència, model que hauria de seguir tot saber que volgués aconseguir la categoria de coneixement científic. La tasca de la ciència del segle XVII va ser trobar tècniques precises per tenir el control racional de l'experiència i mostrar com conceptes matemàtics es poden utilitzar per explicar els fenòmens naturals.Essencialment, l'èxit de Galileu es va deure a la capacitat per combinar les funcions d'erudit i artesà. Per això va acceptar les tècniques dels artesàs - les lent s, el astrolabi, les bombas - i el raonament lògic-matemàtic desenvolupat pels grecs i l'escolàstica medieval. A partir de dades repetibles, ordenats sota principis matemàtics Galileu va formular la llei de la caiguda dels cossos, les lleis de moviment dels projectil si la llei del pèndol . És a dir que va reduir a lleis els diversos fets observats utilitzant un raonament inductiu.Els plantejaments de Galileu van ser decisius en la revolució intel·lectual i científica del segle XVII. Els seus treballs sobre la mecànica i la dinàmica sumats als esforços dels astrònoms Nicolau Copèrnic i Kepler van ser integrats i sistematitzats per Isaac Newton.Galileu va albirar que, en gran part, les dificultats per comprendre el moviment planetari estaven causades pel model geocèntric, i que aquestes dificultats desapareixien acceptant el model heliocèntric proposat per Copèrnic. En relació amb l'estudi de les trajectòries planetàries, en particular la de Mart, se sabia que al segle XVI no existia concordança entre el que es podia predir amb els instruments de Ptolemeu i les veritables trajectòries observades en el cel. Els ptolemaicos suposaven que cada planeta girava al voltant d'una circumferència (epiciclo), el centre, al seu torn, descrivia una altra circumferència (deferent) centrada en la Terra. L'astrònom danès Tycho Brahe a mitjan segle XVI, va demostrar que la teoria fallava i va realitzar noves i precises observacions planetàries. Es van presentar llavors dues opcions: admetre, com ho havien fet abans Nicolau Copèrnic i després Galileu i Kepler, que estava fallant la teoria geocèntrica, o bé que les hipòtesis auxiliars sobre el nombre i grandària d'epicicles i altres recursos per a l'explicació eren insuficients. Els ptolemaicos havien adoptat aquesta última posició durant molts segles fins que Kepler va poder explicar el que succeïa assignant a cada planeta una única trajectòria el·líptica al voltant del Sol D'aquesta manera Kepler va formular les seves lleis del moviment planetari.La mecànica de Newton va mostrar que les lleis galileanes i keplerianes es podien deduir a partir dels principis de la teoria que porta el seu nom. D'aquesta manera va aconseguir unificar per via deductiva el que d'altra manera hagués quedat com un conjunt dispers de lleis empíriques. Sovint es conclou que el projecte de la ciència moderna troba la seva culminació en la física de Newton. La teoria de Newton, tal com va ser presentada per l'autor en els Philosophiae Naturalis Principia Mathematica , de 1687, és freqüentment considerada un dels èxits més espectaculars de la història de la ciència.
  • Przewrót kopernikański – zmiana światopoglądowa, obyczajowa a także niosąca za sobą skutki polityczne, religijne czy filozoficzne, związana z ogłoszeniem przez Kopernika dzieła "O obrotach sfer niebieskich". Dzieło podważyło panujący w średniowiecznej nauce pogląd o nieruchomości Ziemi, wprowadzając nowy, heliocentryczny model kosmologiczny: model układu słonecznego, w którym Ziemia krąży wokół Słońca. Pośrednim rezultatem ogłoszenia takiej tezy było przyjęcie w nauce i filozofii zasady kopernikańskiej, wedle której sytuacja Ziemi we wszechświecie nie jest w żaden sposób wyróżniona. Zasada ta miała daleko idące konsekwencje poznawcze w procesie asymilacji przez naukę nowożytną, której powstanie wiąże się właśnie z opisywanym przełomem, doprowadziły do znaczących zmian w sposobie myślenia o świecie, jego relacjach do człowieka i religii.== Przypisy ==
  • Col termine rivoluzione copernicana si intende la nuova visione dell'universo elaborata da Niccolò Copernico, autore della teoria eliocentrica, che pone il Sole al centro del sistema di orbite dei pianeti, opposta a quella geocentrica, che prevedeva invece la Terra al centro del sistema solare.La teoria di Copernico, che riprendeva quella greca di Aristarco da Samo, fu pubblicata nel libro De revolutionibus orbium coelestium (Delle rivoluzioni dei mondi celesti) l'anno della sua morte. Il libro è il punto di partenza di una conversione dottrinale dal sistema geocentrico a quello eliocentrico e contiene gli elementi più salienti della teoria astronomica dei nostri tempi, comprese una corretta definizione dell'ordine dei pianeti, della rotazione quotidiana della Terra intorno al proprio asse, della precessione degli equinozi.
  • Unter der kopernikanischen Wende oder der kopernikanischen Revolution versteht man den Übergang vom geo- zum heliozentrischen Weltbild, wie er sich in der Geschichte der Naturwissenschaften zu Beginn der Neuzeit vollzogen haben soll und seine Folgen für das Selbst- und Weltverständnis der abendländischen Öffentlichkeit. Dieser Wechsel wird auf die Veröffentlichungen von Nikolaus Kopernikus zurückgeführt, in denen dieser mit der Kosmologie des ptolemäischen Weltbilds bricht und vorschlägt, ein mathematisch exaktes kosmologisches Modell zu entwickeln, das gleichmäßige Bewegungen der Erde und der Planeten um die Sonne annimmt. Ob sich der Schritt vom geo- zum heliozentrischen Weltbild als umfassende mentale Revolution ereignet hat oder auch nur von Kopernikus so verstanden wurde, ist allerdings zweifelhaft, wenn auch ein weit verbreiteter wissenschaftsgeschichtlicher Mythos.In der Philosophie wird zudem von einer „kopernikanischen Wende“ mit Bezug auf Immanuel Kant gesprochen, die dieser in der Kritik der reinen Vernunft (11781/ ²1787) für die Metaphysik vollzogen haben soll. Wörtlich findet sich in Kants Schriften der Ausdruck jedoch nicht. Erst in der Rezeption der Kritik der reinen Vernunft wurden Kants Ausführungen zu Kopernikus, den Naturwissenschaften und einer zu vollziehenden „Umänderung der Denkart“ in der Vorrede zur zweiten Auflage zu diesem Punkt zusammengezogen.Im übertragenen Sinne wird der Ausdruck „kopernikanische Wende“ oder nur „Wende“ heute übertragen allgemein für neue Theorien verwendet, wenn beansprucht wird, dass sie einen Paradigmenwechsel oder eine wissenschaftliche Revolutionen darstellen, die große Umbrüche im Alltag zur Folge haben (siehe auch die Liste unter „turns“, engl. ‚Wende‘). Bekannt sind vor allem linguistische und kognitive Wende.
  • Een Copernicaanse revolutie, omkering of wending is een radicale heroriëntatie van een wetenschap of filosofie. Het eerste deel van het begrip dankt zijn naam aan de sterrenkundige Nicolaas Copernicus (1473-1543), die de aanzet gaf tot de verschuiving van het geocentrische naar het heliocentrische wereldbeeld. De heliocentrische leer maakte het heelal in principe eenvoudig en doorzichtig, en door de aanvaarding van die leer kon zich de moderne natuurwetenschap ontwikkelen. Volgens de filosoof Immanuel Kant bestaat de Copernicaanse wending daaruit dat de te kennen objecten zich moeten conformeren naar de voorwaarden van het subject dat de kennis vergaart. Anders geformuleerd: wij bekijken alles als het ware door een roze bril, gekleurd door ons eigen kenvermogen dat werkt met zijn eigen aangeboren concepten van ruimte en tijd, en oorzakelijke verbanden. Het ding an sich, de werkelijkheid zoals ze voor zichzelf is, onbewerkt door ons kenvermogen, is voor ons dus niet kenbaar. Door deze inzichten werd Kant ook de voorloper van het Duits idealisme.Zie ook het begrip paradigmaverschuiving.
  • Под копе́рниканской револю́цией понимается смена парадигм с модели мироздания Птолемея, которая постулировала, что Земля является центром вселенной, на гелиоцентрическую модель с Солнцем в центре нашей солнечной системы. Это событие стало одной из стартовых точек начала научной революции XVI столетия. Учение Коперника было равносильно революционной перестройке не только в астрономии и естествознании, но и в методах научного исследования и познания. Оно привело к радикальным изменениям образа мышления естествоиспытателей, повернув его от привычных и закостенелых догм к непосредственному исследованию реального мира.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 124614 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 70630 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 637 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111081375 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2003 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Tel
prop-fr:langue
  • français
prop-fr:lienAuteur
  • Alexandre Koyré
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:nom
  • Koyré
prop-fr:prénom
  • Alexandre
prop-fr:site
  • le site de la Cité des Sciences
prop-fr:titre
  • Du monde clos à l'univers infini
  • L’héliocentrisme, des savants, des théories, une controverse
prop-fr:titreVo
  • From The Closed World to the Infinite Universe
prop-fr:trad
  • R. Tarr
prop-fr:url
  • http://www.cite-sciences.fr/cs/Satellite?c=Page&cid=1195217028561&pagename=Portail%2FGRU%2FPortailLayout&pid=1195216502897
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Gallimard
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La révolution copernicienne est le renversement de la représentation du monde et de l'univers du XVIe au XVIIIe siècle. Au modèle géocentrique en vigueur (l'astronomie de Ptolémée IIe siècle, héritière des conceptions géocentriques des philosophes grecs du IVe siècle av. J.-C.) succède un modèle héliocentrique défendu par Nicolas Copernic, perfectionné par Johannes Kepler, Galilée, et Newton.
  • The Copernican Revolution was the paradigm shift from the Ptolemaic model of the heavens, which described the cosmos as having Earth stationary at the center of the universe, to the heliocentric model with the Sun at the center of the Solar System. Beginning with the publication of Nicolaus Copernicus’s De revolutionibus orbium coelestium, contributions to the “revolution” continued until finally ending with Isaac Newton’s work over a century later.
  • 고대로부터 내려오던 지구 중심 우주론, 즉 프톨레마이오스 우주 체계가 가진 가장 큰 문제점은 그것을 기초로 확립한 율리우스력이 맞지 않는다는 사실이었다. 빈번한 항해 활동에 필요한 정확한 달력에 대한 사회적 필요는 천문 관측을 자극하였고, 천문학적 계산에 많은 노력을 기울이게 했다. 이는 결국 천문학 체계 자체에 대한 사고의 전환을 야기했다.
  • Под копе́рниканской револю́цией понимается смена парадигм с модели мироздания Птолемея, которая постулировала, что Земля является центром вселенной, на гелиоцентрическую модель с Солнцем в центре нашей солнечной системы. Это событие стало одной из стартовых точек начала научной революции XVI столетия. Учение Коперника было равносильно революционной перестройке не только в астрономии и естествознании, но и в методах научного исследования и познания.
  • Een Copernicaanse revolutie, omkering of wending is een radicale heroriëntatie van een wetenschap of filosofie. Het eerste deel van het begrip dankt zijn naam aan de sterrenkundige Nicolaas Copernicus (1473-1543), die de aanzet gaf tot de verschuiving van het geocentrische naar het heliocentrische wereldbeeld. De heliocentrische leer maakte het heelal in principe eenvoudig en doorzichtig, en door de aanvaarding van die leer kon zich de moderne natuurwetenschap ontwikkelen.
  • La Revolución de Copérnico es el nombre con el que suele conocerse a la revolución científica que se produce en Europa Occidental, representada en la astronomía por el paso del tradicional sistema ptolemaico geocéntrico (herencia clásica adaptada y conservada por el pensamiento cristiano medieval) al innovador sistema copernicano heliocéntrico, iniciada en el siglo XVI por Nicolás Copérnico (cuya obra De revolutionibus, no alude al tradicional concepto de revolución, sino al de ciclo o trayectoria circular de los cuerpos celestes) y culminada en el siglo XVII por Isaac Newton.
  • Przewrót kopernikański – zmiana światopoglądowa, obyczajowa a także niosąca za sobą skutki polityczne, religijne czy filozoficzne, związana z ogłoszeniem przez Kopernika dzieła "O obrotach sfer niebieskich". Dzieło podważyło panujący w średniowiecznej nauce pogląd o nieruchomości Ziemi, wprowadzając nowy, heliocentryczny model kosmologiczny: model układu słonecznego, w którym Ziemia krąży wokół Słońca.
  • Unter der kopernikanischen Wende oder der kopernikanischen Revolution versteht man den Übergang vom geo- zum heliozentrischen Weltbild, wie er sich in der Geschichte der Naturwissenschaften zu Beginn der Neuzeit vollzogen haben soll und seine Folgen für das Selbst- und Weltverständnis der abendländischen Öffentlichkeit.
  • Revolució de Copernicana és el nom amb el que sol conèixer-se a la revolució científica que es produeix a Europa Occidental, representada a l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada al segle XVI per Nicolau Copèrnic (l'obra De revolutionibus , no al·ludeix a l' tradicional concepte de revolució, sinó de cicle o trajectòria circular dels cossos celestes) i culminada al segle XVII per Isaac Newton.
  • Col termine rivoluzione copernicana si intende la nuova visione dell'universo elaborata da Niccolò Copernico, autore della teoria eliocentrica, che pone il Sole al centro del sistema di orbite dei pianeti, opposta a quella geocentrica, che prevedeva invece la Terra al centro del sistema solare.La teoria di Copernico, che riprendeva quella greca di Aristarco da Samo, fu pubblicata nel libro De revolutionibus orbium coelestium (Delle rivoluzioni dei mondi celesti) l'anno della sua morte.
rdfs:label
  • Révolution copernicienne
  • Copernicaanse revolutie
  • Copernican Revolution
  • Kopernikanische Wende
  • Przewrót kopernikański
  • Revolució copernicana
  • Revolución de Copérnico
  • Rivoluzione copernicana
  • Коперниковская революция
  • 코페르니쿠스 혁명
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of