Un dialecte (du bas latin dialectus, du grec διάλεκτος / diálektos, de διαλέγομαι / dialégomai « parler ensemble ») est, au sens large, une variété linguistique propre à un groupe d'utilisateurs déterminés.Toute langue naturelle d'une certaine extension démographique et géographique possède des dialectes.↑ Étymologie donnée par l'encyclopédie Larousse.↑ (fr)Pierre Encrevé, Entrée « Dialectes et patois » de l'Encyclopædia Universalis, version en ligne consultable au 09/07/2011.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un dialecte (du bas latin dialectus, du grec διάλεκτος / diálektos, de διαλέγομαι / dialégomai « parler ensemble ») est, au sens large, une variété linguistique propre à un groupe d'utilisateurs déterminés.Toute langue naturelle d'une certaine extension démographique et géographique possède des dialectes.
  • Диале́кт (греч. διάλεκτος — «наречие» от греч. διαλέγομαι — «говорить, изъясняться») — разновидность языка, которая употребляется как средство общения между людьми, связанными между собой одной территорией.Диалект является полноценной системой речевого общения (устной или знаковой, но не обязательно письменной) со своим собственным словарём и грамматикой.Традиционно под диалектами понимались прежде всего сельские территориальные диалекты. В последнее время появилось немало работ и о городских диалектах; в частности, к ним относят речь негритянского городского населения США, чей английский язык существенно отличается от других разновидностей американского английского. Французские лингвисты наряду с термином «диалект» (dialecte) используют термин «патуа» (patois), который также обозначает локально ограниченную речь определённых групп населения, главным образом сельского.
  • 方言(ほうげん)とは、ある一定の地域で使われる口頭言語(音声言語)のこと。文字言語がほぼ共通している地域内で、文法は同じであっても単語や発音・アクセント・イントネーションが異なる地方の言語を言う。地域人口の集中程度により同一方言が形成されるが、隣接地域に人の交流が多い場合は方言に明確な区分はない。また、離れた地域間ではほとんど会話が通じないことがある。その場合は共通語が使用されることがある。
  • Dialekt (stgr. διάλεκτος dialektos – "rozmowa, sposób mówienia") – regionalna odmiana języka, odznaczająca się swoistymi cechami fonetycznymi, leksykalnymi itp.Dialektami nazywane są różne odmiany jednego języka mówionego. O uznaniu jakiejś mowy za język, raczej niż za dialekt innego (nadrzędnego) języka decydują w znacznie większym stopniu czynniki pozajęzykoznawcze, niż językoznawcze. W dyskusjach o różnicy pomiędzy językiem a dialektem często pojawia się aforyzm, że "język to dialekt z armią i flotą wojenną" (przypisywany Maxowi Weinreichowi).Przykładem mowy o nieustalonym statusie jest kaszubszczyzna, uznawana przez niektórych specjalistów za dialekt języka polskiego, a przez innych za odrębny język. Także wśród użytkowników mowy kaszubskiej nie ma jednomyślności na powyższy temat; Ministerstwo Edukacji RP uznało ostatecznie w 1996 r. kaszubszczyznę za odrębny język regionalny. Z drugiej strony język chiński oficjalnie (i przez większość użytkowników) uznawany jest za jeden język o dużej liczbie dialektów, pomimo że całkowicie wzajemnie niezrozumiałych, a specjaliści uznają go raczej za zespół języków. Poglądowi temu sprzyja fakt, iż wszystkie chińskie dialekty w piśmie są wzajemnie zrozumiałe.Różne odmiany dialektów określa się też jako (nie są to definicje ścisłe, w rzeczywistości często tych terminów używa się zamiennie): gwarę lub narzecze.Badaniem dialektów zajmuje się dział językoznawstwa – dialektologia.
  • Um dialeto (AO 1945: dialecto) (do grego διάλεκτος, translit. diálektos: 'conversa, conversação, discussão por perguntas e respostas; maneira de falar, linguagem própria de um país) é a forma como uma língua é realizada numa região específica. Trata-se de uma variedade ou variante linguística. A variante dialetal é também chamada diatópica ou geolinguística.Falantes de uma mesma língua apresentam diferenças nos seus modos de falar, de acordo com o lugar em que estão (variação diatópica), com a situação de fala ou registro (variação diafásica) ou, ainda, de acordo com o nível socioeconômico do falante (variação diastrática).Dialeto é uma variante linguística constituída por características fonológicas, sintáticas, semânticas e morfológicas próprias.Uma língua pode-se dividir em inúmeras variedades dialetais, desde as mais abrangentes (e. g. português europeu e português brasileiro) até às sub-variedades mais específicas - ar exemplo do grupo dialetal transmontano-alto-minhoto, que se inclui nos dialetos portugueses setentrionais eo grupo dialetal gaúcho, que se inclui no grupo dialetal do sul do Brasil.Os critérios que levam a que um conjunto de dialetos seja considerado uma língua autónoma e não uma variedade de outra língua são complexos e frequentemente subvertidos por motivos políticos. A Linguística considera os seguintes critérios para determinar que um conjunto de dialetos faz parte de uma língua: Critério da compreensão mútua: se duas comunidades conseguem facilmente compreender-se ao usarem o seu sistema linguístico, então elas falam a mesma língua. Critério da existência de um corpus linguístico comum: se entre duas comunidades existe um conjunto de obras literárias que são consideradas património de ambas (sem que haja necessidade de tradução), então elas falam a mesma língua.Um dialeto, para ser considerado como tal, tem de ser falado por uma comunidade regional. As características da língua que não são específicas de um grupo regional são consideradas socioletos (variedades próprias de diferentes grupos sociais, etários ou profissionais) ou idioletos (variedades próprias de cada indivíduo).As regiões dialetais são estabelecidas por linhas de fronteira virtuais a que se dá o nome de isoglossas.
  • Ein Dialekt (gr. διαλέγομαι dialegomai „miteinander reden“) oder – in der Eindeutschung von Philipp von Zesen (1619–1689) – eine Mundart ist eine lokale oder regionale Sprachvarietät. Er kann sich von anderen Dialekten wie auch von der Standardsprache (ursprünglich Schriftsprache) in allen Sprachbereichen – Lautebene (Phonologie), Wortbeugung (Morphologie), Wortschatz (Lexik), Satzbau (Syntax) und Idiomatik – unterscheiden.Vom Begriff „Dialekt“ ist der Begriff Akzent abzugrenzen. Akzent bezieht sich lediglich auf die phonologischen Charakteristiken der Aussprache. So kann ein Bayer das Standarddeutsch (Hochdeutsch) mit einem „bairischen Akzent“ sprechen, aber Bairisch mit einem „standarddeutschen Akzent“.Derjenige Teil der Sprachwissenschaft, der sich mit der traditionellen Beschreibung der Dialekte befasst, heißt Dialektologie. In der neueren Linguistik befasst sich auch die Soziolinguistik mit Dialekten. Dialekt bzw. Mundart wird auch in der Literatur verwendet; man spricht von Dialektliteratur.
  • Dialect is in de taalkunde de benaming voor een talige variëteit die niet als standaardtaal geldt. De term kan op minstens drie verschillende manieren worden gebruikt.
  • Lehçe ya da diyalekt, bir dilin belli bir coğrafî bölgedeki insanlar tarafından konuşulan çeşididir.
  • A dialektus (a latin DIALECTUS, ez pedig a görög διάλεκτος, eredetileg ’beszédmodor’ jelentésű szóból) a nyelvészetben olyan, élő vagy már eltűnt közös nyelvből kialakult nyelvváltozatot jelöl, amely más, ugyanabból a nyelvből kialakult nyelvváltozatokhoz viszonyítva (nyelvtani, hangtani és lexikai szempontból) rendszerint erős eltéréseket mutat; illetve másodlagos értelemben dialektusnak nevezik azt a nyelvi rendszert, amely nem éri el a nyelv kategóriát. Míg az első meghatározás nyelvtörténeti, a második inkább szociolingvisztikai. A kifejezést gyakran használják kizárólag a sztenderd nyelvváltozattól eltérő nyelvváltozatokra, nyelvtörténetileg azonban – szigorú értelemben véve – a sztenderd nyelvváltozat is egy dialektus (hiszen minden sztenderd nyelv egy adott történeti dialektus mesterséges szabályozással kialakított változata).A dialektussal sokszor azonos értelemben használt kifejezés a nyelvjárás, amely alatt azonban hagyományosan inkább csak egy adott sztenderd nyelvváltozat kis mértékben eltérő területi nyelvváltozatát, aldialektusát értik (lásd: magyar nyelvjárások.)
  • Диалектът (от гръцки διάλεκτος) е разновидност на езика, която не е кодифицирана (за разлика от книжовния език) и която се използва за неформално общуване (устно, а понякога и писмено) между хората от дадена териториално или социално обусловена езикова общност. Макар диалектът да не е формално кодифициран, той има свои характерни граматически, фонетични, синтактични и преди всичко лексикални особености, които го отличават повече или по-малко от книжовния език. Диалектологията е науката, която изучава диалектите.Трябва да се прави разлика между диалект и акцент. Акцентът се отнася единствено за фонологичните особености на говора, т.е. до звученето. Така например за човек, който говори меко книжовен български, казваме, че говори с мек акцент, а не с мек диалект.В зависимост от разпространението си диалектите биват териториални (местни, географски, локални) и социални.Териториалният диалект е разновидност на езика, която се използва на част от езиковата територия и служи като пълноценно средство за общуване на населението на тази територия, задоволявайки всички негови нужди.Социалният диалект (социолектът) е езикова разновидност, присъща на повече или по-малко обособени групи, изградени на основата на производствени или други интереси, на социален слой или класа в обществото или субкултура. Според много езиковеди социолектът не е диалект в истинския смисъл на думата.
  • En lingüística, la palabra dialecto hace referencia a una de las posibles variedades de una lengua; en concreto, un dialecto sería la variante de una lengua asociada con una determinada zona geográfica (de ahí que también se use como término sinónimo la palabra geolecto o, en terminología de Eugenio Coseriu, las expresiones variedad sintópica y norma espacial). Más concretamente, un dialecto esun sistema de signos desgajado de una lengua común, viva o desaparecida, normalmente, con una concreta limitación geográfica, pero sin una fuerte diferenciación frente a otros de origen común.El número de hablantes y el tamaño de la zona dialectal pueden ser variables y un dialecto puede estar, a su vez, dividido en subdialectos (o, hablas).Independientemente de la antigüedad del término, su uso lingüístico se inicia a finales del siglo XIX cuando la lingüística histórica dio paso a la aparición de la dialectología como disciplina lingüística dedicada específicamente a las variedades geográficas de las lenguas.Los dialectos han de ser entendidos como variantes geográficas condicionadas históricamente, esto es, la historia de los contactos lingüísticos es el factor que determina la diferenciación dialectal. Como causas de la variación dialectal se señalan, habitualmente, las siguientes: el origen de los pobladores que, hablando la misma lengua, ya presentaban diferencias dialectales de origen; la influencia de otra lengua sobre una parte del dominio lingüístico; y la separación territorial que da lugar a evoluciones diferenciadas.Con todo, la delimitación del concepto de dialecto es un proceso delicado en lingüística, porque exige una adecuada caracterización de la lengua del territorio, la precisión de su filiación histórica y unos rigurosos análisis sociolingüísticos y estudios de actitudes lingüísticas por parte de los hablantes. Además, obliga a manejar también un determinado concepto de lengua, respecto del que se define el primero, algo que no está tampoco exento de dificultades.Como elemento añadido a la hora de dificultar la precisión conceptual de ambos términos, históricamente, la política lingüística de determinadas comunidades ha podido usar la palabra dialecto con un valor peyorativo, con el objeto de privilegiar como vehículo de expresión oficial a una determinada lengua en perjuicio de otra u otras a las que, como forma de descalificación, se les ha aplicado dicho término; en este otro sentido de la palabra, dialecto haría referencia a un sistema lingüístico que no alcanza la categoría de lengua.
  • Nářečí neboli dialekt (adj. nářeční, zř. nářečový a dialektní, dialektový, zast. dialektický) je nespisovný jazykový útvar užívaný pouze mluvčími z určité geografické oblasti. Obor, který se zabývá vědeckým studiem nářečí, se nazývá dialektologie.Nářečí v češtině vznikala přibližně od 12. století jako důsledek izolace jednotlivých oblastí a lidí v nich žijících.Nářečí se uplatňuje především v běžné, neformální ústní komunikaci. Řidčeji můžeme nářečí nalézt i umělecké literatuře, kde se jím dosahuje přesvědčivější charakteristiky postav i prostředí. Zvláště hojné jsou nářeční prvky v české literatuře 19. století (např. v dílech Němcové, Máchy, Tyla a později Jiráska, Staška, Herbena, Novákové, Aloise a Viléma Mrštíkových a dalších). Toto užití nářečí je však přizpůsobeno potřebám umělecké literatury, a je proto třeba jej od nářečí skutečného odlišovat (mluvíme o nářečí stylizovaném).Nářeční prvek použitý ve spisovném jazyce se nazývá dialektismus (dialektizmus).V České republice je nejodlišnější nářečí na Klatovsku a Sušicku, které používá mnoho počeštělých slov z němčiny, ale i svá slova.[zdroj?]
  • Dialek (bahasa Yunani: διάλεκτος, dialektos), adalah varian dari sebuah bahasa menurut pemakai. Berbeda dengan ragam bahasa yaitu varian dari sebuah bahasa menurut pemakaian. Variasi ini berbeda satu sama lain, tetapi masih banyak menunjukkan kemiripan sehingga belum pantas disebut bahasa yang berbeda. Biasanya pemerian dialek adalah berdasarkan geografi, namun bisa berdasarkan faktor lain, misalkan faktor sosial.Sebuah dialek dibedakan berdasarkan kosa kata, tata bahasa, dan pengucapan (fonologi, termasuk prosodi). Jika pembedaannya hanya berdasarkan pengucapan, maka istilah yang tepat ialah aksen dan bukan dialek.
  • Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l'àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d'una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament. Les isoglosses característiques d'un dialecte poden passar la majoria pel mateix lloc o no, en aquest segon cas l'àrea en la qual es distribueixin serà una zona de transició i hi trobarem un dialecte de transició. Els dialectes també poden procedir de l'evolució in situ d'un idioma anterior, aleshores es parla de dialecte constitutiu. Per contra, si el lloc on es parla un dialecte no és el de la seva formació es parla de dialecte consecutiu. El seu estudi s'anomena dialectologia.El concepte de dialecte es distingeix del de sociolecte, pel fet que aquest és una varietat d'un idioma parlada per un cert estrat social, així com un cronolecte és la varietat d'un grup generacional o la varietat d'un període històric. Totes tres varietats, però, tenen en comú que són varietats d'un grup i, dins ell, d'una persona. El conjunt de varietats amb què s'expressa cada persona, dialectals o no, inclosos els trets personals, formen el seu idiolecte.En oposició als dialectes, d'abast limitat, hi ha la llengua estàndard, que és la varietat que es codifica per als usos públics més formals i generals (per exemple, l'estàndard escrit) i que està, doncs, més aviat relacionada amb els registres.Totes les varietats, dialectals o no, poden distingir-se no sols pel seu lèxic, sinó també per diferències en la gramàtica (morfologia i sintaxi), la fonètica i la prosòdia.No obstant això, una llengua pot tenir més d'una varietat estàndard o normativa, com és el cas de l'anglès, en el qual tenim diferent ortografia i vocabulari estàndard per a l'anglès britànic, l'anglès americà i l'anglès de l'Índia. Tots ells es consideren variants estàndards de la mateixa llengua. Aquest tipus de llengües s'anomenen llengües pluricèntriques. En el cas del català s'ha parlat alhora de l'existència d'un estàndard policèntric i d'un estàndard composicional. L'estàndard català és composicional per la voluntat del seu autor, Pompeu Fabra, de crear una llengua nacional, perquè en la majoria d'aspectes s'ha adoptat per a l'ús general una solució que havia arribat a ser pròpia d'una part del territori, com és el cas de l'ortografia, basada en la fonètica del català occidental. També és el cas, en general, de la fonètica (guaita, guaitar, home i no *goita, *goitar, *homo), amb l'excepció del vocalisme àton (trobaré) i de la vocal tònica procedent de la E llarga i la I breu del llatí (ceba), en què en cada gran dialecte s'admet en la llengua formal o estàndard la solució pròpia. Aquests dos aspectes, però, no són problemàtics perquè pròpiament no hi ha alternatives excloents: les correspondències entre els dialectes són sistemàtiques, no afecten l'ortografia i no entrebanquen gens la comprensió mútua, perquè cada solució no és més que una etapa de l'evolució que ha portat a la solució més evolucionada. Per contra, és problemàtica l'admissió de diferents variants en la morfologia verbal (polimorfisme), perquè obliga a fer diferents versions d'un mateix text. Justament, aquest model polimòrfic és el que explica que es parli de l'existència de diferents paraestàndards.
  • 방언(方言)은 특정 집단에서 사용하는 언어를 일컫는 말이다. 대개 지역 방언을 의미하지만, 언어학에서는 사회 계층별, 연령대별로도 방언을 나누기도 한다. 극단적인 경우 개개인이 사용하는 개인어(idiolect)까지도 방언으로 볼 수 있다. 표준어가 아닌 지역 방언을 사투리라고도 한다.방언과 언어를 구분하는 기준은 뚜렷하게 정의내리기 힘들다. 민족, 문학작품의 존재 여부, 타 언어나 타 방언과의 의사소통가능성 등을 기준으로 삼을 수 있으나, 국가 권력에 의해 언어의 지위와 명칭이 결정되는 일도 있기에 “언어란 육군과 해군을 가진 방언”이라는 말도 있다. 예를 들면, 힌디어와 우르두어는 서로 어휘의 차이가 있을 뿐 근본으로 같은 언어이지만, 인도와 파키스탄의 국경의 차이 때문에 서로 다른 언어로 분류된다. 한편, 중국어는 서로 의사소통이 불가능한 여러 언어나 방언들을 하나로 묶은 용어라고도 볼 수 있지만, 중화인민공화국에서는 정치·이념상의 이유로 하나의 언어로 분류하고 있다.
  • The term dialect (from the ancient Greek word διάλεκτος diálektos, "discourse", from διά diá, "through" and λέγω legō, "I speak") is used in two distinct ways. One usage—the more common among linguists—refers to a variety of a language that is a characteristic of a particular group of the language's speakers. The term is applied most often to regional speech patterns, but a dialect may also be defined by other factors, such as social class. A dialect that is associated with a particular social class can be termed a sociolect, a dialect that is associated with a particular ethnic group can be termed as ethnolect, and a regional dialect may be termed a regiolect or topolect. According to this definition, any variety of a language constitutes "a dialect", including any standard varieties.The other usage refers to a language that is socially subordinated to a regional or national standard language, often historically cognate to the standard, but not derived from it. In this sense, the standard language is not itself considered a dialect.A framework was developed in 1967 by Heinz Kloss, Ausbau-, Abstand- and Dach-sprache, to describe speech communities, that while unified politically and/or culturally, include multiple dialects which though closely related genetically may be divergent to the point of inter-dialect unintelligibility.A dialect is distinguished by its vocabulary, grammar, and pronunciation (phonology, including prosody). Where a distinction can be made only in terms of pronunciation (including prosody, or just prosody itself), the term accent is appropriate, not dialect.Other speech varieties include: standard languages, which are standardized for public performance (for example, a written standard); jargons, which are characterized by differences in lexicon (vocabulary); slang; patois; pidgins or argots.The particular speech patterns used by an individual are termed an idiolect.
  • Dialektoa edo hizkelgia hizkuntza baten aldaera da, sistema fonetiko, lexiko eta morfosintaktikoan ezaugarri bereziak dituena, eta lurralde mugatu batean mintzatzen dena. Zenbaitetan, hizkuntzalaritzatik kanpora, gizarte-prestigioko arrazoiak direla tarteko, dialektoa "hizkuntza baino maila apalagoa duen mintzaira" dela jotzen da.
  • Un dialetto (voce dotta, ripresa dal lat. tardo dĭălectŏs, s. f., "dialetto", prestito dal greco διάλεκτος, letteralmente "colloquio, parlare ordinario, lingua, pronuncia particolare, dialetto") è una varietà linguistica (o idioma) usata da abitanti originari di una particolare area geografica. Il numero di locutori e le dimensioni dell'area interessata possono variare. Un dialetto, se si estende in un'area piuttosto ampia, può contenere molte varianti, che a loro volta possono distinguersi in sottovarianti per aree minori.Lo specifico studio scientifico, oggetto della dialettologia, non si limita a confrontare differenze e affinità, ma fornisce, dei dialetti, una precisa classificazione e ne studia i rapporti e le mutue interferenze con le lingue ufficiali e con gli idiomi geograficamente vicini di maggior prestigio. Inoltre lo studio dialettologico consente, nell'ambito dell'etnografia e della sociolinguistica di definire in un quadro più ampio, articolato e dettagliato, gli usi, i costumi e la cultura materiale delle differenti popolazioni e/o degli strati sociali.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 5198 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 11684 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 39 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107997342 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1974 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • graella
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 84 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • ca
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Louis-Jean Calvet
  • Toni Mollà
prop-fr:lienÉditeur
  • Éditions Payot
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Alzira
prop-fr:nom
  • Calvet
  • Mollà
prop-fr:numéroChapitre
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:numéroD'édition
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 246 (xsd:integer)
  • 329 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 45 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Louis-Jean
  • Toni
prop-fr:sousTitre
  • Petit traité de glottophagie
prop-fr:titre
  • Linguistique et colonialisme
  • Manual de sociolingüística
prop-fr:titreChapitre
  • Les dialectes et la langue
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • edicions Bromera
  • Éditions Payot
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un dialecte (du bas latin dialectus, du grec διάλεκτος / diálektos, de διαλέγομαι / dialégomai « parler ensemble ») est, au sens large, une variété linguistique propre à un groupe d'utilisateurs déterminés.Toute langue naturelle d'une certaine extension démographique et géographique possède des dialectes.↑ Étymologie donnée par l'encyclopédie Larousse.↑ (fr)Pierre Encrevé, Entrée « Dialectes et patois » de l'Encyclopædia Universalis, version en ligne consultable au 09/07/2011.
  • 方言(ほうげん)とは、ある一定の地域で使われる口頭言語(音声言語)のこと。文字言語がほぼ共通している地域内で、文法は同じであっても単語や発音・アクセント・イントネーションが異なる地方の言語を言う。地域人口の集中程度により同一方言が形成されるが、隣接地域に人の交流が多い場合は方言に明確な区分はない。また、離れた地域間ではほとんど会話が通じないことがある。その場合は共通語が使用されることがある。
  • Dialect is in de taalkunde de benaming voor een talige variëteit die niet als standaardtaal geldt. De term kan op minstens drie verschillende manieren worden gebruikt.
  • Lehçe ya da diyalekt, bir dilin belli bir coğrafî bölgedeki insanlar tarafından konuşulan çeşididir.
  • 방언(方言)은 특정 집단에서 사용하는 언어를 일컫는 말이다. 대개 지역 방언을 의미하지만, 언어학에서는 사회 계층별, 연령대별로도 방언을 나누기도 한다. 극단적인 경우 개개인이 사용하는 개인어(idiolect)까지도 방언으로 볼 수 있다. 표준어가 아닌 지역 방언을 사투리라고도 한다.방언과 언어를 구분하는 기준은 뚜렷하게 정의내리기 힘들다. 민족, 문학작품의 존재 여부, 타 언어나 타 방언과의 의사소통가능성 등을 기준으로 삼을 수 있으나, 국가 권력에 의해 언어의 지위와 명칭이 결정되는 일도 있기에 “언어란 육군과 해군을 가진 방언”이라는 말도 있다. 예를 들면, 힌디어와 우르두어는 서로 어휘의 차이가 있을 뿐 근본으로 같은 언어이지만, 인도와 파키스탄의 국경의 차이 때문에 서로 다른 언어로 분류된다. 한편, 중국어는 서로 의사소통이 불가능한 여러 언어나 방언들을 하나로 묶은 용어라고도 볼 수 있지만, 중화인민공화국에서는 정치·이념상의 이유로 하나의 언어로 분류하고 있다.
  • Dialektoa edo hizkelgia hizkuntza baten aldaera da, sistema fonetiko, lexiko eta morfosintaktikoan ezaugarri bereziak dituena, eta lurralde mugatu batean mintzatzen dena. Zenbaitetan, hizkuntzalaritzatik kanpora, gizarte-prestigioko arrazoiak direla tarteko, dialektoa "hizkuntza baino maila apalagoa duen mintzaira" dela jotzen da.
  • Nářečí neboli dialekt (adj. nářeční, zř. nářečový a dialektní, dialektový, zast. dialektický) je nespisovný jazykový útvar užívaný pouze mluvčími z určité geografické oblasti. Obor, který se zabývá vědeckým studiem nářečí, se nazývá dialektologie.Nářečí v češtině vznikala přibližně od 12. století jako důsledek izolace jednotlivých oblastí a lidí v nich žijících.Nářečí se uplatňuje především v běžné, neformální ústní komunikaci.
  • Dialekt (stgr. διάλεκτος dialektos – "rozmowa, sposób mówienia") – regionalna odmiana języka, odznaczająca się swoistymi cechami fonetycznymi, leksykalnymi itp.Dialektami nazywane są różne odmiany jednego języka mówionego. O uznaniu jakiejś mowy za język, raczej niż za dialekt innego (nadrzędnego) języka decydują w znacznie większym stopniu czynniki pozajęzykoznawcze, niż językoznawcze.
  • Dialek (bahasa Yunani: διάλεκτος, dialektos), adalah varian dari sebuah bahasa menurut pemakai. Berbeda dengan ragam bahasa yaitu varian dari sebuah bahasa menurut pemakaian. Variasi ini berbeda satu sama lain, tetapi masih banyak menunjukkan kemiripan sehingga belum pantas disebut bahasa yang berbeda.
  • Ein Dialekt (gr. διαλέγομαι dialegomai „miteinander reden“) oder – in der Eindeutschung von Philipp von Zesen (1619–1689) – eine Mundart ist eine lokale oder regionale Sprachvarietät. Er kann sich von anderen Dialekten wie auch von der Standardsprache (ursprünglich Schriftsprache) in allen Sprachbereichen – Lautebene (Phonologie), Wortbeugung (Morphologie), Wortschatz (Lexik), Satzbau (Syntax) und Idiomatik – unterscheiden.Vom Begriff „Dialekt“ ist der Begriff Akzent abzugrenzen.
  • Диалектът (от гръцки διάλεκτος) е разновидност на езика, която не е кодифицирана (за разлика от книжовния език) и която се използва за неформално общуване (устно, а понякога и писмено) между хората от дадена териториално или социално обусловена езикова общност. Макар диалектът да не е формално кодифициран, той има свои характерни граматически, фонетични, синтактични и преди всичко лексикални особености, които го отличават повече или по-малко от книжовния език.
  • Диале́кт (греч. διάλεκτος — «наречие» от греч. διαλέγομαι — «говорить, изъясняться») — разновидность языка, которая употребляется как средство общения между людьми, связанными между собой одной территорией.Диалект является полноценной системой речевого общения (устной или знаковой, но не обязательно письменной) со своим собственным словарём и грамматикой.Традиционно под диалектами понимались прежде всего сельские территориальные диалекты.
  • Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l'àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària. Un dialecte d'una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes i parlars, i així successivament.
  • The term dialect (from the ancient Greek word διάλεκτος diálektos, "discourse", from διά diá, "through" and λέγω legō, "I speak") is used in two distinct ways. One usage—the more common among linguists—refers to a variety of a language that is a characteristic of a particular group of the language's speakers. The term is applied most often to regional speech patterns, but a dialect may also be defined by other factors, such as social class.
  • En lingüística, la palabra dialecto hace referencia a una de las posibles variedades de una lengua; en concreto, un dialecto sería la variante de una lengua asociada con una determinada zona geográfica (de ahí que también se use como término sinónimo la palabra geolecto o, en terminología de Eugenio Coseriu, las expresiones variedad sintópica y norma espacial).
  • Um dialeto (AO 1945: dialecto) (do grego διάλεκτος, translit. diálektos: 'conversa, conversação, discussão por perguntas e respostas; maneira de falar, linguagem própria de um país) é a forma como uma língua é realizada numa região específica. Trata-se de uma variedade ou variante linguística.
  • Un dialetto (voce dotta, ripresa dal lat. tardo dĭălectŏs, s. f., "dialetto", prestito dal greco διάλεκτος, letteralmente "colloquio, parlare ordinario, lingua, pronuncia particolare, dialetto") è una varietà linguistica (o idioma) usata da abitanti originari di una particolare area geografica. Il numero di locutori e le dimensioni dell'area interessata possono variare.
  • A dialektus (a latin DIALECTUS, ez pedig a görög διάλεκτος, eredetileg ’beszédmodor’ jelentésű szóból) a nyelvészetben olyan, élő vagy már eltűnt közös nyelvből kialakult nyelvváltozatot jelöl, amely más, ugyanabból a nyelvből kialakult nyelvváltozatokhoz viszonyítva (nyelvtani, hangtani és lexikai szempontból) rendszerint erős eltéréseket mutat; illetve másodlagos értelemben dialektusnak nevezik azt a nyelvi rendszert, amely nem éri el a nyelv kategóriát.
rdfs:label
  • Dialecte
  • Dialect
  • Dialect
  • Dialecte
  • Dialecto
  • Dialek
  • Dialekt
  • Dialekt
  • Dialekto
  • Dialektus
  • Dialeto
  • Dialetto
  • Lehçe (dil bilimi)
  • Nářečí
  • Диалект
  • Диалект
  • 方言
  • 방언
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:language of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:langue of
is foaf:primaryTopic of