Le servage, du latin servus, « esclave », est défini par la convention relative à l'abolition de l'esclavage des Nations unies comme la « condition de quiconque est tenu par la loi, la coutume ou un accord, de vivre et de travailler sur une terre appartenant à une autre personne et de fournir à cette autre personne, contre rémunération ou gratuitement, certains services déterminés, sans pouvoir changer sa condition ».Le servage désigne à partir du Moyen Âge la condition des paysans attachés à un manse servile, terre qu'ils cultivent et ne peuvent quitter.↑ Convention supplémentaire relative à l'abolition de l'esclavage, de la traite des esclaves et des institutions et pratiques analogues à l'esclavage - ONU, 7 septembre 1956.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le servage, du latin servus, « esclave », est défini par la convention relative à l'abolition de l'esclavage des Nations unies comme la « condition de quiconque est tenu par la loi, la coutume ou un accord, de vivre et de travailler sur une terre appartenant à une autre personne et de fournir à cette autre personne, contre rémunération ou gratuitement, certains services déterminés, sans pouvoir changer sa condition ».Le servage désigne à partir du Moyen Âge la condition des paysans attachés à un manse servile, terre qu'ils cultivent et ne peuvent quitter.
  • Serfdom is the status of peasants under feudalism, specifically relating to manorialism. It was a condition of bondage which developed primarily during the High Middle Ages in Europe and lasted in some countries until the mid-19th century.Serfs who occupied a plot of land were required to work for the Lord of the Manor who owned that land, and in return were entitled to protection, justice and the right to exploit certain fields within the manor to maintain their own subsistence. Serfs were often required not only to work on the lord's fields, but also his mines, forests and roads. The manor formed the basic unit of feudal society and the Lord of the Manor and his serfs were bound legally, economically, and socially. Serfs formed the lowest social class of feudal society.The decline of serfdom in Western Europe has sometimes been attributed to the Black Death, which reached Europe in 1347, although the decline had begun before that date. Serfdom became increasingly rare in most of Western Europe after the Renaissance, but conversely, it grew strong in Central and Eastern Europe, where it had previously been less common (this phenomenon was known as "later serfdom").In Eastern Europe the institution persisted until the mid-19th century. It persisted in the Austrian Empire till 1848 and was abolished in Russia in 1861. In Finland, Norway and Sweden feudalism was not established, and serfdom did not exist; however, serfdom-like institutions did exist in both Denmark (the stavnsbånd, from 1733 to 1788) and its vassal Iceland (the more restrictive vistarband, from 1490 until 1894).According to Joseph R. Strayer, the concept of feudalism can also be applied to the societies of ancient Persia, ancient Mesopotamia, Egypt (Sixth to Twelfth dynasty), Muslim India, China (Zhou Dynasty, and end of Han Dynasty) and Japan during the Shogunate. James Lee and Cameron Campbell describe the Chinese Qing Dynasty (1644–1912) as also maintaining a form of serfdom.Tibet is described by Melvyn Goldstein to have had serfdom until 1959, but whether or not the Tibetan form of peasant tenancy qualified as serfdom was widespread is contested. Bhutan is described by Tashi Wangchuk, a Bhutanese civil servant, as abolishing serfdom officially by 1959, but Wangchuk believes less than or about 10% of poor peasants were in copyhold situations.United Nations 1956 Supplementary Convention on the Abolition of Slavery also prohibits serfdom as a form of slavery.
  • 農奴制(のうどせい、英: Serfdom)は、一般的に封建制のもとで行われる統治制度。農民は自身が耕す土地に拘束され、賦役、貢納といった義務を果たした。一人間としての彼らの人格が尊重されることは稀で、時には土地と共に売買、譲渡の対象となった。中世ヨーロッパにおける荘園制度下、あるいはロシア帝国で行われていた制度を指すことが多い。
  • Nevolnictví je označení vztahu závislosti mezi rolníkem (nevolníkem) a majitelem půdy (pán) v předmoderní Evropě. Rolník byl nájemcem půdy a byl tak právně vázán k jejímu majiteli. Vztah zahrnoval také fyzickou závislost rolníka a jeho povinnost respektovat pánovu vůli. Z pohledu raně novověkého práva byla hlavním rozlišovacím kriteriem pro odlišení svobodného a nevolného obyvatelstva nemožnost volné změny místa pobytu. Nevolnictví se projevovalo zejména povinností robotovat, odvádět poddanské dávky odvozené od osobní závislosti na vrchnosti (někde jen v symbolické formě), na omezování či zpoplatnění sňatků a vystěhovalectví mimo hranice panství, nebo na nucenou čelední službu sirotků. V marxistické historiografii byl termín použit k označení celé dějinné epochy, bylo rozlišováno tzv. první a druhé nevolnictví.
  • Die Leibeigenschaft oder Eigenbehörigkeit bezeichnet eine vom Mittelalter bis in die Neuzeit verbreitete persönliche Verfügungsbefugnis eines Leibherrn über einen Leibeigenen.Leibeigene waren zu Frondiensten verpflichtet und durften nicht vom Gutshof des Leibherrn wegziehen. Sie durften nur mit Genehmigung des Leibherrn heiraten und unterlagen seiner Gerichtsbarkeit. Meist waren Leibeigene auch Grundhörige und oft war der Grundherr zugleich der Leibherr des Bauern. Grundhörige bewirtschafteten Grund und Boden ihres Grundherrn und schuldeten ihm als Gegenleistung Naturalabgaben und Hand- und Spanndienste. Die Leibeigenschaft verstetigte die Grundherrschaft, ähnlich wie die Erbuntertänigkeit, vergrößerte die Pflichten der Bauern und bewirkte eine doppelte Abhängigkeit der Bauern. Aufgrund ihrer unterschiedlichen Handhabung und Zwecksetzung bildet die Leibeigenschaft keinen einheitlichen Rechtsbegriff. Das Bild eines unter gleichförmigen Bedingungen vor sich hin vegetierenden Bauernstandes hat die Geschichtswissenschaft aufgegeben. Die Leibeigenschaft lag ihrer Ausgestaltung nach oft zwischen Sklaverei und Hörigkeit. Sklaverei und Leibeigenschaft sind heute gleichermaßen geächtet. Leibeigenschaft in Form der Gutsherrschaft im ostelbischen Deutschland wurde aber wie Sklaverei empfunden und ihr gleichgesetzt. Grundherrschaft und Leibherrschaft wurden in dem fast einhundertfünfzigjährigen Prozess der Bauernbefreiung abgelöst.
  • Serf, Ortaçağ Avrupası'nda, miras yoluyla kendisine tahsis edilen kiralık arazide toprak ağası adına çalışan köylü. Toprağın ve ürünün mülkiyeti toprak ağasına ait olmakla birlikte, serfler yiyecek ve giyecek ihtiyaçlarını karşılayacak kadar ürünü kendilerine ayırabiliyorlardı.Kölelik sistemine oldukça benzeyen bu sistemde serfler -kölelerden farklı olarak- satılamıyorlardı. Serfler genellikle kendilerine tahsis edilmiş toprakta çalışmakla birlikte, bazen toprak ağası tarafından başkasına tahsis edilmemiş topraklarda da (demesne) çalıştırılabiliyorlardı. Ayrıca kendilerine ayırdıkları tahılı öğütmek için sadece kendi toprak ağalarına ait değirmenleri kullanabiliyorlardı.Serfler ile özgür köylüler arasındaki farklardan en önemlisi göçme özgürlüğüydü; serfler efendilerinin izni olmadan topraklarını veya köylerini sürekli olarak terkedemiyorlardı. Bunun dışında evlenmek, iş değiştirmek veya mallarını devretmek için efendilerinden izin almaları gerekiyordu. Toprağa bağlılardı ve toprak el değiştirdiğinde serfler de yeni efendinin hizmetine giriyorlardı. Çoğunlukla kötü muamele görüyorlardı ve kanun önünde efendilerine nazaran çok kısıtlı haklara sahiplerdi. Serflikten çıkmanın tek yolu özgür bırakılmak veya firar etmekti.
  • Horigheid beschrijft een sociaal-maatschappelijke toestand. In de middeleeuwen, en ook daarvoor en daarna, waren horigen boeren of 'cijnsboeren' die aan hun land verbonden waren zonder dit te bezitten en met bepaalde verplichtingen aan de landbezitter.
  • Крепостно́е пра́во — совокупность юридических норм, закрепляющих наиболее полную и суровую форму феодальной зависимости. Включает запрет крестьянам уходить со своих земельных наделов (то есть прикрепление крестьян к земле или «крепость» крестьян земле; беглые подлежат принудительному возврату), наследственное подчинение административной и судебной власти определённого феодала, лишение крестьян права отчуждать земельные наделы и приобретать недвижимость, иногда — возможность для феодала отчуждать крестьян без земли.
  • 농노제(農奴制)는 일반적으로 봉건제 아래 이루어지는 통치 제도이다. 농민은 자신이 경작하는 토지에 구속되어 부역, 공납과 의무를 완수했다.
  • A jobbágy fogalma Magyarországon megjelenése után jelentős változáson ment keresztül: kezdetben a királyt szolgáló előkelőket jelentette, a középkor végén pedig földesurának termény- és pénzadóval, valamint szolgáltatásokkal tartozó, szabad állapotú telkes parasztot jelentett.
  • Durant l'edat mitjana, un serf era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus béns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles. El terme serf (del llatí servus) designa una forma de vinculació social i jurídica, típica del feudalisme entre una persona, generalment un camperol, i un senyor feudal, quedant subjecte al seu senyoriu.El serf es diferencia de l'esclau en què no pot esser venut, en general, separadament de la terra en la que treballa, i jurídicament és un home lliure. Tanmateix els serf renunciaven a aquesta llibertat per a rebre la protecció del seu senyor. Aquesta renúncia - l'adscripció - que a voltes es formalitzava mitjançant un acte jurídic fet davant de notari; derivà en l'establiment dels mals usos, privilegis dels senyors sobre el serf que feien, de fet, pràcticament impossible la desvinculació d'aquest i una pèrdua gairebé absoluta de les plusvàlues del seu treball.També s'ha d'evitar la usual confusió amb vassall, que està sotmès també a un senyor, però mitjançant una relació política i militar entre membres del mateix estament, és a dir: és un noble, o un eclesiàstic, i per tant un privilegiat, mentre que el serf pertany al tercer estat, comú o populatxo.Característic de la servitud d'un serf era el conjunt d'obligacions consignades tals com la incapacitat del serf d'adquirir o vendre béns, sotmetiment a l'autoritat política, judicial i fiscal del senyor feudal, obligació de prestar serveis militars al seu senyor i l'entrega de part del seu treball o producte. La condició de serf era hereditària i no podia abandonar la seva terra sense el permís del seu senyor, usualment associat al pagament d'una quantitat econòmica com a compensació a la pèrdua patrimonial.Normalment, quan predominava la servitud, la terra per sí sola no podia ser venuda, a causa del fet que estava associada amb poders polítics, de la mateixa manera que el rei d'un país no podia vendre'l. En canvi, la terra es podia transmetre mitjançant la invasió en temps de guerra o matrimonis, sovint de conveniència.El colon no podia marxar o casar-se fora del latifundi sense el permís del senyor, i qualsevol nen de la colònia també era un colon. No obstant això, el senyor no podia expulsar els seus colons ni incrementar arbitràriament els seus lloguers i deures tradicionals. D'aquesta manera el colon tenia alguna cosa segura tot i la seva existència limitada.
  • A servidão é o status legal e econômico dos camponeses ("servos") no feudalismo, especialmente no âmbito do sistema econômico da "senhoria" (direitos feudais sobre a terra). Os servos são trabalhadores rurais que estão vinculados à terra, formando a classe social mais baixa da sociedade feudal. À diferença dos escravos, os servos não eram propriedade de ninguém e não podiam ser vendidos, pois não eram como escravos, que eram propriedade dos donos.A servidão implica o trabalho forçado dos servos nos campos dos senhores de terras, em troca de proteção e do direito de arrendar terras para subsistência. Ademais do trabalho na terra, os servos executavam diversos trabalhos relacionados com agricultura, como silvicultura, transporte (por terra e por rio), artesanato e mesmo manufatura. A servidão evoluiu a partir da estrutura fundiária do Baixo Império Romano, caracterizada pela existência de latifúndios nos quais a mão-de-obra era formada por arrendatários que trabalhavam nos campos do proprietário e recebiam um lote de terra para a sua subsistência, mediante aluguel. Com a instabilidade do Império nos séculos III e IV d.C., diversos pequenos proprietários passaram a vender suas terras para os grandes senhores de terras e a empregar-se nos latifúndios como arrendatários, em troca de proteção.A servidão disseminou-se na Europa no século X e tornou-se a forma predominante de organização do trabalho agrário europeu durante toda a Idade Média. Sobreviveu na Inglaterra até o século XVII, na França até a Revolução Francesa (1789) e, na maioria dos países europeus, até o início do século XIX. A servidão na Rússia durou até 1861, tendo sido o último país do mundo a libertar seus servos.A servidão praticamente não existiu em Portugal, devido à existência de terra livre abundante nas regiões conquistadas aos árabes no sul do país. A fuga dos camponeses para essas terras — cujos novos senhores, para atrair trabalhadores, davam boas condições de trabalho — obrigou a melhoria das condiçőes também no norte, impedindo o desenvolvimento da servidão da gleba.Na Idade Média também não havia a noção de emprego. A relação trabalhista da época era a relação senhor-servo. A servidão é diferente da escravidão, já que os servos são ligeiramente mais livres que os escravos. Um servo podia sair das terras do senhor de terras e ir para onde quisesse, desde que não tivesse dívidas a pagar para o senhor de terras. Na servidão, o servo não trabalha para receber uma remuneração, mas para ter o direito de morar nas terras do seu senhor. Também não existe qualquer vínculo contratual entre os dois, mesmo porque senhor e servo eram analfabetos.
  • La servidumbre (del latín servus) es una forma de contrato social y jurídico típica del feudalismo mediante la que una persona —el siervo, generalmente un campesino— queda al servicio y sujeta al señorío de otra —el señor feudal, generalmente un noble—. Durante la Edad Media, un siervo era una persona que servía en unas condiciones próximas a la esclavitud. La diferencia principal con respecto a un esclavo consistía en que, en general, no podía ser vendido por separado de la tierra que trabajaba y en que jurídicamente era un «hombre libre». El señor feudal tenía la potestad de decidir en numerosos asuntos de la vida de sus siervos y sobre sus posesiones.El vasallo no podía traicionar al señor feudal,ya que él le suministraba vivienda,parte de las cosechas y sus prendas.Debe evitarse la usual confusión con el vasallaje, otro tipo de sometimiento a un señor, pero mediante una relación política y militar entre miembros del mismo estamento, es decir: es un noble (o un eclesiástico) y por tanto un privilegiado, mientras que el siervo pertenece al Tercer Estado, común o pueblo llano.Característico de la servidumbre de un siervo era el conjunto de obligaciones consignados tales como la incapacidad del siervo de adquirir o vender bienes raíces, sometimiento a la autoridad política, judicial y fiscal del señor feudal, obligación de prestar servicios militares a su señor y la entrega de parte de su trabajo o producto. La condición de siervo era hereditaria y no podía abandonar su tierra sin el permiso de su señor.Normalmente, cuando predominaba la servidumbre, la tierra por sí sola no podía ser vendida, debido a que estaba asociada con poderes políticos. En cambio, la tierra podía ser transferida mediante guerras o esponsales.
  • Joputza legez, ohituraz edo akordioz pertsona bat, jopu izenekoa, jaun izeneko beste pertsona baten lurretan zenbait zerbitzu eta ordainsarien trukean bizi eta lan egiten dueneko egoera da, bereziki Europan nagusitu zena Erdi Aroan, feudalismo deritzon sistema sozioekonomikoan.
  • Крепостното право (старофренски: servage) е името, дадено на правния и икономическия статус на някои от земеделските стопани в рамките на феодалната система, особено в икономическата система манориализъм (или манор).Крепостните селяни са най-ниската класа във феодалната държава и техния статут е подобен на този на робите, различавйки се от тях само по това, че не могат да бъдат продавани отделно от земята, която обработват.Крепостното право въвежда забрана за земеделските производители да напускат по своя воля и преценка селските си стопанства, като в случай на бягство подлежат на принудително връщане. Крепостното право също така предвижда наследствено подчинение на селяните към административните и съдебните органи на феода и/или феодала, лишавайки земеделските производители от право да придобиват (съответно и отчуждават) селски стопанства (недвижими имоти) и в частност земеделска земя. Според средновековното право (понякога но не навсякъде) в наследство от робската античност феодалът е имал право да отчуждава селяните без земята и имуществото на феода.
  • La servitù della gleba, molto diffusa nel medioevo (già colonato al tempo dei Romani), era una figura giuridica che legava i contadini ad un determinato terreno (gleba, in latino, è propriamente la "zolla" di terra).
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 24571 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 42170 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 235 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110937179 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le servage, du latin servus, « esclave », est défini par la convention relative à l'abolition de l'esclavage des Nations unies comme la « condition de quiconque est tenu par la loi, la coutume ou un accord, de vivre et de travailler sur une terre appartenant à une autre personne et de fournir à cette autre personne, contre rémunération ou gratuitement, certains services déterminés, sans pouvoir changer sa condition ».Le servage désigne à partir du Moyen Âge la condition des paysans attachés à un manse servile, terre qu'ils cultivent et ne peuvent quitter.↑ Convention supplémentaire relative à l'abolition de l'esclavage, de la traite des esclaves et des institutions et pratiques analogues à l'esclavage - ONU, 7 septembre 1956.
  • 農奴制(のうどせい、英: Serfdom)は、一般的に封建制のもとで行われる統治制度。農民は自身が耕す土地に拘束され、賦役、貢納といった義務を果たした。一人間としての彼らの人格が尊重されることは稀で、時には土地と共に売買、譲渡の対象となった。中世ヨーロッパにおける荘園制度下、あるいはロシア帝国で行われていた制度を指すことが多い。
  • Horigheid beschrijft een sociaal-maatschappelijke toestand. In de middeleeuwen, en ook daarvoor en daarna, waren horigen boeren of 'cijnsboeren' die aan hun land verbonden waren zonder dit te bezitten en met bepaalde verplichtingen aan de landbezitter.
  • 농노제(農奴制)는 일반적으로 봉건제 아래 이루어지는 통치 제도이다. 농민은 자신이 경작하는 토지에 구속되어 부역, 공납과 의무를 완수했다.
  • A jobbágy fogalma Magyarországon megjelenése után jelentős változáson ment keresztül: kezdetben a királyt szolgáló előkelőket jelentette, a középkor végén pedig földesurának termény- és pénzadóval, valamint szolgáltatásokkal tartozó, szabad állapotú telkes parasztot jelentett.
  • Joputza legez, ohituraz edo akordioz pertsona bat, jopu izenekoa, jaun izeneko beste pertsona baten lurretan zenbait zerbitzu eta ordainsarien trukean bizi eta lan egiten dueneko egoera da, bereziki Europan nagusitu zena Erdi Aroan, feudalismo deritzon sistema sozioekonomikoan.
  • La servitù della gleba, molto diffusa nel medioevo (già colonato al tempo dei Romani), era una figura giuridica che legava i contadini ad un determinato terreno (gleba, in latino, è propriamente la "zolla" di terra).
  • Serfdom is the status of peasants under feudalism, specifically relating to manorialism. It was a condition of bondage which developed primarily during the High Middle Ages in Europe and lasted in some countries until the mid-19th century.Serfs who occupied a plot of land were required to work for the Lord of the Manor who owned that land, and in return were entitled to protection, justice and the right to exploit certain fields within the manor to maintain their own subsistence.
  • La servidumbre (del latín servus) es una forma de contrato social y jurídico típica del feudalismo mediante la que una persona —el siervo, generalmente un campesino— queda al servicio y sujeta al señorío de otra —el señor feudal, generalmente un noble—. Durante la Edad Media, un siervo era una persona que servía en unas condiciones próximas a la esclavitud.
  • Крепостното право (старофренски: servage) е името, дадено на правния и икономическия статус на някои от земеделските стопани в рамките на феодалната система, особено в икономическата система манориализъм (или манор).Крепостните селяни са най-ниската класа във феодалната държава и техния статут е подобен на този на робите, различавйки се от тях само по това, че не могат да бъдат продавани отделно от земята, която обработват.Крепостното право въвежда забрана за земеделските производители да напускат по своя воля и преценка селските си стопанства, като в случай на бягство подлежат на принудително връщане.
  • Serf, Ortaçağ Avrupası'nda, miras yoluyla kendisine tahsis edilen kiralık arazide toprak ağası adına çalışan köylü. Toprağın ve ürünün mülkiyeti toprak ağasına ait olmakla birlikte, serfler yiyecek ve giyecek ihtiyaçlarını karşılayacak kadar ürünü kendilerine ayırabiliyorlardı.Kölelik sistemine oldukça benzeyen bu sistemde serfler -kölelerden farklı olarak- satılamıyorlardı.
  • A servidão é o status legal e econômico dos camponeses ("servos") no feudalismo, especialmente no âmbito do sistema econômico da "senhoria" (direitos feudais sobre a terra). Os servos são trabalhadores rurais que estão vinculados à terra, formando a classe social mais baixa da sociedade feudal.
  • Die Leibeigenschaft oder Eigenbehörigkeit bezeichnet eine vom Mittelalter bis in die Neuzeit verbreitete persönliche Verfügungsbefugnis eines Leibherrn über einen Leibeigenen.Leibeigene waren zu Frondiensten verpflichtet und durften nicht vom Gutshof des Leibherrn wegziehen. Sie durften nur mit Genehmigung des Leibherrn heiraten und unterlagen seiner Gerichtsbarkeit. Meist waren Leibeigene auch Grundhörige und oft war der Grundherr zugleich der Leibherr des Bauern.
  • Крепостно́е пра́во — совокупность юридических норм, закрепляющих наиболее полную и суровую форму феодальной зависимости.
  • Durant l'edat mitjana, un serf era un home que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus béns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles.
  • Nevolnictví je označení vztahu závislosti mezi rolníkem (nevolníkem) a majitelem půdy (pán) v předmoderní Evropě. Rolník byl nájemcem půdy a byl tak právně vázán k jejímu majiteli. Vztah zahrnoval také fyzickou závislost rolníka a jeho povinnost respektovat pánovu vůli. Z pohledu raně novověkého práva byla hlavním rozlišovacím kriteriem pro odlišení svobodného a nevolného obyvatelstva nemožnost volné změny místa pobytu.
rdfs:label
  • Servage
  • Horigheid
  • Jobbágy
  • Joputza
  • Leibeigenschaft
  • Nevolnictví
  • Serf
  • Serf
  • Serfdom
  • Servidumbre
  • Servidão
  • Servitù della gleba
  • Крепостно право
  • Крепостное право
  • 農奴制
  • 농노제
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of