L'ascèse ou ascétisme est une discipline volontaire du corps et de l'esprit cherchant à tendre vers une perfection, par une forme de renoncement ou d'abnégation.↑ Dictionnaire de la langue française, Le Robert.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'ascèse ou ascétisme est une discipline volontaire du corps et de l'esprit cherchant à tendre vers une perfection, par une forme de renoncement ou d'abnégation.
  • Askese (griechisch ἄσκησις áskēsis), gelegentlich auch Aszese, ist ein vom griechischen Verb askeín (ἀσκεῖν) ‚üben‘ abgeleiteter Begriff. Seit der Antike bezeichnet er eine Übungspraxis im Rahmen von Selbstschulung aus religiöser oder philosophischer Motivation. Angestrebt wird damit die Erlangung von Tugenden oder Fähigkeiten, Selbstkontrolle und Festigung des Charakters. Der Praktizierende wird Asket (griechisch ἀσκητής askētḗs) genannt.Eine asketische Schulung beinhaltet Disziplinierung sowohl hinsichtlich des Denkens und Wollens als auch hinsichtlich des Verhaltens. Dazu gehört einerseits „positiv“ das beharrliche Einüben der angestrebten Tugenden oder Fähigkeiten, andererseits „negativ“ das Vermeiden von allem, was nach der Überzeugung des Asketen der Erreichung seines Ziels im Wege steht. Im europäischen Mittelalter wird dieser Unterschied häufig durch die lateinischen Begriffe „exercitatio“ („Übung“) und „labor“ (Arbeit, Mühe) zum Ausdruck gebracht. Den Ausgangspunkt bildet die Annahme, dass eine disziplinierte Lebensweise die Beherrschung der Gedanken und Triebe voraussetzt. Die auffälligste Auswirkung auf die Lebenspraxis besteht im freiwilligen Verzicht auf bestimmte Bequemlichkeiten und Genüsse, die der Asket für hinderlich und mit seinem Lebensideal unvereinbar hält. Meist betrifft der Verzicht in erster Linie die Bereiche Genussmittel und Sexualität. Hinzu kommen Maßnahmen zur körperlichen und geistigen Ertüchtigung, in manchen Fällen auch Übungen im Ertragen von Schmerzen.Im heutigen Sprachgebrauch ist die Bedeutung der Wörter Askese, asketisch und Asket im Allgemeinen auf den Aspekt einer freiwilligen Enthaltsamkeit eingeengt, die zwecks Erreichung eines als höherwertig geltenden Ziels praktiziert wird. Dabei können religiöse oder philosophische Motive in den Hintergrund treten oder ganz entfallen.
  • Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció maximal de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals. Etimològicament ascètic deriva del grec antic ἄσκησις (askēsis) que significa entrenament o exercici esportiu.La noció ascètica és una opció ètica o religosa que es troba en moltes cultures, com a una acció permanent de certs grups sacrals, o com un període de quaresma durant la qual tothom ha de «purificar-se» una vegada l'any o en preparació d'un ritu de transició. L'ascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer. Al cas d'un ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la renúncia i de la mortificació, s'utilitza el terme d’asceticisme.
  • Ascese (Grieks: ἄσκησις, askèsis) is het streven naar of het beoefenen van een reine levenswandel door de eigen hartstochten en begeerten te beteugelen en zelftucht toe te passen. Ascese kan gepaard gaan met meditatie om de geest stil te maken maar ook met lichamelijke zelfkastijding.
  • A ascese (do grego ἄσκησις, derivado de ἀσκέω, “exercitar”) consiste na prática da renúncia do prazer ou mesmo a não satisfação de algumas necessidades primárias, com o fim de atingir determinados fins espirituais. O conceito abrange, por isso, um grande espectro de práticas, em culturas e etnias muito diferentes, que vão dos ritos iniciáticos (maus tratos, incisições e escoriações no corpo, repreensões de extrema severidade, a mutilação genital ou a participação em provas que exigem actos excessivos de coragem) aos hábitos monásticos de diversas religiões, incluindo o celibato, o jejum e a mortificação do corpo por diversos meios. Segundo as interpretações mais correntes, alguns dos fenómenos religiosos e místicos, envolvendo visões ou estados de êxtase resultam do enfraquecimento do corpo e da alteração do equilíbrio sensorial. Segundo o idealismo platónico, a ascese servirá, exactamente, para aproximar a pessoa (o asceta) da verdadeira realidade espiritual e ideal, ao desligar-se da imperfeição e materialidade do corpo. A religião cristã ligará, também, os desejos corporais à ideia de pecado que deve ser refreado a todo o custo, caso se pretenda atingir a santidade e os dons divinos que, ainda assim, são concedidos pela graça de Deus e não pela virtude do asceta.Para a Teologia Cristã há uma ascética, com um sentido amplo, e uma ascese, com sentido mais restrito. A Ascética consiste no esforço metódico e continuado, com a ajuda da graça, para favorecer o pleno desenvolvimento da vida espiritual, aplicando meios e superando obstáculos. Aqui actuam e organizam-se os grandes meios e práticas da vida espiritual: oração, penitência, retiro, exame de consciência, direcção espiritual, sacramentos. Como também uso de métodos, projectos, disciplina interior, para um maior aproveitamento da graça e dos meios. Este sentido amplo é o que normalmente tem a palavra, quando se encontra em títulos de manuais, ou se contrapõe a Mística.Ascese, em sentido mais restrito, é o conjunto dos exercícios mortificantes, aplicados directamente a eliminar vícios, dominar e reorientar tendências desordenadas, robustecer a liberdade. É o que normalmente se expressa em termos como abnegação, mortificação, penitência, renúncia. "6. Concretamente, como se deve configurar este caminho de ascese e purificação? Como deve ser vivido o amor, para que se realize plenamente a sua promessa humana e divina? Uma primeira indicação importante, podemos encontrá-la no Cântico dos Cânticos, um dos livros do Antigo Testamento bem conhecido dos místicos. Segundo a interpretação hoje predominante, as poesias contidas neste livro são originalmente cânticos de amor, talvez previstos para uma festa israelita de núpcias, na qual deviam exaltar o amor conjugal. Neste contexto, é muito elucidativo o facto de, ao longo do livro, se encontrarem duas palavras distintas para designar o « amor ». Primeiro, aparece a palavra « dodim », um plural que exprime o amor ainda inseguro, numa situação de procura indeterminada. Depois, esta palavra é substituída por « ahabà », que, na versão grega do Antigo Testamento, é traduzida pelo termo de som semelhante « agape », que se tornou, como vimos, o termo característico para a concepção bíblica do amor. Em contraposição ao amor indeterminado e ainda em fase de procura, este vocábulo exprime a experiência do amor que agora se torna verdadeiramente descoberta do outro, superando assim o carácter egoísta que antes claramente prevalecia. Agora o amor torna-se cuidado do outro e pelo outro. Já não se busca a si próprio, não busca a imersão no inebriamento da felicidade; procura, ao invés, o bem do amado: torna-se renúncia, está disposto ao sacrifício, antes procura-o.Faz parte da evolução do amor para níveis mais altos, para as suas íntimas purificações, que ele procure agora o carácter definitivo, e isto num duplo sentido: no sentido da exclusividade — « apenas esta única pessoa » — e no sentido de ser « para sempre ». O amor compreende a totalidade da existência em toda a sua dimensão, inclusive a temporal. Nem poderia ser de outro modo, porque a sua promessa visa ao definitivo: o amor visa à eternidade. Sim, o amor é « êxtase »; êxtase, não no sentido de um instante de inebriamento, mas como caminho, como êxodo permanente do eu fechado em si mesmo para a sua libertação no dom de si e, precisamente dessa forma, para o reencontro de si mesmo, mais ainda para a descoberta de Deus: « Quem procurar salvaguardar a vida, perdê-la-á, e quem a perder, conservá-la-á » (Lc 17, 33) — disse Jesus; afirmação esta que se encontra nos Evangelhos com diversas variantes (cf. Mt 10, 39; 16, 25; Mc 8, 35; Lc 9, 24; Jo 12, 25). Assim descreve Jesus o seu caminho pessoal, que O conduz, através da cruz, à ressurreição: o caminho do grão de trigo que cai na terra e morre e assim dá muito fruto. Partindo do centro do seu sacrifício pessoal e do amor que aí alcança a sua plenitude, Ele, com tais palavras, descreve também a essência do amor e da existência humana em geral." Trecho da Carta Encíclica - Deus caristas est - do sumo pontífice Bento XVI aos bispos, aos presbíteros e aos diáconos, às pessoas consagradas e a todos os fiéis leigos, versando sobre o amor cristão.
  • Ascetismo o ascética (en griego: ἄσκησις, áskēsis, "ejercicio" o "formación"), se le denomina a la doctrina filosófica y religiosa que busca purificar el espíritu por medio de la negación de los placeres materiales o abstinencia; al conjunto de procedimientos y conductas de doctrina moral que se basa en la oposición sistemática al cumplimiento de necesidades de diversa índole que dependerá, en mayor o menor medida, del grado y orientación de que se trate. En muchas tradiciones religiosas, la ascética es un modo de acceso místico. La mayoría de los sistemas ascéticos desdeñan las necesidades fisiológicas del individuo por considerarlas de orden inferior. En Occidente, las primeras doctrinas ascéticas surgieron en la antigua Grecia. Sin embargo, este tipo de prácticas ya eran milenarias en Oriente. El ascetismo alcanzó su mayor difusión al incorporarse a sistemas religiosos como el budismo, el cristianismo y el islam. un modo de acceso místico.
  • Askeze (z řeckého ἄσκησις askésis cvičení, praxe, disciplína; z ἀσκέω askeó cvičit) původně znamenala jakoukoli formu praxe, jíž se upevňuje disciplína. Pojem asketa pak značí toho, kdo se prakticky zříká světských zájmů, aby mohl dosáhnout pokroku v duchovním životě. V určitém kontextu může askeze znamenat též určitý druh umrtvování či trýznění těla. Asketický život je spojený většinou s náboženskou praxí, takže velké osobnosti světových náboženství lze pro jejich zřeknutí se světa označit za mystiky - např. Lao-c', Gautama Buddha, sv. Antonín, sv. František z Assisi a další. Askeze se chápe jako dobrovolné odpírání si čehosi, zejména rozkoší a požitků, aby asketa mohl pokračovat v nastoupené cestě pokání či ctnosti dle určitého morálního kodexu nebo z přesvědčení.
  • 禁欲主義(きんよくしゅぎ)とは、感性的欲望を悪の源泉、またそれ自体が悪であると考え、それを出来る限り抑圧し徳に進み魂の平安を得ようとする道徳上宗教上の立場。ストア学派(開祖はゼノン)の求めた理想的心境で、煩悩の源となる欲望を理性によって断ち、禁欲生活を送ること。
  • Ascetyzm, asceza (stgr. ἄσκησις askezis – pierwotnie "ćwiczenie, trening" ) – praktykowanie dobrowolnego wyrzeczenia się pewnych dóbr, wartości i aktywności życiowych w celu osiągnięcia świętości, czystości i doskonałości duchowej i zbawienia. Potocznie ascetyzm kojarzy się z ograniczeniem doświadczania przyjemności oraz zaspokajania potrzeb cielesnych, jak jedzenie czy sen, a także z dyscypliną wewnętrzną. Ludzi praktykujących zewnętrzne formy ascezy nazywa się ascetami. Uznaje się, że ascetyzm rozwinął się wraz ze zróżnicowaniem pojmowania struktur świata i sił działających w świecie. Motywem podejmowania go jest przekonanie, że natura ludzka i świat są w relacji antagonistycznej, i że duch poprzez odpowiedni wysiłek ma przezwyciężyć dominację świata materialnego. W chrześcijaństwie współczesnym zasadniczo porzucono ascezę polegającą na samoudręczaniu się lub poniżaniu na rzecz tzw. ascezy wewnątrzświatowej. Praktyki polegające na samoudręczeniu obecne są nadal w innych religiach.
  • Asceticism (/əˈsɛtɪsɪz(ə)m/; from the Greek: ἄσκησις áskēsis, "exercise" or "training") is a lifestyle characterized by abstinence from various worldly pleasures, often with the aim of pursuing spiritual goals. Many religious traditions, such as Hinduism, Buddhism, Jainism, and some Christian groups (for example, the Desert Fathers) include practices that involve restraint with respect to actions of body, speech, and mind. The founders and earliest practitioners of these religions lived extremely austere lifestyles, refraining from sensual pleasures and the accumulation of material wealth. They practised asceticism not as a rejection of the enjoyment of life, or because the practices themselves are virtuous, but as an aid in the pursuit of physical and metaphysical health. They eschewed worldy pleasures and led an abstemious lifestyle.
  • 금욕주의(禁慾主義)는 정신에 속하는 것을 선(善)이라고 하며, 육체에 속하는 본능이나 욕구를 악의 근원, 또는 악 그 자체로 보는 견해에 바탕을 두어 육체적인 욕구·본능을 되도록 억제하는 것이 도덕에서는 본질적으로 중요하다는 관점이다.극단적인 경우에는 금욕이나 고행(苦行), 그 자체도 선으로 보게 된다.고대 금욕설을 주장한 스토아 학파에 유래하여 이를 스토이시즘이라고도 한다.
  • Az aszkézis (a görög aszkeó, azaz „gyakorol” szóból) az emberi természet alacsonyabb rendűnek tekintett erőinek, vágyainak módszeres megfékezése, visszaszorítása a lélek tökéletesedésének reményében.
  • Аскетизъм се нарича начин на живот, характеризиращ се с лишения, пълно отричане на материални удоволствия, и отшелничество. В мнозинството си аскетите смятат, че това представлява добродетелен живот, който им носи духовни сили. Те вярват, че пречистването на тялото води до пречистване на душата, което съответно според тях спомага за установяването на вътрешен мир или на по-дълбока връзка с божественото начало. Аскетичен живот може да се води под формата на усмиряване, ритуали или отрицание на плътските удоволствия. Аскетите твърдят за себе си обаче, че самоналожените ограничения им доставят по-голяма свобода в различни житейски области, като например увеличена яснота на мисленето и способността да не се поддават на вредни изкушения.
  • Аске́за (от греч. ασκεσις — «упражнение»), аскетизм — вид духовной практики, преднамеренное самоограничение, самоотвержение, либо исполнение трудных обетов, порой включающий в себя самоистязание. Цель аскезы — достичь определённых духовных целей. Подобная практика распространена во всех типах традиций и культур.В более широком смысле аскетизм — образ жизни, характеризуемый самоограничением, прежде всего на удовольствия и роскошь; крайняя скромность и воздержание. Не следует путать с недобровольными ограничениями, связанными с материальными затруднениями.
  • Il termine ascetismo deriva da "ascesi" (dal greco antico askesis) una parola che in origine significava esercizio, allenamento di un atleta per il superamento di una prova.L'ascetismo viene riferito inizialmente al Cristianesimo ma si ritrova nella storia delle religioni come un fenomeno attinente a diverse culture.Le pratiche ascetiche si propongono di conseguire una condizione di vita che, diversamente da quella ordinaria, realizzi superiori valori religiosi. L'ascesi comporta nell'uso prevalente una svalutazione della corporeità, realizzata tramite sacrifici, rinunce e mortificazioni della carne, al fine di raggiungere una superiore spiritualità, ma esiste anche un ascetismo che non contrappone il corpo allo spirito e che si fonda su pratiche che mirano a sviluppare e controllare capacità fisiche.
  • Asketisme adalah ajaran-ajaran yang mengendalikan latihan rohani dengan cara mengendalikan tubuh dan jiwa sehingga tercapai kebijakan-kebijakan rohani. Ajaran ini sudah berkembang di seluruh dunia.Kata asketisme berasal dari kata benda bahasa Yunani “ασκησις” yang berarti latihan dan praktik. Contohnya, atlet Yunani yang selalu melatih dirinya secara sistematis untuk mencapai fisik yang sehat. Namun kemudian dengan berkembangnya pemikiran maka istilah ini diartikan secara filosofis, rohani dan etis. Awalnya kata ‘asketisme’ juga digunakan dalam filsafat stoa untuk menunjukkan praktik-praktik dalam memerangi kejahatan dan mengejar keadilan.Pada zaman Gereja Lama, asketisme tampak dalam praktik persiapan seorang Kristen menghadapi kemartiran. Cita-cita asketisme inilah yang menyebabkan lahirnya kehidupan monastik pada abad ke-4. Asketisme bukanlah digunakan untuk istilah orang Kristen karena idenya sudah ada dan lahir sebelum kekristenan itu lahir. Latihan-latihan asketisme sudah banyak dilakukan dibeberapa budaya dan agama India serta Persia. Konsep asketisme dari India adalah keinginan melepaskan diri dari samsara. Paduan asketisme ini berdasarkan dari dua agama Buddhisme dan Brahmanisme.Asketisme Kristen bangkit dari konflik moral antara roh dan daging. Pengendalian daging dilakukan dengan kerendahan hati dan kasih kepada Allah serta kepada manusia. Dasar Alkitab asketisme terdapat pada perintah Yesus agar setiap murid-Nya menyangkal diri (Mat. 16:24), menjual harta bendanya (Mat.19:21), dan juga kebiasaan Yesus mengundurkan diri ke tempat sunyi untuk berdoa (Luk.6:12).
  • Aszetismoa edo aszesia bertutea lortu ahal izateko bete beharreko lege-bilduma da, bizitzari eta moralari dagokiona. Materiazkoak diren ondasunei uko egitea eta gorputzaren grinak menderatzea da aszesia. Hasiera batean, Antzinako Greziako kirolarien prestakuntzari deitzen zitzaion aszesia. Kristau garaian, moralean maila gorena iritsi nahi zuenarentzat eta Jainkoa eta erlijioa ondo ezagutu nahi zituenarentzat ere landu beharreko bidetzat hartu zuten.Aszetismoaren praktikak, dena den, askoz lehenagotik ezagunak ziren Ekialdean. Aszetismoa, pixkanaka, zabalduz joan zen, eta budismoan, islamean eta kristautasunean txertatu zen, besteak beste.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2846183 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6957 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 61 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107438167 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'ascèse ou ascétisme est une discipline volontaire du corps et de l'esprit cherchant à tendre vers une perfection, par une forme de renoncement ou d'abnégation.↑ Dictionnaire de la langue française, Le Robert.
  • Ascese (Grieks: ἄσκησις, askèsis) is het streven naar of het beoefenen van een reine levenswandel door de eigen hartstochten en begeerten te beteugelen en zelftucht toe te passen. Ascese kan gepaard gaan met meditatie om de geest stil te maken maar ook met lichamelijke zelfkastijding.
  • 禁欲主義(きんよくしゅぎ)とは、感性的欲望を悪の源泉、またそれ自体が悪であると考え、それを出来る限り抑圧し徳に進み魂の平安を得ようとする道徳上宗教上の立場。ストア学派(開祖はゼノン)の求めた理想的心境で、煩悩の源となる欲望を理性によって断ち、禁欲生活を送ること。
  • 금욕주의(禁慾主義)는 정신에 속하는 것을 선(善)이라고 하며, 육체에 속하는 본능이나 욕구를 악의 근원, 또는 악 그 자체로 보는 견해에 바탕을 두어 육체적인 욕구·본능을 되도록 억제하는 것이 도덕에서는 본질적으로 중요하다는 관점이다.극단적인 경우에는 금욕이나 고행(苦行), 그 자체도 선으로 보게 된다.고대 금욕설을 주장한 스토아 학파에 유래하여 이를 스토이시즘이라고도 한다.
  • Az aszkézis (a görög aszkeó, azaz „gyakorol” szóból) az emberi természet alacsonyabb rendűnek tekintett erőinek, vágyainak módszeres megfékezése, visszaszorítása a lélek tökéletesedésének reményében.
  • Ascetyzm, asceza (stgr. ἄσκησις askezis – pierwotnie "ćwiczenie, trening" ) – praktykowanie dobrowolnego wyrzeczenia się pewnych dóbr, wartości i aktywności życiowych w celu osiągnięcia świętości, czystości i doskonałości duchowej i zbawienia. Potocznie ascetyzm kojarzy się z ograniczeniem doświadczania przyjemności oraz zaspokajania potrzeb cielesnych, jak jedzenie czy sen, a także z dyscypliną wewnętrzną. Ludzi praktykujących zewnętrzne formy ascezy nazywa się ascetami.
  • A ascese (do grego ἄσκησις, derivado de ἀσκέω, “exercitar”) consiste na prática da renúncia do prazer ou mesmo a não satisfação de algumas necessidades primárias, com o fim de atingir determinados fins espirituais.
  • Asceticism (/əˈsɛtɪsɪz(ə)m/; from the Greek: ἄσκησις áskēsis, "exercise" or "training") is a lifestyle characterized by abstinence from various worldly pleasures, often with the aim of pursuing spiritual goals. Many religious traditions, such as Hinduism, Buddhism, Jainism, and some Christian groups (for example, the Desert Fathers) include practices that involve restraint with respect to actions of body, speech, and mind.
  • Аске́за (от греч. ασκεσις — «упражнение»), аскетизм — вид духовной практики, преднамеренное самоограничение, самоотвержение, либо исполнение трудных обетов, порой включающий в себя самоистязание. Цель аскезы — достичь определённых духовных целей. Подобная практика распространена во всех типах традиций и культур.В более широком смысле аскетизм — образ жизни, характеризуемый самоограничением, прежде всего на удовольствия и роскошь; крайняя скромность и воздержание.
  • Aszetismoa edo aszesia bertutea lortu ahal izateko bete beharreko lege-bilduma da, bizitzari eta moralari dagokiona. Materiazkoak diren ondasunei uko egitea eta gorputzaren grinak menderatzea da aszesia. Hasiera batean, Antzinako Greziako kirolarien prestakuntzari deitzen zitzaion aszesia.
  • Askeze (z řeckého ἄσκησις askésis cvičení, praxe, disciplína; z ἀσκέω askeó cvičit) původně znamenala jakoukoli formu praxe, jíž se upevňuje disciplína. Pojem asketa pak značí toho, kdo se prakticky zříká světských zájmů, aby mohl dosáhnout pokroku v duchovním životě. V určitém kontextu může askeze znamenat též určitý druh umrtvování či trýznění těla.
  • Il termine ascetismo deriva da "ascesi" (dal greco antico askesis) una parola che in origine significava esercizio, allenamento di un atleta per il superamento di una prova.L'ascetismo viene riferito inizialmente al Cristianesimo ma si ritrova nella storia delle religioni come un fenomeno attinente a diverse culture.Le pratiche ascetiche si propongono di conseguire una condizione di vita che, diversamente da quella ordinaria, realizzi superiori valori religiosi.
  • Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció maximal de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
  • Ascetismo o ascética (en griego: ἄσκησις, áskēsis, "ejercicio" o "formación"), se le denomina a la doctrina filosófica y religiosa que busca purificar el espíritu por medio de la negación de los placeres materiales o abstinencia; al conjunto de procedimientos y conductas de doctrina moral que se basa en la oposición sistemática al cumplimiento de necesidades de diversa índole que dependerá, en mayor o menor medida, del grado y orientación de que se trate.
  • Аскетизъм се нарича начин на живот, характеризиращ се с лишения, пълно отричане на материални удоволствия, и отшелничество. В мнозинството си аскетите смятат, че това представлява добродетелен живот, който им носи духовни сили. Те вярват, че пречистването на тялото води до пречистване на душата, което съответно според тях спомага за установяването на вътрешен мир или на по-дълбока връзка с божественото начало.
  • Askese (griechisch ἄσκησις áskēsis), gelegentlich auch Aszese, ist ein vom griechischen Verb askeín (ἀσκεῖν) ‚üben‘ abgeleiteter Begriff. Seit der Antike bezeichnet er eine Übungspraxis im Rahmen von Selbstschulung aus religiöser oder philosophischer Motivation. Angestrebt wird damit die Erlangung von Tugenden oder Fähigkeiten, Selbstkontrolle und Festigung des Charakters.
  • Asketisme adalah ajaran-ajaran yang mengendalikan latihan rohani dengan cara mengendalikan tubuh dan jiwa sehingga tercapai kebijakan-kebijakan rohani. Ajaran ini sudah berkembang di seluruh dunia.Kata asketisme berasal dari kata benda bahasa Yunani “ασκησις” yang berarti latihan dan praktik. Contohnya, atlet Yunani yang selalu melatih dirinya secara sistematis untuk mencapai fisik yang sehat.
rdfs:label
  • Ascèse
  • Ascese
  • Ascese
  • Asceticism
  • Ascetisme
  • Ascetismo
  • Ascetismo
  • Ascetyzm
  • Askese
  • Asketisme
  • Askeze
  • Aszetismo
  • Aszkézis
  • Аскеза
  • Аскетизъм
  • 禁欲主義
  • 금욕주의
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:principauxIntérêts of
is foaf:primaryTopic of