Une langue nationale est une langue considérée comme propre à une nation ou un pays, et dont la définition exacte varie selon les pays. Dans certains pays, une langue peut avoir un statut de langue nationale reconnu par le gouvernement ou la loi. La notion se confond parfois avec celle de langue officielle selon les pays.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une langue nationale est une langue considérée comme propre à une nation ou un pays, et dont la définition exacte varie selon les pays. Dans certains pays, une langue peut avoir un statut de langue nationale reconnu par le gouvernement ou la loi. La notion se confond parfois avec celle de langue officielle selon les pays.
  • Национален език е общата система на даден език, която обединява неговите варианти като книжовен език, териториални диалекти, просторечие, жаргон, професионални говори и т. н. Националният език е този, които има връзка de facto или de jure с хората и територията, която заемат. В същото време терминът е използван вариативно. Това може да език на национална идентичност н нация или страна. Национален език може също да бъде указаният първи език на говорещите в територията на една страна.
  • Una llengua nacional és una llengua (o variant d'una llengua) que té una connexió de facto o de iure amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa. Se'n fa ús, del terme, de diverses maneres; pot representar la identitat nacional d'una nació o país, o designar una o més llengües autòctones o que un grup de població parla com a llengua materna. Tot i que les llengües nacionals sovint coincideixen amb les llengües oficials d'algunes nacions o Estats, en alguns casos el terme s'empra en contraposició a la llengua oficial; alguns exemples en són Moçambic, la constitució del qual expressa clarament que «l'Estat valora les llengües nacionals i promou el seu desenvolupament»; Timor Oriental, la constitució del qual estableix que «el tetum i les altres llengües nacionals són valorades i desenvolupades per l'Estat»; i Mèxic, que tot i que la seva constitució no estableix cap llengua com a llengua oficial, una Llei de Drets Lingüístics, reconeix el castellà i «totes les llengües indígenes»—seixanta-dos, agrupant els dialectes—com a llengües nacionals, incloent-hi les llengües dels pobles indígenes desplaçats dels Estats Units i Guatemala. És en aquest sentit que les llengües nacionals són objecte de protecció, en ser parlades, generalment, per minories ètniques o culturals, per tal d'evitar les tendències hegemòniques de la majoria.
  • A national language is a language (or language variant, i.e. dialect) which has some connection—de facto or de jure—with a people and perhaps by extension the territory they occupy. The term is used variously. A national language may for instance represent the national identity of a nation or country. National language may alternatively be a designation given to one or more languages spoken as first languages in the territory of a country.C.M.B. Brann, with particular reference to Africa, suggests that there are "four quite distinctive meanings" for national language in a polity:"Territorial language" (chthonolect, sometimes known as chtonolect) of a particular people"Regional language" (choralect)"Language-in-common or community language" (demolect) used throughout a country"Central language" (politolect) used by government and perhaps having a symbolic value.The last seems often to be given the title "official language."Standard languages, such as Standard German, Standard French, and Standard Spanish, may serve as national (language-in-common), regional, and international languages.
  • Национальный язык — форма существования языка в эпоху существования нации, сложное системное единство, включающее в себя литературный язык, диалекты, жаргоны, просторечие и арго.Понятие национального языка не является общепринятым: так, С. Б. Бернштейн отрицал за этим понятием какое бы то ни было лингвистическое содержание, понимая его как чисто идеологический конструкт. Напротив, В. В. Виноградов отстаивал лингвистическую реальность национального языка как иерархической целостности, внутри которой происходит перегруппировка языковых явлений — в частности, оттеснение диалектов всё дальше на периферию:Только в эпоху существования развитых национальных языков, особенно в социалистическом обществе, литературный язык как высший нормированный тип общенародного языка постепенно вытесняет диалекты и интердиалекты и становится как в устном, так и в письменном общении выразителем подлинной общенациональной нормы.Формирование национального языка идёт в направлении становления и укрепления языковой нормы, приобретения литературным языком (за счёт его позиций в управляющих, образовательных и культурных институциях, начиная с определённого периода связанных с идеей нации) приоритетного положения по отношению к региональным диалектам, а также, в ряде случаев, в борьбе за вытеснение главенствующего в культуре и/или политике инонационального языка (латыни, церковнославянского, языков стран-метрополий в бывших колониях). Разговорная форма национального языка, в основу которой кладётся один или несколько диалектов, по мнению некоторых специалистов, формируется уже под влиянием литературного языка.
  • Nationalsprache ist die Bezeichnung für die Hoch- bzw. Standardsprache einer Nation, im weiteren Sinne auch Sammelbezeichnung für alle Dialekte, Soziolekte und funktionalen Sprachvarianten im Rahmen einer historisch-politisch definierten Sprachgemeinschaft. Die Definition des Begriffs Nationalsprache ist jedoch problematisch, da der Definitionsrahmen von Nation, Staat und Sprache oft nicht einheitlich ist.Der Begriff Nationalsprache ist als neuzeitlicher Begriff eng mit der Vorstellung der Kulturnation verknüpft, die als sprachlich, kulturell und politisch einheitliches Gebiet definiert wurde. Wie der moderne Begriff Nation bildete sich auch im Frankreich des 16. Jahrhunderts der Pariser Dialekt der Langues d’oïl zur ersten Nationalsprache im neuzeitlichen Sinn heraus. Nationalsprachen wurden in vielen Fällen durch Sprachpolitik bewusst gefördert oder künstlich geschaffen und waren ein wichtiges Werkzeug zur Herausbildung von Nationalstaaten im 18. und 19. Jahrhundert. Die politisch gewollte Durchsetzung des alleinigen Gebrauchs von Nationalsprachen in manchen Staaten führte in der Geschichte zur Unterdrückung und Zurückdrängung vieler Minderheitensprachen.Heute definieren viele Staaten in ihren Verfassungen oder gesetzlich eine oder mehrere Sprachen als Nationalsprachen, die dann zumeist auch Amtssprachen sind. Dies schließt jedoch die Verwendung weiterer Amtssprachen nicht aus. Zusätzlich haben weitere Sprachen den Status einer Minderheitensprache. Nationalsprache und Amtssprache können, müssen aber nicht deckungsgleich sein. So haben beispielsweise viele afrikanische Staaten Französisch oder Englisch als Amtssprache, jedoch verschiedene Nationalsprachen.National- und Minderheitensprachen sowie weitere Sprachen, die sich ebenfalls historisch aus dem Sprachgebrauch einer Ethnie entwickelt haben, werden verallgemeinernd unter dem Begriff Ethnosprachen zusammengefasst.
  • Una lingua nazionale è una lingua considerata propria da una nazione o da uno Stato, con gradi di riconoscimento ufficiale che variano da uno Stato all'altro. Talvolta l'espressione "lingua nazionale" viene considerata come un sinonimo di "lingua ufficiale" di uno Stato, ma non vi è una perfetta identità tra i due termini. Molti paesi, infatti, prevedono nella loro costituzione, riconoscimenti diversi per la lingua ufficiale (o le lingue ufficiali), il cui uso viene richiesto in tutto il territorio dello Stato e una o più altre lingue "nazionali", spesso di estensione territoriale limitata, che possono avere riconoscimenti ufficiali (ad esempio l'insegnamento nelle scuole), ma solo in ambiti territoriali limitati.Per esempio, il Niger riconosce il francese come lingua ufficiale, insegnata in tutte le scuole e utilizzata dovunque nell'amministrazione, ma accorda anche a tutte le lingue parlate nel paese (una ventina) lo statuto di "lingua nazionale", con vari gradi di riconoscimento e di tutela.
  • Sebuah bahasa nasional adalah suatu bahasa (atau varian bahasa, contohnya dialek) yang memiliki sejenis hubungan de facto atau de jure dengan seseirang dan mungkin melalui perluasan teritori yang mereka duduki. Sebutan ini digunakan bermacam. Sebuah bahasa nasional bisa mewakili identitas nasional suatu bangsa atau negara. Bahasa nasional secara alternatif bisa merupakan sebuah penetapan yang diberikan pada satu bahasa atau lebih yang dituturkan sebagai bahasa pertama di teritori sebuah negara.C.M.B. Brann, merujuk Afrika, menyatakan bahwa ada "empat arti berbeda" untuk bahasa nasional: "Bahasa teritorial" (ktonolek) dari suatu masyarakat tertentu "Bahasa daerah" (koralek) "Bahasa umum atau masyarakat" (demolek) digunakan di sebuah negara "Bahasa sentral" (politolek) digunakan oleh pemerintah dan mungkin memiliki nilai simbolis.Arti yang disebutkan terakhir biasanya diberikan sebutan "bahasa resmi."
  • 国語(こくご、英: National language、仏: Langue nationale)は、その国家を代表する言語で、公の性格をになった言語のことを指す。「国家語」ともいい、国民にとって共通の言語というべき性質をもち、国民国家形成の必須条件である。「外国語」と対をなす言葉であると一般に認識されている。
  • A língua nacional é a língua falada num determinado território que, por refletir uma determinada herança étnico-cultural, representa um elemento caraterizador de uma consciência nacional e, nos casos mais evoluídos, é também suporte de uma expressão literária autónoma.Há línguas nacionais que coincidem com as línguas oficiais, e esse é o caso do português em Portugal. Mas há casos em que tal não acontece, uma vez que existem comunidades infraestaduais que também falam, ou só falam, outra língua, diferente da oficial. É o caso, por exemplo, do galego na Galiza, do basco no País Basco ou do catalão na Catalunha, Baleares e Comunidade Valenciana, em relação ao castelhano (vulgo espanhol), língua oficial de Espanha. O mesmo se passa com grande parte das línguas autóctones no espaço político-geográfico em que se expandiu a Lusofonia.Daí que a protecção, promoção e valorização das línguas nacionais seja, em muitos casos, promovida explicitamente nas próprias constituições nacionais. É o caso de Moçambique que, na Constituição, expressa claramente: "o Estado valoriza as línguas nacionais e promove o seu desenvolvimento". Também a Constituição de Timor-Leste estabelece que "o tétum e as outras línguas nacionais são valorizadas e desenvolvidas pelo Estado".Atualmente, as línguas nacionais vêm sendo objeto de proteção internacional, uma vez que, sendo normalmente faladas por minorias étnicas ou culturais (minorias nacionais), a sua preservação é uma forma de evitar tendências hegemónicas da maioria ou de discriminação daquelas minorias. No fundo, a utilização da língua nacional corresponde a um direito fundamental das pessoas que integram uma qualquer comunidade nacional.
  • Národní jazyk je jazyk (nebo jazyková varieta, tj. dialekt), který reprezentuje národní identitu určitého národa nebo země. Národní jazyk je typicky používán pro účely politických a právních rozprav.Některé země mají více než jeden národní jazyk, jako např. Kanada, kde se používají současně francouzština a angličtina. Pokud je národní jazyk deklarován legislativou, jedná se o úřední jazyk. To je odlišné od případu dominantního národního jazyka, který je národním jazykem pouze používáním de facto (např. angličtina v mnoha státech USA) nebo díky historické asociaci s dotyčným národem.Národní jazyk je obvykle souborem útvarů a podob jazyka. K obvyklým, ovšem ne vždy přítomným součástem národního jazyka patří: spisovný jazyk nářečí slangy profesní mluvy argot
  • 국가언어(國家言語, national language) 또는 국민언어(國民言語)는 언어학적으로 어느 국가나 민족 · 국민에 있어 중추적으로 사용되는 표준적인 언어를 지시하는 개념이다. 광범위하게는 역사, 정치적으로 규정되는 어떤 언어공동체의 방언, 사회언어, 그리고 기타 언어변형들을 포함하는 집합체로서의 의미를 가질 수 있다. 국어라는 개념을 정의는 민족, 국가, 그리고 언어의 의미를 어떻게 규정하는지에 따라서 달라지기 때문에, 규정하기가 단순하지 않다. 국어라는 개념은 근대에 "문화국가"라는 개념과 맞물려 발전하였다. 국가라는 근대적 개념과 마찬가지로 16세기의 프랑스에서 파리의 방언이었던 오일어(langues d'oil)이 근대적 의미의 최초의 국가어가 되었다. 오늘날에는 많은 국가들에서 헌법이나 법률로 하나 또는 여러 개의 언어를 국어로 규정한다. 많은 경우에 있어서는 동시에 공용어와 일치하나 반드시 그러하지는 않다. 주로 사용하는 언어 이외의 다른 언어들이 소수언어로서 공식적인 위치를 가지고 있는 경우도 있다. 따라서 국어와 공용어가 반드시 일치하지는 않는다. 가령 아프리카의 많은 국가들은 불어나 영어를 공용어로 규정하지만, 국어로는 여러 다른 언어를 가지는 경우가 있다. 어떤 민족의 언어관습으로부터 역사적으로 발생되고 사용되어 온 국어나 소수어를 설명할 때에는 일반적으로 자연어라는 개념을 사용한다.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 380592 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 11670 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 188 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109601759 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Une langue nationale est une langue considérée comme propre à une nation ou un pays, et dont la définition exacte varie selon les pays. Dans certains pays, une langue peut avoir un statut de langue nationale reconnu par le gouvernement ou la loi. La notion se confond parfois avec celle de langue officielle selon les pays.
  • Национален език е общата система на даден език, която обединява неговите варианти като книжовен език, териториални диалекти, просторечие, жаргон, професионални говори и т. н. Националният език е този, които има връзка de facto или de jure с хората и територията, която заемат. В същото време терминът е използван вариативно. Това може да език на национална идентичност н нация или страна. Национален език може също да бъде указаният първи език на говорещите в територията на една страна.
  • 国語(こくご、英: National language、仏: Langue nationale)は、その国家を代表する言語で、公の性格をになった言語のことを指す。「国家語」ともいい、国民にとって共通の言語というべき性質をもち、国民国家形成の必須条件である。「外国語」と対をなす言葉であると一般に認識されている。
  • Sebuah bahasa nasional adalah suatu bahasa (atau varian bahasa, contohnya dialek) yang memiliki sejenis hubungan de facto atau de jure dengan seseirang dan mungkin melalui perluasan teritori yang mereka duduki. Sebutan ini digunakan bermacam. Sebuah bahasa nasional bisa mewakili identitas nasional suatu bangsa atau negara.
  • Una llengua nacional és una llengua (o variant d'una llengua) que té una connexió de facto o de iure amb un poble i en alguns casos amb el territori que ocupa. Se'n fa ús, del terme, de diverses maneres; pot representar la identitat nacional d'una nació o país, o designar una o més llengües autòctones o que un grup de població parla com a llengua materna.
  • Una lingua nazionale è una lingua considerata propria da una nazione o da uno Stato, con gradi di riconoscimento ufficiale che variano da uno Stato all'altro. Talvolta l'espressione "lingua nazionale" viene considerata come un sinonimo di "lingua ufficiale" di uno Stato, ma non vi è una perfetta identità tra i due termini.
  • Nationalsprache ist die Bezeichnung für die Hoch- bzw. Standardsprache einer Nation, im weiteren Sinne auch Sammelbezeichnung für alle Dialekte, Soziolekte und funktionalen Sprachvarianten im Rahmen einer historisch-politisch definierten Sprachgemeinschaft.
  • A national language is a language (or language variant, i.e. dialect) which has some connection—de facto or de jure—with a people and perhaps by extension the territory they occupy. The term is used variously. A national language may for instance represent the national identity of a nation or country. National language may alternatively be a designation given to one or more languages spoken as first languages in the territory of a country.C.M.B.
  • 국가언어(國家言語, national language) 또는 국민언어(國民言語)는 언어학적으로 어느 국가나 민족 · 국민에 있어 중추적으로 사용되는 표준적인 언어를 지시하는 개념이다. 광범위하게는 역사, 정치적으로 규정되는 어떤 언어공동체의 방언, 사회언어, 그리고 기타 언어변형들을 포함하는 집합체로서의 의미를 가질 수 있다. 국어라는 개념을 정의는 민족, 국가, 그리고 언어의 의미를 어떻게 규정하는지에 따라서 달라지기 때문에, 규정하기가 단순하지 않다. 국어라는 개념은 근대에 "문화국가"라는 개념과 맞물려 발전하였다. 국가라는 근대적 개념과 마찬가지로 16세기의 프랑스에서 파리의 방언이었던 오일어(langues d'oil)이 근대적 의미의 최초의 국가어가 되었다. 오늘날에는 많은 국가들에서 헌법이나 법률로 하나 또는 여러 개의 언어를 국어로 규정한다. 많은 경우에 있어서는 동시에 공용어와 일치하나 반드시 그러하지는 않다.
  • Национальный язык — форма существования языка в эпоху существования нации, сложное системное единство, включающее в себя литературный язык, диалекты, жаргоны, просторечие и арго.Понятие национального языка не является общепринятым: так, С. Б. Бернштейн отрицал за этим понятием какое бы то ни было лингвистическое содержание, понимая его как чисто идеологический конструкт. Напротив, В. В.
  • A língua nacional é a língua falada num determinado território que, por refletir uma determinada herança étnico-cultural, representa um elemento caraterizador de uma consciência nacional e, nos casos mais evoluídos, é também suporte de uma expressão literária autónoma.Há línguas nacionais que coincidem com as línguas oficiais, e esse é o caso do português em Portugal.
  • Národní jazyk je jazyk (nebo jazyková varieta, tj. dialekt), který reprezentuje národní identitu určitého národa nebo země. Národní jazyk je typicky používán pro účely politických a právních rozprav.Některé země mají více než jeden národní jazyk, jako např. Kanada, kde se používají současně francouzština a angličtina. Pokud je národní jazyk deklarován legislativou, jedná se o úřední jazyk.
rdfs:label
  • Langue nationale
  • Bahasa nasional
  • Lingua nazionale
  • Llengua nacional
  • Língua nacional
  • National language
  • Nationalsprache
  • Národní jazyk
  • Национален език
  • Национальный язык
  • 国語
  • 국어
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:language of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:nomDivers of
is foaf:primaryTopic of