L’hébreu (עִבְרִית / ivrit) est une langue appartenant à la branche centre-nord de la famille des langues sémitiques du groupe canaanéen. Elle est étroitement apparentée au phénicien et aux langues araméennes ainsi qu'à l'arabe. Elle compte plus de 8 millions de locuteurs en Israël et en diaspora.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L’hébreu (עִבְרִית / ivrit) est une langue appartenant à la branche centre-nord de la famille des langues sémitiques du groupe canaanéen. Elle est étroitement apparentée au phénicien et aux langues araméennes ainsi qu'à l'arabe. Elle compte plus de 8 millions de locuteurs en Israël et en diaspora. L’hébreu est l’une des deux langues officielles de l’État d’Israël, avec l’arabe.
  • Hebreera afroasiar hizkuntza da, zehazki semitar hizkuntzen taldekoa.Hebreera klasikoa hizkuntza sakratutzat hartu izan dute egile askok, Biblia hebrearrarena den legez. Egungo aldaerak, aldiz, eguneroko mintzaira bizia izatea lortu du. Gaur egun, Israelgo hizkuntza ofiziala da arabierarekin batera, eta 7 bat miloi pertsonak berba egiten dute bai estatu juduan bai eta munduan zehar dauden diasporako komunitateetan ere. AEBetan, adibidez, ia 200.000 hebreeradun bizi dira.
  • Nota: esta página contém alguns caracteres especiais e é possível que a impressão não corresponda ao artigo original.O hebraico (עברית, ivrit) é uma língua semítica pertencente à família das línguas afro-asiáticas. A Bíblia original, a Torá, que os judeus ortodoxos consideram ter sido escrita na época de Moisés, cerca de 3.300 anos atrás, foi redigida no hebraico dito "clássico". Embora hoje em dia seja uma escrita foneticamente impronunciável, devido à inexistência de vogais no alfabeto hebraico clássico, os judeus têm-na sempre chamado de לשון הקודש, Lashon haKodesh ("A Língua Sagrada") já que muitos acreditam ter sido escolhida para transmitir a mensagem de Deus à humanidade. Por volta da primeira destruição de Jerusalém pelos babilônios em 586 a.C., o hebraico clássico foi substituído no uso diário pelo aramaico, tornando-se primariamente uma língua franca regional, tanto usada na liturgia, no estudo do Mishná (parte do Talmude) como também no comércio.O hebraico renasceu como língua falada durante o final do século XIX e começo do século XX como o hebraico moderno, adotando alguns elementos dos idiomas árabe, ladino, iídiche, e outras línguas que acompanharam a Diáspora Judaica como língua falada pela maioria dos habitantes do Estado de Israel, do qual é a língua oficial primária (o árabe também tem status de língua oficial).
  • ヘブライ語(ヘブライご、ヘブライ語: עברית‎)、ヘブル語、ヒブル語は、アフロ・アジア語族のセム語派に分類される言語。
  • İbranice (עִבְרִית, İvrit, Ses bağlantısına git İbranice söylenişi ) Afro-Asyatik dillerin Kuzeybatı Sami (Semitik) dil grubunun Ken'an koluna bağlı ve 7 milyon kişi tarafından konuşulan bir dildir. İsrail'in resmi dili olmakla beraber, İsrail dışında yaşayan Yahudi azınlıklar tarafından da konuşulur. İbranice, 22 harflik İbrani Alfabesi ile sağdan sola doğru yazılır. İsrail ve ABD başta olmak üzere Avustralya, Kanada, Almanya, Filistin, Panama ve İngiltere'de konuşulur. Bunun dışında Batı Şeria'da Yahudi olmayan bir azınlık ve dünyanın birçok yerindeki Yahudi azınlıklarca da yerel dilin yanında Ladino, Yidiş veya Aramice ile beraber dini dil olarak konuşulur.
  • Иврит (עִבְרִית, [ʔivˈʁit]/[ʔivˈɾit]) е семитски език, говорен днес от около 7 800 000 души, главно в Израел. Традиционно иврит се приема за езика на евреите, макар че в еврейската диаспора се използват и други еврейски езици, а самият иврит се говори и от нееврейски групи, като самаритяните.Най-ранните свидетелства за езика иврит са от 10 век пр.н.е. като Петокнижието и основната част от Стария завет са написани на иврит. Това е и богослужебният език на юдаизма, наричан от евреите лешон хакодеш (לשון הקודש, „свещен език“). В началото на 1 хилядолетие иврит престава да бъде говорим език и се използва предимно за религиозни и научни цели.Съвременният иврит се формира в хода на движението Хаскала в средата на 19 век на основата на класическия иврит, който датира от 6 век пр.н.е. С появата на ционизма в края на века се засилват усилията за съживяване на иврит като съвременен говорим и писмен език, общ за всички евреи по света. Важна роля в този процес има лингвистът Елиезер Бен Йехуда. Иврит постепенно се превръща в основен език сред еврейските общности, измествайки езици като идиш и ладински. През 1921 година той става официален език в Палестина, наред с английския и арабския, а след 1948 година е официален език на Израел, заедно с арабския.
  • Per lingua ebraica (in ebraico israeliano: עברית, ivrit) si intendono sia l'ebraico biblico (o classico), sia l'ebraico moderno, lingua ufficiale dello Stato di Israele, che conta circa 7 milioni di locutori (oltre che un cospicuo numero di ebrei della Diaspora); l'ebraico moderno, cresciuto in un contesto sociale e tecnologico molto diverso da quello antico, contiene molti elementi lessicali presi in prestito da altre lingue. L'ebraico è una lingua semitica e quindi parte della stessa famiglia che comprende anche le lingue araba, aramaica, amarica, tigrina, e altre. Per numero di locutori, l'ebraico è la terza lingua di tale ceppo dopo l'arabo e l'amarico.
  • 히브리어(עברית 이브리트)는 아프리카아시아어족의 셈어파로 분류되는 언어이다. 고대 팔레스타인 지방에 살고 있었던 유대인(히브리인)의 모어로서 사용되었던 고전 히브리어(이 언어로 성경의 원본인 타나크가 저술되었기 때문에 성서 히브리어라고도 불림)와, 현재 이스라엘의 공용어인 현대 히브리어가 있다. 현대 히브리어는 '이브리트'(Ivrith)라고 불리며, 고대의 타나크에 쓰였던 히브리어는 '성스러운 말'이라는 뜻의 '라숀 하-코데쉬'(לשון הקודש Lashon Ha-Kodesh)라 일컬어진다.고전 히브리어는 유대인들이 세계 각지로 분산되기(디아스포라) 전부터 서서히 쓰이지 않게 되어, 이후의 시대에 각 지역에 분산된 유대인들은, 대신에 아랍어, 라디노어, 이디시어 등의 언어들을 일상언어로 사용하였다. 이 때문에 히브리어는 2000여 년 이상 유대교의 언어로서의 성경(타나크)나 미쉬나 등의 연구, 종교의식, 기도, 또는 다른 언어를 사용하는 서로 떨어진 유대인 공동체 사이의 커뮤니케이션 수단에서나 사용되었을 뿐이었다. 그러나, 20세기에 접어들어, 히브리어는 이스라엘의 건국과 함께 현대 히브리어로 다시 살아나게 되어, 현재 이스라엘로 이주하여 오는 유대인들의 언어로서 자리잡아 현재에 이르고 있다.이 언어를 일컫는 데 사용되는 '히브리'는, 기원전 유프라테스 강을 넘어 팔레스티나 지방으로 이주해온 사람들을 '헤브루인'이라 불렀던 것에서 유래한다. 기원전 3000년경, 갈대아 지방의 우르(현재의 텔 무가이어, 이라크 지역)에서 가나안 땅(현재의 팔레스타인 및 이스라엘 지역)으로 이주했다고 하는 아브라함 일족과, 그 자손들을 이르러 '헤브루인'이라 한 것에서, 그들이 사용하는 언어를 '헤브루어', '히브리'어 등으로 부르게 된 것이다.이 언어는 아랍어와 비슷하게, 문장을 쓸 때 오른쪽에서 왼쪽으로 쓰는 특징을 갖고 있으며, 자음을 나타내는 표기는 반드시 존재하나, 모음을 나타내는 기호는 없는 경우가 많아, 언어 습득에는 어느 정도 익숙해질 필요가 있다. '니크다'라는 이름의 모음 기호는 존재하고 있으나, 이 언어를 배우기 위한 초급 교과서나 발음이 알기 어려운 외래어 등을 표기할 때 쓰는 정도로, 보통의 문장을 쓰거나 읽을 때는 사용되는 경우가 적다.그나마 히브리어의 약간의 단어는 아랍어와도 차이점이 크다고 할 수 있지만,실제로는 아랍어에서 따온 차용어도 많이 있다.물론 알~ 이라는 명사를 쓰는 경우는 드물다.
  • Hebrew /ˈhiːbruː/ (עִבְרִית ʿIvrit [ʔivˈʁit] or [ʕivˈɾit] ) is a West Semitic language of the Afroasiatic language family. Historically, it is regarded as the language of the Hebrews/Israelites and their ancestors, although the language was not referred to by the name Hebrew in the Tanakh. The earliest examples of written Paleo-Hebrew date from the 10th century BCE, in the form of primitive drawings.Hebrew had ceased to be an everyday spoken language by around 200 CE, and survived into the medieval period only as the language of Jewish liturgy and rabbinic literature. Then, in the 19th century, it was revived as a spoken and literary language, and, according to Ethnologue, is now the language of 9 million people worldwide, of whom 7 million are from Israel. The United States has the second largest Hebrew speaking population, with about 221,593 fluent speakers, mostly from Israel.Modern Hebrew is one of the two official languages of Israel (the other being Arabic), while Classical Hebrew is used for prayer or study in Jewish communities around the world today. Ancient Hebrew is also the liturgical tongue of the Samaritans, while modern Hebrew or Arabic is their vernacular. As a foreign language, it is studied mostly by Jews and students of Judaism and Israel, and by archaeologists and linguists specializing in the Middle East and its civilizations, as well as by theologians, and in Christian seminaries.The Torah (the first five books of the Hebrew Bible), and most of the rest of the Hebrew Bible, is written in Classical Hebrew, and much of its present form is specifically the dialect of Biblical Hebrew that scholars believe flourished around the 6th century BCE, around the time of the Babylonian exile. For this reason, Hebrew has been referred to by Jews as Leshon HaKodesh (לֶשׁוֹן הֲקוֹדֶשׁ), "The Holy Language", since ancient times.
  • El hebreo (en hebreo: עִבְרִית, romanización: ʿivrit, pronunciación: [ʔivˈʁit] o [ʕivˈɾit]) es una lengua semítica de la familia afroasiática hablada por seis millones de personas en Israel (95% de su población) y por algunas comunidades judías repartidas por el mundo. El hebreo es, junto con el árabe, una de las dos lenguas oficiales de Israel.
  • Klassiek Hebreeuws, ook bekend als Lesjon HaKodesj ('de heilige taal') maar soms ook als Ivriet, is algemeen de taal van het jodendom. Er bestaan verschillende algemene varianten, zoals het Hebreeuws van de Thora, dat van de Misjna, en dat van de rabbijnse en andere literatuur daarna. De verschillen tussen deze soorten liggen in de kleine details van de spelling of zelfs compleet andere woorden en zinsconstructies.Modern Hebreeuws, ook bekend als Ivriet, is de officiële landstaal van de moderne staat Israël. Het verschil tussen modern Hebreeuws en klassiek Hebreeuws is niet zo groot, maar toch noemenswaardig en enigszins apart. Met name de zinsconstructie wijkt op veel punten af.
  • Иври́т (עִבְרִית (современное произношение iv'ʁit) — «еврейский язык») — язык семитской семьи, государственный язык Израиля, язык некоторых еврейских общин и диаспор; древняя форма иврита (иногда называемая древнееврейским языком) — традиционный язык иудаизма. Современный иврит возрождён и адаптирован как разговорный и официальный язык Государства Израиль в XX веке.
  • Bahasa Ibrani ( /ˈhiːbruː/) (עִבְרִית ʿIvrit, Tentang suara ini [ʔivˈʁit] atau Tentang suara ini [ʕivˈɾit] ) adalah sebuah bahasa Semitik dari cabang rumpun bahasa Afro-Asia yang merupakan bahasa resmi Israel, dan dituturkan sebagian orang Yahudi di seluruh dunia. Secara kultural, bahasa ini dianggap sebagai bahasa orang Yahudi, meskipun bahasa ini juga dipergunakan oleh kelompok-kelompok non-Yahudi, seperti orang Samaria. Bahasa Ibrani hampir punah sebagai bahasa yang dituturkan pada Abad Kuno, namun terus digunakan sebagai bahasa liturgi Yudaisme dan bahasa sastra serta hanya dipakai untuk mempelajari Alkitab dan Mishnah saja. Tetapi pada akhir abad ke-19 dan permulaan abad ke-20, bahasa ini lahir kembali menjadi sebuah bahasa sejati dengan para penuturnya. Bahasa ini lalu menggantikan bahasa Arab, bahasa Ladino, bahasa Yiddish dan lain sebagainya sebagai bahasa utama kaum Yahudi sedunia dan di negara Israel kemudian hari.Bahasa Ibrani merupakan salah satu dari dua bahasa resmi Israel. Bahasa resmi lainnya adalah bahasa Arab. Dalam bahasa Ibrani sendiri, bahasa ini disebut עברית, atau I'vrit (lafaz: [ivr\it] atau [ibr\it]).Bahasa Ibrani mirip sekali dengan bahasa Aram dan juga masih mirip dengan bahasa Arab. Bahkan kosakata Ibrani modern, banyak pula meminjam dari bahasa Arab.
  • L'hebreu (עברית) ʿIvrit és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica. Històricament s'ha considerat la llengua dels hebreus, els israelians i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no jueves tot i que ètnicament relacionades entre si, com els samaritans. L'escriptura s'efectua mitjançant l'alfabet hebreu. L'hebreu va deixar de ser una llengua d'ús quotidià al voltant del 200 després de Crist —essent substituïda per l'arameu a Palestina, i va sobreviure l'edat mitjana només com la llengua de la litúrgia jueva i la literatura dels rabins. L'hebreu com a llengua parlada va ser recuperat pel sionisme a finals del segle XIX, gràcies al treball, entre altres, d'Eliezer Ben Yehuda, per servir de llengua nacional al futur estat jueu, i segons Ethnologue, és una llengua actualment parlada per 5'3 milions de persones arreu del món, especialment a Israel. Pel que fa a la diàspora jueva, les seves llengües comunes han estat històricament sobretot dues: el jiddisch, parlada pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental, i el ladí o judeocastellà entre els anomenats sefardites, a la conca mediterrània.L'hebreu modern és una de les dues llengües oficials d'Israel (junt amb l'àrab), mentre que l'hebreu clàssic és emprat en la pregària i l'estudi de les comunitats jueves d'arreu del món. A més de la Bíblia, el text escrit més antic usant l'alfabet hebreu data del segle X aC. La Torah (els cinc primers llibres de la Bíblia) està escrita en hebreu clàssic, i bona part de la llengua de les versions actuals és el dialecte de l'hebreu bíblic que els investigaors consideren que va ésser especialment important al Segle VI aC, pels volts del captiveri babiloni. És per això que sovint els jueus es refereixen a la llengua hebrea com Leshon HaKodesh (לֶשׁוֹן הֲקוֹדֶשׁ), la llengua sagrada.
  • Hebrejština (עִבְרִית‎‎, ivrit) označuje souhrnně všechny vývojové varianty hebrejského jazyka od starověké hebrejštiny přes biblickou (עברית תנ״ך‎‎ ivrit Tanach, též לשון קודש‎‎, lešon kodeš, „svatý jazyk“) až po moderní hebrejštinu (עברית‎‎, ivrit), kterou se dnes hovoří ve Státě Izrael.Hebrejština patří do rodiny semitských jazyků, resp. ke kanaánské severozápadní skupině. Nejstarší dochované hebrejské texty pocházejí z 10. století př. n. l. (tzv. gezerský kalendář). V případě starších textů není možno hovořit o plné diferenciaci severozápadních semitských jazyků mezi jednotlivé jazyky či větve, hovoří se tedy spíše o společné protosemitštině nebo protokeneanštině.Přes toto základní řazení hebrejštiny mezi semitské jazyky se lze dnes setkat i s názorem, že moderní hebrejština, kterou se hovoří ve státě Izrael, již není jazykem semitským, nýbrž indoevropským, a to kvůli zásadnímu vlivu indoevropských jazyků, který strukturu původní hebrejštiny zcela přeměnil.[zdroj?]
  • Hebräisch (‏עברית‎ ‘Ivrit, moderne hebräische Aussprache?/i) gehört zur kanaanäischen Gruppe des Nordwestsemitischen und damit zur afroasiatischen Sprachfamilie, auch semitisch-hamitische Sprachfamilie genannt. Die Basis aller späteren Entwicklungsformen des Hebräischen ist die Sprache der heiligen Schrift der Juden, der hebräischen Bibel, deren Quellschriften im Laufe des 1. Jahrtausends v. Chr. entstanden und kontinuierlich redigiert und erweitert und schließlich um die Zeitenwende kodifiziert wurden. (Alt-)Hebräisch wird daher oft mit dem Begriff „Biblisch-Hebräisch“ gleichgesetzt, selbst wenn dies weniger sprachhistorisch als literaturhistorisch begründet ist: Althebräisch als die Sprache der Bibel. In der Bibel wird die Sprache ‏שְׂפַת כְּנַעַן‎ sefat kena'an („Sprache Kanaans, Jes 19,18“) genannt. Nach der Zerstörung des Jerusalemer Tempels durch Nebukadnezar II. im Jahre 586 v. Chr. und dem darauf folgenden babylonischen Exil kam die dortige Amtssprache Aramäisch unter den Juden in Umlauf, sodass das Hebräische fortan in Konkurrenz zum Aramäischen stand und viele Einflüsse von diesem aufnahm.Nach der Zerstörung des Zweiten Tempels zu Jerusalem im Jahre 70 n. Chr. verlagerte sich das Zentrum jüdischen Lebens von Judäa nach Galiläa und ins Exil. Etwa ab dem Jahre 200 hörte Hebräisch auf, als Alltagssprache zu fungieren. Es blieb indessen eine Sakralsprache, wurde jedoch nie ausschließlich zu liturgischen Zwecken benutzt, sondern auch zur Abfassung von philosophischen, medizinischen, juristischen und poetischen Texten, so dass sich das Vokabular des Mittelhebräischen im Laufe der Jahrhunderte erweitern konnte. Es ist ebenfalls bezeugt, dass sich die verstreuten jüdischen Gemeinden zur Verständigung untereinander des Hebräischen bedienten.Die Erneuerung des Hebräischen als Muttersprache begann im späten 19. Jahrhundert unter Elieser Ben-Jehuda. 1889 gründete er in Jerusalem den „Rat der hebräischen Sprache“, den Vorläufer der Akademie für die Hebräische Sprache, mit dem Ziel, die seit etwa 1700 Jahren kaum mehr gesprochene Sprache der Bibel wiederzubeleben. Auf diesem Wege entstand das moderne Hebräisch (Ivrit), dessen Unterschiede zum biblischen Hebräisch im Schriftbild und der Morphologie äußerst gering, in der Syntax und dem Vokabular aber z. B. gravierend sind.
  • Język hebrajski (hebr. עִבְרִית, trb. iwrit) – język z grupy kananejskiej języków semickich, należących do afroazjatyckiej rodziny językowej, zapisywany alfabetem hebrajskim.Posługiwano się nim w starożytnym Izraelu, od czasów niewoli babilońskiej zaczął on jednak wychodzić z powszechnego użycia, stając się de facto językiem martwym, używanym jedynie w modlitwie, podczas ceremonii oraz do zapisu tekstów religijnych (Tora, Miszna). W życiu codziennym Żydzi posługiwali się innymi językami, początkowo aramejskim, później w diasporze głównie jidysz (aszkenazyjczycy), ladino – dżudezmo (sefardyjczycy) bądź arabskim. Pod koniec XIX w., dzięki staraniom m.in. Eliezera ben Jehudy, okrzykniętego „wskrzesicielem hebrajszczyzny” (hebr. מחייה השפה העברית), powstała nowoczesna wersja języka hebrajskiego, który od chwili powstania państwa Izrael w 1948 roku jest oficjalnie językiem urzędowym tego kraju. Obecnie posługuje się nim ok. 5,3 mln ludzi (według niektórych szacunków, uwzględniających także Arabów izraelskich oraz Izraelczyków żyjących na emigracji, liczba użytkowników języka hebrajskiego może dziś sięgać nawet 8 mln).
  • A héber nyelv (melyet köznapi és hagyományos kifejezéssel zsidó nyelvnek is neveznek) az afroázsiai nyelvcsalád sémi ágába tartozó nyelv, Izrael állam hivatalos nyelve, amelyet a 19/20. századi nyelvújítás tett alkalmassá a modern használatra. A nyelvet héber írással írják.
dbpedia-owl:iso6391Code
  • he
dbpedia-owl:iso6392Code
  • heb
dbpedia-owl:iso6393Code
  • heb
dbpedia-owl:languageCode
  • he
dbpedia-owl:languageRegulator
dbpedia-owl:numberOfSpeakers
  • 7500000 (xsd:integer)
dbpedia-owl:spokenIn
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1462 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 26214 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 172 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110988382 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:académie
prop-fr:couleurfamille
  • yellow
prop-fr:ietf
  • he
prop-fr:iso
  • he
  • heb
prop-fr:locuteurs
  • 7500000 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • Hébreu
prop-fr:parlée
  • en
prop-fr:pays
  • Israël, Cisjordanie, diaspora juive à travers le monde
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikiversity
  • Département:Hébreu
prop-fr:wikiversityTitre
  • Hébreu
prop-fr:wiktionary
  • hébreu
prop-fr:wiktionaryTitre
  • hébreu
  • hébreu
prop-fr:échantillon
  • Article premier de la Déclaration universelle des droits de l'homme
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L’hébreu (עִבְרִית / ivrit) est une langue appartenant à la branche centre-nord de la famille des langues sémitiques du groupe canaanéen. Elle est étroitement apparentée au phénicien et aux langues araméennes ainsi qu'à l'arabe. Elle compte plus de 8 millions de locuteurs en Israël et en diaspora.
  • Hebreera afroasiar hizkuntza da, zehazki semitar hizkuntzen taldekoa.Hebreera klasikoa hizkuntza sakratutzat hartu izan dute egile askok, Biblia hebrearrarena den legez. Egungo aldaerak, aldiz, eguneroko mintzaira bizia izatea lortu du. Gaur egun, Israelgo hizkuntza ofiziala da arabierarekin batera, eta 7 bat miloi pertsonak berba egiten dute bai estatu juduan bai eta munduan zehar dauden diasporako komunitateetan ere. AEBetan, adibidez, ia 200.000 hebreeradun bizi dira.
  • ヘブライ語(ヘブライご、ヘブライ語: עברית‎)、ヘブル語、ヒブル語は、アフロ・アジア語族のセム語派に分類される言語。
  • El hebreo (en hebreo: עִבְרִית, romanización: ʿivrit, pronunciación: [ʔivˈʁit] o [ʕivˈɾit]) es una lengua semítica de la familia afroasiática hablada por seis millones de personas en Israel (95% de su población) y por algunas comunidades judías repartidas por el mundo. El hebreo es, junto con el árabe, una de las dos lenguas oficiales de Israel.
  • Иври́т (עִבְרִית (современное произношение iv'ʁit) — «еврейский язык») — язык семитской семьи, государственный язык Израиля, язык некоторых еврейских общин и диаспор; древняя форма иврита (иногда называемая древнееврейским языком) — традиционный язык иудаизма. Современный иврит возрождён и адаптирован как разговорный и официальный язык Государства Израиль в XX веке.
  • A héber nyelv (melyet köznapi és hagyományos kifejezéssel zsidó nyelvnek is neveznek) az afroázsiai nyelvcsalád sémi ágába tartozó nyelv, Izrael állam hivatalos nyelve, amelyet a 19/20. századi nyelvújítás tett alkalmassá a modern használatra. A nyelvet héber írással írják.
  • Język hebrajski (hebr. עִבְרִית, trb. iwrit) – język z grupy kananejskiej języków semickich, należących do afroazjatyckiej rodziny językowej, zapisywany alfabetem hebrajskim.Posługiwano się nim w starożytnym Izraelu, od czasów niewoli babilońskiej zaczął on jednak wychodzić z powszechnego użycia, stając się de facto językiem martwym, używanym jedynie w modlitwie, podczas ceremonii oraz do zapisu tekstów religijnych (Tora, Miszna).
  • Bahasa Ibrani ( /ˈhiːbruː/) (עִבְרִית ʿIvrit, Tentang suara ini [ʔivˈʁit] atau Tentang suara ini [ʕivˈɾit] ) adalah sebuah bahasa Semitik dari cabang rumpun bahasa Afro-Asia yang merupakan bahasa resmi Israel, dan dituturkan sebagian orang Yahudi di seluruh dunia. Secara kultural, bahasa ini dianggap sebagai bahasa orang Yahudi, meskipun bahasa ini juga dipergunakan oleh kelompok-kelompok non-Yahudi, seperti orang Samaria.
  • Nota: esta página contém alguns caracteres especiais e é possível que a impressão não corresponda ao artigo original.O hebraico (עברית, ivrit) é uma língua semítica pertencente à família das línguas afro-asiáticas. A Bíblia original, a Torá, que os judeus ortodoxos consideram ter sido escrita na época de Moisés, cerca de 3.300 anos atrás, foi redigida no hebraico dito "clássico".
  • Hebräisch (‏עברית‎ ‘Ivrit, moderne hebräische Aussprache?/i) gehört zur kanaanäischen Gruppe des Nordwestsemitischen und damit zur afroasiatischen Sprachfamilie, auch semitisch-hamitische Sprachfamilie genannt. Die Basis aller späteren Entwicklungsformen des Hebräischen ist die Sprache der heiligen Schrift der Juden, der hebräischen Bibel, deren Quellschriften im Laufe des 1. Jahrtausends v. Chr.
  • Hebrejština (עִבְרִית‎‎, ivrit) označuje souhrnně všechny vývojové varianty hebrejského jazyka od starověké hebrejštiny přes biblickou (עברית תנ״ך‎‎ ivrit Tanach, též לשון קודש‎‎, lešon kodeš, „svatý jazyk“) až po moderní hebrejštinu (עברית‎‎, ivrit), kterou se dnes hovoří ve Státě Izrael.Hebrejština patří do rodiny semitských jazyků, resp. ke kanaánské severozápadní skupině. Nejstarší dochované hebrejské texty pocházejí z 10. století př. n. l. (tzv. gezerský kalendář).
  • İbranice (עִבְרִית, İvrit, Ses bağlantısına git İbranice söylenişi ) Afro-Asyatik dillerin Kuzeybatı Sami (Semitik) dil grubunun Ken'an koluna bağlı ve 7 milyon kişi tarafından konuşulan bir dildir. İsrail'in resmi dili olmakla beraber, İsrail dışında yaşayan Yahudi azınlıklar tarafından da konuşulur. İbranice, 22 harflik İbrani Alfabesi ile sağdan sola doğru yazılır. İsrail ve ABD başta olmak üzere Avustralya, Kanada, Almanya, Filistin, Panama ve İngiltere'de konuşulur.
  • Per lingua ebraica (in ebraico israeliano: עברית, ivrit) si intendono sia l'ebraico biblico (o classico), sia l'ebraico moderno, lingua ufficiale dello Stato di Israele, che conta circa 7 milioni di locutori (oltre che un cospicuo numero di ebrei della Diaspora); l'ebraico moderno, cresciuto in un contesto sociale e tecnologico molto diverso da quello antico, contiene molti elementi lessicali presi in prestito da altre lingue.
  • 히브리어(עברית 이브리트)는 아프리카아시아어족의 셈어파로 분류되는 언어이다. 고대 팔레스타인 지방에 살고 있었던 유대인(히브리인)의 모어로서 사용되었던 고전 히브리어(이 언어로 성경의 원본인 타나크가 저술되었기 때문에 성서 히브리어라고도 불림)와, 현재 이스라엘의 공용어인 현대 히브리어가 있다. 현대 히브리어는 '이브리트'(Ivrith)라고 불리며, 고대의 타나크에 쓰였던 히브리어는 '성스러운 말'이라는 뜻의 '라숀 하-코데쉬'(לשון הקודש Lashon Ha-Kodesh)라 일컬어진다.고전 히브리어는 유대인들이 세계 각지로 분산되기(디아스포라) 전부터 서서히 쓰이지 않게 되어, 이후의 시대에 각 지역에 분산된 유대인들은, 대신에 아랍어, 라디노어, 이디시어 등의 언어들을 일상언어로 사용하였다.
  • Hebrew /ˈhiːbruː/ (עִבְרִית ʿIvrit [ʔivˈʁit] or [ʕivˈɾit] ) is a West Semitic language of the Afroasiatic language family. Historically, it is regarded as the language of the Hebrews/Israelites and their ancestors, although the language was not referred to by the name Hebrew in the Tanakh.
  • Иврит (עִבְרִית, [ʔivˈʁit]/[ʔivˈɾit]) е семитски език, говорен днес от около 7 800 000 души, главно в Израел. Традиционно иврит се приема за езика на евреите, макар че в еврейската диаспора се използват и други еврейски езици, а самият иврит се говори и от нееврейски групи, като самаритяните.Най-ранните свидетелства за езика иврит са от 10 век пр.н.е. като Петокнижието и основната част от Стария завет са написани на иврит.
  • Klassiek Hebreeuws, ook bekend als Lesjon HaKodesj ('de heilige taal') maar soms ook als Ivriet, is algemeen de taal van het jodendom. Er bestaan verschillende algemene varianten, zoals het Hebreeuws van de Thora, dat van de Misjna, en dat van de rabbijnse en andere literatuur daarna.
  • L'hebreu (עברית) ʿIvrit és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica. Històricament s'ha considerat la llengua dels hebreus, els israelians i els seus antecessors. La llengua hebrea també es parla en cultures no jueves tot i que ètnicament relacionades entre si, com els samaritans. L'escriptura s'efectua mitjançant l'alfabet hebreu.
rdfs:label
  • Hébreu
  • Bahasa Ibrani
  • Hebreera
  • Hebreeuws
  • Hebrejština
  • Hebreu
  • Hebrew language
  • Hebräische Sprache
  • Héber nyelv
  • Idioma hebreo
  • Język hebrajski
  • Lingua ebraica
  • Língua hebraica
  • İbranice
  • Иврит
  • Иврит
  • ヘブライ語
  • 히브리어
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Hébreu
is dbpedia-owl:language of
is dbpedia-owl:nationality of
is dbpedia-owl:programmingLanguage of
is dbpedia-owl:region of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:alphabet of
is prop-fr:langue of
is prop-fr:langues of
is prop-fr:nationalité of
is prop-fr:nomlangue of
is prop-fr:région of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of