Le fief, appelé également tenure noble ou terre de noble tenure (car contrairement à une simple tenure elle exigeait un hommage au suzerain) désigne, durant les époques médiévale et moderne, un bien ou un revenu immobilier, le bénéfice, la terre, confié à l'origine en rétribution d'un service.Le fief consistait en général durant l'époque féodale en une tenure, une terre concédée à un vassal (le feudataire), à la charge de la foi et hommage et, éventuellement, de quelques autres devoirs envers son seigneur.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le fief, appelé également tenure noble ou terre de noble tenure (car contrairement à une simple tenure elle exigeait un hommage au suzerain) désigne, durant les époques médiévale et moderne, un bien ou un revenu immobilier, le bénéfice, la terre, confié à l'origine en rétribution d'un service.Le fief consistait en général durant l'époque féodale en une tenure, une terre concédée à un vassal (le feudataire), à la charge de la foi et hommage et, éventuellement, de quelques autres devoirs envers son seigneur. Cette pratique s'est développée au Moyen Âge à la suite de l'éclatement de l'Empire carolingien, et a ensuite présidé à l'établissement d'une aristocratie foncière.Le mot, sans doute d'origine germanique (néerl. vee « bétail », meuble source de richesses), est apparu dans le Midi à la fin du IXe siècle (fevum), avec peut-être une confusion avec le mot fiscum (qui désigne à l'époque carolingienne les grands domaines royaux), et une filiation avec beneficium, ce qui évoquerait l'origine « publique » du fief méridional (le beneficium désigne la concession d'une terre fiscale par un agent public en échange de services publics). Il s'étend ensuite aux autres formes de concessions vassaliques et se substitue au mot bénéfice.Le fief est opposé à l'alleu, qui ne relevait d'aucun seigneur et au bien roturier qu’est la censive.Si le fief est constitué, non d'une terre, mais des revenus de cette terre, le vassal, bénéficiaire du fief, est alors chasé sur une terre.
  • Feu, nom d'origen germànic (fehu, que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible. D'aquí se'n deriven els actes d'homenatge actuals com un acte de respecte, de veneració, envers una persona. L'objecte del feu consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell.Definició sencilla: Porció de terra que rebien els vassalls en jurar fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.Feu també equival com a derivació a una unitat territorial més o menys gran (latifundium), governada i explotada per un senyor-noble que hi exercia el seu poder. Es tractava d'un sistema de producció i de poder per a una Europa rural amenaçada.Qui posseïa el feu havia d'exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques. A Catalunya, el feudalisme s'instaurà amb força a partir del segle XII i al segle XIII la servitud adquirí estatut legal. A Catalunya es va establir, també, una tipologia de feus vinculada a la jerarquia de persones que el posseïen: La cavalleria de feu era una tinença modesta d'un cavaller a les ordres d'un castlà. El feu de castlania era la tinença del castlà encomanat de la guarda del castell. Aquesta tinença comportava béns seents, rendes agràries i drets banals. L'honor era un feu més gran que la castlania que a vegades podia implicar la possessió de diversos castells, i responia al model d'un gran patrimoni aristocràtic.El sistema successori dels feus va servir per a consolidar i protegir el patrimoni aristocràtic, garantia del poder i la força dels feudals. Els honors, tot i que participaven del règim hereditari, no podien ser dividits: En la transmissió d'aquest patrimoni, la línia masculina es va imposar sobre la femenina. El pare, cap del llinatge, podia escollir el melior filius, sense recórrer necessàriament al primogènit, per garantir la successió del feu. En cas de manca d'hereu directe, el vassall podia llegar l'honor a un tercer, però sempre necessitava del consentiment del senyor.La complexitat de les institucions del sistema feudal obeïa a una única finalitat: garantir fidelitats i aliances per mitjà del repartiment de terres, rendes i drets dels dominis castrenses, element fonamental del feudalisme entre les famílies nobiliàries. Amb tot, tal com assenyalen els Usatges, hi ha una desigualtat entre senyors i vassalls, o entre alta i petita noblesa; com ho mostren les convinences. La reciprocitat entre les obligacions del vassall i les del senyor eren força desiguals pel que suposaven de càrregues i responsabilitats del primer, mentre que la responsabilitat del segon quedava limitada, pràcticament, a la investidura del feu.De la paraula feu prové la paraula Feudalisme.
  • Der Begriff Lehnswesen, auch Lehenswesen, Feudalwesen (→Feudalismus) oder Benefizialwesen, bezeichnet das politisch-ökonomische System der Beziehungen zwischen Lehnsherren und belehnten Vasallen. Es bildete die Grundlage der hochmittelalterlichen Gesellschaftsordnung der abendländischen Staaten, vor allem aber des Heiligen Römischen Reichs.Auch in anderen Kulturen, insbesondere in Japan (siehe Han für die Lehen und Samurai für die Lehnsleute) entstanden Strukturen, die sich mit dem europäischen Lehnswesen vergleichen lassen.Das Lehnswesen entwickelte sich wohl nach dem Vorbild des römischen Klientelwesens und aus dem germanischen Gefolgschaftswesen. Dafür musste der Lehnsempfänger dem Lehnsherrn persönliche Dienste leisten. Dazu gehörten z. B. auch das Halten des Steigbügels, die Begleitung bei festlichen Anlässen und der Dienst als Mundschenk bei der Festtafel. Beide verpflichteten sich zu gegenseitiger Treue: Der Lehnsherr zu Schutz und Schirm, der Lehnsempfänger zu Rat und Hilfe. Weiterhin waren Lehnsherr und Vasall einander zu gegenseitiger Achtung verpflichtet, d. h. auch der Lehnsherr durfte seinen Lehnsempfänger per Gesetz nicht schlagen, demütigen oder sich an seiner Frau oder Tochter vergreifen. Die Entwicklung des Lehnswesens ist jedoch in der neueren Forschung umstritten; ob es bereits im beginnenden Frühmittelalter entwickelt war, ist demnach keineswegs sicher.Oberster Lehnsherr war der jeweilige oberste Landesherr, König oder Herzog, der Lehen an seine Fürsten vergab. Diese konnten wiederum Lehen an andere Adelige vergeben, die sich von ihnen belehnen lassen wollten und oft in der Adelshierarchie unter dem Lehnsgeber standen.Das Lehnswesen beruhte im Wesentlichen auf zwei Komponenten, dem persönlichen und dem dinglichen Element.Persönliches Element:Der Lehnsherr sowie Vasall verpflichten sich zu gegenseitiger Treue. Sichtbarer Ausdruck der Ergebenheitshandlung ist das Einlegen der Hände in die des Herrn (Handgang – vergleichbar mit dem heutigen Handschlag, allerdings bringt der Handgang ein hierarchisches Verhältnis zum Ausdruck).Dingliches Element:Auf der Basis dieses Treuegelöbnisses zwischen denselben stellt der Lehnsherr dem Vasallen Land zur Verfügung. Der Vasall leistet dafür unterschiedliche Dienste und ist zu Abgaben verpflichtet.
  • Фео́д (лат. feudum от древненемец. fe – верность + od – владение), также фьеф, лен — зе́мли (реже — фиксированный доход или право на получение дохода), пожалованные вассалу сеньором в наследственное владение, пользование и распоряжение на условиях несения вассалом военной, административной или придворной службы в пользу сеньора. Этот вид земельного держания практиковался во времена Средневековья в Европе.
  • Lenno (łac. feudum) – w ustroju lennym dobro będące przedmiotem kontraktu lennego, tj. nadawane przez seniora wasalowi w użytkowanie i pobieranie części pożytków w zamian za wsparcie militarne lub finansowe. Później przez lenno rozumiano całość stosunków pomiędzy seniorem a wasalem typowych małych dla feudalizmu. W Europie instytucja ta wywodzi się z połączenia wczesnośredniowiecznych beneficjum i komendacji.Czeskie léno, dolnoniemiecki len czy polskie lenno wywodzą się od wyrazu Lehen występującego w języku staro-wysoko niemieckim i oznaczającego pierwotnie dzierżawę ziemi.Przedmiotem lenna była z reguły nieruchomość, choć także urząd lub renta feudalna.
  • No feudalismo, um Feudo é a terra concedida por um suserano ao vassalo, em troca de fidelidade e ajuda militar. Essa prática desenvolveu-se na Idade Média, após o fim do Império Romano e foi a base para o estabelecimento de uma aristocracia fundiária.A palavra "feudo", de origem germânica (do germânico vieh, pelo frâncico fëhu, significando gado, posse, ou propriedade, pelo b.-lat. feudu), foi latinizada e no fim do século IX aparece na região do Midi (sul da França) como fevum, talvez por confusão com a palavra fiscum, que designava, à época carolíngia, os grandes domínios reais - e com uma ligação com beneficium, o que evocaria a origem pública do feudo no sul da Europa (o beneficium designa a concessão de uma terra por um agente público, em troca de serviços públicos).O feudalismo era a base rural desenvolvida na idade média. Do feudo nasceu o chamado feudalismo, que consistia numa organização política e social que se baseava na relação entre suseranos e vassalos.No feudo se produzia apenas o que seria consumido nele mesmo. Nele estavam: Manso Senhorial - terras de domínio do senhor feudal como o moinho e o castelo ; Manso Servil - área de produção de subsistência dos camponeses (servos); Terras Comunais - lugar onde os servos podiam coletar madeira,fazer pastagens,e onde ficavam os rios.Nos feudos, os camponeses que trabalhavam para o suserano tinham de pagar vários impostos a ele, entre eles: Corveia - Trabalhar de graça por alguns dias da semana. Banalidade - Uso de propriedades, moinho, forno, prensas. Talha - Entregar ao senhor parte do que produzia Mão morta -Imposto pago pela família do servo para permanecer na terra após a sua morteAlém disso os camponeses pagavam o dízimo à Igreja, que equivalia a 10% de seu salário.A economia Feudal. O feudo era uma unidade produtora autossuficiente.Quase tudo o que seus moradores necessitavam era produzido no próprio feudo. Um feudo medieval. Em um feudo eram praticados vários tipos de artesanato e também algumas atividades comerciais.No entanto,a principal atividade econômica era a agricultura.Servos e escravos. A maior parte do trabalho dos feudos era realizada pelo servos.No período medieval,a servidão não eliminou a escravidão,mas contribuiu para limitá-la.O servo,diferentemente do escravo,não podia ser vendido,pois estava ligado a terra e,por isso,também não podia ser expulso do feudo.Além disso,pelo fato de o servo não podia ser castigado fisicamente.Casas dos servos.As casas do servos ficavam agrupadas em aldeias,localizadas perto de um lago ou de um fonte de água.Essa casas eram simples cabanas de madeira,com telhados de palha,chão de terra batida e mobiliário rústico
  • Het begrip leenstelsel of leenwezen, ook wel feodaal stelsel of de feodaliteit, is een bestuursvorm waarbij de leenheer zich van de persoonlijke afhankelijkheid van zijn vazallen of leenmannen verzekerde door het uitgeven van lenen.
  • Jako léno (latina používá dva výrazy: feudum nebo beneficium, německy: Lehn, Lehen, francouzsky: fief) byla ve středověku označována podmíněná držba půdy, nebo úřadů, na základě lenní smlouvy, která mohla být jak ústní, tak písemná. Lenní systém byl v západní Evropě obvyklý způsob státní správy a páteř feudálního společenského zřízení.
  • Yurtluk, feodal düzende hükümdar veya derebeyleri tarafından belirli hizmetler ve vergiler karşılığında, belirli bir süreliğine, bir vasala tahsis edilen toprak parçası, üzerindeki gayrimenkuller ve köylüler.Avrupa feodal düzeninde yurtluklar sistemin temel yapı taşlarıdır. Yurtluklarda yaşayan köylüler özgür değildir ve toprağa bağlıdır. Vasal, buradan elde ettiği gelir karşılığında efendisine karşı sorumluluklarını (örneğin şövalyelik) yerine getirir. Yurtlukların büyüklüğü birkaç hektardan geniş eyaletlere kadar çeşitlilik gösterebilir.
  • A fee or fief (Latin: feudum) was the central element of feudalism and consisted of heritable property or rights granted by an overlord to a vassal (or, specifically, a feoffee) who held it in fealty (or "in fee") in return for a form of feudal allegiance and service, usually given by the personal ceremonies of homage and fealty. The fees were often lands or revenue-producing real property held in feudal land tenure: these are typically known as fiefs or fiefdoms. However, not only land but anything of value could be held in fee, including governmental office, rights of exploitation such as hunting or fishing, monopolies in trade, and tax farms.
  • El Feudo ( en latín vulgar feudum), que en Alemania se, denominaba Lehen, en Francia Fief y en los Países Bajos Leen, es el nombre con el que se designa a la tierra que el señor otorga al vasallo en el contrato de vasallaje, como parte del beneficio que le debe a éste por el cumplimiento de sus obligaciones: auxilium et consilium (auxilio, o servicio militar y consejo o apoyo político). En éste trabajaban los campesinos libres y los siervos.
  • Феод (също — лен; късно латински: feodum, feudum; франкски: fehu-ôd, френски: fief, английски: fee, немски: Zehn; в буквален превод: добитък, имущество) е средновековен институт, намерил широко приложение, като означение на поземлен имот и/или фискален приход, работен и/или даван от сеньора (известен още като "сюзерен") на васала (поданика на господаря). Поземленият имот може да е собствен или владян.От 8 век насетне раздаването на феоди става масово явление в Европа. Първоначално феодите започват да се преотстъпват от владетелите на васалите, като награда за верноподаничество или срещу някакво задължение по служба към сюзерена. Постепенно те стават пожизнени, а от средата на 10 век се ѝ наследяват от най-големия син на починалия васал, след като положи клетва за вярност към сюзерена и заплати релеф за земята (ленна такса).По времето на Хенри II в Англия ленната такса станала значителен приход в царската хазна. Това довежда до недоволство на бароните, които по времето на сина му Джон Безземни издействат подписването на първата Велика харта на свободите на 15 юни 1215 г., гарантираща конституционно гражданските права и свободи пред кралската власт.
  • A feudum vagy hűbér Nyugat-Európában a feudalizmusnak a 12-13. századi kialakult formájában az adományozó hűbérúr irányában főleg katonai szolgáltatással terhelt földbirtokot jelentette, amelyet a megadományozott hűbéresnek vagy vazallusnak személyesen kellett teljesítenie.
  • Il termine feudo, derivato dal termine germanico vieh (pecunia) oppure dal termine in latino medievale feudum a sua volta probabilmente derivato dal termine germanico fehu (possesso di bestiame), indicava un diritto, concesso da una persona più ricca e potente, in cambio di un servizio fornito in modo continuativo. Sotto questa definizione, invero molto generica, si collocano due istituzioni sostanzialmente diverse, la più antica e originaria, afferente al diritto privato; e la seconda, di natura pubblica, entrata nell'uso nel XII secolo e durata fino all'età moderna.
  • レーエン(英: fiefdom、独: Lehen、仏: fief、羅: Beneficium)は、歴史学・社会学における技術的・法学的意味での封建制度を指す用語。「知行制」と訳されることもある。封建法によって規定された封主と封臣の関係をいう。レーエン制は8・9世紀ごろフランク王国で成立し、10世紀から13世紀の間に最盛期を迎えたと考えられている。レーエン制的関係は近代になると急速に衰退したとされるが、18・19世紀になってもその残滓と思われる法的関係は観察することができる。またレーエンは日本史用語の知行と非常に類似しているが、官職レーエンなどを知行の範疇で捉えることは難しい。
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 80757 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 19597 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 73 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107511824 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le fief, appelé également tenure noble ou terre de noble tenure (car contrairement à une simple tenure elle exigeait un hommage au suzerain) désigne, durant les époques médiévale et moderne, un bien ou un revenu immobilier, le bénéfice, la terre, confié à l'origine en rétribution d'un service.Le fief consistait en général durant l'époque féodale en une tenure, une terre concédée à un vassal (le feudataire), à la charge de la foi et hommage et, éventuellement, de quelques autres devoirs envers son seigneur.
  • Фео́д (лат. feudum от древненемец. fe – верность + od – владение), также фьеф, лен — зе́мли (реже — фиксированный доход или право на получение дохода), пожалованные вассалу сеньором в наследственное владение, пользование и распоряжение на условиях несения вассалом военной, административной или придворной службы в пользу сеньора. Этот вид земельного держания практиковался во времена Средневековья в Европе.
  • Het begrip leenstelsel of leenwezen, ook wel feodaal stelsel of de feodaliteit, is een bestuursvorm waarbij de leenheer zich van de persoonlijke afhankelijkheid van zijn vazallen of leenmannen verzekerde door het uitgeven van lenen.
  • Jako léno (latina používá dva výrazy: feudum nebo beneficium, německy: Lehn, Lehen, francouzsky: fief) byla ve středověku označována podmíněná držba půdy, nebo úřadů, na základě lenní smlouvy, která mohla být jak ústní, tak písemná. Lenní systém byl v západní Evropě obvyklý způsob státní správy a páteř feudálního společenského zřízení.
  • El Feudo ( en latín vulgar feudum), que en Alemania se, denominaba Lehen, en Francia Fief y en los Países Bajos Leen, es el nombre con el que se designa a la tierra que el señor otorga al vasallo en el contrato de vasallaje, como parte del beneficio que le debe a éste por el cumplimiento de sus obligaciones: auxilium et consilium (auxilio, o servicio militar y consejo o apoyo político). En éste trabajaban los campesinos libres y los siervos.
  • A feudum vagy hűbér Nyugat-Európában a feudalizmusnak a 12-13. századi kialakult formájában az adományozó hűbérúr irányában főleg katonai szolgáltatással terhelt földbirtokot jelentette, amelyet a megadományozott hűbéresnek vagy vazallusnak személyesen kellett teljesítenie.
  • レーエン(英: fiefdom、独: Lehen、仏: fief、羅: Beneficium)は、歴史学・社会学における技術的・法学的意味での封建制度を指す用語。「知行制」と訳されることもある。封建法によって規定された封主と封臣の関係をいう。レーエン制は8・9世紀ごろフランク王国で成立し、10世紀から13世紀の間に最盛期を迎えたと考えられている。レーエン制的関係は近代になると急速に衰退したとされるが、18・19世紀になってもその残滓と思われる法的関係は観察することができる。またレーエンは日本史用語の知行と非常に類似しているが、官職レーエンなどを知行の範疇で捉えることは難しい。
  • Феод (също — лен; късно латински: feodum, feudum; франкски: fehu-ôd, френски: fief, английски: fee, немски: Zehn; в буквален превод: добитък, имущество) е средновековен институт, намерил широко приложение, като означение на поземлен имот и/или фискален приход, работен и/или даван от сеньора (известен още като "сюзерен") на васала (поданика на господаря). Поземленият имот може да е собствен или владян.От 8 век насетне раздаването на феоди става масово явление в Европа.
  • Lenno (łac. feudum) – w ustroju lennym dobro będące przedmiotem kontraktu lennego, tj. nadawane przez seniora wasalowi w użytkowanie i pobieranie części pożytków w zamian za wsparcie militarne lub finansowe. Później przez lenno rozumiano całość stosunków pomiędzy seniorem a wasalem typowych małych dla feudalizmu.
  • Yurtluk, feodal düzende hükümdar veya derebeyleri tarafından belirli hizmetler ve vergiler karşılığında, belirli bir süreliğine, bir vasala tahsis edilen toprak parçası, üzerindeki gayrimenkuller ve köylüler.Avrupa feodal düzeninde yurtluklar sistemin temel yapı taşlarıdır. Yurtluklarda yaşayan köylüler özgür değildir ve toprağa bağlıdır. Vasal, buradan elde ettiği gelir karşılığında efendisine karşı sorumluluklarını (örneğin şövalyelik) yerine getirir.
  • Feu, nom d'origen germànic (fehu, que significa possessió, propietat), és un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi de què se li lliures un domini real. Aquests pactes, realitzats del segle X al XVIII, anaven acompanyats d'un homenatge que donava solemnitat i eficàcia a l'acte a través de manifestar-ho externament i ostensible.
  • A fee or fief (Latin: feudum) was the central element of feudalism and consisted of heritable property or rights granted by an overlord to a vassal (or, specifically, a feoffee) who held it in fealty (or "in fee") in return for a form of feudal allegiance and service, usually given by the personal ceremonies of homage and fealty. The fees were often lands or revenue-producing real property held in feudal land tenure: these are typically known as fiefs or fiefdoms.
  • Der Begriff Lehnswesen, auch Lehenswesen, Feudalwesen (→Feudalismus) oder Benefizialwesen, bezeichnet das politisch-ökonomische System der Beziehungen zwischen Lehnsherren und belehnten Vasallen.
  • Il termine feudo, derivato dal termine germanico vieh (pecunia) oppure dal termine in latino medievale feudum a sua volta probabilmente derivato dal termine germanico fehu (possesso di bestiame), indicava un diritto, concesso da una persona più ricca e potente, in cambio di un servizio fornito in modo continuativo.
  • No feudalismo, um Feudo é a terra concedida por um suserano ao vassalo, em troca de fidelidade e ajuda militar. Essa prática desenvolveu-se na Idade Média, após o fim do Império Romano e foi a base para o estabelecimento de uma aristocracia fundiária.A palavra "feudo", de origem germânica (do germânico vieh, pelo frâncico fëhu, significando gado, posse, ou propriedade, pelo b.-lat.
rdfs:label
  • Fief
  • Feu
  • Feudo
  • Feudo
  • Feudo
  • Feudum
  • Fief
  • Leenstelsel
  • Lehnswesen
  • Lenno
  • Léno
  • Yurtluk
  • Феод
  • Феод
  • レーエン
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:destinationInitiale of
is foaf:primaryTopic of