La pragmatique est la branche de la linguistique qui s'intéresse aux éléments du langage dont la signification ne peut être comprise qu'en connaissant le contexte de leur emploi. Cet objectif est l'un des buts des études visant à mettre en évidence la cohérence propre du langage naturel.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La pragmatique est la branche de la linguistique qui s'intéresse aux éléments du langage dont la signification ne peut être comprise qu'en connaissant le contexte de leur emploi. Cet objectif est l'un des buts des études visant à mettre en évidence la cohérence propre du langage naturel.
  • La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica, que a vegades es pren com a sinònima. Així enllaça amb les teories filosòfiques de la praxis, de l'epistemologia o de la utilitat. Ha estat considerada amb poc fonament una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. En un primer moment fou formulada com a pragmatisme a les darreries del segle Dinou. Actualment constitueix la disciplina que refereix l'ús en la llengua. Conjuntament amb la semiòtica ha representat una de les disciplines que reclouen aquella lingüística, que parlàvem al començament. En fer intervenir la intenció en activitats humanes, com és la comunicació, assenyala com a postulat fonamental de l'estudi pragmàtic, la importància del context que esdevé factor essencial per a assolir la comprensió del significat. Pel mer fet de centrar-se en l'ús, tal com es va concebre inicialment, la pragmàtica està relacionada internament amb altres disciplines que tenen en compte aspectes socials com la sociolingüística, per la comunitat d'usuaris que s'entenen; la sociologia pel mateix context social on s'esdevé; o la psicologia, per la intenció comuncativa que implica en la parla més d'allò que es diu.Com a disciplina, apareix perfectament constitutïda en la dècada dels anys trenta del segle Vint a Chicago. Per tant encara està cercant llur subjecte, una vegada l'objecte ha estat delimitat clarament. Es centra en l'ús o l'efecte que es produeix sobre els altres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructural, funcional, generativa transformacional, logicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi però no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. D'altres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista espanyol José Portolés Lázaro sintetitza així les tres grans tendències dins la Pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi: Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat: segons aquesta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat lingüístic que queda fora de l'anomenada semàntica veritativa, és a dir, la part del significat que no pot ser avaluada en termes de veritat o mentida. Per exemple, un enunciat com "Jo us declaro marit i muller" no pot ser analitzat com a vertader o fals sinó en termes d'acció. Així, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi gramatical que vindria després de la semàntica. Aquesta perspectiva seria l'acceptada per la Gramàtica generativa, la Teoria de la Pertinència, filòsofs del llenguatge com Paul Grice o tot un seguit de pragmatistes. Competència pragmàtica = Competència comunicativa: aquesta perspectiva assumeix que l'objecte d'estudi de la pragmàtica és tot allò que té a veure amb l'anomenada competència comunicativa, és a dir, tot el conjunt de recursos que el parlant té interioritzats en relació amb la comunicació i la interacció lingüístiques. La pragmàtica com a perspectiva: aquest corrent considera que la pragmàtica no és un mòdul d'estudi lingüístic semblant a la fonètica, la sintaxi o la semàntica, sinó una perspectiva d'anàlisi que pot aplicar-se a qualsevol d'aquestes parcel·les de la tasca lingüística.↑
  • 語用論(ごようろん、英語:pragmatics)とは、理論言語学の一分野で、言語表現とそれを用いる使用者や文脈との関係を研究する分野である。運用論ともいう。自然言語は一般に、発話された場面によって指示対象が変わる「あなた」「ここ」「明日」などの直示表現(ダイクシス)をもつ。また、例えば「すみません、今何時か分かりますか?」という発話は、形式の上ではyes/no疑問文であるが、意図されている内容は明らかに時刻を教えてほしいという依頼である。これらの現象が語用論の研究対象となる。語用論は1960年代の哲学者ジョン・L・オースティンの発話行為の研究に端を発し、ジョン・サールによる適切性条件の議論や、ポール・グライスによる協調の原理の解明によって一定の到達点に達した。その後は、グライスの理論を批判的に継承したディアドリ・ウィルソンとダン・スペルベルによる関連性理論と呼ばれる枠組みが展開されている。語用論は統語論などの研究者から見れば枝葉の研究と見なされがちである一方、実際の使用と切り離して文法や意味の理解に至ることはできないという立場をとる研究者もいる。
  • Pragmatika hizkuntzalaritzaren ataletako bat da, perpausen arteko erlazioak eta hauek erabiltzen diren egoera aztertzen dituena, hau da, mezu baten interpretazioan testuinguru zehatz batek nola eragiten duen. Semantika, morfosintaxia eta psikologia edo soziologiako elementuak nahasten dituen diziplina da. Testuan azaltzen diren elementuez gain testuinguruaren arabera ulertu daitezkeen elementuak ere aztertzen ditu, bai elementu objektiboak zein subjektiboak, beronen sorreraren hipotesi nagusietako bat esanahiaren zehaztasun gehienak perpausetik at izaten baitira, eta hiztunek interpretatu behar izaten dituzte.
  • A pragmatika a jelekkel és jelrendszerekkel foglalkozó koncentrált (több hagyományos ismeretterületet átfogó, illetve azok határain elhelyezkedő) tudomány, a szemiotika egyik ága, mely a jel és jelfelhasználó viszonyát, a jelek kommunikációs folyamatban való használatának kérdéseit vizsgálja. Eme tudományág modern kidolgozásában alapvető szerepe van Charles Sanders Peirce amerikai filozófusnak és matematikusnak, A „pragmatika” fogalmát ő használta először az 1872-ben William James-szel közösen alapított „Metaphysical Club”-ban. A filozófia részeként azonban már az ókorban is sokan foglalkoztak e tudománnyal, többek közt Arisztotelész.Ha egy jelrendszer által modellezünk egy valóságos jelenséget (jelenségcsoportot), akkor a jelrendszer szintaktikai szabályai adják meg, hogy milyen jeleket használjunk, és ezeket hogyan kombináljuk, a szemantikai szabályok, hogy az egyes egyszerű vagy összetett jeleket hogyan kell értelmezni, hogyan írják le a valóságot, végül a pragmatika annak leírása, hogy a jelrendszer hogyan viszonyul az egyes felhasználókhoz. Például ha a magyar nyelvet mint jelrendszert vesszük, akkor a helyesírási szabályok a szintaktika részei, a szótárak a szemantikáéi. A pragmatika itt például olyan kérdéseket vizsgál, hogy hogyan és miért változnak az előbbi szabályok a történelem során, vagy még jellemzőbb példa: miért alkalmazunk tárgyilagosabb, szárazabb lexikonstílust lexikoncikkekben, és érzelmileg telített költői jelzőket költeményekben.Alapvető kérdései tehát: Hogyan függ a jelek használata, illetve értelmezése a jelfelhasználók bizonyos jellemzőitől (például társadalmi hovatartozásától), állapotától; vagy a kommunikációs folyamat jellemzőitől. Hogyan fejezzük ki magunkat világosan, úgy, hogy mások értsék is, sőt esetleg elismerjék a véleményünket. Gyakori kérdése, hogy hogyan lesznek bizonyos jelek, jelvények, szimbólumok manipuláció, propaganda eszközei. Már a kérdésekből is látható, hogy a pragmatikának nagyon szoros kapcsolatai vannak a kommunikációelmélettel, szociológiával, pszichológiával. Vannak kapcsolatai a hermeneutikával is.
  • 화용론(話用論)은 의사 소통시의 발화에 대한 언어론이다. 화자와 청자의 관계에 따라 언어 사용이 어떻게 바뀌는지, 화자의 의도와 발화의 의미는 어떻게 다를 수 있는지 등에 대한 연구도 다룬다.
  • Прагматиката (гръцки: πραγμα, pragma - действие, действителен) e подполе на лингвистиката, което изучава начините, по които контекстът влияе върху значението; тоест "значението в контекста и езиковата употреба" (Церданелис, Уонг, 2004:239). Заедно със семантиката това са двете основни полета в лингвистиката занимаващи се със значението . Прагматиката обхваща теория на речевите актове, импликатурата в разговор, конверсационен анализ и други подходи към езиковото поведение във философията, социологията и лингвистиката . Тоест прагматиката представлява когнитивно, социално и културно изучаване на езика и комуникацията. Прагматиката изучава как трансмисията на значението зависи не само от езиковото знание (като граматика, речник и т.н.) на говорещия и слушащия, но също така и от контекста на изразяване, произнасяне, изричане, знание за статуса на тези, които са включени в разговора, загатнатото намерение на говорещия и прочее .
  • Pragmatiek is de tak van de semiotiek en de taalkunde die de relatie tussen tekens of taaluitingen en hun gebruikers bestudeert. Maar van pragmatiek zijn er ook andere definities. De pragmatiek heeft raakvlakken met de sociolinguïstiek, en de scheidslijn tussen de semantiek en de pragmatiek van natuurlijke taal is niet altijd scherp te trekken. Pragmatiek bestudeert de relatie tussen taaluitdrukkingen en de specifieke situatie waarin deze uitspraak past. Verschijnselen die door de pragmatiek worden bestudeerd zijn onder meer taalfuncties, taalhandelingen, deixis, presupposities, maximes en implicaturen.
  • Pragmatika adalah cabang ilmu linguistik yang mempelajari hubungan antara konteks dan makna. Ilmu ini mempelajari bagaimana penyampaian makna tidak hanya bergantung pada pengetahuan linguistik (tata bahasa, leksikon, dll) dari pembicara dan pendengar, tapi juga dari konteks penuturan, pengetahuan tentang status para pihak yang terlibat dalam pembicaraan, maksud tersirat dari pembicara.
  • La pragmática o pragmalingüística es un subcampo de la lingüística, también estudiado por la filosofía del lenguaje, la filosofía de la comunicación y la psicolingüística o psicología del lenguaje, que se interesa por el modo en que el contexto influye en la interpretación del significado. El contexto debe entenderse como situación, ya que puede incluir cualquier aspecto extralingüístico: situación comunicativa, conocimiento compartido por los hablantes, relaciones interpersonales, etc. La pragmática toma en consideración los factores extralingüísticos que condicionan el uso del lenguaje, esto es, todos aquellos factores a los que no se hace referencia en un estudio puramente formal.
  • Pragmatics is a subfield of linguistics and semiotics which studies the ways in which context contributes to meaning. Pragmatics encompasses speech act theory, conversational implicature, talk in interaction and other approaches to language behavior in philosophy, sociology, linguistics and anthropology. Unlike semantics, which examines meaning that is conventional or "coded" in a given language, pragmatics studies how the transmission of meaning depends not only on structural and linguistic knowledge (e.g., grammar, lexicon, etc.) of the speaker and listener, but also on the context of the utterance, any pre-existing knowledge about those involved, the inferred intent of the speaker, and other factors. In this respect, pragmatics explains how language users are able to overcome apparent ambiguity, since meaning relies on the manner, place, time etc. of an utterance.The ability to understand another speaker's intended meaning is called pragmatic competence.
  • Die Pragmatik (von griech. πρᾶγμα pragma „Handlung“, „Sache“) beschäftigt sich in der Linguistik mit der Beschreibung von kontextabhängigen und nicht-wörtlichen Bedeutungen bei der Verwendung von sprachlichen Ausdrücken in jeweils konkreten Situationen und mit den Bedingungen für ihr Entstehen. Nach einer inzwischen klassischen Dreiteilung der allgemeinen Sprachwissenschaft wird sie von der Syntax und der Semantik unterschieden. Die Semantik untersucht die Bedeutung sprachlicher Ausdrücke (dies sind z. B. Wörter, Phrasen und Sätze, aber unabhängig von ihrer konkreten Äußerung). Die Pragmatik dagegen untersucht den Inhalt konkreter sprachlicher Äußerungen (dies sind all jene möglichen Ausdrücke, welche tatsächlich in einer konkreten Situation und in einem bestimmten Kontext von einem Sprecher artikuliert oder von einem Hörer wahrgenommen wurden).
  • Pragmática é a o ramo da linguística que estuda a linguagem no contexto de seu uso na comunicação. As palavras, em sua significação comum, assumem muitas vezes outros significados distintos no uso da língua e, mais recentemente, o campo de estudo da pragmática passou a englobar o estudo da linguagem comum e o uso concreto da linguagem, enquanto a semântica e a sintaxe constituem a construção teórica. A pragmática, portanto, estuda os significados linguísticos determinados não exclusivamente pela semântica proposicional ou frásica, mas aqueles que se deduzem a partir de um contexto extra-linguístico: discursivo, situacional, etc. A capacidade de compreender a intenção do locutor é chamada de competência pragmática. A pragmática está além da construção da frase, estudado na sintaxe, ou do seu significado, estudado pela semântica. A pragmática estuda essencialmente os objetivos da comunicação. Como exemplo, suponha uma pessoa queira fazer uma segunda pessoa não fumar numa sala. Pode simplesmente dizer, de uma forma muito direta: "Pode deixar de fumar, por favor?". Ou, em alternativa, pode dizer: "Huumm, esta sala precisa de um purificador de ar". Repare que a palavra 'fumo' ou 'fumar' não é utilizada, mas indiretamente revela a intenção do locutor.
  • Pragmatika nebo také pragmatická lingvistika (z řeckého pragma, skutek) je moderní vědecká disciplína na pomezí lingvistiky a filosofie, která se zabývá řečovými akty (promluvami, výpověďmi) jako účelnou praxí řeči: člověk, který mluví, nejen něco říká, ale obvykle tím sleduje i nějaký záměr. Na rozdíl od sémantiky se pragmatika nespokojuje s ideálním (slovníkovým) významem slov, nýbrž všímá si záměru i strategie mluvčího, situace a kontextu výpovědí. Vedle významu výpovědi se zajímá i o její – často mimo-řečové – účinky a důsledky.Když diplomat řekne ano, myslí tím „možná“;když řekne možná, myslí „ne“;když řekne ne, není to diplomat.Když dáma řekne ne, myslí tím „možná“;když řekne možná, myslí „ano“; když řekne ano, není to dáma. (Voltaire)
  • Прагматика (от др.-греч. πράγμα, родительный падеж πράγματος — «дело, действие») — термин языкознания, обозначающий: Раздел семиотики, изучающий отношения между знаковыми системами и теми, кто их использует (см. Чарльз Уильям Моррис). Совокупность условий, сопровождающих употребление языкового знака. Раздел языкознания, изучающий условия использования говорящими языковых знаков.Воздействие прагматики определяется содержанием и оформлением высказывания. В результате перевода часть прагматического значения может быть утрачена.По Нойберту, существует 4 уровня прагматических взаимоотношений в переводе: Высшая переводимость (научно-техническая литература и т. д.) Успешная (информационно-аналитический материал для иноязычной аудитории) Перевод текста с ограничениями (перевод художественной литературы) Почти невозможность воспроизвести прагматический оригинал в переводе (когда оригинал текста специфично направлен на носителей языка)Согласно скопос-теории (Катарина Райс), не нужно отдельно передавать прагматику, она отвергает её как цель перевода. Перевод должен отвечать только задачам заказчика.
  • Pragmatyka – jeden z trzech działów semiotyki (obok semantyki i syntaktyki).Według Charlesa W. Morrisa, autora wspomnianego podziału, pragmatyka traktować ma o relacji między znakiem a odbiorcą (interpretatorem).Ta dziedzina językoznawstwa i filozofii języka rozwinęła się w drugiej połowie XX wieku i zajmuje się z jednej strony kwestiami stosunków między znakami słownymi a interpretatorami (ludźmi je wypowiadającymi lub słuchającymi), które zachodzą w procesie komunikacji słownej, z drugiej zależnością znaczenia wyrażeń od kontekstu, w którym są użyte. Inaczej mówiąc, pragmatyka bada sposoby posługiwania się mową przez ludzi (w szczególności rozumienie i interpretowanie wypowiedzi w zależności od kontekstu), a także mechanizmy niejawnego przekazywania i uzyskiwania informacji przez wypowiedź oraz mechanizmy jej rozumienia. Do najważniejszych teorii i pojęć pragmatycznych należą: teoria aktów mowy teoria implikatur teoria relewancji presupozycja okazjonalność
  • Pragmatik veya Edimbilim işaretlerin kullanımı ve işaretler ile işaretlerin kullanıcıları arasındaki ilişkiyi inceler.Pragmatik, dilsel eylemleri ve dilin kullanımını araştıran dilbilimsel bir alandır. Sentaks ve semantiğin yanı sıra dilsel göstergelerin özellikleriyle uğraşan göstergebilimin alt alanıdır.
  • La pragmatica è una disciplina della linguistica che si occupa dell'uso della lingua come azione reale e concreta. Non si occupa della lingua intesa come sistema di segni, ma osserva come e per quali scopi la lingua viene utilizzata e in che misura soddisfi esigenze e scopi comunicativi. Più nello specifico, la pragmatica si occupa di come il contesto influisca sull'interpretazione dei significati. In questo caso, per "contesto" si intende "situazione", cioè l'insieme dei fattori extralinguistici (sociale, ambientale e psicologico) che influenzano gli atti linguistici.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 73482 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 66730 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 129 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107307672 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1998 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Points Essais
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:jour
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • FR
prop-fr:lienAuteur
  • Jacques Moeschler
prop-fr:lienÉditeur
  • Éditions du Seuil
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:mois
  • septembre
prop-fr:nom
  • Reboul
  • Moeschler
prop-fr:pagesTotales
  • 209 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Anne
  • Jacques
prop-fr:titre
  • La pragmatique aujourd'hui
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Seuil
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La pragmatique est la branche de la linguistique qui s'intéresse aux éléments du langage dont la signification ne peut être comprise qu'en connaissant le contexte de leur emploi. Cet objectif est l'un des buts des études visant à mettre en évidence la cohérence propre du langage naturel.
  • 語用論(ごようろん、英語:pragmatics)とは、理論言語学の一分野で、言語表現とそれを用いる使用者や文脈との関係を研究する分野である。運用論ともいう。自然言語は一般に、発話された場面によって指示対象が変わる「あなた」「ここ」「明日」などの直示表現(ダイクシス)をもつ。また、例えば「すみません、今何時か分かりますか?」という発話は、形式の上ではyes/no疑問文であるが、意図されている内容は明らかに時刻を教えてほしいという依頼である。これらの現象が語用論の研究対象となる。語用論は1960年代の哲学者ジョン・L・オースティンの発話行為の研究に端を発し、ジョン・サールによる適切性条件の議論や、ポール・グライスによる協調の原理の解明によって一定の到達点に達した。その後は、グライスの理論を批判的に継承したディアドリ・ウィルソンとダン・スペルベルによる関連性理論と呼ばれる枠組みが展開されている。語用論は統語論などの研究者から見れば枝葉の研究と見なされがちである一方、実際の使用と切り離して文法や意味の理解に至ることはできないという立場をとる研究者もいる。
  • 화용론(話用論)은 의사 소통시의 발화에 대한 언어론이다. 화자와 청자의 관계에 따라 언어 사용이 어떻게 바뀌는지, 화자의 의도와 발화의 의미는 어떻게 다를 수 있는지 등에 대한 연구도 다룬다.
  • Pragmatika adalah cabang ilmu linguistik yang mempelajari hubungan antara konteks dan makna. Ilmu ini mempelajari bagaimana penyampaian makna tidak hanya bergantung pada pengetahuan linguistik (tata bahasa, leksikon, dll) dari pembicara dan pendengar, tapi juga dari konteks penuturan, pengetahuan tentang status para pihak yang terlibat dalam pembicaraan, maksud tersirat dari pembicara.
  • Pragmatik veya Edimbilim işaretlerin kullanımı ve işaretler ile işaretlerin kullanıcıları arasındaki ilişkiyi inceler.Pragmatik, dilsel eylemleri ve dilin kullanımını araştıran dilbilimsel bir alandır. Sentaks ve semantiğin yanı sıra dilsel göstergelerin özellikleriyle uğraşan göstergebilimin alt alanıdır.
  • La pragmática o pragmalingüística es un subcampo de la lingüística, también estudiado por la filosofía del lenguaje, la filosofía de la comunicación y la psicolingüística o psicología del lenguaje, que se interesa por el modo en que el contexto influye en la interpretación del significado. El contexto debe entenderse como situación, ya que puede incluir cualquier aspecto extralingüístico: situación comunicativa, conocimiento compartido por los hablantes, relaciones interpersonales, etc.
  • Pragmatiek is de tak van de semiotiek en de taalkunde die de relatie tussen tekens of taaluitingen en hun gebruikers bestudeert. Maar van pragmatiek zijn er ook andere definities. De pragmatiek heeft raakvlakken met de sociolinguïstiek, en de scheidslijn tussen de semantiek en de pragmatiek van natuurlijke taal is niet altijd scherp te trekken. Pragmatiek bestudeert de relatie tussen taaluitdrukkingen en de specifieke situatie waarin deze uitspraak past.
  • Pragmatyka – jeden z trzech działów semiotyki (obok semantyki i syntaktyki).Według Charlesa W.
  • A pragmatika a jelekkel és jelrendszerekkel foglalkozó koncentrált (több hagyományos ismeretterületet átfogó, illetve azok határain elhelyezkedő) tudomány, a szemiotika egyik ága, mely a jel és jelfelhasználó viszonyát, a jelek kommunikációs folyamatban való használatának kérdéseit vizsgálja.
  • Прагматика (от др.-греч. πράγμα, родительный падеж πράγματος — «дело, действие») — термин языкознания, обозначающий: Раздел семиотики, изучающий отношения между знаковыми системами и теми, кто их использует (см. Чарльз Уильям Моррис). Совокупность условий, сопровождающих употребление языкового знака. Раздел языкознания, изучающий условия использования говорящими языковых знаков.Воздействие прагматики определяется содержанием и оформлением высказывания.
  • Pragmatics is a subfield of linguistics and semiotics which studies the ways in which context contributes to meaning. Pragmatics encompasses speech act theory, conversational implicature, talk in interaction and other approaches to language behavior in philosophy, sociology, linguistics and anthropology.
  • Pragmatika hizkuntzalaritzaren ataletako bat da, perpausen arteko erlazioak eta hauek erabiltzen diren egoera aztertzen dituena, hau da, mezu baten interpretazioan testuinguru zehatz batek nola eragiten duen. Semantika, morfosintaxia eta psikologia edo soziologiako elementuak nahasten dituen diziplina da.
  • Прагматиката (гръцки: πραγμα, pragma - действие, действителен) e подполе на лингвистиката, което изучава начините, по които контекстът влияе върху значението; тоест "значението в контекста и езиковата употреба" (Церданелис, Уонг, 2004:239). Заедно със семантиката това са двете основни полета в лингвистиката занимаващи се със значението .
  • Pragmática é a o ramo da linguística que estuda a linguagem no contexto de seu uso na comunicação. As palavras, em sua significação comum, assumem muitas vezes outros significados distintos no uso da língua e, mais recentemente, o campo de estudo da pragmática passou a englobar o estudo da linguagem comum e o uso concreto da linguagem, enquanto a semântica e a sintaxe constituem a construção teórica.
  • Die Pragmatik (von griech. πρᾶγμα pragma „Handlung“, „Sache“) beschäftigt sich in der Linguistik mit der Beschreibung von kontextabhängigen und nicht-wörtlichen Bedeutungen bei der Verwendung von sprachlichen Ausdrücken in jeweils konkreten Situationen und mit den Bedingungen für ihr Entstehen. Nach einer inzwischen klassischen Dreiteilung der allgemeinen Sprachwissenschaft wird sie von der Syntax und der Semantik unterschieden.
  • La pragmatica è una disciplina della linguistica che si occupa dell'uso della lingua come azione reale e concreta. Non si occupa della lingua intesa come sistema di segni, ma osserva come e per quali scopi la lingua viene utilizzata e in che misura soddisfi esigenze e scopi comunicativi. Più nello specifico, la pragmatica si occupa di come il contesto influisca sull'interpretazione dei significati.
  • Pragmatika nebo také pragmatická lingvistika (z řeckého pragma, skutek) je moderní vědecká disciplína na pomezí lingvistiky a filosofie, která se zabývá řečovými akty (promluvami, výpověďmi) jako účelnou praxí řeči: člověk, který mluví, nejen něco říká, ale obvykle tím sleduje i nějaký záměr. Na rozdíl od sémantiky se pragmatika nespokojuje s ideálním (slovníkovým) významem slov, nýbrž všímá si záměru i strategie mluvčího, situace a kontextu výpovědí.
  • La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica, que a vegades es pren com a sinònima. Així enllaça amb les teories filosòfiques de la praxis, de l'epistemologia o de la utilitat. Ha estat considerada amb poc fonament una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. En un primer moment fou formulada com a pragmatisme a les darreries del segle Dinou. Actualment constitueix la disciplina que refereix l'ús en la llengua.
rdfs:label
  • Pragmatique (linguistique)
  • Pragmatica
  • Pragmatics
  • Pragmatiek (taalkunde)
  • Pragmatik
  • Pragmatik (Linguistik)
  • Pragmatika
  • Pragmatika
  • Pragmatika
  • Pragmatika
  • Pragmatyka
  • Pragmàtica
  • Pragmática
  • Pragmática
  • Прагматика
  • Прагматика
  • 語用論
  • 화용론
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of