L'historicisme est une doctrine philosophique qui affirme que les connaissances, les courants de pensée ou les valeurs d'une société sont liés à une situation historique contextuelle. Ses tenants[réf. nécessaire] privilégient l'étude du développement de ces connaissances, pensées ou valeurs, « plutôt que celle de leur nature propre ». C'est une notion présente dans les débats nés des discussions autour de la philosophie de l'histoire.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'historicisme est une doctrine philosophique qui affirme que les connaissances, les courants de pensée ou les valeurs d'une société sont liés à une situation historique contextuelle. Ses tenants[réf. nécessaire] privilégient l'étude du développement de ces connaissances, pensées ou valeurs, « plutôt que celle de leur nature propre ». C'est une notion présente dans les débats nés des discussions autour de la philosophie de l'histoire. Les philosophes Wilhelm Dilthey, Edmund Husserl, Ernst Troeltsch, Martin Heidegger et Karl Popper comptent parmi ses principaux critiques.
  • 歴史主義(れきししゅぎ、独: Historizismus、英: historicism)は、最も一般的な用語としては、人間生活のあらゆる現象を、物理的な時間空間概念とは別にある歴史的な流れのうちにおいて、その生成と発展とを捉えなければならないとする主張を指す語である。
  • Historicism is a mode of thinking that assigns a central and basic significance to a specific context, such as historical period, geographical place and local culture. As such it is in contrast to individualist theories of knowledges such as empiricism and rationalism, which neglect the role of traditions. Historicism therefore tends to be hermeneutical, because it places great importance on cautious, rigorous and contextualized interpretation of information, or relativist, because it rejects notions of universal, fundamental and immutable interpretations.The term has developed different and divergent, though loosely related, meanings. Elements of historicism appear in the writings of Italian philosopher G. B. Vico and French essayist Michel de Montaigne, and became fully developed with the dialectic of G. W. F. Hegel, influential in 19th-century Europe. The writings of Karl Marx, influenced by Hegel, also contain historicism. The term is also associated with the empirical social sciences and the work of Franz Boas.Historicism may be contrasted with reductionist theories, which suppose that all developments can be explained by fundamental principles (such as in economic determinism), or theories that posit historical changes as result of random chance.The Austrian-English philosopher Karl Popper attacked historicism along with the (hard) determinism [citation needed] which he argued were at its root. In his Poverty of Historicism, he identified historicism with the view that there are "inexorable laws of historical destiny", which view he warned against. But, this is in sharp contrast with the contextually relative interpretation of historicism that its proponents argue for. Also Talcott Parsons criticized historicism as a case of idealistic fallacy in The Structure of Social Action (1937).Post-structuralism uses the term New Historicism, which has some connections to both anthropology and Hegelianism.The theological use of the word denotes the interpretation of biblical prophecy as being related to church history.
  • Historicismo (ou ainda historismo) designa, em termos gerais, uma forma de abordagem dos fenômenos e das culturas humanas. De acordo com Ernst Troeltsch, o termo remete a uma "historicização fundamental de todo o pensamento acerca dos seres humanos, sua cultura e seus valores". O historicismo constitui, assim, a base de uma visão de mundo tipicamente moderna e ocidental. Esta fundamenta-se na noção de que as configurações do mundo humano, num dado momento presente, sempre são o resultado de processos históricos de formação, os quais são passíveis de ser mentalmente reconstruídos e, portanto, compreendidos. A perspectiva historicista surgiu no espaço acadêmico da Europa ocidental na segunda metade do século XVIII. Ao longo do século XIX e até as primeiras décadas do século XX, o historicismo obteve um forte impacto social, sobretudo na Alemanha.
  • Историцизъм e мисловен модел, при който централно значение има специфичния социален контекст - например време, място, локални условия, докато идеята за фундаментално генерализируеми неизменни "закони" в сферата на социологията или социалното са отречени.Терминът се развива със свои различни и разклоняващи се значени (макар все пак взаимосвързани). Елементи на историцизъм се появяват още в творбите на италианския философ Джамбатиста Вико и френския есеист Монтен, като става изцяло развита с диалектиката на Хегел, която е влиятелна през 19 век в Европа. Произведенията на Карл Маркс, които са повлияни от Хегел, също съдържат историцизъм. Терминът е също свързан с емпиричните социални науки и работата на Франц Боас.Историцизмът може да бъде поставен в контраст на редукционистичните теории, които предполагат че всяко развитие може да бъде обяснено с фундаментални принципи (като например икономическия детерминизъм) или теории, които полагат историческите промени като резултат на случайността. Австро-английския философ Карл Попър атакува историцизма, заедно с детерминизма и холизма, за които твърди, че са в основата му. Също така Талкът Парсънс критикува историцизма като случай на идеалистическа заблуда в книгата си Структура на социалното действие (1937).Постструктурализмът използва терминът Нов Историцизъм, който има връзки едновременно с антропологията и Хегелианизма.
  • Historizismus ist ein Begriff Karl R. Poppers für Ansätze der Geschichtsphilosophie besonders bei Hegel und dem Historischen Materialismus bei Karl Marx. Für Popper ist Historizismus ein Irrglaube, welcher auf der Vorstellung einer geschichtlichen Notwendigkeit von Gesetzen des geschichtlichen Ablaufs beruht und daher geschichtliche Voraussagen zum Ziel wissenschaftlicher Erkenntnis macht. Im Poststrukturalismus tritt der Begriff des New Historicism auf.
  • Historycyzm – pojęcie wprowadzone przez Karla R. Poppera – pejoratywna nazwa poglądu filozoficznego (neutralną jest historyzm) głoszącego, że w historii istnieją nieubłagane prawa i rozwija się ona w określonym kierunku aby osiągnąć teoretycznie konieczny cel. Pogląd ten występuje w wielu systemach filozoficznych. Najpełniej został wyrażony przez Hegla, a następnie został zaadaptowany do marksizmu.Pojęcia tego nie należy mylić z historyzmem, nurtem w architekturze końca XIX w.
  • Tarihselcilik özellikle iki etkene dayanan kültürel veya tarihsel birçok sayıdaki kuramı kapsayan bir terimdir: Gelişmelerin organik bir bağı vardır (aynı zamanda tarihselcilik veya Alman tarihselciliği olarak bilinmektedir.). Yerel şartlar ve farklılıklar sonuçları kesin bir şekilde etkilerTüm gelişmelerin bireysel ve geçici olduğunu savunan indirgemeci kuramlarla zıt tutulabilir.
  • Historicisme is de theorie die stelt dat de geschiedenis zich onwrikbaar en onvermijdelijk volgens vaste wetten, die kunnen worden ontdekt, naar een bepaalde eindsituatie beweegt. Het historicisme is dus vaak verbonden met het historisch determinisme of het idee dat er een uiteindelijk (eind)doel in de geschiedenis zit (teleologie). Breder kan men onder historicisme ook het idee verstaan dat bepaalde concepten en ideeën slechts kunnen worden begrepen binnen hun specifieke tijdperk.Verder speelt deze theorie ook een rol in verscheidene religies, bijvoorbeeld in het Christendom onder de vorm van het millenialisme: het geloof in het Duizendjarig vrederijk dat na de Wederkomst van Jezus gesticht zal worden. Ook in de filosofische stroming van het poststructuralisme spreekt men wel eens van "nieuw historicisme" om de visie te beschrijven dat alle vragen beantwoord moeten worden binnen de specifieke culturele en historische context waarbinnen ze gesteld worden.Sporen er van zijn al terug te vinden in het werk van de Italiaanse filosoof Giambattista Vico en Michel de Montaigne, maar het historicisme zou pas volledig ontwikkeld worden in de Romantiek, en met name in het werk van G.W.F. Hegel. Bekende moderne historicisten zijn onder anderen Auguste Comte, Johann Gottlieb Fichte, Karl Marx en Arnold Joseph Toynbee geweest. Bekende critici van deze stroming zijn Jean-François Lyotard en Karl Popper, voornamelijk diens werk The Poverty of Historicism (1957).
  • L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany. Ernst Troeltsch definí a Der Historismus und seine Probleme (1922), l'historicisme com «la historització fonamental de tot el nostre pensament sobre l'home, la seva cultura i els seus valors.» A parer seu, no és l'esperit humà el qui dóna sentit als pensaments i els valors, sinó que és el context històric el qui els determina.El concepte pot ser entès de dues maneres diferents. És, d'una banda, una noció usada en el debat al voltant de la filosofia de la història per descriure la tesi de la radical dependència del present respecte del passat d'un grup. Per als romàntics, l'historiador autèntic havia de ser alhora historiador i profeta. (Troeltsch), de manera que la història havia d'oferir també les claus bàsiques per a interpretar el futur. Aquesta tesi ha estat debatuda, amb arguments diversos, per filòsofs com Edmund Husserl, Ernst Troeltsch i Martin Heidegger. Però l'historicisme fou, a més, un moviment d'historiadors, liderats per Niebuhr i l'antihegelià i herderià Ranke, molt important en el segle XIX, que afirmà la historicitat radical de les formes de vida i es dedicà a l'estudi de la història nacional que per a ell és la forma en què la Idea d'humanitat es realitza temporalment, tesi que ha tingut, a més, influències significatives en el pensament feixista del segle XX. Per a l'historicisme, l'Historik (la teoria de la història) condensa el moviment de refundació i de codificació de les regles del mètode històric. En aquest sentit l'historicisme és estàtic i això l'oposa a la historicitat concreta que sempre és dinàmica.Conceptualment, l'historicisme és adversari de la Il·lustració. Mentre per als il·lustrats, i bàsicament per a Voltaire, la història és l'expressió del progrés de la raó, per als historicistes en la història es retroba bàsicament l'esperit del poble d'essència eterna. En definitiva, l'historicisme es concep com un tipus de determinisme (del present respecte del passat) i del col·lectiu respecte als individus concrets, i tendeix a relativitzar conceptes com el de veritat històrica. Per això ha estat condemnat reiteradament pel pensament cristià. Segons l'encíclica Fides et ratio, per comprendre correctament una doctrina del passat, aquesta ha de ser presentada en el seu context històric i cultural, però la contextualització tot i ser necessària no és cap condició suficient. L'historicisme consisteix al contrari a establir la veritat d'una filosofia a partir de la seva adequació a un període determinat i una tasca determinada en la història, negant almenys implícitament la validesa perenne de la veritat.
  • El historicismo es una tendencia filosófica, inspirada en las ideas de Benedetto Croce y Leopold von Ranke, que considera toda la realidad como el producto de un devenir histórico. Concibe al ser esencialmente como un devenir, un proceso temporal, que no puede ser captado por la razón. Concibe el devenir como historia y utiliza más la ciencia del espíritu. Según el historicismo, la filosofía es un complemento de la historia. Su tarea consiste en llevar a cabo una teoría de la historia. Esta se propone efectuar una exploración sistemática de los hechos históricos.
  • Il concetto di storicismo dal punto di vista filosofico nasce nella cultura romantica tedesca (il primo autore ad aver impiegato il termine è Novalis), per sottolineare la natura storica e progressiva della manifestazione della verità, frutto di una lenta maturazione che procede secondo una precisa logica di sviluppo. Il primo autore che presenti un simile modello teorico è Johann Gottfried Herder nel mondo tedesco, Giambattista Vico in quello latino.Una comune insistenza sul tema della storia avvicina infatti le filosofie di Vico, Georg Wilhelm Friedrich Hegel e, secondo alcune interpretazioni, Karl Marx (spesso definite appunto "storicismi"). Le differenze sono riconducibili in primo luogo al senso della verità che si manifesta nella storia: secondo l'interpretazione storicista della teoria di Marx la storia è considerata da un punto di vista immanente come autoliberazione dell'uomo attraverso la razionalizzazione progressiva del proprio rapporto con la natura.La logica con cui questa verità si rivela nella storia è per lo più vista come compresenza e funzionalità reciproca di progresso e rovina, in polemica con l'Illuminismo. Così il metodo generale di questa tendenza storicistica manifesta una concentrazione dialettica, in cui grande peso hanno il ruolo del negativo (in Hegel e Marx) o delle barbarie (in Vico) che assolvono a un'essenziale funzione di trasformazione e rigenerazione del processo storico.Nella tradizione culturale italiana una stagione storicistica molto influente coincide con l'opera di Benedetto Croce e della sua scuola. Secondo Croce la tendenza profonda e antimetafisica del moderno atteggiamento filosofico consiste nell'integrale risoluzione della filosofia in attività di ricerca storico-culturale, che abbandona ogni speculazione trascendente affrancandosi altresì dal modello concettuale delle scienze della natura.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 88320 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 14983 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 103 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105736761 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'historicisme est une doctrine philosophique qui affirme que les connaissances, les courants de pensée ou les valeurs d'une société sont liés à une situation historique contextuelle. Ses tenants[réf. nécessaire] privilégient l'étude du développement de ces connaissances, pensées ou valeurs, « plutôt que celle de leur nature propre ». C'est une notion présente dans les débats nés des discussions autour de la philosophie de l'histoire.
  • 歴史主義(れきししゅぎ、独: Historizismus、英: historicism)は、最も一般的な用語としては、人間生活のあらゆる現象を、物理的な時間空間概念とは別にある歴史的な流れのうちにおいて、その生成と発展とを捉えなければならないとする主張を指す語である。
  • Historizismus ist ein Begriff Karl R. Poppers für Ansätze der Geschichtsphilosophie besonders bei Hegel und dem Historischen Materialismus bei Karl Marx. Für Popper ist Historizismus ein Irrglaube, welcher auf der Vorstellung einer geschichtlichen Notwendigkeit von Gesetzen des geschichtlichen Ablaufs beruht und daher geschichtliche Voraussagen zum Ziel wissenschaftlicher Erkenntnis macht. Im Poststrukturalismus tritt der Begriff des New Historicism auf.
  • Historycyzm – pojęcie wprowadzone przez Karla R. Poppera – pejoratywna nazwa poglądu filozoficznego (neutralną jest historyzm) głoszącego, że w historii istnieją nieubłagane prawa i rozwija się ona w określonym kierunku aby osiągnąć teoretycznie konieczny cel. Pogląd ten występuje w wielu systemach filozoficznych. Najpełniej został wyrażony przez Hegla, a następnie został zaadaptowany do marksizmu.Pojęcia tego nie należy mylić z historyzmem, nurtem w architekturze końca XIX w.
  • Tarihselcilik özellikle iki etkene dayanan kültürel veya tarihsel birçok sayıdaki kuramı kapsayan bir terimdir: Gelişmelerin organik bir bağı vardır (aynı zamanda tarihselcilik veya Alman tarihselciliği olarak bilinmektedir.). Yerel şartlar ve farklılıklar sonuçları kesin bir şekilde etkilerTüm gelişmelerin bireysel ve geçici olduğunu savunan indirgemeci kuramlarla zıt tutulabilir.
  • Il concetto di storicismo dal punto di vista filosofico nasce nella cultura romantica tedesca (il primo autore ad aver impiegato il termine è Novalis), per sottolineare la natura storica e progressiva della manifestazione della verità, frutto di una lenta maturazione che procede secondo una precisa logica di sviluppo.
  • Historicisme is de theorie die stelt dat de geschiedenis zich onwrikbaar en onvermijdelijk volgens vaste wetten, die kunnen worden ontdekt, naar een bepaalde eindsituatie beweegt. Het historicisme is dus vaak verbonden met het historisch determinisme of het idee dat er een uiteindelijk (eind)doel in de geschiedenis zit (teleologie).
  • Historicismo (ou ainda historismo) designa, em termos gerais, uma forma de abordagem dos fenômenos e das culturas humanas. De acordo com Ernst Troeltsch, o termo remete a uma "historicização fundamental de todo o pensamento acerca dos seres humanos, sua cultura e seus valores". O historicismo constitui, assim, a base de uma visão de mundo tipicamente moderna e ocidental.
  • Историцизъм e мисловен модел, при който централно значение има специфичния социален контекст - например време, място, локални условия, докато идеята за фундаментално генерализируеми неизменни "закони" в сферата на социологията или социалното са отречени.Терминът се развива със свои различни и разклоняващи се значени (макар все пак взаимосвързани).
  • El historicismo es una tendencia filosófica, inspirada en las ideas de Benedetto Croce y Leopold von Ranke, que considera toda la realidad como el producto de un devenir histórico. Concibe al ser esencialmente como un devenir, un proceso temporal, que no puede ser captado por la razón. Concibe el devenir como historia y utiliza más la ciencia del espíritu. Según el historicismo, la filosofía es un complemento de la historia. Su tarea consiste en llevar a cabo una teoría de la historia.
  • Historicism is a mode of thinking that assigns a central and basic significance to a specific context, such as historical period, geographical place and local culture. As such it is in contrast to individualist theories of knowledges such as empiricism and rationalism, which neglect the role of traditions.
  • L'historicisme (en alemany, historismus) designa aquelles doctrines filosòfiques que consideren tota la realitat humana com el producte d'un esdevenir històric i la condició humana com a inscrita en unes coordenades existencials ineludibles de naturalesa històrica, lingüística... S'empra a partir del romanticisme alemany.
rdfs:label
  • Historicisme
  • Historicism
  • Historicisme
  • Historicisme
  • Historicismo
  • Historicismo
  • Historizismus
  • Historycyzm
  • Storicismo
  • Tarihselcilik
  • Историцизъм
  • 歴史主義
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:architecturalStyle of
is dbpedia-owl:movement of
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:mouvement of
is prop-fr:style of
is foaf:primaryTopic of