Pathos est un mot grec (πάθος) qui signifie « souffrance, passion ».

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Pathos est un mot grec (πάθος) qui signifie « souffrance, passion ».
  • Па́фос (греч. πάθος — страдание, страсть, возбуждение, воодушевление) — риторическая категория, соответствующая стилю, манере или способу выражения чувств, которые характеризуются эмоциональной возвышенностью, воодушевлением.Категория впервые была полно разработана Аристотелем, который наряду с пафосом выделял такие элементы риторики, как этос и логос. В трактовке Аристотеля, пафос представляет собой приём, при котором эстетика повествования передаётся через трагедию героя, его страдание и ответные эмоции зрителей. Используя пафос, автор или оратор должен вызвать у аудитории нужные чувства, при этом не открывая до конца собственные.В более позднем представлении, в работах Гегеля, понятие пафоса расширилось, включая не только трагическую, но и торжественную возвышенную эстетику. Выделяют пафос героический, трагический, романтический, сентиментальный и сатирический. К пафосу традиционно прибегают авторы од, эпосов, трагедий.
  • Pathos es un vocablo griego (πάθος) que puede tomar varias acepciones. Es uno de los los tres modos de persuasión en la retórica (junto con el ethos y el logos), según la filosofía de Aristóteles.En la Retórica de Aristóteles (libro 1, 1356a), el pathos es el uso de los sentimientos humanos para afectar el juicio de un jurado. Un uso típico sería intentar transmitir a la audiencia un sentimiento de rechazo hacia el sujeto de un juicio para intentar con eso influir en su sentencia. En este sentido se puede decir que crear en la audiencia un sentimiento de rechazo hacia el sujeto juzgado, al margen del hecho que se está juzgando es, en el sentido etimológico de la palabra. Se puede utilizar este término para referirnos al sufrimiento humano normal de una persona; el sufrimiento existencial, propio del ser persona en el mundo y contrario al sufrimiento patológico o mórbido. Significa también pasión, desenfreno pasional no patológico pero inducido. En la crítica artística la palabra pathos se utiliza para referirse a la íntima emoción presente en una obra de arte que despierta otra similar en quien la contempla. Se puede definir como: «todo lo que se siente o experimenta: estado del alma, tristeza, pasión, padecimiento, enfermedad». Concepto ético referido a todo lo recibido por la persona, biológica y culturalmente.Dentro del binomio Eros - Pathos, se entiende como la bipolaridad permanente del ciclo genésico que enlaza el sufrimiento y el amor, o con el amor sufriente. Eros también se opone a Thanatos (o el concepto de muerte) en una dualidad permanente de creación-fin.
  • Pathos é uma palavra grega que significa paixão, excesso, catástrofe, passagem, passividade, sofrimento e assujeitamento. O conceito filosófico foi criado por Descartes para designar tudo o que se faz ou acontece de novo é geralmente chamado (pelos filósofos) de pathos. E se o conceito está ligado a padecer, pois o que é passivo de um acontecimento, padece deste mesmo. Portanto, não existe pathos senão na mobilidade, na imperfeição.É uma palavra muito utilizada por Nietzsche em suas obras: "O Pathos da nobreza e da distância, como já disse, o duradouro, dominante sentimento global de uma elevada estirpe senhorial, em sua relação com uma estirpe baixa, com um 'sob' - eis a origem da oposição 'bom' e 'ruim' ".
  • Das Pathos (im 17. Jahrhundert entlehnt vom griechischen Neutrum πάθος, páthos, „Leiden(schaft)“, zum Verb πάσχειν, pás|chein, „erdulden“, „erleiden“) bezeichnet in der Rhetorik ein Überzeugungsmittel der Rede. Seit seiner ersten systematischen Definition in der griechischen Rhetorik, die für alle folgenden Traditionen grundlegend ist, hat das Wort vielerlei Bedeutungsveränderungen erfahren. Umgangssprachlich versteht man heute darunter eine emotionale, theatralische und tendenziell übertriebene Form der Artikulation.
  • Pathos [πάθος, pathos] (dal greco πάσχειν "paschein", letteralmente "soffrire" o "emozionarsi") è una delle due forze che regolano l'animo umano secondo il pensiero greco. Esso si oppone al Logos, che è la parte razionale. Il Pathos infatti corrisponde alla parte irrazionale dell'animo.Per gli antichi greci questa "forza emotiva" era strettamente collegata alle realtà dionisiache o comunque dei riti misterici. Per questo il Pathos indicava tutti gli istinti irrazionali che legano l'uomo alla sua natura animale e gli impediscono di innalzarsi al livello divino.Nell'Italiano moderno può assumere il significato di carica emotiva e di commozione derivati dalle rappresentazioni teatrali e delle arti figurative in genere, il sentimento insito in un'opera. In epica, quando si parla di pathos, si intendono quelle sequenze della vicenda più cariche di emozioni, come quando si descrive qualcosa di triste, una sofferenza.
  • Patos, Pathos (gr.) – jedna z kategorii estetycznych, stosowana w każdej dziedzinie sztuki, zwłaszcza w literaturze, muzyce i teatrze.Polega na ukazywaniu zjawisk o charakterze monumentalnym i wzniosłym, o wysokich walorach uczuciowych powodujących stany napięcia emocjonalnego u odbiorców. Zastosowanie środków artystycznych głównie z zakresu retoryki.
  • Patos nebo pathos (z řec. pathein, podléhat něčemu, trpět) znamená v klasické rétorice jeden ze tří způsobů přesvědčování (vedle osobní přesvědčivosti řečníka u a věcných argumentů čili logu), totiž emotivní apelování na posluchače nebo čtenáře. Patetický řečník používá citově nabité metafory, povznesený jazyk i způsob přednesu a velká, působivá gesta. Může na posluchače útočit výčitkami i přímo vyzývat k činu. Jako patetickou označujeme promluvu, která je příliš nadnesená, přehnaná (až přemrštěná), citově vzrušená, emotivní, expresivní, аčkoliv tomu celkový kontext a význam promluvy neodpovídá. Často se v patetické promluvě objevují klišé, nevhodné použití metafor apod. Patos se často objevuje tehdy, snaží-li se autor ve čtenáři (divákovi) vyvolat city jako lásku, nadšení, nenávist, odpor, strach aj a ačkoliv je občas nevyhnutelný, obvykle ukazuje na omezené vyjadřovací schopnosti autora.
  • Pathos (/ˈpeɪθɵs/; plural: pathea; Greek: πάθος, for "suffering" or "experience;" adjectival form: 'pathetic' from παθητικός) represents an appeal to the audience's emotions. Pathos is a communication technique used most often in rhetoric (where it is considered one of the three modes of persuasion, alongside ethos and logos), and in literature, film and other narrative art.Emotional appeal can be accomplished in a multitude of ways: by a metaphor or story telling, common as a hook, by passion in the delivery of the speech or writing, as determined by the audience.↑
  • Pathos (van πάσχειν 'paschein', het Griekse woord voor "lijden" of "emotie") is één van de drie middelen van overtuiging in de filosofische leer Ars Rhetorica van Aristoteles (samen met ethos en logos). Het pathos beproeft de emoties van het publiek. De emotionele functie kan op verschillende manieren bereikt worden:Door beeld (kunst), uitbeelding of verhaalDoor een algemene passie in de uitbeelding of emotionele middelen in de tekst van de toespraak of in schrift. Volgens de Ars Rhetorica wordt pathos gebruikt om door middel van emotie het gevoel van het publiek te veranderen. Een gebruik van pathos in een argument creëert een gevoel van verwerping indien het publiek er niet mee eens is. Een angst voor verwerping opwekken is in essentie een pathos-argument creëren. Overemotionaliteit kan het resultaat van een overvloed aan pathos zijn. De term wordt soms door critici gebruikt, voornamelijk in positieve referentie aan de dramatische prestaties van acteurs in een toneelstuk.Woorden of gedeeltes van woorden afgeleid van de term 'pathos' zijn o.a.:pathetischpathologischempathiesympathieapathiepatho-physiognomie
  • Pathos és un vocable grec (πάθος) que pot prendre diverses accepcions. És un dels les tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb l'ethos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil. A la retòrica d'Aristòtil (llibre 1, 1356), el pathos és l'ús dels sentiments humans per afectar el judici d'un jurat. Un ús típic seria intentar transmetre a l'audiència un sentiment de rebuig cap al subjecte d'un judici per intentar amb això influir en la seva sentència. En aquest sentit es pot dir que crear en l'audiència un sentiment de rebuig cap al subjecte jutjat, al marge del fet que s'està jutjant és, en el sentit etimològic de la paraula, crear un argument patètic. Es pot utilitzar aquest terme per referir-se al sofriment humà normal d'una persona, el sofriment existencial, propi de l'ésser persona en el món i contrari al patiment patològic o mòrbid. Significa també passió, disbauxa passional no patològica però induïda. En la crítica artística la paraula pathos s'utilitza per referir-se a l'íntima emoció present en una obra d'art que desperta una altra emoció similar en qui la contempla. Es pot definir com: « tot el que se sent o experimenta: estat de l'ànima, tristesa, passió, patiment, malaltia ». Concepte ètic referit a tot el rebut per la persona, biològica i culturalment.Dins del binomi eros - pathos, s'entén com la bipolaritat permanent d'amor - mort, del cicle genèsic que enllaça amb el patiment de l'amor, o amb l'amor sofrent.
  • 파토스(그리스어: πάθος, 영어: ˈpeɪθɒs 또는 /ˈpeɪθoʊs/)는 원래의 그리스어로는 청중의 감성에 호소하는 것을 나타낸다. 파토스는 수사학, 문학, 영화 그리고 서사적 예술 장르에서 사용했던 의사소통 기교이다. 영어 발음을 따라 '페이소스'라고 하기도 한다.파토스는 그리스어 '고통', '경험'을 뜻하는 πάθος에서 왔으며, 영어의 형용사 pathethic은 παθητικός에서 왔다.감성적인 호소는 다음과 같은 많은 방법을 동반한다. 수사적 도구로서 은유나 이야기 하기 전달되는 총체적인 열정, 그리고 전반적인 감정과 화자의 공감.외부로부터의 사물에 의해 수동적으로 흔들리게 된 일시적인 쾌고(快苦)의 감정을 수반하는 감정적 흥분·격정을 뜻했다. 이지적·로고스적인 것의 반대라고 할 수 있다.오늘에 와서는 일시적인 감정적 흥분 외에 무엇인가에 대한 지속적인 정열, 정념, 욕정도 의미한다.
  • A pátosz (pathosz, patosz) görög eredetű szó. Legrégebbi jelentése szerint szenvedés, megrázó testi, lelki élmény. A szó jelentése ezután változott, és értelmét a szenvedély és szenvedés között találjuk.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 201703 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2763 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 13 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 102296741 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • pathos
prop-fr:wiktionaryTitre
  • pathos
  • pathos
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Pathos est un mot grec (πάθος) qui signifie « souffrance, passion ».
  • Patos, Pathos (gr.) – jedna z kategorii estetycznych, stosowana w każdej dziedzinie sztuki, zwłaszcza w literaturze, muzyce i teatrze.Polega na ukazywaniu zjawisk o charakterze monumentalnym i wzniosłym, o wysokich walorach uczuciowych powodujących stany napięcia emocjonalnego u odbiorców. Zastosowanie środków artystycznych głównie z zakresu retoryki.
  • 파토스(그리스어: πάθος, 영어: ˈpeɪθɒs 또는 /ˈpeɪθoʊs/)는 원래의 그리스어로는 청중의 감성에 호소하는 것을 나타낸다. 파토스는 수사학, 문학, 영화 그리고 서사적 예술 장르에서 사용했던 의사소통 기교이다. 영어 발음을 따라 '페이소스'라고 하기도 한다.파토스는 그리스어 '고통', '경험'을 뜻하는 πάθος에서 왔으며, 영어의 형용사 pathethic은 παθητικός에서 왔다.감성적인 호소는 다음과 같은 많은 방법을 동반한다. 수사적 도구로서 은유나 이야기 하기 전달되는 총체적인 열정, 그리고 전반적인 감정과 화자의 공감.외부로부터의 사물에 의해 수동적으로 흔들리게 된 일시적인 쾌고(快苦)의 감정을 수반하는 감정적 흥분·격정을 뜻했다. 이지적·로고스적인 것의 반대라고 할 수 있다.오늘에 와서는 일시적인 감정적 흥분 외에 무엇인가에 대한 지속적인 정열, 정념, 욕정도 의미한다.
  • A pátosz (pathosz, patosz) görög eredetű szó. Legrégebbi jelentése szerint szenvedés, megrázó testi, lelki élmény. A szó jelentése ezután változott, és értelmét a szenvedély és szenvedés között találjuk.
  • Pathos (van πάσχειν 'paschein', het Griekse woord voor "lijden" of "emotie") is één van de drie middelen van overtuiging in de filosofische leer Ars Rhetorica van Aristoteles (samen met ethos en logos). Het pathos beproeft de emoties van het publiek. De emotionele functie kan op verschillende manieren bereikt worden:Door beeld (kunst), uitbeelding of verhaalDoor een algemene passie in de uitbeelding of emotionele middelen in de tekst van de toespraak of in schrift.
  • Pathos es un vocablo griego (πάθος) que puede tomar varias acepciones. Es uno de los los tres modos de persuasión en la retórica (junto con el ethos y el logos), según la filosofía de Aristóteles.En la Retórica de Aristóteles (libro 1, 1356a), el pathos es el uso de los sentimientos humanos para afectar el juicio de un jurado. Un uso típico sería intentar transmitir a la audiencia un sentimiento de rechazo hacia el sujeto de un juicio para intentar con eso influir en su sentencia.
  • Patos nebo pathos (z řec. pathein, podléhat něčemu, trpět) znamená v klasické rétorice jeden ze tří způsobů přesvědčování (vedle osobní přesvědčivosti řečníka u a věcných argumentů čili logu), totiž emotivní apelování na posluchače nebo čtenáře. Patetický řečník používá citově nabité metafory, povznesený jazyk i způsob přednesu a velká, působivá gesta. Může na posluchače útočit výčitkami i přímo vyzývat k činu.
  • Pathos (/ˈpeɪθɵs/; plural: pathea; Greek: πάθος, for "suffering" or "experience;" adjectival form: 'pathetic' from παθητικός) represents an appeal to the audience's emotions.
  • Па́фос (греч. πάθος — страдание, страсть, возбуждение, воодушевление) — риторическая категория, соответствующая стилю, манере или способу выражения чувств, которые характеризуются эмоциональной возвышенностью, воодушевлением.Категория впервые была полно разработана Аристотелем, который наряду с пафосом выделял такие элементы риторики, как этос и логос.
  • Das Pathos (im 17. Jahrhundert entlehnt vom griechischen Neutrum πάθος, páthos, „Leiden(schaft)“, zum Verb πάσχειν, pás|chein, „erdulden“, „erleiden“) bezeichnet in der Rhetorik ein Überzeugungsmittel der Rede. Seit seiner ersten systematischen Definition in der griechischen Rhetorik, die für alle folgenden Traditionen grundlegend ist, hat das Wort vielerlei Bedeutungsveränderungen erfahren.
  • Pathos és un vocable grec (πάθος) que pot prendre diverses accepcions. És un dels les tres modes de persuasió en la retòrica (juntament amb l'ethos i el logos), segons la filosofia d'Aristòtil. A la retòrica d'Aristòtil (llibre 1, 1356), el pathos és l'ús dels sentiments humans per afectar el judici d'un jurat. Un ús típic seria intentar transmetre a l'audiència un sentiment de rebuig cap al subjecte d'un judici per intentar amb això influir en la seva sentència.
  • Pathos é uma palavra grega que significa paixão, excesso, catástrofe, passagem, passividade, sofrimento e assujeitamento. O conceito filosófico foi criado por Descartes para designar tudo o que se faz ou acontece de novo é geralmente chamado (pelos filósofos) de pathos. E se o conceito está ligado a padecer, pois o que é passivo de um acontecimento, padece deste mesmo.
  • Pathos [πάθος, pathos] (dal greco πάσχειν "paschein", letteralmente "soffrire" o "emozionarsi") è una delle due forze che regolano l'animo umano secondo il pensiero greco. Esso si oppone al Logos, che è la parte razionale. Il Pathos infatti corrisponde alla parte irrazionale dell'animo.Per gli antichi greci questa "forza emotiva" era strettamente collegata alle realtà dionisiache o comunque dei riti misterici.
rdfs:label
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Pathos
  • Patos
  • Patos (estetyka)
  • Pátosz
  • Пафос
  • ペーソス (曖昧さ回避)
  • 파토스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of