Le conservatisme est une philosophie politique qui est en faveur des valeurs traditionnelles et qui s'oppose au progressisme ainsi qu'au courant réactionnaire, en ce que les conservateurs tendent à rester au statu quo politique, bien qu'ils puissent accepter les réformes, alors que les réactionnaires prônent l'immobilisme total, voire le retour aux valeurs d'antan[réf. nécessaire]. Les cultures ayant chacune des valeurs différentes, les conservateurs selon leur culture ont des buts différents.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le conservatisme est une philosophie politique qui est en faveur des valeurs traditionnelles et qui s'oppose au progressisme ainsi qu'au courant réactionnaire, en ce que les conservateurs tendent à rester au statu quo politique, bien qu'ils puissent accepter les réformes, alors que les réactionnaires prônent l'immobilisme total, voire le retour aux valeurs d'antan[réf. nécessaire]. Les cultures ayant chacune des valeurs différentes, les conservateurs selon leur culture ont des buts différents. Mais tous les conservateurs promeuvent la défense (statu quo) ou le retour à des valeurs établies (statu quo ante). Pour Michael Freeden, le conservatisme croit seulement en un changement limité de ce qui est naturel ou organique ; aussi, pour lui, l'ordre social est indépendant de la volonté humaine.Le terme vient de « conserver » ; du latin conservare, « maintenir, observer (une loi, une coutume) » composé de servare « préserver, garder ». Bien que ce ne soit pas une idéologie en soi, le conservatisme est une philosophie politique dont les idées à défendre[Quoi ?] sont en grande partie liées à leur contexte d'existence. Il est défini en partie par l'accent mis sur la tradition comme source de sagesse, bien au-delà de ce qui peut être démontré ou explicitement établi. Il se fonde sur la conservation d'un ordre préétabli, selon les conventions, chacun à sa place.
  • Het conservatisme is een politieke, ethische en culturele gezindheid die zich grondvest op de traditie. Het begrip "conservatisme" is afgeleid van het Latijnse conservare, dat "beschermen, in ongeschonden toestand bewaren" betekent. Het conservatisme is echter een breed begrip en kent vooral in Nederland veel verschillende betekenissen.Essentieel stelt het conservatisme zich kritisch op tegenover het idee van maakbaarheid van de samenleving, zoals dat leeft in de ideologieën van de moderniteit, liberalisme en socialisme.Over de inhoud van het politieke conservatisme zijn de meningen verdeeld. Doorgaans wordt echter de achttiende-eeuwse staatsman Edmund Burke gezien als de grondlegger van het conservatisme, toen hij zich afzette tegen de Franse Revolutie (in zijn Reflections on the French Revolution (1791)) en pleitte voor politici met de "dispositie te behouden en de vaardigheid te verbeteren". Toch komt het conservatisme in een hoop soorten en maten voor, en verschillen conservatieve bewegingen van land tot land.De Britse filosoof Roger Scruton stelt dat de grondslagen van het conservatisme liggen in autoriteit en trouw, constitutie en de staat, recht en vrijheid, eigendom en de autonome institutie. De politicoloog Andrew Heywood houdt het op zeven conservatieve uitgangspunten: traditie, pragmatisme, menselijke imperfectie, organicisme, hiërarchie, autoriteit en privé-eigendom. De Amerikaanse conservatieve denker Russell Kirk opperde dat het conservatisme geen religie en ook geen ideologie is, omdat ze geen heilig geschrift of een Das Kapital heeft.Het meest vooraanstaande conservatisme is het zogenoemde Angelsaksische of Burkeaanse conservatisme, dat vooral invloedrijk is in het Verenigd Koninkrijk en in de Verenigde Staten. De bekendste vertegenwoordiger van dit conservatisme in de 20e eeuw was Winston Churchill. Andere bekende conservatieven in deze traditie zijn onder meer Benjamin Disraeli en Margaret Thatcher. Ook mensen als Friedrich Hayek en Karl Popper worden soms onder dit conservatisme gerekend, al noemde de eerste zich bij voorkeur een "Old Whig" en stelde de laatste dat het conservatisme te nauw verwant is aan het autoritarisme en een uiting is van "ethisch nihilisme".Het oude conservatisme in Frankrijk verschilde van het Angelsaksische conservatisme in de zin dat ze meer reactionair en autoritair was. Franse conservatieven als Joseph de Maistre en François René de Chateaubriand stonden achter het zogeheten Ancien Régime met diens standenmaatschappij en waren fel gekant tegen de Franse Revolutie. De negentiende-eeuwse Franse socioloog Alexis de Tocqueville, die onderzoek deed naar het gemeenschapsleven in de Verenigde Staten, wordt evenwel beschouwd als een van de belangrijkste liberaal-conservatieve denkers. In Duitsland was het conservatisme radicaler dan in het Verenigd Koninkrijk en Frankrijk, en kende met de beweging van de Konservative Revolution representanten in Oswald Spengler en Martin Heidegger. Een bekende Duitse conservatief van voor de Konservative Revolution was Friedrich Julius Stahl, al beschouwen sommigen ook Friedrich Nietzsche als een vroege Duitse conservatief.
  • Conservatism as a political and social philosophy promotes retaining traditional social institutions. A person who follows the philosophies of conservatism is referred to as a traditionalist or conservative. Some conservatives seek to preserve things as they are, emphasizing stability and continuity, while others, called reactionaries, oppose modernism and seek a return to "the way things were". The first established use of the term in a political context originated with François-René de Chateaubriand in 1818,during the period of Bourbon restoration that sought to roll back the policies of the French Revolution. The term, historically associated with right-wing politics, has since been used to describe a wide range of views. There is no single set of policies that are universally regarded as conservative, because the meaning of conservatism depends on what is considered traditional in a given place and time. Thus conservatives from different parts of the world—each upholding their respective traditions—may disagree on a wide range of issues.Edmund Burke, an 18th-century politician who opposed the French Revolution but supported the American Revolution, is credited as one of the main theorists of conservatism in Great Britain in the 1790s. According to Quintin Hogg, the chairman of the British Conservative Party in 1959, "Conservatism is not so much a philosophy as an attitude, a constant force, performing a timeless function in the development of a free society, and corresponding to a deep and permanent requirement of human nature itself."
  • Консервати́зм (фр. conservatisme, от лат. conservo — сохраняю) — идеологическая приверженность традиционным ценностям и порядкам, социальным или религиозным доктринам. В политике — направление, отстаивающее ценность государственного и общественного порядка, неприятия «радикальных» реформ и экстремизма. Во внешней политике — ставка на укрепление безопасности, применение военной силы, поддержку традиционных союзников, во внешнеэкономических отношениях — протекционизм.В консерватизме главной ценностью принимается сохранение традиций общества, его институтов и ценностей.В качестве идеологии сформировалось как реакция на «ужасы Французской революции» (знаменитый памфлет Эдмунда Бёрка, 1790). Противостоит либерализму, требующему экономических свобод, и социализму, требующему социального равенства. Помимо Бёрка, огромный вклад в оформление консерватизма внесли французский иезуит Жозеф де Местр (1753—1821), английский философ Томас Гобс (1588—1679) и австрийский канцлер Клемент Меттерних (1773—1859).Следует отличать от ретроградства как от стремления вспять и враждебности к нововведениям, и от традиционализма. Современный консерватизм (неоконсерватизм) иногда оказывается даже более гибким и подвижным, чем другие политические течения. Примеры — реформы Рейгана в США, реформы Тэтчер в Великобритании.
  • El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes. Alguns conservadors intenten preservar l'statu quo, mentre que uns altres intenten tornar als valors d'una època anterior, l'statu quo anterior.En el context polític, es denomina conservadorisme a aquelles opinions i posicionaments, generalment de centre-dreta i dreta, que afavoreixen tradicions i que són adversos als canvis bruscos o radicals. En el social, els conservadors defensen valors familiars i religiosos. Generalment el conservadorisme s'associa al nacionalisme i el patriotisme. En el aspecte econòmic, els conservadors històricament es van posicionar com proteccionistes -en oposició al lliurecanvisme econòmic. Actualment aquesta associació és menys clara, ja que durant segle XX alguns dels partits conservadors van adoptar posicions liberals en fusionar-se amb partits d'aquesta tendència, aliats en la defensa de l'ordre soci-econòmic capitalista. Consegüentment, en l'actualitat en el conservadorisme polític coexisteixen diverses postures sobre l'econòmic.Igualment, encara que molts conservadors contemporanis es defineixen com a partidaris de la democràcia, alguns altres conservadors proposen o defensen posicions monàrquiques. Així, ja que en general mentre alguns busquen mantenir les condicions presents d'altres busquen tornar a situacions anteriors, existeix una certa confusió -fins i tot dins d'una mateixa cultura política- sobre els qui serien, en un moment donat, "conservadors". Martin Blinkhorn, per exemple, pregunta: "Els qui són els conservadors a la Rússia d'aquests dies? són els estalinistes irredempts o els reformadors que han acceptat les visions polítiques de dreta dels conservadors moderns, tal com Margaret Thatcher".
  • Консерватизъм вижте също Стар ред, Консервативна революция и Нов редКонсерватизмът е политическа доктрина, възникнала след големите обществени сътресения в Европа, предизвикани от Френската революция с последвалите Наполеонови войни. Намира концентриран геополитически израз в решенията на Виенския конгрес, закрепващ посредством сключения Свещен съюз, политическата философия на предишното статукво.Консерватизмът обединява всички, които се противопоставят на революцията и „модернизацията на обществените отношения“ и по същество защитава традиционните аристократични и монархически ценности от епохата на Просвещението отпреди т.нар. Велика Френска революция.
  • 보수주의(保守主義)는 관습적인 전통 가치를 옹호하고, 기존 사회 체제의 유지와 안정적인 발전를 추구하는 정치이념을 말한다.상대적으로 급격한 사회 변혁을 추구하는 진보주의와 반대되는 개념으로, 가치로서의 보수는 현상 유지(status quo)를 하거나, 점진적이고 안정적인 발전을 추구하는 등 다양한 의미를 지니고 있다. 보수주의는 보수적 가치를 추구하는 수많은 방법 중의 하나일 뿐이다. 그래서 여타 다른 보수적 가치를 추구하는 방식들, 과거로의 회귀를 추구하는 반동주의와 현상을 유지하려는 수구파와는 구별이 필요하다. 보수주의는 시대와 문화에 따라서 상대적인 의미를 갖는다. 서양의 경우 산업혁명 이후 현대 사회에서는 자본주의의 모순에 반발하는 사회주의는 진보로 분류할 수 있는 반면, 경제영역에서 자유주의는 보수에 가깝다. 보수로 분류할 수 있는 여러 사상이나 정치 집단이 있으며, 그 스펙트럼도 다양하다.
  • O conservadorismo ou conservantismo é um termo usado para descrever posições político-filosóficas, alinhadas com o tradicionalismo e a transformação gradual, que em geral se contrapõem a mudanças abruptas (cuja expressão máxima é o conceito de revolução) de determinado marco econômico e político-institucional ou no sistema de crenças, usos e costumes de uma sociedade.
  • Il conservatorismo è una corrente politico-culturale dalle fisionomie diverse a seconda dei contesti nazionali.In polemica con la Rivoluzione francese, «i conservatori avversano i progetti utopistici di società perfette e i mutamenti troppo radicali, credono nella libertà individuale e nel mercato, sono severi in tema di ordine e legalità e nutrono un particolare rispetto per la tradizione, la famiglia e la religione».
  • En política, se denomina conservadurismo al conjunto de doctrinas, corrientes, opiniones y posicionamientos, generalmente de centro-derecha y derecha, que favorecen tradiciones y que son adversos a los cambios políticos, sociales o económicos radicales, oponiéndose al progresismo. En lo social, los conservadores defienden valores familiares y religiosos. Generalmente el conservadurismo se asocia al nacionalismo y el patriotismo. En lo económico, los conservadores históricamente se posicionaron como proteccionistas en oposición al librecambismo económico. Actualmente esta asociación es menos clara, ya que durante siglo XX algunos de los partidos conservadores adoptaron posiciones liberales al fusionarse con partidos de esta tendencia, aliados en la defensa del sistema socio-económico capitalista. Consecuentemente, en la actualidad en el conservadurismo político coexisten diversas posturas sobre lo económico.Así, dado que dentro de la misma corriente, mientras algunos buscan mantener las condiciones presentes o un progreso paulatino dentro de un orden social heredado, otros buscan volver a situaciones anteriores, por lo que existe una cierta confusión —incluso dentro de la misma cultura política— acerca de quiénes serían, en un momento dado, conservadores. Martín Blinkhorn, por ejemplo, pregunta: "¿Quiénes son los conservadores en la Rusia de estos días? ¿Son los estalinistas irredentos o los reformadores que han aceptado las visiones políticas de derecha de los conservadores modernos, tal como Margaret Thatcher?".Inversamente, se ha alegado que el conservadurismo moderno a menudo se disuelve en una forma de liberalismo, encarando la paradoja de que, lo que es llamado conservadurismo, en un sentido importante, no es conservadurismo " ... en su compromiso con el progreso, la derecha persigue prosperidad económica y poder nacional a desmedro de las preocupaciones tradicionales por la autoridad y la comunidad, perdiendo de vista algunos puntos centrales de la visión conservadora: autoridad, deber y sentido de lugar, lo que lleva a pensar que estos son tiempos de angustia para ser conservador.En las palabras de Chris Patten, quien fue uno de los políticos conservadores más importantes en el gobierno de Margaret Thatcher: ¿Cómo deberíamos definir el papel del Estado sin asumir que el Estado mismo debe hacerlo todo? ¿Cómo restauramos un argumento acerca de valores al debate político, usualmente es sólo acerca de costos y beneficios utilitarios? ¿Cómo haremos que los jóvenes se interesen por la política, dado la forma que la presente generación de dirigentes ha desprestigiado lo que una vez fue una carrera honorable?
  • Konservatismus (auch Konservativismus; von lat. conservare „erhalten, bewahren“ oder auch „etwas in seinem Zusammenhang erhalten“) ist der Sammelbegriff für politische und geistige soziale Bewegungen, die die Bewahrung der bestehenden oder die Wiederherstellung von früheren gesellschaftlichen Ordnungen zum Ziel haben. Neben dem Liberalismus und dem Sozialismus stellt er eine der drei großen politischen Ideologien bzw. Weltanschauungen, die sich im 18. und 19. Jahrhundert in Europa herausgebildet haben, dar. Im Unterschied zu den beiden anderen stellt der politische Konservatismus allerdings mehr eine Haltung in einer spezifischen historischen Situation als eine geschlossene politische Philosophie dar.In seiner Entstehung als politische Weltanschauung wurde der Konservatismus als Gegenbewegung zur Epoche der Aufklärung und den Ideen der Französischen Revolution sowie des Liberalismus und des Radikalismus beschrieben. Im Gegensatz dazu interpretiert Panajotis Kondylis in seiner Konservativismus-Studie den Konservatismus nicht mehr als bloße Gegenbewegung, sondern versteht sie als Reformulierung der Gedankenwelt der societas civilis.
  • 保守(ほしゅ、英: conservative)、あるいは保守主義(ほしゅしゅぎ、ラテン語: conservare、英: conservatism)とは、古くからの習慣・制度・考え方などを尊重し、急激な改革に反対すること。対義語は革新若しくは進歩主義。
  • Soziologian eta politikan, kontserbadurismoa edo kontserbatismoa gizartean, ekonomian nahiz politikan ikuspuntu paternalista batetik tradizioaren balioa aldarrikatuz, aldaketa sozialen aurka agertzen den ideologia eta jarrera da. Ideologia eta jarrera honen aldeko pertsona, talde eta euren iritziak kontserbadoreak direla esaten da. Mendebaldeko kulturan, kontserbadurismoa erlijioak bultzaturiko baloreekin lotzen da, hala nola familia, giza sexualitatearen kontrola eta espazio publikoen kontrola. Historian zehar, gainera, kontserbadurismoak botere ekonomiko eta finantzarioaren interesen alde jokatu izan du.
  • Konzervatismus nebo konzervativismus (z lat. conservare, uchovávat) je vedleliberalismu a socialismu jednou ze tří hlavních politických ideologií. Během času se termín vyvíjel a získal celou řadu často odlišných, ba i protichůdných významů. Obecně lze říci, že charakteristikou konzervatismu je otevřená tendence bránit se (rychlým) změnám a podporovat tradiční normy. Těmi mohou v různých kontextech být: řád, autorita, tradice, vlast, rodina, náboženství, soukromé vlastnictví, hierarchizace společnosti a morálka. Protějškem konzervativců jsou revolucionáři a novátoři.
  • Konserwatyzm ((łac.) conservare – zachowywać, dochować zmian) − ideologia, która bazuje na hasłach obrony porządku społeczno-gospodarczego oraz zachowywania i umacniania tradycyjnych wartości, takich jak: religia, naród, państwo, rodzina, hierarchia, autorytet, własność prywatna. Konserwatyści chcą obronić stary porządek ze względu na przekonanie o ewolucyjnym charakterze zmian społecznych. Konserwatyzm zrodził się na przełomie XVIII i XIX w., był próbą przeciwstawienia się racjonalistycznej myśli oświeceniowej. Nowoczesny konserwatyzm stanowił reakcję na wydarzenia rewolucji francuskiej. Za twórcę podstaw ideologicznych nurtu uważany jest Edmund Burke. Jako idea polityczna termin ten po raz pierwszy użyty został w 1820 r. przez zwolennika restauracji dynastii Burbonów, François-René de Chateaubriand (1768–1848), który wydawał pismo „Konserwatysta”.W znaczeniu politycznym konserwatyzm to termin odnoszący się do jednej z wielu filozofii lub ideologii politycznych, także na określenie opcji politycznej reprezentowanej przez wiele współczesnych partii politycznych (zwykle kojarzonych z prawicą).
  • Muhafazakârlık, geleneksel sosyal etmenlerin muhafaza edilmesini destekleyen politik ve sosyal felsefedir. Daha belirgin bir anlamda toplumun değişmesine karşı direnç gösteren, toplumsal-kültürel değerlerin korunmasını savunan sağ kanat siyasi ideolojidir.
  • A konzervativizmus szociális és politikai eszmerendszer. A szó a latin conservare-ből származik, jelentése megőrizni, megmenteni. Ezt mi sem tükrözi jobban, mint Roger Scruton által megfogalmazott definíció, mely így szól: "A konzervativizmus nem más, mint a megteremtett értékek megőrzése, annak az alapnak a megóvása, melyre építeni lehet." Mindennapi szóhasználatban a status quo fenntartását jelenti. Politikai eszmerendszerként a francia forradalom után alakult ki, először a francia politikus Chateaubriand alkalmazta a kifejezést 1819-ben. Egyik legfontosabb alapvetésének Edmund Burke Töprengések a francia forradalomról című műve tekinthető. Russel Kirk a konzervativizmust az ideológia ellentéteként definiálta.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 73517 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 25797 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 108 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109309858 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le conservatisme est une philosophie politique qui est en faveur des valeurs traditionnelles et qui s'oppose au progressisme ainsi qu'au courant réactionnaire, en ce que les conservateurs tendent à rester au statu quo politique, bien qu'ils puissent accepter les réformes, alors que les réactionnaires prônent l'immobilisme total, voire le retour aux valeurs d'antan[réf. nécessaire]. Les cultures ayant chacune des valeurs différentes, les conservateurs selon leur culture ont des buts différents.
  • 보수주의(保守主義)는 관습적인 전통 가치를 옹호하고, 기존 사회 체제의 유지와 안정적인 발전를 추구하는 정치이념을 말한다.상대적으로 급격한 사회 변혁을 추구하는 진보주의와 반대되는 개념으로, 가치로서의 보수는 현상 유지(status quo)를 하거나, 점진적이고 안정적인 발전을 추구하는 등 다양한 의미를 지니고 있다. 보수주의는 보수적 가치를 추구하는 수많은 방법 중의 하나일 뿐이다. 그래서 여타 다른 보수적 가치를 추구하는 방식들, 과거로의 회귀를 추구하는 반동주의와 현상을 유지하려는 수구파와는 구별이 필요하다. 보수주의는 시대와 문화에 따라서 상대적인 의미를 갖는다. 서양의 경우 산업혁명 이후 현대 사회에서는 자본주의의 모순에 반발하는 사회주의는 진보로 분류할 수 있는 반면, 경제영역에서 자유주의는 보수에 가깝다. 보수로 분류할 수 있는 여러 사상이나 정치 집단이 있으며, 그 스펙트럼도 다양하다.
  • O conservadorismo ou conservantismo é um termo usado para descrever posições político-filosóficas, alinhadas com o tradicionalismo e a transformação gradual, que em geral se contrapõem a mudanças abruptas (cuja expressão máxima é o conceito de revolução) de determinado marco econômico e político-institucional ou no sistema de crenças, usos e costumes de uma sociedade.
  • Il conservatorismo è una corrente politico-culturale dalle fisionomie diverse a seconda dei contesti nazionali.In polemica con la Rivoluzione francese, «i conservatori avversano i progetti utopistici di società perfette e i mutamenti troppo radicali, credono nella libertà individuale e nel mercato, sono severi in tema di ordine e legalità e nutrono un particolare rispetto per la tradizione, la famiglia e la religione».
  • 保守(ほしゅ、英: conservative)、あるいは保守主義(ほしゅしゅぎ、ラテン語: conservare、英: conservatism)とは、古くからの習慣・制度・考え方などを尊重し、急激な改革に反対すること。対義語は革新若しくは進歩主義。
  • Muhafazakârlık, geleneksel sosyal etmenlerin muhafaza edilmesini destekleyen politik ve sosyal felsefedir. Daha belirgin bir anlamda toplumun değişmesine karşı direnç gösteren, toplumsal-kültürel değerlerin korunmasını savunan sağ kanat siyasi ideolojidir.
  • A konzervativizmus szociális és politikai eszmerendszer. A szó a latin conservare-ből származik, jelentése megőrizni, megmenteni. Ezt mi sem tükrözi jobban, mint Roger Scruton által megfogalmazott definíció, mely így szól: "A konzervativizmus nem más, mint a megteremtett értékek megőrzése, annak az alapnak a megóvása, melyre építeni lehet." Mindennapi szóhasználatban a status quo fenntartását jelenti.
  • Het conservatisme is een politieke, ethische en culturele gezindheid die zich grondvest op de traditie. Het begrip "conservatisme" is afgeleid van het Latijnse conservare, dat "beschermen, in ongeschonden toestand bewaren" betekent.
  • Konserwatyzm ((łac.) conservare – zachowywać, dochować zmian) − ideologia, która bazuje na hasłach obrony porządku społeczno-gospodarczego oraz zachowywania i umacniania tradycyjnych wartości, takich jak: religia, naród, państwo, rodzina, hierarchia, autorytet, własność prywatna. Konserwatyści chcą obronić stary porządek ze względu na przekonanie o ewolucyjnym charakterze zmian społecznych.
  • Conservatism as a political and social philosophy promotes retaining traditional social institutions. A person who follows the philosophies of conservatism is referred to as a traditionalist or conservative. Some conservatives seek to preserve things as they are, emphasizing stability and continuity, while others, called reactionaries, oppose modernism and seek a return to "the way things were".
  • El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences religiosos, culturals o nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes.
  • En política, se denomina conservadurismo al conjunto de doctrinas, corrientes, opiniones y posicionamientos, generalmente de centro-derecha y derecha, que favorecen tradiciones y que son adversos a los cambios políticos, sociales o económicos radicales, oponiéndose al progresismo. En lo social, los conservadores defienden valores familiares y religiosos. Generalmente el conservadurismo se asocia al nacionalismo y el patriotismo.
  • Konzervatismus nebo konzervativismus (z lat. conservare, uchovávat) je vedleliberalismu a socialismu jednou ze tří hlavních politických ideologií. Během času se termín vyvíjel a získal celou řadu často odlišných, ba i protichůdných významů. Obecně lze říci, že charakteristikou konzervatismu je otevřená tendence bránit se (rychlým) změnám a podporovat tradiční normy.
  • Konservatismus (auch Konservativismus; von lat. conservare „erhalten, bewahren“ oder auch „etwas in seinem Zusammenhang erhalten“) ist der Sammelbegriff für politische und geistige soziale Bewegungen, die die Bewahrung der bestehenden oder die Wiederherstellung von früheren gesellschaftlichen Ordnungen zum Ziel haben. Neben dem Liberalismus und dem Sozialismus stellt er eine der drei großen politischen Ideologien bzw. Weltanschauungen, die sich im 18. und 19.
  • Консерватизъм вижте също Стар ред, Консервативна революция и Нов редКонсерватизмът е политическа доктрина, възникнала след големите обществени сътресения в Европа, предизвикани от Френската революция с последвалите Наполеонови войни.
  • Консервати́зм (фр. conservatisme, от лат. conservo — сохраняю) — идеологическая приверженность традиционным ценностям и порядкам, социальным или религиозным доктринам. В политике — направление, отстаивающее ценность государственного и общественного порядка, неприятия «радикальных» реформ и экстремизма.
  • Soziologian eta politikan, kontserbadurismoa edo kontserbatismoa gizartean, ekonomian nahiz politikan ikuspuntu paternalista batetik tradizioaren balioa aldarrikatuz, aldaketa sozialen aurka agertzen den ideologia eta jarrera da. Ideologia eta jarrera honen aldeko pertsona, talde eta euren iritziak kontserbadoreak direla esaten da.
rdfs:label
  • Conservatisme
  • Conservadorisme
  • Conservadorismo
  • Conservadurismo
  • Conservatism
  • Conservatisme
  • Conservatorismo
  • Konservatisme
  • Konservatismus
  • Konserwatyzm
  • Kontserbadurismo
  • Konzervatismus
  • Konzervativizmus
  • Muhafazakârlık
  • Консерватизм
  • Консерватизъм
  • 保守
  • 보수주의
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:movement of
is dbpedia-owl:party of
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:adherents of
is prop-fr:affiInternationale of
is prop-fr:combattants of
is prop-fr:exécutif of
is prop-fr:groupeParlementaire of
is prop-fr:groupePolitique of
is prop-fr:idéologie of
is prop-fr:mouvement of
is prop-fr:parti of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is prop-fr:valeur of
is foaf:primaryTopic of