Die Bürgerrechte sind die Rechte, die sich auf das Verhältnis zwischen Bürger und Staat beziehen. In der Europäischen Union sind diese als kleiner Teil der Charta der Grundrechte der Europäischen Union in den Artikel 39–46 definiert: Wahlrecht auf EU- und kommunaler Ebene, Recht auf eine gute Verwaltung, Recht auf Zugang zu Dokumentationen, Bürgerbeauftragte, Petitionsrecht, Freizügigkeit und diplomatischer Schutz.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Die Bürgerrechte sind die Rechte, die sich auf das Verhältnis zwischen Bürger und Staat beziehen. In der Europäischen Union sind diese als kleiner Teil der Charta der Grundrechte der Europäischen Union in den Artikel 39–46 definiert: Wahlrecht auf EU- und kommunaler Ebene, Recht auf eine gute Verwaltung, Recht auf Zugang zu Dokumentationen, Bürgerbeauftragte, Petitionsrecht, Freizügigkeit und diplomatischer Schutz.
  • I diritti civili sono l'insieme delle libertà e delle prerogative garantite alle persone fisiche.Non riguardano solo il singolo individuo, ma possono estendersi alle organizzazioni di cui il cittadino fa parte (per esempio, le associazioni, anche politiche). Possono configurarsi quindi come tutele basilari della persona, garantite, oggi, in primo luogo dalla Costituzione e disciplinate dalla legge.
  • Гражданские и политические права - один из двух общих видов всемирно признанных прав человека. Они обеспечивают защиту от государства (например, право на справедливый процесс, презумпцию невиновности, свободу слова) и требуют, чтобы государство предоставляло определенные юридические и политические возможности (например, право голоса, право на справедливый суд присяжных). Эти права изложены в Международном пакте о гражданских и политических правах и в статьях 1-21 Всеобщей декларации прав человека. Гражданские права - это возможность существования людей в государстве, характеризующие их физическое и биологическое существование, удовлетворения материальных и духовных потребностей.Гражданские права могут быть различными в разных обществах и разных эпохах. Это может быть: Право надлежащее применению закона (право на справедливый суд), Право защиты от политической и социальной дискриминации (по признаку пола, религии, расы и т.д.), Политические свободы: свобода мысли, свобода вероисповедания, свобода слова, свобода прессы, а также права участия в общественных организациях, право голосовать на выборах или добиваться своего избрания (право голоса) и другие.Идея гражданских прав вырастает от традиционного признания прав человека (таких как равенство перед законом, свобода слова и совести) к утверждению прав политических (например права голоса на выборах) и социальных (здравоохранение, пенсионное обеспечение и т.д. ).Любые ограничения гражданских прав по признакам пола, расовой, классовой или религиозной принадлежности расцениваются как нарушение статуса гражданина, что противоречит нормам демократии.В правовом обществе разрешения споров, возникающих в связи с проблемой гражданских прав, является прерогативой суда и осуществляется на принципах конституционной законности.Данные права являются естественными, личными. Естественные, гражданские и личные права являются одной группой прав, к которой относятся такие права, как право на жизнь, право на свободу, личную неприкосновенность и прочее.Одним из самых недемократичных государств является Саудовская Аравия, где женщины ограничены в передвижении, лишены политических прав, иные религии запрещены законом, а также критика в адрес местной власти и полиции строго карается законом вплоть до смертной казни.
  • Граждански права са правата, гарантирани на гражданите от държавата. Докато човешките права са естествено присъщи на хората, то гражданските права са отдадени от държавата на нейните граждани и са гарантирани от законите.Гражданските права се отличават от гражданските свободи в две насоки. Първата е, че те се отнасят по-скоро към груповите права – като етнически, полови, расови или религиозни, а не към индивидуалните права. Затова и понякога този термин може да се използва и като синоним за малцинствени права. Борбата за граждански права придобива универсално значение и е съществена част от политиката на много демократични страни и редица международни организации като ООН, Съвета на Европа и др., които се стремят да защитават малцинствата (религиозни, расови, етнически и т.н.). Втората разлика се състои в това, че концепцията за гражданските права отбелязва прехода от класическия възглед за конституционни свободи като самоограничаване на правителството и политическия елит по отношение на действията си спрямо гражданите към по-широкото съвременно разбиране за това, че конституционната свобода се изпълва със смисъл тогава, когато е налице активно гражданско участие, което включва преки политически действия, организирани за постигане на конкретна цел, за влияние над правителствена политика, чрез обществени и други групи за натиск.
  • Občanská práva nebo též občanské svobody jsou ta základní práva a svobody, která příslušejí občanům daného státu či jiné občanské korporace. Tím se odlišují od lidských práv, která demokratické státy zaručují všem lidem, tedy i cizincům. Příkladem občanského práva, které (zpravidla) cizincům nepřísluší, ani když jsou obyvateli daného státu, je volební právo, které je jedním ze základních politických práv.
  • Els drets civils, segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels drets humans o els drets naturals en què aquests són drets que les persones tenen, mentre que els drets humans o naturals són drets que molts intel·lectuals creuen que les persones haurien de tenir. Per exemple, el filòsof John Locke (1632-1704) va proposar la teoria que els drets naturals de la vida, la llibertat i la propietat haurien d'emergir com a drets civils i ser protegits per l'estat com un aspecte del contracte social amb els ciutadans. D'altres han dit que els humans adquirim drets com un regal inalienable de Déu o com un do atorgat per la natural abans que cap govern fos mai format.Les lleis que garanteixen els drets civils poden ser escrites, derivades de la tradició o implícites. Als Estats Units i a la majoria de països de l'Europa continental, els drets hi són escrits. Als EUA, per exemple, les lleis que protegeixen els drets civils apareixen a la Constitució, en estatuts federals, en les constitucions i estatuts dels estats i fins i tot en els ajuntaments de comtats i ciutats. Al Regne Unit, en canvi, aquests drets són normalment garantits per tradició i no són posats per escrit en cap llei.Els drets implícits són aquells que un tribunal pot creure que existeixen encara que no estiguin explícitament en la llei escrita o en la tradició, ja que s'interpreta que un dret escrit o costumari ha d'incloure sempre el dret que s'hi implica. Un exemple famós (i polèmic) d'un dret implícit a la Constitució estatunidenca és el dret a la privacitat que la Cort Suprema dels Estats Units trobà al cas de Roe contra Wade.Els estats i els governs locals poden estendre els drets civils més enllà de la constitució, però no poden treure cap dret que estigui observat per la pròpia constitució americana. Per exemple, en algunes ciutats americanes està prohibit per llei discriminar algú basant-se en la seva orientació sexual, així expandint els drets civils dels homosexuals, en canvi, les ciutats que creen districtes escolars de manera que la planificació de districtes discrimina persones per raons ètniques o racials és considerat anticonstitucional. Els estats normalment mantenen els drets civils per sobre de la llei federal, com per exemple l'article 21 de la constitució de l'estat de Maryland, que diu que en un jurat ha de tenir un veredicte unànime per tal de trobar culpable a algú per un delicte.Exemples de drets i llibertats civils inclouen el dret de protesta pacífica, el dret a la privacitat, el dret a la investigació justa i a a un judici en cas de ser sospitós d'un delicte, i els drets generalment més basats en la constitució com el dret al vot, el dret a la llibertat personal, el dret a la vida, el dret a la llibertat de moviment i a les lleis anti-discriminatòries. Amb l'avançament de les societats cap a la redacció de les constitucions formals escrites, alguns dels drets civils més importants foren garantits als ciutadans. Quan aquests foren trobats inadequats, els moviments pels drets civils emergiren com a vehicle per reclamar protecció d'igualtat per a tots els ciutadans i per demanar noves lleis que limitessin els efectes de les discriminacions vigents.Els drets civils poden referir-se, en un sentit, al tractament de tots els ciutadans com a iguals sense discriminació de cap mena, o es pot referir a les lleis que invoquen demandes de llibertat positiva.
  • 시민권(市民權)은 시민으로서의 권리를 말한다. 시민으로서의 권리와 공직에 대한 선거권, 피선거권을 통해 정치에 참여하는 지위, 자격, 공무원으로 임용되는 권리 등의 총칭으로, 시민적 자유권에 해당한다. 참정권, 공민권과 거의 같은 의미로 쓰인다. 하지만 공민권(公民權)은 국가적 권리인 공권, 정치적인 권리 즉 참정권을 행하는 적극적인 측면을 가지고 있다.
  • Burgerrechten zijn rechten die door nationale en internationale overheden (zoals de Verenigde Naties) gegarandeerd behoren te worden, en die de burgers van een bepaald land of gebied zekere garanties verschaffen. Voorbeelden zijn het recht op privacy, demonstratie en een eerlijk proces wanneer men aangeklaagd wordt. Een andere voorbeeld dat de rechtsstaat dient is het recht om niet tegen zijn wil te worden afgehouden van de rechter die de wet hem toekent (artikel 17 Grondwet, het Jus de non evocando-beginsel).In veel landen zijn bepaalde burgerrechten als grondrechten verankerd in de grondwet, zoals het actief en passief stemrecht en bescherming tegen discriminatie. Wereldwijd bestaan er vele burgerrechtenbewegingen die vaak door middel van politieke actie en ook langs gerechtelijke weg proberen die rechten aan te passen of uit te breiden.Het concept van de burgerrechten werd in de 18e eeuw tijdens de Verlichting ontwikkeld door Europese filosofen, onder wie Locke in Engeland, Rousseau, Voltaire, d'Holbach en Diderot in Frankrijk en Beccaria in Italië. De eerste staatsrechtelijke erkenning kregen de burgerrechten tijdens de Franse Revolutie, hoewel ook eerder en elders in Europa daartoe aanzetten waren gegeven, onder meer in Engeland middels de Magna Charta.Burgerrechten kunnen vaak geïnterpreteerd worden als bescherming tegen oneerlijke behandeling gebaseerd op huidskleur, geloof of geslacht, omdat ze normaal gesproken voor alle lagen van de bevolking gelden. Beruchte gevallen van ontzegging van burgerrechten waren in nazi-Duitsland (Derde Rijk) de Rassenwetten van Neurenberg en in Zuid-Afrika de Apartheid. Maar ook in democratische landen kunnen deze worden afgenomen als strafmaatregel. In België kunnen burgerrechten worden afgenomen o.a. bij veroordeling wegens racisme.Vooral in de Verenigde Staten zijn burgerrechten in de 20e eeuw veel in opspraak gekomen doordat ze vaker voor blanken dan voor zwarten (Afro-Amerikanen) golden, totdat in 1964 de Civil Rights Act werd getekend die de deelstaten verplichtte hun burgerrechten voor al hun inwoners te laten gelden. Een groot aantal andere landen heeft vergelijkbare wetgeving.In de Verenigde Staten wordt met de burgerrechtenbeweging dan ook veelal gedoeld op met name de afschaffing van de slavernij in de 19de eeuw, en vervolgens in de 20ste eeuw de strijd voor de opheffing van de beperkingen van het kiesrecht en voor de afschaffing van de segregatie, eveneens problemen waardoor vooral Afro-Amerikanen waren getroffen.In de staat Israël staat onder de autochtone christelijke en islamitische minderheid met een Israëlisch paspoort de gelijkheid van de burgerrechten in het land ter discussie, als zij verondersteld worden zich loyaal te moeten verklaren met het joodse karakter van deze staat. De oud-patriarch van Jeruzalem dr. Michel Sabbah en de Anglicaanse theoloog Naim Ateek hebben hier regelmatig uiting aan gegeven.In Europa hebben de zevenenveertig lidstaten van de Raad van Europa het Europees Verdrag voor de Rechten van de Mens ondertekend, dat als supranationale wetgeving functioneert. Hierdoor bestaat de mogelijkheid voor de burger als diens nationale rechtsmiddelen in eigen land zijn uitgeput (dat wil zeggen dat hij tot in hoogste instantie zijn zaak heeft bepleit, in Nederland bij de Hoge Raad of de Raad van State) een beroep te doen op het Europees Hof te Straatsburg indien hij meent dat jegens hem een bepaling uit dat verdrag zou zijn geschonden.
  • 公民権(こうみんけん)とは、公民としての権利のこと。公民としての権利とは、公職に関する選挙権・被選挙権を通じて政治に参加する地位・資格、公務員として任用される権利(公務就任権)などの総称で、参政権、市民権とほぼ同じ意味である。
  • Sivil haklar, her ülkede yaşayan insanların yasalara dayanarak sahip olduğu haklar. Genellikle vatandaş olanlara tanınan siyasi haklardan daha kapsamlı olan sivil haklar, doğal hakların aksine hem felsefik, hem de yasal temellere dayanır.Sivil haklar arasında yaşama hakkı, ifade ve düşünce özgürlüğü, mülkiyet sahibi olma, sözleşmelere dahil olma, yasal davalar açma, eğitim ve iş imkânlarına sahip olma, seyahat etme, kamu hizmetlerinden faydalanma ve demokratik siyasi sisteme katılma gibi haklar yer alır.
  • Prawa obywatelskie – konstytucyjnie zagwarantowane prawa obywatela danego państwa, których celem jest ochrona jego interesów. W odróżnieniu od praw człowieka, prawa obywatelskie są prawami o charakterze publicznym, pozostają bowiem w relacji między państwem, a obywatelem. Najważniejsze z nich to prawo do pracy, prawo do nauki i prawo wyborcze. Wyróżnia się także prawo polityczne i prawo ekonomiczne.W polskiej konstytucji prawa obywatelskie zapisane są w rozdziale II.
  • Civil and political rights are a class of rights that protect individuals' freedom from infringement by governments and private organizations, and ensure one's ability to participate in the civil and political life of the state without discrimination or repression.Civil rights include the ensuring of peoples' physical and mental integrity, life and safety; protection from discrimination on grounds such as race, gender, national origin, colour, sexual orientation, ethnicity, religion, or disability; and individual rights such as privacy, the freedoms of thought and conscience, speech and expression, religion, the press, assembly and movement.Political rights include natural justice (procedural fairness) in law, such as the rights of the accused, including the right to a fair trial; due process; the right to seek redress or a legal remedy; and rights of participation in civil society and politics such as freedom of association, the right to assemble, the right to petition, the right of self-defense, and the right to vote.Civil and political rights form the original and main part of international human rights. They comprise the first portion of the 1948 Universal Declaration of Human Rights (with economic, social and cultural rights comprising the second portion). The theory of three generations of human rights considers this group of rights to be "first-generation rights", and the theory of negative and positive rights considers them to be generally negative rights.The phrase "civil rights" is a translation of Latin ius civis (rights of a citizen). Roman citizens could be either free (libertas) or servile (servitus), but they all had rights in law. After the Edict of the Milan in 313, these rights included the freedom of religion. Roman legal doctrine was lost during the Middle Ages, but claims of universal rights could still be made based on religious doctrine. According to the leaders of Kett's Rebellion (1549), "all bond men may be made free, for God made all free with his precious blood-shedding."In the 17th century, English common law judge Sir Edward Coke revived the idea of rights based on citizenship by arguing that Englishmen had historically enjoyed such rights. The English Bill of Rights was adopted in 1689. The Virginia Declaration of Rights, by George Mason and James Madison, was adopted in 1776. The Virginia declaration is the direct ancestor and model for the U.S. Bill of Rights (1789).In early 19th century Britain, the phrase "civil rights" most commonly referred to the problem of legal discrimination against Catholics. In the House of Commons support for the British civil rights movement was divided, many more largely known politicians supported the discrimination towards Catholics. Independent MPs (such as Lewis Eves and Matthew Mountford) applied pressure on the larger parties to pass the civil rights act of the 1920s.In the 1860s, Americans adapted this usage to newly freed blacks. Congress enacted civil rights acts in 1866, 1871, 1875, 1957, 1960, 1964, 1968, and 1991.
  • Derechos civiles y políticos, o derechos cívicos, son los derechos que protegen las libertades individuales de su conculcación injustificada (represión) por parte del poder (sea el de los gobiernos o el de cualquier otro agente político público o privado), y garantizan la capacidad del ciudadano para participar en la vida civil y política del Estado en condiciones de igualdad, y sin discriminación.Derechos civiles son los reconocidos a todos los ciudadanos por la ley; y en ello se distinguen de los derechos humanos y de los derechos naturales. Los derechos civiles son concedidos dentro de los límites territoriales de un Estado, mientras que los derechos naturales o los derechos humanos se tienen, o bien por el mero hecho de nacer, según la teoría iusnaturalista, o bien por la mera constitución de la sociedad, según la teoría contractualista (el iuspositivismo, que separa moral y derecho, no se plantea la existencia de derechos naturales). John Locke sostuvo que los derechos naturales a la vida, la libertad y la propiedad debían ser convertidos en derechos civiles y protegerse por el Estado soberano como aspecto del contrato social (derechos constitucionales).Los derechos políticos constituyen la primera porción de la Declaración Universal de Derechos Humanos de 1948 (así como los derechos económicos, sociales y culturales comprenden la segunda parte). La teoría de las tres generaciones de derechos humanos considera a este grupo de derechos como los "derechos de primera generación", y la teoría de los derechos negativos y positivos (libertad negativa y positiva) los designa como derechos negativos. No obstante, en cuanto los derechos sociales o positivos se justifican en la reparación de deficiencias que obstaculizan gravemente el ejercicio de la plena condición de ciudadano, son también "civiles", al tener su correspondiente definición precisa en la contrapartida de una obligación establecida por parte de los poderes públicos.El Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos de 1966 incluye el "derecho de libre determinación" de "todos los pueblos". Los llamados "derechos colectivos", por oposición a los "derechos individuales", están entre los "derechos de tercera generación" según la teoría de las tres generaciones de derechos.==Derechos incluidos== 1 Los derechos civiles incluyen la garantía de la integridad física (derecho a la vida) y moral (derecho al honor) y de la seguridad de las personas, los domicilios y las comunicaciones; la protección contra la discriminación originada en cualquier condición personal o social (edad, condición sexual -lo que recientemente se designa con el término "género"-, discapacidad física o mental, marginación económica o social, creencias religiosas o de otro tipo, condición étnica -designada como "raza" o de cualquier otra forma-) y los derechos individuales, entre los que están la propiedad y una numerosa lista de derechos y libertades: libertad de pensamiento, expresión, prensa e imprenta, libertad de culto, libertad de circulación y residencia; junto con los derechos de participación en la vida civil y política, como el derecho de sufragio, el derecho de petición, el derecho de reunión y manifestación, el derecho de asociación, etc. Los derechos políticos incluyen la justicia natural o equidad procesal, expresada en los derechos de las partes y de los reos o acusados y en el derecho a un juicio justo con garantías procesales, incluidas las garantías contra una detención ilegal, el derecho a conocer la acusación y al acusador, el derecho a rebatir las acusaciones, el derecho a asistencia, representación y defensa jurídica, a no declarar, la ausencia de tortura, el habeas corpus, la presunción de inocencia, la irretroactividad de las leyes sancionadoras, la proporcionalidad de las penas, el derecho al recurso procesal, a obtener una reparación, etc.
  • Direitos civis são as proteções e privilégios de poder pessoal dados a todos os cidadãos por lei. Direitos civis são distintos de "direitos humanos" ou "direitos naturais", também chamados "direitos divinos". Direitos civis são direitos que são estabelecidos pelas nações limitados aos seus limites territoriais, enquanto direitos naturais ou humanos são direitos que muitos acadêmicos dizem que os indivíduos têm por natureza ao nascer. Por exemplo, o filósofo John Locke (1632–1704) argumentou que os direitos naturais da vida, liberdade e propriedade deveriam ser convertidos em direitos civis e protegidos pelo estado soberano como um aspecto do contrato social. Outros argumentaram que as pessoas adquirem direitos como um presente inalienável da divindidade ou em um tempo de natureza antes que os governos se formaram.Leis garantindo direitos civis podem ser escritas, derivadas do costume ou implicadas. Nos Estados Unidos e na maioria dos países continentais europeus, as leis de direitos civis em sua maior parte são escritas. Exemplos de direitos civis e liberdades incluem o direito de ser ressarcido em caso de danos por terceiros, o direito à privacidade, o direito ao protesto pacífico, o direito à investigação e julgamento justos em caso de suspeição de crime e direitos constitucionais mais generalistas, como o direito ao voto, o direito à liberdade pessoal, o direito à liberdade de ir e vir, o direito à proteção igualitária e, ainda, o habeas corpus, o direito de permanecer em silêncio (ie. não responder a questionamento), e o direito a um advogado; estes últimos três são designados (na constituição Norte-Americana) para garantir que aqueles acusados de algum crime estão assegurados de seus direitos.Ao passo que as civilizações emergiram e formalizaram através de constituições escritas, alguns dos direitos civis mais importantes foram passados aos cidadãos. Quando esses direitos se descobriram mais tarde inadequados, movimentos de direitos civis surgiram como veículo de exigência de proteção igualitária para todos os cidadãos e defesa de novas leis para restringir o efeito de discriminações presentes.== Referências ==
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 840692 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3565 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 45 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109810255 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2014 (xsd:integer)
prop-fr:consultéLe
  • 2014-05-10 (xsd:date)
prop-fr:lireEnLigne
  • http://www.toupie.org
prop-fr:nom
  • Tourev
  • Équipe
prop-fr:prénom
  • Pierre
prop-fr:sousTitre
  • Droits civiques
prop-fr:titre
  • Toupictionnaire: le dictionnaire de politique
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • La Toupie.org
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Die Bürgerrechte sind die Rechte, die sich auf das Verhältnis zwischen Bürger und Staat beziehen. In der Europäischen Union sind diese als kleiner Teil der Charta der Grundrechte der Europäischen Union in den Artikel 39–46 definiert: Wahlrecht auf EU- und kommunaler Ebene, Recht auf eine gute Verwaltung, Recht auf Zugang zu Dokumentationen, Bürgerbeauftragte, Petitionsrecht, Freizügigkeit und diplomatischer Schutz.
  • I diritti civili sono l'insieme delle libertà e delle prerogative garantite alle persone fisiche.Non riguardano solo il singolo individuo, ma possono estendersi alle organizzazioni di cui il cittadino fa parte (per esempio, le associazioni, anche politiche). Possono configurarsi quindi come tutele basilari della persona, garantite, oggi, in primo luogo dalla Costituzione e disciplinate dalla legge.
  • Občanská práva nebo též občanské svobody jsou ta základní práva a svobody, která příslušejí občanům daného státu či jiné občanské korporace. Tím se odlišují od lidských práv, která demokratické státy zaručují všem lidem, tedy i cizincům. Příkladem občanského práva, které (zpravidla) cizincům nepřísluší, ani když jsou obyvateli daného státu, je volební právo, které je jedním ze základních politických práv.
  • 시민권(市民權)은 시민으로서의 권리를 말한다. 시민으로서의 권리와 공직에 대한 선거권, 피선거권을 통해 정치에 참여하는 지위, 자격, 공무원으로 임용되는 권리 등의 총칭으로, 시민적 자유권에 해당한다. 참정권, 공민권과 거의 같은 의미로 쓰인다. 하지만 공민권(公民權)은 국가적 권리인 공권, 정치적인 권리 즉 참정권을 행하는 적극적인 측면을 가지고 있다.
  • 公民権(こうみんけん)とは、公民としての権利のこと。公民としての権利とは、公職に関する選挙権・被選挙権を通じて政治に参加する地位・資格、公務員として任用される権利(公務就任権)などの総称で、参政権、市民権とほぼ同じ意味である。
  • Prawa obywatelskie – konstytucyjnie zagwarantowane prawa obywatela danego państwa, których celem jest ochrona jego interesów. W odróżnieniu od praw człowieka, prawa obywatelskie są prawami o charakterze publicznym, pozostają bowiem w relacji między państwem, a obywatelem. Najważniejsze z nich to prawo do pracy, prawo do nauki i prawo wyborcze. Wyróżnia się także prawo polityczne i prawo ekonomiczne.W polskiej konstytucji prawa obywatelskie zapisane są w rozdziale II.
  • Граждански права са правата, гарантирани на гражданите от държавата. Докато човешките права са естествено присъщи на хората, то гражданските права са отдадени от държавата на нейните граждани и са гарантирани от законите.Гражданските права се отличават от гражданските свободи в две насоки. Първата е, че те се отнасят по-скоро към груповите права – като етнически, полови, расови или религиозни, а не към индивидуалните права.
  • Гражданские и политические права - один из двух общих видов всемирно признанных прав человека. Они обеспечивают защиту от государства (например, право на справедливый процесс, презумпцию невиновности, свободу слова) и требуют, чтобы государство предоставляло определенные юридические и политические возможности (например, право голоса, право на справедливый суд присяжных).
  • Sivil haklar, her ülkede yaşayan insanların yasalara dayanarak sahip olduğu haklar.
  • Derechos civiles y políticos, o derechos cívicos, son los derechos que protegen las libertades individuales de su conculcación injustificada (represión) por parte del poder (sea el de los gobiernos o el de cualquier otro agente político público o privado), y garantizan la capacidad del ciudadano para participar en la vida civil y política del Estado en condiciones de igualdad, y sin discriminación.Derechos civiles son los reconocidos a todos los ciudadanos por la ley; y en ello se distinguen de los derechos humanos y de los derechos naturales.
  • Els drets civils, segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels drets humans o els drets naturals en què aquests són drets que les persones tenen, mentre que els drets humans o naturals són drets que molts intel·lectuals creuen que les persones haurien de tenir.
  • Burgerrechten zijn rechten die door nationale en internationale overheden (zoals de Verenigde Naties) gegarandeerd behoren te worden, en die de burgers van een bepaald land of gebied zekere garanties verschaffen. Voorbeelden zijn het recht op privacy, demonstratie en een eerlijk proces wanneer men aangeklaagd wordt.
  • Direitos civis são as proteções e privilégios de poder pessoal dados a todos os cidadãos por lei. Direitos civis são distintos de "direitos humanos" ou "direitos naturais", também chamados "direitos divinos". Direitos civis são direitos que são estabelecidos pelas nações limitados aos seus limites territoriais, enquanto direitos naturais ou humanos são direitos que muitos acadêmicos dizem que os indivíduos têm por natureza ao nascer.
  • Civil and political rights are a class of rights that protect individuals' freedom from infringement by governments and private organizations, and ensure one's ability to participate in the civil and political life of the state without discrimination or repression.Civil rights include the ensuring of peoples' physical and mental integrity, life and safety; protection from discrimination on grounds such as race, gender, national origin, colour, sexual orientation, ethnicity, religion, or disability; and individual rights such as privacy, the freedoms of thought and conscience, speech and expression, religion, the press, assembly and movement.Political rights include natural justice (procedural fairness) in law, such as the rights of the accused, including the right to a fair trial; due process; the right to seek redress or a legal remedy; and rights of participation in civil society and politics such as freedom of association, the right to assemble, the right to petition, the right of self-defense, and the right to vote.Civil and political rights form the original and main part of international human rights.
rdfs:label
  • Droits civiques
  • Burgerrechten
  • Bürgerrecht
  • Civil and political rights
  • Derechos civiles y políticos
  • Direitos civis
  • Diritti civili
  • Drets civils
  • Občanská práva
  • Prawa obywatelskie
  • Sivil haklar
  • Гражданские и политические права
  • Граждански права
  • 公民権
  • 시민권
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:activity of
is dbpedia-owl:ideology of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:branche of
is prop-fr:idéologie of
is foaf:primaryTopic of