Une consonne sibilante, en phonétique, est un type de consonne fricative ou affriquée dont le mode d'articulation consiste à diriger un flux d'air avec la langue vers le bord des dents tenues fermées, produisant un bruit caractéristique de sifflement. Toutes les sibilantes sont des consonnes coronales, articulées avec la pointe ou la partie antérieure de la langue.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une consonne sibilante, en phonétique, est un type de consonne fricative ou affriquée dont le mode d'articulation consiste à diriger un flux d'air avec la langue vers le bord des dents tenues fermées, produisant un bruit caractéristique de sifflement. Toutes les sibilantes sont des consonnes coronales, articulées avec la pointe ou la partie antérieure de la langue. Elles présentent en revanche de nombreuses variations dans la forme de la langue et le point d'articulation, tant au niveau du point constricteur de la langue elle-même que du lieu d'articulation qu'elle vise à l'avant de la bouche.Le français comporte quatre sibilantes réparties en deux ordres : Les sifflantes, qui sont des consonnes alvéolaires : [s] (comme dans sol) et [z] (comme dans zoo). L'arrière de la langue forme un sillon étroit (phénomène de sulcalisation) qui guide le flux d'air en produisant un sifflement aigu et intense. Les chuintantes, dont le point d'articulation est un peu plus en arrière (consonnes post-alvéolaires) : [ʃ] comme dans chat et [ʒ] comme dans jeu. La langue prend une forme plus aplatie, le sifflement est plus grave et moins intense.L'emploi d'un tel contraste articulatoire entre sifflantes et chuintantes est très courant dans les langues du monde. De façon générale, l'intensité acoustique des sibilantes rend distinctement audibles de très petites variations dans la forme et la position de la langue, de sorte que certaines langues peuvent faire usage d'un grand nombre de sibilantes d'articulations proches tout en restant de perceptions distinctes.
  • Sykavky (sibilanty) jsou skupina třených souhlásek (frikativ), při jejichž výslovnosti vznikají výrazné turbulence vzduchu, které se při poslechu projevují intenzivním šumem. Tento šum vzniká v úžině mezi jazykem a dásňovým obloukem.Jedná se tedy o skupiny předodásňových (prealveolárních; např. české s, z) a zadodásňových (postalveolárních; např. české š, ž) souhlásek.Kromě toho existují polosykavky (asibilanty), které začínají přerušením proudu vzduchu a slabou explozí, která plynule přechází v třecí šum (tzv. afrikáty), v češtině se jedná o předodásňové c, dz a zadodásňové č, dž.České s, z, c a dz se tradičně označují jako ostré a š, ž, č a dž jako tupé sykavky a polosykavky. V polštině se navíc rozlišují dvě řady zadodásňových sykavek – měkké ś, ź, ć a dź, vyslovované se hřbetem jazyka posunutým k tvrdému patru (palatalizované), a tvrdé sz, ż, cz, a dż, vyslovované se špičkou jazyka obrácenou k tvrdému patru (retroflexní).
  • Una sibilant és un tipus de consonant fricativa o africada que concentra l'energia acústica en les bandes altes de freqüència i per tant són percebudes amb una intensitat alta. S'articulen de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca. Algunes llengües africanes distingeixen entre sibilants xiulades i ordinàries
  • Sibilan atau konsonan desis adalah cara artikulasi konsonan frikatif (desah) dan afrikat (gesek), dibuat dengan mengarahkan aliran udara dengan lidah menuju tepi pangkal gigi, yang diadakan berdekatan. Contoh suara sibilan adalah konsonan pada awal kata saya, zirah, syair, cakap, jahil; konsonan kedua dalam kata visi; konsonan pada kata susu. Simbol dalam Alfabet Fonetik Internasional yang digunakan untuk menunjukkan suara desis antara lain: [s] [z] [ʃ] [tʃ] [dʒ] [ʒ]. (suara [tʃ] dan [dʒ], seperti dalam cakap dan jahil, adalah bunyi afrikat, karena gesekan antara bunyi plosif dan sibilan). Sibilan memiliki suara khas yang intens, yang biasanya digunakan secara non-linguistik untuk menarik perhatian seseorang (misalnya seseorang menggunakan "sssst!" atau menenangkan seseorang dengan menggunakan "shhhh!").
  • Een sibilant is een vorm van een fricatief of een affricaat die wordt gevormd door een luchtstroom door een vernauwing van het spraakkanaal naar de scherpe hoek van de tanden te blazen. De sibilante versie van de fricatief wordt ook wel de sisklank genoemd.Sibilante klanken zijn luider dan hun niet-sibilante tegenhangers. Vaak hebben ze een hogere frequentie.
  • Sibilância é um modo de articulação de consoantes fricativas e africadas, produzida ao projetar um jato de ar com a língua em direção a um canal estreito entre os dentes, que ficam semiaberto; uma consoante que tem sibilância pode ser chamada de sibilante. Exemplos de sibilantes na língua portuguesa são os sons no início das palavras soar, zoar, chá, já e tchau. Os símbolos do Alfabeto Fonético Internacional usados para representar os sons destas sibilantes são, respectivamente, [s] [z] [ʃ] [ʒ] [tʃ]. Enquanto a consoante [tʃ] é africada, as outras são fricativas. Sibilantes têm como característica um som intenso, o que explica o seu uso não-linguístico ao chamar a atenção de alguém (ex: chamar alguém usando "sssst!" ou pedir silêncio usando "shhhh!").Nas sibilantes alveolares (também conhecidas como assobiadas), como [s] e [z], a parte posterior da língua forma um canal estreito afim de focar o jato de ar mais intensamente, resultando numa tonicidade alta. Já nas sibilantes pós-alveolares (ou chiadas, também chamadas chibilantes), como [ʃ] e [ʒ] em português, a língua fica chata, deixando-as com uma tonicidade mais baixa.As sibilantes também podem ser chamadas "estridentes", embora tecnicamente não seja um sinônimo. O termo sibilante se refere ao ponto de vista articulatório e aerodinâmico, ou seja, o ar passando pelo obstáculo criado pelos dentes, enquanto o termo "estridente" se refere à qualidade perceptiva do som, e se determina em amplitude e frequência, com total independência do modo articulatório. Fricativas e africadas não-sibilantes produzem as características do seu som diretamente com a língua ou lábios, por exemplo, e o lugar de contato com a boca, sem um envolvimento secundário com os dentes.A intensidade característica das sibilantes significa que mesmo as menores variações no formato da língua ao produzi-las são perceptíveis, o que explica porque há um grande número de sibilantes que contrastam em muitas línguas.
  • Сибилянты — согласные звуки, при произношении которых поток воздуха стремительно проходит между зубами. Примерами слов, начинающихся с сибилянтов, являются: «сок», «зверь», «щит», «час». В МФА для обозначения сибилянтов используются знаки [s] [z] [ʃ] [tʃ] [dʒ] [ʒ]. Звуки [tʃ] [dʒ] — аффрикаты.Сибилянты — напряжённые звуки, они используются для привлечения внимания: «т-с-с», «ш-ш-ш».Сибилянты легко различать даже при малой разнице в напряжённости, форме и положении языка, поэтому во многих языках мира разные сибилянты противопоставлены друг другу.
  • Der Begriff Zischlaut oder Sibilant bezeichnet in der Phonetik einen Laut, der mit einem hörbaren Pfeifen oder Zischen einhergeht. Ein solcher Laut gehört in der Regel zu den Frikativen.
  • 歯擦音(しさつおん、英語:Sibilant)とは、調音において歯・歯茎を使用する摩擦音を表す概念。
  • Sibilance is a manner of articulation of fricative and affricate consonants, made by directing a stream of air with the tongue towards the sharp edge of the teeth, which are held close together; a consonant that uses sibilance may be called a sibilant. Examples of sibilants are the consonants at the beginning of the English words sip, zip, ship, chip, and Jeep, and the second consonant in vision. The symbols in the International Phonetic Alphabet used to denote the sibilant sounds in these words are, respectively, [s] [z] [ʃ] [tʃ] [dʒ] [ʒ]. (The sounds [tʃ] [dʒ], as in chip and Jeep, are affricates; the rest are fricatives.) Sibilants have a characteristically intense sound, which accounts for their non-linguistic use in getting one's attention (e.g. calling someone using "psst!" or quieting someone using "shhhh!").In the alveolar hissing sibilants [s] and [z], the back of the tongue forms a narrow channel (is grooved) to focus the stream of air more intensely, resulting in a high pitch. With the hushing sibilants (occasionally termed shibilants), such as English [ʃ], [tʃ], [ʒ], and [dʒ], the tongue is flatter, and the resulting pitch lower.[citation needed]Because all sibilants are also stridents, the terms are sometimes used interchangeably. However, the terms do not mean the same thing. The English stridents are /f, v, s, z, ʃ, ʒ, tʃ, dʒ/. The English sibilants are a more high pitched subset of the stridents. The English sibilants are /s, z, ʃ, ʒ, tʃ, dʒ/. /f/ and /v/ are stridents, but not sibilants, because they are lower in pitch."Stridency" refers to the perceptual intensity of the sound of a sibilant consonant, or obstacle fricatives/affricates, which refers to the critical role of the teeth in producing the sound as an obstacle to the airstream. Non-sibilant fricatives and affricates produce their characteristic sound directly with the tongue or lips etc. and the place of contact in the mouth, without secondary involvement of the teeth.The characteristic intensity of sibilants means that small variations in tongue shape and position are perceivable, with the result that there are a large number of sibilant types that contrast in various languages.
  • 치찰음(齒擦音, sibilant)은 닿소리를 발음할 때 공기가 좁은 틈을 이빨 쪽으로 통과되면서 발생하는 마찰을 이용해서 내는 소리이다. 굳이 풀어서 설명하자면 치측 마찰음이 된다. [s̪] - 무성 치 마찰음 [z̪] - 유성 치 마찰음 [s] - 무성 치조 마찰음 [z] - 유성 치조 마찰음 [ʃ] - 무성 치조후 마찰음 [ʒ] - 유성 치조후 마찰음 [ɕ] - 무성 치조구개 마찰음 [ʑ] - 유성 치조구개 마찰음 [ʂ] - 무성 권설 마찰음 [ʐ] - 유성 권설 마찰음
  • Una consonante sibilante es un tipo de consonante fricativa que se articula proyectando un chorro de aire a lo largo de un estrecho canal formado por la lengua en la cavidad bucal, que desemboca en un obstáculo, como los dientes. También se llama fricativa de obstáculo.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 7725307 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 26290 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 142 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109137060 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1973 (xsd:integer)
  • 1978 (xsd:integer)
  • 1980 (xsd:integer)
  • 1991 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Peter Ladefoged
  • Ian Maddieson
prop-fr:doi
  • 10.230700 (xsd:double)
prop-fr:isbn
  • 0 (xsd:integer)
prop-fr:journal
  • Hispania
  • Journal of California Anthropology, Papers in Linguistics
prop-fr:jstor
  • 339038 (xsd:integer)
  • 340806 (xsd:integer)
prop-fr:langue
  • en
prop-fr:lieu
  • Londres
  • Oxford
prop-fr:nom
  • Bright
  • Obaid
  • Dalbor
  • Hualde
prop-fr:numéro
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 5 (xsd:integer)
  • 39 (xsd:integer)
  • 60 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • John B.
  • William
  • José Ignacio
  • Antonio H.
prop-fr:titre
  • Basque phonology
  • Sibilants and naturalness in aboriginal California
  • The Sounds of the World's Languages
  • The Vagaries of the Spanish 'S'
  • Observations on Present-Day Seseo and Ceceo in Southern Spain
prop-fr:volume
  • 1 (xsd:integer)
  • 56 (xsd:integer)
  • 63 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Blackwell
  • Routledge
  • American Association of Teachers of Spanish and Portuguese
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Une consonne sibilante, en phonétique, est un type de consonne fricative ou affriquée dont le mode d'articulation consiste à diriger un flux d'air avec la langue vers le bord des dents tenues fermées, produisant un bruit caractéristique de sifflement. Toutes les sibilantes sont des consonnes coronales, articulées avec la pointe ou la partie antérieure de la langue.
  • Una sibilant és un tipus de consonant fricativa o africada que concentra l'energia acústica en les bandes altes de freqüència i per tant són percebudes amb una intensitat alta. S'articulen de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca. Algunes llengües africanes distingeixen entre sibilants xiulades i ordinàries
  • Een sibilant is een vorm van een fricatief of een affricaat die wordt gevormd door een luchtstroom door een vernauwing van het spraakkanaal naar de scherpe hoek van de tanden te blazen. De sibilante versie van de fricatief wordt ook wel de sisklank genoemd.Sibilante klanken zijn luider dan hun niet-sibilante tegenhangers. Vaak hebben ze een hogere frequentie.
  • Der Begriff Zischlaut oder Sibilant bezeichnet in der Phonetik einen Laut, der mit einem hörbaren Pfeifen oder Zischen einhergeht. Ein solcher Laut gehört in der Regel zu den Frikativen.
  • 歯擦音(しさつおん、英語:Sibilant)とは、調音において歯・歯茎を使用する摩擦音を表す概念。
  • 치찰음(齒擦音, sibilant)은 닿소리를 발음할 때 공기가 좁은 틈을 이빨 쪽으로 통과되면서 발생하는 마찰을 이용해서 내는 소리이다. 굳이 풀어서 설명하자면 치측 마찰음이 된다. [s̪] - 무성 치 마찰음 [z̪] - 유성 치 마찰음 [s] - 무성 치조 마찰음 [z] - 유성 치조 마찰음 [ʃ] - 무성 치조후 마찰음 [ʒ] - 유성 치조후 마찰음 [ɕ] - 무성 치조구개 마찰음 [ʑ] - 유성 치조구개 마찰음 [ʂ] - 무성 권설 마찰음 [ʐ] - 유성 권설 마찰음
  • Una consonante sibilante es un tipo de consonante fricativa que se articula proyectando un chorro de aire a lo largo de un estrecho canal formado por la lengua en la cavidad bucal, que desemboca en un obstáculo, como los dientes. También se llama fricativa de obstáculo.
  • Sibilan atau konsonan desis adalah cara artikulasi konsonan frikatif (desah) dan afrikat (gesek), dibuat dengan mengarahkan aliran udara dengan lidah menuju tepi pangkal gigi, yang diadakan berdekatan. Contoh suara sibilan adalah konsonan pada awal kata saya, zirah, syair, cakap, jahil; konsonan kedua dalam kata visi; konsonan pada kata susu. Simbol dalam Alfabet Fonetik Internasional yang digunakan untuk menunjukkan suara desis antara lain: [s] [z] [ʃ] [tʃ] [dʒ] [ʒ].
  • Sibilância é um modo de articulação de consoantes fricativas e africadas, produzida ao projetar um jato de ar com a língua em direção a um canal estreito entre os dentes, que ficam semiaberto; uma consoante que tem sibilância pode ser chamada de sibilante. Exemplos de sibilantes na língua portuguesa são os sons no início das palavras soar, zoar, chá, já e tchau.
  • Sibilance is a manner of articulation of fricative and affricate consonants, made by directing a stream of air with the tongue towards the sharp edge of the teeth, which are held close together; a consonant that uses sibilance may be called a sibilant. Examples of sibilants are the consonants at the beginning of the English words sip, zip, ship, chip, and Jeep, and the second consonant in vision.
  • Сибилянты — согласные звуки, при произношении которых поток воздуха стремительно проходит между зубами. Примерами слов, начинающихся с сибилянтов, являются: «сок», «зверь», «щит», «час». В МФА для обозначения сибилянтов используются знаки [s] [z] [ʃ] [tʃ] [dʒ] [ʒ].
  • Sykavky (sibilanty) jsou skupina třených souhlásek (frikativ), při jejichž výslovnosti vznikají výrazné turbulence vzduchu, které se při poslechu projevují intenzivním šumem. Tento šum vzniká v úžině mezi jazykem a dásňovým obloukem.Jedná se tedy o skupiny předodásňových (prealveolárních; např. české s, z) a zadodásňových (postalveolárních; např.
rdfs:label
  • Consonne sibilante
  • Consonante sibilante
  • Konsonan sibilan
  • Sibilant
  • Sibilant
  • Sibilant
  • Sibilante
  • Sykavka
  • Zischlaut
  • Сибилянты
  • 歯擦音
  • 치찰음
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of