Un bourg est une agglomération rurale moins importante que la ville, où se tient ordinairement le marché des villages environnants et qui tient lieu de centre administratif local (un droit de fortification existait à l'époque médiévale) ce qui le distingue de la simple bourgade. On parle généralement de bourg pour désigner une localité de taille intermédiaire entre le village et la ville, sans faubourg ni banlieue.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un bourg est une agglomération rurale moins importante que la ville, où se tient ordinairement le marché des villages environnants et qui tient lieu de centre administratif local (un droit de fortification existait à l'époque médiévale) ce qui le distingue de la simple bourgade. On parle généralement de bourg pour désigner une localité de taille intermédiaire entre le village et la ville, sans faubourg ni banlieue. Sur le plan administratif, le bourg peut être le chef-lieu d'une commune dont peuvent dépendre des villages et hameaux. Cependant, la fonction et l'importance symbolique, économique ou politique du bourg ont pu évoluer au cours des siècles et le terme même a changé de sens.
  • 마을은 사람들이 모여사는 곳으로, 말 또는 마실 그리고 타운(Town)이라고도 한다. 촌락이나 부락 등이 마을을 대신하여 사용되기도 한다. 말은 지명에 사용되고 있는데, 아랫말, 윗말에 포함되어 있다. 또한 '마실가다'의 본 뜻은 마을에 가다로 집에서 멀지 않은 사람들이 더 많이 모여있는 이웃에 가다라는 의미로 추정된다. 또한 모라도 마을과 같은 어원 가지고 있다. 자연적으로 발생한 마을은 씨족 단위의 공동체로 분가한 가족이 근처에 살면서 이루어지게 된다.
  • Kotamadya merupakan sebuah kota menengah (madya dalam bahasa Jawa). Istilah ini digunakan untuk membedakan antara kota besar (bahasa Inggris: city) dan kota kecil/menengah (bahasa Inggris: town)Dalam konteks Indonesia, istilah ini merujuk pada istilah lama untuk Kota. Sejak diberlakukannya Undang-undang Nomor 22 Tahun 1999 tentang Pemerintahan Daerah, sebutan kotamadya secara resmi diganti dengan Kota.
  • Beste esanahi batzuen berri izateko, ikus: Herri (argipena)Herria hiri txikia da, auzoak baino garrantzi handiagoa duen etxe edo bizilekuen multzoa. Tamainari begiratuz herri bat zer den zehazten duen definizioa asko aldatzen da munduko toki batetik bestera. Hartara, Nafarroa Garaiko herri asko Bizkaiko auzo asko baino askoz txikiagoak dira: adibidez, Bizkaiko Abanto auzoak 5.538 bizilagun ditu (2007. urtean); eta Nafarroako Abaigar herriak, berriz, 102 (2009. urtean).
  • Een town is een woord, dat in de Verenigde Staten, het Verenigd Koninkrijk en andere Engelstalige landen wordt gebruikt als aanduiding voor een woonplaats, die kleiner is dan een city, maar groter dan een village of dorp. Een town varieert in het algemeen tussen een paar honderd tot enkele duizenden inwoners, maar wordt in informele zin soms ook gebruikt voor grote metropolen. In de Verenigde Staten, behalve New England, wordt er een township of gemeente mee aangeduid. Het begrip stamt uit de middeleeuwen en is afgeleid van het Germaanse tūn, een ommuurde of omheinde plek, verwant met het Nederlandse tuin. In het Nederlands is er geen letterlijke vertaling voor town, alleen voor buurtschap, gehucht, dorp en stad.
  • In lingua inglese il termine town indica, genericamente, un insediamento umano più grande di un villaggio ma più piccolo di una città. La classificazione varia notevolmente nelle amministrazioni dei vari paesi in cui vige come lingua ufficiale l'inglese.
  • El término villa tiene básicamente una sola acepción, si bien con alguna variante producto de matices históricos. En efecto, una villa es un núcleo de población de una cierta entidad, se trata de una población que ha recibido a lo largo de la historia ciertos reconocimientos explícitos, como determinados privilegios (por ejemplo, el de celebrar ferias o mercados) de la autoridad reconocida, pero que, por razones diversas, tampoco le ha sido concedida la categoría superior, la de ciudad. En algunos casos existen documentos antiguos, sobre todo medievales y de la Edad Moderna, que la categorizan como villa; en otros casos es el mismo uso, derivado de la costumbre popular, que lo ha denominada siempre como villa por su importancia dentro de su entorno.Las características propias de cada villa han hecho que se las denominara a veces con adjetivos que complementaban esta categoría: villa cerrada si el núcleo de población se cerraba con una muralla a menudo formada por las mismas casas, con portales de acceso; villa franca si había sido una concesión real en zona de repoblación con una serie de privilegios, sobre todo comerciales. Prácticamente todas son de origen medieval. Típicamente, constituían una agrupación de población que contrastaba con la población rural, donde la población era dispersa o la unidad era el pueblo o la parroquia, notablemente más pequeño o sin núcleo agrupado, por lo cual pronto se produce una contraposición entre la villa y las personas que vivían fuera de la villa, es decir, en hábitat diseminado como los caseríos, o en agrupaciones alrededor de una iglesia parroquial, origen del pueblo (muchos pueblos, por pequeños que sean, conservan todavía el topónimo sagrera, que designaba el territorio sagrado de treinta pasos alrededor de la iglesia, fruto de la Paz y Tregua en que todo el mundo quedaba bajo protección eclesial).En las villas se agrupaban a menudo los artesanos y los comerciantes estables. Así, las villas fueron cogiendo un carácter urbano, con una clase social que tenía oficios y formas de vida diferentes del habitual en el ámbito del campesinado, de forma que ya en la baja Edad Media empezaron a suscitarse conflictos sociales entre los de la villa y los del campesinado. Las villas que con el paso del tiempo crecieron mucho en número de habitantes o adquirieron importancia por causas diversas, serían denominadas ciudad, para lo cual hacía falta, preceptivamente, el nombramiento de la máxima autoridad civil: el rey, casi siempre, o el presidente, en algunos casos. Tanto el título de villa como el de ciudad son títulos vigentes, que es posible todavía conceder hoy en día, siempre por la máxima autoridad política legal del país (rey o presidente). Se trata de una gracia concedida, a menudo como respuesta positiva a una petición de la población interesada. Actualmente, pero, es una práctica en desuso (más la del nombramiento de villa que la del nombramiento de ciudad), pero no del todo descartable, puesto que legalmente es posible, siempre como distinción honorífica, que hoy no comporta el menor asomo de privilegio real. Otro tema sería el de su interés o utilidad práctica (razón principal por la cual ha caído en desuso).En la actualidad, el título de villa es generalmente puramente honorífico. Ninguna de las leyes municipales actualmente vigentes concede nada en especial a ningún municipio por el hecho de poder ostentar los títulos de villa o de ciudad (otra cosa son las ventajas fiscales derivados del número de habitantes y de otros conceptos cuantitativos).[cita requerida] Una excepción la consituyen las villas de Vizcaya, España, que se consideran territorio no aforado y por tanto, en ellas rige el Fuero Civil de Vizcaya a diferencia del resto del territorio en el que rige el Código Civil español.En el ámbito de la organización administrativa, una villa es una población con un tamaño intermedio entre una aldea y una ciudad, dotado de una economía en la que el sector terciario comienza a tener cierta importancia.
  • Město je sídelní geograficky vymezený útvar, pro který je charakteristický soubor znaků, jenž jej odlišuje od vesnice. Jsou to především relativní velikost ve srovnání s vesnicemi, vysoká hustota osídlení, kompaktnost a koncentrace zástavby, typická demografická, sociální a profesní struktura obyvatel (obvykle nepracují v zemědělství, ale naopak v obchodu, průmyslu, službách) a poskytování správních, vzdělávacích, obchodních a kulturních funkcí pro širší okolí.Pro město je také specifický městský způsob života, který je na rozdíl od venkovského více neosobní, anonymní a účelový. Obyvatelům měst klesá počet osobních vztahů a sociálních kontaktů, naopak roste počet profesionálních vztahů a fyzických kontaktů. Ve městech se také proto koncentrují sociálně patologické jevy jako zločinnost, prostituce, závislosti nebo rozpady manželství.V České republice se v současnosti za město pokládá obec, které byl udělen status města. V Česku je celkem 592 měst, z toho 23 měst se statutem statutárního města.Filosoficky se otázkou města a jeho vztahu k vesnici velmi přínosně zabýval Jan Sokol. Soubor esejů s myšlenkami o vztahu města a vesnice napsal v době druhé světové války esejista Petr Den (Ladislav Radimský) a nazval je Pětkrát Kolín. Později vyšly knižně i pod názvem Město.
  • A town is a human settlement larger than a village but smaller than a city. The size definition for what constitutes a "town" varies considerably in different parts of the world.
  • 街(まち)とは、都市の中のデパートや商店街、飲食店などのアーケードがあり、集客力の高い繁華街、もしくは商業地区をいう。往々にして、交通機関の駅やバスセンターなどの基点と重なったりする。英語では、「downtown」(ダウンタウン) がこのニュアンスに近い。また、市区町村内で比較的大きい街のことを“市街地”などと呼ぶ。
  • Kleinstadt ist ein Ausdruck für die Klassifikation einer Stadt nach Einwohnern – allgemein etwa unter 20.000 – und Funktion, regional aber auch mit anderer Definition.
  • Vila é um aglomerado populacional de tamanho intermédio entre a aldeia e a cidade, dotado de uma economia quase auto-suficiente, sendo o que caracteriza a sua passagem de aldeia para vila, em que o sector terciário (comércio e serviços) tem uma importância relevante e lhe proporciona alguma auto-suficiência econômica. Sendo povoação, que não sendo ainda uma cidade, é sede de concelho político ou importante centro setorial económico, social e cultural, a que foi dada essa categoria intermediária.Há que tomar a atenção que antigamente, na Época romana e depois na Idade Media, a vila tinha a conotação de residência campestre ou solar tal como é ainda hoje villa em espanhol, italiano, alemão ou até norueguês.
  • Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals, històriques... El terme "vila" té bàsicament una sola accepció, si bé amb alguna variant producte de matisos històrics, o bé d'ús espontani dels parlants de català, sobretot de zones rurals.Es tracta d'una població que ha rebut al llarg de la història certs reconeixements explícits, com determinats privilegis (per exemple, el de celebrar fires o mercats) de l'autoritat reconeguda, però que, per raons diverses, tampoc no li ha estat concedida la categoria superior, la de ciutat. En alguns casos existeixen documents antics, sobretot medievals i de l'edat moderna, que la categoritzen com a vila; en altres casos és el mateix ús, derivat del costum popular, que l'ha anomenada sempre com a vila per la seva importància dins del seu entorn.Les característiques pròpies de cada vila han fet que se les denominés de vegades amb adjectius que complementaven aquesta categoria: vila closa si el nucli de població es tancava amb una murada sovint feta per les mateixes cases, amb portals d'accés (en alguns casos, amb muralles, però la majoria sense, car les parets exteriors de les cases feien de mur de la vila); vila franca si havia estat una concessió reial en zona de repoblament amb una sèrie de privilegis, sobretot comercials, anomenats franqueses, vila nova, si simplement es bastia en zona de repoblament, amb precedents de poblament en el mateix lloc o sense, o si es tractava d'una ampliació extramurs d'una vila closa. És interessant d'observar que gairebé tots els municipis de l'illa de Mallorca són viles, algunes de les quals han esdevingut ciutats.Pràcticament totes són d'origen medieval. Típicament, constituïen una agrupació de població que contrastava amb el poblament rural, on el poblament era dispers o la unitat era el poble o la parròquia, notablement més petit o sense nucli agrupat, per la qual cosa aviat es produí una contraposició entre la vila i les persones que vivien fora vila, és a dir, en hàbitat disseminat com les masies, o en agrupacions al voltant d'una església parroquial, origen del poble (molts pobles, per petits que siguin, conserven encara el topònim sagrera, que designava el territori sagrat de trenta passes al voltant de l'església, fruit de la Pau i Treva on tothom quedava sota protecció eclesial).A les viles s'agrupaven sovint els artesans i els comerciants estables. D'aquesta manera, les viles van anar agafant un caràcter urbà, amb una classe social, antigament anomenada menestralia, que tenia oficis i formes de vida diferents de l'habitual en l'àmbit de la pagesia, de manera que ja a la Baixa Edat Mitjana començaren a suscitar-se conflictes socials entre els de la vila i els de la pagesia.Les viles que amb el pas del temps cresqueren molt de nombre d'habitants o adquiriren importància per causes diverses, foren anomenades ciutat, per a la qual cosa calia, preceptivament, el nomenament de la màxima autoritat civil: el rei, quasi sempre, o el president de la república, en alguns casos.Tant el títol de vila com el de ciutat són títols vigents, que és possible encara de concedir avui dia, sempre per la màxima autoritat política legal del país (rei o president de la república). Es tracta d'una gràcia concedida, sovint com a resposta positiva a una petició de la població interessada. Actualment, però, és una pràctica en desús (més la del nomenament de vila que la del nomenament de ciutat), però no del tot descartable, ja que legalment és possible, sempre com a distinció honorífica, que avui no comporta cap mena de privilegi real. Un altre tema seria, però, el del seu interès o utilitat pràctica (raó principal per la qual ha caigut en desús).Tanmateix, en l'última remodelació de la Llei municipal vigent a Catalunya en l'actualitat, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 20 de maig del 2003 es va donar un tomb important al tema, despullant les intitulacions de vila i ciutat de tota mena de privilegis i concessions gracioses de l'autoritat vigent, i deixant en un títol que és opcional a partir d'uns mínims d'aplicació automàtica. En efecte, la llei esmentada aporta el següent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L'adopció o la modificació del tractament ha d'ésser acordada per l'ajuntament, el qual n'ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals.34.2 No obstant el que disposa l'apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts. Catalunya és l'únic territori de parla catalana que té explicitat en una llei el tractament dels títols de vila i ciutat.En l'actualitat, el títol de vila és a tot arreu purament honorífic. Cap de les lleis municipals actualment vigents concedeix res d'especial a cap municipi pel fet de poder ostentar els títols de vila o de ciutat (una altra cosa són els avantatges fiscals derivats del nombre d'habitants i d'altres conceptes quantitatius). Catalunya té legislat com es pot obtenir aquest títol honorífic, però al País Valencià, la Catalunya Nord, les Illes Balears i l'Aragó no hi ha prevista cap modernització legal del tema i, per tant, hi continua sent una gràcia atorgada pel poder establert, com a l'antic règim.Amb el pas del temps, sobretot en els darrers 150 anys, amb els canvis de poblament a causa dels fenòmens migratoris i del consegüent desequilibri territorial, s'ha produït una profunda transformació pel que fa a la mateixa categoria de vila, fins al punt que algunes viles són, de fet, iguals en tots els sentits que els pobles que les envolten. Fins i tot algunes viles han perdut quelcom que antigament els era inherent: tenir territori propi, administrat des de la vila. Aquest territori propi, en els darrers dos-cents anys anomenat municipi, tenia un dels seus orígens precisament en les viles (altres orígens dels actuals municipis són els senyorius o les jurisdiccions eclesials). Així, actualment es dóna la paradoxa que algunes viles han estat agrupades a municipis més grans, on hi ha altres viles o ciutats. El cas més conegut, però no l'únic, és el de la vila de Gràcia, integrada fa uns cent anys en el terme de la ciutat de Barcelona.El terme vila està etimològicament lligat al de vil·la, però cal no confondre'ls, atès que en l'actualitat el terme amb ela geminada es reserva per les masies o cases romanes, o bé per a certes cases d'estiueig, que tradicionalment han estat anomenades d'aquesta manera, fins i tot en els casos que han passat a ser de residència fixa. Les primeres viles nasqueren de l'enfortiment de les vil·les romanes, que sovint eren ja agrupacions de construccions, on vivien els amos i tots els servents de l'explotació (podien arribar-ne a ser entre trenta i cinquanta).Hi ha molts topònims que comencen amb Vila. Tant es pot tractar de l'evolució d'aquestes vil·les romanes, com de poblaments posteriors, en el sentit de les primeres definicions que hem fet. Es troba tant el mot vila en masies aïllades, la Vila, com en la primera part del topònim compost de moltes poblacions: Vilafranca del Maestrat, Vilanova i la Geltrú, Vilaür, Sant Julià de Vilatorta, Vilabella... En algun cas s'arriba a donar que una població anomenada vila ha ascendit a la categoria de ciutat; així i tot, no ha perdut el nom antic de vila. És el cas de la Vila Joiosa, per exemple.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3255228 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 12371 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 100 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109635753 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un bourg est une agglomération rurale moins importante que la ville, où se tient ordinairement le marché des villages environnants et qui tient lieu de centre administratif local (un droit de fortification existait à l'époque médiévale) ce qui le distingue de la simple bourgade. On parle généralement de bourg pour désigner une localité de taille intermédiaire entre le village et la ville, sans faubourg ni banlieue.
  • 마을은 사람들이 모여사는 곳으로, 말 또는 마실 그리고 타운(Town)이라고도 한다. 촌락이나 부락 등이 마을을 대신하여 사용되기도 한다. 말은 지명에 사용되고 있는데, 아랫말, 윗말에 포함되어 있다. 또한 '마실가다'의 본 뜻은 마을에 가다로 집에서 멀지 않은 사람들이 더 많이 모여있는 이웃에 가다라는 의미로 추정된다. 또한 모라도 마을과 같은 어원 가지고 있다. 자연적으로 발생한 마을은 씨족 단위의 공동체로 분가한 가족이 근처에 살면서 이루어지게 된다.
  • Kotamadya merupakan sebuah kota menengah (madya dalam bahasa Jawa). Istilah ini digunakan untuk membedakan antara kota besar (bahasa Inggris: city) dan kota kecil/menengah (bahasa Inggris: town)Dalam konteks Indonesia, istilah ini merujuk pada istilah lama untuk Kota. Sejak diberlakukannya Undang-undang Nomor 22 Tahun 1999 tentang Pemerintahan Daerah, sebutan kotamadya secara resmi diganti dengan Kota.
  • Beste esanahi batzuen berri izateko, ikus: Herri (argipena)Herria hiri txikia da, auzoak baino garrantzi handiagoa duen etxe edo bizilekuen multzoa. Tamainari begiratuz herri bat zer den zehazten duen definizioa asko aldatzen da munduko toki batetik bestera. Hartara, Nafarroa Garaiko herri asko Bizkaiko auzo asko baino askoz txikiagoak dira: adibidez, Bizkaiko Abanto auzoak 5.538 bizilagun ditu (2007. urtean); eta Nafarroako Abaigar herriak, berriz, 102 (2009. urtean).
  • In lingua inglese il termine town indica, genericamente, un insediamento umano più grande di un villaggio ma più piccolo di una città. La classificazione varia notevolmente nelle amministrazioni dei vari paesi in cui vige come lingua ufficiale l'inglese.
  • A town is a human settlement larger than a village but smaller than a city. The size definition for what constitutes a "town" varies considerably in different parts of the world.
  • 街(まち)とは、都市の中のデパートや商店街、飲食店などのアーケードがあり、集客力の高い繁華街、もしくは商業地区をいう。往々にして、交通機関の駅やバスセンターなどの基点と重なったりする。英語では、「downtown」(ダウンタウン) がこのニュアンスに近い。また、市区町村内で比較的大きい街のことを“市街地”などと呼ぶ。
  • Kleinstadt ist ein Ausdruck für die Klassifikation einer Stadt nach Einwohnern – allgemein etwa unter 20.000 – und Funktion, regional aber auch mit anderer Definition.
  • Město je sídelní geograficky vymezený útvar, pro který je charakteristický soubor znaků, jenž jej odlišuje od vesnice.
  • El término villa tiene básicamente una sola acepción, si bien con alguna variante producto de matices históricos. En efecto, una villa es un núcleo de población de una cierta entidad, se trata de una población que ha recibido a lo largo de la historia ciertos reconocimientos explícitos, como determinados privilegios (por ejemplo, el de celebrar ferias o mercados) de la autoridad reconocida, pero que, por razones diversas, tampoco le ha sido concedida la categoría superior, la de ciudad.
  • Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals, històriques...
  • Vila é um aglomerado populacional de tamanho intermédio entre a aldeia e a cidade, dotado de uma economia quase auto-suficiente, sendo o que caracteriza a sua passagem de aldeia para vila, em que o sector terciário (comércio e serviços) tem uma importância relevante e lhe proporciona alguma auto-suficiência econômica.
  • Een town is een woord, dat in de Verenigde Staten, het Verenigd Koninkrijk en andere Engelstalige landen wordt gebruikt als aanduiding voor een woonplaats, die kleiner is dan een city, maar groter dan een village of dorp. Een town varieert in het algemeen tussen een paar honderd tot enkele duizenden inwoners, maar wordt in informele zin soms ook gebruikt voor grote metropolen. In de Verenigde Staten, behalve New England, wordt er een township of gemeente mee aangeduid.
rdfs:label
  • Bourg
  • Herri (hiria)
  • Kleinstadt
  • Kotamadya
  • Město
  • Town
  • Town
  • Town
  • Vila
  • Vila
  • Villa (población)
  • 마을
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:city of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:const of
is prop-fr:statut of
is foaf:primaryTopic of