Le vent solaire est un flux de plasma constitué essentiellement d'ions et d'électrons qui sont éjectés de la haute atmosphère du Soleil. Ce flux varie en vitesse et en température au cours du temps en fonction de l'activité solaire. Pour les étoiles autres que le Soleil, on parle généralement de vent stellaire.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le vent solaire est un flux de plasma constitué essentiellement d'ions et d'électrons qui sont éjectés de la haute atmosphère du Soleil. Ce flux varie en vitesse et en température au cours du temps en fonction de l'activité solaire. Pour les étoiles autres que le Soleil, on parle généralement de vent stellaire. Une tentative de recueil de poussières issues du vent solaire a été tentée par le lancement d'une sonde (mission Genesis) mais la récupération des échantillons s'est avérée délicate suite à l'écrasement sur Terre de la capsule les contenant.
  • De zonnewind is een stroom van geladen deeltjes die ontsnappen van het oppervlak van de Zon. Door de grote hitte van een miljoen kelvin in de corona krijgen protonen en elektronen een gemiddelde snelheid van 145 km/s. Een aantal van die deeltjes heeft een snelheid hoog genoeg om de ontsnappingssnelheid van 618 km/s te overschrijden. De Zon verliest per jaar op deze manier zo'n 60 exagram (60×1015kg) aan materiaal, wat in de 4,6 miljard jaar van haar bestaan overeenkomt met ongeveer 0,01 procent van haar totale massa. De zonnewind bevat protonen, elektronen, alfadeeltjes en een kleine fractie hooggeladen ionen (C, N, O, Ne,..). Deze passeren de Aarde met een gemiddelde snelheid van zo'n 450 km/s. Tijdens zonneminima kan de zonnewind ingedeeld worden in ruwweg twee types, de langzame en de snelle zonnewind. De langzame wind heeft een snelheid van 300 à 400 km/s en bevindt zich rond de evenaar van de Zon. Op breedtegraden meer dan 15 graden van de evenaar treft men de snelle zonnewind aan. Deze is afkomstig van coronal holes rond de polen en heeft een snelheid van zo'n 700 km/s. Door de verschillende ontstaanswijzen van de twee soorten wind verschillen ze sterk in samenstelling; de langzame zonnewind bevat hoger geladen ionen dan de snelle zonnewind, doordat zij voortkomt uit hetere gebieden op de Zon.Tijdens zonnemaxima verdwijnt deze eenvoudige indeling. De variabele, langzamere wind wordt op alle geografische breedtes dominant en de zonnewind wordt verstoord door veel zonne-uitbarstingen, die vaak gepaard gaan met het uitstoten van hete plasmawolken (Coronal Mass Ejections, CME).
  • Angin surya adalah suatu aliran partikel bermuatan (yakni plasma) yang menyebar ke segala arah dari atmosfer terluar matahari yang dikenal dengan korona. Kecepatan alirnya sekitar 400 km/dt, dengan waktu tempuh dari Matahari ke bumi selama 4-5 hari. Angin surya tersusun terutama oleh elektron ber-energi tinggi dan proton (sekitar 500 keV), yang mampu melepaskan diri dari gravitasi sebuah bintang karena energi termal nya yang sangat tinggi. Banyak fenomena yang diakibatkan oleh angin surya, termasuk badai geomagnetik, aurora (cahaya utara), sebagai penyebab mengapa arah ekor komet selalu menjauhi Matahari, serta formasi bintang-bintang jauh.
  • A napszél töltött részecskék plazmaáramából és mágneses térből áll, melyek egy csillag felső atmoszférájából lökődtek ki. Amennyiben a napszél nem a Föld Napjából származik, csillagszélnek nevezzük.Főként nagyenergiájú elektronokat és protonokat tartalmaz (körülbelül 1 keV), melyek képesek legyőzni a csillag gravitációját. Több jelenség közvetlenül kapcsolódik a napszélhez, így a sarki fények, az üstökösök csóvája, és a mágneses viharok, melyek képesek megzavarni a földi elektromos rendszereket.Míg a korai modellek főként a hőenergiának tulajdonították az anyag felgyorsulását, az 1960-as évekre egyértelművé vált, hogy a hő okozta gyorsulás önmagában kevés lenne a napszél nagy sebességének előidézéséhez. Más gyorsító mechanizmusra is szükség van, és ezek okai az ion ciklotron hullámok. Az ion ciklotron hullámok protonokból állnak, amik a Nap mágneses terében hullámszerűen mozognak. A hullámok a Napból erednek és áthaladva a napszélen, több millió fokra hevítik azt és több millió km/h sebességre gyorsítják. A napszélben lévő kémiai elemek, mint a hidrogén, a hélium és a nehezebb ionok különböző sebességgel haladnak; különböző a hőmérsékletük és érdekes, hogy a hőmérséklet az iránnyal változik. A nehezebb ionok jól rezonálnak az ion ciklotron hullámokkal. Összehasonlítva a könnyebb alkotórészekkel, a nehezebbek több energiára tesznek szert és jobban felmelegszenek a haladásuk során.A jelenség megértése fontos a fúziós reaktor megalkotása szempontjából. Ott problémát jelent az a szennyeződés, amit a fúziós kamra faláról leváló fém ionok jelentenek, amik bekerülnek a plazmába és lehűtik azt annyira, hogy a fúzió folyamata megáll. Az ion ciklotron hullámok működésének megértése segíthet megfordítani a fúziós kamrában lejátszódó nemkívánatos jelenséget.Az 1970-es évek óta ismert, hogy a napszél mozgása az Alfvén-hullámokra jellemző tulajdonságokkal bír. A hullámok egyik jellemzője az állandó amplitúdó és a véletlenszerű irányultság.
  • Eguzki haizea, Eguzkiaren goi-atmosferatik kargatutako partikula (plasma) isuria da. Nagusiki, 1 keV inguruko energia duten protoi eta elektroiak dira. Gure Eguzki-sisteman, eguzki haizeak duen oinarrizko konposaketa, eguzki koroaren bera da: %73 hidrogenoa eta %25 helioa, ezpurutasun batzuekin. Partikulak, erabat ionizatuak daude, oso trinkoa ez den plasma sortuz. Lurretik gertu, eguzki haizearen abiadura, 200 eta 889 kilometro segundoko bitartekoa da, batez beste, 450 kilometrokoa delarik. Eguzkiak, gutxi gora-behera, segundoko 800 kilo materia galtzen ditu eguzki haize eran.Eguzki haizea plasma denez, berarekin, eguzkiaren eremu magnetikoa hedatzen du. 160 milioi kilometroko distantziara, eguzkiaren errotazioak, eguzki haizea espiralean arrastatzen du, bere eremu magnetiko lerroak eramanez, baina, distantzia hori baino urrunago, eguzki haizea kanpoalderantz doa, Eguzkiaren zuzeneko eragin gehiagorik gabe. Eguzki orbanek eta Eguzkiaren beste gertaera atmosferiko batzuk eragindako eguzki haize eztanda biziki energetikoak, "eguzki ekaitz" deitzen dira, eta espazio zundak eta sateliteek, honen ondorioz, erradiazio handia jasan dezakete. Lurraren eremu magnetikoan harrapatuak diren eguzki haize partikulek, Van Allenen gerrikoetan elkartzeko joera adierazten dute, eta Aurora polarrak eragin ditzakete Lurraren atmosferarekin talka egiten dutenean polo geografikoetatik gertu. Lurraren antzerako eremu magnetikoak dituzten beste planeta batzuk ere badituzte euren aurorak.Eguzki haizeak, "burbuila" bat eratzen du izarrarteko ingurunean (hidrogeno eta helio gasak galaxiarteko espazioan). Eguzki haizeak egindako indarra, izarrarteko ingurunea mugitzeko bezain ahaltsua ez den tokia, heliopausa bezala ezagutzen da, eta eguzki sistemaren "ertzik" kanpokoena bezala jotzen da. Heliopausara iritsi arteko distantzia, ez da zehatz ezagutzen, eta, ziur aski, eguzki haizearen abiadura eta izarrarteko ingurunearen tokiko dentsitatearen araberakoa da, baina Plutonen orbitatik harago dagoela ezagutzen da.
  • O vento solar é a emissão contínua de partículas carregadas provenientes da coroa solar. Essas partículas podem serelétrons e prótons, além de sub-partículas como os neutrinos.Próximo da Terra, a velocidade das partículas pode variar entre 400 e 800 km/s, com densidades próximas de 10 partículas por centímetro cúbico.Variações na coroa solar, devido à rotação do Sol e às suas atividades magnéticas, tornam o vento solar variável e instável, exercendo influência nos gases ao redor da estrela e planetas próximos a esta.Exemplos dos efeitos do vento solar são as caudas cometárias, que têm a sua orientação definida pela direção do vento solar, e alterações nos campos magnéticos planetários (magnetosfera), já que defletem as partículas e impedem-nas de chegar às superfícies dos planetas. Com efeito, a deflexão das partículas do vento solar varia conforme o campo magnético do planeta: quanto maior a intensidade magnética, maior será a deflexão.Quando ocorrem as explosões na superfície do Sol, aumenta a emanação de radiação e a densidade de partículas carregadas cresce, o que gera uma tempestade magnética que deforma a magnetosfera e produz fenômenos como as auroras polares.Além de influir na propagação das ondas de rádio, o vento solar tem também efeitos no comportamento da atmosfera da Terra, pois as partículas carregadas podem alterar a ionização na alta atmosfera e, conseqüentemente, aumentar a possibilidade de tempestades magnéticas. O mecanismo exato da formação do vento solar não é conhecido, sabendo-se que é composto por plasma de elétrons, prótons, sub-partículas e partículas carregadas de átomos ionizados mais pesados que, presumivelmente, são acelerados pelas reações termonucleares do Sol em todas as direções e a velocidade elevadas (aproximadamente 400 km/s).Como o vento solar é responsável pelo surgimento de caudas nos cometas e pela forma do halo magnético em torno dos planetas, pode ter também efeitos mensuráveis no rastro de vôo de veículos espaciais; sua composição reflete a da coroa solar. Quando as erupções solares são violentas, podem resultar em tempestades geomagnéticas na Terra; estas influem diretamente no clima do planeta.As primeiras observações da magnetosfera terrestre foram efectuadas pelo satélite IMAGE (Imager for Magnetopause to Aurora Global Exploration) entre Março de 2000 e Dezembro de 2005.== Referências ==
  • Güneş rüzgârı, bir yıldızın üst atmosferinden salgılanan yüklü parçacıklar (ayrıca plazma) akımıdır. Güneş dışında yıldızlar söz konusu olduklarında yıldız rüzgârından söz edilir.Çoğunlukla yıldızın yüksek ısı düzeyi ve kendi devinim hızları sayesinde yer çekiminden kurtulabilen yüksek enerjili elektronlardan) ve protonlardan oluşur (~1 keV). Güneş rüzgârına doğrudan bağlı olaylar arasında Yer'deki elektriksel güç merkezlerini etkisizleştirebilen yermıknatıssal fırtına, kutup ışıkları, ve kuyruklu yıldızların kuyruğunun Güneş'den ters yönde olması sayılabilir.Güneş rüzgârının incelenmesinde kullanılan ısı enerjisi tabanlı teoriler, 1960'lara varıldığında ısısal hızlandırmanın parçacıkların hızını açıklayamamasının kesinleşmesi ile geçerliliklerini yitirdiler. Bu bağlamda, son yıllarda Güneş atmosferinin mıknatıssal alanının etkisine ağırlık verilmektedir.
  • El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella. La composició del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 75% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes traces d'impureses. Les partícules es troben completament ionitzades formant un plasma molt poc dens. En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889 km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matèria cada segon en forma de vent solar.Atès que el vent solar és plasma, estén amb si el camp magnètic solar. A una distància de 160 milions de quilòmetres la rotació solar agrana al vent solar en forma d'espiral, arrossegant les seves línies de camp magnètic, però més enllà d'eixa distància el vent solar es dirigeix cap a l'exterior sense major influència directa del Sol. Les explosions inusualment energètiques de vent solar causades per taques solars i altres fenòmens atmosfèrics del Sol, es denominen "tempestats solars" i poden sotmetre les sondes espacials i els satèl·lits a fortes dosis de radiació. Les partícules de vent solar que són atrapades en el camp magnètic terrestre, mostren tendència a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les aurores boreals i les aurores australs quan xoquen amb l'atmosfera terrestre prop dels pols geogràfics. Altres planetes que tenen camps magnètics semblants als de la Terra també tenen les seves pròpies aurores.El vent solar forma una "bombolla" a la matèria interestel·lar (hidrogen i heli gasosos a l'espai intergalàctic). El punt en què la força exercida pel vent solar no és prou important com per a desplaçar el medi interestel·lar, es coneix com heliopausa i es considera que és el "vora" més exterior del sistema solar. La distància fins a l'heliopausa no és coneguda amb precisió i probablement depèn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del medi interestel·lar, però se sap que està molt més enllà de l'òrbita de Plutó.
  • Il vento solare è un flusso di particelle cariche emesso dall'alta atmosfera del Sole: esso è generato dall'espansione continua nello spazio interplanetario della corona solare. Questo flusso è principalmente composto da elettroni e protoni con energie normalmente compresi tra 1.5 e 10 keV. Il flusso di particelle mostra temperature e velocità variabili nel tempo e con andamenti legati al ciclo undecennale dell'attività solare. Queste particelle sfuggono alla gravità del Sole per le alte energie cinetiche in gioco e l'alta temperatura della corona che accelera, trasferendo ulteriore energia, le particelle.
  • The solar wind is a stream of charged particles (a plasma) released from the upper atmosphere of the Sun. It mostly consists of electrons and protons with energies usually between 1.5 and 10 keV. The stream of particles varies in density, temperature, and speed over time and over solar longitude. These particles can escape the Sun's gravity because of their high kinetic energy and the high temperature of the corona.The solar wind flows outward supersonically to great distances, filling a region known as the heliosphere, an enormous bubble-like volume surrounded by the interstellar medium. Other related phenomena include geomagnetic storms that can knock out power grids on Earth, the aurora (northern and southern lights), and the plasma tails of comets that always point away from the Sun.
  • 태양풍(太陽風, solar wind)은 태양의 상부 대기층에서 방출된 전하 입자, 즉 플라스마의 흐름을 가리킨다. 태양 외의 항성에 대해서는 이러한 입자의 흐름을 일반적으로 항성풍이라고 부른다.태양풍은 높은 열 에너지로 인해 태양의 중력을 빠져나올 수 있는 대략 100 eV 정도의 고에너지 전자와 1 keV 정도의 양성자로 구성되어 있다. 이런 빠른 속력을 가지고 있기 때문에 태양풍이 지구 등 행성의 자기권과 부딪힐 때 뱃머리 충격파가 발생하며, 태양풍과 자기권 사이의 상호작용에 의해 지구의 전력송신에 문제를 일으킬 수 있는 지자기폭풍이나 극지방의 하늘을 장식하는 오로라 등이 발생하기도 한다. 또한 혜성의 꼬리가 태양에서 먼 쪽으로 형성되는 이유 등도 태양풍의 작용으로 설명될 수 있다.
  • Der Sonnenwind ist ein Strom geladener Teilchen, der ständig von der Sonne in alle Richtungen abströmt. Im Vergleich zum Sternwind anderer Fixsterne ist er relativ schwach, muss aber bei der Ursonne stärker gewesen sein.Gelegentlich wird auch der falsche Begriff Sonnenstaub (analog zu Sternenstaub) verwendet, was insbesondere bei der Berichterstattung der Presse zur Genesis-Sonde der Fall war.
  • Wiatr słoneczny – strumień cząstek wypływających ze Słońca, składający się przede wszystkim z protonów i elektronów o dużej energii. Protony spokojnej fazy wiatru mają energię około 0,5 keV, zaś podczas rozbłysków rejestrowane są cząstki o energii do 1 GeV. Rozchodzą się one promieniście we wszystkich kierunkach. Badania sondy Ulysses wykazały, że w płaszczyźnie słonecznego równika prędkość wiatru jest średnio ponad dwukrotnie mniejsza, niż na szerokościach heliograficznych obszaru polarnego. Podczas szczytu aktywności słonecznej, gdy zanikają polarne dziury koronalne, prędkość wiatru emitowanego w kierunku bliskim osi obrotu Słońca zmniejsza się. Ruch cząstek deformowany jest przez pole magnetyczne przede wszystkim samego Słońca oraz wiatr z pobliskich gwiazd, w wyniku czego nie jest zachowana symetria sferyczna wypływu (przestrzeń "wypełniana" wiatrem słonecznym nie jest kulą). Spiralny kształt linii pola magnetycznego Słońca powoduje, że wiatr słoneczny propaguje się z większą prędkością, niż wielkość składowej radialnej, a zasięg tej emisji ograniczony jest przez wiatr gwiazdowy innych gwiazd.Wiatr słoneczny odkształca magnetosferę Ziemi, zaś obłoki plazmy emitowane podczas rozbłysków, będące formą zaburzenia np. gęstości i prędkości wiatru, powodują burze magnetyczne.
  • La corona solar, es decir, la atmósfera del Sol, no es estática, se mueve abandonando la estrella. La corona solar es un gas completamente ionizado, es decir, un plasma. Este movimiento de la corona es el llamado viento solar . Este fenómeno también se presenta en otras estrellas llamándose entonces "viento estelar". Este viento consiste principalmente de electrones y protones, pero tiene también trazas de núcleos de helio y otros elementos, con energías por lo general entre 10 y 100 keV. El flujo de partículas varía en la temperatura y la velocidad con el tiempo. Estas partículas pueden escapar de la gravedad del Sol debido a su alta energía cinética y la alta temperatura de la corona.El viento solar crea la heliosfera, una burbuja enorme en el medio interestelar que rodea el Sistema Solar. Otros fenómenos son las tormentas geomagnéticas que pueden destruir redes de energía en la Tierra, las auroras (luces del norte y del sur), y el plasma de las colas de los cometas que siempre apuntan lejos del sol.La existencia de un flujo continuo de partículas que fluyen hacia el exterior del Sol fue sugerida en el siglo XIX por el astrónomo británico Richard C. Carrington cien años antes del descubrimiento del viento solar. En 1859 Carrington y Richard Hodgson observaron de forma independiente por primera vez lo que más tarde se conocería como llamarada solar. Una llamarada solar es un estallido repentino de energía de la atmósfera solar. Al día siguiente se observó una tormenta geomagnética y Carrington sospechó que existía una conexión entre ambas (la llamarada solar y la tormenta electromagnética). George Fitzgerald sugirió más tarde que la materia que se expulsa de forma acelerada desde el sol llega a la Tierra varios días más tarde.El verdadero descubridor del viento solar fue Eugene Parker que en 1958 publico su teoría de que la corona solar se movía en un flujo supersónico desde el Sol al cual llamo Viento Solar. Esta publicación provoco una polémica entre los que pensaban que Parker tenía razón y los que pensaban que estaba equivocado. Se requirieron cuatro misiones espaciales rusas y siete estadounidenses para resolver la controversia. La prueba definitiva se obtuvo en 1962 con los datos de la sonda Mariner 2 en ruta hacia Venus .En 1990 se lanzó la sonda Ulysses para estudiar el viento solar desde altas latitudes solares. Todas las observaciones anteriores se habían realizado en o cerca del plano de la eclíptica del Sistema Solar.
  • 太陽風(たいようふう)は、太陽から吹き出す極めて高温で電離した粒子(プラズマ)のことである。
  • Sluneční vítr je proud částic, který vychází ze Slunce. Má obvykle rychlost asi 450 km/s (1,5 ‰ rychlosti světla). Pochází-li z jiných hvězd než z našeho Slunce, je nazýván hvězdný vítr.Zdrojem slunečního větru je sluneční korona. Její teplota je tak vysoká, že zdejší částice mají vysokou energii a sluneční gravitace je zde nedokáže udržet. Dodnes však není objasněn mechanismus, jak mohou být částice slunečního větru urychlovány na tak vysokou rychlost.
  • Со́лнечный ве́тер (англ. Solar wind) — поток ионизированных частиц (в основном гелиево-водородной плазмы), истекающий из солнечной короны со скоростью 300—1200 км/с в окружающее космическое пространство. Является одной из основных составляющих межпланетной среды.Множество природных явлений связано с солнечным ветром, в том числе такие явления космической погоды, как магнитные бури и полярные сияния.В отношении других звёзд употребляется термин звёздный ветер, так что по отношению к солнечному ветру можно сказать «звёздный ветер Солнца».Не следует путать понятия «солнечный ветер» (поток ионизированных частиц, долетающий от Солнца до Земли за 2-3 суток) и «солнечный свет» (поток фотонов, долетающий от Солнца до Земли за 8 минут 16 секунд). В частности, именно эффект давления солнечного света (а не ветра) используется в проектах так называемых солнечных парусов. Форма двигателя для космического аппарата, использующая в качестве источника тяги импульс ионов солнечного ветра — электрический парус.
  • Слънчевият вятър е поток от заредени частици (т.е. плазма), който се изхвърля от горните слоеве на атмосферата на звезда. Когато източникът му е звезда различна от Земното Слънце, той също бива наричан звезден вятър.Слънчевият вятър се състои предимно от високоенергетични електрони и протони (над 1 КеВ), които са способни да преодолеят звездното гравитационно поле отчасти поради високата температура на звездната корона и по този начин да наберат висока енергия чрез процес, който е сравнително неизяснен до момента. Много явления са директно свързани със слънчевия вятър, включително: геомагнитните бури, които могат да предизвикат повреди в електропреносната мрежа, работата на спътниците, както и влияят на човешкото здраве, особено при болни хора; северните сияния; определя посоката на кометните опашки (направлението им е винаги противоположно на това на слънчевия вятър); както и формирането на далечни звезди (посредством влияние на междузвездния газ и прах).Ранни модели на слънчевия вятър, направени през 1960-те и разчитащи само на ускорение предизвикано от термални сили показват, че те са недостатъчни и е необходим допълнителен механизъм, за да се обясни наблюдаваната скорост на слънчевия вятър. Към дадения момент няма точно научно обяснение какъв е той, но най-вероятно е свързан с магнитните полета съществуващи в слънчевата атмосфера.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 24402 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7986 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 83 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110063978 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le vent solaire est un flux de plasma constitué essentiellement d'ions et d'électrons qui sont éjectés de la haute atmosphère du Soleil. Ce flux varie en vitesse et en température au cours du temps en fonction de l'activité solaire. Pour les étoiles autres que le Soleil, on parle généralement de vent stellaire.
  • 태양풍(太陽風, solar wind)은 태양의 상부 대기층에서 방출된 전하 입자, 즉 플라스마의 흐름을 가리킨다. 태양 외의 항성에 대해서는 이러한 입자의 흐름을 일반적으로 항성풍이라고 부른다.태양풍은 높은 열 에너지로 인해 태양의 중력을 빠져나올 수 있는 대략 100 eV 정도의 고에너지 전자와 1 keV 정도의 양성자로 구성되어 있다. 이런 빠른 속력을 가지고 있기 때문에 태양풍이 지구 등 행성의 자기권과 부딪힐 때 뱃머리 충격파가 발생하며, 태양풍과 자기권 사이의 상호작용에 의해 지구의 전력송신에 문제를 일으킬 수 있는 지자기폭풍이나 극지방의 하늘을 장식하는 오로라 등이 발생하기도 한다. 또한 혜성의 꼬리가 태양에서 먼 쪽으로 형성되는 이유 등도 태양풍의 작용으로 설명될 수 있다.
  • Der Sonnenwind ist ein Strom geladener Teilchen, der ständig von der Sonne in alle Richtungen abströmt. Im Vergleich zum Sternwind anderer Fixsterne ist er relativ schwach, muss aber bei der Ursonne stärker gewesen sein.Gelegentlich wird auch der falsche Begriff Sonnenstaub (analog zu Sternenstaub) verwendet, was insbesondere bei der Berichterstattung der Presse zur Genesis-Sonde der Fall war.
  • 太陽風(たいようふう)は、太陽から吹き出す極めて高温で電離した粒子(プラズマ)のことである。
  • Sluneční vítr je proud částic, který vychází ze Slunce. Má obvykle rychlost asi 450 km/s (1,5 ‰ rychlosti světla). Pochází-li z jiných hvězd než z našeho Slunce, je nazýván hvězdný vítr.Zdrojem slunečního větru je sluneční korona. Její teplota je tak vysoká, že zdejší částice mají vysokou energii a sluneční gravitace je zde nedokáže udržet. Dodnes však není objasněn mechanismus, jak mohou být částice slunečního větru urychlovány na tak vysokou rychlost.
  • A napszél töltött részecskék plazmaáramából és mágneses térből áll, melyek egy csillag felső atmoszférájából lökődtek ki. Amennyiben a napszél nem a Föld Napjából származik, csillagszélnek nevezzük.Főként nagyenergiájú elektronokat és protonokat tartalmaz (körülbelül 1 keV), melyek képesek legyőzni a csillag gravitációját.
  • Il vento solare è un flusso di particelle cariche emesso dall'alta atmosfera del Sole: esso è generato dall'espansione continua nello spazio interplanetario della corona solare. Questo flusso è principalmente composto da elettroni e protoni con energie normalmente compresi tra 1.5 e 10 keV. Il flusso di particelle mostra temperature e velocità variabili nel tempo e con andamenti legati al ciclo undecennale dell'attività solare.
  • Angin surya adalah suatu aliran partikel bermuatan (yakni plasma) yang menyebar ke segala arah dari atmosfer terluar matahari yang dikenal dengan korona. Kecepatan alirnya sekitar 400 km/dt, dengan waktu tempuh dari Matahari ke bumi selama 4-5 hari. Angin surya tersusun terutama oleh elektron ber-energi tinggi dan proton (sekitar 500 keV), yang mampu melepaskan diri dari gravitasi sebuah bintang karena energi termal nya yang sangat tinggi.
  • Güneş rüzgârı, bir yıldızın üst atmosferinden salgılanan yüklü parçacıklar (ayrıca plazma) akımıdır. Güneş dışında yıldızlar söz konusu olduklarında yıldız rüzgârından söz edilir.Çoğunlukla yıldızın yüksek ısı düzeyi ve kendi devinim hızları sayesinde yer çekiminden kurtulabilen yüksek enerjili elektronlardan) ve protonlardan oluşur (~1 keV).
  • Слънчевият вятър е поток от заредени частици (т.е. плазма), който се изхвърля от горните слоеве на атмосферата на звезда.
  • Со́лнечный ве́тер (англ. Solar wind) — поток ионизированных частиц (в основном гелиево-водородной плазмы), истекающий из солнечной короны со скоростью 300—1200 км/с в окружающее космическое пространство.
  • O vento solar é a emissão contínua de partículas carregadas provenientes da coroa solar.
  • The solar wind is a stream of charged particles (a plasma) released from the upper atmosphere of the Sun. It mostly consists of electrons and protons with energies usually between 1.5 and 10 keV. The stream of particles varies in density, temperature, and speed over time and over solar longitude.
  • El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella. La composició del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 75% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes traces d'impureses. Les partícules es troben completament ionitzades formant un plasma molt poc dens.
  • Eguzki haizea, Eguzkiaren goi-atmosferatik kargatutako partikula (plasma) isuria da. Nagusiki, 1 keV inguruko energia duten protoi eta elektroiak dira. Gure Eguzki-sisteman, eguzki haizeak duen oinarrizko konposaketa, eguzki koroaren bera da: %73 hidrogenoa eta %25 helioa, ezpurutasun batzuekin. Partikulak, erabat ionizatuak daude, oso trinkoa ez den plasma sortuz. Lurretik gertu, eguzki haizearen abiadura, 200 eta 889 kilometro segundoko bitartekoa da, batez beste, 450 kilometrokoa delarik.
  • La corona solar, es decir, la atmósfera del Sol, no es estática, se mueve abandonando la estrella. La corona solar es un gas completamente ionizado, es decir, un plasma. Este movimiento de la corona es el llamado viento solar . Este fenómeno también se presenta en otras estrellas llamándose entonces "viento estelar". Este viento consiste principalmente de electrones y protones, pero tiene también trazas de núcleos de helio y otros elementos, con energías por lo general entre 10 y 100 keV.
  • Wiatr słoneczny – strumień cząstek wypływających ze Słońca, składający się przede wszystkim z protonów i elektronów o dużej energii. Protony spokojnej fazy wiatru mają energię około 0,5 keV, zaś podczas rozbłysków rejestrowane są cząstki o energii do 1 GeV. Rozchodzą się one promieniście we wszystkich kierunkach. Badania sondy Ulysses wykazały, że w płaszczyźnie słonecznego równika prędkość wiatru jest średnio ponad dwukrotnie mniejsza, niż na szerokościach heliograficznych obszaru polarnego.
  • De zonnewind is een stroom van geladen deeltjes die ontsnappen van het oppervlak van de Zon. Door de grote hitte van een miljoen kelvin in de corona krijgen protonen en elektronen een gemiddelde snelheid van 145 km/s. Een aantal van die deeltjes heeft een snelheid hoog genoeg om de ontsnappingssnelheid van 618 km/s te overschrijden.
rdfs:label
  • Vent solaire
  • Angin surya
  • Eguzki haize
  • Güneş rüzgârı
  • Napszél
  • Sluneční vítr
  • Solar wind
  • Sonnenwind
  • Vent solar
  • Vento solar
  • Vento solare
  • Viento solar
  • Wiatr słoneczny
  • Zonnewind
  • Слънчев вятър
  • Солнечный ветер
  • 太陽風
  • 태양풍
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:knownFor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:instrument2Type of
is prop-fr:renomméPour of
is prop-fr:sourcePlasma of
is foaf:primaryTopic of