Un stomate est un orifice de petite taille présent dans l'épiderme des organes aériens des végétaux (sur la face inférieure des feuilles le plus souvent). Il permet les échanges gazeux entre la plante et l'air ambiant (dioxygène, dioxyde de carbone, vapeur d'eau...) ainsi que la régulation de la pression osmotique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un stomate est un orifice de petite taille présent dans l'épiderme des organes aériens des végétaux (sur la face inférieure des feuilles le plus souvent). Il permet les échanges gazeux entre la plante et l'air ambiant (dioxygène, dioxyde de carbone, vapeur d'eau...) ainsi que la régulation de la pression osmotique.
  • Een huidmondje of stoma (meervoud stomata, van het Grieks: mond, opening) is een structuur op het oppervlak van landplanten. Het bestaat uit een microscopisch kleine opening, gevormd door twee sluitcellen, bij vaatplanten meestal aan de onderzijde van de bladeren, waar koolzuurgas, zuurstofgas en waterdamp door diffunderen. Aan weerszijden van de opening bepalen de twee sluitcellen nauwkeurig de wijdte van de opening van het huidmondje. Achter de opening zit de substomatale holte die voorzien is van een dun vloeistoflaagje waarin zuurstof kan oplossen. Dit vloeistoflaagje staat in verbinding met elke plantencel, zodat kooldioxide en dus ook zuurstof snel en efficiënt verspreid kunnen worden over de gehele plant. Er zijn echter ook met luchtgevulde intercellulaire holtes die met elkaar en met de substomatale holte in verbinding staan waardoor, door middel van diffusie, sneller transport van gassen door het blad mogelijk is.
  • In botany, a stoma (plural stomata) (occasionally called a stomate, plural stomates) (from Greek στόμα, "mouth") is a pore, found in the epidermis of leaves, stems and other organs that is used to control gas exchange. The pore is bordered by a pair of specialized parenchyma cells known as guard cells that are responsible for regulating the size of the opening. The term is also used collectively to refer to an entire stomatal complex, both the pore itself and its accompanying guard cells. Air containing carbon dioxide and oxygen enters the plant through these openings and is used in photosynthesis in the mesophyll cells (parenchyma cells with chloroplasts) and respiration, respectively. Oxygen produced as a by-product of photosynthesis diffuses out to the atmosphere through these same openings. Also, water vapor is released into the atmosphere through these pores in a process called transpiration.Stomata are present in the sporophyte generation of all land plant groups except liverworts. Dicotyledons usually have more stomata on the lower epidermis than the upper epidermis. Monocotyledons, on the other hand, usually have the same number of stomata on the two epidermes. In plants with floating leaves, stomata may be found only on the upper epidermis; submerged leaves may lack stomata entirely.
  • Gli stomi ( o pneumatodi) sono strutture annesse all'epidermide, disposte su tutte le parti erbacee delle piante, in modo particolare sulla pagina inferiore della foglia e sono presenti in tutte le piante terrestri. Sono le uniche cellule, in tutta l’epidermide, a possedere i cloroplasti. La loro funzione è di consentire lo scambio gassoso fra interno ed esterno del vegetale, in particolare l’entrata di anidride carbonica e la fuoriuscita di ossigeno.Ogni stoma è formato da due cellule a forma di mezzaluna, dette cellule di guardia, che possono modificare la propria forma e dimensione per chiudere o aprire lo stoma. Quando esse accumulano ioni potassio, rendono l'ambiente interno della cellula ipertonico rispetto all'esterno e provocano il passaggio dell'acqua nella cellula secondo un meccanismo di osmosi. I vacuoli della cellula si riempiono e la rendono turgida: di conseguenza, l'apertura dello stoma aumenta.Se, al contrario, le cellule di guardia cedono ioni potassio, la pressione osmotica fa uscire l'acqua dalla cellula, la quale si raggrinzisce chiudendo lo stoma. Gli stomi sono in comunicazione con i tessuti sottostanti mediante uno spazio detto camera sottostomatica.
  • L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol. L'ostíol és un porus que condueix a un ampli espai intracel·lular (la cambra subestomàtica) fent possible així la comunicació entre l'aire exterior i aquests espais entre cèl·lules. Aquests conjunts estan envoltats en molts casos per un altre tipus de cèl·lules anomenades annexes, acompanyants o subsidiàries que estan associades funcionalment als estomes, poden tenir diferents formes i són cèl·lules epidèrmiques poc especialitzades i que formen la majoria dels òrgans vegetals.L'aire, que conté diòxid de carboni i oxigen, entra a la planta mitjançant l'obertura dels estomes i s'utilitza en la fotosíntesi i la respiració. La planta transpira vapor d'aigua que surt també pels estomes. La forma, el nombre d'estomes i la seva disposició en les fulles és una característica de cada espècie i és molt variable. Generalment es troben a les parts aèries de les plantes superiors riques en clorofil·la (parts verdes) i també en alguns òrgans de les plantes inferiors com ara molses o plantes hepàtiques.La majoria de les plantes obren els estomes durant el dia, cosa que fa que simultàniament a la captura de diòxid de carboni tinguin altes pèrdues d'aigua. Les plantes del tipus "CAM" (sigles en anglès que corresponen a Crassid acid metabolysm o Metabolisme àcid de les plantes crasses) obren els estomes només durant la nit i així minimitzen les pèrdues d'aigua però amb això tenen un creixement molt baix i lent; com a conseqüència, aquest metabolisme només és competitiu en les condicions molt àrides del desert i el semidesert.El mecanisme d'obertura i tancament estomàtic no és completament conegut però hi intervé la regulació de la pressió osmòtica amb l'ús de l'ió de potassi i també altres factors com ara els nivells de diòxid de carboni, la presència i intensitat de la llum, les condicions atmosfèriques com ara la temperatura, el pH del medi i sobretot els nivells d'aigua.
  • En Botánica, se denomina estomas a los pequeños orificios o poros que atraviesan la epidermis de las plantas, de forma de comunicar el ambiente gaseoso del interior de la planta con el del exterior. Están localizados en todas las partes herbáceas ("verdes") de la planta y se presentan en más concentración el envés de las hojas, al abrigo del Sol. A través de los estomas la planta capta o libera la mayor parte del oxígeno y del dióxido de carbono, dos gases que utiliza o desecha según las circunstancias, y también son la vía principal por la que la planta pierde el agua absorbida por las raíces en forma de vapor de agua (proceso llamado evapotranspiración). Como el intercambio de gases es positivo pero la pérdida de agua es negativa, la evolución desarrolló dos estrategias que limitan la pérdida de agua de los estomas. Una es su ubicación preferentemente en el envés de las hojas, ya que el Sol directo aceleraría la evapotranspiración, otra es la posibilidad de abrirse o cerrarse según las circunstancias, para lo cual están equipados de células alrededor de ellos que pueden hincharse hasta taparlos, haciéndoles de "tapita".Constan de dos grandes células de guarda y oclusivas rodeadas de células acompañantes. La separación que se produce entre las dos células de guarda (que se pueden separar por el centro manteniéndose unidas por los extremos) denominada "ostiolo", regula el tamaño total del poro y por tanto, la capacidad de intercambio de gases y de pérdida de agua de las plantas.Los estomas son uno de los participantes en la fotosíntesis, ya que por ellos transcurre el intercambio gaseoso mecánico, es decir que en este lugar sale el oxígeno y entra dióxido de carbono y viceversa según qué procesos químicos ocurran en las plantas.Todas las partes herbáceas (verdes) de las plantas terrestres (taxón Embryophyta, las embriofitas) poseen una adaptación a la desecación que no necesitan sus algas ancestrales: la capa de células llamada epidermis que la protege, a su vez está cubierta por una capa de ceras que impide la evaporación del agua necesaria para la vida, pero a su vez impide el intercambio gaseoso necesario para la fotosíntesis. Por eso la cubierta cerosa debió venir necesariamente acompañada de un mecanismo que facilite el intercambio gaseoso minimizando la pérdida de agua.
  • 기공(氣孔, Stomata)은 잎과 어린줄기의 표피에 있고 현미경으로만 볼 수 있는 작은 구멍으로 입술 모양으로 생겼다. 기공에서는 뿌리에서 올라온 물이 잎에서 수증기 상태로 기공을 통해 밖으로 빠져 나가게 하고, 광합성에 필요한 이산화탄소가 기공을 통해 식물체 내로 들어오고, 광합성의 결과 만들어진 산소가 기공을 통해 빠져 나가는 역할을 한다.
  • Botanikan, estoma gasen trukea erregulatzen duen landare-egitura bat da. Estomak zurtoin berdeetan eta hostoetan daude, eta haien bitartez landareak gasak (oxigenoa, CO2, ur lurruna) trukatzen ditu bere inguruko atmosferarekin. Landarearen epidermisean dauden benetako poroak dira.Estoma bi zelula handiz osaturik dago, haien artean ostiolo izeneko irekigune edo poro handia egonik. Bi zelula horiek loturik daude muturretan, baina bananduta erdialdean, ostioloa sortuz.Estomak garrantzi handikoak dira landarearen prozesu fisiologikoetan: fotosintesian, esaterako, karbono dioxidoa eta oxigenoa estometatik sartu eta ateratzen dira. Estometatik ere ateratzen da transpirazio prozesuan landareak kanporatzen duen ur lurruna.Estomako zelulak txikitu edo handitu egiten dira, haien arteko poro edo ostioloa ireki edo itxi egiten delarik. Estomen irekieran edo itxieran faktore askok eragiten dute: argia, tenperatura, ura, karbono dioxidoa... Lehorte handia dagoenean, esaterako, uraren galerak ekiditeko estomak ixten dira, baina horrek gasen trukea ere oztopatzen du (fotosintesiaren kalterako).Estomen itxura, kopurua eta kokapena oso aldakorrak dira, landare-espeziearen arabera. Landare gehienetan estoma gehiago daude hostoaren behekoaldean goikoaldean baino, horrela hautsak ezin baitu estomak estali.
  • Stoma, açılıp kapanma özellikleri ile bitkideki terlemeyi ve gaz değişimini kontrol eden canlı yapılardır. Terimin tekili stoma, epidermislerinde karşılıkla olarak bulunur.Stomalar, epidermisin farklılaşması ile oluşur. Anatomik olarak iç yüzeyindeki zar kalın, dış yüzeyindeki zar ise incedir. Bu incelik kalınlık, stomalara açılıp kapanma özelliği kazanmıştır.Stoma hücrelerinin yapısında diğer epidermis hücrelerinden farklı olarak kloroplast bulunur. Su içi bitkilerinde stoma yoktur. Kara bitkilerinde stomalar, yaprağın alt yüzeyinde, nilüfer gibi bitkilerde yaprağın üst yüzeyinde bulunurlar. Bitkinin yaşadığı yerin kuraklık derecesi arttıkça stoma sayısı azalır.
  • Estômatos ou estomas são estruturas constituídas por um conjunto de células localizadas na epiderme dos traqueófitos, especialmente na epiderme inferior das folhas, com a função de estabelecer comunicação do meio interno com a atmosfera, constituindo-se em um canal para a troca de gases e a transpiração do vegetal.
  • Ein Stoma oder eine Spaltöffnung (pl. Stomata; griech. στόμα stóma „Mund“, „Mündung“, „Öffnung“) ist eine Pore in der Epidermis von Pflanzen. Das Stoma wird normalerweise von zwei bohnenförmigen Zellen, den Schließzellen, gebildet. Zählt man die Zellen, die um die Schließzellen herum liegen (Nebenzellen), noch hinzu, spricht man vom Spaltöffnungsapparat oder stomatären Komplex. Während die Epidermiszellen keine Chloroplasten enthalten, befinden sich in den ausdifferenzierten Schließzellen Chloroplasten.Die Stomata regulieren den Gasaustausch der Pflanze mit der Umgebungsluft. Im Allgemeinen handelt es sich dabei um die Abgabe von Sauerstoff und Wasser (Transpiration), sowie die Aufnahme von Kohlenstoffdioxid. Unabhängig von Pflanzentyp und der Anpassung an besondere Standortbedingungen erfolgt das Öffnen und Schließen der Stomata nach dem gleichen Mechanismus. Die Stomata befinden sich bei den meisten Pflanzen in der unteren Epidermis der Blätter, bei Gräsern auf beiden Blattseiten und bei Schwimmblattpflanzen nur auf der Blattoberseite. Stomata sind auch in der Epidermis von Sprossachsen und Blütenblättern zu finden, jedoch nie an Wurzeln.
  • 植物における気孔(きこう、Stoma、pl Stomata)とは、葉の表皮に存在する小さな穴(開口部)のこと。2つの細胞(孔辺細胞)が唇型に向かい合った構造になっており、2つの孔辺細胞の形が変化することによって、孔の大きさが調節される。主に光合成、呼吸および蒸散のために、外部と気体の交換を行う目的で使用される。
  • Aparat szparkowy, szparka (gr. stoma jama, szpara) – struktury wielokomórkowe (aparat) lub dwukomórkowe (szparka) pochodzenia epidermalnego roślin służące do kontrolowanej wymiany gazowej między tkankami wewnętrznymi rośliny i atmosferą.
  • Průduch (odborně též stoma z řec. στόμα–ústa, množ. č. stomata) je struktura vyskytující se především na listech většiny vyšších rostlin, která slouží ke kontrolované výměně plynů (především CO2 a O2) mezi rostlinou a okolím a také k odevzdávání vody do ovzduší. Průduchy se tak zařazují z hlediska funkce mezi tzv. provětrávací pletiva.Průduch dosahuje rozměrů v setinách milimetru. Skládá se především ze dvou specializovaných pokožkových buněk, označovaných jako svěrací buňky, mezi nimiž je tzv. průduchová štěrbina. Někdy se kolem svěracích buněk tvoří ještě buňky vedlejší, které se účastní otevírání průduchů. Stavba i počet průduchů jsou u rostlin různé, závislé na přizpůsobení abiotickým faktorům prostředí (hlavně vlhkost půdy a ovzduší).Mechanismus otevírání a zavírání průduchů je založen na regulovaném příjmu a výdeji vody. Pokud svěrací buňky nasávají vodu, mění se jejich tvar a průduch se otevírá. V opačném případě se průduchová štěrbina uzavírá. V příjmu vody hrají roli především kationty draslíku, které podle potřeby zvyšují a snižují koncentraci uvnitř svěracích buněk. Z vnějších faktorů může uzavření průduchů způsobit hlavně vadnutí rostliny (nedostatek vody) a vysoká teplota; nízká koncentrace oxidu uhličitého v pletivech naopak svěrací buňky otevírá. Rostliny žijící v suchém prostředí si vyvinuly množství adaptací, jak nepřízním takového podnebí odolat.
  • Stomata adalah bukaan-bukaan kecil di daun yang jika membuka secara maksimal hanya selebar 0,0001 mm. Stomata diapit oleh sepasang sel penjaga yang mirip dengan dua sosis yang melengkung. Pada tumbuhan darat, stomata banyak terdapat pada bagian bawah daun, sedangkan pada tumbuhan yang hidup di air stomata banyak terdapat pada permukaan atas daun. Jumlah stomata per mm² berbeda-beda pada setiap tumbuhan. Daun dikotil yang memiliki pertulangan menyirip stomatanya tersebar, sedangkan pada daun monokotil stomata terletak bersusun sejajar.
  • У́стьице (лат. stoma, от греч. στόμα — «рот, уста») — в ботанике это по́ра, находящаяся на нижнем или верхнем слое эпидермиса листа растения, через которую происходит испарение воды и газообмен с окружающей средой.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 164166 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7530 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 61 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109634662 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Category:Stoma
prop-fr:commonsTitre
  • stomate
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un stomate est un orifice de petite taille présent dans l'épiderme des organes aériens des végétaux (sur la face inférieure des feuilles le plus souvent). Il permet les échanges gazeux entre la plante et l'air ambiant (dioxygène, dioxyde de carbone, vapeur d'eau...) ainsi que la régulation de la pression osmotique.
  • 기공(氣孔, Stomata)은 잎과 어린줄기의 표피에 있고 현미경으로만 볼 수 있는 작은 구멍으로 입술 모양으로 생겼다. 기공에서는 뿌리에서 올라온 물이 잎에서 수증기 상태로 기공을 통해 밖으로 빠져 나가게 하고, 광합성에 필요한 이산화탄소가 기공을 통해 식물체 내로 들어오고, 광합성의 결과 만들어진 산소가 기공을 통해 빠져 나가는 역할을 한다.
  • Estômatos ou estomas são estruturas constituídas por um conjunto de células localizadas na epiderme dos traqueófitos, especialmente na epiderme inferior das folhas, com a função de estabelecer comunicação do meio interno com a atmosfera, constituindo-se em um canal para a troca de gases e a transpiração do vegetal.
  • 植物における気孔(きこう、Stoma、pl Stomata)とは、葉の表皮に存在する小さな穴(開口部)のこと。2つの細胞(孔辺細胞)が唇型に向かい合った構造になっており、2つの孔辺細胞の形が変化することによって、孔の大きさが調節される。主に光合成、呼吸および蒸散のために、外部と気体の交換を行う目的で使用される。
  • Aparat szparkowy, szparka (gr. stoma jama, szpara) – struktury wielokomórkowe (aparat) lub dwukomórkowe (szparka) pochodzenia epidermalnego roślin służące do kontrolowanej wymiany gazowej między tkankami wewnętrznymi rośliny i atmosferą.
  • У́стьице (лат. stoma, от греч. στόμα — «рот, уста») — в ботанике это по́ра, находящаяся на нижнем или верхнем слое эпидермиса листа растения, через которую происходит испарение воды и газообмен с окружающей средой.
  • In botany, a stoma (plural stomata) (occasionally called a stomate, plural stomates) (from Greek στόμα, "mouth") is a pore, found in the epidermis of leaves, stems and other organs that is used to control gas exchange. The pore is bordered by a pair of specialized parenchyma cells known as guard cells that are responsible for regulating the size of the opening. The term is also used collectively to refer to an entire stomatal complex, both the pore itself and its accompanying guard cells.
  • Stomata adalah bukaan-bukaan kecil di daun yang jika membuka secara maksimal hanya selebar 0,0001 mm. Stomata diapit oleh sepasang sel penjaga yang mirip dengan dua sosis yang melengkung. Pada tumbuhan darat, stomata banyak terdapat pada bagian bawah daun, sedangkan pada tumbuhan yang hidup di air stomata banyak terdapat pada permukaan atas daun. Jumlah stomata per mm² berbeda-beda pada setiap tumbuhan.
  • Stoma, açılıp kapanma özellikleri ile bitkideki terlemeyi ve gaz değişimini kontrol eden canlı yapılardır. Terimin tekili stoma, epidermislerinde karşılıkla olarak bulunur.Stomalar, epidermisin farklılaşması ile oluşur. Anatomik olarak iç yüzeyindeki zar kalın, dış yüzeyindeki zar ise incedir. Bu incelik kalınlık, stomalara açılıp kapanma özelliği kazanmıştır.Stoma hücrelerinin yapısında diğer epidermis hücrelerinden farklı olarak kloroplast bulunur. Su içi bitkilerinde stoma yoktur.
  • En Botánica, se denomina estomas a los pequeños orificios o poros que atraviesan la epidermis de las plantas, de forma de comunicar el ambiente gaseoso del interior de la planta con el del exterior. Están localizados en todas las partes herbáceas ("verdes") de la planta y se presentan en más concentración el envés de las hojas, al abrigo del Sol.
  • Botanikan, estoma gasen trukea erregulatzen duen landare-egitura bat da. Estomak zurtoin berdeetan eta hostoetan daude, eta haien bitartez landareak gasak (oxigenoa, CO2, ur lurruna) trukatzen ditu bere inguruko atmosferarekin. Landarearen epidermisean dauden benetako poroak dira.Estoma bi zelula handiz osaturik dago, haien artean ostiolo izeneko irekigune edo poro handia egonik.
  • Ein Stoma oder eine Spaltöffnung (pl. Stomata; griech. στόμα stóma „Mund“, „Mündung“, „Öffnung“) ist eine Pore in der Epidermis von Pflanzen. Das Stoma wird normalerweise von zwei bohnenförmigen Zellen, den Schließzellen, gebildet. Zählt man die Zellen, die um die Schließzellen herum liegen (Nebenzellen), noch hinzu, spricht man vom Spaltöffnungsapparat oder stomatären Komplex.
  • L'estoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Està format per un mínim de dues cèl·lules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cèl·lules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostíol. L'ostíol és un porus que condueix a un ampli espai intracel·lular (la cambra subestomàtica) fent possible així la comunicació entre l'aire exterior i aquests espais entre cèl·lules.
  • Gli stomi ( o pneumatodi) sono strutture annesse all'epidermide, disposte su tutte le parti erbacee delle piante, in modo particolare sulla pagina inferiore della foglia e sono presenti in tutte le piante terrestri. Sono le uniche cellule, in tutta l’epidermide, a possedere i cloroplasti.
  • Průduch (odborně též stoma z řec. στόμα–ústa, množ. č. stomata) je struktura vyskytující se především na listech většiny vyšších rostlin, která slouží ke kontrolované výměně plynů (především CO2 a O2) mezi rostlinou a okolím a také k odevzdávání vody do ovzduší. Průduchy se tak zařazují z hlediska funkce mezi tzv. provětrávací pletiva.Průduch dosahuje rozměrů v setinách milimetru. Skládá se především ze dvou specializovaných pokožkových buněk, označovaných jako svěrací buňky, mezi nimiž je tzv.
  • Een huidmondje of stoma (meervoud stomata, van het Grieks: mond, opening) is een structuur op het oppervlak van landplanten. Het bestaat uit een microscopisch kleine opening, gevormd door twee sluitcellen, bij vaatplanten meestal aan de onderzijde van de bladeren, waar koolzuurgas, zuurstofgas en waterdamp door diffunderen. Aan weerszijden van de opening bepalen de twee sluitcellen nauwkeurig de wijdte van de opening van het huidmondje.
rdfs:label
  • Stomate
  • Aparat szparkowy
  • Estoma
  • Estoma
  • Estoma
  • Estômato
  • Huidmondje
  • Průduch
  • Stoma
  • Stoma
  • Stoma
  • Stoma (Botanik)
  • Stomata
  • Устьице
  • 気孔
  • 기공 (식물학)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of