La propagation des ondes est un phénomène physique dont découlent l'évolution et la progression d'une onde au sein d’un milieu, ou encore certains mouvements d'une particule dans l'espace et le temps.En considérant la direction de propagation de l'onde dans l'espace, on peut distinguer deux types d'ondes : les ondes longitudinales, les ondes transversales.La grandeur principale caractérisant la propagation des ondes est la célérité, c'est-à-dire la vitesse de propagation d'une onde dans un milieu donné.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La propagation des ondes est un phénomène physique dont découlent l'évolution et la progression d'une onde au sein d’un milieu, ou encore certains mouvements d'une particule dans l'espace et le temps.En considérant la direction de propagation de l'onde dans l'espace, on peut distinguer deux types d'ondes : les ondes longitudinales, les ondes transversales.La grandeur principale caractérisant la propagation des ondes est la célérité, c'est-à-dire la vitesse de propagation d'une onde dans un milieu donné.
  • Wave propagation is any of the ways in which waves travel.With respect to the direction of the oscillation relative to the propagation direction, we can distinguish between longitudinal wave and transverse waves.For electromagnetic waves, propagation may occur in a vacuum as well as in a material medium. Other wave types cannot propagate through a vacuum and need a transmission medium to exist.
  • Propagacja w fizyce jest to rozprzestrzenianie się zaburzenia w ośrodku. Jeżeli źródło zaburzenia wywołuje zmiany w sposób cykliczny, to mówi się o propagacji fali.
  • Las ondas son uno de los fenómenos físicos más fundamentales: las ondas sobre la superficie del agua y los terremotos, las ondulaciones en resortes, las ondas de luz, las ondas de radio, las ondas sonoras, etc.La propagación de una onda puede interpretarse haciendo uso del modelo de la cadena lineal. Esta cadena está compuesta de una serie de partículas de igual masa separadas de resortes también iguales. Este modelo permite explicar el comportamiento de los cuerpos elásticos y por lo tanto la propagación de las ondas mecánicas.En el caso de las ondas sonoras y de la luz, se acostumbra analizar a una onda como la suma de ondas sinusoidales simples. Este es el principio de superposición lineal. En contraste, cuando uno observa cuidadosamente las ondas en la superficie del agua, uno ve que para su descripción dicho principio no se puede aplicar en general, excepto cuando ocurren pequeñas amplitudes. El estudio de las ondas de amplitud pequeña en el agua fue uno de los tópicos principales de la física del siglo XIX. Durante mediados del siglo XX, el estudio de muchos fenómenos no lineales cobraron especial importancia; por ejemplo, los haces de láseres en la óptica no lineal y las ondas en gases de plasmas exhiben fenómenos no lineales.La importancia de tales fenómenos ha llevado a estudios más cuidadosos, lo que ha revelado que la propagación de ondas no lineales sean considera como entidades fundamentales en los ondulatorios. A las ondas estables en un medio de respuesta no lineal y dispersivo se les conoce como solitones.El problema anterior motivó que a principios de 1950 Enrico Fermi, John Pasta y Stanislam Ulam (FPU), llevaran al cabo experimentos numéricos en cadenas de osciladores con potenciales de interacción no armónicos. Pensaron que si la energía se colocaba en el modo de oscilación más bajo (modo de longitud de onda más largo), eventualmente tomaría lugar la equipartición de la energía. El tiempo de relajación para que esto ocurriera proporcionaría una medida del coeficiente de difusión. Para la sorpresa de Fermi y sus colegas la energía del sistema no se "termalizó". Sólo una fracción de la energía se repartió entre los demás modos y en, un tiempo posterior, largo pero finito, casi la misma cantidad de energía de volvía a concentrar en el modo más bajo. Este se conoce en mecánica como un fenómeno de recurrencia, similar al que se observa en el movimiento de dos péndulos acoplados, en los que la energía de oscilación permanece en un modo cierto tiempo y después pasa a otro. Resulta que el tiempo de recurrencia para un número suficientemente grande de osciladores acoplados excede cualquier tiempo de observación física relevante y resulta en una conductividad térmica finita.La explicación de este descubrimiento permaneció en un misterio hasta que Norman Zabusky y Martin Kruskal comenzaron a estudiar nuevamente este sistema a principios de 1960. El hecho de que sólo se "activaran" los modos de orden más bajo (longitud de onda larga), les condujo a proponer una aproximación continua del sistema y estudiar la ecuación diferencial parcial llamada KdV.Esta ecuación había sido obtenida en 1885 por D.J. Korteweg y Gustav de Vries en la descripción de la propagación de ondas de longitud de onda larga, en aguas poco profundas. A partir de un estudio detallado de la ecuación, Norman Zabusky y Kruskal hallaron que ésta admite soluciones estables en el sentido de que las ondas pueden interactuar y preservar sus perfiles y velocidades iniciales después de la colisión.
  • Les ones són un dels fenòmens físics més fonamentals: les ones sobre la superfície de l'aigua i els terratrèmols, les ondulacions en ressorts, les ones de llum, les ones de ràdio, les ones sonores, etc. La propagació d'una ona pot interpretar fent ús del model de la cadena lineal. Aquesta cadena està composta d'una sèrie de partícules d'igual massa separades de ressorts també iguals. Aquest model permet explicar el comportament dels cossos elàstics i per tant la propagació de les ones mecàniques.En el cas de les ones sonores i de la llum, s'acostuma analitzar a una ona com la suma d'ones sinusoïdals simples. Aquest és el principi de superposició lineal. En contrast, quan un observa acuradament les ones en la superfície de l'aigua, un veu que per la seva descripció aquest principi no es pot aplicar en general, excepte quan ocorren petites amplituds. L'estudi de les ones d'amplitud petita en l'aigua va ser un dels tòpics principals de la física del segle XIX. Durant mitjans del segle XX, l'estudi de molts fenòmens no lineals van cobrar especial importància, per exemple, els feixos de làsers en l'òptica no lineal i les ones en gasos de plasma exhibeixen fenòmens no lineals.La importància d'aquests fenòmens ha portat a estudis més acurats, el que ha revelat que la propagació d'ones no lineals siguin considera com entitats fonamentals en els fenòmens ondulatoris. A les ones estables en un mitjà de resposta no lineal i dispersiu se'ls coneix com solitons.La història dels solitons està íntimament relacionada amb la història de la conducció de calor en mitjans materials, més de l'estudi de la propagació d'ones en la superfície de l'aigua. El 1914, Debye es feia la següent pregunta: per què els sòlids tenen conductivitat tèrmica finita? Ell mateix afirmava que si el sòlid es modelava com una cadena unidimensional d'oscil·ladors no lineals, és que els modes normals interaccionarien causa de la no linealitat. El resultat net dóna un coeficient de transport finit en l'equació de difusió, mentre que la superposició de les forces lineals interatòmiques resulta en una conductivitat tèrmica infinita.El problema anterior va motivar que a principis de 1950 Enrico Fermi, John Pasta i Stanislam Ulam (FPU), portaran al cap experiments numèrics en cadenes d'oscil·ladors amb potencials d'interacció no harmònics. Van pensar que si l'energia es col·locava en la manera d'oscil·lació més baix (mode de longitud d'ona més llarg), eventualment prendria lloc l'equipartició de l'energia. El temps de relaxació perquè això ocorregués proporcionaria una mesura del coeficient de difusió. Per a la sorpresa de Enrico Fermi i els seus companys l'energia del sistema no es va "termalitzar". Només una fracció de l'energia es va repartir entre els altres modes i en, un temps posterior, llarg però finit, gairebé la mateixa quantitat d'energia de tornava a concentrar en la manera més baix. Aquest es coneix en mecànica com un fenomen de recurrència, similar al que s'observa en el moviment de dos pèndols acoblats, en què l'energia d'oscil·lació roman en una manera cert temps i després passa a un altre. Resulta que el temps de recurrència per a un nombre prou gran d'oscil·ladors acoblats excedeix qualsevol temps d'observació física rellevant i resulta en una conductivitat tèrmica finita.L'explicació d'aquest descobriment va romandre en un misteri fins que Norman Zabusky i Martin Kruskal van començar a estudiar novament aquest sistema a principis de 1960. El fet que només "s'activaran" els modes d'ordre més baix (longitud d'ona llarga), els va conduir a proposar una aproximació contínua del sistema i estudiar l'equació diferencial parcial anomenada Equació de Korteweg-de Vries (KDV).Aquesta equació havia estat obtinguda en 1885 per DJ Korteweg i Gustav de Vries en la descripció de la propagació d'ones de longitud d'ona llarga, en aigües poc profundes. A partir d'un estudi detallat de l'equació, Norman Zabusky i Kruskal van trobar que aquesta admet solucions estables en el sentit que les ones poden interaccionar i preservar els seus perfils i velocitats inicials després de la col·lisió.en poques paraulesexemple: les ones poden ser front d'ones circular: en una pertulvacion en un punt ex: al trial una pedra a l'aigua es pruducen ones circulales, i al front d'ona pla: quan la propagasion succeeix a la superfície del medi ex: les ones del mar :)
  • Propagatie betekent voortplanting van elektromagnetische straling, kortom: van radiogolven en radiosignalen, waaronder alle signalen die met behulp van radiotechniek worden verzonden en ontvangen. Deze wordt beïnvloed door al deze onderstaande factoren: de kromming van de aarde elektrisch geladen lagen in de ionosfeer en daarmee samenhangend de zonnestand en de klimaatzones de sterkte van het signaal, dus het vermogen van de radiozender poollicht hemellichamen fysieke geografische omstandigheden atmosferische omstandigheden = het weer activiteiten die een elektromagnetisch veld opwekken: storing interferentie door een andere zenderPropagatie verschilt bovendien per golflengte dus per frequentie. De toekenning van radio-omroepbanden door de WARC aan radio- en televisiestations, radioamateurs en communicatiesatellieten en van het toegestane frequentiebereik van elektrische apparatuur houdt rekening met de propagatieverschijnselen in het algemeen en die ter plekke.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 63873 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 14695 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 48 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107220181 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La propagation des ondes est un phénomène physique dont découlent l'évolution et la progression d'une onde au sein d’un milieu, ou encore certains mouvements d'une particule dans l'espace et le temps.En considérant la direction de propagation de l'onde dans l'espace, on peut distinguer deux types d'ondes : les ondes longitudinales, les ondes transversales.La grandeur principale caractérisant la propagation des ondes est la célérité, c'est-à-dire la vitesse de propagation d'une onde dans un milieu donné.
  • Wave propagation is any of the ways in which waves travel.With respect to the direction of the oscillation relative to the propagation direction, we can distinguish between longitudinal wave and transverse waves.For electromagnetic waves, propagation may occur in a vacuum as well as in a material medium. Other wave types cannot propagate through a vacuum and need a transmission medium to exist.
  • Propagacja w fizyce jest to rozprzestrzenianie się zaburzenia w ośrodku. Jeżeli źródło zaburzenia wywołuje zmiany w sposób cykliczny, to mówi się o propagacji fali.
  • Les ones són un dels fenòmens físics més fonamentals: les ones sobre la superfície de l'aigua i els terratrèmols, les ondulacions en ressorts, les ones de llum, les ones de ràdio, les ones sonores, etc. La propagació d'una ona pot interpretar fent ús del model de la cadena lineal. Aquesta cadena està composta d'una sèrie de partícules d'igual massa separades de ressorts també iguals.
  • Las ondas son uno de los fenómenos físicos más fundamentales: las ondas sobre la superficie del agua y los terremotos, las ondulaciones en resortes, las ondas de luz, las ondas de radio, las ondas sonoras, etc.La propagación de una onda puede interpretarse haciendo uso del modelo de la cadena lineal. Esta cadena está compuesta de una serie de partículas de igual masa separadas de resortes también iguales.
  • Propagatie betekent voortplanting van elektromagnetische straling, kortom: van radiogolven en radiosignalen, waaronder alle signalen die met behulp van radiotechniek worden verzonden en ontvangen.
rdfs:label
  • Propagation des ondes
  • Propagació d'ones
  • Propagación de ondas
  • Propagacja (fizyka)
  • Propagatie (radio)
  • Wave propagation
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of