Un atome est composé d'un noyau (les protons et les neutrons) et d'électrons qui « gravitent » autour. Ces électrons vont occuper des zones autour du noyau qui sont appelées couches électroniques. Ces couches ont pour caractéristiques d'avoir chacune un nombre défini d'électrons. Lorsqu'une couche est remplie, elle est saturée. Le nombre de couches électroniques croit avec le numéro atomique (Z). La notion de couche électronique correspond physiquement à l'énergie des électrons de la couche.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un atome est composé d'un noyau (les protons et les neutrons) et d'électrons qui « gravitent » autour. Ces électrons vont occuper des zones autour du noyau qui sont appelées couches électroniques. Ces couches ont pour caractéristiques d'avoir chacune un nombre défini d'électrons. Lorsqu'une couche est remplie, elle est saturée. Le nombre de couches électroniques croit avec le numéro atomique (Z). La notion de couche électronique correspond physiquement à l'énergie des électrons de la couche. En d'autres termes, deux électrons sur une même couche ont besoin de la même énergie pour se faire éjecter de l'atome. (En fait c'est une approximation, puisqu'une couche se divise en sous-couches qui diffèrent par leur moment cinétique orbital).Les couches électroniques sont symbolisées par des lettres, suivant l'alphabet de façon croissante à partir de la lettre K, en partant de la plus proche du noyau à la plus éloignée.Il existe une formule pour connaitre la capacité d'une couche : si n est le numéro d'ordre de la couche visée (K = 1, L = 2, etc.), le nombre d'électrons qu'elle peut contenir jusqu'à saturation est 2n2. La couche électronique ne doit pas être confondue avec la période. En effet, une période est une ligne dans la classification périodique des éléments. Lorsque l'on cherche un élément dans la classification périodique, sa période (le numéro de la ligne) donne le nombre de couches électronique (ex : l'hydrogène est sur la période 1, les électrons de l'hydrogène se répartissent donc sur une seule couche électronique à l'état fondamental, l'uranium est sur la 7e période (famille des actinides), les électrons de l'uranium se répartissent donc sur 7 couches électroniques à l'état fondamental. La formule pour trouver le nombre maximum d'électrons est 2n2. Mais à partir de la 4e période, il existe de nombreuses règles. la première est la couche K, capacité : 2 ; n = 1 ; c'est la plus proche du noyau (Kernel signifie « noyau » en anglais, d'où l'utilisation de K) ; ensuite vient la couche L, capacité : 8 ; n = 2 ; puis la couche M, capacité : 18 ; n = 3 ; puis la couche N, capacité : 32 ; n = 4 ; puis la couche O, capacité : 31 ; n = 5 ;(32 e- sur la dernière couche est un maximum) puis la couche P, capacité : 17 ; n = 6 ; puis la couche Q, capacité : 8 ; n=7;La couche K est la seule couche électronique commune à tous les éléments. Ainsi, le nombre de couches électroniques d'un atome dépend du nombre d'électrons de cet atome.Mais la capacité des couches électroniques d'un atome ne laisse pas présager de la répartition par couche de ses électrons. En effet, seuls les 18 premiers éléments chimiques du tableau périodique (de l'hydrogène (Z=1) à l'argon (Z=18)) suivent un remplissage linéaire tendant vers la saturation de leurs couches électroniques : K, L et M.
  • 電子殻(でんしかく、英: Electron shell)は、原子構造の模型において、原子核を取り巻く電子軌道の集まりをいう。言わば電子の収容場所のことで、それにいかに電子が入っているかを示すのが電子配置である。詳細は「電子配置」を参照
  • Una capa electrónica, capa de electrones o cubierta de electrones puede pensarse como el conjunto de órbitas seguidas por un grupo de electrones alrededor del núcleo de un átomo. Cada capa puede contener un cierto número máximo de electrones, y está asociada con un particular rango de energía en función de su distancia al núcleo. En un átomo estable, para que una cierta capa pueda contener electrones, es necesario que todas las interiores a ella estén completamente ocupadas. Los electrones en la capa poblada más externa, llamada capa de valencia y que es la única que puede encontrarse parcialmente vacía, determinan las propiedades químicas del átomo.
  • Powłoka elektronowa – zbiór stanów kwantowych o tej samej wartości głównej liczby kwantowej.W chemii za powłokę elektronową wokół danego atomu uważa się zbiór orbitali atomowych mających tę samą główną liczbę kwantową n. Kolejnym wartościom n przypisane są kolejne powłoki: K, L, M, N, O, P i Q. Powłoki składają się z różnej liczby podpowłok elektronowych, odpowiadających określonym rodzajom orbitali atomowych: K – jeden orbital s – może pomieścić maksymalnie 2 elektrony L – jeden s i 3 orbitale p – może pomieścić maksymalnie 8 elektronów M – jeden s, 3 p i 5 d – może pomieścić maksymalne 18 elektronów N – jeden s, 3 p, 5 d i 7 f – może pomieścić maksymalne 32 elektrony itd.Maksymalna liczba elektronów na podpowłokach (zgodnie ze wzorem n = 4l + 2, gdzie l to poboczna liczba kwantowa): s (l = 0): 2 elektrony p (l = 1): 6 elektronów d (l = 2): 10 elektronów f (l = 3): 14 elektronów g (l = 4): 18 elektronów h (l = 5): 22 elektrony i (l = 6): 26 elektronówWbrew informacjom podawanym przez niektóre źródła, nie wszystkie gazy szlachetne mają całkowicie zapełnione powłoki elektronowe. Np. argon ma w powłoce M zapełnione podpowłoki s i p, nie ma natomiast elektronów d. Maksymalnie zapełniona powłoka elektronowa nie musi być energetycznie korzystna – pierwsze odstępstwo od tej zasady obserwuje się dla atomu potasu, w którym ostatni elektron wchodzi na podpowłokę 4s, a nie 3d. Jest tak dlatego, że przy dużych liczbach atomowych wzrasta rola oddziaływania spin-orbita w porównaniu z oddziaływaniami elektrostatycznymi.
  • 전자 껍질(Electron shell)은 원소를 구성하는 최외곽 전자가 돌면서 만드는 궤도를 말한다.주양자수 하나가 전자 껍질 하나를 뜻한다.
  • Kelopak elektron atau kulit elektron adalah orbit yang diikuti elektron di sekitar inti atom. Karena tiap-tiap kelopak hanya dapat memuat sejumlah terbatas elektron, maka tiap-tiap kelopak itu bersesuaian dengan suatu rentang tertentu energi elektron pula, dan dengan demikian tiap-tiap kelopak haruslah berisi penuh sebelum elektron-elektron dapat ditambahkan ke kelopak yang lebih luar. Elektron-elektron di kelopak terluar menentukan sifat-sifat kimiawi atom (lihat Valensi). Untuk penjelasan mengapa elektron hadir di dalam kelopak ini, lihatlah Konfigurasi elektron.
  • Elektronenschillen zijn denkbeeldige banen om een atoomkern, waarin zich de elektronen bevinden. De verdeling van de elektronen over de elektronenschillen wordt de elektronenconfiguratie genoemd.In het atoommodel van Bohr uit 1913 worden met het aantal elektronen in de buitenste elektronenschil de scheikundige eigenschappen van de elementen verklaard. Bohr stelde zich de elektronenschillen voor als concentrische banen, vergelijkbaar met de banen van de planeten in het Zonnestelsel. Zwaardere atomen hebben meerdere schillen, die voorgesteld worden als wijdere banen om de atoomkern. Elk schil heeft een bepaald discreet energieniveau ten opzichte van de atoomkern: de binnenste schillen hebben een lager energieniveau dan de buitenste. Dat laatste betekent dat de elektronen zich normaal gesproken in een zo dicht mogelijk bij de atoomkern liggende schil zullen bevinden. De elektronen beïnvloeden elkaar echter, omdat het geladen deeltjes zijn. Grofweg worden de binnenste schillen het eerst opgevuld maar door de onderlinge afstoting zijn daar uitzonderingen op. Volgens de moderne kwantumfysica kan Bohrs fysische interpretatie van concentrische banen niet kloppen, omdat een elektron zich niet alleen als een deeltje, maar ook als een golfverschijnsel gedraagt. De schil is niet een concentrische baan, maar een staand golfpatroon met buiken en knopen, dat in de kwantumfysica een orbitaal genoemd wordt. Daarnaast is niet met zekerheid te zeggen waar een elektron zich op een bepaald moment precies bevindt. Voor iedere orbitaal beschrijft een wiskundige vergelijking, de Schrödingervergelijking, de waarschijnlijkheid om het elektron ergens aan te treffen. Elektronenschillen worden onderverdeeld in subschillen. Het aantal schillen en subschillen van een atoom wordt gegeven door de zogenaamde kwantumgetallen van het betreffende element.
  • Az atomfizikában az elektronhéj – vagy fő energiaszint – az azonos n főkvantumszámhoz tartozó elektronpályák összessége. Az elektronpályát itt nem klasszikus értelemben, mint egy bolygópályát kell érteni, hanem kvantummechanikai értelemben, a Schrödinger-egyenlet vagy a Dirac-egyenlet egy hullámfüggvény-megoldásaként, azaz kiterjedt valószínűségi objektumként. Szemléletesen, de kissé helytelenül elektronfelhőként is szoktak rájuk hivatkozni. Az elektronhéjak elektron alhéjakból vagy másképpen alszintekből épülnek fel. Egy-egy alhéjhoz ugyanazon l pálya-impulzusmomentum kvantumszámmal rendelkező elektronok tartoznak. Az elektronhéjak együtt adják az atom elektronkonfigurációját. Megmutatható, hogy egy elektronhéjon legfeljebb 2n² elektron tartózkodhat.A héj elnevezés a Bohr-atommodellből ered, ahol az elektronok az atommagtól bizonyos távolságra keringtek úgy, hogy együtt egy héjat alkottak.
  • Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en que es distribueixen els electrons d'un àtom. Al nivell energètic més alt on podem trobar electrons en estat fonamental se li diu capa de valència. Com que cada capa només pot contenir un nombre determinat d'electrons, cada capa està associada amb un rang particular d'energia electrònica, de manera que cada capa s'ha d'omplir completament abans que es puguin afegir electrons a una capa superior. Els electrons de la capa més exterior determinen les propietats químiques de l'àtom (vegeu capa de valència), se'ls coneix com a electrons de valència. Per una explicació de per què els electrons es troben en aquestes capes vegeu configuració electrònica.Les capes d'electrons es denominen K, L, M, N, O, P i Q; o 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7; en ordre d'interior-exterior. Els electrons de les capes exteriors tenen una energia mitjana més gran i s'allunyen més del nucli que els de les capes interiors. Això els fa més importants a l'hora de determinar com reacciona químicament i com es comporta l'àtom com a conductor, car l'atracció del nucli atòmic sobre ells és més feble i fàcil de trencar. D'aquesta manera, la reactivitat química d'un element determinat és molt dependent de la seva configuració electrònica.Cada capa es compon d'una o més subcapes, que al seu torn es componen d'orbitals atòmics. Per exemple, la primera capa (K) té una subcapa, anomenada "1s"; la segona capa (L) té dues subcapes, anomenades "2s" i "2p"; la tercera capa té "3s", "3p" i "3d", i així segueix. La taula següent mostra les subcapes que poden existir:
  • Электронная оболочка атома — область пространства вероятного местонахождения электронов, характеризующихся одинаковым значением главного квантового числа n и, как следствие, располагающихся на близких энергетических уровнях. Число электронов в каждой электронной оболочке не превышает определенного максимального значения.Порядок заполнения электронных оболочек (орбиталей с одинаковым значением главного квантового числа n) определяется правилом Клечковского, порядок заполнения электронами орбиталей в пределах одного подуровня (орбиталей с одинаковыми значениями главного квантового числа n и орбитального квантового числа l) определяется Правилом Хунда.
  • Електронен слой в атома е съвкупността от позволени състояния на електрон с определена енергия и може да се онагледи като орбитата около ядрото, следвана от електроните с тази енергия. Структурата на електронния слой зависи от поредния номер на химичния елемент. Всеки електронен слой съдържа точно определен брой позволени състояния. Тъй като електроните са фермиони, във всяко позволено състояние може да има само един електрон. Всеки електронен слой съответства на решение на уравнението на Шрьодингер, при което енергията на електрона е собствено значение на оператора на Хамилтон. Съвкупността от всички електронни слоеве представлява електронната обвивка на атома. За повече обяснения защо електроните са разпределени по този начин виж електронна конфигурация.
  • Als Atomhülle oder auch Elektronenhülle bezeichnet man den Teil eines Atoms, der aus Elektronen besteht. Die Aufteilung in Atomhülle und Atomkern ist Bestandteil aller Atommodelle seit Ernest Rutherford. Wegen der geringen Masse der Elektronen bedingt die Unschärferelation, dass die Hülle mehr als 10.000-mal größer als der Kern ist. Dieser trägt typischerweise 4.000- bis 5.000-mal mehr zur Masse eines Atoms bei als die Hülle.Die Struktur der Elektronenhülle bestimmt weitgehend die physikalischen und chemischen Eigenschaften der Atome.
  • In chemistry and atomic physics, an electron shell, also called a principal energy level may be thought of as an orbit followed by electrons around an atom's nucleus. The closest shell to the nucleus is called the "1 shell" (also called "K shell"), followed by the "2 shell" (or "L shell"), then the "3 shell" (or "M shell"), and so on farther and farther from the nucleus. The shells correspond with the principal quantum numbers (n = 1, 2, 3, 4 ...) or are labeled alphabetically with letters used in the X-ray notation (K, L, M, …).Each shell can contain only a fixed number of electrons: The 1st shell can hold up to two electrons, the 2nd shell can hold up to eight (2 + 6) electrons, the 3rd shell can hold up to 18 (2 + 6 + 10) and so on. The general formula is that the nth shell can in principle hold up to 2n2 electrons. Since electrons are electrically attracted to the nucleus, an atom's electrons will generally occupy outer shells only if the more inner shells have already been completely filled by other electrons. However, this is not a strict requirement: Atoms may have two or even three incomplete outer shells. (See Madelung rule for more details.) For an explanation of why electrons exist in these shells see electron configuration.The electrons in the outermost occupied shell (or shells) determine the chemical properties of the atom; it is called the valence shell.Each shell consists of one or more subshells, and each subshell consists of one or more atomic orbitals.
  • Elektron kabuğu, elektronların, atom çekirdeği çevresinde takip ettiği bir yörünge olarak düşünülebilir. Her bir kabuk belli bir sayıda elektron barındırabilir, her kabuk belli bir enerji aralığına sahiptir ve daha dış bir kabuğa elektron eklenebilmesi için her kabuk tamamen dolu olması gerekir. En dış kabuktaki elektronlar atomun karakteristiğini belirler.
  • Os elétrons, numa região em torno do núcleo de um átomo, orbitam em espaços com quantidades de energia características denominadas níveis eletrônicos, camadas eletrônicas ou camadas de electrões. Uma camada eletrônica é constituida por um grupo de orbitais atômicos com o mesmo valor de número quântico principal n.A existência de camadas eletrônicas foi observada pela primeira vez experimentalmente nos estudos de absorção de raio-x de Charles Barkla e Henry Moseley. Barkla nomeou-os então com as letras K, L, M, etc. (A terminologia original era alfabética. K e L eram originalmente chamados B e A, mas foram renomeados posteriormente para deixar espaço para linhas escpectrais hipotéticas que nunca foram descobertas. O nome do nível K foi escolhido em homenagem a Lord Kelvin, o criador da escala Kelvin de temperatura).Em 1913, Niels Bohr (1885-1962), fundamentado na teoria quântica da radiação formulada por Max Planck em 1900, propôs que os elétrons, em torno do núcleo atômico, giram em órbitas estacionárias denominadas de "níveis de energia", "camadas eletrônicas" (camadas de electrões). Nestes níveis energéticos os elétrons não emitem e não absorvem energia. Se receberem energia, na forma de luz ou calor, se afastam para níveis mais externos e, ao retornarem, emitem esta mesma quantidade de energia. Segundo a teoria quântica a energia envolvida na transição de um nível para outra é quantizada, ou seja, ocorre em "pacotes" inteiros, não divisíveis, denominados "quanta" ("quantum", no singular ).Para os átomos conhecidos atualmente, os elétrons ocupam 7 níveis de energia (camadas de elétrons), representados por letras maiúsculas: K, L, M, N, O, P e Q , e identificados através de "números quânticos", denominados "principais" ou "primários", que são, respectivamente: 1, 2, 3, 4, 5, 6 e 7. A quantidade de elétrons que o átomo de número atômico 112 apresenta ocupando cada nível são, respectivamente: 2, 8, 18, 32, 32, 18 e 2. O átomo 118 possivelmente apresentará a mesma configuração eletrônica, apenas distribuindo 8 elétrons no nível Q.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 561896 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 5869 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 29 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108931991 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:commons
  • Electron shell
prop-fr:commonsTitre
  • les couches électroniques
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Un atome est composé d'un noyau (les protons et les neutrons) et d'électrons qui « gravitent » autour. Ces électrons vont occuper des zones autour du noyau qui sont appelées couches électroniques. Ces couches ont pour caractéristiques d'avoir chacune un nombre défini d'électrons. Lorsqu'une couche est remplie, elle est saturée. Le nombre de couches électroniques croit avec le numéro atomique (Z). La notion de couche électronique correspond physiquement à l'énergie des électrons de la couche.
  • 電子殻(でんしかく、英: Electron shell)は、原子構造の模型において、原子核を取り巻く電子軌道の集まりをいう。言わば電子の収容場所のことで、それにいかに電子が入っているかを示すのが電子配置である。詳細は「電子配置」を参照
  • 전자 껍질(Electron shell)은 원소를 구성하는 최외곽 전자가 돌면서 만드는 궤도를 말한다.주양자수 하나가 전자 껍질 하나를 뜻한다.
  • Elektron kabuğu, elektronların, atom çekirdeği çevresinde takip ettiği bir yörünge olarak düşünülebilir. Her bir kabuk belli bir sayıda elektron barındırabilir, her kabuk belli bir enerji aralığına sahiptir ve daha dış bir kabuğa elektron eklenebilmesi için her kabuk tamamen dolu olması gerekir. En dış kabuktaki elektronlar atomun karakteristiğini belirler.
  • Una capa electrónica, capa de electrones o cubierta de electrones puede pensarse como el conjunto de órbitas seguidas por un grupo de electrones alrededor del núcleo de un átomo. Cada capa puede contener un cierto número máximo de electrones, y está asociada con un particular rango de energía en función de su distancia al núcleo. En un átomo estable, para que una cierta capa pueda contener electrones, es necesario que todas las interiores a ella estén completamente ocupadas.
  • Powłoka elektronowa – zbiór stanów kwantowych o tej samej wartości głównej liczby kwantowej.W chemii za powłokę elektronową wokół danego atomu uważa się zbiór orbitali atomowych mających tę samą główną liczbę kwantową n. Kolejnym wartościom n przypisane są kolejne powłoki: K, L, M, N, O, P i Q.
  • Os elétrons, numa região em torno do núcleo de um átomo, orbitam em espaços com quantidades de energia características denominadas níveis eletrônicos, camadas eletrônicas ou camadas de electrões. Uma camada eletrônica é constituida por um grupo de orbitais atômicos com o mesmo valor de número quântico principal n.A existência de camadas eletrônicas foi observada pela primeira vez experimentalmente nos estudos de absorção de raio-x de Charles Barkla e Henry Moseley.
  • Kelopak elektron atau kulit elektron adalah orbit yang diikuti elektron di sekitar inti atom. Karena tiap-tiap kelopak hanya dapat memuat sejumlah terbatas elektron, maka tiap-tiap kelopak itu bersesuaian dengan suatu rentang tertentu energi elektron pula, dan dengan demikian tiap-tiap kelopak haruslah berisi penuh sebelum elektron-elektron dapat ditambahkan ke kelopak yang lebih luar. Elektron-elektron di kelopak terluar menentukan sifat-sifat kimiawi atom (lihat Valensi).
  • Az atomfizikában az elektronhéj – vagy fő energiaszint – az azonos n főkvantumszámhoz tartozó elektronpályák összessége. Az elektronpályát itt nem klasszikus értelemben, mint egy bolygópályát kell érteni, hanem kvantummechanikai értelemben, a Schrödinger-egyenlet vagy a Dirac-egyenlet egy hullámfüggvény-megoldásaként, azaz kiterjedt valószínűségi objektumként. Szemléletesen, de kissé helytelenül elektronfelhőként is szoktak rájuk hivatkozni.
  • Електронен слой в атома е съвкупността от позволени състояния на електрон с определена енергия и може да се онагледи като орбитата около ядрото, следвана от електроните с тази енергия. Структурата на електронния слой зависи от поредния номер на химичния елемент. Всеки електронен слой съдържа точно определен брой позволени състояния. Тъй като електроните са фермиони, във всяко позволено състояние може да има само един електрон.
  • In chemistry and atomic physics, an electron shell, also called a principal energy level may be thought of as an orbit followed by electrons around an atom's nucleus. The closest shell to the nucleus is called the "1 shell" (also called "K shell"), followed by the "2 shell" (or "L shell"), then the "3 shell" (or "M shell"), and so on farther and farther from the nucleus.
  • Elektronenschillen zijn denkbeeldige banen om een atoomkern, waarin zich de elektronen bevinden. De verdeling van de elektronen over de elektronenschillen wordt de elektronenconfiguratie genoemd.In het atoommodel van Bohr uit 1913 worden met het aantal elektronen in de buitenste elektronenschil de scheikundige eigenschappen van de elementen verklaard. Bohr stelde zich de elektronenschillen voor als concentrische banen, vergelijkbaar met de banen van de planeten in het Zonnestelsel.
  • Als Atomhülle oder auch Elektronenhülle bezeichnet man den Teil eines Atoms, der aus Elektronen besteht. Die Aufteilung in Atomhülle und Atomkern ist Bestandteil aller Atommodelle seit Ernest Rutherford. Wegen der geringen Masse der Elektronen bedingt die Unschärferelation, dass die Hülle mehr als 10.000-mal größer als der Kern ist.
  • Электронная оболочка атома — область пространства вероятного местонахождения электронов, характеризующихся одинаковым значением главного квантового числа n и, как следствие, располагающихся на близких энергетических уровнях.
  • Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en que es distribueixen els electrons d'un àtom. Al nivell energètic més alt on podem trobar electrons en estat fonamental se li diu capa de valència. Com que cada capa només pot contenir un nombre determinat d'electrons, cada capa està associada amb un rang particular d'energia electrònica, de manera que cada capa s'ha d'omplir completament abans que es puguin afegir electrons a una capa superior.
rdfs:label
  • Couche électronique
  • Atomhülle
  • Capa d'electrons
  • Capa electrónica
  • Electron shell
  • Elektron kabuğu
  • Elektronenschil
  • Elektronhéj
  • Kelopak elektron
  • Nível eletrônico
  • Powłoka elektronowa
  • Електронен слой
  • Электронная оболочка
  • 電子殻
  • 전자 껍질
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of