L'architecture romane s'est développée en Europe au cours du Moyen Âge (v. 950 ~ XIIe siècle). Il est possible de la caractériser par la réinterprétation de la voûte romaine antique, généralement en plein cintre. Les colonnes qui supportent les arcs sont typiquement cylindriques et surmontées de chapiteaux souvent sculptés avec des représentations d'animaux ou de plantes ou encore de symboles plus ou moins géométriques.La terminologie « art roman » apparaît pour la première fois en 1818.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'architecture romane s'est développée en Europe au cours du Moyen Âge (v. 950 ~ XIIe siècle). Il est possible de la caractériser par la réinterprétation de la voûte romaine antique, généralement en plein cintre. Les colonnes qui supportent les arcs sont typiquement cylindriques et surmontées de chapiteaux souvent sculptés avec des représentations d'animaux ou de plantes ou encore de symboles plus ou moins géométriques.La terminologie « art roman » apparaît pour la première fois en 1818.
  • Романский стиль (от лат. romanus — римский) — художественный стиль, господствовавший в Западной Европе (а также затронувший некоторые страны Восточной Европы) в XI—XII веках (в ряде мест — и в XIII в.), один из важнейших этапов развития средневекового европейского искусства. Наиболее полно выразился в архитектуре.Главная роль в Романском стиле отводилась суровой крепостной архитектуре: монастырским комплексам, церквям, замкам. Основными постройками в этот период становятся храм-крепость и замок-крепость, располагающиеся на возвышенных местах, господствующие над местностью.
  • Romanesque architecture is an architectural style of medieval Europe characterized by semi-circular arches. There is no consensus for the beginning date of the Romanesque architecture, with proposals ranging from the 6th to the 10th century. It developed in the 12th century into the Gothic style, marked by pointed arches. Examples of Romanesque architecture can be found across the continent, making it the first pan-European architectural style since Imperial Roman Architecture. The Romanesque style in England is traditionally referred to as Norman architecture.Combining features of ancient Roman and Byzantine buildings and other local traditions, Romanesque architecture is known by its massive quality, thick walls, round arches, sturdy piers, groin vaults, large towers and decorative arcading. Each building has clearly defined forms, frequently of very regular, symmetrical plan; the overall appearance is one of simplicity when compared with the Gothic buildings that were to follow. The style can be identified right across Europe, despite regional characteristics and different materials.Many castles were built during this period, but they are greatly outnumbered by churches. The most significant are the great abbey churches, many of which are still standing, more or less complete and frequently in use. The enormous quantity of churches built in the Romanesque period was succeeded by the still busier period of Gothic architecture, which partly or entirely rebuilt most Romanesque churches in prosperous areas like England and Portugal. The largest groups of Romanesque survivors are in areas that were less prosperous in subsequent periods, including parts of southern France, northern Spain and rural Italy. Survivals of unfortified Romanesque secular houses and palaces, and the domestic quarters of monasteries are far rarer, but these used and adapted the features found in church buildings, on a domestic scale.
  • A arquitetura românica (AO 1945: arquitectura românica) é o estilo arquitectónico que surgiu na Europa no século X e evoluiu para o estilo gótico no fim do século XII. Caracteriza-se por construções austeras e robustas, com paredes grossas e minúsculas janelas, cuja principal função era resistir a ataques de exércitos inimigos.As conquistas de Sancho de Navarra e Aragão, alargando o seu domínio, desimpediram o que viria a ser o famoso «caminho francês» para Santiago de Compostela, cuja célebre catedral (posteriormente reconstruída em 1705) é o mais acabado monumento peninsular da nova arquitectura românica, obedecendo ao padrão dos templos de peregrinação, como São Saturnino de Toulouse. O alçado do alta nave de Santiago inscreve os arcos redondos, o andor do trifório, e colunas adossadas à parede, donde arrancam os arcos torais da sua abóbada de berço.
  • Романската архитектура е архитектурен стил в средновековна Европа, характеризиращ се с полукръгли арки. Няма консенсус за началната дата на романската архитектура, като предположенията за нейното начало варират от 6-и до 10-и век. Тя се развива през 12 век в готически стил, характеризиращ се с островърхи арки. Образци на романска архитектура се срещат из целия континент, което го прави първият пан-европейски архитектурен стил, след архитектурата на Древноримската империя. Романският стил в Англия е по-известен като норманска архитектура.
  • ロマネスク建築(-けんちく Romanesque architecture)は、 中世西ヨーロッパの建築様式である。時代区分としては、おおよそ1000年から1200年頃までのゴシック建築以前の建築を指す。最初のヨーロッパ建築と言っても過言ではない。同時代のビザンティン建築と同じく、教会堂建築において最高の知識・技術・芸術が集約されており、彫刻や絵画は聖堂を装飾するための副次的要素であった。ロマネスクという言葉は、美術史・建築史において、19世紀以降使われるようになった用語である。直訳すると「ローマ風の」という意味であるが、当初は「堕落し粗野になったローマ風の様式」という蔑称としての側面が強く、その芸術的・建築的価値が評価されるようになるのは20世紀になってからである。
  • Arsitektur Romanesque adalah gaya arsitektur dari Eropa Abad Pertengahan, ditandai oleh pelengkung setengah lingkaran, dan berkembang menjadi gaya arsitektur Goth, ditandai dengan pelengkung berujung, yang dimulai pada abad ke-12. Tidak ada kesepakatan mengenai waktu berawalnya gaya Romanesque, dan pengusulan waktunya beragam mulai dari abad ke-6 sampai abad kesepuluh, namun contoh-contohnya dapat ditemukan di seluruh penjuru Eropa, sehingga menjadikan arsitektur Romanesque sebagai gaya arsitektur pan-Eropa pertama sejak Arsitektur Imperial Romawi. Gaya Romanesque di Inggris disebut sebagai arsitektur Norman.
  • Románský sloh se prosadil ve stavitelství a výtvarném umění v zemích západní, jižní a střední Evropy v 11.-13. století. Východ Evropy byl v té době ovlivněn byzantským stylem.V architektuře šlo o postupně rozvíjenou, v rámci Evropy a dané epochy víceméně jednotnou tradici konstruování staveb a použití materiálu. Termín „románská“ v sobě zahrnuje pokus vyjádřit vztah tohoto stavebního slohu k stavebnímu slohu antického Říma, jímž byl do značné míry inspirován a sdílel s ním některé stavební prvky (viz klasická řádová architektura).Relativní rozšířenost slohu a vzájemnou podobnost stavebních struktur po Evropě byla umožněna poměrně značnou mobilitou středověkého lidu. Navzdory mnoha moderním představám o životě před průmyslovou revolucí nejen šlechta a rytíři, ale i kupci, řemeslníci, mniši, misionáři a putovali Evropou a roznášeli a sdíleli tak mimo jiné znalosti potřebné ke konstrukci staveb.
  • L'architettura romanica è lo stile del costruire proprio dell'arte romanica, che si diffuse in Europa nell'XI e XII secolo, fino all'affermazione dell'arte gotica, cioè verso la metà del XII secolo in Francia e con persistenze maggiori negli altri paesi europei. L'aggettivo "romanico" è la traduzione italiana di "roman", vocabolo creato agli inizi dell'Ottocento in Francia per indicare le lingue e le letterature romanze o neolatine. Charles de Gerville introdusse "roman" anche nel linguaggio architettonico ed il termine ebbe fortuna: in breve tempo si definì "romanica" tutta la cultura figurativa che in Francia si era sviluppata dopo i romani fino alla fioritura dell'architettura gotica.
  • Architektura romańska rozwijała się w X-XIII wieku w nowo powstających, samodzielnych krajach Europy. Termin "romańska" został wprowadzony dopiero w XIX wieku, naprzód w filologii dla określenia grupy języków wywodzących się z łaciny, później dla sztuki i architektury powstałej po ponownym zainteresowaniu się sztuką starożytnego Rzymu. Okres trwania architektury romańskiej jest umowny i przyjmowany różnie w poszczególnych państwach. Najtrudniej jest określić moment przejścia od architektury wczesnego chrześcijaństwa do romańskiej we Włoszech. Przyjmuje się, że pod tym względem Francja i Niemcy wyprzedziły Włochy. Tak samo mało precyzyjnie określa się moment zakończenia epoki romańskiej. Najwcześniej, bo już w połowie XII wieku, od tego stylu odeszli budowniczowie we Francji, w innych krajach Europy okres romański trwał jeszcze przez prawie cały wiek.Po przekroczeniu 1000 roku, który wydawał się ludziom żyjącym w na przełomie wieków momentem szczególnym, rozpoczęto na szeroką skalę wznoszenie nowych kościołów. Właśnie budownictwo sakralne odegrało największą rolę w kształtowaniu się nowego stylu architektonicznego, nazwanego stylem romańskim. Kościoły pełniły w tym okresie podwójną rolę: były ośrodkami kultu oraz często spełniały funkcję obronną, dając schronienie podczas oblężeń. Użycie kamienia, jako najczęściej stosowanego budulca i obronny charakter budowli, miały duży wpływ na kompozycję bryły budowli. Kościół romański to budynek złożony z prostych brył (prostopadłościanów, walców, ostrosłupów) o surowym, ciężkim i monumentalnym charakterze. Grube mury i wąskie otwory okienne i drzwiowe, masywne wieże, podkreślają obronność założeń. Rzeźba i malarstwo są podporządkowane architekturze. Ponowne zainteresowanie się architekturą klasyczną i znaczny rozwój sztuki budowlanej, pozwoliły na powstanie wielu monumentalnych dzieł. Nie powielano jednak wzorów antycznych. Na kształtowanie się architektury romańskiej, oprócz architektury starożytnego Rzymu znaczny wpływ wywarła architektura wczesnego chrześcijaństwa i architektura przedromańska, a zwłaszcza dziedzictwo okresu karolińskiego. Zasięg architektury romańskiej przekroczył granice Cesarstwa Zachodniego, obejmując także Europę Środkowo-Wschodnią i Skandynawię. Jej wzorce wraz z krucjatami dotarły także do Syrii i Palestyny. W okresie romańskim po raz pierwszy od czasów starożytnych ukształtował się w miarę jednolity styl, obejmujący swoim wpływem tak duży obszar.
  • Romaanse architectuur is de benaming voor een stijlperiode in de architectuur in Europa die duurde van ca. 1050 tot ca. 1200. De term romaans ("style romanesque") dateert uit 1820 en werd voor het eerst gebruikt door de Franse kunsthistoricus Charles de Gerville, die in de architectuur overeenkomsten zag met die van het oude Rome. De term werd algemeen geaccepteerd nadat De Gervilles' bekendere collega Arcis de Caumont hem overnam. Tot 1820 waren andere termen in zwang: voorgotisch, Byzantijns en rondbogenstijl.Ondanks de benaming is het romaans als bouwstijl slechts indirect gebaseerd op de bouwstijl van de Romeinen. Feitelijk komt hij voort uit de Karolingische stijl, waarin principes uit de Romeinse architectuur werden herontdekt. In de romaanse stijl werden deze verder ontwikkeld. De romaanse stijl wordt gekarakteriseerd door kleine rondboogvensters en decoraties met eveneens ronde bogen. De muren zijn doorgaans dik en versierd met lisenen, friezen en spaarvelden waarin eveneens ronde vormen domineren. De muren droegen het grootste deel van het gewicht van het gebouw op zich, waardoor grotere ramen niet mogelijk waren. Daarom was het in romaanse kerken altijd vrij donker. Hoewel deze kenmerken vrij algemeen zijn kent het romaans grote regionale verschillen. Bovendien maakte de stijl een geleidelijke ontwikkeling door die uiteindelijk, door de grootschalige toepassing van het kruisribgewelf, zou leiden tot het ontstaan van de gotische bouwstijl, waardoor het romaans werd verdrongen. Overgangsstijlen tussen romaans en gotiek worden soms aangeduid als romanogotiek.Omdat veel wereldlijke gebouwen in die tijd in hout opgetrokken werden, bleven vrijwel alleen kerken en kloosters in de romaanse bouwstijl bestaan.
  • L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que es troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en preromànic fins al segle X, durant l'alta edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana i gòtic el posterior. A partir d'inicis del II mil·lenni l'estil es difon, ràpidament i homogènia, pel continent, principalment com a conseqüència de l'acusat fervor religiós que va envair la societat europea occidental, i és considerada el primer estil unitari europeu després de l'arquitectura romana antiga, darrere la qual s'havien desenvolupat diversos estils, propis de determinats llocs i períodes. Des del període gòtic fins a finals del segle XVIII, l'estil romànic no va ser apreciat i no va rebre cap atenció especial, fins que, a inicis del XIX, el Romanticisme suscita l'interès arreu del continent pels orígens nacionals i s'originen moviments artístics historicistes, entre els quals l'arquitectura neoromànica.Les edificacions d'estil romànic són hereves de l'arquitectura romana i les seves derivades paleocristiana, preromàniques, bizantina, armènia, carolíngia i otoniana, amb l'afegitó d'algunes peculiaritats locals. A sud del continent —nord d'Itàlia, franja mediterrània francesa i Catalunya— els artistes continuen les tradicions mediterrànies heretant les produccions paleocristianes; al nord —França i Alemanya fonamentalment— els antecedents més immediats i decisius són els renaixements carolingi i l'otonià. L'arquitectura romànica és substituïda, des del segon quart del segle XII a França i més endavant a la resta d'Europa, per l'arquitectura gòtica. És en les esglésies, el tipus de construcció més practicat en l'època i del qual en romanen més testimonis en el present, on es troben gairebé totes les seves característiques i pot seguir-se la seva evolució. A Catalunya poden distingir-se dues etapes en el seu desenvolupament, el Primer romànic, que inclou el Romànic llombard, més auster, i un segon romànic, el Romànic ple, més decorat. Abunden les edificacions de transició al gòtic i les que barregen ambdós estils. L'Arquitectura cistercenca, desenvolupada a partir de mitjans del segle XII tot i considerar-se un estil propi, reflexa patrons romànics de transició al gòtic. Sovint, especialment a les nostres contrades, edificacions continuaran usant l'estil romànic durant el segle XIII.El seu tret més característic, encara que no imprescindible, és l'ús de la coberta de pedra, ja utilitzada en arquitectures prehistòriques, i la principal innovació és la vertebració de l'església en trams, mitjançant l'articulació de columnes o pilars, ajudada per la invenció del pilar cruciforme. Altres trets són: l'arc de punt rodó, la volta de canó, la solidesa de la seva fàbrica, amb murs molt gruixuts; plantes i volums simples i ben definits, normalment regulars i simètrics; pilars i/o columnes sovint, especialment aquestes últimes, coronats amb capitells més o menys decorats que suporten arcuacions, sostres de fusta o voltes, i alguns elements com portades, capçaleres... També utilitza, però, les voltes d'aresta, els arcs apuntats i les voltes de creueria, que seran, els dos darrers, elements principals del gòtic. No és estranya la reutilització d'elements constructius primitius, producte de l'espoli d'edificacions anteriors, en especial d'època romana. Malgrat que avui veiem esglésies romàniques nues, a pedra vista, originalment solien tenir les parets arrebossades i, sovint, plenes de pintures amb colors cridaners.
  • 로마네스크 건축 양식은 10세기 후반에 일어나 12세기에 고딕 양식으로 발전한 유럽의 건축을 설명하는 용어이다. 잉글랜드의 로마네스크 건축은 노르만 건축이라고도 불린다.로마네스크 건축은 육중한 특질, 두꺼운 벽, 둥근 아치, 튼튼한 기둥, 그로인 볼트, 큰 탑과 장식적인 아케이드(늘어선 기둥 아래의 공간)로 잘 알려져 있다. 모든 건물은 명확히 정의된 형태를 가지고 상당수가 규칙적이고 대칭적인 평면을 가진다. 그래서 전체적인 외관은 그 뒤를 잇는 고딕 건축에 비교하면 단조로워 보인다. 이 양식은 지역적 특징과 다른 재료들에도 불구하고, 유럽 전역에 잘 알려져 있다.이 시기에는 많은 성들이 지어졌지만, 이 시기에서 가장 중요한 것은 많은 숫자가 아직도 남아있는, 미완성인 것도 더러 있고 현재도 흔히 쓰이는 거대한 수도원 교회이다.
  • Se llama estilo románico en arquitectura al resultado de la combinación razonada y armónica de elementos constructivos y ornamentales de procedencia latina, oriental (bizantinos, sirios, persas y árabes) y septentrional (celtas, germánicos, normandos) que se formó en la Europa cristiana durante los primeros siglos de la baja Edad Media.
  • Arkitektura erromanikoa arkitektura estilo bat da, Europan jaio eta garatu zena Erdi Aroko urteetan zehar (950 inguru ~ XII. mendea arte).10 euroko billeteetan agertzen den arkitektura mota da.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 105809 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 41643 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 485 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111040841 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1982 (xsd:integer)
prop-fr:auteursOuvrage
  • Hans Schweizer
prop-fr:consultéLe
  • 2014-04-11 (xsd:date)
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:mois
  • septembre
prop-fr:nom
  • Erlande-Brandenburg
prop-fr:passage
  • 192 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Alain
prop-fr:titreChapitre
  • L'Architecture romane
prop-fr:titreOuvrage
  • Le Grand Atlas de l'architecture mondiale
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Encyclopædia Universalis France
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • L'architecture romane s'est développée en Europe au cours du Moyen Âge (v. 950 ~ XIIe siècle). Il est possible de la caractériser par la réinterprétation de la voûte romaine antique, généralement en plein cintre. Les colonnes qui supportent les arcs sont typiquement cylindriques et surmontées de chapiteaux souvent sculptés avec des représentations d'animaux ou de plantes ou encore de symboles plus ou moins géométriques.La terminologie « art roman » apparaît pour la première fois en 1818.
  • ロマネスク建築(-けんちく Romanesque architecture)は、 中世西ヨーロッパの建築様式である。時代区分としては、おおよそ1000年から1200年頃までのゴシック建築以前の建築を指す。最初のヨーロッパ建築と言っても過言ではない。同時代のビザンティン建築と同じく、教会堂建築において最高の知識・技術・芸術が集約されており、彫刻や絵画は聖堂を装飾するための副次的要素であった。ロマネスクという言葉は、美術史・建築史において、19世紀以降使われるようになった用語である。直訳すると「ローマ風の」という意味であるが、当初は「堕落し粗野になったローマ風の様式」という蔑称としての側面が強く、その芸術的・建築的価値が評価されるようになるのは20世紀になってからである。
  • 로마네스크 건축 양식은 10세기 후반에 일어나 12세기에 고딕 양식으로 발전한 유럽의 건축을 설명하는 용어이다. 잉글랜드의 로마네스크 건축은 노르만 건축이라고도 불린다.로마네스크 건축은 육중한 특질, 두꺼운 벽, 둥근 아치, 튼튼한 기둥, 그로인 볼트, 큰 탑과 장식적인 아케이드(늘어선 기둥 아래의 공간)로 잘 알려져 있다. 모든 건물은 명확히 정의된 형태를 가지고 상당수가 규칙적이고 대칭적인 평면을 가진다. 그래서 전체적인 외관은 그 뒤를 잇는 고딕 건축에 비교하면 단조로워 보인다. 이 양식은 지역적 특징과 다른 재료들에도 불구하고, 유럽 전역에 잘 알려져 있다.이 시기에는 많은 성들이 지어졌지만, 이 시기에서 가장 중요한 것은 많은 숫자가 아직도 남아있는, 미완성인 것도 더러 있고 현재도 흔히 쓰이는 거대한 수도원 교회이다.
  • Se llama estilo románico en arquitectura al resultado de la combinación razonada y armónica de elementos constructivos y ornamentales de procedencia latina, oriental (bizantinos, sirios, persas y árabes) y septentrional (celtas, germánicos, normandos) que se formó en la Europa cristiana durante los primeros siglos de la baja Edad Media.
  • Arkitektura erromanikoa arkitektura estilo bat da, Europan jaio eta garatu zena Erdi Aroko urteetan zehar (950 inguru ~ XII. mendea arte).10 euroko billeteetan agertzen den arkitektura mota da.
  • Romaanse architectuur is de benaming voor een stijlperiode in de architectuur in Europa die duurde van ca. 1050 tot ca. 1200. De term romaans ("style romanesque") dateert uit 1820 en werd voor het eerst gebruikt door de Franse kunsthistoricus Charles de Gerville, die in de architectuur overeenkomsten zag met die van het oude Rome. De term werd algemeen geaccepteerd nadat De Gervilles' bekendere collega Arcis de Caumont hem overnam.
  • A arquitetura românica (AO 1945: arquitectura românica) é o estilo arquitectónico que surgiu na Europa no século X e evoluiu para o estilo gótico no fim do século XII.
  • Románský sloh se prosadil ve stavitelství a výtvarném umění v zemích západní, jižní a střední Evropy v 11.-13. století. Východ Evropy byl v té době ovlivněn byzantským stylem.V architektuře šlo o postupně rozvíjenou, v rámci Evropy a dané epochy víceméně jednotnou tradici konstruování staveb a použití materiálu.
  • Romanesque architecture is an architectural style of medieval Europe characterized by semi-circular arches. There is no consensus for the beginning date of the Romanesque architecture, with proposals ranging from the 6th to the 10th century. It developed in the 12th century into the Gothic style, marked by pointed arches. Examples of Romanesque architecture can be found across the continent, making it the first pan-European architectural style since Imperial Roman Architecture.
  • Arsitektur Romanesque adalah gaya arsitektur dari Eropa Abad Pertengahan, ditandai oleh pelengkung setengah lingkaran, dan berkembang menjadi gaya arsitektur Goth, ditandai dengan pelengkung berujung, yang dimulai pada abad ke-12.
  • Романский стиль (от лат. romanus — римский) — художественный стиль, господствовавший в Западной Европе (а также затронувший некоторые страны Восточной Европы) в XI—XII веках (в ряде мест — и в XIII в.), один из важнейших этапов развития средневекового европейского искусства. Наиболее полно выразился в архитектуре.Главная роль в Романском стиле отводилась суровой крепостной архитектуре: монастырским комплексам, церквям, замкам.
  • Романската архитектура е архитектурен стил в средновековна Европа, характеризиращ се с полукръгли арки. Няма консенсус за началната дата на романската архитектура, като предположенията за нейното начало варират от 6-и до 10-и век. Тя се развива през 12 век в готически стил, характеризиращ се с островърхи арки. Образци на романска архитектура се срещат из целия континент, което го прави първият пан-европейски архитектурен стил, след архитектурата на Древноримската империя.
  • L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que es troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloent-hi les construccions preromàniques.
  • L'architettura romanica è lo stile del costruire proprio dell'arte romanica, che si diffuse in Europa nell'XI e XII secolo, fino all'affermazione dell'arte gotica, cioè verso la metà del XII secolo in Francia e con persistenze maggiori negli altri paesi europei. L'aggettivo "romanico" è la traduzione italiana di "roman", vocabolo creato agli inizi dell'Ottocento in Francia per indicare le lingue e le letterature romanze o neolatine.
  • Architektura romańska rozwijała się w X-XIII wieku w nowo powstających, samodzielnych krajach Europy. Termin "romańska" został wprowadzony dopiero w XIX wieku, naprzód w filologii dla określenia grupy języków wywodzących się z łaciny, później dla sztuki i architektury powstałej po ponownym zainteresowaniu się sztuką starożytnego Rzymu. Okres trwania architektury romańskiej jest umowny i przyjmowany różnie w poszczególnych państwach.
rdfs:label
  • Architecture romane
  • Architektura romańska
  • Architettura romanica
  • Arkitektura erromaniko
  • Arquitectura romànica
  • Arquitectura románica
  • Arquitetura românica
  • Arsitektur Romanesque
  • Romaanse architectuur
  • Romanesk mimari
  • Romanesque architecture
  • Románská architektura
  • Романска архитектура
  • Романская архитектура
  • ロマネスク建築
  • 로마네스크 건축
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:architect of
is dbpedia-owl:architecturalStyle of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:architecte of
is prop-fr:style of
is prop-fr:type of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of