La procrastination (du latin pro , qui signifie « en avant » et crastinus qui signifie « du lendemain ») est une tendance à remettre systématiquement au lendemain des actions (qu’elles soient limitées à un domaine précis de la vie quotidienne ou non).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La procrastination (du latin pro , qui signifie « en avant » et crastinus qui signifie « du lendemain ») est une tendance à remettre systématiquement au lendemain des actions (qu’elles soient limitées à un domaine précis de la vie quotidienne ou non). Le « retardataire chronique », appelé procrastinateur, n’arrive pas à se « mettre au travail », surtout lorsque cela ne lui procure pas de satisfaction immédiate.
  • Прокрастина́ция (англ. Procrastination (задержка, откладывание), от лат. procrastinatus: pro- (вместо, впереди) и crastinus (завтрашний)) — понятие в психологии, обозначающее склонность к постоянному «откладыванию на потом» неприятных мыслей и дел.
  • Prokrastinace je výrazná a chronická tendence odkládat plnění (většinou administrativních či psychicky náročných) povinností a úkolů (zejména těch nepříjemných) na pozdější dobu. Může představovat rizikový fenomén pro duševní zdraví. Psychologové často popisují takové chování jako mechanismus pomáhající jedinci vyrovnat se s úzkostí spojenou s výkonem dané činnosti. Podle některých vědců jsou kritéria definující prokrastinaci následující: je kontraproduktivní, zbytečná a zdržující.S prokrastinací je spojena rozhodovací paralýza, kdy složitější výběr vede k odkládání rozhodnutí.Prokrastinace může vyústit ve stres, pocit viny, psychickou krizi a ztrátu produktivity. Spojení těchto pocitů může vést k další prokrastinaci, vytvářejíc tak určitý kruh.Prokrastinace je do určité míry normální psychologické chování. Chronická prokrastinace ale může být příznakem vážné mentální poruchy. Takto postižení lidé mají často strach vyhledat pomoc kvůli sociálnímu stigmatu a rozšířenému omylu, že prokrastinace je způsobena leností, nízkou silou vůle nebo malými ambicemi.
  • Prokrastynacja lub zwlekanie (z łac. procrastinatio – odroczenie, zwłoka) – w psychologii patologiczna tendencja do nieustannego przekładania pewnych czynności na później, ujawniająca się w różnych dziedzinach życia. Prokrastynacja najczęściej pozostaje nierozpoznana, dopiero niedawno uznano, że jest ona zaburzeniem psychicznym[potrzebne źródło]. Osoby nią dotknięte – prokrastynatorzy – odczuwają trudności z zabraniem się do pracy i w związku z tym odkładają jej wykonanie, zwłaszcza wtedy, gdy nie spodziewają się natychmiastowych efektów. Osoby patologicznie zwlekające z rozpoczęciem pewnych czynności uważa się zazwyczaj za leni i przypisuje im brak silnej woli i ambicji.
  • Procrastination is the practice of carrying out less urgent tasks in preference to more urgent ones, or doing more pleasurable things in place of less pleasurable ones, and thus putting off impending tasks to a later time, sometimes to the "last minute" before the deadline.The pleasure principle may be responsible for procrastination; one may prefer to avoid negative emotions, and to delay stressful tasks. The belief that one works best under pressure provides an additional incentive to the postponement of tasks. Some psychologists cite such behavior as a mechanism for coping with the anxiety associated with starting or completing any task or decision.Steel indicated in 2010 that anxiety is just as likely to get people to start working early as late and the focus should be impulsiveness. That is, anxiety will cause people to delay only if they are impulsive.Schraw, Wadkins, and Olafson in 2007 proposed three criteria for a behavior to be classified as academic procrastination: it must be counterproductive, needless, and delaying. Steel reviewed all previous attempts to define procrastination and in 2007 indicated it is "to voluntarily delay an intended course of action despite expecting to be worse off for the delay.". Sabini & Silver argued that postponement and irrationality are the two key features of procrastination; putting a task off is not procrastination, they argue, if there are rational reasons for doing so.Procrastination may result in stress, a sense of guilt and crisis, severe loss of personal productivity, as well as social disapproval for not meeting responsibilities or commitments. These feelings combined may promote further procrastination. While it is regarded as normal for people to procrastinate to some degree, it becomes a problem when it impedes normal functioning. Chronic procrastination may be a sign of an underlying psychological disorder. Such procrastinators may have difficulty seeking support due to social stigma and the belief that task-aversion is caused by laziness, low willpower or low ambition. On the other hand many regard procrastination as a useful way of identifying what is important to us personally as it is rare to procrastinate when one truly values the task at hand.
  • Dalam psikologi, prokrastinasi berarti tindakan mengganti tugas berkepentingan tinggi dengan tugas berkepentingan rendah, sehingga tugas penting pun tertunda. Psikolog sering menyebut perilaku ini sebagai mekanisme untuk mencakup kecemasan yang berhubungan dengan memulai atau menyelesaikan tugas atau keputusan apapun. Schraw, Pinard, Wadkins, dan Olafson menetapkan tiga kriteria agar suatu perilaku dapat dikelompokkan sebagai prokrastinasi: harus kontraproduktif, kurang perlu, dan menunda-nunda.Prokrastinasi dapat mengakibatkan stres, rasa bersalah dan krisis, kehilangan produktivitas pribadi, juga penolakan sosial untuk tidak memenuhi tanggung jawab atau komitmen. Perasaan ini jika digabung dapat mendorong prokrastinasi berlebihan. Meski dianggap normal bagi manusia sampai batas tertentu, hal ini dapat menjadi masalah jika melewati ambang batas normal. Prokrastinasi kronis bisa jadi tanda-tanda gangguan psikologis terpendam.
  • Aufschieben, auch Prokrastination (lateinisch procrastinatio ‚Vertagung‘, Zusammensetzung aus pro ‚für‘ und cras ‚morgen‘), Erledigungsblockade, Aufschiebeverhalten, Erregungsaufschiebung oder Handlungsaufschub ist das Verhalten, als notwendig aber auch als unangenehm empfundene Arbeiten immer wieder zu verschieben, anstatt sie zu erledigen. Aufschieben gilt als schlechte Arbeitsgewohnheit. Drei Kriterien müssen erfüllt sein, damit ein Verhalten als Prokrastination eingestuft werden kann: Kontraproduktivität, mangelnde Notwendigkeit und Verzögerung.
  • Procrastinação é o diferimento ou adiamento de uma ação. Para a pessoa que está a procrastinar, isso resulta em stress, sensação de culpa, perda de productividade e vergonha em relação aos outros, por não cumprir com a suas responsabilidades e compromissos. Embora a procrastinação seja considerada normal, torna-se um problema quando impede o funcionamento normal das acções. A procrastinação crônica pode ser um sinal de problemas psicológicos ou fisiológicos.A palavra em si vem do latim procrastinatus: pro- (à frente) e crastinus (de amanhã). A primeira aparição conhecida do termo foi no livro Chronicle (The union of the two noble and illustre famelies of Lancestre and Yorke) de Edward Hall, publicado primeiramente antes de 1548.Logo, um procrastinador é um indivíduo que evita tarefas ou uma tarefa em particular.Segundo o filósofo Thiago Klinger, a procrastinação do indivíduo é resultado do planejamento exacerbado e/ou supérfluo em intersecção a falta de uma perspectiva vigente. Tais perspectivas, derivam da angústia dos resultados ou de simplesmente a falta de "motivação" do indivíduo em relação ao objeto. Todavia, tal conceituação apresenta-se sob critérios fragmentados, sendo superada pela corrente "painismo" ("pain", atrasado, no latim; ismo, debilitado, doente), segundo a notória explanação do jurista brasileiro M. Filho. A mencionada tendência de pensamento moderno, que supera a do filósofo Thiago Kllinger, revela que a procrastinação valida-se em outras tendências de fragmentação ideológica, na articulação político--debilitada de um grupo ínfimo, ostentador de um poder social insuficiente nas camadas menos desenvolvidas, em regra, das massas pobres..
  • Uitstelgedrag of procrastinatie is het uitstellen van taken die men eigenlijk wil of moet doen en waarbij men weet dat het uitstel waarschijnlijk niet goed is en tot moeilijkheden of extra stress zal leiden. Daarom wordt procrastinatie soms ook irrationeel uitstel genoemd. De term 'procrastinatie' wordt als vakterm gebruikt. Wanneer het over studenten gaat, wordt naast vorige termen soms ook gesproken over studieontwijkend gedrag.
  • Прокрастинацията (на английски: Procrastination (задържане, отлагане), на латински: procrastinatus: pro- (вместо напред) и crastinus (утре)) — понятие в психологията, обозначаващо склонността към постоянно «отлагане за после» на неприятните мисли, дела, задачи.Най-общо казано прокрастинацията е поведение, при което човек отлага свършването на нещо за последния възможен момент. Тя може също да е и вид стратегия, която помага за преодоляването на страха от започването или завършването на дадена работа.Прокрастинацията може да се дължи на много причини, например живот изпълнен със задължения, които са безкрайни, лоша организация, липса на ясна цел, фрустрация, неудовлетвореност, страх от критика, ниска продуктивност, ниско самочувствие или неспособност за отстояване на мнение и т.н.Първият исторически анализ на феномена е направен през 1992 година от Ноах Милграм (англ. Noach Milgram) «Прокрастинацията: болест на съвременността» (англ. Procrastination: A Malady of Modern Time), а широката научна дискусия по данните за феномена започва в началото на 70-те години на 20 век. Милграм съзира началото на социалния, а не индивидуален феномен във времето на разцвета на индустриалната революция.Феноменологията на прокрастинацията води към древните и антични цивилизации. Знаменитият римски консул Марк Тулий Цицерон през 40 г. пр.н.е. (точно преди образуването на Римската империя с налагането на империума) се оплаква от прояви на прокрастинация в най-висшите кръгове на властта (Philippics, 6.7), а 400 години по-рано, Тукидид който е атински пълководец срещу спартанците, заявява, че прокрастинацията е полезна черта на характера само за онези които чакат войната (History, 1.84.1 ). Хезиод в "Дела и дни" (л. 413) говори за "отлагане за утре", а от 5 век пр.н.е. в класическия текст «Бхагавад Гита» на индуизма, също се открива описание на прокрастинацията.
  • 先延ばし(さきのばし、英: procrastination)とは、するべき行動を遅らせることで事態が悪くなると予想される場合ですら、合理的理由無く意図して遅らせる態度、振る舞いのことである。英訳のProcrastinationからPCN症候群と呼ばれる場合もある。この振る舞いは社会全体のどこにでも存在するもので、誰にでも問題の解決をある程度引き延ばすことはある。しかし慢性的にそうした行動を取ることにより顕著な遅延を示す人間がおり、心理学の解析対象となっている。先延ばしする人は、するべき行動に背を向け別のより愉快な活動を好むことが多い。典型的な遅延は、期待される行動に苦痛あるいは不快、すなわちストレスが伴う場合引き起こされる。これは重労働や厳しい練習で経験されるような肉体的なストレスのこともあるし、フラストレーションや不安等の心理的ストレスのこともある。取り組むべき課題自体やその課題の遂行を必要とする状況が、危険な苦痛な圧倒的な困難な不快な退屈なもの、すなわち不愉快であると感じられるとき、ストレスが大きいといえる。ひとたび習慣化すると、先延ばしはいつでも起こりうる。さらに先延ばしはうつ病やADHD(注意欠陥多動性障害)のような精神疾患や発達障害の症状や原因の一つでもある。
  • En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables.La procrastinació és un trastorn del comportament associat a la percepció de l'acció que cal realitzar amb el canvi, el dolor o la incomoditat (estrès). La procrastinació també pot ser un símptoma de certs trastorns psicològics com la depressió o el TDAH (hiperactivitat). Aquest pot ser psicològic (amb la forma d'ansietat o frustració), físic (com l'experimentat durant actes on cal treballar dur o fer un gran esforç), o intel·lectual. El terme s'aplica normalment al sentit d'ansietat generada davant d'una tasca pendent de concloure. L'acte que es posposa pot ésser percebut com a aclaparador, desafiant, inquietant, perillós, difícil, tediós o avorrit, és a dir, estressant, per la qual cosa auto-justifica posposar-lo a un futur 'sine die' idealitzat, en que l'important és supeditat a l'urgent.La causa psicològica de la procrastinació varia en gran manera, però generalment és un tema d'ansietat, baixa autoestima o trastorn d'autoderrota.Des del punt de vista de la psicologia del comportament, James Mazur afirma que és un cas de comportament impulsiu oposat al comportament d'autocontrol.
  • La procrastinación (del latín: pro, adelante, y crastinus, referente al futuro), postergación o posposición es la acción o hábito de retrasar actividades o situaciones que deben atenderse, sustituyéndolas por otras situaciones más irrelevantes o agradables.Se trata de un trastorno del comportamiento que tiene su raíz en la asociación de la acción a realizar con el cambio, el dolor o la incomodidad (estrés). Éste puede ser psicológico (en la forma de ansiedad o frustración), físico (como el que se experimenta durante actos que requieren trabajo fuerte o ejercicio vigoroso) o intelectual. El término se aplica comúnmente al sentido de ansiedad generado ante una tarea pendiente de concluir. El acto que se pospone puede ser percibido como abrumador, desafiante, inquietante, peligroso, difícil, tedioso o aburrido, es decir, estresante, por lo cual se autojustifica posponerlo a un futuro sine die idealizado, en que lo importante es supeditado a lo urgente.También puede ser un síntoma de algún trastorno psicológico, como depresión o TDAH (trastorno por déficit de atención con hiperactividad).
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 25765 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6986 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 29 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110879277 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1999 (xsd:integer)
prop-fr:jstor
  • 116981 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Matthew Rabin
prop-fr:lienPériodique
  • American Economic Review
prop-fr:mois
  • 3 (xsd:integer)
prop-fr:nom
  • O'Donoghue
  • Rabin
prop-fr:numéro
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 103 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Matthew
  • Ted
prop-fr:périodique
  • The American Economic Review
prop-fr:titre
  • Doing It Now or Later
prop-fr:volume
  • 89 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La procrastination (du latin pro , qui signifie « en avant » et crastinus qui signifie « du lendemain ») est une tendance à remettre systématiquement au lendemain des actions (qu’elles soient limitées à un domaine précis de la vie quotidienne ou non).
  • Прокрастина́ция (англ. Procrastination (задержка, откладывание), от лат. procrastinatus: pro- (вместо, впереди) и crastinus (завтрашний)) — понятие в психологии, обозначающее склонность к постоянному «откладыванию на потом» неприятных мыслей и дел.
  • Uitstelgedrag of procrastinatie is het uitstellen van taken die men eigenlijk wil of moet doen en waarbij men weet dat het uitstel waarschijnlijk niet goed is en tot moeilijkheden of extra stress zal leiden. Daarom wordt procrastinatie soms ook irrationeel uitstel genoemd. De term 'procrastinatie' wordt als vakterm gebruikt. Wanneer het over studenten gaat, wordt naast vorige termen soms ook gesproken over studieontwijkend gedrag.
  • 先延ばし(さきのばし、英: procrastination)とは、するべき行動を遅らせることで事態が悪くなると予想される場合ですら、合理的理由無く意図して遅らせる態度、振る舞いのことである。英訳のProcrastinationからPCN症候群と呼ばれる場合もある。この振る舞いは社会全体のどこにでも存在するもので、誰にでも問題の解決をある程度引き延ばすことはある。しかし慢性的にそうした行動を取ることにより顕著な遅延を示す人間がおり、心理学の解析対象となっている。先延ばしする人は、するべき行動に背を向け別のより愉快な活動を好むことが多い。典型的な遅延は、期待される行動に苦痛あるいは不快、すなわちストレスが伴う場合引き起こされる。これは重労働や厳しい練習で経験されるような肉体的なストレスのこともあるし、フラストレーションや不安等の心理的ストレスのこともある。取り組むべき課題自体やその課題の遂行を必要とする状況が、危険な苦痛な圧倒的な困難な不快な退屈なもの、すなわち不愉快であると感じられるとき、ストレスが大きいといえる。ひとたび習慣化すると、先延ばしはいつでも起こりうる。さらに先延ばしはうつ病やADHD(注意欠陥多動性障害)のような精神疾患や発達障害の症状や原因の一つでもある。
  • Aufschieben, auch Prokrastination (lateinisch procrastinatio ‚Vertagung‘, Zusammensetzung aus pro ‚für‘ und cras ‚morgen‘), Erledigungsblockade, Aufschiebeverhalten, Erregungsaufschiebung oder Handlungsaufschub ist das Verhalten, als notwendig aber auch als unangenehm empfundene Arbeiten immer wieder zu verschieben, anstatt sie zu erledigen. Aufschieben gilt als schlechte Arbeitsgewohnheit.
  • Прокрастинацията (на английски: Procrastination (задържане, отлагане), на латински: procrastinatus: pro- (вместо напред) и crastinus (утре)) — понятие в психологията, обозначаващо склонността към постоянно «отлагане за после» на неприятните мисли, дела, задачи.Най-общо казано прокрастинацията е поведение, при което човек отлага свършването на нещо за последния възможен момент.
  • Procrastination is the practice of carrying out less urgent tasks in preference to more urgent ones, or doing more pleasurable things in place of less pleasurable ones, and thus putting off impending tasks to a later time, sometimes to the "last minute" before the deadline.The pleasure principle may be responsible for procrastination; one may prefer to avoid negative emotions, and to delay stressful tasks.
  • En psicologia, procrastinació (paraula derivada del llatí pro: "endavant" i cras: "demà") és l'acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s'han d'atendre per altres més irrellevants i agradables.La procrastinació és un trastorn del comportament associat a la percepció de l'acció que cal realitzar amb el canvi, el dolor o la incomoditat (estrès). La procrastinació també pot ser un símptoma de certs trastorns psicològics com la depressió o el TDAH (hiperactivitat).
  • Dalam psikologi, prokrastinasi berarti tindakan mengganti tugas berkepentingan tinggi dengan tugas berkepentingan rendah, sehingga tugas penting pun tertunda. Psikolog sering menyebut perilaku ini sebagai mekanisme untuk mencakup kecemasan yang berhubungan dengan memulai atau menyelesaikan tugas atau keputusan apapun.
  • Procrastinação é o diferimento ou adiamento de uma ação. Para a pessoa que está a procrastinar, isso resulta em stress, sensação de culpa, perda de productividade e vergonha em relação aos outros, por não cumprir com a suas responsabilidades e compromissos. Embora a procrastinação seja considerada normal, torna-se um problema quando impede o funcionamento normal das acções.
  • Prokrastinace je výrazná a chronická tendence odkládat plnění (většinou administrativních či psychicky náročných) povinností a úkolů (zejména těch nepříjemných) na pozdější dobu. Může představovat rizikový fenomén pro duševní zdraví. Psychologové často popisují takové chování jako mechanismus pomáhající jedinci vyrovnat se s úzkostí spojenou s výkonem dané činnosti.
  • Prokrastynacja lub zwlekanie (z łac. procrastinatio – odroczenie, zwłoka) – w psychologii patologiczna tendencja do nieustannego przekładania pewnych czynności na później, ujawniająca się w różnych dziedzinach życia. Prokrastynacja najczęściej pozostaje nierozpoznana, dopiero niedawno uznano, że jest ona zaburzeniem psychicznym[potrzebne źródło].
  • La procrastinación (del latín: pro, adelante, y crastinus, referente al futuro), postergación o posposición es la acción o hábito de retrasar actividades o situaciones que deben atenderse, sustituyéndolas por otras situaciones más irrelevantes o agradables.Se trata de un trastorno del comportamiento que tiene su raíz en la asociación de la acción a realizar con el cambio, el dolor o la incomodidad (estrés).
rdfs:label
  • Procrastination
  • Aufschieben
  • Procrastinació
  • Procrastinación
  • Procrastination
  • Procrastinação
  • Prokrastinace
  • Prokrastinasi
  • Prokrastynacja
  • Uitstelgedrag
  • Прокрастинация
  • Прокрастинация
  • 先延ばし
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of