Le parti whig est un parti politique apparu au XVIIe siècle en Angleterre qui, à compter de la fin du XVIIe siècle, militait en faveur d'un parlement fort en s'opposant à l'absolutisme royal. Il s'opposait au parti Tory de l'époque. Le terme, apparu au XVIIe siècle, désigne à l'origine un brigand écossais.Parmi les Whigs célèbres du Royaume-Uni on peut citer Robert Harley, Charles James Fox, Robert Walpole, Edmund Burke, George Grenville ou Thomas Babington Macaulay.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le parti whig est un parti politique apparu au XVIIe siècle en Angleterre qui, à compter de la fin du XVIIe siècle, militait en faveur d'un parlement fort en s'opposant à l'absolutisme royal. Il s'opposait au parti Tory de l'époque. Le terme, apparu au XVIIe siècle, désigne à l'origine un brigand écossais.Parmi les Whigs célèbres du Royaume-Uni on peut citer Robert Harley, Charles James Fox, Robert Walpole, Edmund Burke, George Grenville ou Thomas Babington Macaulay.
  • El término whig corresponde al antiguo nombre del Partido Liberal británico. En política, el término whig —vocablo del gaélico escocés que significa 'cuatrero'— fue una manera despectiva de referirse a los covenanters presbiterianos que marcharon desde el suroeste de Escocia sobre Edimburgo en 1648 en lo que se conoció como el Whiggamore Raid, usando los términos Whiggamore y Whig como apodos derogativos que designaban al Kirk Party (Partido de la Iglesia), facción presbiteriana radical de los covenanters escoceses, que efectivamente acabó haciéndose con el poder.Durante la crisis de la ley de exclusión de 1678–1681, el apodo se dio en Inglaterra a las agrupaciones que con el tiempo se convirtieron en el partido whig británico, considerándose que Shaftesbury fue su fundador. Defendían los derechos de exclusión de Jacobo de York. Representaban a los dissenters y a los comerciantes. Rechazaban el anglicanismo y la monarquía absoluta. Impulsaron la proclamación del Bill of Rights (Declaración de derechos) y apoyaron la revolución de 1688.Los whigs dominaron la política inglesa a lo largo de prácticamente todo el siglo XVIII, con figuras tales como Robert Walpole o William Pitt (el Viejo).La denominación «Partido Liberal» comenzó a aplicarse a mediados del siglo XIX y a finales de dicho siglo representaba a aquellos que buscaban reformas electorales, parlamentarias y filantrópicas, con lo que el término whig dejó de emplearse. El primer gobierno liberal fue formado en 1868 por William Gladstone.
  • The Whigs were a faction and then a political party in the parliaments of England, Scotland, Great Britain and the United Kingdom. Between the 1680s and 1850s, they contested power with their rivals, the Tories. The Whigs' origin lay in constitutional monarchism and opposition to absolute rule. The Whigs played a central role in the Glorious Revolution of 1688, and were the standing enemies of the Stuart kings and pretenders, who were Roman Catholic. The Whigs took full control of the government in 1715, and remained totally dominant until King George III, coming to the throne in 1760, allowed Tories back in. The "Whig Supremacy" (1715–1760) was enabled by the Hanoverian succession of George I in 1714 and the failed Jacobite rising of 1715 by Tory rebels. The Whigs thoroughly purged the Tories from all major positions in government, the army, the Church of England, the legal profession and local officials. The leader of the Whigs was Robert Walpole, who maintained control of the government in the period 1721–1742; his protégé was Henry Pelham (1743–1754).Both parties began as loose groupings or tendencies, but became quite formal by 1784, with the ascension of Charles James Fox as the leader of a reconstituted "Whig" party ranged against the governing party of the new "Tories" under William Pitt the Younger. Both parties were founded on rich politicians, more than on popular votes; there were elections to the House of Commons, but a small number of men controlled most of the voters.The Whig party slowly evolved during the 18th century. The Whig tendency supported the great aristocratic families, the Protestant Hanoverian succession, and toleration for nonconformist Protestants (the "dissenters," such as Presbyterians), while some Tories supported the exiled Stuart royal family's claim to the throne (Jacobitism), and virtually all Tories supported the established Church of England and the gentry. Later on, the Whigs drew support from the emerging industrial interests and wealthy merchants, while the Tories drew support from the landed interests and the royal family. By the first half of the 19th century, however, the Whig political programme came to encompass not only the supremacy of parliament over the monarch and support for free trade, but Catholic emancipation, the abolition of slavery and expansion of the franchise (suffrage).
  • Wigowie – angielskie stronnictwo polityczne powstałe w końcu XVII w. przeciw absolutyzmowi Stuartów. Pierwotnie (za ostatnich Stuartów) nazywano ich "petycjonistami", w odróżnieniu do broniących prerogatyw korony "abhorrers" – zalążka późniejszych torysów.
  • Whigové byli jedna ze dvou původních politických stran (druhou byli Toryové) v Anglii a později ve Velké Británii od konce 17. století do poloviny 19. století. I když jejich základní myšlenkou byla podpora konstituční monarchie a odpor proti absolutismu, je možno tuto stranu označit jako konzervativní. Obě strany se vytvořily z volných skupin lidí podobných názorů, formálně vznikly roku 1784 jmenováním Charlese Jamese Foxe předsedou rekonstruované strany Whigů jako opozice proti vládní straně nových Toryů vedené Williamem Pittem mladším.Strana Whigů se postupně ustanovila v průběhu 18. století. Whigové podporovali následnictví protestantské Hannoverské dynastie a toleranci nekonformních protestantů, zatímco Toryové podporovali Stuartovce, Anglikánskou církev a venkovskou šlechtu. Později byli Whigové podporováni průmyslníky a bohatými obchodníky a Toryové získávali spojence mezi vlastníky půdy a členy královské rodiny. V první polovině 19. století zahrnoval program Whigů nejen svrchovanost parlamentu nad panovníkem, ale i podporu volného obchodu, emancipaci katolíků, zákaz otrokářství a rozšíření občanských práv.Ze strany Whighů se později vyvinula Liberální strana (Toryové byli základem pro vznik Konzervativní strany).
  • Die Whigs waren von der Mitte des 17. bis zur Mitte des 19. Jahrhunderts eine der beiden Parteien des britischen Parlamentarismus. Ihre Gegenspieler waren die konservativen Tories. 1859 schlossen sich die Whigs mit gemäßigten Tories zur Liberal Party zusammen.
  • Il Whig, viene spesso descritto come uno dei due grandi partiti politici, per le connotazioni di tolleranza religiosa e sociale quello "di stampo progressista", contrapposto al partito Tory, "di stampo conservatore", presente in Inghilterra, e più tardi nel Regno di Gran Bretagna e nel Regno Unito tra il tardo XVII secolo e la metà del XIX. Storicamente è comunque più preciso identificare quello dei whig come un raggruppamento accomunato da affinità e tendenze ideologiche che solamente nella visione politica contemporanea è assimilabile ai corrispondenti schieramenti attuali comunque, all'epoca, rappresentativi di un consenso limitato a classi sociali elitarie.Mentre le origini dei Whig si rifanno alla monarchia costituzionale, i loro avversari si richiamavano all'assolutismo monarchico. Non vi fu una politica di partito coesa almeno fino al 1784, anno dell’ascesa di Charles James Fox come leader del ricostituito partito dei Whig schierato contro il partito al governo dei nuovi Tory di William Pitt il Giovane . Il partito dei Whig ha lentamente preso forma nel corso del XVIII secolo. In generale, la politica dei Whig andava a supporto delle grandi famiglie aristocratiche e dei non-Anglicani (i dissenters, quali ad esempio i Presbiteriani), mentre i Tory davano il proprio sostegno alla Chiesa Anglicana e alla gentry inglese. Più tardi, i Whig incontrarono l’interesse della classe emergente industriale e dei mercanti più ricchi, ed i Tory a loro volta drenavano consensi dai proprietari terrieri e dai membri della Corona Britannica. Il nome formale dei Whig era in origine Country Party (opposti ai Tory, il Court Party). Ad ogni modo, nel corso del XIX secolo il programma politico dei Whig abbracciava non più solamente gli ideali di un Parlamento dominante rispetto al monarca e del libero scambio, ma anche l’abolizione dello schiavismo, e, ancora più importante, l’ampliamento del suffragio. Infine, nel 1859 i Whig formarono il Partito Liberale sotto la guida di Lord Aberdeen e William Gladstone in seguito ad una fusione mentre i Tory diventarono il Partito Conservatore.
  • In het verleden waren er in het Verenigd Koninkrijk twee belangrijke politieke partijen: de Tories (nu de Conservative Party), en de Whigs (nu de Liberal Democrats).De term Whig komt uit de tijd van de Exclusion Bill-crisis van 1678-1681. De Whigs waren voor een uitsluiting van Jacobus VII en II voor de Engelse, Ierse en Schotse troon. De Tories waren tegen.Beide namen (Tories en Whigs) waren scheldnamen: een "whiggamor" was een veedrijver, en een "tóraidh" was een Ierse term voor een plunderaar.De Whigs werden geassocieerd met de edelen, de rijken en de niet-kerkelijken.In het begin van de Hannoveriaanse periode werden de Whigs de belangrijkste politieke partij in de regering. Tijdens deze periode zijn de Tories bijna uitgestorven als politieke macht. Tijdens de regering van George III veranderde dit, hij bevrijdde zich van de "Whig-magnaten" en een nieuwe Tory-partij ontstond. Ze bestond voornamelijk uit voormalige gematigde Whigs.Tussen 1783 en 1830 was de Whig-partij in de oppositie.De Whigs, de (Tory-)volgelingen van Robert Peel en de Radicale partij vormden in de jaren vijftig van de negentiende eeuw de Liberal Party.In 1988 vormden de Liberal Party en de Social Democrats de Liberal Democrats.In tegenstelling tot Tory wordt de term Whig niet langer gebruikt.
  • ホイッグ党(ホイッグとう、またはウィッグ党、Whig Party)は、かつて存在したイギリスの政党。後の自由党及び自由民主党の前身にあたる。ホイッグ党の起こりはイングランド王チャールズ2世の時代の1678年から1681年にかけての王位継承問題でカトリックであったチャールズ2世の弟ヨーク公ジェームズ(後のジェームズ2世)の即位に反対の立場をとった人達をさして"Whiggamore"と言ったのが始まりである。Whigはスコットランド方言の「馬を乗り回す」から来ていると見られる。
  • 휘그당(Whig Party)은 영국의 정당이다. 휘그당의 기원은 찰스 2세의 시대인 1678년부터 1681년 사이의 왕위 계승 문제로 가톨릭이었던 왕의 동생 요크 공작 제임스의 즉위에 반대 입장을 취한 사람들을 가리켜 " Whiggamore "라고 말한 것이 시작이었다. 휘그(Whig)는 스코틀랜드 방언으로 "말을 타고 돌아다닌다"에서 나온 것으로 추측된다.
  • Виги (на английски: whigs) е название, дадено от опозицията при крал Чарлз II (1679) в насмешка, по името на шотландските пуритани (на английски: whigamore, прозвище на шотландските селяни). Вигите се изказвали в подкрепа на закон, лишаващ Джеймс II (тогава още херцог на Йорк) от право на наследяване на престола след Чарлз II. Поддръжниците на властта на крал Джеймс II получили в отговор прякора тори по ирландското прозвище на папистите, опустошаващи страната под предлога възстановяване и защита на кралските права.Партията на вигите е считана за предшественица на Либералната партия. Самото название „Либерална партия“ е прието през 1839 г., когато тя фактически представлява коалиция на вигите в Камарата на лордовете и на радикалите в Камарата на общините на парламента.
  • A Tory és Whig (angolul többes számban tories és whigs) két angol arisztokrata párt, mely hosszú ideig, úgyszólván egészen napjainkig a politikai életben egymással versenyezett és a kormányzásban egymást felváltotta. Mindkét név eredetileg gúnynév volt. A tory név Írországban merült fel I. Károly idejében: így nevezték azon ír rablóbandákat, melyek mint a király állítólagos hívei az országban szanaszét rabolgattak. Később, a Stuartok restaurációja után e névvel jelölték az írek védelmezőjének, Jakab yorki herceg híveit, majd pedig az egész udvari pártot. A whig elnevezés skót eredetű; így nevezték a skót parasztokat, állítólag azért, mert lovaikat e kiáltással «whigam» ösztönözték 1648. Ez az elnevezés átment a skót felkelőkre, a covenant híveire, majd a skót köztársasági pártra. Végül a restauráció idején (1680 körül) így nevezte el az udvari párt azt a politikai pártot, mely a Stuartok katolikus ágát, azaz Jakab yorki herceget a trónöröklésből kizárni akarta. A Stuartok elűzetése és a hannoveri ház uralmának megszilárdítása után e nevek jelentősége megváltozott. A tory név egyet jelentett a konzervatív, a whig a liberális szavakkal. A legszélső torykat, akik minden újítást a legmakacsabbul elleneztek, magas-toryknak (hightories) nevezték.Más országokban is kialakultak whig pártok, többek között az Amerikai Egyesült Államokban (Whig Party) és Libériában (True Whig Party). Tory pártok elsősorban Írországban és Kanadában jöttek létre.
  • Эта статья — о британской политической партии. О политической партии США см. статью Виги (США).Виги (англ. Whigs) — первоначальное название английской либеральной оппозиции, данное (1679) в насмешку, по имени шотландских пуритан (шот. Whigamore, буквально «погонщики коров»), во время Английской революции ругательное прозвище радикального крыла ковенанторов, а затем вообще шотландских повстанцев, боровшихся против короля и епископальной церкви). Виги выступали в поддержку «Билля об отводе» 1680 года, лишавшего Якова II (тогда ещё герцога Йоркского) права на наследование престола после Карла II ввиду его приверженности католичеству — за что и получили это прозвище. Сами виги, в свою очередь, дали сторонникам Якова II кличку «тори» от ирландского слова, обозначавшего католических партизан-повстанцев, боровшихся против армии Кромвеля (намекая таким образом на их «папизм»).Во времена короля Якова виги представляли собой оппозицию, выступавшую хранительницей традиций Английской революции. Однако после Славной революции 1688 г. и изгнания короля Якова, они оказались у власти и оставались правящей партией, с небольшими перерывами, на протяжении всего XVIII века. Вигами были такие выдающиеся государственные деятели Англии, как Роберт Уолпол, Уильям Питт Старший, Чарльз Джеймс Фокс и Генри Джон Темпл Пальмерстон.Виги считались партией торгово-промышленной буржуазии, в противоположность тори — партии земельной аристократии.В религиозном отношении, при том, что и виги, и тори официально прокламировали свою приверженность государственной англиканской церкви, виги симпатизировали радикальным версиям протестантизма, и их поддерживали представители нонкомформистских сект, тогда как тори проявляли более лояльности к католицизму, за что и критиковались вигами.Партия Вигов считается предшественницей Либеральной партии (1839).
  • O Whig Party era o partido que reunia as tendências liberais no Reino Unido, e contrapunha-se ao Tory Party, de linha conservadora.Whig (ou Whigs) é uma expressão de origem popular que se tornou termo corrente para designar o partido liberal no Reino Unido. Esta corrente liberal contribuiu para a formação do atual Partido Liberal Democrata - Liberal Democrats. Também está, embora não de forma exclusiva, na vertente do Partido Trabalhista - Labour Party. Está profundamente relacionado com o sector protestante (sobretudo Calvinista - na sua forma presbiteriana) das sociedades escocesa e inglesa.Historicamente tem origem nas forças políticas escocesas e inglesas que lutaram a favor de um regime parlamentar e protestante: o Whig Party. O partido liberal foi um dos dois partidos mais influentes no sistema parlamentar Britânico até aos finais da Primeira Guerra Mundial, alternando com os Tories na formação do governo britânico. Depois da Primeira Guerra Mundial, o partido liberal perde importância e é praticamente substituído pelo partido trabalhista (Labour Party) na alternância do poder político no Reino Unido face ao oponente conservador.
  • La paraula Whig té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents. Sorgeix dels covenanters presbiterians (els suplicants) que van marxar des del sud-oest d'Escòcia sobre Edimburg el 1648 en el que es va conèixer com el "whiggamore raid", utilitzant els termes whiggamore i whig (conductor de cavall en gaèlic) com a denominació de menyspreu que designava al Kirk Party, facció presbiteriana radical dels covenanters escocesos, que efectivament van acabar fent-se amb el poder. Així, podem comparar als grups socials que més van lesionar el poder reial durant la dictadura, i fent el símil, representen els sectors socials que més s'oposen al poder desmesurat del rei a l'Anglaterra de final del segle XVIII. Durant la crisis de la llei d'exclusió de 1678-1681, el sobrenom es va donar a Anglaterra a les agrupacions que amb el temps es van convertir en el partit whig britànic, considerant que Shaftesbury va ser-ne el fundador. Defensaran els drets del Parlament i voldran excloure al pretendent Duc de York a ser rei per evitar l'absolutisme. Representen als "dissenters" (dissidents) religiosos i per tant no adscrits a la confessió tradicional anglicana a més dels comerciants. Rebutjaven l'anglicanisme intervencionista de l'església oficial i la monarquia absoluta. Impulsaren la proclamació del Bill of Rights (Declaració de drets) que s'erigiria com una nova empenta per consolidar unes constitucions bàsiques al país, alhora que recolzaren i protagonitzaren la revolució de 1688. Per als Whig la revolució de 1688 no fou un episodi aïllat, un cicle que es va tancar en el mateix moment en què la revolució va concloure. La revolució del 1688 és la plataforma que utilitzaran els Whig per avançar i evolucionar políticament i institucional cap a un règim més obert i amb unes bases més sòlides i àmplies. D'altra banda, la interpretació estricte dels fets de la revolució té unes connotacions pròpies. Per als Whig el rei és un servidor del poble que hi està vinculat a través d'un contracte que es fixa a les constitucions. Aquí no hi juga el paper diví, i per tant, és l'incompliment del contracte per part del rei el que permet a la nació canviar el contracte o escollir un nou rei.El filòsof John Locke (1632-1704) és un dels personatges que més va influir en el pensament dels whig i va assentar les bases del liberalisme polític tan favorable a les classes socials que els propis whig representaven. En el seu Tractat del Govern Civil va proposar un sistema polític que assegurava les llibertats i els dret dels individus. Pensava que els membres d'una societat estableixen entre sí un contracte, pel qual delegaven el poder en els governants. Per això l'acció dels governants calia ser controlada pels representants del poble, i si el govern era injust el poble tenia el dret a rebel·lar-s'hi. En la seua Carta sobre la Tolerància de 1689, Locke afirma: "Per hom, l'Estat és una societat d'homes constituïts únicament amb la finalitat d'adquirir, conservar i millorar els seus propis interessos civils. Per interessos civils entenc la vida, la llibertat, la salut i la prosperitat del cos; i a la possessió de béns externs, com el diners, la terra, la casa, el mobiliari i objectes."Durant el segle XVIII, els grups comercials i manufacturers més poderosos van poder assolir el govern parlamentari amb la finalitat de promoure els seus interessos econòmics. Es van eliminar privilegis reials, aristocràtics i de les corporacions artesanals, els monopolis, les prohibicions, els peatges i els controls de preus, que obstaculitzaven la llibertat de comerç i indústria. Es van crear i enfortir instruments que servien pel desenvolupament de les noves activitats econòmiques: es va crear el Banc d'Anglaterra i es varen generalitzar les societats anònimes, es va difondre la tolerància religiosa i es va protegir i fomentar el progrés de la ciència.L'Estat anglès va promoure especialment el desenvolupament del comerç i de la indústria manufacturera. L'Acta de Navegació, sorgida del règim d'Oliver Cromwell el 1651, es va mantenir i ampliar. Establia que el transport de totes les mercaderies procedents de o destinades a Anglaterra es faria exclusivament amb vaixells anglesos, i així trobem el desenvolupament d'una flota mercant que converteix a Anglaterra en la propietària dels mars del món. Des del 1700, a més, el Parlament britànic va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l'establiment d'artesans estrangers per desenvolupar la indústria tèxtil. Els compradors de deute públic de l'Estat i els accionistes del Banc d'Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de Guillem. El rei sosté els whig en el poder i el Partit Tory a l'oposició que seguien propers als Estuards.Els whig es va anar formant a partir dels habitants de las ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com 1688 i 1714 al consolidar la victòria del constitucionalisme sobre l'absolutisme que s'erigirà com un senyal d'identitat, i contribueixen a l'assentament de la dinastia Hannover, apartant definitivament als Estuards catòlics de la Corona britànica. Durant tota la primera meitat del segle XVIII van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen, com ja hem vist, personatges com Robert Walpole, Henry Pelham o William Pitt "el vell" que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. A més, prendran durant el XVIII la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.Hem d'entendre que tot i les corrupcions que poguessin anar entorn dels whigs i els seus governs, a més del faccionalisme i personalismes que els caracteritzaven, aquest grup foren els artífex del constitucionalisme sorgit del XVIII. La corrupció d'altra banda, tot i utilitzar-se, evidentment, per aconseguir beneficis personals i avantatges, és cert que va afavorir també a la presa de consciència d'uns sectors que calia que estiguessin units per governar. L'enllaç econòmic i personal va motivar per una banda la relaxació de les posicions i per altre l'interès a entrar en el Parlament britànic per rebre aquests beneficis. Sense voler-ho i de manera contradictòria, l'intent de submissió dels Comuns via suborns implicava, alhora, que el suport parlamentari era necessari per governar, essent centre d'interès polític.Varen ser un element de transformació del món anglès i durant el seu poder hegemònic no van desaprofitar la situació per enfortir el sistema institucional anglès del qual ara els britànics en poden parlar amb orgull. Certament no van estar sols i els Tory en són un altre element transcendental. Tanmateix, la marca whig s'ha d'escriure al costat dels primers anys de construcció institucional britànica.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 738613 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3211 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 24 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 103317971 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le parti whig est un parti politique apparu au XVIIe siècle en Angleterre qui, à compter de la fin du XVIIe siècle, militait en faveur d'un parlement fort en s'opposant à l'absolutisme royal. Il s'opposait au parti Tory de l'époque. Le terme, apparu au XVIIe siècle, désigne à l'origine un brigand écossais.Parmi les Whigs célèbres du Royaume-Uni on peut citer Robert Harley, Charles James Fox, Robert Walpole, Edmund Burke, George Grenville ou Thomas Babington Macaulay.
  • Wigowie – angielskie stronnictwo polityczne powstałe w końcu XVII w. przeciw absolutyzmowi Stuartów. Pierwotnie (za ostatnich Stuartów) nazywano ich "petycjonistami", w odróżnieniu do broniących prerogatyw korony "abhorrers" – zalążka późniejszych torysów.
  • Die Whigs waren von der Mitte des 17. bis zur Mitte des 19. Jahrhunderts eine der beiden Parteien des britischen Parlamentarismus. Ihre Gegenspieler waren die konservativen Tories. 1859 schlossen sich die Whigs mit gemäßigten Tories zur Liberal Party zusammen.
  • ホイッグ党(ホイッグとう、またはウィッグ党、Whig Party)は、かつて存在したイギリスの政党。後の自由党及び自由民主党の前身にあたる。ホイッグ党の起こりはイングランド王チャールズ2世の時代の1678年から1681年にかけての王位継承問題でカトリックであったチャールズ2世の弟ヨーク公ジェームズ(後のジェームズ2世)の即位に反対の立場をとった人達をさして"Whiggamore"と言ったのが始まりである。Whigはスコットランド方言の「馬を乗り回す」から来ていると見られる。
  • 휘그당(Whig Party)은 영국의 정당이다. 휘그당의 기원은 찰스 2세의 시대인 1678년부터 1681년 사이의 왕위 계승 문제로 가톨릭이었던 왕의 동생 요크 공작 제임스의 즉위에 반대 입장을 취한 사람들을 가리켜 " Whiggamore "라고 말한 것이 시작이었다. 휘그(Whig)는 스코틀랜드 방언으로 "말을 타고 돌아다닌다"에서 나온 것으로 추측된다.
  • A Tory és Whig (angolul többes számban tories és whigs) két angol arisztokrata párt, mely hosszú ideig, úgyszólván egészen napjainkig a politikai életben egymással versenyezett és a kormányzásban egymást felváltotta. Mindkét név eredetileg gúnynév volt. A tory név Írországban merült fel I. Károly idejében: így nevezték azon ír rablóbandákat, melyek mint a király állítólagos hívei az országban szanaszét rabolgattak.
  • The Whigs were a faction and then a political party in the parliaments of England, Scotland, Great Britain and the United Kingdom. Between the 1680s and 1850s, they contested power with their rivals, the Tories. The Whigs' origin lay in constitutional monarchism and opposition to absolute rule. The Whigs played a central role in the Glorious Revolution of 1688, and were the standing enemies of the Stuart kings and pretenders, who were Roman Catholic.
  • In het verleden waren er in het Verenigd Koninkrijk twee belangrijke politieke partijen: de Tories (nu de Conservative Party), en de Whigs (nu de Liberal Democrats).De term Whig komt uit de tijd van de Exclusion Bill-crisis van 1678-1681. De Whigs waren voor een uitsluiting van Jacobus VII en II voor de Engelse, Ierse en Schotse troon.
  • Whigové byli jedna ze dvou původních politických stran (druhou byli Toryové) v Anglii a později ve Velké Británii od konce 17. století do poloviny 19. století. I když jejich základní myšlenkou byla podpora konstituční monarchie a odpor proti absolutismu, je možno tuto stranu označit jako konzervativní.
  • El término whig corresponde al antiguo nombre del Partido Liberal británico.
  • Виги (на английски: whigs) е название, дадено от опозицията при крал Чарлз II (1679) в насмешка, по името на шотландските пуритани (на английски: whigamore, прозвище на шотландските селяни). Вигите се изказвали в подкрепа на закон, лишаващ Джеймс II (тогава още херцог на Йорк) от право на наследяване на престола след Чарлз II.
  • Il Whig, viene spesso descritto come uno dei due grandi partiti politici, per le connotazioni di tolleranza religiosa e sociale quello "di stampo progressista", contrapposto al partito Tory, "di stampo conservatore", presente in Inghilterra, e più tardi nel Regno di Gran Bretagna e nel Regno Unito tra il tardo XVII secolo e la metà del XIX.
  • O Whig Party era o partido que reunia as tendências liberais no Reino Unido, e contrapunha-se ao Tory Party, de linha conservadora.Whig (ou Whigs) é uma expressão de origem popular que se tornou termo corrente para designar o partido liberal no Reino Unido. Esta corrente liberal contribuiu para a formação do atual Partido Liberal Democrata - Liberal Democrats. Também está, embora não de forma exclusiva, na vertente do Partido Trabalhista - Labour Party.
  • La paraula Whig té origen en la manera despectiva de referir-se a aquest sector polític per part dels oponents.
  • Эта статья — о британской политической партии. О политической партии США см. статью Виги (США).Виги (англ. Whigs) — первоначальное название английской либеральной оппозиции, данное (1679) в насмешку, по имени шотландских пуритан (шот. Whigamore, буквально «погонщики коров»), во время Английской революции ругательное прозвище радикального крыла ковенанторов, а затем вообще шотландских повстанцев, боровшихся против короля и епископальной церкви).
rdfs:label
  • Parti whig (Royaume-Uni)
  • Brytyjska Partia Wigów
  • Partido Whig (Reino Unido)
  • Partit Whig anglès
  • Tory és Whig
  • Whig
  • Whig
  • Whig (Regno Unito)
  • Whig Party (Verenigd Koninkrijk)
  • Whigové
  • Whigs (British political party)
  • Виги
  • Виги
  • ホイッグ党 (イギリス)
  • 휘그당 (영국)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:education of
is dbpedia-owl:party of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:formation of
is prop-fr:groupeParlementaire of
is prop-fr:parti of
is foaf:primaryTopic of