L'ordination sacerdotale (du latin ordinatio, intégration dans un ordo, c'est-à-dire un corps constitué) est, chez les catholiques, les orthodoxes et les anglicans, l'acte liturgique qui confère le sacrement du sacerdoce chrétien, appelé sacrement de l'ordre.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'ordination sacerdotale (du latin ordinatio, intégration dans un ordo, c'est-à-dire un corps constitué) est, chez les catholiques, les orthodoxes et les anglicans, l'acte liturgique qui confère le sacrement du sacerdoce chrétien, appelé sacrement de l'ordre. Celui qui confère ce sacrement - un évêque - est l'« ordonnateur » ou le « consécrateur » (peut se dire pour un prêtre aussi, mais on parlera de « consécration » ou « consécration épiscopale » spécifiquement pour les évêques), celui qui le reçoit est l'« ordinand ».Dès l'Ancien Testament, le service des Lévites (membre de la tribu de Lévi), de même que le sacerdoce d’Aaron et l’institution des soixante-dix Anciens (Nb 11,25) sont l'organisation d'une structure sacerdotale. « Grand-prêtre selon le sacerdoce de Melchisédech » (He 5,10), est le lien qui unit l'Ancien et le Nouveau Testament dans la vie du peuple de Dieu.
  • A Ordem (do latim Ordo, dinis: boa disposição das coisas) é um dos sete sacramentos do catolicismo que confere o poder e a graça de exercer funções e ministérios eclesiásticos que se referem ao culto de Deus e à salvação das almas, e de o desempenhar santamente. Pela imposição das mãos e pelas palavras do Bispo, este sacramento faz dos homens batizados sacerdotes, atribuindo-lhes os poderes de perdoar os pecados e de converter o pão e o vinho no Corpo e no Sangue de Nosso Senhor Jesus Cristo e de conferir, conforme o seu grau, os outros sacramentos.Por divina instituição, pelo sacramento da Ordem, alguns dentre os fiéis, pelo carácter indelével com que são assinalados, são constituídos ministros sagrados, isto é, são consagrados e delegados a fim de que, personificando a Cristo Cabeça, cada qual no seu respectivo grau, apascentem o povo de Deus, desempenhando o munus de ensinar, santificar e governar (cf. Direito Canónico: Cânon 1008). Na Igreja Católica, somente um varão baptizado pode receber validamente a ordenação sagrada.A Ordem é verdadeiro sacramento da Nova Lei, instituído por Jesus Cristo, na sua última ceia (cf. Lucas; 22, 19; e também: Mateus: 16, 19 e 18,18; João: 15,16 e 20, 21-23.
  • Wijding is een rituele handeling waardoor personen, plaatsen of zaken aan een god worden toegeheiligd, hetzij om ze te bestemmen voor de eredienst, hetzij om de genade van de god van het christendom over de betrokken personen of zaken af te smeken. Zo kan men bijvoorbeeld in het christendom gewijd worden tot diaken, priester of bisschop. Het gebruik komt vooral voor in de Katholieke Kerk en het Oosters christendom, en komt weinig voor binnen het protestantisme. De wijding tot het priesterschap is één van de zeven katholieke sacramenten.
  • In Christian churches, holy orders are special roles within the church such as bishop, priest or deacon. In the Roman Catholic (Latin: sacri ordines), Eastern Catholic, Eastern Orthodox (ιερωσύνη [hierōsynē], ιεράτευμα [hierateuma], Священство [Svyashchenstvo]), Oriental Orthodox, Anglican, Assyrian, Old Catholic, Independent Catholic churches and some Lutheran churches holy orders comprise the three orders of bishop, priest and deacon, or the sacrament or rite by which candidates are ordained to those orders. Except for Lutherans and some Anglicans, these churches regard ordination as a sacrament (the sacramentum ordinis). The Anglo-Catholic party within Anglicanism tends to identify with the Roman Catholic position with regard to the sacramental nature of ordination.Denominations have varied conceptions of holy orders. In the Anglican churches and some Lutheran churches the traditional orders of bishop, priest and deacon are bestowed using ordination rites. The extent to which ordination is considered sacramental in these traditions has, however, been a matter of some internal dispute. Many other denominations do not consider the role of ministry as being sacramental in nature and would not think of it in terms of "holy orders" as such. Historically, the word "order" (Latin ordo) designated an established civil body or corporation with a hierarchy, and ordinatio meant legal incorporation into an ordo. The word "holy" refers to the Church. In context, therefore, a holy order is set apart for ministry in the Church. Other positions such as pope, patriarch, cardinal, monsignor, archbishop, archimandrite, archpriest, protopresbyter, hieromonk, protodeacon, archdeacon, etc., are not sacramental orders. These are simply offices or titles.
  • 神品機密(しんぴんきみつ、ギリシア語: Ιερωσύνη, ロシア語: Священство, 英語: Holy Orders)とは正教会において神品(主教・司祭・輔祭)を任ずる機密のこと。主教が神品機密を執行して新たに神品に任ずることを叙聖(じょせい)という。聖体礼儀において行われる。正教会の聖職者・教役者のシステム・位階については神品 (正教会の聖職)・教衆を参照。カトリック教会における叙階(じょかい)の秘跡に相当する。
  • L'Orde Sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat. Segons el Catecisme de l'Església Catòlica editat l'any 1993, l'Orde és el sagrament gràcies al qual la missió confiada pel Crist als seus apòstols continua a ésser exercida en l'Església fins a la fi dels temps: és per tant, el sagrament del ministeri apostòlic.La paraula Orde, en l'antiguitat romana, designava uns cossos constituïts en el sentit civil, sobretot el cos dels governants. Ordinatio designa la integració en un ordo. En l'Església, hi ha uns cossos constituïts que la tradició, no sense fonament en la Bíblia anomena des dels temps antics amb el nom de taxeis (en grec), Ordines (en llatí): així la litúrgia parla de l' ordo episcoporum de l' ordo presbyterorum i de l' ordo diaconorum. Altres grups reben també aquest nom d'ordo,: els catecumens, les verges, els esposos, les viudes.(CEC 1537). Així, doncs, el catecisme afirma que l'orde sacerdotal és una institució divina, volguda per Déu i exercida per homes. L'episcopat, del grec episkopos, (bisbe o dirigent) és el grau més alt al qual arriben homes escollits entre els presbyteros (preveres) i el diaconat, del grec diakonos (servidor). Aquest últim grau pot ser exercit per homes casats, idonis, que hagin donat mostres clares de saber administrar la seva llar i la seva família. El diaconat, en grau permanent, va ser reinstaurat després del Concili Vaticà II, perquè fins aleshores només era conferit als candidats al presbiterat.La paraula “sacerdotal” ve de molt antic. Ja a la narració de l'Èxode (Ex 19,6) es troba que el poble hebreu fou escollit per ser constituït per Déu com un «reialme de sacerdots i una nació sagrada». Però a l'interior del poble d'Israel, Déu escollí una de les dotze tribus, la de Leví, posada a part per al servei litúrgic (Nm 1,48-53). Van ser consagrats amb un ritu propi els orígens del sacerdoci de l'Antiga Aliança (Ex 29,1-30; Lv 8). Els sacerdots hi són "constituïts en pro dels homes en les coses que són de Déu, per oferir dons i sacrificis pels pecats". (He 5,1). (CEC 1539).Però en l'església catòlica, Crist és l'únic sacerdot perquè totes les prefiguracions del sacerdoci de l'Antiga Aliança troben acompliment en Jesucrist, constituït «únic mitjancer entre Déu i els homes» (1Tm 2,5). Així gràcies a aquesta assumpció del sacerdoci del Crist, tots els batejats de l'Església cristiana són participants com a fills de l'església d'un «reialme de sacerdots per al Déu i Pare seu». (Ap 1,6). Tota la comunitat dels creients és sacerdotal. Els fidels, pel mateix fet, exerceixen el seu sacerdoci baptismal a través de la seva participació, cadascú segons la vocació pròpia, en la missió del Crist, Sacerdot, Profeta i Rei. Pels sagraments dels Baptisme i de la Confirmació, els fidels són «consagrats per a ser (...) un sacerdoci sant».
  • Ordine sacro è, nella religione cristiana, l'insieme degli uffizi ecclesiastici di diacono, presbitero e vescovo.Nella Chiesa cattolica e in quelle ortodosse esso è considerato uno dei sette Sacramenti. Alcune fedi protestanti hanno l'ordine sacro ma non lo considerano Sacramento, mentre altre non utilizzano il termine "ordine" ma piuttosto quello di "ministero".
  • Sakrament święceń, święcenia kapłańskie, kapłaństwo, święcenia – sakrament w Kościele katolickim, także Kościołach prawosławnych, anglikańskich i starokatolickich, który nadaje władzę uświęcania, tj. udzielania innych sakramentów.
  • Artikulu hau sakramentu kristauari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Ordenazio.Ordenazioa Kristau-erlijioan, gizon bat Elizaren zerbitzuan kontsakratzearen sakramentua da. Ordenako sakramentua burutzen den errito hau, eukaristiaren ospakizunaren barruan, ordenagaiari eskuak ezartzean datza.Eliza Katolikoan (latinez: sacri ordines), Ekialdeko Eliza Katolikoetan, Eliza Ortodoxoan (ιερωσυνη [hierōsynē], ιερατευμα [hierateuma], Священство [Svyashchenstvo]), Ekialdeko Ortodoxoan, Anglikanoan, Asiriarrean, Antzinako Eliza Katolikoan eta zenbait eliza independente eta luteranotan sakramentu hau apezpiku, apaiz (apaizgintza) eta diakono ordenatzeko erabiltzen dute. Zenbait eliza protestantek, berriz, ez dute sakramentu hau onartzen, haien ustez, Jainkoaren zerbitzari izateko erritu hau ez dela beharrezkoa.Elizaren beste karguak, adibidez aita santua, patriarka, kardinala, monsinorea, artzapezpikua, artximandrita, artzapeza, protopresbiteroa, hieromojea, protodiakonoa, artxidiakonoa, eta abar, ez dute sakramenturik behar, tituluak besterik ez direlako.
  • El orden sagrado es uno de los sacramentos de la Iglesia Católica. Consiste en la consagración de un varón al ministerio del servicio a la Iglesia, lo que le exige dedicación plena y libre disposición: toda persona consagrada, adquiera o no la plenitud de orden, lleva una vida sacerdotal. La doctrina Católica indica que este sacramento se confiere a aquellos que, habiendo recibido un particular llamado de Dios y luego de haber discernido su vocación a la vida sacerdotal, son considerados idóneos para el ministerio pastoral correspondiente.
  • Das Sakrament der Weihe oder Sakrament der Ordination (lateinisch ordinatio, „Aufnahme in den jeweiligen ordo“), auch Sakrament der Handauflegung, ist in vielen christlichen Konfessionen ein Sakrament, durch das der Geweihte eine Sendung und Vollmacht erhält, im Namen Christi für die Kirche zu handeln.Die Weihe umfasst drei geordnete Stufen: den Diakonat (Diakonweihe), den Presbyterat (Priesterweihe) und den Episkopat (Bischofsweihe), wobei nur in letzterem als höchster Weihestufe die Fülle des Sakraments vereint ist. Der Empfang der Weihe führt zur Aufnahme in den Klerus und zur Inkardination in eine Diözese oder Ordensgemeinschaft
  • 성품성사(聖品聖事) 또는 서품예식(叙品禮式)은 사제와 부제에게 교회가 사목(목회)을 맡기는 성사를 말한다. 성품성사는 주교가 집전할 수 있으며, 주교의 임명의 경우, 로마 가톨릭에서는 교황이, 정교회에서는 총대주교가 임명하며, 사제는 해당 교구의 주교가 임명한다. 그렇게 서품된 사제와 부제는 하느님께서 맡기신 그분의 양을 소중히 지도하고 가르칠 은총과 의무를 갖게 되는 것이다. 서품을 성사로 보는 교파는 로마 가톨릭과 정교회이며, 성공회는 서품을 성사적 예식으로 보아 서품예식이라고 부른다.de:Ordination#Kirchen katholischer und orthodoxer Tradition
  • Свяще́нство, рукоположе́ние или хирото́ни́я (греч. χειροτονία) — в общехристианском использовании— посвящение человека, наделяющее его дарами и правом совершать таинства и обряды. Обряды и теология рукоположения во всех исторических церквях отличаются несущественно. В то время как в протестантских организациях отрицается учение об апостольском преемстве и священство, в понимании исторических церквей.Во всех исторических церквях правом совершения рукоположения обладает только епископ.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 108714 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 24747 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 109 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111080842 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'ordination sacerdotale (du latin ordinatio, intégration dans un ordo, c'est-à-dire un corps constitué) est, chez les catholiques, les orthodoxes et les anglicans, l'acte liturgique qui confère le sacrement du sacerdoce chrétien, appelé sacrement de l'ordre.
  • 神品機密(しんぴんきみつ、ギリシア語: Ιερωσύνη, ロシア語: Священство, 英語: Holy Orders)とは正教会において神品(主教・司祭・輔祭)を任ずる機密のこと。主教が神品機密を執行して新たに神品に任ずることを叙聖(じょせい)という。聖体礼儀において行われる。正教会の聖職者・教役者のシステム・位階については神品 (正教会の聖職)・教衆を参照。カトリック教会における叙階(じょかい)の秘跡に相当する。
  • Ordine sacro è, nella religione cristiana, l'insieme degli uffizi ecclesiastici di diacono, presbitero e vescovo.Nella Chiesa cattolica e in quelle ortodosse esso è considerato uno dei sette Sacramenti. Alcune fedi protestanti hanno l'ordine sacro ma non lo considerano Sacramento, mentre altre non utilizzano il termine "ordine" ma piuttosto quello di "ministero".
  • Sakrament święceń, święcenia kapłańskie, kapłaństwo, święcenia – sakrament w Kościele katolickim, także Kościołach prawosławnych, anglikańskich i starokatolickich, który nadaje władzę uświęcania, tj. udzielania innych sakramentów.
  • 성품성사(聖品聖事) 또는 서품예식(叙品禮式)은 사제와 부제에게 교회가 사목(목회)을 맡기는 성사를 말한다. 성품성사는 주교가 집전할 수 있으며, 주교의 임명의 경우, 로마 가톨릭에서는 교황이, 정교회에서는 총대주교가 임명하며, 사제는 해당 교구의 주교가 임명한다. 그렇게 서품된 사제와 부제는 하느님께서 맡기신 그분의 양을 소중히 지도하고 가르칠 은총과 의무를 갖게 되는 것이다. 서품을 성사로 보는 교파는 로마 가톨릭과 정교회이며, 성공회는 서품을 성사적 예식으로 보아 서품예식이라고 부른다.de:Ordination#Kirchen katholischer und orthodoxer Tradition
  • Свяще́нство, рукоположе́ние или хирото́ни́я (греч. χειροτονία) — в общехристианском использовании— посвящение человека, наделяющее его дарами и правом совершать таинства и обряды. Обряды и теология рукоположения во всех исторических церквях отличаются несущественно. В то время как в протестантских организациях отрицается учение об апостольском преемстве и священство, в понимании исторических церквей.Во всех исторических церквях правом совершения рукоположения обладает только епископ.
  • El orden sagrado es uno de los sacramentos de la Iglesia Católica. Consiste en la consagración de un varón al ministerio del servicio a la Iglesia, lo que le exige dedicación plena y libre disposición: toda persona consagrada, adquiera o no la plenitud de orden, lleva una vida sacerdotal.
  • Das Sakrament der Weihe oder Sakrament der Ordination (lateinisch ordinatio, „Aufnahme in den jeweiligen ordo“), auch Sakrament der Handauflegung, ist in vielen christlichen Konfessionen ein Sakrament, durch das der Geweihte eine Sendung und Vollmacht erhält, im Namen Christi für die Kirche zu handeln.Die Weihe umfasst drei geordnete Stufen: den Diakonat (Diakonweihe), den Presbyterat (Priesterweihe) und den Episkopat (Bischofsweihe), wobei nur in letzterem als höchster Weihestufe die Fülle des Sakraments vereint ist.
  • A Ordem (do latim Ordo, dinis: boa disposição das coisas) é um dos sete sacramentos do catolicismo que confere o poder e a graça de exercer funções e ministérios eclesiásticos que se referem ao culto de Deus e à salvação das almas, e de o desempenhar santamente.
  • Wijding is een rituele handeling waardoor personen, plaatsen of zaken aan een god worden toegeheiligd, hetzij om ze te bestemmen voor de eredienst, hetzij om de genade van de god van het christendom over de betrokken personen of zaken af te smeken. Zo kan men bijvoorbeeld in het christendom gewijd worden tot diaken, priester of bisschop. Het gebruik komt vooral voor in de Katholieke Kerk en het Oosters christendom, en komt weinig voor binnen het protestantisme.
  • Artikulu hau sakramentu kristauari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Ordenazio.Ordenazioa Kristau-erlijioan, gizon bat Elizaren zerbitzuan kontsakratzearen sakramentua da.
  • In Christian churches, holy orders are special roles within the church such as bishop, priest or deacon.
  • L'Orde Sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
rdfs:label
  • Ordre (sacrement)
  • Holy orders
  • Orde Sacerdotal
  • Ordem (sacramento)
  • Ordenazio (erlijioa)
  • Ordine sacro
  • Sacramento del orden
  • Sakrament święceń
  • Weihesakrament
  • Wijding
  • Священство
  • 神品機密
  • 성품성사
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of