Nicias (en grec ancien Νικίας, né vers 470, mort en 413) est un homme politique et général athénien durant la guerre du Péloponnèse. Il œuvre pendant le conflit afin de mettre un terme aux combats et d'établir une paix entre les belligérants, puis en tant que général après la reprise des hostilités. Après la mort de Périclès, il devient l'un des plus importants meneurs d'Athènes, suite à la mort de Cléon, et est élu stratège à plusieurs reprises.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Nicias (en grec ancien Νικίας, né vers 470, mort en 413) est un homme politique et général athénien durant la guerre du Péloponnèse. Il œuvre pendant le conflit afin de mettre un terme aux combats et d'établir une paix entre les belligérants, puis en tant que général après la reprise des hostilités. Après la mort de Périclès, il devient l'un des plus importants meneurs d'Athènes, suite à la mort de Cléon, et est élu stratège à plusieurs reprises. Modéré, il s'oppose à l’impérialisme agressif des démocrates athéniens, et préside aux négociations avec Sparte après la Bataille de Pylos. La paix déclarée en 421 est nommée paix de Nicias suite à son action, et met fin à la première partie de la guerre du Péloponnèse.Après la reprise des hostilités, il commande l'armée d'Athènes en Sicile et est défait par les troupes de Syracuse commandées par le général lacédémonien Gylippos.La vie de Nicias et son action pendant la guerre du Péloponnèse sont notamment connues grâce à l'une des vies parallèles de Plutarque, qui lui est consacrée, et l'Histoire de la guerre du Péloponnèse rédigée par son collègue et contemporain, Thucydide.
  • Nicias (ca. 470 – oktober 413 v.Chr.), Atheens politicus en generaal, was de leider van de hoofdzakelijk uit gezeten boeren bestaande pacifistische partij, die in de Peloponnesische Oorlog een eervolle vrede met Sparta nastreefde.Deze houding bracht Nicias in conflict met de aanhangers van de radicale, oorlogszuchtige Cleon. Na diens dood kreeg hij zijn kans, sloot in 423 een wapenstilstand met de Spartanen en bewerkte in 421 de naar hem genoemde Vrede van Nicias. Ter illustratie van deze laatste zin een gedeelte uit Plutarchus Biografie van Nikias c.9:Nu had hij de welgestelden, de ouderen en de grote massa boeren meteen al aan de kant van de vrede. Toen hij echter ook vele anderen door persoonlijke gesprekken en argumenten minder oorlogszuchtig had gemaakt en hij op die manier de Spartanen eindelijk hoopvolle vooruitzichten bood, stuurde hij hun de uitnodiging en dringende oproep het vredesproces in gang te zetten.Zij hadden vertrouwen in hem vanwege zijn fatsoenlijke karakter en met name, omdat hij zich het lot aantrok van de mensen die bij Pylos gevangengenomen waren en in de kerkers zaten en, door hen humaan te behandelen, hun ellendige lot dragelijker maakte. Ze hadden dus eerder al een wapenstilstand voor een jaar met elkaar afgesproken, waarin zij samen vergaderden en weer de smaak van vrijheid, veiligheid en contacten met vrienden en verwanten proefden, zodat ze weer verlangden naar het gewone leven zonder de smerigheid van een oorlog, en daarbij luisterden ze graag naar koren die verzen zongen als deze:Laat mijn speer maar aan de spinnen, om er een web omheen te weven.en zich met vreugde de man herinnerden die zei, dat diegenen die in vrede sliepen niet door trompetten, maar door hanen werden gewekt!Terwijl zij dus die mensen die beweerden dat het in de sterren stond geschreven dat er driemaal negen jaar gevochten zou worden met scheldwoorden overlaadden en overstemden, sloten zij vervolgens in die geest vrede, waarbij zij op elk punt tot overeenstemming kwamen. De meesten hadden het idee dat er een duidelijke bevrijding van ellende was gekomen en gaven Nikias alle eer en ze zeiden dat hij een door de goden bemind man was en dat de goden het vanwege zijn vroomheid aan hem gegund hadden om de naamgever te worden van het grootste en mooiste goed dat er was. Ze vonden inderdaad dat de vrede het werk van Nikias was, zoals de oorlog dat was van Perikles. Men vond dat de een om futiliteiten de Grieken met enorme ellende had opgezadeld, terwijl de ander hen had overgehaald om de grootste ellende te vergeten, door vriendschap te sluiten. Daarom noemen ze die vrede tot op de dag van vandaag de "Vrede van Nikias".Toen daarna in 415 Alcibiades de expeditie naar Sicilië propageerde, verzette Nicias zich heftig in de volksvergadering, maar aanvaardde plichtsgetrouw, toen het volk hem dat opdroeg, een commando in deze expeditie, samen met Alcibiades en Lamachus. Alcibiades liep echter over naar Sparta en Lamachus sneuvelde vóór Syracuse, zodat Nicias alleen overbleef. Tot overmaat van ramp werd hij tijdens de vijandelijkheden ernstig ziek door moeraskoorts.Toen het duidelijk werd dat de hele onderneming, mede door zijn weifelende houding, op een fiasco zou eindigen, aarzelde Nicias het bevel tot de hoognodige terugtocht te geven, uit angst voor een als slecht voorteken opgevatte maansverduistering (27 augustus 413 v.Chr.), tot het hopeloos te laat was. Hij werd gevangengenomen en begin oktober door de Syracusanen ter dood gebracht.Zijn zwakte zou geweest zijn dat hij zich te bezadigd en terughoudend toonde om echt te inspireren.
  • Nikiasz athéni politikus volt a peloponnészoszi háború idején. Mérsékelt arisztokrataként a radikális demokratákkal szemben a Spártával való kiegyezést támogatta. Periklész halála után először Kleón majd Alkibiadész fő vetélytársa volt. Nevéhez fűződik a Spártával kötött Nikiasz-féle béke. Alkibiadész hódító terveit bírálva került helyette a katasztrofálisan végződő szicíliai expedíció élére, amiben életét vesztette.
  • Nícias (ca. 470 a.C. — 413 a.C.) foi um general e político de Atenas durante a guerra do Peloponeso. O seu nome ("vitorioso") é uma alusão à deusa grega Nice, da vitória.Nícias era filho de Nicérato, um dos homens mais ricos de Atenas, cuja fortuna advinha da exploração das minas de prata do Láurio. Nícias utilizou este dinheiro para ajudar Atenas, sendo descrito como um homem bastante religioso.Após a morte de Péricles, em 429 a.C., Nícias tornou-se líder da oposição a Cléon, político favorável à guerra do Peloponeso. Foi eleito estratego em várias ocasiões, tendo alcançado várias vitórias. Em 427 a.C. ocupou a ilha de Minoa, perto de Mégara e em 425 a.C. a ilha de Citera, próxima a Esparta.Nícias procurava resolver a guerra pela via da diplomacia. Com a morte de Cléon em 421 a.C. Nícias seria responsável por fazer a paz com os Espartanos. Nos termos desta paz - Paz de Nícias - Atenas e Esparta comprometiam-se a restituir as suas conquistas. A paz deveria durar cinquenta anos, mas foi quebrada em 414 a.C..Apesar de se ter oposto à expedição à Sicília, aceitou ser um dos seus chefes, junto com Alcibíades, o principal instigador da expedição. Alcibíades acabará entretanto por desertar e Lamachus, outro dos chefes, seria morto, tendo Nícias ficado sozinho à frente das forças. No Outono de 415 a.C., Nícias começa o cerco de Siracusa, mas foi obrigado a render-se, tendo sido executado pelos siracusanos.Nesta expedição à Sicília, Nícias e os atenienses capturaram Laís e a venderam como escrava em Corinto; Laís se tornaria uma das mais famosas cortesãs da antiguidade.No século II d.C. havia, no cemitério de Atenas, um monumento em honra de todos os atenienses que caíram em batalha, com exceção dos mortos em Maratona, honrados no local desta batalha. Uma exceção notável é Nícias; Pausânias acredita que o motivo para isto é que Nícias se rendeu, sendo considerado um soldado indigno.
  • Nicia, figlio di Nicerato del demo di Cidantide (in greco antico Νικίας, traslitterato in Nikìas; Atene, 470 a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare e politico ateniese.Membro del partito aristocratico, ricoprì più volte la strategia ed è noto per aver stipulato la Pace che concluse la Guerra Archidamica, prima fase della Guerra del Peloponneso oltre che per aver guidato la Spedizione ateniese in Sicilia, in cui trovò la morte.
  • Никий (греч. Νικίας; ок. 475 до н. э. — 413 до н. э., Сиракузы) — афинский государственный деятель и военачальник второй половины V века до н. э.Никий происходил из незнатной семьи, не отличавшейся давними политическими традициями. Именно он лично предпринял усилия, чтобы стать одним из ведущих политиков Афинского государства. Одной из главных предпосылок к этому было богатство, которое Никий унаследовал от отца. Благодаря исполнению общественных повинностей Никий стал со временем популярным политиком.На первом этапе Пелопоннесской войны Никий часто командовал афинскими войсками в должности стратега и зарекомендовал себя осторожным и никогда не терпящим поражения полководцем. В то же время, он был сторонником прекращения военных действий со Спартой. После смерти своего политического противника Клеона, сторонника войны, Никий упрочил своё влияние и приложил усилия к заключению мирного договора, который был назван его именем. Никиев мир не устранил противоречий, приведших к войне, и обстановка в Греции оставалась напряжённой. В 420 году до н. э. начал возвышаться политик Алкивиад, который выступил сторонником возобновления военных действий. Он был инициатором Сицилийской экспедиции, направленной против Спарты и её союзников. В 415 году до н. э. большой афинский флот под командованием трёх стратегов — Алкивиада, Никия и Ламаха — отплыл на Сицилию. После отплытия Алкивиада и гибели Ламаха Никий поневоле оказался единоличным командующим операцией, противником которой он был и в успех которой не верил. Главным мероприятием экспедиции стала осада Сиракуз, которую около двух лет Никий безуспешно вёл. Причём довольно долго Сиракузы были на грани поражения, однако прибытие спартанского отряда под командованием Гилиппа переломило ход военных действий. В 413 году до н. э. афинские войска были разгромлены, а их командующие — Никий и Демосфен — казнены.
  • Nikias (Νικίας; † 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Politiker und Heerführer. Er war einer der maßgeblichen Akteure des Peloponnesischen Krieges (431 - 404 v. Chr.).
  • Nicias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας; c. 470 BC – 413 BC), or Nikias, was an Athenian politician and general during the period of the Peloponnesian War. Nicias was a member of the Athenian aristocracy because he had inherited a large fortune from his father, which was invested into the silver mines around Attica's Mt. Laurium. Following the death of Pericles in 429 BC, he became the principal rival of Cleon and the democrats in the struggle for the political leadership of the Athenian state. He was a moderate in his political views and opposed the aggressive imperialism of the democrats. His principal aim was to conclude a peace with Sparta as soon as it could be obtained on terms favourable to Athens.He was frequently elected to serve as strategos (general) for Athens during the Peloponnesian War. He led several expeditions which achieved little. Nevertheless, he was largely responsible for the successful negotiations which led to the Peace of Nicias in 421 BC.Following the Peace, he objected to the ambitious plans of Alcibiades for advancing Athens' interests. Despite this, Nicias was appointed to participate in the Athenian invasion of Sicily. The Athenian siege of Syracuse was nearly successful until the arrival of the Spartan general Gylippus, who turned the situation around so that the Athenians were themselves under siege. Nicias led his forces in a desperate attempt to escape by land. However, they were cut off and he and his Athenian army were overwhelmed and defeated. Subsequently, Nicias was executed.
  • Nikiasz (gr. Νικίας Nikias, ur. ok. 470 p.n.e., zm. 413 p.n.e.) – wódz i polityk ateński okresu wojny peloponeskiej.Słynął z wielkiej religijności i bogactwa, którego dorobił się wynajmując niewolników do pracy w kopalniach srebra.Po śmierci Peryklesa przywódca obozu umiarkowanego i kontynuator jego defensywnej doktryny wojennej. Przeciwnik polityczny radykała Kleona. Stał na czele rolników i kupców, dla których wojna peloponeska i zamknięcie za murami Aten oznaczały ruinę majątkową. Po jego śmierci doprowadził do zawarcia pokoju ze Spartą (pokój Nikiasza 421).Pomimo sprzeciwu Nikiasza wobec planów opanowania Syrakuz został wybrany wraz z Alkibiadesem i Lamachosem na wodza wyprawy sycylijskiej. Było to największe przedsięwzięcie militarne Aten podczas całej wojny peloponeskiej. Po ucieczce Alkibiadesa, a później po śmierci Lamachosa, został jedynym dowódcą. Jego niezdecydowanie i przesądność uniemożliwiły ewakuację armii ateńskiej z Sycylii (413). Ateńczycy zostali okrążeni na lądzie i morzu. Schorowany Nikiasz usiłował przedrzeć się drogą lądową do najbliższego sojuszniczego miasta. W drodze wojsko zostało zmasakrowane, a sam Nikiasz dostał się do niewoli, gdzie został zamordowany przez Syrakuzan.
  • Nicias en griego: Νικίας, (c. 470-413 a. C.), fue un general y estadista de la Antigua Atenas que vivió durante la época de la Guerra del Peloponeso, uno de los personajes más notables de la Atenas posteperíclea. Demócrata moderado y adversario, en este sentido, de Cleón, fue responsable notables victorias en la mencionada guerra y también, junto a otras causas, responsale de la derrota final debido a su escaso talento estratégico y a su carácter dubitativo y supersticioso. Sus hechos de guerra están redactados con imparcialidad por Tucídides en los libros III y IV de su Historia de la Guerra del Peloponeso. Éxitos reseñables, por citar algunos, fueron la toma de Minoa en Megara en el año 427 a. C., la ocupación de Citera en el 424 a. C., y la campaña de Tracia en el 423 a. C.Tras la muerte de Pericles en el 429 a. C., se convirtió en el principal rival político de Cleón y de los demócratas en la lucha por el poder en el estado ateniense. Su principal objetivo era acordar una paz con Esparta tan pronto como ésta pudiera obtenerse bajo condiciones favorables para Atenas. Fue elegido de forma frecuente para servir como stratego (general) para Atenas durante la Guerra del Peloponeso. Dirigió varias expediciones, aunque sus logros fueron escasos. No obstante, tuvo gran responsabilidad en las negociaciones que concluyeron con éxito en la paz que lleva su nombre la Paz de Nicias, del año 421 a. C., y que divide la Guerra del Peloponeso en dos partes: la Guerra arquidámica y la Guerra de Decelia (con el «entreacto» entre ambas de la Expedición a Sicilia).Tras la Paz, se opuso a los ambiciosos planes de Alcibíades para obtener mayores beneficios para Atenas. A pesar de ello, Nicias fue elegido para participar en la invasión ateniense de Sicilia. El sitio de Siracusa casi logró su objetivo, pero la llegada del general espartano Gilipo revirtió de tal modo la situación que los atenienses se vieron de repente asediados ellos mismos. Nicias dirigió a sus tropas en un intento de escapar por tierra, pero fueron interceptadas y derrotadas. Nicias fue ejecutado por las tropas del general espartano Gilipo, pese a su oposición, en las latomías de Siracusa.Los historiadores consideran que el fracaso de la intervención ateniense en Sicilia fue debida en gran parte a la poca capacidad militar de Nicias.
  • Nícies d'Atenes (Nicias, Nikías Νικίας) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Peloponès. Era fill de Nicerat del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Laurion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en 100 talents. Fou membre del partit aristocràtic. El seu caràcter és definit com a tímid, característica ridiculitzada per alguns poetes.Va estar diverses vegades associat a Pèricles com estrateg i per la seva prudència va guanyar considerable influència. A la mort de Pèricles fou un dels principals opositors de Cleó i altres demagogs, però sempre mirat amb respecte per la seva suavitat de tracte, la seva reputació militar i l'ús liberal que feia de la seva riquesa. Fou choregus, i va exercir la corègia amb màxima eficàcia, destacant el seu transport de la Teòria a Delos on va desplegar gran magnificència. Era religiós i feia un sacrifici diari i cada dia consultava als deus sobre afers públics i privats.El 427 aC va dirigir una expedició contra l'illa de Minoa, al front de Mègara, i la va ocupar. El 426 aC amb 60 trirrems i dos mil soldats, va atacar l'illa de Melos que va assolar, però no va poder conquerir la ciutat i com que les tropes eren necessàries per atacar Tanagra es va retirar, atacant pel camí la costa de la Lòcrida.El 425 aC va participar en la batalla d'Esfactèria i va encarregar al seu enemic Cleó per reduir l'illa on havien quedat els espartans. Tot seguit va atacar Corint, va derrotar els corintis i es va retirar quan van arribar esforços per l'enemic, però van quedar dos cadàvers que no van poder ser trobats i va renunciar als honors de la victòria i va enviar un delegat per demanar la seva entrega. Després va anar a Crommyon, va devastar el territori i tot seguit va passar a Epidaure; va construir una muralla a l'istme que connectava Metone amb terra ferma i va deixar guarnició a la ciutat, retornant a Atenes.El 424 aC amb dos col·legues, va fer una expedició a la costa de Lacònia i va ocupar l'illa de Citera, amb facilitat, ja que gaudia del suport entre els habitants de l'illa, on va deixar guarnició. Durant set dies va assolar les costes lacònies i, a la seva tornada, el territori d'Epidaure, ocupant Thyrea, on els espartans havien establert als eginetes expulsats de la seva pròpia illa. Els eginetes foren portats a Atenes i executats.El 423 aC Nícies i Nicostrat foren enviats amb un exèrcit a la Calcídia per inspeccionar els moviments de Bràsides i va ocupar Mende i bloquejar Esció; quan va acabar de bloquejar Esció va tornar a Atenes.La mort de Cleó li va obrir les portes al poder suprem i va iniciar moviments per la pau. S'havia guanyat el favor dels espartans pel seu bon tracte als presoners d'Esfactèria i va poder exercir com a mediador entre Atenes i Esparta aconseguint la pau del 421 aC coneguda com a pau de Nícies per la part important que hi havia tingut.L'oposició de beocis, corintis i altres, i l'hostilitat d'Argos fou contrarestada per un tractat d'aliança defensiva entre Atenes i Esparta. Però l'amistat fou de curta durada i Alcibíades no va trigar a excitar els ànims; el 420 aC una ambaixada atenenca fou enviada a Argos, a proposta d'Alcibíades, per establir una aliança; els ambaixadors espartans que havien anat a la ciutat pel mateix objectiu i fou necessària tota la influència de Nícies per evitar un trencament. Nícies fou enviat com ambaixador a Esparta per intentar aclarir les coses, però només va poder obtenir una ratificació dels tractats ja existents i a la seva tornada es va formalitzar l'aliança amb Argos.Les disputes entre Nícies i Alcibíades es van incrementar, i es va començar a parlar de la necessitat d'enviar a un d'ells a l'ostracisme, especialment per l'actuació del demagog Hipèrbol. Però llavors Nícies i Alcibíades es va unir contra els seus comuns enemics i el que va anar a l'ostracisme fou Hipèrbol.El 415 aC els atenencs van decidir enviar la gran expedició a Sicília amb el pretext d'assistir a Segesta i Leontins. Nícies, Alcibíades i Làmac foren nomenats comandants; Nícies era contrari a l'expedició però no va aconseguir evitar-la. Quan l'exèrcit atenenc va arribar a Rhègion, Nícies va proposar demanar a Segesta el pagament sinó del cost total de l'expedició si almenys d'una part, i romandre a Rhègion fins que el pagament fos fet, però fou el pla d'Alcibíades el que fou adoptat. Més tard quan Alcibíades fou cridat a Atenes, Nícies va obtenir el suport de Làmac; llavors la flota era a Catana, aliada atenenca, i amb totes les forces els atenencs van anar a Segesta (pel camí van ocupar Hyccara) on només van poder obtenir el pagament de trenta talents; a la seva tornada va romandre inactiu, i a la tardor va començar a preparar l'atac a Siracusa i amb una estratagema van ocupar una posició propera a l'Olympeium al port de Siracusa; una batalla es va lliurar l'endemà els siracusans foren derrotats; curts de diners i cavalleria els atenencs van anar a passar l'hivern a Naxos, i durant un temps van tractar d'aconseguir l'aliança de Camarina i algunes ciutats dels sículs, fracassant en la primera, però aconseguint l'aliança de diverses ciutats dels sículs; també algunes ciutat etrusques d'Itàlia van prometre ajut; Nícies va enviar ambaixadors a Cartago.Nícies es va traslladar de Naxos a Catana on la primavera del 414 aC van arribar reforços atenencs; Nícies va preparar la conquesta d'Epípoles en la que va tenir èxit, i va bloquejar Siracusa. En una batalla als aiguamolls, Làmac va morir, però Nícies, afectat d'una malaltia a la vista, va aconseguir evitar la pèrdua d'Epipoles. Quan el bloqueig pràcticament havia acabat l'espartà Gilip arribà a Siracusa. Nícies, segur de l'èxit, no va actuar per impedir la seva entrada a Siracusa. Nícies va fer erigir tres fortaleses al Plemmyrium, però quan va intentar impedir la construcció d'una contra muralla dels siracusans, les seves forces foren derrotades; això va animar als siracusans que van rebre reforços dels seus aliats; Nícies va demanar reforços a Atenes; les forces atenenques i els seus aliats van patir desercions i Nícies va demanar el seu relleu. Atenes va decidir enviar reforços dirigits per Demòstenes i Eurimedó d'Atenes, però no van permetre a Nícies deixar el comandament.Gilip mentre va convèncer als siracusans de buscar la seva victòria a la mar. Primer va atacar i ocupar els fortins atenencs al Plemmyrium; l'arribada de reforços pels siracusans procedents de Corint va provocar una confusió a les files siracusans que fou aprofitada per Nícies per atacar i obtenir una victòria; van seguir altres lluites al port i en una gran batalla els atenencs foren derrotats amb fortes pèrdues, però just llavors van arribar els reforços dirigits per Demòstenes i Eurimedó. A la nit es va fer un intent de recuperar Epípoles que s'havia perdut i encara que inicialment els atenencs foren victoriosos, al final foren rebutjats amb fortes pèrdues. Demòstenes va proposar llavors abandonar el setge i tornar a Atenes, però Nícies no ho va consentir. Les lluites que van seguir, en general favorables als siracusans, van fer canviar a Nícies de parer i es van donar ordes secretes de embarcar a la nit, però llavors, quan tot estava a punt, es va produir un eclipsi de lluna i Nícies ho va interpretar com un avís dels deus contra la retirada i va anul·lar aquesta.Els siracusans van començar una sèrie d'atacs i en una batalla naval decisiva van derrotar els atenencs i es va apoderar del port. Els atenencs havien de fer ara un intent desesperat per marxar i van atacar el port però no van tenir èxit. La retirada s'havia de fer cap a l'interior de l'illa. Finalment Nícies i Demòstenes, amb la resta de les forces, es van haver de rendir. Gilip volia enviar a Nícies a Esparta, però els siracusans van imposar la seva execució.Segons Pausànies el seu nom fou eliminat del monument construït a Atenes a aquells que havien caigut a Sicília, ja que ell s'havia rendit voluntàriament.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 60546 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 8945 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 73 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109228000 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Nicias (en grec ancien Νικίας, né vers 470, mort en 413) est un homme politique et général athénien durant la guerre du Péloponnèse. Il œuvre pendant le conflit afin de mettre un terme aux combats et d'établir une paix entre les belligérants, puis en tant que général après la reprise des hostilités. Après la mort de Périclès, il devient l'un des plus importants meneurs d'Athènes, suite à la mort de Cléon, et est élu stratège à plusieurs reprises.
  • Nikiasz athéni politikus volt a peloponnészoszi háború idején. Mérsékelt arisztokrataként a radikális demokratákkal szemben a Spártával való kiegyezést támogatta. Periklész halála után először Kleón majd Alkibiadész fő vetélytársa volt. Nevéhez fűződik a Spártával kötött Nikiasz-féle béke. Alkibiadész hódító terveit bírálva került helyette a katasztrofálisan végződő szicíliai expedíció élére, amiben életét vesztette.
  • Nicia, figlio di Nicerato del demo di Cidantide (in greco antico Νικίας, traslitterato in Nikìas; Atene, 470 a.C. – Siracusa, 413 a.C.), è stato un militare e politico ateniese.Membro del partito aristocratico, ricoprì più volte la strategia ed è noto per aver stipulato la Pace che concluse la Guerra Archidamica, prima fase della Guerra del Peloponneso oltre che per aver guidato la Spedizione ateniese in Sicilia, in cui trovò la morte.
  • Nikias (Νικίας; † 413 v. Chr. in Sizilien) war ein athenischer Politiker und Heerführer. Er war einer der maßgeblichen Akteure des Peloponnesischen Krieges (431 - 404 v. Chr.).
  • Nicias en griego: Νικίας, (c. 470-413 a. C.), fue un general y estadista de la Antigua Atenas que vivió durante la época de la Guerra del Peloponeso, uno de los personajes más notables de la Atenas posteperíclea. Demócrata moderado y adversario, en este sentido, de Cleón, fue responsable notables victorias en la mencionada guerra y también, junto a otras causas, responsale de la derrota final debido a su escaso talento estratégico y a su carácter dubitativo y supersticioso.
  • Nicias (/ˈnɪʃiəs/; Νικίας; c. 470 BC – 413 BC), or Nikias, was an Athenian politician and general during the period of the Peloponnesian War. Nicias was a member of the Athenian aristocracy because he had inherited a large fortune from his father, which was invested into the silver mines around Attica's Mt. Laurium. Following the death of Pericles in 429 BC, he became the principal rival of Cleon and the democrats in the struggle for the political leadership of the Athenian state.
  • Никий (греч. Νικίας; ок. 475 до н. э. — 413 до н. э., Сиракузы) — афинский государственный деятель и военачальник второй половины V века до н. э.Никий происходил из незнатной семьи, не отличавшейся давними политическими традициями. Именно он лично предпринял усилия, чтобы стать одним из ведущих политиков Афинского государства. Одной из главных предпосылок к этому было богатство, которое Никий унаследовал от отца.
  • Nícies d'Atenes (Nicias, Nikías Νικίας) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Peloponès. Era fill de Nicerat del que va heretar una gran fortuna provinent de les mines de plata de Laurion, on treballaven un miler d'esclaus, fortuna valorada en 100 talents. Fou membre del partit aristocràtic.
  • Nícias (ca. 470 a.C. — 413 a.C.) foi um general e político de Atenas durante a guerra do Peloponeso. O seu nome ("vitorioso") é uma alusão à deusa grega Nice, da vitória.Nícias era filho de Nicérato, um dos homens mais ricos de Atenas, cuja fortuna advinha da exploração das minas de prata do Láurio.
  • Nikiasz (gr. Νικίας Nikias, ur. ok. 470 p.n.e., zm. 413 p.n.e.) – wódz i polityk ateński okresu wojny peloponeskiej.Słynął z wielkiej religijności i bogactwa, którego dorobił się wynajmując niewolników do pracy w kopalniach srebra.Po śmierci Peryklesa przywódca obozu umiarkowanego i kontynuator jego defensywnej doktryny wojennej. Przeciwnik polityczny radykała Kleona. Stał na czele rolników i kupców, dla których wojna peloponeska i zamknięcie za murami Aten oznaczały ruinę majątkową.
  • Nicias (ca. 470 – oktober 413 v.Chr.), Atheens politicus en generaal, was de leider van de hoofdzakelijk uit gezeten boeren bestaande pacifistische partij, die in de Peloponnesische Oorlog een eervolle vrede met Sparta nastreefde.Deze houding bracht Nicias in conflict met de aanhangers van de radicale, oorlogszuchtige Cleon. Na diens dood kreeg hij zijn kans, sloot in 423 een wapenstilstand met de Spartanen en bewerkte in 421 de naar hem genoemde Vrede van Nicias.
rdfs:label
  • Nicias
  • Nicia
  • Nicias
  • Nicias
  • Nicias (politicus)
  • Nikias
  • Nikiasz (politikus)
  • Nikiasz (wódz)
  • Nícias
  • Nícies
  • Никий
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is foaf:primaryTopic of