En langue chinoise, les classificateurs (chinois traditionnel : 量詞; chinois simplifié : 量词; pinyin : liàngcí; cantonais (Yale) : leung6 chi4) sont utilisés pour dénombrer ou désigner des objets, des notions abstraites ou le nombre d'occurrences d'une action. Quand il s'agit de dénombrer, le terme de mots de mesure est aussi utilisé.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En langue chinoise, les classificateurs (chinois traditionnel : 量詞; chinois simplifié : 量词; pinyin : liàngcí; cantonais (Yale) : leung6 chi4) sont utilisés pour dénombrer ou désigner des objets, des notions abstraites ou le nombre d'occurrences d'une action. Quand il s'agit de dénombrer, le terme de mots de mesure est aussi utilisé.
  • Els mesuradors (Xinès tradicional: 量詞; Xinès simplificat: 量词; pinyin: liàngcí; Cantonès (Yale): leung4 chi4) s'usen juntament amb els numerals per definir la quantitat d'un objecte o objectes, o entre "aquest" i "aquell" per identificar objectes especifics.En xinès, els numerals tot sols no poden quantificar un nom; en comptes de fer això, depèn del que es coneix com a mesuradors o, un menor mesura, classificadors. Hi ha dos tipus de classificadors, els nominals i els verbals, els verbals s'empren per a quantificar verbs i la quantitat de temps que té prioritat. El català també té aquest tipus de classificadors. No obstant això, el seu ús és rar si no es tracta d'un cas on hi pot haver ambigüitat i se'ls considera noms. Per exemple, el la frase "un quilo de llenties" la paraula "quilo" és necessària per saber si es tracta d'un gram o d'una tona. Per tant, la paraula "quilo" per a especificar, és a dir, classificar i mesurar la quantitat de llenties. Per això, també podem dir "vint grams de llenties" o "una tona de llenties". Cal tenir en compte, però, que l'ús del mesurador en xinès és obligatori , és a dir, s'han s'emprar sempre que hi hagi un numeral o un pronom (un article definit com són "el" i "la" no existeixen en xinès). A diferència del català, on "una bandada d'ocells" equival a "alguns ocells", en xinès només es pot dir "一群鳥" (一群鸟). Tanmateix, "un ocell" s'ha de traduir per "一隻鳥" (一只鸟). Per fer-ho més entenedor, és com si en català haguéssim de dir "un exemplar d'ocell" per força. L'ús també depen de les preferències i la cultura del parlant i dels dialectes. Per exemple, per dir tres cotxes algunes persones prefereixen dir 三部車 (三部车), mentre d'altres diuen 三台車 (三台车). D'altres fins i tot diuen 三輛車 (三辆车) i finalment en cantonès es diu 三架車 (三架车), i, excloent el dialectal, tots tres mesuradors s'empren per dir la mateixa cosa. Alguns mesuradors són unitats reals que totes les llengües tenen, com per exemple la paraula "quilometre". Primer veurem aquests, després altres mesuradors nominals i finalment els classificadors verbals. La primera columna mostra la versió tradicional del caràcter, la segona la versió simplificada si és diferent a la tradicional, la tercera mostra la pronunciació en pinyin i la quarta la pronuncia cantonesa en Yale. La cinquena els usos principals del mesurador. Finalment, la paraula entre cometes ens mostra el significat literal del mesurador i al costat se n'explica l'ús si és necessari.
  • The modern Chinese languages make frequent use of what are called classifiers or measure words. One of the basic uses of classifiers is in phrases in which a noun is qualified by a numeral. When a phrase such as "one person" or "three books" is translated into Chinese, it is normally necessary to insert an appropriate classifier between the numeral and the noun. For example, in Standard Mandarin, the first of these phrases would be 一个人 yī ge rén, where yī means "one", rén means "person", and ge is the required classifier. There are also other grammatical contexts in which classifiers are used, including after the demonstratives 这 zhè ("this") and 那 nà ("that"); however, when a noun stands alone without any such qualifier, no classifier is needed. There are also variant uses of classifiers: for example, when placed after a noun rather than before it, or when repeated, a classifier signifies a plural or indefinite quantity.The terms "classifier" and "measure word" are frequently used interchangeably (as equivalent to the Chinese term 量词 (量詞) liàngcí, which literally means "measure word"). Sometimes, however, the two are distinguished, with classifier denoting a particle without any particular meaning of its own, as in the example above, and measure word denoting a word for a particular quantity or measurement of something, such as "drop", "cupful", or "liter". The latter type also includes certain words denoting lengths of time, units of currency, etc. These two types are alternatively called count-classifier and mass-classifier, since the first type can only meaningfully be used with count nouns, while the second is used particularly with mass nouns. However, the grammatical behavior of words of the two types is largely identical.Most nouns have one or more particular classifiers associated with them, often depending on the nature of the things they denote. For example, many nouns denoting flat objects such as tables, papers, beds, and benches use the classifier 张 (張) zhāng, whereas many long and thin objects use 条 (條) tiáo. The total number of classifiers in Chinese may be put at anywhere from a few dozen to several hundred, depending on how they are counted. The classifier 个 (個), pronounced gè or ge in Mandarin, apart from being the standard classifier for many nouns, also serves as a general classifier, which may often (but not always) be used in place of other classifiers; in informal and spoken language, native speakers tend to use this classifier far more than any other, even though they know which classifier is "correct" when asked. Mass-classifiers might be used with all sorts of nouns with which they make sense: for example, 盒 hé ("box") may be used to denote boxes of objects, such as lightbulbs or books, even though those nouns would be used with their own appropriate count-classifiers if being counted as individual objects. Researchers have differing views as to how classifier–noun pairings arise: some regard them as being based on innate semantic features of the noun (for example, all nouns denoting "long" objects take a certain classifier because of their inherent longness), while others see them as motivated more by analogy to prototypical pairings (for example, "dictionary" comes to take the same classifier as the more common word "book"). There is some variation in the pairings used, with speakers of different dialects often using different classifiers for the same item. Some linguists have proposed that the use of classifier phrases may be guided less by grammar and more by stylistic or pragmatic concerns on the part of a speaker who may be trying to foreground new or important information.Many languages close to Chinese exhibit similar classifier systems, leading to speculation about the origins of the Chinese system. Ancient classifier-like constructions, which used a repeated noun rather than a special classifier, are attested in Chinese as early as 1400 BCE, but true classifiers did not appear in these phrases until much later. Originally, classifiers and numbers came after the noun rather than before, and probably moved before the noun sometime after 500 BCE. The use of classifiers did not become a mandatory part of Chinese grammar until around 1100 CE. Some nouns became associated with specific classifiers earlier than others, the earliest probably being nouns that signified culturally valued items such as horses and poems. Many words that are classifiers today started out as full nouns; in some cases their meanings have been gradually bleached away so that they are now used only as classifiers.
  • In de grammatica's van de Chinese talen spelen maatwoorden ( Traditioneel: 量詞, Vereenvoudigd: 量词, Mandarijn liàngcí, Kantonees leung4 chi4) een grote rol. Ze worden in bepaalde gevallen (bijvoorbeeld bij telwoorden) gebruikt om de woordklasse van het woord dat geteld wordt, aan te duiden.In de Chinese grammatica kan een telwoord niet als zodanig naast een telbaar zelfstandig naamwoord worden gezet. Een woordgroep als "zes wolven" kan niet woordelijk naar het Chinees vertaald worden. In plaats daarvan wordt een maatwoord ingevoegd. Woordelijk zegt een Chinees dan "zes dier wolf". Vergelijkbaar is een Nederlandse constructie als "zes vel papier".
  • Los clasificadores chinos (chino tradicional: 量詞; chino simplificado: 量词; pinyin: liàngcí; cantonés (Yale): leung4 chi4) son aquellas palabras o clasificadores que se usan junto a los numerales para definir la unidad de medida de un sustantivo, estos clasificadores dividen a los nombres en clases semánticas. En otros idiomas también existen clasificadores, por ejemplo en español se dice: "un vaso de agua" o "tres litros de agua" o "un puñado de dólares", en donde "vaso", "litro" y "puñado" están funcionando como clasificadores.En el idioma chino todos los sustantivos son incontables y los sustantivos no cambian morfológicamente para distinguir singular de plural, por lo que la utilización del clasificador se hace obligatoria gramaticalmente, de tal manera que el uso de este tipo de partículas está muy desarrollado y normalmente tienen una presencia señalada en gramáticas y diccionarios.Se pueden distinguir dos tipos de clasificadores, los nominales y los verbales. Los verbales se utilizan para cuantificar verbos y la cantidad de tiempo que tiene prioridad.La elección de uno u otro clasificador depende del sustantivo con el que va asociado, pero también de las preferencias y la cultura del hablante. Por ejemplo, para decir "tres coches", algunas personas prefieren decir 三部車 (三部车), mientras que otras dicen 三台車 (三台车). Otras incluso, dicen 三輛車 (三辆车), y, finalmente, en cantonés es 三架車 (三架车), y, excluyendo el conflicto entre los dialectos chinos, los tres clasificadores se utilizan para decir lo mismo. Algunos clasificadores son unidades de medida que todas las lenguas tienen, como, por ejemplo, la palabra kilómetro, pero en muchas ocasiones, dado el gran desarrollo de este tipo de partículas en el idioma chino, no hay traducción literal posible.La primera columna muestra la versión tradicional del carácter; la segunda, la versión simplificada,; si es diferente a la tradicional; la tercera muestra la pronunciación en pinyin y la cuarta, la pronunciación cantonesa en Yale; la quinta, los usos principales del clasificador; y, finalmente, la palabra entre comillas muestra el significado literal del clasificador, explicando su uso en caso necesario.
  • Счётное сло́во (кит. трад. 量詞, упр. 量词, пиньинь: liàngcí, палл.: лянцы) — особое служебное слово в китайском языке, которое произошло от единиц измерения. В лингвистической литературе по синологии счётные слова также могут называться классификаторами или нумеративами.Счётные слова существуют также в японском (японские счётные суффиксы), корейском языках.Счётные слова делятся на именные (物量词 wùliàngcí) и глагольные (动量词 dòngliàngcí).
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 639313 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 44797 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 113 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109874618 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • En langue chinoise, les classificateurs (chinois traditionnel : 量詞; chinois simplifié : 量词; pinyin : liàngcí; cantonais (Yale) : leung6 chi4) sont utilisés pour dénombrer ou désigner des objets, des notions abstraites ou le nombre d'occurrences d'une action. Quand il s'agit de dénombrer, le terme de mots de mesure est aussi utilisé.
  • Счётное сло́во (кит. трад. 量詞, упр. 量词, пиньинь: liàngcí, палл.: лянцы) — особое служебное слово в китайском языке, которое произошло от единиц измерения. В лингвистической литературе по синологии счётные слова также могут называться классификаторами или нумеративами.Счётные слова существуют также в японском (японские счётные суффиксы), корейском языках.Счётные слова делятся на именные (物量词 wùliàngcí) и глагольные (动量词 dòngliàngcí).
  • Els mesuradors (Xinès tradicional: 量詞; Xinès simplificat: 量词; pinyin: liàngcí; Cantonès (Yale): leung4 chi4) s'usen juntament amb els numerals per definir la quantitat d'un objecte o objectes, o entre "aquest" i "aquell" per identificar objectes especifics.En xinès, els numerals tot sols no poden quantificar un nom; en comptes de fer això, depèn del que es coneix com a mesuradors o, un menor mesura, classificadors.
  • In de grammatica's van de Chinese talen spelen maatwoorden ( Traditioneel: 量詞, Vereenvoudigd: 量词, Mandarijn liàngcí, Kantonees leung4 chi4) een grote rol. Ze worden in bepaalde gevallen (bijvoorbeeld bij telwoorden) gebruikt om de woordklasse van het woord dat geteld wordt, aan te duiden.In de Chinese grammatica kan een telwoord niet als zodanig naast een telbaar zelfstandig naamwoord worden gezet. Een woordgroep als "zes wolven" kan niet woordelijk naar het Chinees vertaald worden.
  • Los clasificadores chinos (chino tradicional: 量詞; chino simplificado: 量词; pinyin: liàngcí; cantonés (Yale): leung4 chi4) son aquellas palabras o clasificadores que se usan junto a los numerales para definir la unidad de medida de un sustantivo, estos clasificadores dividen a los nombres en clases semánticas.
  • The modern Chinese languages make frequent use of what are called classifiers or measure words. One of the basic uses of classifiers is in phrases in which a noun is qualified by a numeral. When a phrase such as "one person" or "three books" is translated into Chinese, it is normally necessary to insert an appropriate classifier between the numeral and the noun.
rdfs:label
  • Classificateurs en chinois
  • Chinees maatwoord
  • Chinese classifier
  • Clasificadores en chino
  • Mesurador xinès
  • Счётное слово (китайский язык)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of