Dans la musique occidentale, une basse est un chanteur à la voix grave, chargé à l'origine d'exécuter la partie « basse » d'un chant polyphonique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Dans la musique occidentale, une basse est un chanteur à la voix grave, chargé à l'origine d'exécuter la partie « basse » d'un chant polyphonique.
  • O baixo é o tipo de voz mais grave masculina, na qual predomina o registro de peito. Apoiando-se na caixa torácica, o cantor pode desenvolver as mais profundas sonoridades. A passagem produz-se, em regra, perto do Ré bemol 3, embora a projeção na cabeça, a ampliação do som, seja, normalmente, muito limitada por problemas de tessitura, compensada no registro grave. Assim, as ressonân­cias são procuradas muitas vezes em cavidades faríngeas ou nasais que permitem colocar a voz mais na máscara. A sua tessitura média costuma estender-se do Ré ao Sol 3.No baixo, as cordas vocais medem cerca de 2,4 cm a 2,5 cm.Esse tipo de voz tem uma enorme consistência e amplitude na zona grave média, para que costumam estar escritas as suas particellas, não se chegando, assim, a alcançar muitas vezes a zona da passagem; contudo alguns papéis exigem o baixo cantar um Sol 3.Alguns papéis para baixos são: Sarastro de A Flauta Mágica e o de Osmin de O Rapto do Serralho, com descidas até ao Mi 1, ou o Fá 1; Hunding de A Valquíria, O Eremita de Der Freischütz, Ochs de O Cavalei­ro da Rosa, que, como Osmin, possui um acentuado caráter bufo. É a voz com o registro mais grave, aquela que os ale­mães classificam como Tiefer Bass. Neste repertório concreto, são de grande importância os nomes de Ivar Andrésen (1896-1940) e de Alexander Kipnis, capazes também de abordar um repertório mais próprio do baixo cantante. Dentre os mais atuais, podemos mencionar os alemães Ludwig Weber, Joseph Greindl e Got­tlob Frick. No repertório russo, no qual as vozes de baixo são tão importantes, há que referir a ária de Pimen, que exige um baixo verdadeiramente profundo, não porque desça a profundidades abis­sais, mas sim pela forma como a tessi­tura é tratada. Dentro da produção ita­liana, onde não abundam os papéis pre­vistos nitidamente para vozes tão gra­ves, podemos mencionar o Ramfis de Aida ou, em menor grau, o Sparafucille de Rigoletto.
  • Bas – najniższy solowy i chóralny głos męski, sięgający od E wielkiego do f razkreślnego (różne źródła podają różne skale). Basem określa się też osobę śpiewającą basem (w przypadku głosu w chórze używamy liczby mnogiej basy).Istnieje kilka rodzajów głosów basowych. Basso cantante (bas śpiewny) to rodzaj basu o przepięknej, szlachetnej barwie dźwięku i szerokiej skali. Basy cantante nierzadko wykonują też partie przeznaczone dla bas-barytonów czy nawet barytonów. Partie operowe dla basso cantante to m.in. Filip II w Don Carlosie G. Verdiego i Mefisto w Fauście Ch. Gounoda. Basso buffo (bas komiczny) to rodzaj basu o mniej szlachetnej barwie dźwięku, ale o dużej ruchliwości i umięjętnośći różnego zabarwiania głosu. Istnieją dwa rodzaje basso buffo: lżejszy i cięższy. Oba rodzaje charakteryzuje ruchliwość i elastyczność, jednakże basso buffo cięższy dysponuje większą skalą w dół i ma ciemniejsze zabarwienie, a basso buffo lżejszy jest barwą zbliżony do barytonu, jednakże głos jest bardziej okrągły i nie posiada takiego blasku w górze jak barytony. Typowe partie dla basów buffo to Dr. Bartolo w Cyruliku sewilskim G. Rossiniego czy Taddeo we Włoszce w Algierze tego samego autora (te partie śpiewają też czasem barytony). Partie dla basso buffo cięższych to m.in. Osmin w Uprowadzeniu z seraju W. A. Mozarta i Don Basilio w Cyruliku sewilskim G. Rossiniego. Istnieją też partie buffo których nie da się jednoznacznie sklasyfikować, np. Leporello w Don Giovannim W.A. Mozarta czy Don Pasquale w Don Pasquale G. Donizettiego. Innym typem basu jest basso serioso (bas poważny), który ma ciemną barwę, niską skalę i niewielką ruchliwość. Typowymi partiami dla tego głosu są Sarastro w Czarodziejskim flecie W.A. Mozarta i Sparafucille w Rigoletcie G. Verdiego. Najniższym rodzajem basu jest basso profondo (bas głęboki), który jest właściwie odmianą basso serioso, jednakże o skali sięgającej poniżej C wielkiego. W operach nie wyróżnia się basów profondo, ale śpiewacy dysponujący takim głosem zwykle śpiewaja partie przeznaczone dla basów serioso. Najsłynniejszymi śpiewakami w XX wieku dysponującymi głosami basowymi byli: Fiodor Szalapin, Ezio Pinza, Boris Christoff, Cesare Siepi, Nikołaj Giaurow, Ruggero Raimondi, Ferruccio Furlanetto, Samuel Ramey, Paata Burchuladze, a z polskich śpiewaków Adam Didur i Bernard Ładysz.
  • De bas (van Latijn bassus, diep, laag) is in de zangkunst de laagste mannelijke zangstem met een toonomvang van ongeveer E groot tot d'.De bas is tevens de naam van de vierde stem in de vierstemmige harmonieleer. In een vierstemmige bewerking van een lied zingt de bas vaak de grondtoon van een akkoord.Qua toonhoogte (deelregister) kan de bas worden onderverdeeld in: de 'diepe' bas (basso profondo of, in het Frans, 'basse noble'), bijvoorbeeld Sarastro in Die Zauberflöte van Wolfgang Amadeus Mozart; de 'vrolijke' bas (basso buffo), bijvoorbeeld Don Basilio in Il barbiere di Siviglia van Gioacchino Rossini; de 'serieuze' bas (basso serioso of basso cantato), bijvoorbeeld Filippo II in Don Carlo van Giuseppe Verdi; en de 'volgbas' (basso continuo), een vooral instrumentale bas; dit was een fundamenteel stijlelement van de barokmuziek vanaf het begin van de 17e eeuw; deze doorlopende instrumentale basstem dient als begeleiding van de zangers en de overige instrumentalisten.Bekende bassen zijn onder anderen Boris Christoff, Nicolai Ghiaurov, Ruggero Raimondi, Samuel Ramey, Fjodor Sjaljapin en Iwan Rebroff.
  • Bass atau Bas adalah jenis suara terendah penyanyi pria, biasanya mempunyai jangkauan dari nada E2 sampai E4. Walaupun demikian, beberapa penyanyi yang nada rendahnya bisa sangat ekstrim, bisa mencapai nada C2.Nada bass bisa dihasilkan baik dari suara manusia ataupun dari alat musik. Sesuai dengan namanya bass juga berfungsi sebagai root atau akar; dasar dari sebuah lagu. Oleh karena itu bass merupakan jenis suara yang diharuskan ada dalam setiap komposisi paduan suara campuran mixed choir atau paduan suara sejenis pria male choir.Beberapa alat musik yang bersuara bas: Gitar bass (listrik) Double bass (akustik)↑
  • Бас (от итал. basso — «низкий») — наиболее низкий мужской певческий голос.Отличается большой глубиной и полнотой звучания. Диапазон баса — от ми, фа большой октавы до ми, фа, фа# первой октавы, переходные ноты — ля, си малой октавы — до, до# первой октавы. Центр голоса — до малой — до 1 октавы, однако у низких басов может быть смещён вниз.
  • Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc. En òpera i en la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa1 fins al sol3. És la que serveix de suport harmònic de les línies melòdiques cantades per les veus agudes, la qual cosa no obsta perquè intervingui en moltes ocasions com a protagonista.Abans d'arribar al Classicisme, els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de baríton. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi1 o un fa1, notes que avui són considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a límits realment abissals. En ple Romanticisme, quan a un baix se li sol·licitava, per exemple, un fa1, això era considerat gairebé unaheroïcitat. Per exemple, Wagner als seus baixos mai els hi demana anar més enllà del sol1.En música clàssica, i particularment en òpera, hi ha distincions entre els distints tipus de baix: Profund o Noble: és un cantant amb una veu particularment profunda (una gran potència i riquesa en greus), al temps, que manté els aguts ferms. Dos exemples són els alemanys Gottlob Frick (com Sarastro en La flauta màgica de Mozart) i Kurt Moll (com el baró Ochs en El cavaller de la rosa de Richard Strauss). Lleuger o Cantante: amb una veu més lírica, potser amb un rang de veu un poc més aguda, de timbre lleuger. El baix cantant disposa d'agilitat en la veu, per a realitzar petites melodies. Un exemple és l'eslovac Sergej Kopcák (com Mefistòfil en Mefistofele d'Arrigo Boito). Caractère: Tipus de veu pròxima al baix cantant que no s'usa fora del repertori francès. Bufo: terme usat per a identificar a un baix còmic. Un exemple és Ruggero Raimondi (qui també interpreta papers baritonals, com Doctor Bartolo a Il barbiere di Siviglia de Gioacchino Rossini). Helden : Veu equivalent a la del baix-baríton. Hoher: Tipus de veu profunda i curta (vindria a significar baix alt), molt semblant al baix caractère, que no s'utilitza fora del repertori alemany. La denominació d'aquest tipus de veu ve del mateix Wagner, que va escriure certs papers per a aquest tipus de veu com els seus Wotan, Alberich, Donner o Fasolt en la celebèrrima L'anell del Nibelung. Un exemple de baix hoher seria el baix danès Stephen Milling.El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeix en mides diferents que puguin sonar en tessitures diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas el baix és l'instrument de tessitura immediatament més greu que el tenor, en uns casos, o que el baríton, en altres. Això es dóna sobretot en instruments utilitzats en el Renaixement i en el Barroc com la viola de gamba, la flauta de bec, etc. Actualment s'aplica al saxòfon i al trombó de colissa.
  • Nel canto, il termine basso designa sia la più grave tra le voci maschili, sia il cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. La voce di un basso tipico si estende dal Fa grave al Fa acuto (Fa1 - Fa3). È tipico di tutte le tipologie di voci di basso estendersi con grande diversità di soggetto in soggetto nei gravi (dall'indispensabile Fa grave fino al Do grave), mentre spesso mantengono sempre lo stesso valore verso gli acuti (dal Fa acuto, talvolta uno o due semitoni in più).
  • A basszus (ol. basso, lat. bassus, fr. basse) valamilyen zenei darabnak legmélyebb, illetve legalsóbb szólama, melyre annak egész harmóniai szerkezete épül. Ez a szólam általában a többi szólamtól nagyobb távolságban mozog, mint a többi szólam egymáshoz viszonyítva.
  • バス(ドイツ語: Bass、英語ではベイスと発音)は、声域としては最も低い音域の声部をさす。
  • 성악에서 베이스(bass)는 남자 가수의 가장 낮은 음역이다.
  • Als Bass (von lateinisch bassus „stark, reichlich“; Pl. die Bässe) wird die tiefe, männliche Gesangsstimmlage bezeichnet. Die Bezeichnung bildete sich mit der beginnenden Mehrstimmigkeit heraus, als man die Stimme, die den Cantus firmus hielt, Tenor nannte, während die tiefste der umspielenden Gegenstimmen „Bassus“ hieß.Der Tonumfang der Bassstimme reicht ungefähr von F (manchmal „E“ oder „D“ z. B. Osmin aus „Die Entführung aus dem Serail“ und Baron Ochs aus „Der Rosenkavalier“) bis f1’. Bässe der Chöre Russisch-Orthodoxer Kirchen (s. g. „Oktavisten“) singen noch ungefähr eine Oktave tiefer, haben aber im Gegenzug kein oberes Register (nur bis „c1“).Gustav Mahler hat im Schlusssatz seiner 2. Sinfonie für die Bassstimme des Chores einen Stimmumfang von ,B bis f1’ notiert.Ein Sänger dieser Stimmlage wird einfach Bass oder auch Bassist genannt. Spezialisierte Bass-Stimmfächer Hoher Bass, auch Basso cantante genannt Charakterbass seriöser Bass Bassbuffo, für heitere Opernrollen Bassbariton ist ein Fach zwischen Bass und Bariton. Er kann sowohl tiefere Baritonpartien (wie z. B. Scarpia oder vier Bösewichte aus „Hoffmanns Erzählung“) als auch höhere Bassrollen (z. B. Bartolo, van Bett oder Kaspar) singen.Berühmte Bass-Rollen in Opern und Oratorien Osmin, Die Entführung aus dem Serail von Wolfgang Amadeus Mozart Don Alfonso, Così fan tutte von Wolfgang Amadeus Mozart Leporello, Don Giovanni von Wolfgang Amadeus Mozart Sarastro, Die Zauberflöte von Wolfgang Amadeus Mozart Don Basilio, Il barbiere di Siviglia von Gioachino Rossini van Bett, Bürgermeister, Zar und Zimmermann von Albert Lortzing Rocco, Fidelio von Ludwig van Beethoven Kaspar, Der Freischütz von Carl Maria von Weber Boris Godunow, Titelpartie der Oper von Modest Mussorgski Don Quichotte, Titelpartie der Oper von Jules Massenet Fiesco, Simon Boccanegra von Giuseppe Verdi Gurnemanz, Parsifal von Richard Wagner Hagen, Götterdämmerung aus der Tetralogie Der Ring des Nibelungen von Richard Wagner Philipp II., Don Carlos von Giuseppe Verdi Elias, Elias von Felix Mendelssohn Bartholdy (Oratorium)Eine Anzahl bedeutender Bass-Sänger ist auf der Liste berühmter Sängerinnen und Sänger klassischer Musik aufgeführt.
  • A bass is a type of classical male singing voice and has the lowest vocal range of all voice types. According to The New Grove Dictionary of Opera, a bass is typically classified as having a vocal range extending from around the second E below middle C to the E above middle C (i.e., E2–E4). Its tessitura, or comfortable range, is normally defined by the outermost lines of the bass clef.
  • Басът е най-ниският мъжки певчески глас с честота от 80 до 330 Hz.
  • El bajo (del latín bassus: ‘grave, bajo’) es el cantante con la voz masculina más grave, con un timbre muy oscuro.En ópera un bajo es un cantante lírico masculino capaz de alcanzar el rango más grave de la voz humana.
  • Bas en alt vokal seviyedeki insan sesidir.Bas ses tipik olarak Fa altı ve Mi arasındaki (bilimsel aralık yazımına göre, F2-E4) seviyelerde bulunur.Bas tonu bağlamında, birçok sınıflandırması vardır: "Basso kantante" veya lirik bas-bariton "Hoher Bas" veya dramatik bas-bariton "Jugendlicher Bas"- genc adam rolundeki bas vokalist "Basso buffo" veya lirik buffo "Schwerer Spielbass" veya dramatik buffo "Basso profondo" "Dramatik basso profondo"
  • Bas (z lat. bassus – nízký) je nejnižší mužský hlas. Tento výraz též může označovat hluboké tóny či rejstříky u hudebních nástrojů.Tónový rozsah basu jsou přibližně dvě oktávy, od velkého E do e¹. Je užívaný jak v pěveckých sborech, tak sólově v opeře, kde basisté obvykle zpívali starší muže či záporné postavy.Někteří basisté dokážou speciální technikou zazpívat i tóny až o oktávu nižší, než je běžný basový rozsah, tedy kontra E – této techniky využívají zejména ruské sbory. Basu, který má ve svém rozsahu tóny z kontra oktávy, se říká profondní („basso profondo“, občas též psáno „profundo“). Podle barvy tónu a dalších charakteristik se rozlišuje několik druhů basu: charakterní bas (např. Così fan tutte: Alfonso) seriózní bas (Kouzelná flétna: Sarastro) basso buffo (Únos ze serailu: Osmin) – obratný hlas, používá se pro komické role
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 145195 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4665 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 67 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109377638 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:fr
  • basse bouffe
prop-fr:lang
  • de
prop-fr:trad
  • buffo
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Dans la musique occidentale, une basse est un chanteur à la voix grave, chargé à l'origine d'exécuter la partie « basse » d'un chant polyphonique.
  • Бас (от итал. basso — «низкий») — наиболее низкий мужской певческий голос.Отличается большой глубиной и полнотой звучания. Диапазон баса — от ми, фа большой октавы до ми, фа, фа# первой октавы, переходные ноты — ля, си малой октавы — до, до# первой октавы. Центр голоса — до малой — до 1 октавы, однако у низких басов может быть смещён вниз.
  • Nel canto, il termine basso designa sia la più grave tra le voci maschili, sia il cantante che la possiede, sia il suo registro peculiare. La voce di un basso tipico si estende dal Fa grave al Fa acuto (Fa1 - Fa3). È tipico di tutte le tipologie di voci di basso estendersi con grande diversità di soggetto in soggetto nei gravi (dall'indispensabile Fa grave fino al Do grave), mentre spesso mantengono sempre lo stesso valore verso gli acuti (dal Fa acuto, talvolta uno o due semitoni in più).
  • A basszus (ol. basso, lat. bassus, fr. basse) valamilyen zenei darabnak legmélyebb, illetve legalsóbb szólama, melyre annak egész harmóniai szerkezete épül. Ez a szólam általában a többi szólamtól nagyobb távolságban mozog, mint a többi szólam egymáshoz viszonyítva.
  • バス(ドイツ語: Bass、英語ではベイスと発音)は、声域としては最も低い音域の声部をさす。
  • 성악에서 베이스(bass)는 남자 가수의 가장 낮은 음역이다.
  • A bass is a type of classical male singing voice and has the lowest vocal range of all voice types. According to The New Grove Dictionary of Opera, a bass is typically classified as having a vocal range extending from around the second E below middle C to the E above middle C (i.e., E2–E4). Its tessitura, or comfortable range, is normally defined by the outermost lines of the bass clef.
  • Басът е най-ниският мъжки певчески глас с честота от 80 до 330 Hz.
  • El bajo (del latín bassus: ‘grave, bajo’) es el cantante con la voz masculina más grave, con un timbre muy oscuro.En ópera un bajo es un cantante lírico masculino capaz de alcanzar el rango más grave de la voz humana.
  • Bas en alt vokal seviyedeki insan sesidir.Bas ses tipik olarak Fa altı ve Mi arasındaki (bilimsel aralık yazımına göre, F2-E4) seviyelerde bulunur.Bas tonu bağlamında, birçok sınıflandırması vardır: "Basso kantante" veya lirik bas-bariton "Hoher Bas" veya dramatik bas-bariton "Jugendlicher Bas"- genc adam rolundeki bas vokalist "Basso buffo" veya lirik buffo "Schwerer Spielbass" veya dramatik buffo "Basso profondo" "Dramatik basso profondo"
  • O baixo é o tipo de voz mais grave masculina, na qual predomina o registro de peito. Apoiando-se na caixa torácica, o cantor pode desenvolver as mais profundas sonoridades. A passagem produz-se, em regra, perto do Ré bemol 3, embora a projeção na cabeça, a ampliação do som, seja, normalmente, muito limitada por problemas de tessitura, compensada no registro grave. Assim, as ressonân­cias são procuradas muitas vezes em cavidades faríngeas ou nasais que permitem colocar a voz mais na máscara.
  • Bas (z lat. bassus – nízký) je nejnižší mužský hlas. Tento výraz též může označovat hluboké tóny či rejstříky u hudebních nástrojů.Tónový rozsah basu jsou přibližně dvě oktávy, od velkého E do e¹. Je užívaný jak v pěveckých sborech, tak sólově v opeře, kde basisté obvykle zpívali starší muže či záporné postavy.Někteří basisté dokážou speciální technikou zazpívat i tóny až o oktávu nižší, než je běžný basový rozsah, tedy kontra E – této techniky využívají zejména ruské sbory.
  • Bass atau Bas adalah jenis suara terendah penyanyi pria, biasanya mempunyai jangkauan dari nada E2 sampai E4. Walaupun demikian, beberapa penyanyi yang nada rendahnya bisa sangat ekstrim, bisa mencapai nada C2.Nada bass bisa dihasilkan baik dari suara manusia ataupun dari alat musik. Sesuai dengan namanya bass juga berfungsi sebagai root atau akar; dasar dari sebuah lagu.
  • De bas (van Latijn bassus, diep, laag) is in de zangkunst de laagste mannelijke zangstem met een toonomvang van ongeveer E groot tot d'.De bas is tevens de naam van de vierde stem in de vierstemmige harmonieleer.
  • Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz. El timbre de la veu és molt fosc. En òpera i en la música coral un baix és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa1 fins al sol3.
  • Bas – najniższy solowy i chóralny głos męski, sięgający od E wielkiego do f razkreślnego (różne źródła podają różne skale). Basem określa się też osobę śpiewającą basem (w przypadku głosu w chórze używamy liczby mnogiej basy).Istnieje kilka rodzajów głosów basowych. Basso cantante (bas śpiewny) to rodzaj basu o przepięknej, szlachetnej barwie dźwięku i szerokiej skali. Basy cantante nierzadko wykonują też partie przeznaczone dla bas-barytonów czy nawet barytonów.
  • Als Bass (von lateinisch bassus „stark, reichlich“; Pl. die Bässe) wird die tiefe, männliche Gesangsstimmlage bezeichnet. Die Bezeichnung bildete sich mit der beginnenden Mehrstimmigkeit heraus, als man die Stimme, die den Cantus firmus hielt, Tenor nannte, während die tiefste der umspielenden Gegenstimmen „Bassus“ hieß.Der Tonumfang der Bassstimme reicht ungefähr von F (manchmal „E“ oder „D“ z. B. Osmin aus „Die Entführung aus dem Serail“ und Baron Ochs aus „Der Rosenkavalier“) bis f1’.
rdfs:label
  • Basse (voix)
  • Baix (veu)
  • Baixo (voz)
  • Bajo (voz)
  • Bas
  • Bas (głos)
  • Bas (insan sesi)
  • Bas (zangstem)
  • Bass
  • Bass (Stimmlage)
  • Bass (voice type)
  • Basso (voce)
  • Basszus
  • Бас
  • Бас (гласов обхват)
  • バス (声域)
  • 베이스 (성악)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:bandMember of
is dbpedia-owl:instrument of
is dbpedia-owl:occupation of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:activitéPrincipale of
is prop-fr:effectif of
is prop-fr:instrument of
is prop-fr:tessiture of
is foaf:primaryTopic of