Zénon (né v. 425 à Rosoumblada - mort à Constantinople le 9 avril 491) est un empereur romain d'Orient, qui a régné de 474 à 491.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Zénon (né v. 425 à Rosoumblada - mort à Constantinople le 9 avril 491) est un empereur romain d'Orient, qui a régné de 474 à 491.
  • Flavio Zenon, jatorriz Tarasikodisa Rusumbladeotes izenekoa (Konstantinopla, 425 - 491ko apirilaren 9a), Bizantziar Inperioko agintaria 474. urteko otsailak 9tik 491. urtean karguan hil zen arte, tartean 475. urtean sei hilabetez Basiliskok agintea lapurtu ziolarik. Ekialdeko Inperio Erromatarreko agintari zein Bizantziar Inperioko agintari kontsideratzen da zenbait historialarik Bizantziar Inperioko lehen agintaria dela esaten dutelarik Mendebaldeko Inperio Erromatarraren gainbehera bere agintean zehar gertatu baitzen (beste zenbaitek ordea Konstantino I.a edota Teodosio I.a aipatzen dituzte), dena den Bizantziar Inperioaren lehen garaiko agintari garrantzitsuenetakoa dugu. Bere agintean matxinada eta hika-mika erlijioso ugari izan zen arazo guzti hauek nahiko ondo gainditu zituelarik kanpo politikan zenbait arrakasta izan zituen. Lehen aipatu bezala Zenonen garaian gertatu zen Mendebaldeko Inperio Erromatarraren gainbehera nolabait Zenon Inperio Erromatarraren agintari bakar bilakatu zelarik; aurrerantzean eta Karlomagno orduztik ia hiru mendera azaldu zen arte Bizantzioko agintariak izango ziren titulu hau jasotzen zuten bakarrak, bizantziarrek beti erreklamatu zuten eurentzat erromatar etorkia, eta inperioa berriz batzeko zenbait ahalegin burutu zuten.
  • Zenon, griechisch Ζήνων, lateinisch Flavius Zeno, († 9. April 491), war vom 29. Januar 474 bis zu seinem Tod oströmischer Kaiser. Als Alleinherrscher regierte er ab (17.?) November 474, unterbrochen von einem 20-monatigen Exil Januar 475 bis August 476.Volksaufstände und religiöse Flügelkämpfe prägten seine Regierungszeit. Außenpolitisch war er recht erfolgreich. In seine Regierungszeit fiel das „offizielle“ Ende des weströmischen Kaisertums (476 bzw. 480), während er das Oströmische Reich stabilisieren konnte.
  • ゼノン(Zenon, 426年 - 491年4月9日)は、東ローマ帝国の皇帝(在位:474年 - 491年)。アナトリア半島イサウリア地方の少数民族イサウリア人の族長で、本名はタラシコデッサ。皇帝レオ1世の下で実権を握っていたゲルマン人のアスパル父子を倒した功績で、皇女アリアドネの婿となり、レオ1世の死後アリアドネとの息子レオ2世の後見役となるが、レオ2世が夭折したため自ら即位。即位間もない475年、反乱によってバシリスクスに帝位を追われるが、1年後には小アジアから軍勢を率いてコンスタンティノポリスへ攻め寄せ、帝位を奪回することに成功した。その後も数々の謀反の陰謀などがあったにもかかわらず、皇位にあるまま生涯を終えることに成功した。ゼノンは民衆の信望も薄く、その治世は人気取りのためのばら撒き財政などに終始した。一説によるとゼノンは棺に納められた後に中で息を吹き返し、「許してくれ!」と三日間叫んだが、皆がゼノンを憎んでいたため無視してそのまま葬ったと言う。ゼノンの時代にオドアケルによって西ローマ帝国は滅亡し、オドアケルから西方帝位を献上されたため、名目上ではゼノンが東西合わせた全ローマ帝国の皇帝となった。488年に東ゴート王のテオドリック大王にオドアケル討伐を命じた。テオドリックはオドアケルを倒したが、すでにゼノンは491年に死去していたため、その統治権を復する事が出来なかった。
  • Zenone, il cui nome originale era Tarasis (in latino: Flavius Zeno; in greco: Ζήνων; Zenonopoli, 425 circa – 9 aprile 491), fu Imperatore romano d'Oriente dal 474 al 475 e poi dal 476 al 491.Di origine isaurica e per questo considerato quasi un barbaro dal popolo di Costantinopoli, Zenone iniziò la carriera militare nella guardia imperiale, e ottenne presto il favore dell'imperatore Leone I, che vide in lui la persona adatta a ridimensionare l'influenza del potente generale germanico Ardaburio Aspare. Sposò la figlia maggiore di Leone, Ariadne, da cui ebbe un figlio, destinato a succedere al nonno col nome di Leone II. Entrato in contrasto con Aspare, collaborò con Leone al complotto che mise fine alla vita del generale. Alla morte di Leone I, fu reggente per il proprio figlio Leone II, poi co-imperatore e, alla morte del giovane, unico augusto (474).Il suo regno ebbe vita breve, e fu deposto dalla ribellione di Basilisco dopo appena un anno; riuscì però a riconquistare il trono, che tenne poi fino alla propria morte. Durante il suo regno dovette affrontare la ribellione di Marciano (479), quella di Illo (484-488) e quella dei Samaritani (484/489), che però riuscì a sopprimere. Dovette anche gestire i turbolenti Goti, alcuni dei quali ebbe al servizio dell'Impero e altri come nemici. In ambito ecclesiastico è famoso per l'Henotikon, lo «Strumento d'unione», che promulgò per tentare di risolvere la controversia monofisita.Il suo regno vide la fine dell'Impero romano d'Occidente, ma lui ebbe il merito di stabilizzare l'Impero d'Oriente.
  • Зенон Исавр (Зинон, первоначальное имя Тарасикодисса, ок. 435—491) — византийский император (474—475, 476—491). В его царствование была упразднена Западная Римская империя (476—480), после чего Византия осталась единственной преемницей Рима.Родом из знатной семьи в Исаврии, в 468 женился на Ариадне, дочери императора Льва I и изменил своё первоначальное имя Тарасикодисса (греч. Ταρασικοδίσσα у Кандида Исавра, варианты — греч. Ἀρικμήσιος, Κοδισσέος, Κοδισσεύς, Τρασκαλισσαῖος, Στρακωδίσσεος) на Зенон. Лев I хотел противопоставить его могущественному полководцу Аспару, которому сам был обязан престолом. Зенон был назначен патрицием, начальником императорской гвардии и главным военачальником малоазиатского войска. Аспар составил заговор с целью убить Зенона во время Фракийской войны, но замысел не удался, и Зенон, вернувшись в столицу, обвинил Аспара в измене и велел его убить, вместе с его сыном Ардавурием, которому раньше была обещана Ариадна.Некрасивый, трусливый и развратный Зенон внушал Ариадне отвращение, но тем не менее она из честолюбия помогала ему во всех его планах. В 474 году Лев I умер, назначив наследником сына Зенона и Ариадны, Льва II. Зенону было поручено регентство, и, благодаря проискам его тёщи, Верины, корона была возложена и на него. Малолетний Лев прожил лишь несколько месяцев после смерти деда; в его смерти подозревали его родителей, тем более, что Зенон провозгласил себя императором.В то время как новый император предавался оргиям, Верина составила план возведения на престол своего брата Василиска, и Зенон в 475 году вынужден был бежать из Константинополя в Исаврию, при этом его преследовали полководцы Василиска. Остатки армии Зенона потерпели поражение, и он вынужден был укрыться в одном из укреплённых мест Исаврии, вместе с Ариадной.Василиск, получив власть, вёл себя ещё хуже Зенона, который частично оружием, а частично интригами в 477 году снова добился престола. Василиск вместе с членами своей семьи был сослан во Фригию и там вскоре умер. В Империю со всех сторон вторгались варвары, но частые заговоры и внутренние раздоры не давали Зенону возможности обратить против них оружие. Чтобы избавиться от поселившихся в Мезии остготов, он разрешил Теодориху занять Италию и лишить престола Одоакра, следствием чего стало основание здесь Остготского королевства.В 484 году в Палестине вспыхнуло восстание самаритян, возглавленное Юстом, которое было подавлено только в 486 году.После смерти Зенона Ариадна отдала свою руку Анастасию, коронованному в 491 году. В церковной истории Зенон известен своим указом «Энотикон», изданном в 482 году.
  • Флавий Зенон (на латински: Flavius Zeno; на гръцки: Ζήνων) е един от най-видните ранни източноримски императори. Причисляван е към т.нар. Тракийска династия ("Династия на Лъв"). Управлява от 474 до 475 г., когато е свален при преврат, но отново се възкачва и управлява повторно през 476 - 491 г.Зенон е активен и енергичен владетел, но неговото управление е затруднено от чести бунтове, междуособици и религиозни разногласия. Той се опитва да контролира остатъците от Римската империя на запад и в същото време допринася много за стабилизирането на Изтока, макар това да коства много жертви.
  • Flavius Zeno (? - 9 april 491), ook wel genoemd Zeno de Isauriër (Grieks: Ζήνων; Latijn: Flavius Zeno), geboren als Tarasicodissa, was keizer van het Oost-Romeinse rijk van 9 februari 474 tot aan zijn dood op 9 april 491 (met onderbrekingen).Zeno was een generaal van Isaurische afkomst, die door sommige Romeinen werd beschouwd als een barbaar. Onder Leo I was aan de Isauriër een belangrijke positie gegeven als tegenwicht tegen Aspar.Zeno trouwde met Ariadne, de dochter van Leo I en samen kregen ze twee zoons: Leo en Zeno. Hun vader zou hen beiden overleven. Leo II, de zevenjarige opvolger van Leo I, stond natuurlijk onder bestuur van zijn vader, die medekeizer werd in februari 474. In november 474 stierf Leo II en zo kreeg Zeno de keizerstitel (niet voor lang).Verina, de weduwe van Leo I, kreeg van Zeno niet de toelating om met haar geliefde Patricius te trouwen. Dit is het begin van een jarenlange wraakneming (474-488). Eerst met haar broer Basiliscus, dan via haar dochter Leontia en later met Leontius en altijd in samenwerking met Illus, een landgenoot van Zeno.Door al deze intriges kwam Zeno niet aan regeren toe, alhoewel hij in theorie heerser was over het Romeinse Rijk. Hij erkende Julius Nepos, een neef van Leo I als keizer van het West-Romeinse Rijk tot diens dood in 480. Na de uitschakeling van Illus en Leontius (488) werd de nieuwe sterke man Theoderik de Grote, zijn eerste opdracht was het heroveren van Italië op Odoacer
  • 제논(Flavius zeno, 425년경 - 491년 4월 9일)은 비잔티움 제국의 황제로 474년 2월부터 491년 죽을 때까지 비잔티움 제국의 황제였다. 원래 이름은 타라시코디사이며, 도중에 장인 레오 1세의 처남인 바실리스쿠스가 그의 제위를 찬탈하여 약 1년간 궐위상태에 있었으나 곧 다시 제위를 되찾고 죽을 때까지 황제로 통치했다.
  • Zeno (/ˈziːnoʊ/; Latin: Flavius Zeno Augustus; Greek: Ζήνων) (c. 425 – 9 April 491), originally named Tarasis /ˈtærəsɨs/, was Byzantine Emperor from 474 to 475 and again from 476 to 491. Domestic revolts and religious dissension plagued his reign, which nevertheless succeeded to some extent in foreign issues. His reign saw the end of the Western Roman Empire under Julius Nepos, but he contributed much to stabilizing the eastern Empire.In ecclesiastical history, Zeno is associated with the Henotikon or "instrument of union", promulgated by him and signed by all the Eastern bishops, with the design of solving the monophysite controversy.
  • Zeno, Imperator Caesar Flavius Zeno Augustus, Tarasicodissa, Trascalissaeus (ur. ok. 425, zm. 9 kwietnia 491) – cesarz wschodniorzymski od 9 lutego 474 do 9 kwietnia 491. Był zięciem cesarza Leona I, mężem jego córki Ariadny. Dowodził wojskami w Antiochii. Przyczynił się do upadku wszechwładnego wodza, Alana Aspara w 471 r. Za panowania swego syna Leona II występował w jego imieniu jako regent. W 475 utracił władzę w wyniku rewolty Bazyliskusa, który ogłosił się cesarzem. W sierpniu 476 roku wkroczył do Konstantynopola, usunął Bazyliskusa i odzyskał władzę. W 477 roku kazał zamordować Armatusa. Pełnił urząd konsula w 479 roku. W tym samym roku Odoaker odesłał mu insygnia cesarskie z zachodu i uznał jego formalne zwierzchnictwo. Ale cesarz popierał później przeciwko Odoakrowi, władcę Ostrogotów Teodoryka, który usunął rywala i na terenie Italii założył własne królestwo.W 482 wydał tzw. Henotikon. W zamierzeniu Zenona miał to być akt kompromisowy między ortodoksyjnym chrześcijaństwem a monofizytami. Jednakże dokument tylko zaognił spory religijne, doprowadzając do tzw. schizmy akacjańskiej. W 489 zamknął szkołę w Edessie, poddającą się wpływom nestoriańskim. Pod koniec panowania dokonał rzezi Żydów i Samarytan.
  • Flavius Zeno (425–491), nama asli Tarasicodissa atau Trascalissaeus, Kaisar Romawi Timur (9 Februari 474 - 9 April 491) adalah seorang kaisar Bizantium. Revolusi domestik dan dan pertikaian agama mewarnai pemerintahannya. Ia mengetuai akhir dari kekaisaran Romawi di barat di bawah Julius Nepos dan Romulus Augustus, sementar apada waktu yang sama lebih menstabilkan kekaisaran di timur.
  • Flavius Zeno (Latince : Dominus Noster Flavius Zeno Perpetuus Augustus)(d. y. 425– ö. 9 Nisan 491) iki defa tahta geçmiş Doğu Roma İmparatorluğu İmparatorudur. İlk imparatorluk dönemi 9 Şubat 474–9 Ocak 475'te; sonraki ise Ağustos 476 – 9 Nisan 491 arasında olmuştur. Kendisi Isaurialı asıllı olup orijinal ismi Tarasicodissa veya Trascalissaeus idi. İlk Bizans imparatorları arasında ismi iyi bilinen imparatorlardan biridir. Hükümdarlığı sırasında içişleri alanında yurtiçi isyanları ve dinsel uyuşmazlıklar çok önemli olmuştur; fakat bunlara rağmen dışişleri alanında büyük başarılar kazanmıştır. Doğu İmparatorluğunu dengeli tutmayı başarmakla beraber, İmparatorluk döneminde Julius Nepos ve Romulus Augustus imparatorluklarından sonra Batı Roma İmparatorluğu ortadan kalkmıştır.
  • Flávio Zenão (em latim, Flavius Zeno; em grego, Φλάβιος Ζήνων), nascido Tarasis (c. 425 – 9 de abril de 491), foi um dos mais proeminentes entre os primeiros imperadores romano-orientais (r. 474-475, 476-491). O seu reinado contemplou graves revoltas internas e dissensão religiosa. No plano externo, Zenão assistiu ao fim do Império Romano do Ocidente, à época governado por Júlio Nepos e Rómulo Augusto.Na história eclesiástica, Zenão é recordado pela promulgação do Henotikón ("Acto de União"), assinado por todos os bispos orientais, um documento que representou uma tentativa de solucionar a controvérsia monofisita.
  • I. Zénó, görögösen Zénón (426 – 491. április 9.), (uralkodott 474. február 9-től 491. április 9-ig) iszauri származású keletrómai császár, I. Leó veje és II. Leó apja volt. Fia társcsászáraként került trónra, majd annak tragikus hirtelenséggel bekövetkezett halála után egymaga emelkedett trónra. Uralkodása ideje alatt összeesküvések és intrikák sorozatával kellett felvennie a harcot. Ennek ellenére mintegy 17 éven át megtartotta a trónját, és 491-ben halálozott el. Örököse nem volt, így felesége, Ariadné választottja, az idős Anastasius követte a trónon.
  • Zenó (Zenon, Ζήνων) fou emperador oriental del 474 al 491, descendent d'una família d'Isàuria. El seu nom original fou Traslalisseu. Es va casar amb Ariadna, filla de Lleó I de Bizanci el 468 i segurament llavors va assolir el nom de Zenó perquè un altre isauri de nom Zenó s'havia distingit en temps de Teodosi II i havia estat cònsol el 448. Sembla que va rebre la mà de la princesa perquè Lleó es volia assegurar el suport dels isauris contra el ministre Aspar, el que indicaria que tenia molta influència entre els seus compatriotes. Al casar-se fou nomenat patrici per l'emperador i comandant de la guàrdia imperial i de l'exèrcit de la frontera oriental; el 469 fou nomenat cònsol amb Marcià. Zenó donava suport al monjo Pere Ful·ló que havia estat expulsat del monestir d' Acoemetae per immoralitat i heretgia, i que per influència del gendre de l'emperador va poder arribar a patriarca d'Antioquia després de l'abdicació del patriarca Martiri, però l'emperador, a petició del patriarca Gennadi I de Constantinoble, el va deposar i va nomenar al seu llec a Julià, que reunia millors suports i Pere fou desterrat a un oasi d'Egipte del que es va poder escapar i es va refugiar al monestir d'Acoemetae, on va restar fins al 475 (quan es va produir a la revolta de Basilisc contra Zenó).Zenó fou enviat a Tràcia per fer campanya contra els bàrbars i allí va estar a punt de ser assassinat per emissaris d'Aspar. A la seva tornada va convèncer a Lleó de desfer-se d'Aspar cosa que es va produir el 471. Lleó no tenia cap fill mascle i va anunciar que designaria a Zenó com a successor però això va provocar tumults a Constantinoble, ja que els grecs s'hi oposaven per ser isauri i a més per les seves idees religioses. Per tant Lleó es va fer enrere i va nomenar successor a Lleó, fill de Zenó i Ariadna (473). El 3 de febrer del 474 va morir Lleó i el seu nét el va succeir (Lleó II) però al ser menor d'edat la regència va quedar en mans de Zenó i amb el poder efectiu a les seves mans aviat va adquirir també el títol; amb el suport de l'emperadriu vídua Verina, fou declarat emperador pel senat i el seu propi fill el va coronar; el fill però mantenia una nominal precedència i en les lleis promulgades el 474 el nom de Lleó II encara precedia al de Zenó; la mort del jove Lleó a finals de l'any (probablement per causes naturals) va deixar a Zenó com sobirà únic.El 475 fou expulsat de Constantinoble per la rebel·lió de Basilisc i la seva germana Verina. Zenó i Ariadna es van refugiar a Isàuria; Basilisc va enviar contra Zenó a dos alts oficials isauris, Il·los i Trocundos o Trocondos, que van derrotar a Zenó el juliol del 476; però Basilisc era més impopular encara que Zenó i aquest va aconseguir que Il·los canviés de bàndol. Junts van avançar cap a Constantinoble i van rebre suport del got Teodoric el Gran, successor del seu pare Teodemir com a rei dels ostrogots. Els vàndals de Genseric van signar la pau amb els bizantins el 476.Prop de Nicea van trobar les tropes de l'emperador dirigides per Harmaci (Harmatius, Harmatus o Armatus), nebot de Basilisc, que finalment es va passar als rebels i Zenó va entrar a Constantinoble sense oposició el juliol del 477. Basilisc fou deportat a Frígia on va morir l'hivern d'aquell mateix any (477 a 478). Harmaci, d'acord al pactat, fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit vitalici (magister militum praesentalis) i el seu fill (també anomenat Basilisc) nomenat cèsar (hereu) a Nicea. Sembla que Il·los va pressionar a Zenó per desfer-se d'Harmaci i aquest fou assassinat a finals del 477 per un amic seu, un bàrbar de nom Onulf, que Harmaci havia fet comes i comandant a Il·líria; la propietat d'Harmaci fou confiscada; Basilisc fou privat del rang de cèsar i fou ordenat sacerdot (lector a l'església de Blachernae prop de la capital). Il·los va recuperar així una posició predominant a la cort.El 478 Il·los fou cònsol únic. Teodoric un cap got fill de Triari, que havia estat al servei de Basilisc i a la seva caiguda s'havia establert a Tràcia, es va presentar davant Constantinoble amb un exèrcit i va saquejar la regió. Zenó va demanar ajut a l'altre Teodoric, fill de Teodemir, que va atacar al seu homònim però com que no va rebre subministraments de Zenó no va poder fer res més que acordar la pau. Zenó llavors va témer enfrontar-se als dos exèrcits gots i llavors va negociar un acord amb Teodoric fill de Triari que li va imposar humiliants condicions.El 479 va esclatar una nova revolta dirigida per Màrcia, net de l'emperador d'aquest nom, i fill de Procopi Antemi, emperador d'Occident, el qual estava casat amb Lleòncia, filla de l'emperador Lleó I de Bizanci i germana d'Ariadna, la dona de Zenó. Revoltat a Constantinoble, un partit important li va donar suport, i Zenó fou derrota i assetjat a palau; però a la nit Il·los va poder subornar a les forces revoltades i llavors fou Marcia el que va haver de fugir i va quedar assetjat a una església; fou obligat a prendre els hàbits i enviat a un monestir a Capadòcia. Quan Teodoric fill de Triari es va assabentar de la revolta es va dirigir a Constantinoble amb el pretext de donar suport al seu aliat Zenó però en realitat esperant conquerir la ciutat sense lluita; però per una quantitat de diner fou convençut de retirar-se. La guerra contra Teodoric fill de Teodemir va continuar; la va dirigir el general Sabinià que va aconseguir algunes avantatges sobre els ostrogots.El 481 va esclatar la guerra contra Teodoric fill de Triari que va atacar Constantinoble al capdavant d'un gran exèrcit, però va morir accidentalment per la seva pròpia llança quan muntava a un nou cavall, i l'exèrcit es va dissoldre. Lliurat d'aquest enemic, Zenó va comprar la pau a l'altre Teodoric (483) al que va conferir els més grans honors; el 484 Teodoric fou cònsol.El mateix 484 va esclatar la revolta d'Il·los, revolta de llarga durada. L'emperadriu mare Verina, i la seva filla Ariadna, s'havien enemistat amb Il·los i la segona va planejar matar-lo com abans havia intentat la seva mare. Ariadna va utilitzar un assassí a sou que va fracassar però va tallar una orella d'Il·los (483); se sospita que Zenó estava al corrent del intent d'assassinat però com que l'assassí fou agafat immediatament no va poder impedir la seva execució.Després d'això Il·los es va retirar a Nicea amb el seu amic Pamprepi. Després, al·legant que necessitava aires purs per la seva ferida, se'n va anar a l'est i allí fou nomenat per l'emperador, general de les forces orientals amb facultat de nomenar els oficials provincials. Entre els principals nomenaments estaven el general Marsos, un oficial isauri (que era el que havia presentat Pampreni a Il·los) i el patrici sirià Leonci, que l'havien acompanyat a l'est, i segurament també el seu germà Trocondos.Il·los no va tardar a revoltar-se i va proclamar al sirià Leonci com emperador per raó de la seva dignitat de patrici i el seu prestigi a l'exèrcit; va derrotar a l'exèrcit de Zenó a Antioquia i va aconseguir el suport dels isauris, amb el que es va apoderar de la fortalesa de Papurios on va trobar a Verina, a la que va alliberar i la va obligar a coronar a Leonci a Tars. Verina també va haver d'enviar una carta als oficials imperials a Antioquia, Egipte i Orient que els demanava que s'unissin a Il·los. Seguidament Verina fou tancada altre cop a Papurios on poc després va morir.Zenó va enviar contra els rebels un exèrcit reclutat entre macedonis i "escites" (probablement ostrogots) dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i per Teodoric l'ostrogot fill de Teodemir, que en aquest moment era cònsol. Aquest exèrcit, sota la direcció de Joan, va derrotar els rebels prop de Selèucia d'Isàuria i va obligar als rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats.Trocondos va intentar escapar i reunir forces però fou capturat i executat. Il·los i Leonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir més de tres anys però en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Il·los va fer matar a Pamprepi per falsari. Una mica després, per una traïció del cunyat de Trocondos, enviat des de Constantinoble per Zenó, la fortalesa fou ocupada i Il·los i Leonci capturats i decapitats (488) i els seus caps enviats a l'emperador.El 487 la guerra amb Teodoric s'havia reprès a causa d'un malentès i el got va atacar Constantinoble. Per salvar la seva capital, Zenó li va donar permís per anar a Itàlia i expulsar a Odoacre, i el rei ostrogot va acceptar.Zenó va morir l'abril del 491, després de 17 anys de regnat. No va deixar fills i fou succeït per Anastasi un oficial de la guàrdia imperial o silenciaris (silentiarii) que es va casar amb la reina vídua Ariadna.El 482 Zenó va publicar el famós Henoticó.
  • Flavio Zenón (c. 425 - Constantinopla, 9 de abril de 491) fue Emperador Romano de Oriente desde el 9 de febrero de 474 hasta su muerte, siendo uno de los principales emperadores bizantinos de los inicios del Imperio. Las revueltas internas y las luchas religiosas se extendieron durante todo su reinado, en el que a pesar de todo consiguió ciertos éxitos en las relaciones exteriores. Era emperador en Oriente, a cuya estabilidad contribuyó en gran medida, cuando tuvo lugar la caída oficial del Imperio romano de Occidente, con lo que, al menos en teoría, el Imperio romano quedó reunificado en su persona.
  • Zenon (lat. Zeno) byl východořímský císař od 9. února 474 do 9. dubna 491 (s dvacetiměsíčním přerušením v letech 475–476). Pro jeho vládu byla příznačná lidová povstání a boje mezi církevními frakcemi, avšak v zahraniční politice byl celkem úspěšný. V době jeho vlády sice nastal konec západořímského císařství, nicméně východořímskou říši se mu podařilo stabilizovat.
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 0475-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 0474-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:birthName
  • Taras(s)icodissa ou Tarasis, fils de Codissa, puis Flavius Zeno Perpetuus
dbpedia-owl:child
dbpedia-owl:coemperor
dbpedia-owl:deathDate
  • 0491-04-09 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:spouse
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Monnaie à l'effigie de Zénon.
dbpedia-owl:usurper
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 115150 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 14989 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 185 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108780471 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:actuel
  • Zénon
  • Zénon (avec Léon II en 474)
prop-fr:après
  • Anastase
  • Basiliscus
prop-fr:avant
  • Léon I
  • Basiliscus
prop-fr:coEmpereur
  • Léon II
prop-fr:dateDeDécès
  • 0491-04-09 (xsd:date)
prop-fr:dateDeNaissance
  • c.425 - Isaurie
prop-fr:dynastie
prop-fr:enfant
  • Léon II, Papianilla, Hilaria et Thaopesta
prop-fr:femme
prop-fr:fonction
prop-fr:liste
  • Liste des empereurs byzantins
prop-fr:légende
  • Monnaie à l'effigie de Zénon.
prop-fr:nom
  • Zénon
prop-fr:nomDeNaissance
  • Tarasicodissa ou Tarasis, fils de Codissa, puis Flavius Zeno Perpetuus
prop-fr:prédécesseur
  • Léon I
  • Basiliscus
prop-fr:règne
  • 0474-02-09 (xsd:date)
  • 0491-04-09 (xsd:date)
prop-fr:successeur
  • Anastase
  • Basiliscus
prop-fr:titre
  • Empereur romain d'Orient
prop-fr:usurpateur
  • Basiliscus
  • Léontios et Illus
  • Procope, Romulus, Marcien
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:étatboîte
  • uncollapsed
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Zénon (né v. 425 à Rosoumblada - mort à Constantinople le 9 avril 491) est un empereur romain d'Orient, qui a régné de 474 à 491.
  • ゼノン(Zenon, 426年 - 491年4月9日)は、東ローマ帝国の皇帝(在位:474年 - 491年)。アナトリア半島イサウリア地方の少数民族イサウリア人の族長で、本名はタラシコデッサ。皇帝レオ1世の下で実権を握っていたゲルマン人のアスパル父子を倒した功績で、皇女アリアドネの婿となり、レオ1世の死後アリアドネとの息子レオ2世の後見役となるが、レオ2世が夭折したため自ら即位。即位間もない475年、反乱によってバシリスクスに帝位を追われるが、1年後には小アジアから軍勢を率いてコンスタンティノポリスへ攻め寄せ、帝位を奪回することに成功した。その後も数々の謀反の陰謀などがあったにもかかわらず、皇位にあるまま生涯を終えることに成功した。ゼノンは民衆の信望も薄く、その治世は人気取りのためのばら撒き財政などに終始した。一説によるとゼノンは棺に納められた後に中で息を吹き返し、「許してくれ!」と三日間叫んだが、皆がゼノンを憎んでいたため無視してそのまま葬ったと言う。ゼノンの時代にオドアケルによって西ローマ帝国は滅亡し、オドアケルから西方帝位を献上されたため、名目上ではゼノンが東西合わせた全ローマ帝国の皇帝となった。488年に東ゴート王のテオドリック大王にオドアケル討伐を命じた。テオドリックはオドアケルを倒したが、すでにゼノンは491年に死去していたため、その統治権を復する事が出来なかった。
  • 제논(Flavius zeno, 425년경 - 491년 4월 9일)은 비잔티움 제국의 황제로 474년 2월부터 491년 죽을 때까지 비잔티움 제국의 황제였다. 원래 이름은 타라시코디사이며, 도중에 장인 레오 1세의 처남인 바실리스쿠스가 그의 제위를 찬탈하여 약 1년간 궐위상태에 있었으나 곧 다시 제위를 되찾고 죽을 때까지 황제로 통치했다.
  • Flavius Zeno (425–491), nama asli Tarasicodissa atau Trascalissaeus, Kaisar Romawi Timur (9 Februari 474 - 9 April 491) adalah seorang kaisar Bizantium. Revolusi domestik dan dan pertikaian agama mewarnai pemerintahannya. Ia mengetuai akhir dari kekaisaran Romawi di barat di bawah Julius Nepos dan Romulus Augustus, sementar apada waktu yang sama lebih menstabilkan kekaisaran di timur.
  • Zenon (lat. Zeno) byl východořímský císař od 9. února 474 do 9. dubna 491 (s dvacetiměsíčním přerušením v letech 475–476). Pro jeho vládu byla příznačná lidová povstání a boje mezi církevními frakcemi, avšak v zahraniční politice byl celkem úspěšný. V době jeho vlády sice nastal konec západořímského císařství, nicméně východořímskou říši se mu podařilo stabilizovat.
  • Zenone, il cui nome originale era Tarasis (in latino: Flavius Zeno; in greco: Ζήνων; Zenonopoli, 425 circa – 9 aprile 491), fu Imperatore romano d'Oriente dal 474 al 475 e poi dal 476 al 491.Di origine isaurica e per questo considerato quasi un barbaro dal popolo di Costantinopoli, Zenone iniziò la carriera militare nella guardia imperiale, e ottenne presto il favore dell'imperatore Leone I, che vide in lui la persona adatta a ridimensionare l'influenza del potente generale germanico Ardaburio Aspare.
  • Zenó (Zenon, Ζήνων) fou emperador oriental del 474 al 491, descendent d'una família d'Isàuria. El seu nom original fou Traslalisseu. Es va casar amb Ariadna, filla de Lleó I de Bizanci el 468 i segurament llavors va assolir el nom de Zenó perquè un altre isauri de nom Zenó s'havia distingit en temps de Teodosi II i havia estat cònsol el 448.
  • Zeno (/ˈziːnoʊ/; Latin: Flavius Zeno Augustus; Greek: Ζήνων) (c. 425 – 9 April 491), originally named Tarasis /ˈtærəsɨs/, was Byzantine Emperor from 474 to 475 and again from 476 to 491. Domestic revolts and religious dissension plagued his reign, which nevertheless succeeded to some extent in foreign issues.
  • Flavius Zeno (? - 9 april 491), ook wel genoemd Zeno de Isauriër (Grieks: Ζήνων; Latijn: Flavius Zeno), geboren als Tarasicodissa, was keizer van het Oost-Romeinse rijk van 9 februari 474 tot aan zijn dood op 9 april 491 (met onderbrekingen).Zeno was een generaal van Isaurische afkomst, die door sommige Romeinen werd beschouwd als een barbaar.
  • Flávio Zenão (em latim, Flavius Zeno; em grego, Φλάβιος Ζήνων), nascido Tarasis (c. 425 – 9 de abril de 491), foi um dos mais proeminentes entre os primeiros imperadores romano-orientais (r. 474-475, 476-491). O seu reinado contemplou graves revoltas internas e dissensão religiosa.
  • Зенон Исавр (Зинон, первоначальное имя Тарасикодисса, ок. 435—491) — византийский император (474—475, 476—491). В его царствование была упразднена Западная Римская империя (476—480), после чего Византия осталась единственной преемницей Рима.Родом из знатной семьи в Исаврии, в 468 женился на Ариадне, дочери императора Льва I и изменил своё первоначальное имя Тарасикодисса (греч. Ταρασικοδίσσα у Кандида Исавра, варианты — греч.
  • Flavio Zenon, jatorriz Tarasikodisa Rusumbladeotes izenekoa (Konstantinopla, 425 - 491ko apirilaren 9a), Bizantziar Inperioko agintaria 474. urteko otsailak 9tik 491. urtean karguan hil zen arte, tartean 475. urtean sei hilabetez Basiliskok agintea lapurtu ziolarik.
  • Флавий Зенон (на латински: Flavius Zeno; на гръцки: Ζήνων) е един от най-видните ранни източноримски императори. Причисляван е към т.нар. Тракийска династия ("Династия на Лъв"). Управлява от 474 до 475 г., когато е свален при преврат, но отново се възкачва и управлява повторно през 476 - 491 г.Зенон е активен и енергичен владетел, но неговото управление е затруднено от чести бунтове, междуособици и религиозни разногласия.
  • I. Zénó, görögösen Zénón (426 – 491. április 9.), (uralkodott 474. február 9-től 491. április 9-ig) iszauri származású keletrómai császár, I. Leó veje és II. Leó apja volt. Fia társcsászáraként került trónra, majd annak tragikus hirtelenséggel bekövetkezett halála után egymaga emelkedett trónra. Uralkodása ideje alatt összeesküvések és intrikák sorozatával kellett felvennie a harcot. Ennek ellenére mintegy 17 éven át megtartotta a trónját, és 491-ben halálozott el.
  • Flavio Zenón (c. 425 - Constantinopla, 9 de abril de 491) fue Emperador Romano de Oriente desde el 9 de febrero de 474 hasta su muerte, siendo uno de los principales emperadores bizantinos de los inicios del Imperio. Las revueltas internas y las luchas religiosas se extendieron durante todo su reinado, en el que a pesar de todo consiguió ciertos éxitos en las relaciones exteriores.
  • Flavius Zeno (Latince : Dominus Noster Flavius Zeno Perpetuus Augustus)(d. y. 425– ö. 9 Nisan 491) iki defa tahta geçmiş Doğu Roma İmparatorluğu İmparatorudur. İlk imparatorluk dönemi 9 Şubat 474–9 Ocak 475'te; sonraki ise Ağustos 476 – 9 Nisan 491 arasında olmuştur. Kendisi Isaurialı asıllı olup orijinal ismi Tarasicodissa veya Trascalissaeus idi. İlk Bizans imparatorları arasında ismi iyi bilinen imparatorlardan biridir.
  • Zeno, Imperator Caesar Flavius Zeno Augustus, Tarasicodissa, Trascalissaeus (ur. ok. 425, zm. 9 kwietnia 491) – cesarz wschodniorzymski od 9 lutego 474 do 9 kwietnia 491. Był zięciem cesarza Leona I, mężem jego córki Ariadny. Dowodził wojskami w Antiochii. Przyczynił się do upadku wszechwładnego wodza, Alana Aspara w 471 r. Za panowania swego syna Leona II występował w jego imieniu jako regent. W 475 utracił władzę w wyniku rewolty Bazyliskusa, który ogłosił się cesarzem.
  • Zenon, griechisch Ζήνων, lateinisch Flavius Zeno, († 9. April 491), war vom 29. Januar 474 bis zu seinem Tod oströmischer Kaiser. Als Alleinherrscher regierte er ab (17.?) November 474, unterbrochen von einem 20-monatigen Exil Januar 475 bis August 476.Volksaufstände und religiöse Flügelkämpfe prägten seine Regierungszeit. Außenpolitisch war er recht erfolgreich. In seine Regierungszeit fiel das „offizielle“ Ende des weströmischen Kaisertums (476 bzw.
rdfs:label
  • Zénon (empereur byzantin)
  • Zeno (emperor)
  • Zeno (imparator)
  • Zeno (kaisar)
  • Zeno van Byzantium
  • Zenon (Kaiser)
  • Zenon (císař)
  • Zenon I.a
  • Zenon Izauryjczyk
  • Zenone (imperatore)
  • Zenão I
  • Zenó (emperador)
  • Zenón (emperador)
  • Zénón bizánci császár
  • Зенон (Византийска империя)
  • Флавий Зенон
  • ゼノン (東ローマ皇帝)
  • 제논 (황제)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Zénon
is dbpedia-owl:coemperor of
is dbpedia-owl:parent of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:coEmpereur of
is prop-fr:prédécesseur of
is prop-fr:père of
is prop-fr:successeur of
is foaf:primaryTopic of