Le Taron (en arménien Տարոն) est une région du centre de l'Arménie historique, possédée initialement par les Mamikonian. À la mort de Chmouel Mamikonian, tué à la bataille de Bagrévand (15 avril 775), son neveu Achot s'empare du Taron.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Taron (en arménien Տարոն) est une région du centre de l'Arménie historique, possédée initialement par les Mamikonian. À la mort de Chmouel Mamikonian, tué à la bataille de Bagrévand (15 avril 775), son neveu Achot s'empare du Taron. Il donne naissance à une lignée de princes bagratides du Taron : 775-826 : Achot Ier († 806), Curopalate, prince des princes d'Arménie (Achot IV) en 806 826-851 : Bagrat Ier († après 851), fils du précédent, prince des princes d'Arménie (Bagrat II) en 830 858-878 : Achot II (ca) (v. 835 † 878), fils du précédent 878-895 : Davit' (v. 840 † 895), frère du précédent 895-897 : Gourgen († 897), fils d'Achot II 897-923/936 : Grigor Ier († 939) Magistros, cousin germain du précédent, fils de Tornik, petit-fils de Bagrat Ier 923/936-967 : Bagrat II († avant 940) et Achot III († 967), Patrices, fils du précédent 967-968 : Bagrat III († ap. 987) et Grigor II († 995), fils d'Achot IIIEn 968, les deux frères cèdent le Taron à Byzance, en échange de domaines et de charges byzantines. Leurs descendants prennent le nom de Taronitès.Le Taron est à présent compris dans la province de Muş, en Turquie orientale.
  • Taron (armeno: Տարոն) era un cantone della provincia di Duruperan dell'Armenia Superiore, adesso nella provincia di Muş, Turchia. . Venne diviso in quattro distretti: Mamikonian, Palauni, (Belabitene), Artokh (Ardjish o Artzike, a ovest del lago di Van.
  • Taron (Armenian: Տարոն, Latin: Taraunitis) was a canton of the Turuberan province of Greater Armenia, now in the Muş Province, Turkey. It was divided into four districts: Mamikonian, Palauni, (Belabitene), Artokh (Ardjish or Artzike, west of Lake Van).
  • Taron (em armênio/arménio: Տարոն; em latim: Taraunitis) foi um cantão da província de Turuberan da Grande Armênia, agora na província de Muş, Turquia.
  • Тарон (арм. Տարոն, у греко-римских авторов Таронитида) — гавар и одновременно историческая область Великой Армении, входившая в состав более крупного административного образования, ашхара Туруберан, к западу от озера Ван. Главный город — Муш.
  • Taron (ormiański: Տարոն) to nazwa części Turuberanu, prowincji wchodzącej w skład historycznego królestwa Armenii. Turuberan leżał na zachód od jeziora Wan, kolebki ormiańskiej cywilizacji. Obecnie ziemie te znajdują się w tureckiej prowincji Muş.
  • Taron fou una regió d'Armènia féu originari dels mamikonian i més tard d'una branca bagràtida. Fou anomenada també Tauranítida i Taronítida i el seu nom deriva de les muntanyes del Taure. La capital fou la ciutat de Mush (avui Muş) a la riba del Murad Su. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al Peris Su i al sud fins a les muntanyes de Sasun i Khoit (a l'est de Sasun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou més tard l'emirat d'Arzen. A l'oest tenia Neferkert, modern Mayyafariquin (antiga Martiriòpolis) i Amida (Diyarbakir), i a l'est el Reshtuniq (al sud del llac Van), el propi llac i el Mardastan. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron històric, va passar als àrabs i a Manazkert es va establir la dinastia qaisita, que vers el 900 dominava també als emirs locals de Khelat, Ardjesh, Berkri i Nakhichevan. Hi havia possessions de nakharars mamikonian i palauni i probablement alguna altra. Aquest territori va formar part dels dominis del príncep Ashot I Msaker i va correspondre al seu fill Bagrat I Bagratuni en el repartiment després del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebel·lió de la regió el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el 858 el seu fill Ashot de Taron. El 863 fou ocupat en part per Gurgen de Mardastan, però Ashot el va mantenir fins al 878 en què fou usurpat pel seu germà David Arqaik (casat amb Maria Ardzruni príncesa de Vaspurakan), que el va conservar fins a la seva mort el 895. El 895 va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurgen, fill d'Ashot de Taron, en circumstancies poc clares, ja que Ashot fill de David, casat amb una neta del rei Ashot I el gran, filla de Shahpuh, també apareix com a príncep, però finalment es va exiliar i establir a Constantinoble.Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani que va annexar Taron el 897. El rei d'Armènia Sembat I el màrtir va demanar a l'emir de retornar el país al hereu legítim Ashot, fill de David Arkaiq però l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el país però foren derrotats prop de Thukh (898). Però poc després va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita.La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Ashot el pretenent i el va empresonar. Perquè Ashot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació del emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a protospatari Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Ashot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a hostatge un altre Ashot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Ashot va rebre a Constantinoble el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com hostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat magistros i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de Keltzene. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla del ambaixador protopastari Constantí. Més tard Ashot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.Grigorigos va morir el 923 i el país es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Ashot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el títol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el títol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la mà d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessió de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediació del emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, però abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part de principat a l'imperi. (vers 938). Krinites volia llavors annexar Taron però l'altra branca va fer apel·lació a l'emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjançant la cessió d'Olnut.Bagarat Pankratios va morir vers 940. El seu germà Ashot el va succeir i fou nomenat (abans del 944) protospatari de Taron per l'emperador Romà I Lecapè. Ashot va morir el 966 o 967. Va deixar dos fills: Grigor i Bagarat-Pankratios però els bizantins van annexionar el país (968) segons l'historiador Cedrenos per cessió voluntària, a canvi del patriciat i un domini molt fèrtil. Grigor (Grigorigos) va rebre el títol de magistros. Els prínceps van conservar també alguns dominis al mateix Taron. El Taron fou incorporat a una unitat administrativa amb el Derdjan (Derxene) sota un protopastari (càrrec que ocupava un tal Lleó el 975). Des el Taron els bizantins no van tardar a conquerir l'emirat de Manazkert (vers 969), conquesta feta per Bardas Focas, que va destruir les muralles de la capital. Vers el 976 els prínceps bagràtides de Taron, contraris de fet a l'annexió, van donar suport a la rebel·lió de Bardas Skleros, junt amb el príncep de Mokq, un tal Zaphanik, però com que Skleros fou derrotat el 978, aquest dominis van restar possessió bizantina.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2499656 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1671 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 17 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109100052 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:fr
  • Achot II de Taron
prop-fr:lang
  • ca
prop-fr:texte
  • Achot II
prop-fr:trad
  • Ashot de Taron
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le Taron (en arménien Տարոն) est une région du centre de l'Arménie historique, possédée initialement par les Mamikonian. À la mort de Chmouel Mamikonian, tué à la bataille de Bagrévand (15 avril 775), son neveu Achot s'empare du Taron.
  • Taron (armeno: Տարոն) era un cantone della provincia di Duruperan dell'Armenia Superiore, adesso nella provincia di Muş, Turchia. . Venne diviso in quattro distretti: Mamikonian, Palauni, (Belabitene), Artokh (Ardjish o Artzike, a ovest del lago di Van.
  • Taron (Armenian: Տարոն, Latin: Taraunitis) was a canton of the Turuberan province of Greater Armenia, now in the Muş Province, Turkey. It was divided into four districts: Mamikonian, Palauni, (Belabitene), Artokh (Ardjish or Artzike, west of Lake Van).
  • Taron (em armênio/arménio: Տարոն; em latim: Taraunitis) foi um cantão da província de Turuberan da Grande Armênia, agora na província de Muş, Turquia.
  • Тарон (арм. Տարոն, у греко-римских авторов Таронитида) — гавар и одновременно историческая область Великой Армении, входившая в состав более крупного административного образования, ашхара Туруберан, к западу от озера Ван. Главный город — Муш.
  • Taron (ormiański: Տարոն) to nazwa części Turuberanu, prowincji wchodzącej w skład historycznego królestwa Armenii. Turuberan leżał na zachód od jeziora Wan, kolebki ormiańskiej cywilizacji. Obecnie ziemie te znajdują się w tureckiej prowincji Muş.
  • Taron fou una regió d'Armènia féu originari dels mamikonian i més tard d'una branca bagràtida. Fou anomenada també Tauranítida i Taronítida i el seu nom deriva de les muntanyes del Taure. La capital fou la ciutat de Mush (avui Muş) a la riba del Murad Su. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al Peris Su i al sud fins a les muntanyes de Sasun i Khoit (a l'est de Sasun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou més tard l'emirat d'Arzen.
rdfs:label
  • Taron (Arménie)
  • Taron
  • Taron
  • Taron (Armenia storica)
  • Taron (Armênia)
  • Taron (historic Armenia)
  • Тарон
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:birthPlace of
is dbpedia-owl:category of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:fonction of
is prop-fr:province of
is foaf:primaryTopic of