Les populares (en français : populaires) formaient une tendance politique populiste qui marqua la République romaine, notamment au IIe siècle av. J.-C., en s’appuyant sur les revendications des couches les plus pauvres de la société romaine et des non-citoyens.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les populares (en français : populaires) formaient une tendance politique populiste qui marqua la République romaine, notamment au IIe siècle av. J.-C., en s’appuyant sur les revendications des couches les plus pauvres de la société romaine et des non-citoyens. Ce ne fut pas un parti politique au sens moderne, mais un clivage majeur dans les luttes politiques et sociales romaines, permettant aux acteurs politiques de se situer face au conservatisme des optimates au sein d’alliances personnelles souvent mouvantes. Les principales revendications soutenues par les populares portaient sur : la réforme agraire, l’attribution aux citoyens démunis de terres prélevées sur l’ager publicus conquis par Rome et la création de nouvelles colonies ; l’abolition ou la réduction des dettes des citoyens pauvres ; les distributions de blé à bas prix, puis gratuitement ; l’octroi de la citoyenneté romaine aux municipes italiens ; le jugement des tribunaux de concussions rendu par les chevaliers.Lancé par des aristocrates réformistes comme les Gracques, qui gagnèrent l’appui de la classe montante des chevaliers, le mouvement évolua vers la démagogie et le populisme, et fut récupéré par des ambitieux tels que Marius, Cinna, Catilina ou des agitateurs comme les tribuns Saturninus et Clodius Pulcher.Pompée, d’origine équestre puis Jules César, patricien ambitieux, s’appuyèrent sur les populares pour leur ascension au pouvoir. La fin des guerres civiles et la consolidation du pouvoir d’Auguste correspondent à l’extinction du mouvement populares, avec la satisfaction des revendications qui étaient à son origine et avec la fin des luttes de pouvoir.
  • Os Populares foram uma facção de senadores romanos progressistas, por oposição aos Optimates, os conservadores. Os Populares defendiam uma maior intervenção das assembleias populares no governo da República Romana e a perda gradual do poder absoluto do senado romano. As suas ideias políticas incluíam a atribuição de cidadania romana a todos os povos que viviam sob domínio romano e reformas agrárias com vista a pôr fim aos latifúndios pouco produtivos.Apesar das ideias liberais e do apoio popular tinham, os populares eram eles mesmos membros da classe aristocrática romana.
  • Популари (на латински: popularis) в Древен Рим е партията на обикновения народ. Това идейно политическо течение се заражда в края на 2-ри и началото на 1 в. пр.н.е. Противници са на оптиматите. Популарите прокарвали реформи, свързани с демократизацията на Римската държава и аграрни законопроекти за преразпределяне на земята между римските граждани. Към тях се числили Тиберий Гракх, Гай Марий, Луций Сатурнин, Квинт Серторий, Юлий Цезар.
  • El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobile i els optimates en la vida política. Dins dels plans dels populars hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a Roma i fins i tot a la península Itàlica, i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular assolí el seu apogeu durant la dictadura de Juli Cèsar, el líder de més prestigi. Amb el nomenament del Segon Triumvirat (del 43 aC al 33 aC), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític els populars propugnaven mesures típiques de l'esquerra política, mentre que els optimats tenien postures conservadores, encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans. A més de Cèsar, dins la facció populars s'hi van allistar els germans Grac, Gai Mari, Publi Clodi Pulcre i, durant el Primer Triumvirat, Marc Licini Cras Dives I i Gneu Pompeu (que prèviament havia estat alineat amb els optimats).
  • Populares ("Herriaren aldekoak") Berant Errepublikako aristokrata talde batek bere burua eman zion izena da. Haien helburua Herri Batzarretako botereak handitzea zen, noblezia, eta, batez ere, Optimates taldearen (haien aurkarien) botereak murriztu ahal izateko.Erromatarrak probintzietara eramatearen aldekoak ziren. Halaber, hiritartasuna Italiatik kanpo hedatu nahi zuten. Julio Zesarren diktadurarekin Populares-en urrezko garaia etorri zen. Hala ere, Bigarren Triunbiratorekin haien idealak hil ziren.Talde honetako beste politikari handiak honako hauek ziren: Gaio Grako, Tiberio Grako, Gaio Mario, Klodio Pulker, eta Lehen Triunbiratoan, Kraso eta Ponpeio Handia ere bai.
  • Popularzy (łac. populares) to ugrupowanie polityczne w starożytnym Rzymie, powstałe w drugiej połowie II wieku p.n.e.Działało w interesie plebejuszów, występowało przeciwko stronnictwu optymatów. Największe nasilenie działalności popularów przypadało na czasy braci Grakchów (druga połowa II w. p.n.e.). Byli oni przeciwnikami optymatów, szukali oparcia w zgromadzeniach ludowych, przeciwstawiali się polityce dawnej arystokracji.Popularzy wykorzystywali urząd trybuna ludowego. Byli za dalszym rozprzestrzenianiem Imperium, a więc za dalszymi podbojami. Zarówno we wczesnych, jak i późniejszych czasach przywódcami popularów byli ludzie wywodzący się z warstwy nobilów (np.: Tyberiusz Grakchus i Gajusz Grakchus oraz Gajusz Mariusz i Juliusz Cezar).Kres działalności stronnictwa nastąpił wraz z powstaniem cesarstwa rzymskiego.
  • Als Popularen (lat. popularis, dt.: volksfreundlich, populär) wurde, in Abgrenzung zu den Optimaten, die Gruppe in der späten Römischen Republik bezeichnet, die sich auf die Volksversammlung stützte und damit teils auf den Willen des Volkes berief. Die Popularen waren Senatoren und gehörten oft‚ genau wie die Optimaten, der Nobilität an. Sie waren aber keine Partei im heutigen Sinne, vielmehr hatten sie eine bestimmte Methode, Politik zu machen.
  • Populares ("favoring the people", singular popularis) were aristocratic leaders in the late Roman Republic who relied on the people's assemblies and tribunate to acquire political power. They are regarded in modern scholarship as in opposition to the optimates, who are identified with the conservative interests of a senatorial elite. The populares themselves, however, were also of senatorial rank and might be patricians or noble plebeians.Populares addressed the problems of the urban plebs, particularly subsidizing a grain dole. They also garnered political support by attempts to expand citizenship to communities outside Rome and Italy.Popularist politics reached a peak under the dictatorship of Julius Caesar, who had relied on the support of the people in his rise to power. After the creation of the Second Triumvirate (43 BC–33 BC), the populares ceased to function as a political movement.Besides Caesar, notable populares included the Gracchi brothers, Gaius Marius, Lucius Cornelius Cinna, Publius Clodius Pulcher, and (during the First Triumvirate) Marcus Licinius Crassus and Pompey. Both Pompey and Crassus had, however, fought on the side of Sulla during the civil war, and after the death of Crassus, Pompey eventually reverted to his position as a conservative optimas. These shifting allegiances are reminders that the designation populares refers as much to political tactics as to any perceived policy. Indeed Republican politicians 'had always been more divided on issues of style than of policy'.
  • Populares (Latijn: populus = volk), zo noemde zich in Rome van de 2e en de 1e eeuw v.Chr. de "politieke fractie" van diegene die op ingrijpende politieke hervormingen aanstuurden, zoals de gebroeders Gracchus, Gaius Marius, Catilina (voorheen lid van de optimates), Clodius, Caesar. Zij ondervonden veel tegenkanting van de optimates en werden vaak het slachtoffer van een politieke moord.Deze politieke fracties moeten niet vergeleken worden met de hedendaagse politieke fracties. Het ging hier om losse groeperingen van gelijkgezinde politici die inzagen dat de uitbuiting van de lagere klassen te ver ging. Ze waren tegen de uitbuiting van het volk door de senaat en vertegenwoordigden de belangen van de gewone man. Ze kunnen de voorlopers van het populisme genoemd worden.
  • Populares ("Halkın gözdeleri", tekil popularis) Roma Cumhuriyeti'nin sonlarına doğru Halk Meclislerini kullanarak Roma Senatosu'nun gücünü ve nüfuzunu kırmayı amaçlayan, aristokratlardan oluşan politik klik. Muhafazakâr Optimates kliği tarafından muhalefet edilmişlerdir.Populares mensupları, pleblerin gücünü arttırmayı, soyluların zenginliğini paylaşmayı ve fakirlere bedava ekmak dağıtmayı isterken aynı zamanda köleler, özgür ama fakir yurttaşların işlerini ellerinden aldığından dolayı dışardan gelen kölelere de muhalefet ediyorlardı. Roma'yı daha çok "halkın" cumhuriyeti yapmayı amaçlıyorlardı. Populares kliği, soylu Senatonun gücünü sınırladığı için halk arasında çok tutuluyordu.Popularis aynı zamanda Roma ve İtalya dışında bulunan bazı eyalet sakinlerine yurttaşlık vererek Roma Yurttaşlığını genişletmeyi ve bu sayede tahıl tedariğine ve bunun parasal değerine istikrar getirmeyi planlıyordu. Populares, en güçlü dönemini Jül Sezar'ın diktatörlüğü sırasında yaşamıştır. İkinci Üçlü Yönetimin (MÖ 43–MÖ 33) kurulmasıyla birlikte populares güç savaşını kaybetmiştir.Sezar'a ilave olarak önemli populares mensupları arasında Gracchi Kardeşler, Gaius Marius, Publius Clodius Pulcher, Marcus Licinius Crassus ve Pompey'in adları sayılabilir.
  • Populárové (latinsky populares, „naklonění lidu“; svými nepřáteli nazývaní „demagogové“) byli politici aristokratického původu v době pozdní římské republiky, kteří s podporou lidových shromáždění usilovali o prolomení mocenského monopolu římského senátu. Ten ovládala konzervativní frakce optimátů, soupeřící s populáry.Mezi požadavky populárů náleželo posílení politického postavení prostých plebejů. Toho chtěli dosáhnout redistribucí veřejné půdy (ager publicus), rozdělováním obilí zdarma ve prospěch chudých občanů a omezováním otrokářského hospodářství, jelikož otroci odnímali práci nemajetným Římanům. Jejich záměrem bylo učinit římskou republiku více lidovější posilováním pravomocí tribunů lidu a oslabováním role římského senátu. Populárové prosazovali rovněž zakládání římských kolonií v provinciích a rozšíření římského občanství na všechny loajální italské kmeny. Byli proto velmi oblíbení mezi obyčejnými lidmi.K populárům patřili kromě jiných bratři Tiberius Gracchus a Gaius Gracchus, kteří byli zakladateli tohoto hnutí, dále Gaius Marius, Appuleius Saturninus, Cinna a Julius Caesar. Cíle mnoha z nich se však poměrně výrazně lišily. Zatímco Gracchové usilovali o skutečné reformy, jež by zajistily blahobyt nižším a středním vrstvám, Caesarovi šlo jen o jeho vlastní prospěch.Šablona:Fakt? Podpora chudých spoluobčanů byla v jeho případě pouze prostředkem k dosažení samovlády.Šablona:Fakt? Největšího vlivu dosáhli populárové za Maria a Cinny po odchodu Sully na Východ v roce 87 př. n. l.
  • Популя́ры (лат. populares от populus — народ) — идейно-политическое течение в поздней Римской республике конца II—I вв. до н. э., противостоящее оптиматам и отражавшее интересы плебса, прежде всего сельского. Вожди популяров, выступая против нобилитета, сами же принадлежали, за редким исключением, к этому сословию.
  • ポプラレス(羅: Populares)は、共和政ローマ末期の政治一派。日本語では民衆派、平民派と呼ばれる。
  • Los populares ('[los de la facción] del pueblo', en singular popularis) estaban constituidos por los jefes aristocráticos romanos que durante la República romana tardía buscaban usar las asambleas populares romanas para acabar con el dominio que ejercían los nobiles y los optimates en la vida política.Dentro de los planes de los populares se encontraban el dotar de una cierta movilidad de los ciudadanos romanos, trasladándolos a las colonias provinciales, la extensión de la ciudadanía a comunidades externas a Roma e incluso a la península Itálica y la modificación del reparto de grano y del valor de las monedas. La causa popular alcanzó su apogeo durante la dictadura de Julio César, el líder de mayor prestigio. Con el nombramiento del segundo triunvirato, del 43 a. C. al 33 a. C., la causa popular desapareció. Desde un punto de vista político los populares propugnaban medidas típicas de la izquierda política (reparto de tierras, subvenciones a los alimentos, fijación de precios máximos, etc), mientras que los optimates tenían posturas de la derecha política, aunque dichos paralelismos deban tomarse con cautela al ser distinciones relativamente modernas que no son enteramente aplicables a los políticos romanos.Además de César, en la facción populares se incluyeron los hermanos Tiberio Sempronio Graco y Cayo Sempronio Graco, Cayo Mario, Publio Clodio Pulcro y, durante el primer triunvirato, Marco Licinio Craso y Cneo Pompeyo, que previamente había estado alineado con los optimates.
  • I Populares furono una delle factiones ("partiti" in senso lato) che nella vita politica della Repubblica Romana sosteneva le istanze del popolo, costituendo per così dire la "base" dell'autorità dei Tribuni della Plebe, la magistratura che rappresentava gli interessi dei ceti popolari di Roma. I Populares, pur essendo anch'essi espressione della nobilitas furono quindi spesso in conflitto con gli Optimates ("i migliori") che salvaguardavano invece le tradizioni ed i privilegi della classe dominante.La fazione dei populares acquistò grande importanza tra la fine del II e l'inizio del I secolo a.C., quando le enormi conquiste di Roma nel Mediterraneo portarono conseguenze economico-sociali disgreganti per vecchio ordine e venivano risolte sempre più a fatica da istituzioni politiche nate per una città-stato.Non costituendo un 'partito' nel senso moderno del termine si possono definire "populares" quegli esponenti della classe dirigente che furono promotori di provvedimenti per la redistribuzione delle terre demaniali e/o in difesa degli organi di governo del popolo romano, le assemblee e il tribunato della plebe.Anche se in moltissimi contesti ci fu un allineamento di interessi fra le masse urbane e l'ordine dei cavalieri e anche se i populares si trovarono a difendere gli interessi di questi ultimi (per esempio sulla composizione della giuria dei tribunali) risultano anacronistiche le ipotesi di 'lotta di classe' fra cavalieri e senatori, che comunque appartenevano allo stesso gruppo dirigente.Trai principali rappresentanti della Pars Popularis troviamo:Tiberio Sempronio Gracco,Gaio Sempronio Gracco,Gaio Mario,Lucio Apuleio Saturnino,Quinto Sertorio,Marco Emilio Lepido,Marco Licinio Crasso,Lucio Sergio Catilina,Gaio Giulio Cesare,Publio Clodio Pulcro,Marco Antonio
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 925757 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2144 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 27 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107550647 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Les populares (en français : populaires) formaient une tendance politique populiste qui marqua la République romaine, notamment au IIe siècle av. J.-C., en s’appuyant sur les revendications des couches les plus pauvres de la société romaine et des non-citoyens.
  • Популари (на латински: popularis) в Древен Рим е партията на обикновения народ. Това идейно политическо течение се заражда в края на 2-ри и началото на 1 в. пр.н.е. Противници са на оптиматите. Популарите прокарвали реформи, свързани с демократизацията на Римската държава и аграрни законопроекти за преразпределяне на земята между римските граждани. Към тях се числили Тиберий Гракх, Гай Марий, Луций Сатурнин, Квинт Серторий, Юлий Цезар.
  • Als Popularen (lat. popularis, dt.: volksfreundlich, populär) wurde, in Abgrenzung zu den Optimaten, die Gruppe in der späten Römischen Republik bezeichnet, die sich auf die Volksversammlung stützte und damit teils auf den Willen des Volkes berief. Die Popularen waren Senatoren und gehörten oft‚ genau wie die Optimaten, der Nobilität an. Sie waren aber keine Partei im heutigen Sinne, vielmehr hatten sie eine bestimmte Methode, Politik zu machen.
  • Популя́ры (лат. populares от populus — народ) — идейно-политическое течение в поздней Римской республике конца II—I вв. до н. э., противостоящее оптиматам и отражавшее интересы плебса, прежде всего сельского. Вожди популяров, выступая против нобилитета, сами же принадлежали, за редким исключением, к этому сословию.
  • ポプラレス(羅: Populares)は、共和政ローマ末期の政治一派。日本語では民衆派、平民派と呼ばれる。
  • Los populares ('[los de la facción] del pueblo', en singular popularis) estaban constituidos por los jefes aristocráticos romanos que durante la República romana tardía buscaban usar las asambleas populares romanas para acabar con el dominio que ejercían los nobiles y los optimates en la vida política.Dentro de los planes de los populares se encontraban el dotar de una cierta movilidad de los ciudadanos romanos, trasladándolos a las colonias provinciales, la extensión de la ciudadanía a comunidades externas a Roma e incluso a la península Itálica y la modificación del reparto de grano y del valor de las monedas.
  • Populárové (latinsky populares, „naklonění lidu“; svými nepřáteli nazývaní „demagogové“) byli politici aristokratického původu v době pozdní římské republiky, kteří s podporou lidových shromáždění usilovali o prolomení mocenského monopolu římského senátu. Ten ovládala konzervativní frakce optimátů, soupeřící s populáry.Mezi požadavky populárů náleželo posílení politického postavení prostých plebejů.
  • El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobile i els optimates en la vida política.
  • Populares ("Halkın gözdeleri", tekil popularis) Roma Cumhuriyeti'nin sonlarına doğru Halk Meclislerini kullanarak Roma Senatosu'nun gücünü ve nüfuzunu kırmayı amaçlayan, aristokratlardan oluşan politik klik.
  • Populares ("Herriaren aldekoak") Berant Errepublikako aristokrata talde batek bere burua eman zion izena da. Haien helburua Herri Batzarretako botereak handitzea zen, noblezia, eta, batez ere, Optimates taldearen (haien aurkarien) botereak murriztu ahal izateko.Erromatarrak probintzietara eramatearen aldekoak ziren. Halaber, hiritartasuna Italiatik kanpo hedatu nahi zuten. Julio Zesarren diktadurarekin Populares-en urrezko garaia etorri zen.
  • Os Populares foram uma facção de senadores romanos progressistas, por oposição aos Optimates, os conservadores. Os Populares defendiam uma maior intervenção das assembleias populares no governo da República Romana e a perda gradual do poder absoluto do senado romano.
  • Populares ("favoring the people", singular popularis) were aristocratic leaders in the late Roman Republic who relied on the people's assemblies and tribunate to acquire political power. They are regarded in modern scholarship as in opposition to the optimates, who are identified with the conservative interests of a senatorial elite.
  • Populares (Latijn: populus = volk), zo noemde zich in Rome van de 2e en de 1e eeuw v.Chr. de "politieke fractie" van diegene die op ingrijpende politieke hervormingen aanstuurden, zoals de gebroeders Gracchus, Gaius Marius, Catilina (voorheen lid van de optimates), Clodius, Caesar. Zij ondervonden veel tegenkanting van de optimates en werden vaak het slachtoffer van een politieke moord.Deze politieke fracties moeten niet vergeleken worden met de hedendaagse politieke fracties.
  • Popularzy (łac. populares) to ugrupowanie polityczne w starożytnym Rzymie, powstałe w drugiej połowie II wieku p.n.e.Działało w interesie plebejuszów, występowało przeciwko stronnictwu optymatów. Największe nasilenie działalności popularów przypadało na czasy braci Grakchów (druga połowa II w. p.n.e.). Byli oni przeciwnikami optymatów, szukali oparcia w zgromadzeniach ludowych, przeciwstawiali się polityce dawnej arystokracji.Popularzy wykorzystywali urząd trybuna ludowego.
  • I Populares furono una delle factiones ("partiti" in senso lato) che nella vita politica della Repubblica Romana sosteneva le istanze del popolo, costituendo per così dire la "base" dell'autorità dei Tribuni della Plebe, la magistratura che rappresentava gli interessi dei ceti popolari di Roma.
rdfs:label
  • Populares
  • Partit Popular (antiga Roma)
  • Popularen
  • Populares
  • Populares
  • Populares
  • Populares
  • Populares
  • Populares
  • Populares
  • Popularzy
  • Populárové
  • Популари
  • Популяры
  • ポプラレス
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:combattants of
is foaf:primaryTopic of