L'interaction faible (aussi appelée force faible et parfois force nucléaire faible) est l'une des quatre interactions fondamentales de la nature, les trois autres étant les interactions électromagnétique, forte et gravitationnelle. Elle est responsable de la désintégration radioactive de particules subatomiques et est à l'origine de la fusion nucléaire dans les étoiles. Elle affecte toutes les catégories de fermions connues, à commencer par les électrons, les quarks et les neutrinos.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'interaction faible (aussi appelée force faible et parfois force nucléaire faible) est l'une des quatre interactions fondamentales de la nature, les trois autres étant les interactions électromagnétique, forte et gravitationnelle. Elle est responsable de la désintégration radioactive de particules subatomiques et est à l'origine de la fusion nucléaire dans les étoiles. Elle affecte toutes les catégories de fermions connues, à commencer par les électrons, les quarks et les neutrinos. Dans le modèle standard de la physique des particules, l'interaction faible est causée par l'échange de bosons W+, W- et Z0. L'effet le plus connu en est la radioactivité β. La plupart des particules sont sujettes à la désintégration causée par l'interaction faible. Les bosons W et Z ont une masse très élevée, ce qui explique qu'elle a une portée très courte. Par ailleurs, son intensité est généralement plus faible de plusieurs ordres de magnitude que celles des interactions électromagnétique et forte, ce qui explique son nom. L'interaction faible a plusieurs propriétés uniques, parmi lesquelles sa capacité à changer la saveur des quarks et à briser la symétrie de parité et la symétrie CP.L'interaction faible a été décrite pour la première fois dans les années 1930 par Enrico Fermi, qui en faisait une interaction de contact à quatre fermions. Nommée interaction de Fermi (en), Fermi s'en est servi pour expliquer la désintégration β du neutron. Elle fut aussi utilisée en 1947 lors de la découverte de la désintégration du muon. Par la suite, une description sous forme de champ à très faible portée a été préférée. En 1968, les interactions électromagnétique et faible ont été unifiées, et présentées comme deux aspects de l'interaction électrofaible.La radioactivité β est à l'origine de la nucléosynthèse dans les étoiles. C'est elle qui rend possible la datation par le carbone 14, en transformant le carbone 14 en azote 14. Elle est aussi à l'origine de la radioluminescence, utilisée dans l'illumination au tritium et dans les générateurs bêtavoltaïques.
  • Zayıf nükleer kuvvet ya da zayıf kuvvet, pek çok parçacığın ve hatta pek çok atom çekirdeğinin kararsız olmasından sorumludur. Zayıf kuvvetin etki ettiği parçacık, bozunarak, kendisiyle akraba bir parçacığa dönüşür. Bu esnada bir elektron ile bir nötrino çiftini ortaya çıkartır.Enrico Fermi, 1930'ların ortasında zayıf kuvvet için genel bir formül buldu. Daha sonra teori, George Sudarshan, Robert Marshak, Murray Gell-Mann ve Richard Feynman tarafından geliştirildi. Kuvvet her parçacığa evrensel bir şekilde etki eder. Şiddeti her parçacık için aynıdır. Çok kısa menzillidir. Adından da anlaşılacağı üzere, kuvvet oldukça zayıftır. Zayıf kuvveti taşıyıcıları W+, W-'dir. Bu parçacıklar 1980'lerin başında bulunmuştur. Spinleri 1, kütleleri çok büyüktür. Ayrıca yüksüz akım taşıyıcısı Z0 da zayıf kuvvet taşıyıcılarından biridir.Günümüzde üç temel kuvvet kabul edilmektedir. Zayıf kuvvetin, elektromanyetik kuvvet ile aynı tür olduğu 1984 yılında ispatlanmıştır.
  • In fisica l'interazione debole (chiamata anche per ragioni storiche forza debole o forza nucleare debole) è una delle quattro interazioni fondamentali della natura.L'interazione debole può avvenire tra leptoni e quark (interazioni semileptoniche), tra soli leptoni (interazioni leptoniche) o tra soli quark (interazioni non leptoniche), grazie allo scambio di bosoni vettori molto massivi detti W± e Z0. Poiché tutti i leptoni sono interessati dagli effetti dell'interazione debole, essa è la sola forza che negli esperimenti di laboratorio interviene sui neutrini, per i quali la gravità è trascurabile.La forza debole è responsabile del decadimento beta dei nuclei atomici, associato alla radioattività, per il quale un neutrone si trasforma in un protone con l'emissione di elettroni (radiazione beta) e neutrini.L'interazione debole è unificata a quella elettromagnetica nella teoria elettrodebole, secondo la quale esse sono due diverse manifestazioni di un'unica interazione, detta appunto elettrodebole.
  • Força nuclear fraca ou interação fraca é uma das quatro forças fundamentais da natureza. É comumente vista no decaimento beta relacionado a radiação. Ela afeta todos os léptons e quarks. É mediada pelos bósons W e Z. A força nuclear fraca (ou simplesmente força fraca) é a força que cinde as partículas. O Modelo padrão da física de partículas, desenvolvido em 1968 por Sheldon Glashow, Abdus Salam e Steven Weinberg, descreve a interação eletromagnética e a interação fraca como dois aspectos diferentes de uma mesma interação eletrofraca.
  • De zwakke kernkracht (ook zwakke kracht of zwakke wisselwerking genoemd) is een van de vier fundamentele natuurkrachten. In het standaardmodel van de deeltjesfysica wordt de zwakke kernkracht toegeschreven aan de uitwisseling van de zware W- en Z-bosonen. Het bekendste effect van de zwakke kernkracht is bètaverval (de emissie van elektronen door neutronen of positronen door protonen, die zich in atoomkernen bevinden) en de daarmee geassocieerde radioactiviteit. Het woord zwak slaat hier op het feit dat de veldsterkte van de zwakke kernkracht ongeveer 10-11 van de sterkte van de elektromagnetische kracht en ongeveer 10-13 van de sterkte van de sterke kernkracht bedraagt. De zwakke kernkracht wordt overgebracht door W-bosonen (W+ en W–) en Z-boson (Z0) en beïnvloedt neutrino's geladen leptonen quarksDe zwakke kernkracht stelt leptonen en quarks (en hun antimaterie-tegenhangers) in staat energie, massa en lading met elkaar uit te wisselen. Met een veldsterkte, die een factor 109 kleiner is dan de sterke kernkracht blijft de invloed van de zwakke kernkracht beperkt tot in de atoomkern. Deze kleine actieradius wordt verklaard door de relatief grote massa/energie van de zwakke deeltjes (80 GeV). De zwakke wisselwerking schendt de CP-symmetrie.
  • Gaya nuklir lemah adalah salah satu dari empat gaya dasar di alam. Gaya nuklir lemah dikenal se­bagai perantara peluruhan radioaktif. Dalam model standar fisika partikel gaya ini adalah akibat pertukaran boson W dan Z berat. Salah satu efeknya yang paling dikenal adalah peluruhan beta (emisi elektron atau positron oleh neutron dalam inti atom), dan radioaktivitas yang mengikutinya. Gaya ini disebut lemah karena kuat medan tipikalnya adalah 10−11 kali kekuatan gaya elektromagnetik dan 10−13 kali gaya nuklir kuat, saat semua gaya tersebut dibandingkan pada partikel-partikel yang saling berinteraksi dengan lebih dari satu cara. Meskipun begitu, gaya ini masih lebih kuat daripada gaya gravitasi.
  • La interacción débil, frecuentemente llamada fuerza débil o fuerza nuclear débil, es una de las cuatro fuerzas fundamentales de la naturaleza. Esta fuerza es la responsable de fenómenos naturales como la desintegración radiactiva. El efecto más familiar es el decaimiento beta (de los neutrones en el núcleo atómico) y la radiactividad. La palabra "débil" deriva del hecho que un campo de fuerzas es de 1013 veces menor que la interacción nuclear fuerte; aun así esta interacción es más fuerte que la gravitación a cortas distancias.En el modelo estándar de la física de partículas, la fuerza débil se considera una consecuencia del intercambio de bosones W y Z que son muy masivos, y de acuerdo con el principio de incertidumbre de Heisenberg son de corta vida, lo cual explica el escaso alcance de este tipo de fuerzas.
  • 弱い相互作用(よわい そうごさよう、weak interaction)は、自然界の基本的な4つの相互作用の一つ。素粒子の間に働く。弱い力、弱い核力とも。この相互作用による効果として代表的なものにベータ崩壊がある。電磁相互作用と比較して、力が非常に弱いことからこの名がついた。
  • Слабото ядрено взаимодействие (понякога наричано само слабо взаимодействие) е едно от четирите фундаментални взаимодействия във физиката заедно с електромагнитното, силното ядрено взаимодействие и гравитацията. В слабото взаимодействие участват всички основни фермиони (лептони и кварки) и техните античастици. То е отговорно за радиоактивния разпад на субатомните частици, както и за процеса, известен като ядрен синтез в звездите. Слабото взаимодействие засяга всички известни фермиони, т.е. частици, чийто спин (собствена характеристика на всички частици) е половин цяло число.В Стандартния модел на физиката на елементарните частици съществува теория, според която появата на слабото взаимодействие се причинява от замяната (емисионна или на поглъщане) на W и Z бозони, и тъй като е следствие от емисии (или поглъщане) на бозони, се явява безконтактна сила. Най-известният ефект от тази емисия е бета разпад, форма на радиоактивност. Z и W бозоните са много по-тежки от протоните и неутроните и това се явява причина за малкия диапазон на действие на слабото взаимодействие. То се нарича слабо, тъй като напрегнатостта на полето е с няколко порядъка по-малка от тази на електромагнетитното поле или полето, създадено от силната ядрена сила. Повечето частици се разпадат посредством слабо взаимодействие с течение на времето.Слабото взаимодействие първоначално е описано през 1930 г. от теорията на Ферми. Сега е най-добре описвана като поле, като обхват, макар и с много малък обсег. През 1968 г. електромагнитната сила и слабите взаимодействия са обединени, когато те се оказват два аспекта на една и съща сила, наречена електрослабо взаимодействие.Слабите взаимодействия са най-забележими, когато частиците са подложени на бета разпад или в производството на деутерий и хелий от водород, като например в термоядрения процес на Слънцето. Радиоактивният разпад прави възможно също така радиовъглеродното датиране, тъй като въглерод-14 се разпада през слабото взаимодействие на азот-14. Може да създаде радиолюминесценция, която често се използва в тритиевото осветление.
  • La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica. És la responsable de la desintegració radioactiva de les partícules subatòmiques i és la iniciadora del procés conegut com a fusió nuclear a les estrelles. La interacció feble afecta a tots els fermions coneguts, és a dir, a les partícules que tenen un espín (una propietat de totes les partícules) semienter (és a dir, de valor ½).Segons el model estàndard de física de partícules, la interacció feble és causada teòricament per l'intercanvi (és a dir, emissió o absorció) de bosons W i Z; per tant, es considera una força sense contacte, igual que les altres tres forces fonamentals. L'efecte més conegut d'aquesta emissió és la desintegració beta, que és una forma de radioactivitat. Els bosons W i Z són molt més pesats que els protons o neutrons; justament això explica el curt abast de la interacció feble. De fet, s'anomena «feble» perquè la seva intensitat de camp és diversos ordres de magnitud menor que la de l'electromagnetisme i la de la força nuclear forta. Té una propietat única –anomenada canvi de sabor del quark– que no ocorre en cap altra interacció. A més a més, trenca la simetria de paritat i la simetria CP. El canvi de sabor permet que els quarks canviïn el seu per un dels altres cinc.La força feble fou originalment descrita a la dècada de 1930 per la teoria de Fermi de la interacció de quatre fermions de contacte: això equival a dir una força sense abast (és a dir, completament dependent del contacte físic). Tanmateix, en l'actualitat es descriu com un camp que té un abast (tot i que molt petit). El 1968, la força electromagnètica i la interacció feble foren unificades quan es descobrí que eren dos aspectes d'una sola força, que ara s'anomena força electrofeble. La teoria de la interacció feble es pot anomenar «sabordinàmica quàntica» (QFD, de l'anglès quantum flavordynamics), en analogia amb la cromodinàmica quàntica (QCD) i l'electrodinàmica quàntica (EWT).Les interaccions febles són més apreciables quan les partícules experimenten una desintegració beta, i en la producció de deuteri i llavors heli a partir de l'hidrogen que sosté el procés termonuclear del Sol. Aquesta desintegració també fa possible la datació basada en el carboni-14, ja que el carboni-14 es desintegra mitjançant la interacció feble en nitrogen-14. També pot crear radioluminescència, la qual s'usa en il·luminació de triti i en el camp relacionat dels betavoltaics.
  • A gyenge kölcsönhatás a részecskefizika négy alapvető kölcsönhatásának egyike. Ez okozza a radioaktív bomlások közül a béta-bomlást: a szabad neutron bomlását, valamint egyes atomokban a proton illetve neutron bomlását. Az összes leptonra és kvarkra hat. Ez az egyedüli kölcsönhatás, amelyben a neutrínó részt vesz (eltekintve a részecskefizikában elhanyagolható gravitációtól). Közvetítő részecskéi a W- és Z-bozonok. A W+, W- elektromosan töltött bozonok tömege hozzávetőlegesen 80 GeV/c2, a Z0 semleges bozon, tömege nagyjából 91 GeV/c2.1968-ban Sheldon Glashownak, Abdus Salamnak és Steven Weinbergnek sikerült egyesíteni az elektromágneses kölcsönhatással elektrogyenge kölcsönhatás néven (fizikai Nobel-díj, 1979).
  • Oddziaływanie słabe jest jednym z czterech oddziaływań uznanych za podstawowe. Przenoszone jest za pomocą jednej z trzech masywnych cząstek: bozonów naładowanych (W+ i W-) oraz bozonu neutralnego (Z0).Jest odpowiedzialne za rozpad beta i związaną z nim radioaktywność oraz za rozpad np. mionu i cząstek dziwnych.Siła oddziaływania słabego jest 109 razy mniejsza niż siła oddziaływania silnego. Jest zbyt słabe, by połączyć leptony w większe cząstki, tak jak oddziaływania silne łączą w hadronach kwarki.
  • Slabá interakce (někdy též slabá jaderná síla) je jedna ze čtyř základních interakcí, působících mezi částicemi hmoty. Název slabá se používá proto, že je 1013krát slabší než silná interakce.
  • In particle physics, the weak interaction is the mechanism responsible for the weak force or weak nuclear force, one of the four fundamental interactions of nature, alongside the strong interaction, electromagnetism, and gravitation. The weak interaction is responsible for both the radioactive decay and nuclear fusion of subatomic particles. The theory of the weak interaction is sometimes called quantum flavordynamics (QFD), in analogy with the terms QCD and QED, but in practice the term is rarely used because the weak force is best understood in terms of electro-weak theory (EWT).In the Standard Model of particle physics the weak interaction is caused by the emission or absorption of W and Z bosons. All known fermions interact through the weak interaction. Fermions are particles, one of whose properties, spin, is a half-integer. A fermion can be an elementary particle, such as the electron; or it can be a composite particle, such as the proton. The heavy mass of W± and Z bosons being far heavier than protons or neutrons creates the short-range in the weak force. The force is termed weak because its field strength over a given distance is typically several orders of magnitude less than that of the strong nuclear force and electromagnetism.During the quark epoch, the electroweak force split into the electromagnetic and weak force. Most fermions will decay by a weak interaction over time. Important examples include beta decay, and the production of deuterium and then helium from hydrogen that powers the sun's thermonuclear process. Such decay also makes radiocarbon dating possible, as carbon-14 decays through the weak interaction to nitrogen-14. It can also create radioluminescence, commonly used in tritium illumination, and in the related field of betavoltaics.Quarks, which make up composite particles like neutrons and protons, come in six "flavours" – up, down, strange, charm, top and bottom – which give those composite particles their properties. The weak interaction is unique in that it allows for quarks to swap their flavour for another. For example, during beta minus decay, a down quark decays into an up quark, converting a neutron to a proton. In addition, the weak interaction is the only fundamental interaction that breaks parity-symmetry, and similarly, the only one to break CP-symmetry.
  • Die schwache Wechselwirkung (auch schwache Kernkraft genannt, vereinzelt auch β-Wechselwirkung) ist eine der vier Grundkräfte der Physik. Im Gegensatz zu den aus dem Alltag bekannten Wechselwirkungen der Gravitation und des Elektromagnetismus wirkt sie jedoch nur auf sehr kleinen Abständen. Dabei kann sie wie andere Kräfte für Energie- und Impuls-Austausch sorgen, wirkt aber vor allem bei Zerfällen oder Umwandlungen der beteiligten Teilchen, etwa dem Betazerfall bestimmter radioaktiver Atomkerne. Durch die schwache Wechselwirkung lassen sich keine gebundenen Zustände bilden, was sie von den anderen drei Wechselwirkungen unterscheidet.Entscheidende Bedeutung hat die schwache Wechselwirkung durch ihre Rolle bei der Fusion von Wasserstoff zu Helium in der Sonne (Proton-Proton-Reaktion), da nur durch sie die Umwandlung von Protonen in Neutronen möglich ist. So entsteht aus vier Protonen (den Wasserstoffkernen) über mehrere Zwischenschritte der stabile Heliumkern mit zwei Protonen und zwei Neutronen. Aus diesem Prozess bezieht die Sonne ihre Energie. Aufgrund der geringen Stärke der schwachen Wechselwirkung läuft dieser Prozess so langsam ab, dass die Sonne schon seit vielen Milliarden Jahren stabil leuchtet und es voraussichtlich noch einmal so lange tun wird.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 15000 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 21973 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 106 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107337781 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1997 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Michel Le Bellac
  • André Rougé
  • Claude Cohen-Tannoudji, Bernard Diu, Franck Laloë
  • Luc Valentin
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Mécanique quantique
  • Introduction à la physique subatomique
  • Le monde quantique
  • Le monde subatomique
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Hermann
  • EDP sciences
  • École Polytechnique
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'interaction faible (aussi appelée force faible et parfois force nucléaire faible) est l'une des quatre interactions fondamentales de la nature, les trois autres étant les interactions électromagnétique, forte et gravitationnelle. Elle est responsable de la désintégration radioactive de particules subatomiques et est à l'origine de la fusion nucléaire dans les étoiles. Elle affecte toutes les catégories de fermions connues, à commencer par les électrons, les quarks et les neutrinos.
  • 弱い相互作用(よわい そうごさよう、weak interaction)は、自然界の基本的な4つの相互作用の一つ。素粒子の間に働く。弱い力、弱い核力とも。この相互作用による効果として代表的なものにベータ崩壊がある。電磁相互作用と比較して、力が非常に弱いことからこの名がついた。
  • Slabá interakce (někdy též slabá jaderná síla) je jedna ze čtyř základních interakcí, působících mezi částicemi hmoty. Název slabá se používá proto, že je 1013krát slabší než silná interakce.
  • Слабото ядрено взаимодействие (понякога наричано само слабо взаимодействие) е едно от четирите фундаментални взаимодействия във физиката заедно с електромагнитното, силното ядрено взаимодействие и гравитацията. В слабото взаимодействие участват всички основни фермиони (лептони и кварки) и техните античастици. То е отговорно за радиоактивния разпад на субатомните частици, както и за процеса, известен като ядрен синтез в звездите. Слабото взаимодействие засяга всички известни фермиони, т.е.
  • In fisica l'interazione debole (chiamata anche per ragioni storiche forza debole o forza nucleare debole) è una delle quattro interazioni fondamentali della natura.L'interazione debole può avvenire tra leptoni e quark (interazioni semileptoniche), tra soli leptoni (interazioni leptoniche) o tra soli quark (interazioni non leptoniche), grazie allo scambio di bosoni vettori molto massivi detti W± e Z0.
  • Oddziaływanie słabe jest jednym z czterech oddziaływań uznanych za podstawowe. Przenoszone jest za pomocą jednej z trzech masywnych cząstek: bozonów naładowanych (W+ i W-) oraz bozonu neutralnego (Z0).Jest odpowiedzialne za rozpad beta i związaną z nim radioaktywność oraz za rozpad np. mionu i cząstek dziwnych.Siła oddziaływania słabego jest 109 razy mniejsza niż siła oddziaływania silnego.
  • Zayıf nükleer kuvvet ya da zayıf kuvvet, pek çok parçacığın ve hatta pek çok atom çekirdeğinin kararsız olmasından sorumludur. Zayıf kuvvetin etki ettiği parçacık, bozunarak, kendisiyle akraba bir parçacığa dönüşür. Bu esnada bir elektron ile bir nötrino çiftini ortaya çıkartır.Enrico Fermi, 1930'ların ortasında zayıf kuvvet için genel bir formül buldu. Daha sonra teori, George Sudarshan, Robert Marshak, Murray Gell-Mann ve Richard Feynman tarafından geliştirildi.
  • A gyenge kölcsönhatás a részecskefizika négy alapvető kölcsönhatásának egyike. Ez okozza a radioaktív bomlások közül a béta-bomlást: a szabad neutron bomlását, valamint egyes atomokban a proton illetve neutron bomlását. Az összes leptonra és kvarkra hat. Ez az egyedüli kölcsönhatás, amelyben a neutrínó részt vesz (eltekintve a részecskefizikában elhanyagolható gravitációtól). Közvetítő részecskéi a W- és Z-bozonok.
  • La interacción débil, frecuentemente llamada fuerza débil o fuerza nuclear débil, es una de las cuatro fuerzas fundamentales de la naturaleza. Esta fuerza es la responsable de fenómenos naturales como la desintegración radiactiva. El efecto más familiar es el decaimiento beta (de los neutrones en el núcleo atómico) y la radiactividad.
  • La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica. És la responsable de la desintegració radioactiva de les partícules subatòmiques i és la iniciadora del procés conegut com a fusió nuclear a les estrelles.
  • De zwakke kernkracht (ook zwakke kracht of zwakke wisselwerking genoemd) is een van de vier fundamentele natuurkrachten. In het standaardmodel van de deeltjesfysica wordt de zwakke kernkracht toegeschreven aan de uitwisseling van de zware W- en Z-bosonen. Het bekendste effect van de zwakke kernkracht is bètaverval (de emissie van elektronen door neutronen of positronen door protonen, die zich in atoomkernen bevinden) en de daarmee geassocieerde radioactiviteit.
  • Força nuclear fraca ou interação fraca é uma das quatro forças fundamentais da natureza. É comumente vista no decaimento beta relacionado a radiação. Ela afeta todos os léptons e quarks. É mediada pelos bósons W e Z. A força nuclear fraca (ou simplesmente força fraca) é a força que cinde as partículas.
  • Die schwache Wechselwirkung (auch schwache Kernkraft genannt, vereinzelt auch β-Wechselwirkung) ist eine der vier Grundkräfte der Physik. Im Gegensatz zu den aus dem Alltag bekannten Wechselwirkungen der Gravitation und des Elektromagnetismus wirkt sie jedoch nur auf sehr kleinen Abständen.
  • Gaya nuklir lemah adalah salah satu dari empat gaya dasar di alam. Gaya nuklir lemah dikenal se­bagai perantara peluruhan radioaktif. Dalam model standar fisika partikel gaya ini adalah akibat pertukaran boson W dan Z berat. Salah satu efeknya yang paling dikenal adalah peluruhan beta (emisi elektron atau positron oleh neutron dalam inti atom), dan radioaktivitas yang mengikutinya.
  • In particle physics, the weak interaction is the mechanism responsible for the weak force or weak nuclear force, one of the four fundamental interactions of nature, alongside the strong interaction, electromagnetism, and gravitation. The weak interaction is responsible for both the radioactive decay and nuclear fusion of subatomic particles.
rdfs:label
  • Interaction faible
  • Слабо ядрено взаимодействие
  • Força fraca
  • Força nuclear feble
  • Gaya nuklir lemah
  • Gyenge kölcsönhatás
  • Interacción débil
  • Interazione debole
  • Oddziaływanie słabe
  • Schwache Wechselwirkung
  • Slabá interakce
  • Weak interaction
  • Zayıf nükleer kuvvet
  • Zwakke kernkracht
  • Слабое взаимодействие
  • 弱い相互作用
  • 약한 상호작용
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:interaction of
is prop-fr:interactions of
is foaf:primaryTopic of