Un incunable est un ouvrage imprimé en Europe avec des caractères mobiles avant le 1er janvier 1501.↑ Définition d'autorité dans « Incunable » par Denise Hillard in Dictionnaire encyclopédique du livre, tome II, Paris, Cercle de la librairie, 2005, p. 547-549.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Un incunable est un ouvrage imprimé en Europe avec des caractères mobiles avant le 1er janvier 1501.
  • Az ősnyomtatvány olyan nyomtatvány, amely Európában a könyvnyomtatás feltalálásától, az 1450-es évektől kezdve 1500. december 31-éig szedésnyomással, vagyis összerakható és szétszedhető betűkkel készült. Nem számít ősnyomtatványnak az úgynevezett táblanyomat.Az ősnyomtatvány terminus technicusa a latin eredetű incunabulum, többesszámban incunabula, amelynek klasszikus jelentése: pólya (bölcső), szülőföld, születéshely, első kezdet, eredet, első gyermekkor. Így az incunabulum jelentése: bölcsőnyomat. A paleotípia kifejezés ritkábban használatos.
  • Se llama incunable (del latín incunabulae, en la cuna) a todo libro impreso durante el siglo XV. Concretamente, antes del domingo de Pascua de 1501, pues en esa época se hacía comenzar el año en este día. Fue posiblemente Cornelius Beughem quien empleó la palabra por primera vez, en su Incunabula typographiae (1688). En dicho período la industria tipográfica todavía no se había especializado: el impresor era dueño y manipulador de la prensa, fundidor de tipos, fabricante del papel, encuadernador, editor y librero. Era artesano, artista y erudito. Algunos de ellos dejaban una "marca de agua" en el papel que fabricaban, de esa manera sabemos quién la editó; pero hay muchos que carecían de firma y fecha, aunque hoy en día, estudios científicos que analizan los tipos de fundición utilizados, han ayudado a catalogar la mayoría de las ediciones existentes. Son documentos históricos que, por primera vez, pusieron la cultura al alcance de todos.El término 'incunable' hace referencia a la época en que los libros se hallaban en la "cuna", haciendo referencia a la "infancia" de la técnica moderna de hacer libros a través de la imprenta. Así, son reconocidos como incunables los libros impresos entre 1453 (fecha de la invención de la imprenta moderna) y 1500, procedentes de unas 1.200 imprentas, distribuidas entre 260 ciudades, con un lanzamiento aproximado de 35.000 obras distintas. A Johann Gutenberg, de Maguncia, se le atribuye la invención de los caracteres móviles fundidos. Los primeros incunables salieron de su imprenta: entre ellos destaca la Biblia de Gutenberg (1453-55), en latín, de 42 líneas. Durante los primeros treinta años, la imprenta se expandió por Europa occidental y comenzó a dividirse en diferentes actividades especializadas. Los libros no tenían portada con caracteres, al principio, en letra gótica y las palabras presentadas con no pocas abreviaturas, imitando a los códices. Pero ya en el mismo siglo fueron adoptándose otros tipos de letras, especialmente la redonda o romana, la veneciana o itálica y cursiva, mucho más legibles que las primeras y que al fin prevalecieron sobre estos (salvo en Alemania) desde comienzos del siglo siguiente. Hacia finales de éste, se introdujo el tipo elzeviriano (del holandés Elzevir) más delgado que los anteriores y después siguieron otros caracteres de fantasía con la gran variedad hasta los de hoy en día.
  • Inkunabuł (z łac. incunabula, powijaki, kołyska, w pieluszce) – umowne określenie pierwszych druków (do roku 1500 włącznie), a także pierwocin innych technik graficznych np. pierwociny grafiki i kartografii. Naukę zajmującą się badaniem inkunabułów nazywa się inkunabulistyką.
  • Als Inkunabeln (von lat. incunabula, „Windeln, Wiege, Ursprung“) oder Wiegendrucke werden die zwischen der Fertigstellung der Gutenberg-Bibel im Jahr 1454 und dem 31. Dezember 1500 mit beweglichen Lettern gedruckten Bücher und Einblattdrucke bezeichnet.Wiegendrucke waren in Format, Typografie und Illustration zunächst vom Erscheinungsbild mittelalterlicher Handschriften geprägt, das sich mit der technischen und ökonomischen Entwicklung seit Beginn des 16. Jahrhunderts zum modernen Buchdruck wandelte. Ihre Herstellung erfolgte durch namentlich genannte Drucker, die sie auch vertrieben. Inkunabeln sind Zeugnisse für den Beginn der technisch gestützten Verbreitung von Schriftgut in Europa und stellen heute wertvolles Kulturgut dar.Die Zahl der weltweit erhaltenen Inkunabeln wird auf rund 27.500 Werke mit einer Gesamtzahl von 550.000 Exemplaren geschätzt. Buchdruckwerke aus dem anschließenden frühen 16. Jahrhundert werden bisweilen als Postinkunabeln bezeichnet.
  • Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500. La paraula incunable procedeix del llatí incunabula (que pertany al bressol), però el seu ús referit a la impremta data d'un fullet publicat a Colònia el 1639 en ocasió del segon centenari de la seva invenció, pel degà de la catedral de Münster, Bernard von Mallinckorodt, titulat De ortu et progressu artista typographicae ("Del naixement i l'evolució de l'art de la tipografia"), en què els llibres del segle XV es qualifiquen com prima typographicae incunabula ("la primera infància de la impressió") .La invenció de la impremta va ser una novetat tècnica adequada per multiplicar els llibres. La seva força de difusió va ser incomparablement superior a la del manuscrit. En el període comprès entre 1450 i 1500, al voltant de 1.700 impremtes, distribuïdes entre 300 ciutats d'Europa, van produir entre 30.000 i 35.000 edicions diferents de 10.000 a 15.000 textos, xifra que potser podria ser superior a 40.000 si es compten les edicions desaparegudes. La tirada mitjana suposava uns 500 exemplars, pel que resulta una xifra de 20 milions d'incunables, impressionant mostra d'afició a la cultura si es té en compte que la població d'Europa no arribava als 100 milions d'habitants, dels quals només una minoria sabia llegir.Impressors i llibreters treballaven amb un objectiu essencialment lucratiu, no acceptaven finançar la impressió si no jutjaven possible la venda d'un nombre determinat d'exemplars en un termini raonable. Es tractava de veritables erudits, ja que una mateixa persona fonia els tipus, preparava el text, era impressor, editor i llibreter. Aquesta indiferenciació de funcions va ser característica a l'època dels incunables, els especialistes només van aparèixer a meitat del segle XVI, com, per exemple, la dinastia editorial fundada per Robert Estienne (que va morir el 1559).Els incunables no difereixen gaire dels manuscrits medievals, fins i tot tracten d'imitar-los. El paper d'impressió, que acostumava a estar fabricat a mà, portava generalment en transparència empremtes lineals i filigranes. Els tipus tenien un punxó de metall dur, en l'extremitat es gravava en relleu el signe, la matriu era de metall menys dur, el que permetia fondre els caràcters en estany o plom. Els primers punxons van ser de llautó o bronze; més tard es va emprar el coure o l'acer. Una sòlida i rústica premsa col·locada sobre marbre servia per a la impressió.Els fulls dels incunables habitualment presenten dos formats: el regalis (70 x 50 cm) i el mitjà (50 X 30 cm). Van doblegades una vegada (infoli, de 4 pàgines), dues (quart, 8 pàgines) o quatre vegades (vuitè, 16 pàgines); excepcionalment, hi ha també plecs diferents. Els primers incunables presenten gran varietat d'alfabets o tipus d'escriptura: la textura dels manuscrits litúrgics, la lletra de sumas, gòtica, dels textos escolàstics, una gòtica més gran i menys rodona anomenada lletra de missal, la gòtica bastarda dels textos legals i narratius, la cursiva cancelleresca, l'escriptura humanística o littera antiqua, derivada de la carolina, etc. Aquesta profusió de tipus acredita l'invent de Gutenberg com un substitutiu dels manuscrits: a la seva època hi va haver gairebé 300 signes a la caixa d'impremta, entre lletres, lligams i abreviatures. Mig segle després els tipus s'havien reduït a 40 a la caixa baixa i menys encara en l'alta, amb un sol signe d'abreviatura (&) i pocs lligams (fi, fl, ff) i la gran varietat d'alfabets va quedar reduïda a la pràctica a dos: una lletra antiga (rodona i cursiva) i una altra gòtica (Fraktur, Schwabach). Els tipus rodons més antics van aparèixer a Estrasburg el 1467, i van ser perfeccionats a Venècia per Nicolau Jenson (1470). Els primers cursius procedien de la cal·ligrafia humanista, adaptada a la impremta per Francisco Aixeta (lletra grifa), que va treballar per Aldo Manucio a Venècia, cap a 1500, i de la cal·ligrafia pontifícia, adaptada per Ludovico Arrighi i per l'impressor de Roma Antonio Blade, cap a 1520. En general, es pot dir que la Littera antiqua va predominar sobre la gòtica.Els incunables solen portar signatures alfabètiques en cada quaternio (quadern), amb exponents numerals romans o aràbics, per facilitar la tipografia i la confecció. Un registre, col·locat al principi o més freqüentment al final del llibre contenint en columna les primeres paraules de cada full de la primera meitat del quaternio, en el qual constava amb freqüència el resum de les signatures. Portaven també reclams, consistents en una o dues paraules al final del foli girat, que són les primeres del següent. I poden portar també un colofó o subscripció al final del volum, que té importància perquè proporciona a vegades autor i títol, data i lloc d'impressió, impressor, tipògraf o editor i les seues corresponents marques en llibres mancats de portada, cosa que passa amb freqüència.Els impressors d'incunables varen imitar els manuscrits literaris, litúrgics i jurídics preferentment. I com passava en els manuscrits, col·laborant amb il·luminadors per donar més bellesa al text imprès, per això l'ornamentació d'aquests llibres unes vegades està feta a mà i altres gravada, i consisteix en orles, inicials col·locades en buits deixats expresament, i fins i tot pàgines senceres amb gravats de caràcter ornamental.L'incunable no va significar una revolució immediata a la ciència i la cultura, la invenció de la impremta va portar com a conseqüència una selecció dels textos, que significa, per la seva adaptació al gust de l'època, la desaparició d'algunes formes literàries (per exemple, la goliàrdica) i d'altra banda la resurrecció d'alguns autors oblidats, com ara els místics dels segles XII i XIII). Nascut l'incunable per raons econòmiques, per la seva claredat per a la lectura i harmonia en la distribució del text en una o dues columnes, i també per fer accessible a un públic més nombrós la Bíblia, la literatura de l'antiguitat i els llibres litúrgics i de pietat, va fer perdre el caràcter de creació personal que tenia abans el manuscrit, en paradoxal contrast amb l'individualisme humanista en aquest ambient es va produir. Es van realitzar belles edicions de clàssics, sobretot a Itàlia, i va néixer el desig d'editar « bons manuscrits », estímul d'estudis filològics.A la segona meitat del segle XV i primera del XVI s'adverteix una concentració apreciable en la indústria de la impremta i en l'edició i venda de llibres impresos. Així, a França destaquen per la seva importància les edicions de París, Lió i Ginebra, a Itàlia , Venècia , Florència i Roma , als Països Baixos , Amsterdam , Leiden i Anvers. Se sol considerar com el primer llibre imprès la Bíblia de 42 línies de Gutenberg , començada a compondre el 1452 i publicada abans de l'agost de 1456 . Les premses de Gutenberg van passar a poder de Peter Schoeffer, gendre i soci de Johannes Fust (cap a 1400-1466), advocat de Magúncia que va finançar l'inventor de la impremta i cèlebre impressor.Alemanya va ser el bressol de la impremta. Després de Gutenberg varen aparèixer incunables a Estrasburg (1460-1461), Colònia (1464), Basilea (1466), etc. Itàlia va ser el primer país estranger on va arribar la impremta (1465) i varen aparèixer incunables a Roma (1467), Venècia (1469), Milà, Nàpols i Florència (1471). A França, la Sorbona va impulsar la confecció d'aquests llibres, establint-se la primera impremta a París el 1470. A Anglaterra, William Caxton, anglès que havia après a Colònia, va establir una premsa pròpia el 1473.Els primers incunables espanyols daten de 1471 (Catena aurea, de Sant Tomàs, impresa a Barcelona) o potser de 1472 (Sinodal de Segòvia , que recull decisions del sínode celebrat aquell any). El primer impressor a Espanya va ser potser Joan Parix de Heidelberg , que va instal·lar les seves premses a Castella. Les ciutats espanyoles on van aparèixer els primers incunables datats van ser València, Saragossa i Barcelona, el primer, Obres i trobes en lahors de la Verge Maria, és una col·lecció de poesies d'un certamen celebrat l'11 de febrer de 1474.La impremta grega més antiga utilitzar caràcters llatins per a les lletres equivalents i només tenia tipus especials per a les lletres específicament gregues, com la delta, zeta i psi. Els primers incunables grecs van ser obra de Peter Schöffer, el 1465.La tipografia hebraica va néixer a Itàlia. Els llibres més antics en aquests caràcters es van imprimir cap a 1475 a Reggio de Calàbria, Pieve di Sacre i Soncino , llogaret que va donar nom a una important dinastia editorial. També a Espanya, i des de 1478, hi va haver impremtes hebrees a Montalbán, Guadalajara, Híjar i Zamora, i les premses d'Alcalá van fer famosa la cèlebre Bíblia Complutense del cardenal Cisneros.Entre la gran massa d'incunables editats hi ha una elevada proporció en llengua llatina, que arriba al 77 %, els textos en llengua vulgar constitueixen una minoria i són sobretot traduccions, algunes de les quals van obtenir gran èxit (de Dante hi ha 15 edicions del Decameró: 11 italianes, 2 alemanyes, 1 francesa i 1 espanyola). Els clàssics llatins van ser objecte de múltiples edicions: 316 de Ciceró, majoritàriament italianes; 71 de Sèneca, 57 de Salusti, 99 de Vegeci, 61 de Juvenal, i 80 de les faules d'Isop.Les obres de caràcter religiós constitueixen un 45 % de la producció total d'incunables les literàries (clàssics, medievals i humanistes) un 30 %, les jurídiques un 10%, i els textos científics un altre 10 %. La majoria dels lectors eren clergues, per la qual cosa no és estrany que un gran nombre d'incunables continguen textos religiosos i sobretot la Sagrada Escriptura. Entre les primeres impressions d'ella figuren les dues de Gutenberg, de 42 i de 36 línies. Hain enumera 109 edicions d'incunables de Bíblies llatines, xifra que en el suplement de Copinger arriba a 124. Després de la Bíblia, el major nombre d'incunables varen ser els llibres de culte i oració, de pietat i tractats religiosos. Els temes més sol·licitats i difosos van ser els breviaris, missals, llibres de hores, la Imitació de Jesucrist, la Ciutat de Déu i els cèlebres Manipulus curatorum, que van arribar a tenir 98 edicions, però amb aquestes obres van figurar també les de Sant Bernat, Sant Bonaventura i Sant Francesc, així com innombrables vides de sants.Els milers d'estudiants de les universitats cèlebres (París, Colònia, etc.) compraven textos de filosofia i teologia, utilitzats com a instruments de treball. Els editors no només van imprimir a les ciutats universitàries, sinó que altres comercials com Basilea, Venècia o Nuremberg varen difondre moltes edicions amb aquesta finalitat. Així, de les 16 edicions de les Sentències de Pere Llombard, la meitat procedeixen de Basilea, mentre que només una es va imprimir a París. També van tenir èxit les compilacions medievals (lèxics o diccionaris), com les de Balbi, Comestor, etc. De la Legenda Aurea, de Iacopo da Varazze, es van fer 88 edicions llatines, 18 franceses i moltes altres variants. Textos d'iniciació gramatical com el Doctrinale d'Alexandre de Villadei, gramàtic del segle XIII, van arribar a tenir 300 edicions. I l'enorme enciclopèdia en quatre parts titulada Speculum mundi, obra de Vicenç de Beauvais, preceptor dels fills de Sant Lluís, també va tenir múltiples reimpressions.Els llibres xilogràfics, en els quals la imatge té tanta importància com el text, anaven destinats al públic que no freqüentava els grans centres d'estudi, ni tenia diners per comprar altres llibres. A més, han estat considerats com un precedent històric dels incunables, però la major part de les xilografies datables són d'èpoques en que ja existia la impremta. Text i il·lustracions es gravaven en la mateixa planxa de fusta: més rares eren les de metall, encara que hi ha algunes que es remunten al segle XIV.No es conserva cap llibre xilografics espanyols, si bé els gravats més antics existents apareixen a Catalunya a principis del segle XV (estampes i cartes). La majoria dels textos xilografics són de la segona meitat del segle XV, abundant els «llibres d'arts» (tractats gramaticals), contemporanis, per tant, dels incunables. En el terreny de la crítica, els incunables varen tenir un paper fonamental, ja que varen donar a conèixer i difondre, entre els homes de la baixa edat mitjana, els llibres que els posaven en contacte amb els clàssics. Només en el terreny científic preferia el públic els autors contemporanis als mestres clàssics i medievals.L'estudi dels incunables es va iniciar abans de 1650, bicentenari de la invenció de la impremta. Cornelius de Beughem, en el seu Incunabula typographia publicat a Amsterdam el 1688, va fer el primer intent de donar una llista de incunables, que comprenia prop de 3.000 títols. La primera bibliografia sobre incunables, amb estudi cronològic, es deu a Miguel de Maittaire, en les seves Annales typographici (La Haia, 1719). També els va estudiar Georg Wolfgang Panzer a Annales Typographici (Nuremberg, 1793-1803), i Hain, Repertorium bibliographicum (Stuttgart, 1826-1838); aquest últim descriu i estudia uns 16.000 incunables. L'obra clàssica de Hain va tenir un suplement fet per Walter A. Copinger, Supplement to Hain's Repertorium (Londres, 1895-1902) i un altre posterior de Dietrich Reichling, Appendices ad Hainii - Copingerii Repertorium (Munic, 1905-1914). Actualment són els estudis de Robert Proctor, An Index to the Early Printed Books in the British Museum (Londres, 1898-1903), i de Konrad Haebler, Typenrepertorium der Wiegendrucke (Leipzig, 1905-1924). Inspirats en la metodologia d'Henry Bradshaw, llibreter de la universitat de Cambridge, prenen com a criteris per identificar incunables, la mesura de 20 línies (Proctor) o la forma de la lletra M (Haebler).El monumental Gesamtkatalog der Wiegendrucke, començat a Leipzig el 1925 i que es va interrompre la seva publicació el 1940 i el Indice generale degli incunabuli nelle biblioteche d' ltalia (1943), són les obres generals de major categoria de què es disposa en l'actualitat. Cada país sol tenir els seus repertoris generals i les seves monografies sobre incunables de diferents biblioteques. Les majors col·leccions d'aquests llibres es troben a Itàlia (potser més de 100.000) i a les biblioteques del Congrés de Washington, Nacional de París, de l'Estat de Mònaco, Vaticana, del British Museum, Laurenziana, Ambrosiana, Cívica de Milà, etc.
  • An incunable, or sometimes incunabulum (plural incunables or incunabula, respectively), is a book, pamphlet, or broadside (such as the Almanach cracoviense ad annum 1474) that was printed—not handwritten—before the year 1501 in Europe. "Incunable" is the anglicised singular form of "incunabula", Latin for "swaddling clothes" or "cradle", which can refer to "the earliest stages or first traces in the development of anything." A former term for "incunable" is "fifteener", referring to the 15th century.The first recorded use of incunabula as a printing term is in a Latin pamphlet by Bernhard von Mallinckrodt, De ortu et progressu artis typographicae ("Of the rise and progress of the typographic art", Cologne, 1639), which includes the phrase prima typographicae incunabula, "the first infancy of printing", a term to which he arbitrarily set an end, 1500, which still stands as a convention. The term came to denote the printed books themselves in the late 17th century. John Evelyn, in moving the Arundel Manuscripts to the Royal Society in August 1678, remarked of the printed books among the manuscripts "The printed books, being of the oldest impressions, are not the less valuable ; I esteem them almost equal to MSS."The convenient but arbitrarily chosen end date for identifying a printed book as an incunable does not reflect any notable developments in the printing process, and many books printed for a number of years after 1500 continued to be visually indistinguishable from incunables. "Post-incunable" typically refers to books printed after 1500 up to another arbitrary end date such as 1520 or 1540.As of 2008, there are between 28,000 and 30,000 distinct incunable editions known to be extant, while the number of surviving copies in Germany alone is estimated at around 125,000.
  • Inkunable (latinezko incunabulaetik, seaskan) 1501eko urtarrilak 1 baino lehenago inprimatutako liburu guztiei deritze. Ziuraski Cornelius Beughem izan zen hitz hau lehen aldiz erabili zuena, bere Incunabulae typographiae lanean (1688).Garai hartan, industria tipografikoa oraindik ez zen bereiztu: inprimatzailea zen prentsaren jabe eta erabiltzailea, tipo funditzailea, paperaren fabrikatzailea, enkuadernatzailea, editorea eta liburu dendaria. Artisaua, artista eta aditua zen. Horietakoren batzuk "ur marka" bat uzten zuten fabrikatzen zuten paperean, hala nork editatu zuen ezagutzen dugu; baina sinadura eta datarik ez zuten asko ere bazegoen, gaur egun, erabilitako fundizio motak aztertzen dituzten azterketa zientifikoek, existitzen diren edizio gehienak katalogatzen lagundu duten arren. Lehen aldiz, kultura guztien eskura jarri zuten dokumentu historikoak dira."Inkunable" hitzak liburuak "kuman" edo seaskan zeuden garaiari erreferentzia egiten dio, liburuak inprentaren bidez egiteko teknika modernoaren "haurtzaroa"ri erreferentzia eginez. Hala, inkunable bezala 1453 (inprenta modernoa asmatu zen urtea) eta 1500 artean inprimatutako liburuak errekonozitzen dira, 1200 inprentetatik zetozenak, 260 hiritan banatuta, 35.000 lan ezberdinen tiraldiarekin.Johannes Gutenbergi, Mainzekoa karaktere mugikor fundituen asmakuntza ematen zaio. Lehen inkunableak bere inprentatik irten ziren: horien artean Gutenbergen Biblia (1453-1455) nabarmentzen da, latinez idatzia, 42 lerrokoa. Lehen 30 urteetan, inprenta Mendebaldeko Europatik hedatu zen eta bereiztutako aktibitate ezberdinetan banatzen hasi zen. Liburuek ez zuten karakteredun azalik, hasieran, hizki gotikoz, eta hitzak laburdura ugarirekin aurkeztuak, kodexak imitatuz. Baina jada mende horretan bertan beste hizki mota batzuk erabiltzen hasi ziren, bereziki borobila edo erromatarra, veneziar edo italikoa eta kursiba, lehenak baino irakurgarriagoak, eta azkenean nagusitu egin zirenak (Alemanian izan ezik) hurrengo mendearen hasieratik. Mende honen amaieran, elzeviriar tipoa (Elzevir herbeheretarrarena) sartu zen, aurrekoak baino meheagoa eta jarraian fantasiazko beste karaktere batzuk agertu ziren, barietate handiarekin egundainokoetaraino.
  • Inkunábule (z latinského in cunabulis, tj. „v kolébce“), česky prvotisk, je označení používané pro nejstarší tištěná díla pocházející z Evropy z časového období mezi vynálezem knihtisku, tj. tisku s pohyblivými literami (kolem roku 1450) a koncem 15. století. Pro tyto knihy je charakteristické použití zvláštních liter, v některých případech dokonce byly zhotovovány sady liter zvlášť pro každou knihu. Za vynálezce knihtisku je pokládán Johannes Gutenberg, který roku 1455 vytiskl v Mohuči tzv. 42řádkovou Bibli.
  • Con il termine incunabolo (o incunabulo) si definisce convenzionalmente un documento stampato con la tecnologia dei caratteri mobili e realizzato tra la metà del XV secolo e l'anno 1500 incluso. A volte è detto anche quattrocentina. Il termine deriva dal latino incunabulum (plurale incunabula), che significa "in culla"Nel secolo successivo le opere a stampa vengono dette cinquecentine, anche se, secondo alcuni studiosi, soprattutto di area anglosassone, la definizione di incunabolo può essere estesa anche a edizioni realizzate nei primi vent'anni del Cinquecento, in quanto fino a quel limite cronologico i libri presentano delle caratteristiche comuni con quelli stampati nel XV secolo.Generalmente gli incunaboli non presentano un frontespizio, ma solo una indicazione, spesso approssimativa, che riporta il nome dell'autore dell'opera e un titolo nell'incipit. Il primo frontespizio compare in Italia nel 1476. Le note tipografiche, cioè le indicazioni sulle responsabilità dello stampatore, quando presenti, sono riportate nel colophon. Questo perché i primi libri realizzati con i caratteri mobili tendevano a imitare l'aspetto dei libri manoscritti, dove spesso, viste le loro modalità di produzione, tali indicazioni erano del tutto superflue.Gli incunaboli sono quindi i primi libri moderni, cioè realizzati in serie con delle modalità proto-industriali, ma circa 10.000 dei 40.000 testi noti sono costituiti da fogli sciolti, in quanto la nuova tecnologia permetteva di realizzare anche bandi, proclami, lettere di indulgenza, modulistica, etc.Al mondo vi sono circa 450.000 incunaboli (di molti testi esistono svariate copie) e di questi circa 110.000 si trovano in Italia. Sono considerati prodotti molto preziosi e conservati in musei e biblioteche specialistiche.L'incunabolo più antico è la Bibbia di Gutenberg, in latino, così chiamata perché stampata da Johann Gutenberg tra il 1452 e il 1455.
  • Incunábulo é um livro impresso nos primeiros tempos da imprensa com tipos móveis.A popularização da imprensa começa a ser mais percebida em 1450, com Gutenberg. Refere-se às obras impressas entre 1455, data aproximada da publicação da Bíblia de Gutenberg, até 1500.. Essas obras imitavam os manuscritos. Assim, demorou-se 50 anos para que o livro impresso passasse a ter suas próprias características, abandonando, paulatinamente, as características do livro manuscrito.A sua origem vem da expressão latina in cuna (no berço), referindo-se assim ao berço da tipografia.
  • Een incunabel of wiegendruk is een boek of geschrift dat gezet is met losse letters en gedrukt vóór 1 januari 1501 in Europa. Het woord 'incunabel' is rond 1640 bedacht door de Westfaalse geleerde Bernhard von Mallinckrodt en stamt van het Latijnse 'incunabula' dat windsels (om een baby mee in te bakeren) of luier betekent. Wiegendruk is de letterlijke vertaling daarvan: uit de babytijd van de boekdrukkunst.
  • インキュナブラ(incunabula、単数形はincunabulum)は、西欧で作られた最初期の活字印刷物のことであり、15世紀(グーテンベルク聖書以降、1500年まで)に活版印刷術を用いて印刷されたものを指す(本だけではなく、一枚物(ブロードサイド broadside)も含む)。揺籃印刷本、インクナブラともいう(incunabula はラテン語でゆりかごの意味)。1455年にグーテンベルクによる「グーテンベルク聖書」が出版されてから、およそ半世紀の間に、ヨーロッパ各地の都市(ドイツ、フランス、イギリス、イタリア、ネーデルラントからスウェーデン、スペイン、ポルトガル、コンスタンティノープルなどまで)に活版印刷術が伝わり、約4万版が刊行されたという。キリスト教関係の本や人文主義者の著作などがある。中には装飾写本を模して手書きで彩色をほどこしたものもある。なお、フィレンツェで最も数多く出版されたのは、15世紀末のサヴォナローラの説教であった。インキュナブラとされる古書の3分の1は、印刷した事業者、著者、挿絵画家について名前すら書かれていないか、書かれていてもほとんど無名の者によるものであった。今日、印刷者についてはプロクター・ヘーブラー法で判定される。この方法では印刷活字の"M"をリスト化したヘーブラー表と比較することによって印刷者を判定する。また、ページ数、版画の規格などによって、その他の情報が得られることがある。ヨーロッパの歴史ある図書館では、インキュナブラ(あるいはそれ以前の写本)の所蔵数で歴史的価値が判定され、また、古書蒐集家はインキュナブラを何冊持っているかを競うことがある。
  • Инкуна́була (от лат. incunabula — «колыбель», «начало») — книги, изданные в Европе от начала книгопечатания и до 1 января 1501 года. Издания этого периода очень редки, так как их тираж был 100—300 экземпляров.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 28578 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 20711 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 125 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110713434 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2006 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:nom
  • Barbier
prop-fr:pagesTotales
  • 364 (xsd:integer)
prop-fr:plume
  • oui
prop-fr:prénom
  • Frédéric
prop-fr:présentationEnLigne
  • http://books.google.ca/books/about/L_Europe_de_Gutenberg.html?id=NUMVAQAAIAAJ&redir_esc=y
prop-fr:texte
  • ISTC
prop-fr:titre
  • L'Europe de Gutenberg : le livre et l'invention de la modernité occidentale
prop-fr:trad
  • Incunabula Short Title Catalogue
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • incunable
prop-fr:wiktionaryTitre
  • incunable
  • incunable
prop-fr:éditeur
  • Belin
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Un incunable est un ouvrage imprimé en Europe avec des caractères mobiles avant le 1er janvier 1501.↑ Définition d'autorité dans « Incunable » par Denise Hillard in Dictionnaire encyclopédique du livre, tome II, Paris, Cercle de la librairie, 2005, p. 547-549.
  • Inkunabuł (z łac. incunabula, powijaki, kołyska, w pieluszce) – umowne określenie pierwszych druków (do roku 1500 włącznie), a także pierwocin innych technik graficznych np. pierwociny grafiki i kartografii. Naukę zajmującą się badaniem inkunabułów nazywa się inkunabulistyką.
  • Een incunabel of wiegendruk is een boek of geschrift dat gezet is met losse letters en gedrukt vóór 1 januari 1501 in Europa. Het woord 'incunabel' is rond 1640 bedacht door de Westfaalse geleerde Bernhard von Mallinckrodt en stamt van het Latijnse 'incunabula' dat windsels (om een baby mee in te bakeren) of luier betekent. Wiegendruk is de letterlijke vertaling daarvan: uit de babytijd van de boekdrukkunst.
  • インキュナブラ(incunabula、単数形はincunabulum)は、西欧で作られた最初期の活字印刷物のことであり、15世紀(グーテンベルク聖書以降、1500年まで)に活版印刷術を用いて印刷されたものを指す(本だけではなく、一枚物(ブロードサイド broadside)も含む)。揺籃印刷本、インクナブラともいう(incunabula はラテン語でゆりかごの意味)。1455年にグーテンベルクによる「グーテンベルク聖書」が出版されてから、およそ半世紀の間に、ヨーロッパ各地の都市(ドイツ、フランス、イギリス、イタリア、ネーデルラントからスウェーデン、スペイン、ポルトガル、コンスタンティノープルなどまで)に活版印刷術が伝わり、約4万版が刊行されたという。キリスト教関係の本や人文主義者の著作などがある。中には装飾写本を模して手書きで彩色をほどこしたものもある。なお、フィレンツェで最も数多く出版されたのは、15世紀末のサヴォナローラの説教であった。インキュナブラとされる古書の3分の1は、印刷した事業者、著者、挿絵画家について名前すら書かれていないか、書かれていてもほとんど無名の者によるものであった。今日、印刷者についてはプロクター・ヘーブラー法で判定される。この方法では印刷活字の"M"をリスト化したヘーブラー表と比較することによって印刷者を判定する。また、ページ数、版画の規格などによって、その他の情報が得られることがある。ヨーロッパの歴史ある図書館では、インキュナブラ(あるいはそれ以前の写本)の所蔵数で歴史的価値が判定され、また、古書蒐集家はインキュナブラを何冊持っているかを競うことがある。
  • Инкуна́була (от лат. incunabula — «колыбель», «начало») — книги, изданные в Европе от начала книгопечатания и до 1 января 1501 года. Издания этого периода очень редки, так как их тираж был 100—300 экземпляров.
  • Az ősnyomtatvány olyan nyomtatvány, amely Európában a könyvnyomtatás feltalálásától, az 1450-es évektől kezdve 1500. december 31-éig szedésnyomással, vagyis összerakható és szétszedhető betűkkel készült. Nem számít ősnyomtatványnak az úgynevezett táblanyomat.Az ősnyomtatvány terminus technicusa a latin eredetű incunabulum, többesszámban incunabula, amelynek klasszikus jelentése: pólya (bölcső), szülőföld, születéshely, első kezdet, eredet, első gyermekkor.
  • Als Inkunabeln (von lat. incunabula, „Windeln, Wiege, Ursprung“) oder Wiegendrucke werden die zwischen der Fertigstellung der Gutenberg-Bibel im Jahr 1454 und dem 31. Dezember 1500 mit beweglichen Lettern gedruckten Bücher und Einblattdrucke bezeichnet.Wiegendrucke waren in Format, Typografie und Illustration zunächst vom Erscheinungsbild mittelalterlicher Handschriften geprägt, das sich mit der technischen und ökonomischen Entwicklung seit Beginn des 16.
  • Inkunábule (z latinského in cunabulis, tj. „v kolébce“), česky prvotisk, je označení používané pro nejstarší tištěná díla pocházející z Evropy z časového období mezi vynálezem knihtisku, tj. tisku s pohyblivými literami (kolem roku 1450) a koncem 15. století. Pro tyto knihy je charakteristické použití zvláštních liter, v některých případech dokonce byly zhotovovány sady liter zvlášť pro každou knihu. Za vynálezce knihtisku je pokládán Johannes Gutenberg, který roku 1455 vytiskl v Mohuči tzv.
  • Con il termine incunabolo (o incunabulo) si definisce convenzionalmente un documento stampato con la tecnologia dei caratteri mobili e realizzato tra la metà del XV secolo e l'anno 1500 incluso. A volte è detto anche quattrocentina.
  • An incunable, or sometimes incunabulum (plural incunables or incunabula, respectively), is a book, pamphlet, or broadside (such as the Almanach cracoviense ad annum 1474) that was printed—not handwritten—before the year 1501 in Europe.
  • Inkunable (latinezko incunabulaetik, seaskan) 1501eko urtarrilak 1 baino lehenago inprimatutako liburu guztiei deritze. Ziuraski Cornelius Beughem izan zen hitz hau lehen aldiz erabili zuena, bere Incunabulae typographiae lanean (1688).Garai hartan, industria tipografikoa oraindik ez zen bereiztu: inprimatzailea zen prentsaren jabe eta erabiltzailea, tipo funditzailea, paperaren fabrikatzailea, enkuadernatzailea, editorea eta liburu dendaria. Artisaua, artista eta aditua zen.
  • Se llama incunable (del latín incunabulae, en la cuna) a todo libro impreso durante el siglo XV. Concretamente, antes del domingo de Pascua de 1501, pues en esa época se hacía comenzar el año en este día. Fue posiblemente Cornelius Beughem quien empleó la palabra por primera vez, en su Incunabula typographiae (1688).
  • Incunábulo é um livro impresso nos primeiros tempos da imprensa com tipos móveis.A popularização da imprensa começa a ser mais percebida em 1450, com Gutenberg. Refere-se às obras impressas entre 1455, data aproximada da publicação da Bíblia de Gutenberg, até 1500.. Essas obras imitavam os manuscritos.
  • Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.
rdfs:label
  • Incunable
  • Incunabel
  • Incunable
  • Incunable
  • Incunable
  • Incunabolo
  • Incunábulo
  • Inkunabel
  • Inkunable
  • Inkunabuł
  • Inkunábule
  • Ősnyomtatvány
  • Инкунабула
  • インキュナブラ
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of