La guerre du Haut-Karabagh est le conflit armé qui a eu lieu entre février 1988 et mai 1994 dans l'enclave ethnique du Haut-Karabagh, en Azerbaïdjan du sud-ouest, entre les Arméniens de l'enclave, alliés à la république d'Arménie, et la république d'Azerbaïdjan. Le 26 février 1988 défilent à Erevan un million de personnes, revendiquant le rattachement du Haut-Karabagh à l'Arménie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La guerre du Haut-Karabagh est le conflit armé qui a eu lieu entre février 1988 et mai 1994 dans l'enclave ethnique du Haut-Karabagh, en Azerbaïdjan du sud-ouest, entre les Arméniens de l'enclave, alliés à la république d'Arménie, et la république d'Azerbaïdjan. Le 26 février 1988 défilent à Erevan un million de personnes, revendiquant le rattachement du Haut-Karabagh à l'Arménie. Le parlement de l'enclave, qui vote l'union avec l'Arménie le 20 février 1988, et un référendum accordé à la population déterminent un même souhait. La demande d'union avec l'Arménie, qui s'est développée vers la fin des années 1980, a débuté pacifiquement mais, ensuite, avec la désintégration de l'Union soviétique, le mouvement devient un conflit violent entre les deux groupes ethniques, aboutissant ainsi à des allégations de nettoyage ethnique par les deux camps,.Cette guerre est un des conflits ethniques les plus destructeurs ayant surgi après la décomposition de l'Union soviétique, quant au nombre de morts et aux pertes de propriété. La déclaration de sécession de l'Azerbaïdjan est le résultat final d'un « ressentiment éprouvé par les membres de la communauté arménienne du Haut-Karabagh envers les limitations imposées par les autorités soviétiques et azerbaïdjanaises concernant la liberté culturelle et religieuse », mais, plus important, d'un conflit territorial.Tout comme le mouvement sécessionniste parcourant les républiques baltes d'Estonie, de Lettonie et de Lituanie, le mouvement a favorisé et symbolisé l'implosion de l'Union soviétique. Lorsque l'Azerbaïdjan a déclaré son indépendance et a supprimé les pouvoirs exercés par le gouvernement de l'enclave, la majorité arménienne a voté sa séparation de l'Azerbaïdjan. Avec la progression des événements, elle a proclamé la république du Haut-Karabagh.Des combats de grande ampleur ont lieu vers la fin de l'hiver 1992-93. La médiation internationale de plusieurs groupes comme l'OSCE ne peut pas trouver une résolution du conflit qui satisfasse les intérêts des deux côtés. Au printemps 1993, les forces arméniennes s'approprient des régions à l'extérieur de l'enclave, soulevant des menaces d'intervention d'autres pays de la région. En 1994, vers la fin de la guerre, les Arméniens contrôlent non seulement l'enclave montagneuse, mais aussi 9 % du territoire azerbaïdjanais (14 % avec l'enclave),. Le conflit a fait 400 000 réfugiés arméniens d'Azerbaïdjan et 800 000 réfugiés azéris d'Arménie et du Karabagh. Un cessez-le-feu est signé en mai 1994 avec la médiation russe. Des négociations entre les deux pays impliqués, sous la supervision du Groupe de Minsk de l'OSCE, ont eu lieu depuis lors.Bien que le cessez-le-feu soit en vigueur, des escarmouches meurtrières éclatent cependant de manière régulière le long de la frontière.
  • Konflikt o Górski Karabach − zbrojny konflikt etniczno-terytorialny między Azerbejdżanem i Armenią, jeden z najpoważniejszych konfliktów o tym charakterze rozgrywający się na obszarze postradzieckim po upadku ZSRR.
  • Караба́хский конфли́кт (азерб. Qarabağ münaqişəsi, арм. Արցախյան հակամարտություն) — этнополитический конфликт в Закавказье между азербайджанцами и армянами. Межобщинный конфликт, имеющий давние исторические и культурные корни, приобрёл новую остроту в годы перестройки (1987—1988), на фоне резкого подъёма национальных движений в Армении и Азербайджане. К ноябрю — декабрю 1988 года в этот конфликт, как отмечал А. Н. Ямсков, оказались вовлечены большинство жителей обеих республик, и он фактически перерос рамки локальной проблемы Нагорного Карабаха, превратившись в «открытую межнациональную конфронтацию», которую лишь на время приостановило Спитакское землетрясение. Неготовность советского руководства к адекватным политическим действиям в обстановке обострившихся межнациональных распрей, противоречивость принимаемых мер, декларирование центральными властями равной степени вины Армении и Азербайджана в создании кризисной ситуации привели к зарождению и укреплению в обеих республиках радикальной антикоммунистической оппозиции.В 1991—1994 годах эта конфронтация привела к масштабным военным действиям за контроль над Нагорным Карабахом и некоторыми прилегающими территориями. По уровню военного противостояния её превзошёл лишь чеченский конфликт, но, как отметил Сванте Корнелл, «из всех кавказских конфликтов карабахский конфликт имеет наибольшее стратегическое и общерегиональное значение. Этот конфликт — единственный на территории бывшего Советского Союза, в который непосредственно вовлечены два независимых государства. Более того, в конце 1990-х годов Карабахский конфликт способствовал формированию на Кавказе и вокруг него противостоящих друг другу группировок государств»5 мая 1994 года был подписан Бишкекский протокол о перемирии и прекращении огня между Арменией и самопровозглашённой Нагорно-Карабахской Республикой с одной стороны и Азербайджаном с другой стороны.Как писала Г. В. Старовойтова, «с точки зрения международного права этот конфликт является примером противоречий между двумя фундаментальными принципами: с одной стороны, права народа на самоопределение, а с другой стороны, принципа территориальной целостности, согласно которому возможно только мирное изменение границ по соглашению».
  • La guerra del Nagorno Karabakh è stato un conflitto armato che si è svolto tra il gennaio 1992 e il maggio 1994, nella piccola enclave del Nagorno Karabakh, nel sud-ovest dell'Azerbaigian, tra la maggioranza etnica armena del Nagorno Karabakh, sostenuta dalla Repubblica Armena, e la Repubblica dell'Azerbaigian.Preceduto, a partire dal 1988, da atti di violenza e di pulizia etnica compiuti da entrambe le parti, il conflitto scoppiò in seguito al voto del parlamento del Nagorno Karabakh il quale, facendo leva sulla legge dell’Urss allora vigente, dichiarò la nascita della Repubblica del Karabakh Montagnoso (Nagorno Karabakh) - Artsakh.In base a tale legge del 3 aprile 1990 (Registro del Congresso dei deputati del popolo dell'Urss e Soviet Supremo, n.13 pag 252) se all'interno di una repubblica che decideva il distacco dall'Unione vi era una regione autonoma (oblast') questa aveva diritto di scegliere attraverso una libera manifestazione di volontà popolare se seguire o meno la repubblica secessionista nel suo distacco dall'Urss. Il 30 agosto 1991, l'Azerbaigian decise di lasciare l'Unione e diede vita alla repubblica di Azerbaigian. Il 2 settembre il soviet del Nagorno Karabakh decise di non seguire l'Azerbaigian e votò per la costituzione di una nuova entità statale autonoma. Il 26 novembre il Consiglio Supremo dell'Azerbaigian riunito in sessione straordinaria approvò una mozione per l'abolizione dello statuto autonomo del Karabakh ma la Corte Costituzionale sovietica due giorni dopo la respinse in quanto non più materia sulla quale l'Azerbaigian poteva legiferare. Il 10 dicembre 1991 la neonata repubblica del NK Artsakh votò il referendum confermativo al quale fecero seguito le elezioni politiche per il nuovo parlamento.Il 6 gennaio 1992 venne ufficialmente proclamata la repubblica, il 31 dello stesso mese cominciano i bombardamenti azeri sull'Artsakh. Alla fine della guerra, nel 1994, il Nagorno-Karabakh si consolida come repubblica de facto non ancora riconosciuta peraltro dalla comunità internazionale. L'Azerbaigian lamenta la perdita di circa un sesto del suo territorio, tra cui sette provincie (rajon) a maggioranza azera. Le stime indicano che circa un azero su otto è costretto a vivere in campi profughi e gli sfollati armeni sono circa 230.000..Per gli armeni del Nagorno-Karabakh il territorio ricompreso nei confini dell'oblast' sovietico e dal quale è nata la nuova repubblica non ha mai fatto parte ufficialmente della nuova repubblica dell'Azerbaigian la quale peraltro nel suo Atto Costitutivo del 1991 (art. 2) rigettava la esperienza sovietica e si richiamava alla prima repubblica democratica (1918-20) nella quale il Karabakh non fu mai compreso perché venne assegnato all'Azerbaigian (sovietico) solo nel 1921.Fino ad oggi rimangono non eseguite le quattro Risoluzioni del Consiglio di Sicurezza delle Nazioni Unite (n. 822, 853, 874 e 884, tutte del 1993 mentre era in corso il conflitto) sul “ritiro delle forze di occupazione dalle aree occupate appartenenti alla Repubblica dell'Azerbaigian”. Dalla fine della guerra, i rapporti tra Armenia e Azerbaigian sono ancora molto tesi. Nel 2008, il presidente azero Ilham Aliyev ha dichiarato che "il Nagorno-Karabakh non sarà mai indipendente, questa posizione è sostenuta dai mediatori internazionali, nonché, l'Armenia, deve accettare la realtà".I due paesi sono ancora tecnicamente in guerra e il governo dell'Azerbaigian minaccia di riconquistare il Nagorno-Karabakh con la forza militare, se l'attuale mediazione dell'OSCE, Gruppo di Minsk, non riuscirà nel suo compito.Le zone di confine tra il Nagorno-Karabakh e l'Azerbaigian rimangono tuttora militarizzate in un regime di "cessate il fuoco" spesso violato da entrambe le parti.
  • The Nagorno-Karabakh War, known as the Artsakh Liberation War in Armenia and Nagorno-Karabakh, was an armed conflict that took place in the late 1980s to May 1994, in the enclave of Nagorno-Karabakh in southwestern Azerbaijan, between the majority ethnic Armenians of Nagorno-Karabakh backed by the Republic of Armenia, and the Republic of Azerbaijan. As the war progressed, Armenia and Azerbaijan, both former Soviet Republics, entangled themselves in a protracted, undeclared war in the mountainous heights of Karabakh as Azerbaijan attempted to curb the secessionist movement in Nagorno-Karabakh. The enclave's parliament had voted in favor of uniting itself with Armenia and a referendum, boycotted by the Azerbaijani population of Nagorno-Karabakh, was held, whereby most of the voters voted in favor of independence. The demand to unify with Armenia, which began anew in 1988, began in a relatively peaceful manner; however, in the following months, as the Soviet Union's disintegration neared, it gradually grew into an increasingly violent conflict between ethnic Armenians and ethnic Azerbaijanis, resulting in claims of ethnic cleansing by both sides.Inter-ethnic clashes between the two broke out shortly after the parliament of the Nagorno-Karabakh Autonomous Oblast (NKAO) in Azerbaijan voted to unify the region with Armenia on 20 February 1988. The circumstances of the dissolution of the Soviet Union facilitated an Armenian separatist movement in Soviet Azerbaijan. The declaration of secession from Azerbaijan was the final result of a territorial conflict regarding the land. As Azerbaijan declared its independence from the Soviet Union and removed the powers held by the enclave's government, the Armenian majority voted to secede from Azerbaijan and in the process proclaimed the unrecognized Republic of Nagorno-Karabakh.Full-scale fighting erupted in the late winter of 1992. International mediation by several groups including the Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE) failed to bring an end resolution that both sides could work with. In the spring of 1993, Armenian forces captured regions outside the enclave itself, threatening the involvement of other countries in the region. By the end of the war in 1994, the Armenians were in full control of most of the enclave and also held and currently control approximately 9% of Azerbaijan's territory outside the enclave. As many as 230,000 Armenians from Azerbaijan and 800,000 Azeris from Armenia and Karabakh have been displaced as a result of the conflict. A Russian-brokered ceasefire was signed in May 1994 and peace talks, mediated by the OSCE Minsk Group, have been held ever since by Armenia and Azerbaijan.
  • 나고르노카라바흐 전쟁은 1988년 2월 20일부터 1994년 5월 16일까지 아르메니아의 월경지인 나고르노카라바흐에서 벌어진 전쟁이다.
  • A hegyi-karabahi háború fegyveres konfliktus volt Azerbajdzsán és az Örményország által támogatott örmény többség között 1988 februárjától és 1994 májusáig a hegyi-karabahi enklávé birtoklásáért. A konfliktus előrehaladtával a két korábbi szovjet köztársaság egy elhúzódó, hadüzenet nélküli háborúba bonyolódott a hegyekben, ahogy Azerbajdzsán megpróbálta megfékezni az elszakadási mozgalmat. A terület parlamentje megszavazta az Örményországgal való egyesülést, és ezt népszavazással erősítették meg, amit a terület azeri lakossága bojkottált. Az Örményországgal való egyesülés vágya, ami az 1980-as években erősödött fel, békés módon indult, azonban az elkövető hónapokban, ahogy a Szovjetunió felbomlása közeledett, fokozatosan egy növekvő erőszakosságú konfliktussá fajult az örmények és az azeriek között, ami végül etnikai tisztogatásokba torkollott mindkét félnél.A két népcsoport között azután kezdődtek meg a etnikai harcok, hogy a Hegyi-karabahi autonóm terület parlamentje megszavazta az Örményországgal való egyesülést 1988. február 20-án, majd ezzel a kéréssel fordultak a szovjet központi kormányzathoz. A Szovjetunió felbomlása miatt előálló körülmények segítették az elszakadási mozgalmat. Az Azerbajdzsántól való elszakadás bejelentése a területért folytatott hosszú konfliktus eredménye volt. Miután Azerbajdzsán 1991. augusztus 30-án kikiáltotta függetlenségét, szeptember 2-án Hegyi-Karabah szintén így cselekedett. A konfliktus 1992-re háborúvá nőtte ki magát.1992-1993-ban az örmény és karabahi csapatok nemcsak Hegyi-Karabah területét, de több más környező vidéket is az ellenőrzésük alá vontak (pl. Lacsin, Kelbadzsár, Fizuli, Agdam), összességében Azerbajdzsán területének mintegy ötödét (Hegyi-Karabah nélkül 9%-át), melyeknek lakosságát erőszakkal elűzték onnan. A háború 1994. május 16-án Moszkvában kötött fegyverszünettel zárult le, a két állam azóta sem kötött békét egymással. Mintegy 30 000 ember halt meg, és a harcok, valamint az etnikai tisztogatások miatt 230 000 örmény és 800 000 azeri menekült el. 2009-ben még mindig legalább 573 000 menekült élt Azerbajdzsánban.
  • A Guerra de Nagorno-Karabakh designa o conflito armado ocorrido entre Fevereiro de 1988 e Maio de 1994, no pequeno enclave étnico de Nagorno-Karabakh no sudoeste do Azerbaijão, opondo a maioria étnica arménia residente em Nagorno-Karabakh apoiada pela República da Arménia à República do Azerbaijão.Com o decurso da guerra, a Arménia e o Azerbaijão, duas antigas repúblicas soviéticas, envolveram-se numa longa e não declarada guerra nos picos montanhosos de Karabakh, face à tentativa do Azerbaijão de dominar o movimento secessionista em Nagorno-Karabakh. O parlamento do enclave tinha votado favoravelmente à sua integração na Arménia e um referendo levado a cabo resultou numa larga maioria da população de Karabakh a manifestar-se a favor da independência do Azerbaijão. A ideia da unificação com a Arménia, que proliferou no final da década de 1980, começou de uma forma relativamente pacífica, contudo, à medida que a desintegração da União Soviética se aproximava, o conflito tornou-se gradualmente mais violento, resultando em acusações de limpeza étnica de parte a parte.Os confrontos entre etnias estalaram pouco após o parlamento de Nagorno-Karabakh, na altura um oblast autónomo no Azerbaijão, votou favoravelmente à unificação da região com a Arménia a 20 de Fevereiro de 1988. A declaração de secessão do Azerbaijão foi o resultado final de um "longo ressentimento na comunidade arménia de Nagorno-Karabakh contra as sérias limitações à sua liberdade cultural e religiosa pelas autoridades centrais soviéticas e azeris", mas mais importante, de um conflito pela posse do território.Juntamente com os movimentos secessionistas nas repúblicas bálticas da Estónia, Letónia e Lituânia, os movimentos secessionistas no Cáucaso caracterizaram e desempenharam um papel importante na dissolução da União Soviética. O Azerbaijão declarou-se independente da União Soviética e removeu os poderes detidos pelo governo do enclave, a maioria arménia votou pela independência face ao Azerbaijão, tendo no processo proclamado o enclave como a República de Nagorno-Karabakh.O conflito estalou definitivamente no final do Inverno de 1992. A mediação internacional tentada por diversos grupos como a OSCE não conseguiu terminar com o conflito gerando uma solução com que ambos os lados concordassem. Na Primavera de 1993, as forças arménias conquistaram regiões fora do enclave, ameaçando o envolvimento de outros países da região. No final da guerra, em 1994, os arménios controlavam totalmente o enclave, além de uma extensão que ainda controlam de cerca de 9% do território azeri fora do enclave. Cerca de 400.000 arménios do Azerbaijão e 800.000 azeris da Arménia e de Karabakh foram deslocados devido ao conflito. Um tratado de cessar-fogo foi assinado em Maio de 1994 e conversações de paz, mediadas pelo Grupo de Minsk da OSCE, têm sido mantidas desde então entre a Arménia e o Azerbaijão.
  • ナゴルノ・カラバフ戦争(ナゴルノ・カラバフせんそう)とは、アルメニアとアゼルバイジャンのナゴルノ・カラバフ自治州を巡る争い。日本の報道では「ナゴルノ・カラバフ紛争」と呼ばれることもある。戦争は泥沼化し、現在は事実上、アルメニア人の占領下にある。
  • Válka o Náhorní Karabach byl ozbrojený konflikt trvající mezi únorem 1988 a květnem 1994 v malé enklávě Náhorní Karabach v jihozápadním Ázerbájdžánu mezi většinovou skupinu Arménů z Náhorního Karabachu, podporovnou Arménií a Ázerbájdžánem. Jak válka postupovala, tak se Arménie i Ázerbajdžán, obě bývalé sovětské republiky, zapletly do vleklé, nevyhlášené horské války, během které docházelo na obou stranách k etnickým čístkám.
  • La Guerra de Nagorno Karabaj se refiere al conflicto armado que ocurrió entre febrero de 1988 hasta mayo de 1994, en el pequeño enclave étnico de Nagorno Karabaj (o Alto Karabaj), en la región sureste del Cáucaso, una antigua provincia soviética poblada por una minoría azerí y una mayoría de armenios y rodeada completamente por la República de Azerbaiyán. A lo largo del conflicto, tanto Armenia como Azerbaiyán se vieron envueltos en una progresiva guerra no declarada en las zonas montañosas de Karabaj, con el fin de suprimir a los secesionista e irredentistas movimientos del antiguo óblast autónomo. El parlamento del enclave votó a favor de la unión con la República Armenia, el cual fue ratificado en un plebiscito que contó con una aplastante mayoría de la población favorable a la independencia. Las demandas de unificación con Armenia, las cuales proliferaron a lo largo de la década de 1980, se desarrollaron en un comienzo de manera pacífica, aunque la presión autonomista generada ante el colapso del estado soviético a fines de la década, llevó aparejado un incremento de la violencia en la región entre ambos grupos étnicos, lo que finalmente desencadenó en sucesos de limpieza étnica por ambas partes.Este conflicto se transformó en el más grave de todos aquéllos que se dieron tras la desintegración de la URSS, en diciembre de 1991. Los combates interétnicos se iniciaron poco después de que el parlamento del óblast votara a favor de la unión con Armenia el 20 de febrero de 1988. Esta declaración de secesión de Azerbaiyán fue considerada como el resultado de "un resentimiento de larga duración en la comunidad armenia de Nagorno Karabaj contra las serias limitaciones a su cultura y libertad religiosa por las autoridades centrales soviéticas y azerís".Junto con los movimientos secesionistas de las repúblicas bálticas de Estonia, Letonia y Lituania, el conflicto significó uno de los más importantes elementos en la desintegración de la Unión Soviética. La proclamación de independencia de Azerbaiyán, seguida de los eventos conocidos como "Enero Negro", significaron la cooptación de los poderes ejercidos por el gobierno central en manos de la administración de Bakú. Una de las primeras medidas ejercidas por la naciente república fue la de eliminar al gobierno provincial autónomo de Nagorno Karabaj, lo que provocó como reacción la masiva votación por parte de la mayoría armenia de la provincia de la declaración para la creación de la República de Nagorno Karabaj. La escalada de la violencia se acentuó a lo largo del invierno de 1992. Pese a los intentos de mediación internacional patrocinados por la OSCE, los cuales fallaron en una resolución del conflicto y una solución concordada de las partes. En la primavera de 1993, fuerzas armenias capturaron regiones fuera del enclave, en un intento de involucrar a otros países de la zona. Para 1994 los armenios de Nagorno Karabaj no solo controlaban el territorio propio de la república, sino que también cerca de un 14% del territorio de Azerbaiyán. Un alto al fuego acordado en 1994 bajo los auspicios de Rusia, puso término a la parte armada del conflicto, mientras que un organismo llamado Grupo Minsk de la OSCE fue establecido para poder realizar las respectivas negociaciones de paz.
  • Der Bergkarabachkonflikt ist ein Konflikt der Staaten Armenien und Aserbaidschan um die Region Bergkarabach im Kaukasus. Der Konflikt trat in der Moderne erstmals zur Unabhängigkeit der beiden Staaten nach 1918 auf und brach während des Zerfalls der Sowjetunion ab 1988 neu aus. Infolgedessen erklärte sich die Republik Bergkarabach für unabhängig, wird seitdem international aber von keinem Staat anerkannt.
  • Karabağ Savaşı (Şubat 1988 - Mayıs 1994), Azerbaycan Sovyet Sosyalist Cumhuriyeti'ne bağlı Dağlık Karabağ Özerk Oblastı'nın Ermenistan Sovyet Sosyalist Cumhuriyeti'ne bağlanmasını isteyenErmeniler ile bunu kabul etmeyen Azeriler arasında başlayan ve Sovyetler Birliği'nin dağılmasından sonra Azerbaycan Cumhuriyeti ile Ermenistan Cumhuriyeti arasında çatışmaya dönüşen bir savaş.Savaş öncesinde ve etnik çatışmaların sıcak savaşa dönüşmesi sonrasında Sumqayıt Pogromu, Kirovabad Pogromu, Bakü Pogromu gibi pogromlar, Hocalı Katliamı ve Maragha Katliamı gibi katliamlar yaşanmıştır.
  • La Guerra de Nagorno-Karabakh fou un conflicte armat ocorreguda entre febrer de 1988 i maig de 1994, en el petit enclavament ètnic d'Alt Karabagh (Nagorno Karabagh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan. Al llarg del conflicte, tant Armènia com Azerbaidjan es van veure embolicats en una progressiva guerra no declarada en les zones muntanyoses de Karabakh, per tal de suprimir els moviments secessionista i irredemptista de l'antiga província autònoma. El parlament de l'enclavament va votar a favor de la unió amb la República Armènia, que va ser ratificat en un plebiscit que va comptar amb una aclaparadora majoria de la població donant suport a la independència. Les demandes d'unificació amb Armènia, les quals van proliferar al llarg de la dècada de 1980, es van desenvolupar al principi de manera pacífica, encara que la pressió autonomista generada davant el col·lapse de l'estat soviètic a finals de la dècada, va portar aparellat un increment de la violència a la regió entre els dos grups ètnics, cosa que finalment va resultar en el desenvolupament d'escenes de neteja ètnica per part de les dues parts.Aquest conflicte es va transformar en el més greu de tots els fets que van succeir després de la desintegració de l'URSS, el desembre de 1991. Els combats interètnics es van iniciar poc després que el parlament de la província votés a favor de la unió amb Armènia el 20 de febrer de 1988. Aquesta declaració de secessió d'Azerbaidjan va ser considerada com el resultat d'un ressentiment de llarga durada en la comunitat Armènia de l'Alt Karabagh contra les serioses limitacions a la seva cultura i llibertat religiosa per les autoritats centrals soviètiques i àzeris".Juntament amb els moviments secessionistes de les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, el conflicte va significar un dels més importants elements que van jugar un rol preponderant en la desintegració de la Unió Soviètica. La proclama d'independència de l'Azerbaidjan, seguida dels esdeveniments coneguts com a "gener Negre", va significar la pas dels poders exercits pel govern central en mans de l'administració de Bakú. Una de les primeres mesures exercides per la naixent república va ser la d'eliminar el govern provincial autònom d'Alt Karabakh, fet que va provocar com a reacció la massiva votació per part de la majoria Armènia de la província en la declaració de la República de Alt Karabagh.L'escalada de violència es va accentuar al llarg de l'hivern de 1992. Malgrat els intents de mediació internacional patrocinats per l'OSCE, els quals van fallar en intentar resoldre el conflicte i poder treballar conjuntament en una solució concordada. A la primavera de 1993, forces armènies van capturar regions fossis de l'enclavament, en un intent d'involucrar a altres països a la zona. Per 1994 els armenis de l'Alt Karabagh no només controlaven el territori propi de la república, sinó que també a prop d'un 14% del territori de l'Azerbaidjan. Un alto el foc acordat el 1994 sota els auspicis de Rússia, va posar terme a la part armada de la guerra, mentre que un organisme anomenat Grup Minsk de l'OSCE va ser establert per poder efectuar la negociacions de pau.
  • Нагорно-карабахският конфликт (1991 - 1994) е военен конфликт между азербейджански и арменски въоръжени формирования за контрол над областта Нагорни Карабах, населена с арменци, но намираща се в състава на Азербайджан.
  • Perang Nagorno-Karabakh merupakan konflik bersenjata yang terjadi di Nagorno-Karabakh, Azerbaijan barat daya, dari Februari 1988 sampai Mei 1994. Perang ini terjadi antara etnis Armenia di Nagorno-Karabakh yang dibantu oleh Armenia melawan Azerbaijan. Perang ini merupakan konflik etnis paling destruktif setelah jatuhnya Uni Soviet pada Desember 1991.
  • De Oorlog in Nagorno-Karabach was een gewapend conflict tussen Nagorno-Karabach, dat naar zelfbeschikking streeft (volstrekte onafhankelijkheid van Azerbeidzjan ofwel aansluiting bij Armenië), en Azerbeidzjan, dat deze regio onder volledige zeggenschap wil hebben. De wortels van het conflict gaan terug tot het begin van de 20e eeuw. In februari 1988 escaleerde het conflict geleidelijk tot een daadwerkelijke oorlog tussen Azerbeidzjan en Nagorno-Karabach, waarbij Armenië vanaf het begin hulp leverde aan de laatste en sinds 1993 zelf ook betrokken raakte bij het conflict. Momenteel is Nagorno-Karabach de facto onafhankelijk van Azerbeidzjan, maar is internationaal niet erkend. De meeste landen van de wereld rekenen deze regio de jure (formeel) tot het grondgebied van Azerbeidzjan. Sinds 1994 onderhandelen Armenië en Azerbeidzjan over de toekomstige status van het gebied.
dbpedia-owl:endDate
  • 1994-05-16 (xsd:date)
dbpedia-owl:place
dbpedia-owl:result
  • Victoire militaire des forces arméniennes. Un cessez-le-feu toujours en vigueur est signé en 1994 par l'Arménie, l'Azerbaïdjan et le Haut-Karabagh.
dbpedia-owl:startDate
  • 1988-02-20 (xsd:date)
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 874479 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 99500 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 396 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109629798 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:casus
  • Dispute ethnique territoriale entre l'Arménie et l'Azerbaïdjan
prop-fr:combattants
  • 22 (xsd:integer)
prop-fr:commandant
  • 22 (xsd:integer)
prop-fr:commons
  • Category:Nagorno-Karabakh War
prop-fr:conflit
  • Guerre du Haut-Karabagh
prop-fr:date
  • 1988-02-20 (xsd:date)
  • 2008-05-05 (xsd:date)
prop-fr:forces
  • 22 (xsd:integer)
prop-fr:issue
  • Victoire militaire des forces arméniennes. Un cessez-le-feu toujours en vigueur est signé en 1994 par l'Arménie, l'Azerbaïdjan et le Haut-Karabagh.
prop-fr:lieu
  • Haut-Karabagh, Arménie et Azerbaïdjan
prop-fr:oldid
  • 29013752 (xsd:integer)
prop-fr:pertes
  • 5856 (xsd:integer)
  • 11000 (xsd:integer)
  • 25000 (xsd:integer)
  • 30000 (xsd:integer)
prop-fr:territoires
  • Le Haut-Karabagh devient une république de facto indépendante, non reconnue par la communauté internationale. Des négociations prennent place entre les deux nations pour décider du futur de la république.
prop-fr:vote
  • BA
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • La guerre du Haut-Karabagh est le conflit armé qui a eu lieu entre février 1988 et mai 1994 dans l'enclave ethnique du Haut-Karabagh, en Azerbaïdjan du sud-ouest, entre les Arméniens de l'enclave, alliés à la république d'Arménie, et la république d'Azerbaïdjan. Le 26 février 1988 défilent à Erevan un million de personnes, revendiquant le rattachement du Haut-Karabagh à l'Arménie.
  • Konflikt o Górski Karabach − zbrojny konflikt etniczno-terytorialny między Azerbejdżanem i Armenią, jeden z najpoważniejszych konfliktów o tym charakterze rozgrywający się na obszarze postradzieckim po upadku ZSRR.
  • 나고르노카라바흐 전쟁은 1988년 2월 20일부터 1994년 5월 16일까지 아르메니아의 월경지인 나고르노카라바흐에서 벌어진 전쟁이다.
  • ナゴルノ・カラバフ戦争(ナゴルノ・カラバフせんそう)とは、アルメニアとアゼルバイジャンのナゴルノ・カラバフ自治州を巡る争い。日本の報道では「ナゴルノ・カラバフ紛争」と呼ばれることもある。戦争は泥沼化し、現在は事実上、アルメニア人の占領下にある。
  • Válka o Náhorní Karabach byl ozbrojený konflikt trvající mezi únorem 1988 a květnem 1994 v malé enklávě Náhorní Karabach v jihozápadním Ázerbájdžánu mezi většinovou skupinu Arménů z Náhorního Karabachu, podporovnou Arménií a Ázerbájdžánem. Jak válka postupovala, tak se Arménie i Ázerbajdžán, obě bývalé sovětské republiky, zapletly do vleklé, nevyhlášené horské války, během které docházelo na obou stranách k etnickým čístkám.
  • Der Bergkarabachkonflikt ist ein Konflikt der Staaten Armenien und Aserbaidschan um die Region Bergkarabach im Kaukasus. Der Konflikt trat in der Moderne erstmals zur Unabhängigkeit der beiden Staaten nach 1918 auf und brach während des Zerfalls der Sowjetunion ab 1988 neu aus. Infolgedessen erklärte sich die Republik Bergkarabach für unabhängig, wird seitdem international aber von keinem Staat anerkannt.
  • Karabağ Savaşı (Şubat 1988 - Mayıs 1994), Azerbaycan Sovyet Sosyalist Cumhuriyeti'ne bağlı Dağlık Karabağ Özerk Oblastı'nın Ermenistan Sovyet Sosyalist Cumhuriyeti'ne bağlanmasını isteyenErmeniler ile bunu kabul etmeyen Azeriler arasında başlayan ve Sovyetler Birliği'nin dağılmasından sonra Azerbaycan Cumhuriyeti ile Ermenistan Cumhuriyeti arasında çatışmaya dönüşen bir savaş.Savaş öncesinde ve etnik çatışmaların sıcak savaşa dönüşmesi sonrasında Sumqayıt Pogromu, Kirovabad Pogromu, Bakü Pogromu gibi pogromlar, Hocalı Katliamı ve Maragha Katliamı gibi katliamlar yaşanmıştır.
  • Нагорно-карабахският конфликт (1991 - 1994) е военен конфликт между азербейджански и арменски въоръжени формирования за контрол над областта Нагорни Карабах, населена с арменци, но намираща се в състава на Азербайджан.
  • Perang Nagorno-Karabakh merupakan konflik bersenjata yang terjadi di Nagorno-Karabakh, Azerbaijan barat daya, dari Februari 1988 sampai Mei 1994. Perang ini terjadi antara etnis Armenia di Nagorno-Karabakh yang dibantu oleh Armenia melawan Azerbaijan. Perang ini merupakan konflik etnis paling destruktif setelah jatuhnya Uni Soviet pada Desember 1991.
  • Караба́хский конфли́кт (азерб. Qarabağ münaqişəsi, арм. Արցախյան հակամարտություն) — этнополитический конфликт в Закавказье между азербайджанцами и армянами. Межобщинный конфликт, имеющий давние исторические и культурные корни, приобрёл новую остроту в годы перестройки (1987—1988), на фоне резкого подъёма национальных движений в Армении и Азербайджане. К ноябрю — декабрю 1988 года в этот конфликт, как отмечал А. Н.
  • The Nagorno-Karabakh War, known as the Artsakh Liberation War in Armenia and Nagorno-Karabakh, was an armed conflict that took place in the late 1980s to May 1994, in the enclave of Nagorno-Karabakh in southwestern Azerbaijan, between the majority ethnic Armenians of Nagorno-Karabakh backed by the Republic of Armenia, and the Republic of Azerbaijan.
  • A hegyi-karabahi háború fegyveres konfliktus volt Azerbajdzsán és az Örményország által támogatott örmény többség között 1988 februárjától és 1994 májusáig a hegyi-karabahi enklávé birtoklásáért. A konfliktus előrehaladtával a két korábbi szovjet köztársaság egy elhúzódó, hadüzenet nélküli háborúba bonyolódott a hegyekben, ahogy Azerbajdzsán megpróbálta megfékezni az elszakadási mozgalmat.
  • La Guerra de Nagorno-Karabakh fou un conflicte armat ocorreguda entre febrer de 1988 i maig de 1994, en el petit enclavament ètnic d'Alt Karabagh (Nagorno Karabagh), a la regió sud-est del Caucas, una antiga província soviètica poblada per armenis i envoltada completament per la República de l'Azerbaidjan.
  • A Guerra de Nagorno-Karabakh designa o conflito armado ocorrido entre Fevereiro de 1988 e Maio de 1994, no pequeno enclave étnico de Nagorno-Karabakh no sudoeste do Azerbaijão, opondo a maioria étnica arménia residente em Nagorno-Karabakh apoiada pela República da Arménia à República do Azerbaijão.Com o decurso da guerra, a Arménia e o Azerbaijão, duas antigas repúblicas soviéticas, envolveram-se numa longa e não declarada guerra nos picos montanhosos de Karabakh, face à tentativa do Azerbaijão de dominar o movimento secessionista em Nagorno-Karabakh.
  • La guerra del Nagorno Karabakh è stato un conflitto armato che si è svolto tra il gennaio 1992 e il maggio 1994, nella piccola enclave del Nagorno Karabakh, nel sud-ovest dell'Azerbaigian, tra la maggioranza etnica armena del Nagorno Karabakh, sostenuta dalla Repubblica Armena, e la Repubblica dell'Azerbaigian.Preceduto, a partire dal 1988, da atti di violenza e di pulizia etnica compiuti da entrambe le parti, il conflitto scoppiò in seguito al voto del parlamento del Nagorno Karabakh il quale, facendo leva sulla legge dell’Urss allora vigente, dichiarò la nascita della Repubblica del Karabakh Montagnoso (Nagorno Karabakh) - Artsakh.In base a tale legge del 3 aprile 1990 (Registro del Congresso dei deputati del popolo dell'Urss e Soviet Supremo, n.13 pag 252) se all'interno di una repubblica che decideva il distacco dall'Unione vi era una regione autonoma (oblast') questa aveva diritto di scegliere attraverso una libera manifestazione di volontà popolare se seguire o meno la repubblica secessionista nel suo distacco dall'Urss.
  • La Guerra de Nagorno Karabaj se refiere al conflicto armado que ocurrió entre febrero de 1988 hasta mayo de 1994, en el pequeño enclave étnico de Nagorno Karabaj (o Alto Karabaj), en la región sureste del Cáucaso, una antigua provincia soviética poblada por una minoría azerí y una mayoría de armenios y rodeada completamente por la República de Azerbaiyán.
  • De Oorlog in Nagorno-Karabach was een gewapend conflict tussen Nagorno-Karabach, dat naar zelfbeschikking streeft (volstrekte onafhankelijkheid van Azerbeidzjan ofwel aansluiting bij Armenië), en Azerbeidzjan, dat deze regio onder volledige zeggenschap wil hebben. De wortels van het conflict gaan terug tot het begin van de 20e eeuw.
rdfs:label
  • Guerre du Haut-Karabagh
  • Bergkarabachkonflikt
  • Guerra de Nagorno Karabaj
  • Guerra de Nagorno-Karabakh
  • Guerra de Nagorno-Karabakh
  • Guerra del Nagorno Karabakh
  • Hegyi-karabahi háború
  • Karabağ Savaşı
  • Konflikt o Górski Karabach
  • Nagorno-Karabakh War
  • Oorlog in Nagorno-Karabach
  • Perang Nagorno-Karabakh
  • Válka o Náhorní Karabach
  • Нагорнокарабахски конфликт
  • Карабахский конфликт
  • ナゴルノ・カラバフ戦争
  • 나고르노카라바흐 전쟁
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Guerre du Haut-Karabagh
is dbpedia-owl:conflict of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:conflit of
is prop-fr:guerres of
is prop-fr:histoire of
is foaf:primaryTopic of