La famille Gnouni (en arménien Գնունի) est une famille de la noblesse arménienne, prétendant descendre des rois d'Urartu. Selon l'historien arménien Moïse de Khorène, ils descendraient d'anciens rois d'Assyrie, prétention qu'ils partagent avec la famille Arçrouni. À la cour des rois d'Arménie, ils possèdent la charge héréditaire de hazarapet (« sénéchal »).↑ Hovannisian 1997, p. 78.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La famille Gnouni (en arménien Գնունի) est une famille de la noblesse arménienne, prétendant descendre des rois d'Urartu. Selon l'historien arménien Moïse de Khorène, ils descendraient d'anciens rois d'Assyrie, prétention qu'ils partagent avec la famille Arçrouni. À la cour des rois d'Arménie, ils possèdent la charge héréditaire de hazarapet (« sénéchal »).
  • Els gnuni foren una família de nakharars d'Armènia que posseïren el districte de l'Aliovit amb la capital Zarishan i l'Apakuniq amb la capital Malazgird (a la província de Tauruberan). Tenien el títol hereditari de gran-cançoner reial.El primer nakharar esmentat és Atat, que va seguir al rei a la Persarmènia vers el 387/390. Atom apareix vers el 445 i Vahan Gnuni cap al 451 al temps de la rebel·lio nacional-religiosa. Un altra Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del 481-482 i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.La figura més important de la família fou Mejej Gnuni que fou marzban d'Armènia del 518 fins al 548. En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursió des el Caucas fins a Armènia i Àsia Menor (fins al Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Mejej va prendre mesures per evitar una altra incursió i el 527 quan els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar. A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram.Un altre Mejej Gnuni fou nomenat per l'emperador Heracli magister militum (la dignitat de grans cançoners hereditaris a Armènia l'havien perdut a l'Imperi). El 630 Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega, i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a Teodosiòpolis d'Armènia a sotmetre's a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode (631). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia (632). El marzban d'Armènia Varastirots Bagratuni es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el rei persa Rostam II, i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals (634). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven més compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium. Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de Bagrevand de 25 d'abril del 772 que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de Djahap al-Qaisi van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert fundant l'emirat de Manazkert.
  • Gnuni (Armenian: Գնունի) was a noble family of old Armenia c. 300–800.Main rulers:Atat Gnuni c. 387, deposedAtom Gnuni c. 445Vahan Gnuni c. 451Atom and Arastom Gnuni c. 480Mjej Gnuni c. 628Vahan a.k.a. Dachnak c. 772Around 772, Manazkert and Aghiovit were occupied by the Qayasite Dynasty.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2667796 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 14686 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 48 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110357724 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1997 (xsd:integer)
prop-fr:directeur
  • oui
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:lang
  • en
prop-fr:lieu
  • New York
prop-fr:nom
  • Hovannisian
prop-fr:prénom
  • Richard G.
prop-fr:réimpression
  • 2004 (xsd:integer)
prop-fr:sousTitre
  • vol. I : The Dynastic Periods: From Antiquity to the Fourteenth Century
prop-fr:titre
  • Armenian People from Ancient to Modern Times
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La famille Gnouni (en arménien Գնունի) est une famille de la noblesse arménienne, prétendant descendre des rois d'Urartu. Selon l'historien arménien Moïse de Khorène, ils descendraient d'anciens rois d'Assyrie, prétention qu'ils partagent avec la famille Arçrouni. À la cour des rois d'Arménie, ils possèdent la charge héréditaire de hazarapet (« sénéchal »).↑ Hovannisian 1997, p. 78.
  • Gnuni (Armenian: Գնունի) was a noble family of old Armenia c. 300–800.Main rulers:Atat Gnuni c. 387, deposedAtom Gnuni c. 445Vahan Gnuni c. 451Atom and Arastom Gnuni c. 480Mjej Gnuni c. 628Vahan a.k.a. Dachnak c. 772Around 772, Manazkert and Aghiovit were occupied by the Qayasite Dynasty.
  • Els gnuni foren una família de nakharars d'Armènia que posseïren el districte de l'Aliovit amb la capital Zarishan i l'Apakuniq amb la capital Malazgird (a la província de Tauruberan). Tenien el títol hereditari de gran-cançoner reial.El primer nakharar esmentat és Atat, que va seguir al rei a la Persarmènia vers el 387/390. Atom apareix vers el 445 i Vahan Gnuni cap al 451 al temps de la rebel·lio nacional-religiosa.
rdfs:label
  • Gnouni
  • Gnuni
  • Gnuni
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:dynasty of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:dynastie of
is foaf:primaryTopic of