Le fauvisme est un courant de peinture du début du XXe siècle. Tiré d'une expression du journaliste Louis Vauxcelles, il débute historiquement à l'automne 1905, lors du Salon d'automne qui crée scandale, pour s'achever moins de cinq ans plus tard, au début des années 1910. En fait, dès 1908, il est déjà à son crépuscule. Son influence marque néanmoins tout l'art du XXe siècle, notamment par la libération de la couleur.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le fauvisme est un courant de peinture du début du XXe siècle. Tiré d'une expression du journaliste Louis Vauxcelles, il débute historiquement à l'automne 1905, lors du Salon d'automne qui crée scandale, pour s'achever moins de cinq ans plus tard, au début des années 1910. En fait, dès 1908, il est déjà à son crépuscule. Son influence marque néanmoins tout l'art du XXe siècle, notamment par la libération de la couleur. Le précurseur du fauvisme est Henri Matisse, mais d'autres artistes, comme André Derain, Maurice de Vlaminck, Auguste Chabaud, ou encore Georges Braque en ont fait partie.Dans un article Le Salon d'automne publié dans le Gil Blas le 17 octobre 1905, Louis Vauxcelles décrit le salon salle par salle. Il écrit notamment « Salle N°VII MM. Henri Matisse, Marquet, Manguin, Camoin, Girieud, Derain, Ramon Pichot. Salle archi-claire, des oseurs, des outranciers, de qui il faut déchiffrer les intentions, en laissant aux malins et aux sots le droit de rire, critique trop aisée. […] Au centre de la salle, un torse d'enfant et un petit buste en marbre, d'Albert Marque, qui modèle avec une science délicate. La candeur de ces bustes surprend au milieu de l'orgie des tons purs : « Donatello chez les fauves. »Le fauvisme est caractérisé par l'audace et la nouveauté de ses recherches chromatiques. Les peintres ont recours à de larges aplats de couleurs violentes, pures et vives, et revendiquent un art fondé sur l'instinct. Ils séparent la couleur de sa référence à l'objet, afin d'accentuer l'expression, et réagissent de manière provocatrice contre les sensations visuelles et la douceur de l'impressionnisme.
  • Фовизм (от фр. fauve — дикий) — направление во французской живописи конца XIX — начала XX века.Название закрепилось за группой художников, чьи полотна были представлены на осеннем салоне 1905 года. Картины оставляли у зрителя ощущение энергии и страсти, и французский критик Луи Восель назвал этих живописцев дикими зверями (фр. les fauves). Это было реакцией современников на поразившую их экзальтацию цвета, «дикую» выразительность красок. Так случайное высказывание закрепилось как название всего течения. Сами же художники никогда не признавали над собой данного эпитета. Лидерами направления можно назвать Анри Матисса и Андре Дерена. Также к числу сторонников этого направления можно причислить таких творцов как Альбер Марке, Шарль Камуан, Луи Вальта, Анри Эвенепул, Морис Марино (англ.), Жан Пюи (англ.), Морис де Вламинк, Анри Манген (англ.), Рауль Дюфи, Отон Фриез, Жорж Руо, Кеес ван Донген, Alice Bailly (англ.), Жорж Брак и других.К отличительным чертам фовистов принадлежит динамичность мазка, стихийность, стремление к эмоциональной силе. Силу художественного выражения создавал яркий колорит, чистота и резкость, контрастность цветов, интенсивно открытые локальные цвета, сопоставление контрастных хроматических плоскостей. Дополняет образ острота ритма. Для фовизма характерно резкое обобщение пространства, объема и всего рисунка, сведение формы к простым очертаниям при отказе от светотеневой моделировки и линейной перспективы.Группа заявила о себе на парижских выставках 1905—1907 гг., однако вскоре объединение распалось, и творческие пути участников разошлись.
  • フォーヴィスム(仏: Fauvisme、野獣派)は、20世紀初頭の絵画運動の名称。1905年にパリで開催された展覧会サロン・ドートンヌに出品された一群の作品の、原色を多用した強烈な色彩と、激しいタッチを見た批評家ルイ・ボークセル(仏: Louis Vauxcelles、英: Louis Vauxcelles)が「あたかも野獣の檻(フォーヴ、fauverie)の中にいるようだ」と評したことから命名された。象徴主義の画家で、当時エコール・デ・ボザール(官立美術学校)の教授をしていたギュスターヴ・モローがフォーヴィスムの画家達の指導者であった。彼が弟子達に主張したのは、形式の枠組みの外で物事を考え、その考えに従うことであった。主な弟子達は、この運動の中心人物であるアンリ・マティス、アンドレ・ドラン達であった。フォーヴィスムはキュビズムのように理知的ではなく、感覚を重視し、色彩はデッサンや構図に従属するものではなく、芸術家の主観的な感覚を表現するための道具として、自由に使われるべきであるとする。ルネサンス以降の伝統である写実主義とは決別し、目に映る色彩ではなく、心が感じる色彩を表現した。世紀末芸術に見られる陰鬱な暗い作風とは対照的に、明るい強烈な色彩でのびのびとした雰囲気を創造した。フォーヴィスムに分類される主要な画家は、以下のとおり。アンリ・マティス(Henri Matisse; 1869年-1954年)アンドレ・ドラン(André Derain; 1880年-1954年)モーリス・ド・ヴラマンク(Maurice de Vlaminck; 1876年-1958年)ラウル・デュフィ(Raoul Dufy; 1877年-1953年)ジョルジュ・ルオー(Georges Rouault; 1871年-1958年)フォーヴィスムに影響を与えた画家として、明るく強烈な印象の色彩を使用するポール・ゴーギャンやフィンセント・ファン・ゴッホ、点描のジョルジュ・スーラやポール・シニャックに代表される新印象派の画家達、またポール・セザンヌ等が挙げられる。
  • El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905. En francès, "Fauves" vol dir "bèsties salvatges".Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'expressionisme alemany, amb una base de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influències vénen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.El Fauvisme, liderat per Henri Matisse (1869-1954), sorgí en oposició a la rígida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del Modernisme (Art Nouveau) i a l'evasió espiritualista del Simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.Malgrat concebien l'activitat artística com a un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou Gustave Moreau, a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i Puy. Moureau no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava els seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l'ús del color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressió i en comptes de composició i ordre.El 1904 Matisse pintà "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al Saló dels Independents el 1905. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el despreci de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Saló de Tardor de 1906. Allà també s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.Matisse ja pintava de forma "fauve" inclús abans de 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del puntillisme perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.El 1908 publicà les seves idees en un article titulat Notes d'un Pintor on deia:'El que persegueixo és l'expressió.. No puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los.. La composició és l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de què disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...'Refusava, això no obstant, la immediatesa, car l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb caràcter i contingut. En el cas de Matisse, aquest caràcter era fonamentalment serè, en oposició a altres actituds expressionistes. És aquí on es troba la diferència entre l'expressionisme francès i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt més crua. Matisse volia fer un art, segons les seves pròpies paraules, "que sigui pur i serè, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intel·lectual". Matisse trobà la serenitat en les ceràmiques gregues i en els gravats japonesos. Practicà també l'escultura partint de Rodin i rebent classes de Bourdelle.Maurice Vlamink era un anarquista convençut i col·laborà entorn del 1898 en els diaris Libertaire i Anarchie; era menys metòdic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en consonància amb Van Gogh, per l'obra del qual sentia una profunda atracció. Aliè a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense mètode. Són característiques de la seva obra les línies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps abandonà els colors fauves i la seva paleta es féu més ombrívola, els seus paisatges més sòrdids i el seu caràcter pessimista.Tot el grup se sentí influenciat per l'escultura africana, molt especialment Vlamink, que sostenia ser el seu descobridor a París.Els fauvistes mai formaren un grup coherent i malgrat els seus èxits conjunts foren evolucionant per camins diversos. El grup entrà en crisi el 1907, amb l'aparició de "Les Senyoretes d'Avinyó" de Picasso.A Hispanoamèrica, la influència dels moviments vanguardistes se sent només a partir dels anys 1920; el fauvisme concretament fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers Anita Malfatti, Emiliano Cavalcanti i Vicente do Rego. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i cubisme.
  • Fowizm (fr. Les Fauves – dzikie zwierzęta, drapieżniki) – kierunek w malarstwie francuskim początku XX wieku o bardzo żywej i oderwanej od rzeczywistości kolorystyce dzieł.Ponieważ świat widzialny jawi się jako barwny, malarstwo od wieków posługuje się kolorem właściwym naturze rzeczy. Fowizm jako kierunek istniał bardzo krótko, rozwijał się w latach 1905-1908, a więc w czasie, gdy secesja osiągnęła pełnię. Nie należy jednak do typowych zjawisk tego stylu, lecz jest początkiem rewolucji, która dokonała się w sztuce w XX wieku. Jak każda zasada i ta musiała zostać złamana w burzliwym okresie modernizmu. Choć już Paul Gauguin w niektórych swoich obrazach operował barwą dość swobodnie, prawdziwa burza kolorów rozpętała się na początku XX wieku. Rozwijający się ekspresjonizm, akcentujący poryw malarski, wyrażał się m.in. w szokujących zestawieniach kolorystycznych. Fowizm to właściwie odłam ekspresjonizmu, który jednak nie posiada płaszczyzny dramaturgicznej i intelektualnej. Ta beztroska wyraża się już w samej nazwie ruchu, pochodzącej od francuskiego rzeczownika les fauves, oznaczającego "dzikie zwierzęta". Słowem tym francuski dziennikarz Louis Vauxcelles określił grupę artystów, którzy wystawiali swoje prace na Salonie Jesiennym w 1905 roku."Przywódcą fowistów" nazywano Henri Matisse'a, który na swoich obrazach zestawiał czyste kolory, często pozbawiając je ich związków z rzeczywistością. Jego silnie uproszczone, dziś powiedzielibyśmy – "komiksowe", płótna są tak naprawdę plamami wyrazistych kolorów (jak np. w "Tańcu" z 1910).Maurice de Vlaminck i André Derain stosowali mniejsze pociągnięcia kontrastujących barw, budujących absurdalny świat, w którym trawa jest czerwona, a góry purpurowe. Obydwaj chętnie przedstawiali świat miasta ("Most w Chatou" de Vlamincka - 1906, "Katedra Św. Pawła" Deraina z tego samego roku). Również Raoul Dufy ożywiał malowane przez siebie krajobrazy, jednak raczej wyostrzając kolory niż je zamieniając - jego płótna przypominają dziecięce kolorowanki (np. "Kasyno w Nicei" z 1927). Kees van Dongen malował portrety w stylu przypominającym Matissa, ożywiając je chętnie ostrymi czerwieniami.Z fowizmem łączony jest także Georges Rouault, jednak jego styl był bliższy czystemu ekspresjonizmowi: stosował on bardziej łagodną paletę i często sięgał do tematu śmierci, w stylu przypominającym dramatyczne wizje Jamesa Ensora. Również Georges Braque przez pewien czas tworzył w stylu fowistycznym, ale większość swego malarskiego życia poświęcił kubizmowi.Fowizm szybko wyczerpał swój twórczy potencjał, a artyści rozeszli się w swoich kierunkach, zwykle oscylując wokół ekspresjonizmu. Dalekie echa buntowniczego koloru fowistów można dziś odnaleźć w transawangardzie włoskiej i u neofowistów.
  • Fauvismoa (frantsesezko fauve hitzetik dator, hots, basapiztia) XX. mendeko hasieran sortu eta biziraupen laburra izan zuen margolaritza modernoko mugimendua izan zen. Izadiaren formak bere horretan irudikatzea erdeinatzen zutelako eta margoen harmonia "basatiak" eratzen ahalegintzen zirelako, fauvista -basati, alegia- esan zitzaion 1905ean Parisen erakusketa bat egin zuen margolari gazte talde bati, eta fauvismo deitu zioten haiek sortu zuten higikundeari. Margolari talde honen arabera, artelanaren ezaugarri piktorikoak bereziki nabarmendu behar ziren eta, inpresionismoan ez bezala, kolorearen indarra aldarrikatzen zuen irudikapenaren gainetik. Pintura-mugimendu gisa, 1900aren inguruan hasi zen eta bere azkenak 1910tik aurrera ere kausi ahal izan arren, berez 3 urte besterik ez zuen iraun (1905-1907) eta hiru erakusketa baino ez zituen izan. Estilo honen buruak Henri Matisse eta André Derain izan ziren.
  • Фовизмът (на френски: Fauvisme от fauves: "диви зверове" или "дивият свят") е течение в модерната живопис във Франция и просъществува в годините 1905-1907. Провъзгласява наситения интензивен тон като основно изразно средство в живописта. Отличава се с недействителните цветове, умишлено огрубяване на техниката и рисунката: дърветата могат да бъдат червени или сини, лицата на хората-жълти, а и небето не е задължително синьо. Реалистичната картина се превраща в декоративно пано. Един от най-ярките представители на течението фовизъм е Анри Матис. Фовистите не се възприемат като крайно предизвикателни и разрушителни. Впрочем те самите нямат определена доктрина или организационни рамки. В продължение на няколко години фовистите са най-енергичните експериментатори във френската живопис. С голямата чувствителност на фовистите към колорита, смятан днес за необикновено рафиниран, приемствеността от импресионистите по отношение на сюжети и проблеми ги правят търсени и уважавани още по онова време. Приживе и дори сравнително млади,те се радват на признание и уважение.
  • Fauvisme adalah suatu aliran dalam seni lukis yang berumur cukup pendek menjelang dimulainya era seni rupa modern. Nama fauvisme berasal dari kata sindiran "fauve" (binatang liar) oleh Louis Vauxcelles saat mengomentari pameran Salon d'Automne dalam artikelnya untuk suplemen Gil Blas edisi 17 Oktober 1905, halaman 2.Kepopuleran aliran ini dimulai dari Le Havre, Paris, hingga Bordeaux. Kematangan konsepnya dicapai pada tahun 1906.
  • Fauvismus je umělecký směr, který vznikl ve Francii na počátku 20. století. Podobá se německému expresionismu. Název fauvisté (ze slova le fauve - šelma) dal skupině francouzských malířů, vystavujících společně na pařížském Podzimním salónu 1905 a na Salónu nezávislých 1906, kritik Louis Vauxcelles. Ve skupině se spojili pařížští žáci Gustava Moreaua s mladými malíři, kteří přišli z Chatou nebo z Le Havru. Vedoucí osobností skupiny byl Henri Matisse. Ten v roce 1901 vystavoval společně s Albertem Marquetem na Salónu nezávislých obrazy ovlivněné Cézannem; zde se seznámil s dalšími umělci, například s Mauricem Vlaminckem. V letech 1902-3 malovali Matisse a Marquet obrazy interiérů a pařížských ulic v tmavém tónu pod Manetovým vlivem, zatímco Vlaminck podle vzoru van Gogha začal používat ohnivých barev. Skupina vystavovala v pařížské galerii Berthy Weilové. Roku 1904 uspořádal Vollard samostatnou výstavu Matissových obrazů, malovaných v pointilistické technice. První fauvistické obrazy namalovali Matisse s André Derainem v Collioure a vystavili je v letech 1905-1906 spolu s díly Marqueta, Vlamincka, Georgese Braqua a dalších.Po roce 1907 se skupina fauvistů rozpadla a její členové hledali vlastní cesty. Jen Matisse a Raoul Dufy se v příštím vývoji příliš nevzdálili od svých fauvistických počátků.Fauvisté nevytvořili žádný program a dohromady uspořádali jen tři výstavy v průběhu několika let. Šlo jim o čistou barvu a jednoduchou zkratku, o konstrukci obrazového prostoru bez modelace a stínování, o dokonalou harmonii mezi emocionálním výrazem a dekorativní kompozicí. Výrazová síla obrazu má vycházet z barevné plochy, která na diváka bezprostředně působí. Matisse prohlašoval, že chce tvořit 'příjemné' umění; využíváním zářivých barev se snažil podpořit čistotu kompozice.
  • 야수파(野獸派) 또는 포비즘(fauvism)은 20세기 초반의 모더니즘 예술에서 잠시 나타났던 미술 사조이다. 곧, 20세기 미술은 반자연주의를 기조로 하는 혁신적 유파(流派)와 사조가 어지럽게 뒤바뀌게 되지만 그 발단이 되는 것은 야수파의 운동이다.강렬한 표현과 색을 선호했다. 야수파의 흐름 자체는 1900년 경에 시작되어 1910년 이후까지 지속되기는 했으나, 실제 야수파 운동은 1905년부터 1907년까지 약 3년 동안 세 차례의 전시회를 갖는 데 그쳤으며 결속력도 약했다. 이 운동의 기수로는 앙리 마티스와 앙드레 드레인이 있었다.기법상의 특징은 강한 붓질과 과감한 원색 처리, 그리고 대상에 대한 고도의 간략화와 추상화이다. 눈에 보이는 색채가 아닌 마음에 느껴지는 색채를 밝고 거침없이 표현했다. 이지적인 큐비즘과는 달리 감정을 중시한다. 표현주의의 한 형태로도 볼 수 있다.
  • Fauvismus wird in der Kunstgeschichte einer Stilrichtung der Malerei zugeordnet. Sie entstand aus einer Bewegung innerhalb der französischen Avantgarde zu Anfang des 20. Jahrhunderts. Der Fauvismus, getragen von sehr unterschiedlichen Künstlern, bildet die erste Bewegung der klassischen Moderne.Die Hauptvertreter der zunächst geschmähten Bewegung waren Henri Matisse, André Derain und Maurice de Vlaminck. Ihnen schlossen sich Raoul Dufy, Albert Marquet, Kees van Dongen, Othon Friesz und Georges Braque an. Von einigen Kunsthistorikern werden auch Henri Manguin, Charles Camoin, Jean Puy und Louis Valtat zu den Fauves gezählt, neueren Tendenzen zufolge ebenfalls Georges Rouault.In den fauvistischen Bildern sollte die Farbgebung nicht mehr der illusionistischen Darstellung eines Gegenstandes dienen. Die malerische Aussage entstand aus dem Zusammenklang der Farbflächen. Typisch für die meisten Werke sind ihre leuchtenden Farben. Die Überlegungen zur Darstellung des Raumes sind jedoch ebenso wesentlicher Bestandteil der Bildkomposition.Die Wurzeln des Fauvismus entstammen dem Impressionismus, Ziel war aber, der Flüchtigkeit impressionistischer Bilder entgegenzuarbeiten, um dem Werk mehr Dauer (frz. durée) zu verleihen. Eine eigene Theorie oder ein Manifest hatte der Fauvismus dabei nicht. Einer neueren Sichtweise zufolge habe der Fauvismus Gemeinsamkeiten mit dem Expressionismus.1907 löste der Kubismus den Fauvismus ab und zog einige seiner Vertreter an. Es ist ein Erbe der Fauves, dass moderne Künstler die Farbe als individuelles Ausdrucksmittel sehen.
  • A fauvizmus az 1905-ben a párizsi Salon d’Automne kiállításán bemutatkozott festőcsoport, a Fauves (’Vadak’) képviselte festészeti irányzat. Az Henri Matisse köré csoportosuló művészek a modern francia festészet kolorista irányzatát teremtették meg, de 1908-at követően csoportjuk feloszlott. Munkásságuk hatott a magyar festészetre is (ld. magyar Vadak), Czóbel Béla 1906-tól rendszeresen együtt állított ki velük.
  • Con il termine fauves (in francese "belve") si indica un gruppo di pittori, per lo più francesi, che all’inizio del Novecento diedero vita ad un’esperienza di breve durata temporale, ma di grande importanza nell’evoluzione dell’arte. Questa corrente è anche detta fauvismo. L'origine del movimento è da ricercarsi nell'inserimento all'interno della tradizione impressionista francese, alla fine del XIX secolo, di spinte dotate di accenti romantici e nordici, come le proposizioni di van Gogh e di Munch.
  • El fovismo, también conocido como fauvismo, en francés fauvisme, (1904-1908) fue un movimiento pictórico francés caracterizado por un empleo provocativo del color. Su nombre procede del calificativo fauve, fiera en español, dado por el crítico de arte Louis Vauxcelles al conjunto de obras presentadas en el Salón de Otoño de París de 1905. El precursor de este movimiento fue Henri Matisse y su mayor influencia en la pintura posterior se ha relacionado con la utilización libre del color.
  • O fauvismo (do francês les fauves, "as feras", como foram chamados os pintores não seguidores do cânone impressionista, vigente à época) é uma corrente artística do início do século XX, que se desenvolveu sobretudo entre 1905 e 1907. Associada à busca da máxima expressão pictórica, o estilo começou em 1901 mas só foi denominado e reconhecido como um movimento artístico em 1905. Segundo Henry Matisse, em "Notes d'un Peintre", pretendia-se com o fauvismo "uma arte do equilíbrio, da pureza e da serenidade, destituída de temas perturbadores ou deprimentes".
  • Les Fauves, Frans voor 'de wilden', zijn schilders in de stijl van het fauvisme.Binnen de schilderkunst kenmerkt het fauvisme zich door het gebruik van felle, nauwelijks gemengde kleuren. De stroming staat aan het begin van de moderne kunst en vond haar voortzetting in de schilderkunst van de 20e eeuw. Het hoogtepunt bereikte de stroming tussen 1898 en 1908.
  • Fovizm, 1898-1908 yılları arasında Henri Matisse tarafından Fransa'da geliştirilen bir sanat akımıdır. En önemli özelliği, tüpten çıkmış gibi çiğ ve bağıran renklerin doğrudan kullanımıdır. Matisse, Derain ve Vlaminck'in Paris'te açtıkları bir sergide ilk kez duyulmuştur. 1905 yılında gerçekleşen bu sergi, modern resme birçok katkıda bulunmuştur. Sergiye gelenler daha önce hiç karşılaşmadıkları bir anlatımla karşılaşmışlardır. Tuval üzerine sürülmüş doğrudan renkler, bozuk perspektif gelenleri şaşırtmıştır. Sergide bulunan ünlü eleştirmen Louis Vauxcelles bu gruba "Les fauves" (vahşi hayvanlar) olarak hitap etmiştir. Akım adını buradan alır. Fovizm'de görsellik ön plandadır.Vincent van Gogh ve Paul Cezanne'dan, Seurat'ın Puantilizm'inden etkilenmişlerdir. Noktalarla boyama stili, yerini; düz motifler halinde özgürce uygulanan, çarpıcı saf renklere, geniş kesik fırça darbelerine bırakmış olsa da renk uyumu merkezli bir akım olmuştur.Derain'in "Renk için Renk" ideali böylece somutlaşmış, artık bir nesne kendi parlaklığını yaratabilirdi. Akımda ilham kaynağı olan önemli unsurlardan biri, Güney Fransa'daki Collioure şehridir.
  • Fauvism is the style of les Fauves (French for "the wild beasts"), a loose group of early twentieth-century Modern artists whose works emphasized painterly qualities and strong color over the representational or realistic values retained by Impressionism. While Fauvism as a style began around 1900 and continued beyond 1910, the movement as such lasted only a few years, 1904–1908, and had three exhibitions. The leaders of the movement were Henri Matisse and André Derain.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 43763 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 27996 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 201 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 110617884 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1993 (xsd:integer)
  • 1996 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2000 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
prop-fr:annéePremièreÉdition
  • 1961 (xsd:integer)
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 2711843580 (xsd:double)
  • 2878111230 (xsd:double)
  • 9782754100113 (xsd:double)
  • 9782914304146 (xsd:double)
prop-fr:lienAuteur
  • Claude Jeancolas
  • Jacques Dupin
prop-fr:lienÉditeur
  • Flammarion
prop-fr:lieu
  • Paris
  • Martigny
prop-fr:mois
  • octobre
prop-fr:nom
  • Dupin
  • Prat
  • Rousseau
  • Jeancolas
  • Audinet
  • Castex
  • Chalumeau
  • Grammont
  • Labrusse
  • Laffon
  • Munck
  • Pagé
  • Serrano
prop-fr:page
  • 24 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 197 (xsd:integer)
  • 216 (xsd:integer)
  • 271 (xsd:integer)
  • 359 (xsd:integer)
  • 503 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Gérard
  • Claude
  • Claudine
  • Jacqueline
  • Jacques
  • Jean-Louis
  • Jean-Luc
  • Jessica
  • Juliette
  • Pascal
  • Véronique
  • Rémi
  • Suzanne
prop-fr:titre
  • Fauvisme
  • L'Abcdaire du Fauvisme
  • L'Art fauve
  • Le Fauvisme ou l'épreuve du feu
  • Le dessin fauve
  • Matisse-Derain La vérité du Fauvisme
  • Miró
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • FVW
  • Flammarion
  • Hazan
  • RMN
  • Paris-Musée, Actes Sud
  • Éditions du Cercle d'Art
prop-fr:édition
  • Fondation Pierre Gianadda
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Le fauvisme est un courant de peinture du début du XXe siècle. Tiré d'une expression du journaliste Louis Vauxcelles, il débute historiquement à l'automne 1905, lors du Salon d'automne qui crée scandale, pour s'achever moins de cinq ans plus tard, au début des années 1910. En fait, dès 1908, il est déjà à son crépuscule. Son influence marque néanmoins tout l'art du XXe siècle, notamment par la libération de la couleur.
  • フォーヴィスム(仏: Fauvisme、野獣派)は、20世紀初頭の絵画運動の名称。1905年にパリで開催された展覧会サロン・ドートンヌに出品された一群の作品の、原色を多用した強烈な色彩と、激しいタッチを見た批評家ルイ・ボークセル(仏: Louis Vauxcelles、英: Louis Vauxcelles)が「あたかも野獣の檻(フォーヴ、fauverie)の中にいるようだ」と評したことから命名された。象徴主義の画家で、当時エコール・デ・ボザール(官立美術学校)の教授をしていたギュスターヴ・モローがフォーヴィスムの画家達の指導者であった。彼が弟子達に主張したのは、形式の枠組みの外で物事を考え、その考えに従うことであった。主な弟子達は、この運動の中心人物であるアンリ・マティス、アンドレ・ドラン達であった。フォーヴィスムはキュビズムのように理知的ではなく、感覚を重視し、色彩はデッサンや構図に従属するものではなく、芸術家の主観的な感覚を表現するための道具として、自由に使われるべきであるとする。ルネサンス以降の伝統である写実主義とは決別し、目に映る色彩ではなく、心が感じる色彩を表現した。世紀末芸術に見られる陰鬱な暗い作風とは対照的に、明るい強烈な色彩でのびのびとした雰囲気を創造した。フォーヴィスムに分類される主要な画家は、以下のとおり。アンリ・マティス(Henri Matisse; 1869年-1954年)アンドレ・ドラン(André Derain; 1880年-1954年)モーリス・ド・ヴラマンク(Maurice de Vlaminck; 1876年-1958年)ラウル・デュフィ(Raoul Dufy; 1877年-1953年)ジョルジュ・ルオー(Georges Rouault; 1871年-1958年)フォーヴィスムに影響を与えた画家として、明るく強烈な印象の色彩を使用するポール・ゴーギャンやフィンセント・ファン・ゴッホ、点描のジョルジュ・スーラやポール・シニャックに代表される新印象派の画家達、またポール・セザンヌ等が挙げられる。
  • Fauvisme adalah suatu aliran dalam seni lukis yang berumur cukup pendek menjelang dimulainya era seni rupa modern. Nama fauvisme berasal dari kata sindiran "fauve" (binatang liar) oleh Louis Vauxcelles saat mengomentari pameran Salon d'Automne dalam artikelnya untuk suplemen Gil Blas edisi 17 Oktober 1905, halaman 2.Kepopuleran aliran ini dimulai dari Le Havre, Paris, hingga Bordeaux. Kematangan konsepnya dicapai pada tahun 1906.
  • 야수파(野獸派) 또는 포비즘(fauvism)은 20세기 초반의 모더니즘 예술에서 잠시 나타났던 미술 사조이다. 곧, 20세기 미술은 반자연주의를 기조로 하는 혁신적 유파(流派)와 사조가 어지럽게 뒤바뀌게 되지만 그 발단이 되는 것은 야수파의 운동이다.강렬한 표현과 색을 선호했다. 야수파의 흐름 자체는 1900년 경에 시작되어 1910년 이후까지 지속되기는 했으나, 실제 야수파 운동은 1905년부터 1907년까지 약 3년 동안 세 차례의 전시회를 갖는 데 그쳤으며 결속력도 약했다. 이 운동의 기수로는 앙리 마티스와 앙드레 드레인이 있었다.기법상의 특징은 강한 붓질과 과감한 원색 처리, 그리고 대상에 대한 고도의 간략화와 추상화이다. 눈에 보이는 색채가 아닌 마음에 느껴지는 색채를 밝고 거침없이 표현했다. 이지적인 큐비즘과는 달리 감정을 중시한다. 표현주의의 한 형태로도 볼 수 있다.
  • A fauvizmus az 1905-ben a párizsi Salon d’Automne kiállításán bemutatkozott festőcsoport, a Fauves (’Vadak’) képviselte festészeti irányzat. Az Henri Matisse köré csoportosuló művészek a modern francia festészet kolorista irányzatát teremtették meg, de 1908-at követően csoportjuk feloszlott. Munkásságuk hatott a magyar festészetre is (ld. magyar Vadak), Czóbel Béla 1906-tól rendszeresen együtt állított ki velük.
  • El fovismo, también conocido como fauvismo, en francés fauvisme, (1904-1908) fue un movimiento pictórico francés caracterizado por un empleo provocativo del color. Su nombre procede del calificativo fauve, fiera en español, dado por el crítico de arte Louis Vauxcelles al conjunto de obras presentadas en el Salón de Otoño de París de 1905. El precursor de este movimiento fue Henri Matisse y su mayor influencia en la pintura posterior se ha relacionado con la utilización libre del color.
  • Les Fauves, Frans voor 'de wilden', zijn schilders in de stijl van het fauvisme.Binnen de schilderkunst kenmerkt het fauvisme zich door het gebruik van felle, nauwelijks gemengde kleuren. De stroming staat aan het begin van de moderne kunst en vond haar voortzetting in de schilderkunst van de 20e eeuw. Het hoogtepunt bereikte de stroming tussen 1898 en 1908.
  • Fauvism is the style of les Fauves (French for "the wild beasts"), a loose group of early twentieth-century Modern artists whose works emphasized painterly qualities and strong color over the representational or realistic values retained by Impressionism. While Fauvism as a style began around 1900 and continued beyond 1910, the movement as such lasted only a few years, 1904–1908, and had three exhibitions. The leaders of the movement were Henri Matisse and André Derain.
  • Con il termine fauves (in francese "belve") si indica un gruppo di pittori, per lo più francesi, che all’inizio del Novecento diedero vita ad un’esperienza di breve durata temporale, ma di grande importanza nell’evoluzione dell’arte. Questa corrente è anche detta fauvismo.
  • Фовизмът (на френски: Fauvisme от fauves: "диви зверове" или "дивият свят") е течение в модерната живопис във Франция и просъществува в годините 1905-1907. Провъзгласява наситения интензивен тон като основно изразно средство в живописта. Отличава се с недействителните цветове, умишлено огрубяване на техниката и рисунката: дърветата могат да бъдат червени или сини, лицата на хората-жълти, а и небето не е задължително синьо. Реалистичната картина се превраща в декоративно пано.
  • Fauvismus wird in der Kunstgeschichte einer Stilrichtung der Malerei zugeordnet. Sie entstand aus einer Bewegung innerhalb der französischen Avantgarde zu Anfang des 20. Jahrhunderts. Der Fauvismus, getragen von sehr unterschiedlichen Künstlern, bildet die erste Bewegung der klassischen Moderne.Die Hauptvertreter der zunächst geschmähten Bewegung waren Henri Matisse, André Derain und Maurice de Vlaminck.
  • O fauvismo (do francês les fauves, "as feras", como foram chamados os pintores não seguidores do cânone impressionista, vigente à época) é uma corrente artística do início do século XX, que se desenvolveu sobretudo entre 1905 e 1907. Associada à busca da máxima expressão pictórica, o estilo começou em 1901 mas só foi denominado e reconhecido como um movimento artístico em 1905.
  • Фовизм (от фр. fauve — дикий) — направление во французской живописи конца XIX — начала XX века.Название закрепилось за группой художников, чьи полотна были представлены на осеннем салоне 1905 года. Картины оставляли у зрителя ощущение энергии и страсти, и французский критик Луи Восель назвал этих живописцев дикими зверями (фр. les fauves). Это было реакцией современников на поразившую их экзальтацию цвета, «дикую» выразительность красок.
  • Fauvismoa (frantsesezko fauve hitzetik dator, hots, basapiztia) XX. mendeko hasieran sortu eta biziraupen laburra izan zuen margolaritza modernoko mugimendua izan zen. Izadiaren formak bere horretan irudikatzea erdeinatzen zutelako eta margoen harmonia "basatiak" eratzen ahalegintzen zirelako, fauvista -basati, alegia- esan zitzaion 1905ean Parisen erakusketa bat egin zuen margolari gazte talde bati, eta fauvismo deitu zioten haiek sortu zuten higikundeari.
  • Fauvismus je umělecký směr, který vznikl ve Francii na počátku 20. století. Podobá se německému expresionismu. Název fauvisté (ze slova le fauve - šelma) dal skupině francouzských malířů, vystavujících společně na pařížském Podzimním salónu 1905 a na Salónu nezávislých 1906, kritik Louis Vauxcelles. Ve skupině se spojili pařížští žáci Gustava Moreaua s mladými malíři, kteří přišli z Chatou nebo z Le Havru. Vedoucí osobností skupiny byl Henri Matisse.
  • Fowizm (fr. Les Fauves – dzikie zwierzęta, drapieżniki) – kierunek w malarstwie francuskim początku XX wieku o bardzo żywej i oderwanej od rzeczywistości kolorystyce dzieł.Ponieważ świat widzialny jawi się jako barwny, malarstwo od wieków posługuje się kolorem właściwym naturze rzeczy. Fowizm jako kierunek istniał bardzo krótko, rozwijał się w latach 1905-1908, a więc w czasie, gdy secesja osiągnęła pełnię.
  • El fauvisme és un moviment pictòric expressionista de principis de segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. També foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen. El nom els fou donat (pejorativament) per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905.
  • Fovizm, 1898-1908 yılları arasında Henri Matisse tarafından Fransa'da geliştirilen bir sanat akımıdır. En önemli özelliği, tüpten çıkmış gibi çiğ ve bağıran renklerin doğrudan kullanımıdır. Matisse, Derain ve Vlaminck'in Paris'te açtıkları bir sergide ilk kez duyulmuştur. 1905 yılında gerçekleşen bu sergi, modern resme birçok katkıda bulunmuştur. Sergiye gelenler daha önce hiç karşılaşmadıkları bir anlatımla karşılaşmışlardır.
rdfs:label
  • Fauvisme
  • Fauves
  • Fauvism
  • Fauvisme
  • Fauvisme
  • Fauvismo
  • Fauvismo
  • Fauvismus
  • Fauvismus
  • Fauvizmus
  • Fovismo
  • Fovizm
  • Fowizm
  • Les Fauves
  • Фовизм
  • Фовизъм
  • フォーヴィスム
  • 야수파
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:influencedBy of
is dbpedia-owl:movement of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:collections of
is prop-fr:influencéPar of
is prop-fr:mouvement of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of