Les Aquitains, ou Ibéroaquitains, aussi parfois appelés Proto-basques, sont un ensemble de peuples protohistoriques et de l'Antiquité situés entre les Pyrénées occidentales, la rive gauche de la Garonne et l'océan Atlantique.La distinction de ces peuples selon Strabon se base uniquement sur le fait que leur race et leur langue ne s'apparente nullement aux langues celtiques, ce qui les sépare du reste de la Gaule.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les Aquitains, ou Ibéroaquitains, aussi parfois appelés Proto-basques, sont un ensemble de peuples protohistoriques et de l'Antiquité situés entre les Pyrénées occidentales, la rive gauche de la Garonne et l'océan Atlantique.La distinction de ces peuples selon Strabon se base uniquement sur le fait que leur race et leur langue ne s'apparente nullement aux langues celtiques, ce qui les sépare du reste de la Gaule. Par contre, la connexion intime avec l'Hispanie préromane est un fait incontestable.L'origine de ce qui semble être des noms de divinités ou de personnes sur des dalles funéraires romano-aquitaines est semblable au basque actuel. Cela a conduit de nombreux philologues et linguistes à conclure que l'aquitain a été étroitement lié à une forme plus ancienne de la langue basque. Joint à d'autres indices toponymiques, le fait que, au haut Moyen Âge (IIIe au XIIe siècle), la région ait été connue sous le nom de Wasconia, toponyme qui a donné le nom de Gascogne, corrobore cette hypothèse.
  • Entre els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs. Culturalment i racial es divideixen així: A) Iberoaquitànics, que vivien de la ramaderia d'ovelles, vaques i cavalls. Ocupaven la zona compresa entre el Pirineu Occidental, el marge esquerra de la Garona i l'Atlàntic; els de les valls pirinenques practicaven la transhumància cap a la Península Ibèrica, i els de l'interior de la Gasconha vivien de l'agricultura del blat. Se sap que coneixien el ferro i treballaven l'or i l'argent com els tarbelli de Chalossa. Mai no formaren cap unitat política abans de l'arribada dels romans, però tenien un fort sentit de llur identitat d'origen, i que posaven de manifest quan es veien en perill. Posidoni i Cèsar feien notar que s'assemblaven més als ibèrics que no pas als gals. Segons Gehrard Rohlfs llur llengua, emparentada amb la dels jacetans, era intermèdia entre la dels bascons i la dels gals. Les principals tribus eren: Sibuzates Oscidates Onesii amb centre a Onobriva (Luchon), als Alts Pirineus. Campanii Tarbelli a la Chalossa, i amb centre a Aquae tarbelliae (Dacs). Garumni a la Vall d'Aran i la conca de l'alta Garona, amb centre a Salardunum (Salardú). Bigerriones a la Bigorra. Vernani a les planades subpirinenques. Tarusates amb centre a Tartessium (Tartas). Auscii els més nombrosos i coneguts, ocupaven les Lanes, Gers, Alt Pirineu i gairebé tota la Gasconha, amb centre a Illiberis (Auish. Del seu nom potser deriva l'actual Occitània i Aquitània. Elusates a Armanyac, dominaven el Condomès (Gers). Lactoratenses a la Lomanha, la seva capital era Lactora (entre Gers i Tarn i Garona). Sotiates al Nord del Condomès i el cantó de Nerac (Olt i Garona), amb centre a Sotium. Cocosates amb centre a Cocosa (entre Dacs i Bordeus). Boii a les Landes. Vesates a les Landes. Covenae amb centre a Lugdunum (Sant Bertran de Comenge) B) Ligurs Ocupaven el territori entre les actuals Marsella (Provença) i La Spezia (Ligúria). No se sap quan arribaren al país, potser des de finals del primer mil·lenni. Eren muntanyencs i mariners de parla indoeuropea de tipus mediterrànic. La seva capital era situada a l'actual Entremont, vora Ais (Provença). I la tribu principal eren els sallusis, que vivien vora Marselha. Alguns noms geogràfics occitans d'origen ligur són Manosca, Tarascon, Venasca, Lantosca o Artinhosc. C) Celtes o també anomenats gals , del grup cèltic de les parles indoeuropees, que s'establiren a Occitània aproximadament en el segle IV aC. Coneixien el ferro, ja que foren els difussors de la cultura de La Tène a gran part d'Occident. Tenien un sistema de clans i culturalment se semblaven als antics irlandesos, de manera que importaren a la Gàl·lia la cultura dels camps d'urnes. Les principals tribus eren: Volques, que ocupaven el Llenguadoc i es dividien en tres grups de pobles: Arecòmacs comptaven amb 24 ciutats, la principal de les quals era Nemassos (Nimes). Tectosages que ocupaven el territori entre les viles de Narbo (Narbona) i Julia Carcaso (Carcassona). Tolosates als voltants de Tolosa de Llenguadoc. Allobregues entre l'Isere i el Roina, aliats amb els arvernes, eren els amos de la major part del Delfinat. Cadurques Ocupaven l'actual Carcinès i el dudoest de l'Alvèrnia (departaments d'Olt i Tarn i Garona). La seva capital era Divona o Cadurci (Caors). Arvernes els més poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d'Alvèrnia. Lemovices ocupaven la Cruesa i l'Auta Vinhana, i la seva capìtal era Augustoritorum (Llemotges). Belends a la baixa vall de l'Arieja. Voconces vivien a la Gàl·lia Narbonensis, entre l'Isère, Roine, Durença i els Alps. Les principals ciutats eren Vasio (Vaison), Lucus Augustii i Dea Augusta (Diá). Rutenis ocupaven les altes conques de l'Olt i el Tarn. La seva capital era Segodunum (Rodès). D) Grecs, arribats de la Fòcida en 600 aC, fundaren la metròpolis de Massilia (Marsella), que aviat esdevingué un gran centre comerciali contingué l'avenç dels cartaginesos i dels etruscs. Crearien factories a la Provença que esdevindrien ciutats com Arelate (Arles), Antipolis (Antíbol), Nicea (Niça) i Agathe (Agde). Més tard expandirien l'hel·lenisme a les Boques del Roine, i crearien noves factories a l'interior com Mastrabala (Sent Blais) i Glanon (Sent Bertomiu), tot formant una talassocràcia que dominaria des de la Ligúria fins a les costes d'Hispània.
  • Aquitani is de verzamelnaam voor de volken die in de Romeinse provincie Gallia Aquitania woonden en die zich qua taal onderscheiden van de daar eveneens woonachtige Gallische stammen. De Aquitaniërs spraken een taal die nauw verwant was aan het Baskisch. In de eerste eeuw n.Chr. woonden de Aquitaniërs tussen de Garonne in het noorden en de Pyreneeën in het zuiden. In het oosten grensde hun gebied aan Gallia Narbonensis.
  • Az aquitániaiak (aquitánok, ibero-aquitánok, proto-baszkok) a Gallia délnyugati részén, Aquitania területén a római hódítás korában élő törzsek gyűjtőneve.
  • Gli aquitani erano un popolo misto di celti e iberi (presentavano affinità con i vasconi della media valle dell'Ebro) che vivevano appunto nell'Aquitania, regione della Francia sud-occidentale compresa tra Garonna, Pirenei e Oceano Atlantico, fino a Couserans. Aveva quindi un'estensione diversa dall'attuale e omonima regione della Francia. Fu attorno a 40.000 anni fa che l'uomo di Cro-Magnon giunse in Aquitania, soppiantando progressivamente l'Uomo di Neanderthal. Nel Paleolitico, gli abitanti di questa regione lasciarono molte attestazioni artistiche, come la famosa grotta di Lascaux (17.000 anni fa).Fu durante l'ultima glaciazione che l'Aquitania divenne il principale rifugio climatico dell'Europa occidentale, giocando così un ruolo centrale nella storia del popolamento dell'Europa post-glaciale. Nel Neolitico, sul litorale atlantico si sviluppò una civiltà che ha lasciato come testimonianze dolmen e menhir. L'Età del bronzo è ben rappresentata in Aquitania (vedi Médoc e Paesi Baschi). Sotto la pressione dei romani, i celti dell'Aquitania si stabilirono nell'alta valle della Garonna e nella Gironda, dove i biturigi vivischi fondarono Noviomago (Saint-Germain d'Esteuil?) e presero il controllo di Burdigala. Nel 56-55 a.C., durante le campagne di conquista della Gallia di Gaio Giulio Cesare, un suo luogotenente, Publio Crasso, si occupò di sottomettere gli aquitani. Nel 27 a.C. l'imperatore Ottaviano Augusto diede il nome di Gallia Aquitania a tutti i territori che dai Pirenei arrivano fino alla Loira (compresa Auvergne), che divennero così una delle tre province della Gallia Nova. Saintes e Bordeaux furono le sue capitali.Sul finire del III secolo, la riforma dell'imperatore Diocleziano riportò l'Aquitania alla sua estensione iniziale, dandole il nome di Novempopulanie (cioè Aquitania dei nove popoli): questa corrisponde oggi ai Paesi Baschi e alla Guascogna, anche se l'estremità settentrionale della Guascogna (Bordelais e Médoc), che all'arrivo dei romani era amministrata dai biturigi vivischi, entrò invece a far parte dell'Aquitania seconda (c'erano anche un'Aquitania prima e un'Aquitania terza). Fu una regione altamente romanizzata.Quando nel V secolo l'Impero romano d'Occidente collassò, l'area fu occupata dai visigoti, che nel 507 furono però scacciati dai franchi. Quando re Clotario II morì nel 629, l'Aquitania andò al figlio Cariberto II, che scelse Tolosa come capitale. Nell'VIII secolo, l'Aquitania cadde sotto i colpi dei mori, che furono poi sconfitti e scacciati da Carlo Martello. La regione entrò poi a far parte dell'Impero carolingio. Dopo la morte di Carlo Magno, i suoi eredi suddivisero più volte l'impero paterno, e così l'Aquitania passò di mano più volte e ben presto nacque il ducato d'Aquitania. Nel 1052 anche il ducato di Guascogna entrò a far parte di quello d'Aquitania. La corte di questo ducato divenne un importante e prolifico centro di produzione culturale e letteraria: il duca Guglielmo IX di Aquitania, detto il trovatore, fu un poeta. E Poitiers divenne centro dei trovatori. Alla morte di Guglielmo X d'Aquitania (1137), la figlia Eleonora d'Aquitania, la più grande ereditiera di Francia, sposò il suo tutore, Luigi VII, che lei seguì nella crociata. Dopo l'annullamento di questo matrimonio, nel 1152 lei sposò Enrico II d'Inghilterra. I suoi figlio, Riccardo I d'Inghilterra e Giovanni d'Inghilterra, e i loro successori sul trono d'Inghilterra ebbero anche il titolo di duchi d'Aquitania (poi conosciuta come Guiana).Durante la guerra dei cento anni, la Francia perdette l'Aquitania nel 1360, con il trattato di Brétigny, ma nel 1453 la riconquistò definitivamente l'Aquitania.Fu a Bordeaux che il Governo francese si rifugiò nel 1914 e nel 1940.L'odierna Aquitania comprende cinque dipartimenti: Dordogna, Gironda, Landes, Lot e Garonna e Pyrénées-Atlantiques per un'estensione di 41.400 km².La lingua più parlata è il francese, anche se ci sono minoranze che utilizzano altri due idiomi autoctoni, il guascone, considerato una varietà linguistica dell'occitano e il basco, parlato nella parte occidentale dei Pyrénées Atlantiques. Fra gli immigrati hanno una certa diffusione lo spagnolo, il portoghese e l'arabo.Sotto il profilo economico l'Aquitania è famosa per la sua uva e la sua produzione di vino, per le foreste e il legno e per l'estrazione di gas naturale e petrolio. Molto importante è anche il turismo, soprattutto lungo la Costa d'argento.
  • The Aquitanians (Latin: Aquitani) were a people living in what is now southern Aquitaine and southwestern Midi-Pyrenees, France, called Aquitania by the Romans, in the region between the Pyrenees, the Atlantic ocean, and the Garonne, present-day southwestern France. They were an ancient non-Indo-European, pre-Celtic population, that live in the northern slopes of the Pyrenees. They spoke the Aquitanian language, related to Basque. Classical authors such as Julius Caesar and Strabo clearly distinguish them from the other peoples of Gaul (Gallia) and Iberia (Hispania). With the process of Romanization, in the centuries of Roman Empire, they got an imprint of the Latin Language (Vulgar Latin) and Roman civilization. Their old language, the Aquitanian language, is the substrate of Gascon language (a romance language) spoken later by the Gascons.
  • Akitaniak edo iberoakitaniak, batzuetan aurreeuskaldunak ere deituak, erromatarren etorreraren aurretik Mendebaldeko Pirinioetan, Garonaren ezkerraldeko ertzea eta ozeano Atlantikoaren artean bizi ziren antzinako herri multzoa ziren. Egungo Gaskonia eta Ipar Euskal Herrian bizi ziren herriak ez ziren galiarrak, akitaniera bere hizkuntza zeltiarra ez zelako.
  • Os Aquitanos foram um povo que viveu no atual sudoeste da França, entre os Pireneus e o rio Garona. Júlio César, que os derrotou nas Guerras da Gália, descreveu-os como Iberos, e não Celtas. A presença do que parecem ser nomes bascos de divindades ou pessoas em posteriores lápides funerárias Romano-Aquitanas tem feito filólogos presumirem que sua língua foi ou um dialeto do basco ou uma língua aparentada. O fato de a região ter sido conhecida como Vascônia no final da Idade Média, nome do qual derivou a forma mais conhecida, Gasconha, juntamente com evidências toponímicas, parecem confirmar essa hipótese.
  • Аквитаны (лат. Aquitani) — народ, проживавший в доримский и ранний римский период на территории будущей Аквитании (исторический регион Франции), между Пиренеями и Гаронной. Юлий Цезарь, победивший аквитанов в ходе Галльской войны, описывает их как один из народов Галлии.Галлия по всей своей совокупности разделяется на три части. В одной из них живут бельги, в другой – аквитаны, в третьей – те племена, которые на их собственном языке называются кельтами, а на нашем – галлами. Все они отличаются друг от друга особым языком, учреждениями и законами. Галлов отделяет от аквитанов река Гарумна, а от бельгов – Матрона и Секвана. Страбон пишет :Далее по порядку идет Трансальпийская Кельтика. Я уже описал в общих чертах форму и величину этой страны; теперь же следует сказать о ней подробно. Некоторые делили ее, например, на 3 части, называя ее обитателей аквитанами, бельгами и кельтами. Аквитаны, по словам этих писателей, совершенно отличны не только по своему языку, но и в смысле телосложения; они скорее похожи на иберов, чем на галатов; остальные же обитатели по внешнему виду напоминают галатов, хотя не все говорят на одном языке, но у некоторых есть незначительные языковые особенности (IV, 1).Хотя страна называлась Новемпопулания (Novempopulania, страна девяти народов), в различных источниках упоминается большее количество племён, среди них: тарбеллы кокосаты бояты васаты социаты элусаты ауски конвены бигеррионы или бегерры сибилляты; возможно, те же, что и упоминаемые Цезарем сибузаты?↑
  • Los aquitanos (en latín, «aquitani») fueron un pueblo que vivía en lo que hoy es Aquitania, Francia, en la región entre los Pirineos, el océano Atlántico y el Garona. Julio César, quien los derrotó en su campaña en la Galia, los describe como una parte distintiva de la Galia, diferenciándolo de la Galia Bélgica y de la Galia Celta. Dice que el río Garona separa a los galos de los aquitanos.
  • Аквитаните (на латински: Aquitani) са хора, които са живели в това, което сега се нарича Аквитания, Франция, в региона между Пиренеите и Гарона. Юлий Цезар, който ги побеждава в кампанията си срещу галите, ги описва като отдалечена част от Галия.Те са доримското население в днешния исторически район Аквитания във Франция. В доримска Галия, днешната територия на Франция се населява от три собственородствени народа - гали, белги и аквитани. Галите са келти, докато Цезар причислява белгите към германските племена, а за произхода на аквитаните тече научен спор за това дали са с келтски произход или са протобаски. Днешна Аквитания в древността се наричала Новемпопулания (лат. Novempopulania, което ще рече страната на деветте народа), като различните исторически източници споменават и други племена сред тях: тарбели кокосати бояти васати социати елусати ауски конвени бигериони или бегери сибиляти или споменатите от Юлий Цезар сибузати.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 731455 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7910 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 86 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107289765 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Les Aquitains, ou Ibéroaquitains, aussi parfois appelés Proto-basques, sont un ensemble de peuples protohistoriques et de l'Antiquité situés entre les Pyrénées occidentales, la rive gauche de la Garonne et l'océan Atlantique.La distinction de ces peuples selon Strabon se base uniquement sur le fait que leur race et leur langue ne s'apparente nullement aux langues celtiques, ce qui les sépare du reste de la Gaule.
  • Aquitani is de verzamelnaam voor de volken die in de Romeinse provincie Gallia Aquitania woonden en die zich qua taal onderscheiden van de daar eveneens woonachtige Gallische stammen. De Aquitaniërs spraken een taal die nauw verwant was aan het Baskisch. In de eerste eeuw n.Chr. woonden de Aquitaniërs tussen de Garonne in het noorden en de Pyreneeën in het zuiden. In het oosten grensde hun gebied aan Gallia Narbonensis.
  • Az aquitániaiak (aquitánok, ibero-aquitánok, proto-baszkok) a Gallia délnyugati részén, Aquitania területén a római hódítás korában élő törzsek gyűjtőneve.
  • Akitaniak edo iberoakitaniak, batzuetan aurreeuskaldunak ere deituak, erromatarren etorreraren aurretik Mendebaldeko Pirinioetan, Garonaren ezkerraldeko ertzea eta ozeano Atlantikoaren artean bizi ziren antzinako herri multzoa ziren. Egungo Gaskonia eta Ipar Euskal Herrian bizi ziren herriak ez ziren galiarrak, akitaniera bere hizkuntza zeltiarra ez zelako.
  • Los aquitanos (en latín, «aquitani») fueron un pueblo que vivía en lo que hoy es Aquitania, Francia, en la región entre los Pirineos, el océano Atlántico y el Garona. Julio César, quien los derrotó en su campaña en la Galia, los describe como una parte distintiva de la Galia, diferenciándolo de la Galia Bélgica y de la Galia Celta. Dice que el río Garona separa a los galos de los aquitanos.
  • Аквитаните (на латински: Aquitani) са хора, които са живели в това, което сега се нарича Аквитания, Франция, в региона между Пиренеите и Гарона. Юлий Цезар, който ги побеждава в кампанията си срещу галите, ги описва като отдалечена част от Галия.Те са доримското население в днешния исторически район Аквитания във Франция. В доримска Галия, днешната територия на Франция се населява от три собственородствени народа - гали, белги и аквитани.
  • Аквитаны (лат. Aquitani) — народ, проживавший в доримский и ранний римский период на территории будущей Аквитании (исторический регион Франции), между Пиренеями и Гаронной. Юлий Цезарь, победивший аквитанов в ходе Галльской войны, описывает их как один из народов Галлии.Галлия по всей своей совокупности разделяется на три части. В одной из них живут бельги, в другой – аквитаны, в третьей – те племена, которые на их собственном языке называются кельтами, а на нашем – галлами.
  • The Aquitanians (Latin: Aquitani) were a people living in what is now southern Aquitaine and southwestern Midi-Pyrenees, France, called Aquitania by the Romans, in the region between the Pyrenees, the Atlantic ocean, and the Garonne, present-day southwestern France. They were an ancient non-Indo-European, pre-Celtic population, that live in the northern slopes of the Pyrenees. They spoke the Aquitanian language, related to Basque.
  • Os Aquitanos foram um povo que viveu no atual sudoeste da França, entre os Pireneus e o rio Garona. Júlio César, que os derrotou nas Guerras da Gália, descreveu-os como Iberos, e não Celtas. A presença do que parecem ser nomes bascos de divindades ou pessoas em posteriores lápides funerárias Romano-Aquitanas tem feito filólogos presumirem que sua língua foi ou um dialeto do basco ou uma língua aparentada.
  • Gli aquitani erano un popolo misto di celti e iberi (presentavano affinità con i vasconi della media valle dell'Ebro) che vivevano appunto nell'Aquitania, regione della Francia sud-occidentale compresa tra Garonna, Pirenei e Oceano Atlantico, fino a Couserans. Aveva quindi un'estensione diversa dall'attuale e omonima regione della Francia. Fu attorno a 40.000 anni fa che l'uomo di Cro-Magnon giunse in Aquitania, soppiantando progressivamente l'Uomo di Neanderthal.
  • Entre els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs. Culturalment i racial es divideixen així: A) Iberoaquitànics, que vivien de la ramaderia d'ovelles, vaques i cavalls.
rdfs:label
  • Aquitains
  • Akitani
  • Aquitani
  • Aquitani
  • Aquitani
  • Aquitanos
  • Aquitanos
  • Aquitániaiak
  • Els primers pobladors occitans
  • Аквитани
  • Аквитаны
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:previousEntity of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:frontière of
is prop-fr:p of
is skos:subject of
is foaf:primaryTopic of