This HTML5 document contains 131 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

PrefixNamespace IRI
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
n28http://fr.wikipedia.org/wiki/Liaison_σ?oldid=
dbpediahttp://dbpedia.org/resource/
n14http://fr.dbpedia.org/resource/Modèle:
n35http://ar.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
n26http://id.dbpedia.org/resource/
n36http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Ligatio-covalens.
prop-frhttp://fr.dbpedia.org/property/
dbpedia-owlhttp://dbpedia.org/ontology/
n21http://sr.dbpedia.org/resource/
n42http://fr.dbpedia.org/resource/Liaison_%CF%83
n25http://uk.dbpedia.org/resource/Сигма-зв'
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
n16http://hu.dbpedia.org/resource/
n31http://fr.dbpedia.org/resource/Phase_d'
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
n15http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Ligatio-covalens.jpg?width=
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
n6http://fr.dbpedia.org/resource/Sigma_(homonymie)
n20http://rdf.freebase.com/ns/m.
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
n30http://ro.dbpedia.org/resource/
n39http://fr.dbpedia.org/resource/Fichier:Ligatio-covalens.
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
n32http://fr.dbpedia.org/resource/Hybridation_(chimie)
n37http://fr.dbpedia.org/resource/Réaction_d'
n33http://sl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
n12http://ca.dbpedia.org/resource/
n27http://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
wiki-frhttp://fr.wikipedia.org/wiki/
n18http://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
category-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/Catégorie:
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
Subject Item
dbpedia-fr:Graphane
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Cycloalcène
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_double
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Carbone_diatomique
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Transposition_sigmatropique
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_quadruple
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_triple
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Hyperconjugaison
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
n6:
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Formule_de_Lewis
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_π
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_σ
owl:sameAs
dbpedia-de:Σ-Bindung dbpedia-el:Δεσμός_σ dbpedia-pt:Ligação_sigma dbpedia-ko:시그마_결합 dbpedia-pl:Wiązanie_sigma n12:Enllaç_sigma n16:Szigma-kötés n18:Σ鍵 dbpedia-it:Legame_σ n20:040sdg n21:Сигма_веза n25:язок n26:Ikatan_sigma dbpedia-ru:Сигма-связь n30:Legătură_sigma n33:Vez_sigma dbpedia-nl:Sigma-binding n35:رابطة_سيغما dbpedia-ja:Σ結合 dbpedia-es:Enlace_σ dbpedia:Sigma_bond n42:
dcterms:subject
category-fr:Liaison_chimique
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
n14:Portail n14:Palette n14:Ébauche
rdfs:label
Sigma-binding Ligação sigma Sigma bond Σ-Bindung 시그마 결합 Enlace σ Wiązanie sigma Сигма-связь Liaison σ Σ結合 Legame σ Szigma-kötés Enllaç sigma
dbpedia-owl:thumbnail
n15:300
foaf:depiction
n36:jpg
rdfs:comment
Ligação sigma é uma ligação entre dois orbitais atômicos. Pode ser dada como a ligação entre dois orbitais s, ou entre um orbital s e um p, ou ainda entre dois orbitais p, onde em todos esses casos os orbitais se interpenetram frontalmente. Normalmente o que ocorre é o seguinte: os de dois átomos de carbono, por exemplo, que são orbitais p, se ligam. A primeira ligação a ser formada é um sigma, porque os dos orbitais que estiverem mais próximos um do outro se interpenetram frontalmente. 양자화학에서, 시그마 결합 (sigma bond)은 분자 궤도의 하나로, 분자내 서로 이웃하고 있는 원자의 원자 궤도가 겹쳐 만들어진다. σ-связь(сигма-связь) — ковалентная связь, образующаяся перекрыванием электронных облаков «по осевой линии».Характеризуется осевой симметрией.Связь, образующаяся при перекрывании гибридных орбиталей вдоль линии, соединяющей ядра атома.Концепцию сигма- и Пи- связей сформулировал дважды лауреат Нобелевской премии Лайнус Полинг в 30-х годах прошлого века .Идея включала гибридизацию атомных орбиталей, рассчитанную с помощью простых алгебраических действий.Считалось, что сигма-связь образуется за счёт перекрывания вытянутых гибридных орбиталей (рис.1), а Пи-связь образуется за счёт перекрывания p-орбиталей (рис.2).Однако сам Л.Полинг не был удовлетворён описанием сигма- и Пи- связей. En química, el enlace sigma (enlace σ) es el tipo más fuerte de enlace químico covalente, incluso más fuerte que el enlace pi, el cual forma el doble enlace. El orbital sigma se define de forma más clara para moléculas diatómicas usando el lenguaje y las herramientas de la simetría de grupos. En esta aproximación formal, un enlace σ es simétrico con respecto a la rotación alrededor del eje del enlace. Een sigma-binding of σ-binding is een vorm van covalente binding tussen twee atomen. De sigma-binding wordt gevormd door de orbitaaloverlap van twee atomaire orbitalen tot een moleculair orbitaal, waarbij de elektronendichtheid langs de bindingsas tussen beide atoomkernen geen discontinuïteit vertoont. Dientengevolge is de sigma-binding volledig rotatie-symmetrisch volgens de bindingsas. In chemistry, sigma bonds (σ bonds) are the strongest type of covalent chemical bond. They are formed by head-on overlapping between atomic orbitals. Sigma bonding is most clearly defined for diatomic molecules using the language and tools of symmetry groups. In this formal approach, a σ-bond is symmetrical with respect to rotation about the bond axis. Els enllaços sigma o enllaços σ en química, (en anglès: sigma bonds, σ bonds) són el tipus més fort de l'enllaç covalent degut a l'ensolapament directe dels orbitals, i els electrons en aquests enllaços de vegades reben el nom d'electrons sigma. Wiązanie σ – wiązanie chemiczne powstające przez czołowe nakładania się dwóch orbitali atomowych, w wyniku czego powstają dwa nowe orbitale: wiążący i antywiążący. Kształt wiązania σ wyznacza orbital molekularny σ. Przy opisie wiązania σ w indeksie dolnym lub po spacji podaje się, jakie orbitale tworzą dane wiązanie, np.: σsp-sp, σsp2-sp, σsp3-s, σp-p*, σs-s, gdzie * oznacza orbital antywiążący. A szigma-kötés (σ-kötés) olyan kovalens kötés, amelyben a kémiai kötést létrehozó elektronpár (kötőelektronpár) a kötés tengelyére nézve forgásszimmetrikus molekulapályán helyezkedik el. A kötésben részt vevő elektronokat szigma-elektronoknak is nevezik.A szigma-kötés kötési energiája nagyobb, mint a pi-kötésé. Ez a kötés van a legalacsonyabb energiaszinten, ezért minden kovalens kötésben van szigma kötés. Il legame di tipo σ (sigma), avviene tra due atomi che mettono in comune un elettrone ciascuno (avendo tali elettroni spin opposti) e si forma con la sovrapposizione degli orbitali più esterni.La formazione del legame è spiegata sia dalla Teoria del legame di valenza sia dalla Teoria degli orbitali molecolari.Nel caso in cui due atomi di carbonio di una molecola organica siano legati da un legame semplice, tale legame sarà un legame σ. σ結合(シグマけつごう)は、結合軸方向を向いた原子軌道同士による結合である。具体的には s軌道同士 s軌道とp軌道 spn混成軌道同士や混成軌道とs軌道(n=1,2,3) pz軌道同士 pz軌道とdz2軌道 dz2軌道同士 dx2-y2軌道同士などの作る結合である。 La liaison σ est une liaison chimique covalente qui est créée entre deux atomes par recouvrement axial d'orbitales. Il peut s'agir d'orbitales de type s ou s hybridées, mais aussi d'orbitales pz et dz² (l'axe z étant l'axe de la liaison). Les lobes des deux orbitales en interaction pointent l'une vers l'autre, contrairement au cas des liaisons π (recouvrement latéral). Dans le cas des molécules diatomiques homonucléaires le concept de liaison σ est équivalent à celui d'orbitale moléculaire σ.
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
99021525
dbpedia-owl:abstract
A szigma-kötés (σ-kötés) olyan kovalens kötés, amelyben a kémiai kötést létrehozó elektronpár (kötőelektronpár) a kötés tengelyére nézve forgásszimmetrikus molekulapályán helyezkedik el. A kötésben részt vevő elektronokat szigma-elektronoknak is nevezik.A szigma-kötés kötési energiája nagyobb, mint a pi-kötésé. Ez a kötés van a legalacsonyabb energiaszinten, ezért minden kovalens kötésben van szigma kötés. (A szigma kötések száma egyenlő a ligandumok számával.) A szigma-kötések mentén lehetőség van az atomok rotációjára (forgására). Ennek a konstitúciónál van jelentősége (például etánmolekula). Els enllaços sigma o enllaços σ en química, (en anglès: sigma bonds, σ bonds) són el tipus més fort de l'enllaç covalent degut a l'ensolapament directe dels orbitals, i els electrons en aquests enllaços de vegades reben el nom d'electrons sigma. La força de l'enllaç sigma també és perquè el recobriment axial és més important que el recobriment lateral, i no pot existir més que un sol enllaç σ entre dos àtoms, si es creen enllaços suplemetaris aquests són més febles i són del tipus enllaç pi (π). Es formen entre dos àtoms per recobriment axial dels orbitals. Es pot tractar d'orbitals del tipus s o s hibridats, però també d'orbitales pz i dz² (l'eix z és l'eix de l'enllaç). L'enllaç sigma està més clarament definit en molècules diatòmiques fent servir el llenguatge i les eines de la simetria de grup. Formes comunes d'ellaç sigma són s+s, pz+pz, s+pz and dz2+dz2 (on z es defineix com l'eix de l'enllaç).La teoria quàntica també indica que els orbitals moleculars (MO) de simetria idèntica realment es mesclen. Com a conseqüència pràctica d'aquesta mescla de molècules diatòmiques, les funcions d'ona s+s i pz+pz dels orbitals moleculars passen a fondre's. L'extensió d'aquesta mescla (o fusió) depèn de les energies relatives de la simetria dels orbitals moleculars.En el cas de molècules diatòmiques homonuclears el concepte d'enllaç σ és equivalent al d'orbital molecular σ. En aquest darrer el repartiment de la densitat electrònica a una simetria cilíndrica al voltant de l'eix interatòmic. Parlar d'enllaços σ per les molècules més complexes és una aproximació, ja que de fet el repartiment dels electrons en la molècula es defineix pels orbitals moleculars deslocalitzats sobre el conjunt dels àtoms que constitueixen la molècula.Per als homodiatòmics, en els orbitals d'enllaç σ orbitals el corresponent antienllaç o σ* orbital, es defineix per la presència d'un pla nodal entre els dos àtoms enllaçats.Per exemple, l'energia de dissociació d'un enllaç carboni-carboni C-C del tipus σ, és de 348 kJ.mol-1, mentre que l'energia de dissociació de l'enllaç pi de C=C és de 250 kJ.mol-1. In chemistry, sigma bonds (σ bonds) are the strongest type of covalent chemical bond. They are formed by head-on overlapping between atomic orbitals. Sigma bonding is most clearly defined for diatomic molecules using the language and tools of symmetry groups. In this formal approach, a σ-bond is symmetrical with respect to rotation about the bond axis. By this definition, common forms of sigma bonds are s+s, pz+pz, s+pz and dz2+dz2 (where z is defined as the axis of the bond).Quantum theory also indicates that molecular orbitals (MO) of identical symmetry actually mix. As a practical consequence of this mixing of diatomic molecules, the wavefunctions s+s and pz+pz molecular orbitals become blended. The extent of this mixing (or blending) depends on the relative energies of the like-symmetry MO's.For homodiatomics, bonding σ orbitals have no nodal planes at which the wavefunction is zero, either between the bonded atoms or passing through the bonded atoms. The corresponding antibonding, or σ* orbital, is defined by the presence of one nodal plane between the two bonded atoms.Sigma bonds are the strongest type of covalent bonds due to the direct overlap of orbitals, and the electrons in these bonds are sometimes referred to as sigma electrons.The symbol σ is the Greek letter sigma. When viewed down the bond axis, a σ MO has a circular symmetry, hence resembling a similarly sounding "s" atomic orbital. 양자화학에서, 시그마 결합 (sigma bond)은 분자 궤도의 하나로, 분자내 서로 이웃하고 있는 원자의 원자 궤도가 겹쳐 만들어진다. En química, el enlace sigma (enlace σ) es el tipo más fuerte de enlace químico covalente, incluso más fuerte que el enlace pi, el cual forma el doble enlace. El orbital sigma se define de forma más clara para moléculas diatómicas usando el lenguaje y las herramientas de la simetría de grupos. En esta aproximación formal, un enlace σ es simétrico con respecto a la rotación alrededor del eje del enlace. Por esta definición, las formas comunes de enlace σ son s+s, pz+pz, s+pz, y dz2+dz2 (donde z está definido como el eje del enlace). La teoría cuántica también indica que los orbitales moleculares de simetría idéntica realmente se mezclan. Una consecuencia práctica de esta mezcla de moléculas diatómicas (equivalente a la hibridación de la Teoría del enlace de valencia), es que las funciones de onda de los orbitales moleculares s+s y pz+pz están mezclados. El alcance de esta mezcla de orbitales depende de las energías relativas de los orbitales moleculares de similar simetría.Para moléculas homodiatómicas, los orbitales σ enlazantes no tienen planos nodales entre los átomos enlazantes. El orbital anti u orbital σ* correspondiente está definido por la presencia de un plano nodal entre estos dos átomos enlazados.Dado que los enlaces sigma son el tipo más fuerte de enlace covalente, los electrones en estos enlaces son denominados algunas veces como electrones sigma.El símbolo σ es la letra griega para s. Esto se debe a la similitud en forma de un enlace σ enlazante con el orbital atómico s Il legame di tipo σ (sigma), avviene tra due atomi che mettono in comune un elettrone ciascuno (avendo tali elettroni spin opposti) e si forma con la sovrapposizione degli orbitali più esterni.La formazione del legame è spiegata sia dalla Teoria del legame di valenza sia dalla Teoria degli orbitali molecolari.Nel caso in cui due atomi di carbonio di una molecola organica siano legati da un legame semplice, tale legame sarà un legame σ. Se invece due atomi di carbonio sono legati da un doppio legame, tale doppio legame sarà costituito da un legame σ e un legame π. Infine se due atomi di carbonio sono legati da un triplo legame, tale triplo legame sarà costituito da un legame σ e due legami π.Ciò che differenzia principalmente il legame σ dal legame π è che la sovrapposizione degli orbitali nel caso del legame σ avviene lungo la congiungente dei due nuclei degli atomi interessati nel legame, con una simmetria di tipo cilindrico. Di conseguenza il legame σ è più forte del legame π. Inoltre la sovrapposizione crea una zona, detta zona di ricopertura, che permette di definire quanto il legame sia forte: maggiore è la zona di ricopertura, tanto più forte sarà il legame σ. Questo tipo di legame non presenta piani nodali.Il legame σ non è rigido e a temperatura ambiente composti che presentano legame semplice possiedono l'energia necessaria affinché si abbia la libera rotazione, con la conseguenza di generare conformeri. La liaison σ est une liaison chimique covalente qui est créée entre deux atomes par recouvrement axial d'orbitales. Il peut s'agir d'orbitales de type s ou s hybridées, mais aussi d'orbitales pz et dz² (l'axe z étant l'axe de la liaison). Les lobes des deux orbitales en interaction pointent l'une vers l'autre, contrairement au cas des liaisons π (recouvrement latéral). Dans le cas des molécules diatomiques homonucléaires le concept de liaison σ est équivalent à celui d'orbitale moléculaire σ. Dans cette dernière, la répartition de la densité électronique a une symétrie cylindrique autour de l'axe interatomique. Parler de liaisons σ pour les molécules plus complexes est une approximation parce qu'en fait la répartition des électrons dans la molécule est définie par des orbitales moléculaires délocalisées sur l'ensemble des atomes constituant la molécule. Les liaisons σ sont les liaisons covalentes les plus fortes (car le recouvrement axial est plus important que le recouvrement latéral), et il ne peut exister qu'une seule liaison σ entre deux atomes, si des liaisons supplémentaires sont créées, elles sont plus faibles et sont du type liaison π.Par exemple, l'énergie de dissociation d'une liaison C-C, de type σ, est de 348 kJ.mol-1, tandis que l'énergie de dissociation de la liaison π de C=C est de 250 kJ.mol-1. σ結合(シグマけつごう)は、結合軸方向を向いた原子軌道同士による結合である。具体的には s軌道同士 s軌道とp軌道 spn混成軌道同士や混成軌道とs軌道(n=1,2,3) pz軌道同士 pz軌道とdz2軌道 dz2軌道同士 dx2-y2軌道同士などの作る結合である。 σ-связь(сигма-связь) — ковалентная связь, образующаяся перекрыванием электронных облаков «по осевой линии».Характеризуется осевой симметрией.Связь, образующаяся при перекрывании гибридных орбиталей вдоль линии, соединяющей ядра атома.Концепцию сигма- и Пи- связей сформулировал дважды лауреат Нобелевской премии Лайнус Полинг в 30-х годах прошлого века .Идея включала гибридизацию атомных орбиталей, рассчитанную с помощью простых алгебраических действий.Считалось, что сигма-связь образуется за счёт перекрывания вытянутых гибридных орбиталей (рис.1), а Пи-связь образуется за счёт перекрывания p-орбиталей (рис.2).Однако сам Л.Полинг не был удовлетворён описанием сигма- и Пи- связей. На симпозиуме по теоретической органической химии, посвящённом памяти А.Кекуле (Лондон, сентябрь 1958г.), он раскритиковал и отказался от σ, π - описаний и предложил теорию изогнутой химической связи. Последняя теория чётко учитывала физический смысл ковалентной химической связи, а именно кулоновскую электронную корреляцию.Основная характеристика сигма-связи (длина и прочность) зависит от электронной конфигурации атомов, образующих сигма-связь.Характеристика сигма-связи Чем больше электронное экранирование ядра атома, тем удалённее от ядра единственный валентный электрон электронной оболочки атома, тем больше длина сигма-связи и меньше её прочность. Ligação sigma é uma ligação entre dois orbitais atômicos. Pode ser dada como a ligação entre dois orbitais s, ou entre um orbital s e um p, ou ainda entre dois orbitais p, onde em todos esses casos os orbitais se interpenetram frontalmente. Normalmente o que ocorre é o seguinte: os de dois átomos de carbono, por exemplo, que são orbitais p, se ligam. A primeira ligação a ser formada é um sigma, porque os dos orbitais que estiverem mais próximos um do outro se interpenetram frontalmente. Observa-se uma simetria cilíndrica sobre o eixo que une o centro dos dois átomos. A densidade eletrônica( o par de elétrons da ligação) vai se situar entre os núcleos dos átomos ligados, mais proximo do átomo com maior eletronegatividade; um ligação sigma entre os átomos mais importantes para a química do carbono pode ser feita por um orbital híbrido tipo sp, sp² ou sp³, e o orbital s do hidrogênio, ou com orbitais sp, sp² e sp³ de átomos maiores. A ligação sigma pode ocorrer também através da interpenetração de orbitais no mesmo eixo e com qualquer tipo de orbital. Já a ligação pi ocorre somente com orbitais do tipo (P) e através da atração de orbitais em eixos paralelos. uma ligação simples (A-B) é sempre sigma. uma ligação dupla (A=B) é sempre uma ligação sigma e outra ligação pi. uma ligação tripla (A=-B) é sempre uma ligação sigma e duas ligações pi. Wiązanie σ – wiązanie chemiczne powstające przez czołowe nakładania się dwóch orbitali atomowych, w wyniku czego powstają dwa nowe orbitale: wiążący i antywiążący. Kształt wiązania σ wyznacza orbital molekularny σ. Przy opisie wiązania σ w indeksie dolnym lub po spacji podaje się, jakie orbitale tworzą dane wiązanie, np.: σsp-sp, σsp2-sp, σsp3-s, σp-p*, σs-s, gdzie * oznacza orbital antywiążący. Een sigma-binding of σ-binding is een vorm van covalente binding tussen twee atomen. De sigma-binding wordt gevormd door de orbitaaloverlap van twee atomaire orbitalen tot een moleculair orbitaal, waarbij de elektronendichtheid langs de bindingsas tussen beide atoomkernen geen discontinuïteit vertoont. Dientengevolge is de sigma-binding volledig rotatie-symmetrisch volgens de bindingsas. Deze vorm van binding tussen atomen wordt vooral aangetroffen in de organische chemie tussen koolstofatomen in verzadigde verbindingen.De sigma-binding is het sterkste type binding. De bindingsenergie kan oplopen tot meer dan 500 kJ/mol (bijvoorbeeld voor de silicium-fluor-binding).
n27:wasDerivedFrom
n28:99021525
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
23
dbpedia-owl:wikiPageID
242504
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Covalente dbpedia-fr:Orbitale dbpedia-fr:Orbitale_moléculaire dbpedia-fr:Liaison_σ dbpedia-fr:Liaison_osidique dbpedia-fr:Liaison_π dbpedia-fr:Liaison_chimique category-fr:Liaison_chimique dbpedia-fr:Interaction_orbitalaire dbpedia-fr:Densité_électronique dbpedia-fr:Liaison_métallique dbpedia-fr:Liaison_hydrogène dbpedia-fr:Liaison_ionique dbpedia-fr:Énergie_de_liaison_nucléaire dbpedia-fr:Liaison_δ dbpedia-fr:Liaison_de_van_der_Waals dbpedia-fr:Liaison_C-C dbpedia-fr:Énergie_de_dissociation dbpedia-fr:Diatomique n39:jpg
dbpedia-owl:wikiPageLength
1972
foaf:isPrimaryTopicOf
wiki-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Effet_inductif
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Caténation
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
n37:Ullmann
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Diborure_de_magnésium
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Dinitrure_de_disoufre
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Alcyne
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Alcène
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Benzène
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Diazote
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_chimique
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Théorie_de_Witt
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Orbitales_frontières
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Tautomère
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Méthode_de_Hückel
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Méthode_de_Hückel_étendue
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Réaction_de_Suzuki
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Histoire_de_la_mécanique_quantique
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_carbone-carbone
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
n31:électron
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_sigma
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
dbpedia-owl:wikiPageRedirects
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Liaison_Σ
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
dbpedia-owl:wikiPageRedirects
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Mésomérie
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
n32:
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Longueur_de_liaison
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Addition_électrophile
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
dbpedia-fr:Oxohalogénure
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
dbpedia-fr:Liaison_σ
Subject Item
wiki-fr:Liaison_σ
foaf:primaryTopic
dbpedia-fr:Liaison_σ