Quatre derniers liederVier letzte Lieder (Quatre derniers lieder), op. 150, est un cycle de lieder pour soprano et orchestre composés par Richard Strauss entre mai et septembre 1948. Le titre consacré Quatre derniers lieder a été donné au cycle de façon posthume par son éditeur.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Quatre derniers liederVier letzte Lieder (Quatre derniers lieder), op. 150, est un cycle de lieder pour soprano et orchestre composés par Richard Strauss entre mai et septembre 1948. Le titre consacré Quatre derniers lieder a été donné au cycle de façon posthume par son éditeur. La création eut lieu à Londres au Royal Albert Hall le 22 mai 1950 par la soprano Kirsten Flagstad et l'orchestre Philharmonia dirigé par Wilhelm Furtwängler.Il est constitué de :Frühling (« Printemps ») - allegretto ;September (« Septembre ») - andante ;Beim Schlafengehen (« L'heure du sommeil ») - andante ;Im Abendrot (« Soleil couchant ») - andante.Cette œuvre représente en quelque sorte le testament musical du musicien, décédé en 1949 à 85 ans, même s'il a composé en novembre 1948 un tout dernier lied, Malven (« Les Mauves »), de caractère plus léger. On peut considérer les Quatre derniers lieder comme le chant du cygne de la musique romantique, à une période où l'atonalité domine chez les compositeurs dont Arnold Schönberg. Les textes des trois premiers poèmes sont de Hermann Hesse, écrivain plus connu pour ses romans que pour sa poésie. Le dernier poème est de Joseph von Eichendorff. L'ensemble présente un raccourci saisissant sur le cycle de la vie, du « printemps » au « soleil couchant », dont le dernier vers est « Ist dies etwa der Tod ? » (« Serait-ce déjà la mort ? »). Toutefois, l'ordre des lieder a été fixé de manière posthume et il semble que le musicien avait décidé de mettre Frühling en avant-dernière position (comme lors de la création), afin de finir sur une vision plus optimiste.
  • Quatre últimes cançons (Vier letzte Lieder) és un grup de quatre cançons, lieder en alemany, compost per Richard Strauss el 1948 a l'edat de 84 anys, pel que són considerades l'últim capítol en la literatura lírica postromàntica.Les cançons i la data d'acabament de cada una d'elles van ser:Primavera (Frühlíng), 6 de maig de 1948Setembre (September), 18 de juliol de 1948En anar a dormir (Beim Schlafengehen), 4 d'agost de 1948Cap al tard (Im Abendrot), 20 de setembre de 1948El compositor no va viure per escoltar-les representades, ja que l'estrena va ser a Londres el 22 de maig de 1950 per la soprano noruega Kirsten Flagstad amb l'Orquestra Philharmonia dirigida per Wilhelm Furtwängler. Existeix un registre de l'assaig general, recentment editat. El títol va ser creat per l'editor Ernst Roth que a més va proveir l'ordre en el qual havien de ser interpretades.Els quatre poemes versen sobre la mort propera i la serena acceptació del destí. Originalment Strauss no va pensar escriure-les com un cicle, usant el text de tres poemes d'Herman Hesse (les tres primeres) i un quart poema de Joseph von Eichendorff, al que fou el primer que li posà música.Strauss hi va treballar amb la consciència freda i serena de que seria la seva última obra -ara sabem que encara compondria una altra cançó, Malven (Malves), sobre un poema de Betty Knobel; a més d'un fragment per a cor mixt i orquestra basat en un poema de Hermann Hesse, Besinnung (Reflexió), i diversos temes per a l'òpera escolar Des Esels Schatten (L'ombra de l'ase). Aquestes quatre melodies sublims no són només un adéu musical al Romanticisme, del qua, Strauss va ser l'últim gran representant, sinó un últim i emotiu homenatge a Pauline; cada una d'elles reflecteix la serena acceptació del final de la vida.Frühling comença amb les cordes, doble distribució de fustes i quatre trompes, més corn anglès i clarinet baix, a més d'una arpa. En el curs del primer vers, la música lluita per separar-se de la foscor hivernal. A September, Strauss afegeix una tercera flauta i dues trompetes. El dolç tornassol de la textura orquestral té alguna cosa de màgia expressiva. Hi ha un altre moment radiant en el segon vers i un sol de trompa imprimeix el seu noble toc a tall d'epíleg. A Beim Schlafengehen, l'orquestra s'enriqueix amb una quarta flauta, tres trombons i tuba (de gran efecte a començament del tercer vers), a més d'una celesta. Al final de la segona estrofa, un sol deviolí evoluciona cap a la sumptuosa tonalitat de re bemoll major. Im Abendrot és el que requereix l'efectiu orquestral més important, incloent un contrafagot, una tercera trompeta i timbals.
  • Las Cuatro últimas canciones (Vier letzte Lieder, en alemán) para soprano y orquesta fue la última obra de Richard Strauss, quien las compuso en 1948, a la edad de 84 años. Se consideran el último capítulo en la literatura lírica postromántica.El compositor no vivió para escucharlas representadas. El estreno fue en Londres el 22 de mayo de 1950 a cargo de la soprano noruega Kirsten Flagstad y la Orquesta Philharmonia, dirigida por Wilhelm Furtwängler. Existe un registro del ensayo general, recientemente editado.Originalmente Strauss no pensó escribirlas como ciclo, usando el texto de tres poemas de Herman Hesse (Primavera, Septiembre, Al irme a dormir) y un cuarto poema de Joseph von Eichendorff (En el ocaso), el primero al que le puso música.Los cuatro poemas versan sobre la muerte cercana y la serena aceptación del destino.El título Cuatro últimas canciones fue creado por el editor Ernst Roth, quien además determinó el orden en que debían ser interpretadas.
  • 『四つの最後の歌』(よっつのさいごのうた、ドイツ語: Vier letzte Lieder)は、リヒャルト・シュトラウスが最晩年に作曲した管弦楽伴奏歌曲集。ソプラノのための作品で、作曲者84歳の1948年に作曲された。初演は作曲者の死後、1950年5月22日にロンドンにおいて行われ、ヴィルヘルム・フルトヴェングラー指揮フィルハーモニア管弦楽団の伴奏により、キルステン・フラグスタートによって創唱された(世界初演時のライヴ録音が残っている。最終ドレスリハーサルの録音であるという説もある)。初演時は「眠りにつくとき」「九月」「春」「夕映えの中で」の順番であったが、同年に出版された際に、現在の順序に改められた。演奏時間は4曲合わせると約22分になる。
  • Die Vier letzten Lieder, AV 150 von Richard Strauss nach Gedichten von Hermann Hesse und Joseph von Eichendorff entstanden 1948 in der Schweiz, wohin Strauss mit seiner Frau nach Kriegsende gezogen war. Der Titel stammt nicht vom Komponisten, sie waren auch nicht als abgeschlossener Zyklus gedacht. Sie dokumentieren vielmehr eine kontinuierliche, dynamische Auseinandersetzung mit den Themen Tod und Abschied, auch vor dem Hintergrund des vergangenen Krieges und in Gewärtigung des eigenen, baldigen Todes. Strauss hatte in dieser Zeit zufällig Hermann Hesse in einem Schweizer Hotel kennengelernt.Hesse war die Begegnung nicht angenehm, auch weil ihm Strauss' "rauschender" Stil nicht zusagte. Zu den "Vier letzten Liedern" sagte Hesse später, sie erschienen ihm "wie alle Strauss-Musik: virtuos, raffiniert, voll handwerklicher Schönheit, aber ohne Zentrum, nur Selbstzweck." In der ersten gedruckten Ausgabe, die postum 1950 bei Boosey & Hawkes erschien, wurde auf Anleitung des Verlagsleiters Ernst Roth, mit dem Strauss befreundet war, eine von der Chronologie der Entstehung abweichende Reihenfolge gewählt, die bis heute -auch im Konzertgebrauch- beibehalten wurde: 1. Frühling (Abschlussdatum: Pontresina, 13. Juli 1948; Text: Hermann Hesse, April 1899) 2. September (Abschlussdatum: Montreux, 20. September 1948; Text: Hermann Hesse, 23. September 1927) 3. Beim Schlafengehen (Abschlussdatum: Pontresina, 4. August 1948; Text: Hermann Hesse, Juli 1911) 4. Im Abendrot (Abschlussdatum: Montreux, 6. Mai 1948; Text: Joseph von Eichendorff)Es war auch Roth, der der Ausgabe den Titel "Vier letzte Lieder" gab.Die Uraufführung der vier Lieder fand am 22. Mai 1950 in London statt; die Interpreten waren Kirsten Flagstad und das Philharmonia Orchestra unter Leitung von Wilhelm Furtwängler.
  • As Quatro Últimas Canções (em alemão: Vier letzte Lieder) é um conjunto de obras para soprano e orquestra que estão entre as últimas peças de Richard Strauss, compostas em 1948, quando o compositor tinha 84 anos. A estréia se deu em Londres em 22 de maio de 1950, tendo por solista a soprano Kirsten Flagstad acompanhada da Philharmonia Orchestra, regida por Wilhelm Furtwängler. Strauss não viveu para ouvir sua obra apresentada. Poucos anos de sua morte, já havia se tornado um dos mais famosos ciclos de canções (lieder) do repertório lírico.
  • Four Last Songs (German: Vier letzte Lieder), Op. posth., TrV 296, AV 150, for soprano and orchestra are the final completed works of Richard Strauss, composed in 1948 when the composer was 84. The songs are "Frühling" (Spring), "September", "Beim Schlafengehen" (When Falling Asleep) and "Im Abendrot" (At Sunset).Strauss died in September 1949. The premiere was given posthumously at the Royal Albert Hall in London on 22 May 1950 by the soprano Kirsten Flagstad and the Philharmonia Orchestra, conducted by Wilhelm Furtwängler.
  • Vier letzte Lieder (Quattro ultimi lieder), op. 150, è un ciclo di lieder per soprano e orchestra composti da Richard Strauss tra il 1946 e il settembre 1948. Questo titolo è postumo, e fu attribuito al ciclo dall'editore. La prima esecuzione avvenne a Londra alla Royal Albert Hall nel maggio 1950, interpreti il soprano Kirsten Flagstad e l'orchestra Philharmonia diretta da Wilhelm Furtwängler.Il ciclo è costituito da:Frühling («Primavera») - allegretto, composto per secondo.September («Settembre») - andante;Beim Schlafengehen («Tempo di dormire») - andante ;Im Abendrot («Al crepuscolo») - andante. Il primo ad essere composto, nel 1946.I primi tre furono composti su testi di Hermann Hesse, l'ultimo su testo di Joseph Freiherr von Eichendorff.I lieder furono dedicati alla moglie del musicista, il soprano Pauline Strauss-De Ahna. L'insieme sembra riassumere il ciclo della vita, dalla primavera al sole morente del crepuscolo, il cui ultimo verso è «Ist dies etwa der Tod ?» ("Sarebbe già la morte, questa?"). Tuttavia l'ordine dei lieder è stato stabilito solo al momento della pubblicazione postuma.Quest'opera rappresenta in qualche modo il congedo musicale di Strauss, che morì nel 1949 a 85 anni, anche se egli compose nel novembre 1948 un ultimissimo lied, Malven, di carattere più leggero; ma soprattutto i Quattro ultimi lieder possono essere considerati come il canto del cigno della musica romantica, composti come furono in un periodo in cui l'atonalità dominava tra i compositori - si pensi ad Arnold Schönberg.
  • De Vier letzte Lieder (Vier laatste liederen) voor sopraan en symfonieorkest zijn de laatste composities van Richard Strauss (1864-1949), geschreven in 1948, toen hij 84 was.De première vond postuum plaats op 22 mei 1950 in de Royal Albert Hall in Londen. De liederen werden gezongen door de Noorse sopraan Kirsten Flagstad, die begeleid werd door het Philharmonia Orchestra onder leiding van Wilhelm Furtwängler.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 242872 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4692 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 69 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 100802151 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Quatre derniers liederVier letzte Lieder (Quatre derniers lieder), op. 150, est un cycle de lieder pour soprano et orchestre composés par Richard Strauss entre mai et septembre 1948. Le titre consacré Quatre derniers lieder a été donné au cycle de façon posthume par son éditeur.
  • 『四つの最後の歌』(よっつのさいごのうた、ドイツ語: Vier letzte Lieder)は、リヒャルト・シュトラウスが最晩年に作曲した管弦楽伴奏歌曲集。ソプラノのための作品で、作曲者84歳の1948年に作曲された。初演は作曲者の死後、1950年5月22日にロンドンにおいて行われ、ヴィルヘルム・フルトヴェングラー指揮フィルハーモニア管弦楽団の伴奏により、キルステン・フラグスタートによって創唱された(世界初演時のライヴ録音が残っている。最終ドレスリハーサルの録音であるという説もある)。初演時は「眠りにつくとき」「九月」「春」「夕映えの中で」の順番であったが、同年に出版された際に、現在の順序に改められた。演奏時間は4曲合わせると約22分になる。
  • De Vier letzte Lieder (Vier laatste liederen) voor sopraan en symfonieorkest zijn de laatste composities van Richard Strauss (1864-1949), geschreven in 1948, toen hij 84 was.De première vond postuum plaats op 22 mei 1950 in de Royal Albert Hall in Londen. De liederen werden gezongen door de Noorse sopraan Kirsten Flagstad, die begeleid werd door het Philharmonia Orchestra onder leiding van Wilhelm Furtwängler.
  • As Quatro Últimas Canções (em alemão: Vier letzte Lieder) é um conjunto de obras para soprano e orquestra que estão entre as últimas peças de Richard Strauss, compostas em 1948, quando o compositor tinha 84 anos. A estréia se deu em Londres em 22 de maio de 1950, tendo por solista a soprano Kirsten Flagstad acompanhada da Philharmonia Orchestra, regida por Wilhelm Furtwängler. Strauss não viveu para ouvir sua obra apresentada.
  • Quatre últimes cançons (Vier letzte Lieder) és un grup de quatre cançons, lieder en alemany, compost per Richard Strauss el 1948 a l'edat de 84 anys, pel que són considerades l'últim capítol en la literatura lírica postromàntica.Les cançons i la data d'acabament de cada una d'elles van ser:Primavera (Frühlíng), 6 de maig de 1948Setembre (September), 18 de juliol de 1948En anar a dormir (Beim Schlafengehen), 4 d'agost de 1948Cap al tard (Im Abendrot), 20 de setembre de 1948El compositor no va viure per escoltar-les representades, ja que l'estrena va ser a Londres el 22 de maig de 1950 per la soprano noruega Kirsten Flagstad amb l'Orquestra Philharmonia dirigida per Wilhelm Furtwängler.
  • Vier letzte Lieder (Quattro ultimi lieder), op. 150, è un ciclo di lieder per soprano e orchestra composti da Richard Strauss tra il 1946 e il settembre 1948. Questo titolo è postumo, e fu attribuito al ciclo dall'editore.
  • Die Vier letzten Lieder, AV 150 von Richard Strauss nach Gedichten von Hermann Hesse und Joseph von Eichendorff entstanden 1948 in der Schweiz, wohin Strauss mit seiner Frau nach Kriegsende gezogen war. Der Titel stammt nicht vom Komponisten, sie waren auch nicht als abgeschlossener Zyklus gedacht.
  • Four Last Songs (German: Vier letzte Lieder), Op. posth., TrV 296, AV 150, for soprano and orchestra are the final completed works of Richard Strauss, composed in 1948 when the composer was 84. The songs are "Frühling" (Spring), "September", "Beim Schlafengehen" (When Falling Asleep) and "Im Abendrot" (At Sunset).Strauss died in September 1949.
  • Las Cuatro últimas canciones (Vier letzte Lieder, en alemán) para soprano y orquesta fue la última obra de Richard Strauss, quien las compuso en 1948, a la edad de 84 años. Se consideran el último capítulo en la literatura lírica postromántica.El compositor no vivió para escucharlas representadas. El estreno fue en Londres el 22 de mayo de 1950 a cargo de la soprano noruega Kirsten Flagstad y la Orquesta Philharmonia, dirigida por Wilhelm Furtwängler.
rdfs:label
  • Vier letzte Lieder
  • 4つの最後の歌 (リヒャルト・シュトラウス)
  • Cuatro últimas canciones
  • Four Last Songs
  • Quatre últimes cançons
  • Quatro Últimas Canções
  • Vier letzte Lieder
  • Vier letzte Lieder
  • Vier letzte Lieder
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of