Le vers (du latin versus, « le sillon, la ligne d'écriture », puis « le vers », historiquement « ce qui retourne à la ligne ») est un énoncé linguistique soumis à des contraintes formelles d'ordre métrique.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le vers (du latin versus, « le sillon, la ligne d'écriture », puis « le vers », historiquement « ce qui retourne à la ligne ») est un énoncé linguistique soumis à des contraintes formelles d'ordre métrique. Du respect de telles contraintes, qui peuvent être implicites ou explicites, dépendra, dans une culture donnée et à une époque donnée, la reconnaissance d'un énoncé en tant que vers.En poésie littéraire imprimée, le vers est souvent repérable grâce à un retour à la ligne indépendant de la bordure de la page. Le vers est souvent associé à la poésie, mais toute poésie n'est pas forcément versifiée, de même que toute forme versifiée n'est pas nécessairement poétique. L'énoncé qui constitue un vers ne se confond pas nécessairement avec une phrase : une phrase peut s'étendre sur plusieurs vers et, inversement, un seul vers peut toucher à plusieurs phrases. Le rejet et le contre-rejet sont des cas où l'organisation des vers s'écarte de la structure syntaxique.Le vers français se décompose en plusieurs unités appelées « syllabes » (de préférence à pieds, terme réservé à la métrique latine ou grecque). En fonction de ces syllabes, on peut mesurer les différents vers et les grouper ; il suffit, pour cela, de compter les syllabes.
  • Verso é cada uma das linhas que constituem uma estrofe num poema. Existe tanto a poesia prosaica, desprovida das características básicas, isto é, rima, métrica ou mesmo ritmo, quanto a prosa poético, impregnada na poesia.Precisamos, contudo, conhecer a técnica adotada pelos clássicos.
  • 韻文詩(いんぶんし)とは、詩用語。脚韻詩、頭韻詩などがある。散文詩とは対にある。もともと韻文とは、詩と同義であり、散文と対立する漢文用語。一定の韻に属した語を並べることで、声調を整えた文が、韻文。中国、インド、欧米において発達した。しかし、しだいに押韻の要素を持たない詩的な文が、散文詩として、19世紀末から殊に急速な発展を遂げる。
  • Dize veya mısra, manzum yazıların (şiir) her bir satırına verilen isimdir. Genelde belli bir vezne (ölçü) göre düzenlenir; fakat ölçüsü olmak zorunda değildir. Bütün şiirler mısralar halinde düzenlenir. Bu yönüyle en küçük nazım birimidir denilebilir.Mısralar özelliklerine göre değişik adlar alırlar. Hiçbir manzumenin parçası olmayan mısralara azade mısra denir. Bir manzumenin içinde söyleniş bakımından güçlü ve hoş olan mısra veya mısralara mısra-ı berceste denir.ru:Виршиwa:Arimea
  • A verse is formally a single metrical line in a poetic composition. However, verse has come to represent any division or grouping of words in a poetic composition, with groupings traditionally having been referred to as stanzas. Moreover, verse has also been a traditional application in drama, which is therefore known as dramatic poetry, verse drama, or dramatic verse.The word "verse" is commonly, though incorrectly, used in lieu of "poetry" to distinguish it from prose. Where the common unit of verse is based on meter or rhyme, the common unit of prose is purely grammatical, such as a sentence or paragraph. Prose poems and free verse, though poetry, are not verse, because they exhibit no regular patterns of rhythm.
  • Vers (lateinisch versus, von vertere ‚umwenden‘) bezeichnet in der Poesie eine Reihe metrisch gegliederter Rhythmen. Verse werden üblicherweise in Zeilen gesetzt und daher auch als Verszeilen bezeichnet.Die rhythmische Gliederung, zu der nach Umständen der Reim, die Assonanz oder die Alliteration kommt, ist mithin die Hauptbedingung des Verses; die regelmäßige Wiederkehr eines gleichen Rhythmus im Vers heißt das Versmaß (Metrum), der einzelne Teil, aus denen das Metrum besteht, ist der Versfuß (entspricht etwa dem Takt (Musik)). Die Anwendung der verschiedenen Versmaße lehrt die Verskunst (siehe Metrik und Prosodie).Je nachdem, ob in einem Vers das Metrum oder Versmaß einmal oder mehrmals enthalten ist, heißt der Vers Monometer, Dimeter, Trimeter, Tetrameter, Pentameter und Hexameter (Ein-, Zwei-, Drei-, Vier-, Fünf-, Sechsmaß). Weil aber das letzte Metrum des Verses nicht immer vollzählig ist, teilt man die Verse in katalektische oder unvollzählige und akatalektische oder vollzählige. Schließt der Vers in der Mitte des letzten Metrums, so heißt er brachykatalektisch oder halbvollzählig, wird er aber um eine Silbe länger, hyperkatalektisch oder überzählig.
  • Wiersz (także: mowa wiązana, oratio vincta) – sposób organizacji tekstu, polegający na powtarzaniu się w nim odcinków o takich samych właściwościach strukturalnych; przeciwieństwo prozy; utwór o swoistej językowej kompozycji, w której wers (linijka wiersza wyodrębniona intonacyjnie i graficznie) pełni funkcję wierszotwórczą, wykorzystuje środki stylistyczne w funkcji poetyckiej, impresywnej lub ekspresywnej.
  • Il verso è l'unità metrica base per la poesia, sia sotto il punto di vista ritmico che puramente visivo. Tipograficamente è delimitato dalla discesa a capo.Nella metrica scolastica, consiste in una successione di sillabe strutturata secondo certe regole (in base al loro numero, alla dislocazione delle sillabe toniche e atone, e alla posizione degli accenti).Il verso libero può essere incluso entro una definizione più ampia, come porzione di testo che l'autore elegge ad unità di segmentazione.La divisione di un testo in versi indirizza subito il lettore verso un'interpretazione del testo focalizzata non solo sul suo significato ma anche sul modo in cui questo è espresso e organizzato, in altre parole sulla dialettica tra forma e contenuto.La segmentazione versale entra in relazione con quella linguistica in un gioco di corrispondenze e sfasature che a loro volta vengono ad assumere un rilievo espressivo e formale.
  • 운문(韻文)은 일정한 규칙(운율)에 따라 씐 문장(글)이다. 시에서 주로 이용된다. 일정한 리듬을 가져 암송하기 적합하기 때문에, 고대부터 신화나 역사의 서술에 이용되어 왔다.
  • Se llama verso a una de las unidades en que puede dividirse un poema, superior generalmente al pie e inferior a la estrofa. En la literatura en lenguas romances, los testimonios en verso preceden a los testimonios en prosa. Aunque ambas formas de expresión manifiestan históricamente una tendencia innegable a la especialización (el verso para la lírica, la prosa para la narrativa, el teatro y los textos argumentativos y expositivos), no faltan ejemplos tanto de verso no lírico (épico, narrativo en general, dramático o expositivo, como en la poesía didáctica grecolatina) como de prosa lírica.
  • Стих (др.-греч. ὁ στίχος — ряд, строй), стиховедческий термин, используемый в нескольких значениях: художественная речь, организованная делением на ритмически соизмеримые отрезки; поэзия в узком смысле; в частности, подразумевает свойства стихосложения той или иной традиции («античный стих», «стих Ахматовой» и т. п.); строка стихотворного текста, организованная по определённому ритмическому образцу («Мой дядя самых честных правил»).
  • Een gedicht, dichtstuk of vers is een door een dichter geproduceerde (literaire) tekst die tot de poëzie behoort. Traditioneel wordt een gedicht in versvorm geschreven. Gedichten worden veelal tot de lyriek gerekend. In ruimere zin of in historische zin kan de term gedicht ook slaan op teksten uit het dramatische of het epische genre, naast de lyriek de twee andere grote traditionele genres van de literatuur.
  • Verš je obvykle definován jako celistvá rytmická a významová jednotka básnického textu. Jde o jeden řádek básnického díla, založený na výrazně rytmické organizaci. Nemusí se nutně shodovat se syntaktickou jednotkou, takže vzniká syntaktický přesah (enjambement). Nauka o verši (versologie) se zabývá problematikou verše, rytmu, metra, prozodickými systémy, rýmem a asonancí a ustálenými druhy verše.Ve vydáních bible se od 16. století i prozaické texty člení na verše, číslované v rámci kapitoly. Verš je tu obvykle věta nebo několik vět.
  • El vers és una unitat poètica de vegades sotmesa a mesura. Els versos s'escriuen en una sola línia, és important no ajuntar-les a l'hora de copiar un poema. Les característiques d'un vers són sovint el ritme, la rima i la utilització de mots i de recursos literaris. El ritme d'un poema el determinen els signes de puntuació, el nombre de síl·labes que té cada vers i la prosòdia, és a dir la musicalitat i l'entonació. En català la manera de comptar el nombre de síl·labes d'un vers és el mateix que l'habitual, però només es compta fins a l'última síl·laba tònica, igual que en altres llengües romàniques amb abundor de paraules agudes com el francès i l'occità. També determina el ritme la disposició que tenen segons si són tòniques o àtones. Sovint trobem als versos el que s'anomena sinalefa. Aquesta característica consisteix a incloure en una mateixa síl·laba l'última vocal d'un mot i la primera del següent. Totes aquestes coses determinen el ritme, el qual en molts poemes constitueix un model que es va repetint a cada vers.La rima és la concordança total o parcial que hi ha entre els fonemes que segueixen a l'última lletra accentuada de dos versos.Una característica que trobem sovint als versos és la cesura. Es tracta d'una pausa intermèdia que divideix el vers en dues unitats que s'anomenen hemistiquis. Cada un dels hemistiquis actua com un vers independent, de manera que a l'hora de comptar les síl·labes s'ha de fer fins a l'última tònica de cada hemistiqui. En alguns casos, la cesura s'indica amb un espai entremig, però encara que no sigui així, cal llegir cada un dels hemistiquis com si fossin versos diferents.Un grup de versos pot formar una estrofa.
  • Стих (на гръцки: στίχος - стихос, ред от текст) е поетичен ред. В широк смисъл (нетерминологичо) под „стих“ се разбира също стихотворение. В отличие от прозаичния текст, който има само синтактическо деление, стихотворната реч допълнително се дели на стихове — обикновено къси речеви отрязъци, възприемани като съизмерими и съпоставими. Обрядната, магическа реч у дивите племена има изключително стихотворна форма. Тя преобладава във народното творчество и епоса. В съвременната култура част от художествената реч е в стихотворна форма.Стихотворението е текст, състоящ се от стихове. Към литературните жанрове, които традиционно имат стихотворна форма, се отнасят поемата, одата, епиграмата, баладата, елегията и др.По правило в поетическите текстове стиховете се римуват един с друг в определен ред. Организираното съчетание на стихове, закономерно повтарящи се в стихотворението, се нарича строфа, станса или куплет. Нерядко се срещат и поетически текстове без рими — „бял стих“.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 69740 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 31170 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 179 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111000656 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • vers
prop-fr:wiktionaryTitre
  • vers
  • vers
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le vers (du latin versus, « le sillon, la ligne d'écriture », puis « le vers », historiquement « ce qui retourne à la ligne ») est un énoncé linguistique soumis à des contraintes formelles d'ordre métrique.
  • Verso é cada uma das linhas que constituem uma estrofe num poema. Existe tanto a poesia prosaica, desprovida das características básicas, isto é, rima, métrica ou mesmo ritmo, quanto a prosa poético, impregnada na poesia.Precisamos, contudo, conhecer a técnica adotada pelos clássicos.
  • 韻文詩(いんぶんし)とは、詩用語。脚韻詩、頭韻詩などがある。散文詩とは対にある。もともと韻文とは、詩と同義であり、散文と対立する漢文用語。一定の韻に属した語を並べることで、声調を整えた文が、韻文。中国、インド、欧米において発達した。しかし、しだいに押韻の要素を持たない詩的な文が、散文詩として、19世紀末から殊に急速な発展を遂げる。
  • Dize veya mısra, manzum yazıların (şiir) her bir satırına verilen isimdir. Genelde belli bir vezne (ölçü) göre düzenlenir; fakat ölçüsü olmak zorunda değildir. Bütün şiirler mısralar halinde düzenlenir. Bu yönüyle en küçük nazım birimidir denilebilir.Mısralar özelliklerine göre değişik adlar alırlar. Hiçbir manzumenin parçası olmayan mısralara azade mısra denir. Bir manzumenin içinde söyleniş bakımından güçlü ve hoş olan mısra veya mısralara mısra-ı berceste denir.ru:Виршиwa:Arimea
  • Wiersz (także: mowa wiązana, oratio vincta) – sposób organizacji tekstu, polegający na powtarzaniu się w nim odcinków o takich samych właściwościach strukturalnych; przeciwieństwo prozy; utwór o swoistej językowej kompozycji, w której wers (linijka wiersza wyodrębniona intonacyjnie i graficznie) pełni funkcję wierszotwórczą, wykorzystuje środki stylistyczne w funkcji poetyckiej, impresywnej lub ekspresywnej.
  • 운문(韻文)은 일정한 규칙(운율)에 따라 씐 문장(글)이다. 시에서 주로 이용된다. 일정한 리듬을 가져 암송하기 적합하기 때문에, 고대부터 신화나 역사의 서술에 이용되어 왔다.
  • Стих (др.-греч. ὁ στίχος — ряд, строй), стиховедческий термин, используемый в нескольких значениях: художественная речь, организованная делением на ритмически соизмеримые отрезки; поэзия в узком смысле; в частности, подразумевает свойства стихосложения той или иной традиции («античный стих», «стих Ахматовой» и т. п.); строка стихотворного текста, организованная по определённому ритмическому образцу («Мой дядя самых честных правил»).
  • Een gedicht, dichtstuk of vers is een door een dichter geproduceerde (literaire) tekst die tot de poëzie behoort. Traditioneel wordt een gedicht in versvorm geschreven. Gedichten worden veelal tot de lyriek gerekend. In ruimere zin of in historische zin kan de term gedicht ook slaan op teksten uit het dramatische of het epische genre, naast de lyriek de twee andere grote traditionele genres van de literatuur.
  • Se llama verso a una de las unidades en que puede dividirse un poema, superior generalmente al pie e inferior a la estrofa. En la literatura en lenguas romances, los testimonios en verso preceden a los testimonios en prosa.
  • A verse is formally a single metrical line in a poetic composition. However, verse has come to represent any division or grouping of words in a poetic composition, with groupings traditionally having been referred to as stanzas. Moreover, verse has also been a traditional application in drama, which is therefore known as dramatic poetry, verse drama, or dramatic verse.The word "verse" is commonly, though incorrectly, used in lieu of "poetry" to distinguish it from prose.
  • Vers (lateinisch versus, von vertere ‚umwenden‘) bezeichnet in der Poesie eine Reihe metrisch gegliederter Rhythmen.
  • Verš je obvykle definován jako celistvá rytmická a významová jednotka básnického textu. Jde o jeden řádek básnického díla, založený na výrazně rytmické organizaci. Nemusí se nutně shodovat se syntaktickou jednotkou, takže vzniká syntaktický přesah (enjambement). Nauka o verši (versologie) se zabývá problematikou verše, rytmu, metra, prozodickými systémy, rýmem a asonancí a ustálenými druhy verše.Ve vydáních bible se od 16. století i prozaické texty člení na verše, číslované v rámci kapitoly.
  • El vers és una unitat poètica de vegades sotmesa a mesura. Els versos s'escriuen en una sola línia, és important no ajuntar-les a l'hora de copiar un poema. Les característiques d'un vers són sovint el ritme, la rima i la utilització de mots i de recursos literaris. El ritme d'un poema el determinen els signes de puntuació, el nombre de síl·labes que té cada vers i la prosòdia, és a dir la musicalitat i l'entonació.
  • Il verso è l'unità metrica base per la poesia, sia sotto il punto di vista ritmico che puramente visivo.
  • Стих (на гръцки: στίχος - стихос, ред от текст) е поетичен ред. В широк смисъл (нетерминологичо) под „стих“ се разбира също стихотворение. В отличие от прозаичния текст, който има само синтактическо деление, стихотворната реч допълнително се дели на стихове — обикновено къси речеви отрязъци, възприемани като съизмерими и съпоставими. Обрядната, магическа реч у дивите племена има изключително стихотворна форма. Тя преобладава във народното творчество и епоса.
rdfs:label
  • Vers
  • Dize
  • Gedicht
  • Vers
  • Vers
  • Verse (poetry)
  • Verso
  • Verso
  • Verso
  • Verš
  • Wiersz
  • Стих
  • Стих
  • 韻文詩
  • 운문
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:genre of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:affluentsRiveDroite of
is prop-fr:genre of
is foaf:primaryTopic of