Vardan II Mamikonian ou Vartan II Mamigonian (en arménien Վարդան Բ Մամիկոնյան), dit aussi saint Vardan, (mort en 451) est un chef militaire arménien. Ce stratège, révéré par son courage, est l'un des plus grands chefs militaires et spirituels de l'Arménie ancienne.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Vardan II Mamikonian ou Vartan II Mamigonian (en arménien Վարդան Բ Մամիկոնյան), dit aussi saint Vardan, (mort en 451) est un chef militaire arménien. Ce stratège, révéré par son courage, est l'un des plus grands chefs militaires et spirituels de l'Arménie ancienne.
  • Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak. El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar al seu nét a demanar ajuda a Bizanci sense èxit. Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi donés com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu nét Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom de Artaxes IV d'Armènia.Vardan va acompanyar al seu avi a Pèrsia quan aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Pèrsia. El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, però quan estava de camí el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafès la direcció de la revolta que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com hostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament. Les forces dels nakharars que es van unir a la rebel·lió es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprès per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forçat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres. Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de Derbent lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a Aghuània, a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcia, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).Els perses van entrar al país creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des el Caucas a la Gàl·lia. Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer hostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, hostatges que va tancar a alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata. Al tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan (451). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharars es van passar al seu bàndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian , Urdz, Baluni i Aamatuni). Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni per el sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Sa germà Hemaik Mamikonian va morir uns mesos després quan encapçalava la rebel·lió a la regió de Taiq. La direcció de la família va passar a Vahan, Vasak i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavàs i Mushel (fills de Vartan II), tots presoners a Pèrsia.
  • Wardan Mamikonian, orm. Վարդան Մամիկոնյան (zm. ok. 451) – członek bogatego i wpływowego w Armenii rodu Mamikonianów, męczennik chrześcijański, święty Apostolskiego Kościoła Ormiańskiego. Zasłynął jako wódz i duchowy przywódca ormiańskich chrześcijan w V wieku. Przez samych Ormian uważany jest za jednego z największych bohaterów narodowych. W uznaniu zasług i męczeńskiej śmierci Apostolski Kościół Ormiański uznaje go za świętego, jest patronem wielu świątyń na terenie samej Armenii jak i w diasporze.Wardan przyszedł na świat pod koniec IV lub na początku V wieku. Był synem Hamazaspa Mamikonian i Sahakanusz, córki świętego Sahaka Wielkiego, mającej, wedle podań, wśród przodków królów z dynastii Arsacydów i św. Grzegorza Oświeciciela. W 432 roku Wardan został mianowany sparapetem i wezwany na dwór szacha do Ktezyfonu. Niewiele wiadomo na temat jego pobytu w Persji ale w 450 roku powrócił do Armenii i wobec prześladowań perskich na tle religijnym stanął na czele buntu miejscowych chrześcijan. Zginął w największej bitwie powstania, pod Awarajr w 451 roku.Śmierć przywódcy nie zakończyła jednak powstania nad którym dowództwo objął Wahan Mamikonian, syn jednego z braci Wardana. Mimo klęski pod Awarajr, Ormianom udało się przywrócić względną autonomię i swobody religijne, co zapewniał im traktat zawarty w Nwarsak.
  • Вардан Мамиконя́н (388(0388), Тарон — 26 мая 451, Аварайрское поле, провинция Васпуракан, гавар Артаз) — армянский спарапет (главнокомандующий), князь, герой религиозно-национальной борьбы армян в V веке. Поднял народ на защиту христианской веры от гонений со стороны зороастрийских Иранских Сасанидов в Аварайрской битве 26 мая 451 года. Аварайрская битва произошла на берегу реки Тхмут, в провинции Васпуракан, в гаваре Артаз (к западу от Нахиджевана) (современной Нахичевани). Армяне, нанеся огромный урон врагу, смогли отстоять право оставаться христианами.
  • Bardanes II Mamicônio (em armênio/arménio: Վարդան Բ Մամիկոնյան; transl.: Vardan/Vartan II Mamikonian; em grego: Βάρδας Μαμικονιάν; transl.: Bardanes/Bardas Mamikonian; m. 26 de maio de 451) também conhecido como São Bardanes foi um chefe militar armênio. Estrategista, é reverenciado por sua coragem e é um dos maiores líderes militares e espirituais da Armênia antiga. Filho de Amazaspes I Mamicônio e Sahakanuch, da família dos gregóridas (descendentes de Gregório, o Iluminador, o evangelizador da Armênia), e irmão de Maiactes Mamicônio e Amazaspiano Mamicônio.
  • Vardan Mamikonian (Armenian: Վարդան Մամիկոնյան) (393 AD — 451 AD), also known as Saint Vardan (Սուրբ Վարդան Surb Vardan) was an Armenian military leader, a martyr and a saint of the Armenian Church.Vardan Mamikonian, a member of the Mamikonian family, is revered as one of the greatest military and spiritual leaders of Christian Armenia in the 5th century. Saint Vardan Day, usually in February (rarely at times in first week of March but always falling on a Thursday), is commemorated by churches in Armenia and the Armenian diaspora. He is considered a national hero. Major Armenian churches are named after Saint Vardan . A major equestrian statue representing him is found in the Armenian capital Yerevan.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3615966 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3475 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 37 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 94323001 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Vardan II Mamikonian ou Vartan II Mamigonian (en arménien Վարդան Բ Մամիկոնյան), dit aussi saint Vardan, (mort en 451) est un chef militaire arménien. Ce stratège, révéré par son courage, est l'un des plus grands chefs militaires et spirituels de l'Arménie ancienne.
  • Bardanes II Mamicônio (em armênio/arménio: Վարդան Բ Մամիկոնյան; transl.: Vardan/Vartan II Mamikonian; em grego: Βάρδας Μαμικονιάν; transl.: Bardanes/Bardas Mamikonian; m. 26 de maio de 451) também conhecido como São Bardanes foi um chefe militar armênio. Estrategista, é reverenciado por sua coragem e é um dos maiores líderes militares e espirituais da Armênia antiga.
  • Vardan Mamikonian (Armenian: Վարդան Մամիկոնյան) (393 AD — 451 AD), also known as Saint Vardan (Սուրբ Վարդան Surb Vardan) was an Armenian military leader, a martyr and a saint of the Armenian Church.Vardan Mamikonian, a member of the Mamikonian family, is revered as one of the greatest military and spiritual leaders of Christian Armenia in the 5th century.
  • Wardan Mamikonian, orm. Վարդան Մամիկոնյան (zm. ok. 451) – członek bogatego i wpływowego w Armenii rodu Mamikonianów, męczennik chrześcijański, święty Apostolskiego Kościoła Ormiańskiego. Zasłynął jako wódz i duchowy przywódca ormiańskich chrześcijan w V wieku. Przez samych Ormian uważany jest za jednego z największych bohaterów narodowych.
  • Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak.
  • Вардан Мамиконя́н (388(0388), Тарон — 26 мая 451, Аварайрское поле, провинция Васпуракан, гавар Артаз) — армянский спарапет (главнокомандующий), князь, герой религиозно-национальной борьбы армян в V веке. Поднял народ на защиту христианской веры от гонений со стороны зороастрийских Иранских Сасанидов в Аварайрской битве 26 мая 451 года. Аварайрская битва произошла на берегу реки Тхмут, в провинции Васпуракан, в гаваре Артаз (к западу от Нахиджевана) (современной Нахичевани).
rdfs:label
  • Vardan II Mamikonian
  • Bardanes II Mamicônio
  • Vardan II Mamikonian
  • Vardan Mamikonian
  • Wardan Mamikonian
  • Мамиконян, Вардан
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:commandant of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:commandant of
is foaf:primaryTopic of