La vérité (du latin veritas, « vérité », dérivé de verus, « vrai ») est la qualité de ce qui est vrai.C’est l’adéquation de l’idée, la pensée, avec son objet, adéquation de ce que l’on dit ou pense avec ce qui est réel. On distingue vérité et sincérité, cette dernière n’étant que la volonté de dire ce que l’on croit être vrai.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La vérité (du latin veritas, « vérité », dérivé de verus, « vrai ») est la qualité de ce qui est vrai.C’est l’adéquation de l’idée, la pensée, avec son objet, adéquation de ce que l’on dit ou pense avec ce qui est réel. On distingue vérité et sincérité, cette dernière n’étant que la volonté de dire ce que l’on croit être vrai. De ce fait, il est difficile de séparer l’histoire de la vérité de l’histoire de la philosophie, apparaissant pourtant antinomiques, les notions de philosophie et vérité sont inévitablement liées.La diversité des interprétations du mot a engendré par le passé et jusqu’à maintenant bien des controverses et suscité de nombreuses « spéculations philosophiques ». Les réflexions de penseurs et de philosophes au cours des siècles constituent autant d’écoles différentes.
  • A palavra verdade pode ter vários significados, desde “ser o caso”, “estar de acordo com os fatos ou a realidade”, ou ainda ser fiel às origens ou a um padrão. Usos mais antigos abarcavam o sentido de fidelidade, constância ou sinceridade em atos, palavras e caráter. Assim, "a verdade" pode significar o que é real ou possivelmente real dentro de um sistema de valores. Esta qualificação implica o imaginário, a realidade e a ficção, questões centrais tanto em antropologia cultural, artes, filosofia e a própria razão. Como não há um consenso entre filósofos e acadêmicos, várias teorias e visões a cerca da verdade existem e continuam sendo debatidas.
  • Truth is most often used to mean in accord with fact or reality, or fidelity to an original or to a standard or ideal.The commonly understood opposite of truth is falsehood, which, correspondingly, can also take on a logical, factual, or ethical meaning. The concept of truth is discussed and debated in several contexts, including philosophy and religion. Many human activities depend upon the concept, where it is assumed rather than being a subject of discussion; these include science, law, and everyday life.Various theories and views of truth continue to be debated among scholars, philosophers, and theologians. Language and words are a means by which humans convey information to one another and the method used to determine what is a "truth" is termed a criterion of truth. There are differing claims on such questions as what constitutes truth: what things are truthbearers capable of being true or false; how to define and identify truth; the roles that faith-based and empirically based knowledge play; and whether truth is subjective or objective, relative or absolute.
  • И́стина — гносеологическая характеристика мышления в его отношении к своему предмету.
  • Истината няма едно единствено определение, но най-често се дефинира като твърдение, изказване в съответсвие с фактите или действителността. Специфични дефиниции на истината се използват в математиката, логиката, философията на науката, правото и религията. В разговорния език означава искреност в действията. Противоположното на истина е лъжа.Съответствие с действителността (семантична теория за истина) е когато 'P' е вярно, ако и само ако P, или когато абстрактна идея съответства на нейния реален обект (кантианска епистемология), абсолютната истина (метафизика) - източникът на всичко, от което всичко произлиза, тя съдържа в себе си възприемаемите качества и характеристики, или когато едно заключение е направено вярно (логика).Във философията няма общоприето определение на термина и съществуват множество различни разглеждания за истината, както и възгледи за това кои обекти/твърдения/изказвания/заключения могат да бъдат истинни или неистинни, за начините за определяне на истинността и за това дали истината е субективна, относителна, обективна или абсолютна.
  • Artikulu hau kontzeptu filosofikoari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Egia.Egia benetako eginkizunekin, fede onarekin edota zintzotasunarekin erlazionatua dagoen kontzeptu filosofikoa da. Ideia filosofiko lausoa izaki, teoria anitz idatzi dituzte filosofoek hura deskribatzeko. Eztabaiden artean, errebelazioen egiazkotasuna dago, baita egia arrazoimenaren bidez soilik heldu ote daitekeen. Halaber, ezbaian dago egia objektiboa ala subjektiboa ote den, edo erlatiboa ala absolutua.Egiaren esanahiaren edo definizioaren inguruan lau teoria nagusi izan dira: egiaren koherentziaren teoria, korrespondentziarena, teoria pragmatikoa eta teoria eragilea. Koherentziaren teoriaren arabera, adierazpen bat egia izateko ezinbesteko baldintza da adierazpen horrek beste zenbait adierazpenekin sistema bat osatzea. Sistema horretako gainerako enuntziatuekiko logikazko harremanek adierazten dute enuntziatua egia den ala gezurra (a priorizko egia). Korrespondentziaren teoriak, aurrekoak ez bezala, enuntziatua sistema batean sartu gabe, aske aztertzeko aukera ematen du, enuntziatua bera soilik egia den ala gezurra den aztertzeko aukera alegia. Teoria honek pentsatzen denaren eta gertatzen denaren arteko loturaren arabera aztertzen du egia. Teoria pragmatikoak, sistema bat egia ala gezurra den aztertzeko, sistema hori egiatzat onartzeak praktikan zein ondorio izango duen hartzen du kontuan. Pentsamendu jakin bat onartzeak jakintza zabaltzen lagunduko badu eta erabilgarritasuna izango badu, egiatzat hartzen da.Teoria eragilearen arabera, «egia» edo «egia da» esatea zerbait egiteko edo adierazteko bidea baino ez da. «Elurra zuria da» esaten denean ez da ezer berririk esaten, aldiz, zerbait azpimarratzen da; adierazpen horrek bere aldetik ez du tasun berezirik, estilistika baliabide bat da soilik.
  • Prawda – cecha wypowiadanych zdań określająca ich zgodność z rzeczywistością. W mowie potocznej oraz w logice tradycyjnej prawda to stwierdzenie czegoś, co miało faktycznie miejsce lub stwierdzenie niewystępowania czegoś, co faktycznie nie miało miejsca.Problemem zdefiniowania tego pojęcia zajmowali się filozofowie od starożytności. Klasyczna definicja prawdy pochodzi od Arystotelesa i jest to zgodność sądów z rzeczywistym stanem rzeczy, którego ten sąd dotyczy.
  • La veritat és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats. Pot indicar tant honestedat, bona fe i sinceritat, en general, com el fet d'estar d'acord amb la certesa o realitat d'alguna proposició, en particular.El terme veritat no té una única definició amb què estiguin d'acord tots els filòsofs, i se segueixen debatent diverses teories sobre el seu significat: què pot ser cert o fals, com definir i identificar la veritat, el rol que té el coneixement revelat i adquirit, i si la veritat és subjectiva o objectiva, relativa o absoluta.El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica. Es distingeixen sobretot els següents: Veritat com a correspondència: és veritat allò que diem o pensem quan es correspon amb el que passa o es pot percebre a la realitat. Requereix un món exterior com a prova de refutació i parteix del supòsit que aquest món es pot conèixer, fet que nega, per exemple, l'escepticisme. Veritat com a coherència: és veritat aquella afirmació que és coherent amb d'altres acceptades per una comunitat determinada. És un concepte que prové de l'utilitarisme i molt utilitzat en lògica i en la ciència en general, on s'usa en el sentit següent: acceptem que quelcom és veritat si, o bé es pot demostrar empíricament, o bé de moment encara no es pot falsar. Veritat subjectiva: en aquest sentit, per a cadascú és veritat el que ell consideri cert. D'aquesta manera, s'involucren en el judici sobre la veritat o falsedat d'una determinada proposició el coneixement individual i les creences personals. Dins d'aquesta noció de veritat s'hi encabeixen diferents grau de relativisme. Veritat absoluta: des d'una perspectiva teològica o metafísica, es considera que l'home és capaç d'assolir (sigui per il·luminació o bé per comprensió) veritats que es consideren necessàriament certes. Veritat pragmàtica: atesa la impossibilitat d'assolir una veritat fora de dubte (vegeu escepticisme), s'accepta com a cert allò que és útil per a la vida quotidiana o per progressar amb un estudi particular.Ara com ara és un tema la recerca científica així com de fonamentació filosòfica: La recerca científica de la funció cognitiva –arrencant des de la física fins a la neurologia, passant per l'evolucionisme, la genètica, la biologia, l'etologia i la psicologia–, introdueix noves perspectives sobre el coneixement basat a l'evidència com a creença epistemològicament veritable amb justificació vàlida.Interessa a la Lingüística perquè el llenguatge és expressió de la pròpia veritat. Interessa a l'Antropologia filosòfica, perquè sembla evident que els éssers humans prefereixen la veritat a la falsedat a l'errada o la mentida i prefereixen la certesa al dubte. Interessa a la Sociologia, per tal com l'estimació cap a la veritat i la condemna de la mentida o de l'errada, varia en intensitat segons les èpoques i les cultures, perquè tant el concepte de veritat com la seva valoració no sempre és el mateix al llarg de la Història i de la cultura. Interessa a la Ciència com a tal a la seva pretensió de coneixement vàlid.La importància que té aquest concepte és que està arrelat en el cor de qualsevol supòsit personal, social i cultural. D'aquí la seva complexitat.
  • 真理(しんり、希: ἀλήθεια、羅: veritas、英: truth、仏: vérité、独: Wahrheit)とは、確実な根拠によって本当であると認められたこと。ありのまま誤りなく認識されたことのあり方。真実とも。真理は、現実や事実と異なり、妨害・障害としての虚偽・誤謬を対義語としており、露わさ、明らかさ、隠れなさに重点がある。そのものありのままであり、あらわであり、その本質が覆われていない、という意義に関しては、哲学的には本質主義や同一性とも関わりが深い。西欧哲学において真理論は論理学や認識論においてとりわけ主題化される。真理論の歴史は、古代ギリシアに始まる。人間を尺度とする相対的なものの見方に反論する形で、永遠性・普遍性を有する真理の概念が生まれた。このような絶対性を内実とする真理概念は独断主義を生み、これに対する防衛・反抗が懐疑主義を生んだ。そのどちらにも陥らず、確実な知識の基礎付けを求めて近代の認識論が始まり、その後、真理の担い手が思惟・観念・判断、命題、「事物」(羅:res、レス)等のいずれであるか、について議論がなされてきた。現代論理学では真理の担い手は命題であるとされ、真と偽を合わせて真理値という。論理学で、「Pは○か○でないかのいずれかである(○であり、かつ○でない、ということはない)」という形をした文は○の内容に関係なく正しいので、これは「形式的真理」と呼ばれ、思惟と思惟自身の一致と定義される。このような形式的な形相についてではなく、質料について真理が語られるときは「実体的真理」という。判断について真理が語られるときを「認識論的真理」といい、存在について真理が語られるときを「存在論的真理」という。現代の真理概念は様々な形で修正を受け、相対的な傾向を強めている。論証する、つまり、言語による表現であることが真理に不可欠であり、哲学的にはロゴスとも関わりが深い。東洋には不言真如という概念もある。人間を自由にするものとしての真理が説かれることもある。キリスト教では「真理はあなたたちを自由にする(ヨハネ8・32) 」と説かれている。仏教では、人間を苦しみから解放する真理をあらわす「法」が説かれる。
  • El término verdad se usa frecuentemente para significar el acuerdo entre una afirmación y los hechos o la realidad a la que dicha afirmación se refiere, o la fidelidad a una idea. El uso de la palabra verdad abarca también desde la honestidad, la buena fe y la sinceridad humana en general, hasta el acuerdo de los conocimientos con las cosas que se afirman como realidades: los hechos o la cosa en particular;así como la relación de los hechos o las cosas en su totalidad en la constitución del Todo, el Universo.Para el hebreo clásico el término `emuná significa primariamente «confianza», «fidelidad». Las cosas son verdaderas cuando son «fiables», fieles porque cumplen lo que ofrecen.El término no tiene una única definición en la que estén de acuerdo la mayoría de los estudiosos y las teorías sobre la verdad continúan siendo ampliamente debatidas. Hay posiciones diferentes acerca de cuestiones como: Qué es lo que constituye la verdad. Con qué criterio podemos identificarla y definirla. Si el ser humano posee conocimientos innatos o sólo puede adquirirlos. Si existen las revelaciones o la verdad puede alcanzarse tan sólo mediante la experiencia, el entendimiento y la razón. Si la verdad es subjetiva u objetiva. Si la verdad es relativa o absoluta. Y hasta qué grado pueden afirmarse cada una de dichas propiedades.Este artículo procura introducir las principales interpretaciones y perspectivas, tanto históricas como actuales, acerca de este concepto.La pregunta por la verdad es y ha sido objeto de debate entre teólogos, filósofos y lógicos a lo largo de los siglos considerándose un tema concerniente al alma y al estudio de una llamada psicología racional dentro del campo de la filosofía.En la actualidad es un tema de investigación científica así como de fundamentación filosófica: La investigación científica de la función cognitiva introduce nuevas perspectivas acerca del conocimiento basado en la evidencia como creencia epistemológicamente verdadera con justificación válida. Interesa a la lingüística pues el lenguaje es expresión de la propia verdad. Interesa a la antropología filosófica, pues parece evidente que los seres humanos prefieren la verdad a la falsedad al error o la mentira y prefieren la certeza a la duda. Interesa a la Historia, por cuanto el aprecio hacia la verdad y la condena de la mentira o del error varía en intensidad según las épocas y las culturas, pues tanto el concepto de verdad como su valoración no siempre es el mismo a lo largo de la historia y según las diferentes culturas. Interesa a la ciencia en cuanto tal en su pretensión de conocimiento válido.La importancia que tiene este concepto es que está arraigado en el corazón de cualquier supuesto personal, social y cultural. De ahí su complejidad.
  • Con il termine verità (in latino veritas, in greco αλήϑεια) si indicano una varietà di significati, che esprimono un senso di accordo con la realtà e sono in genere collegati con il concetto di onestà, buona fede e sincerità. Per la varietà degli ambiti a cui il termine può essere applicato, non è possibile fornire una definizione univoca su cui concordino studiosi e la maggior parte dei filosofi di professione, per non dire del senso comune, e pertanto varie teorie e punti di vista sul tema continuano a essere discussi.I principali argomenti di dibattito riguardano la definizione e l'identificazione della verità, in particolare la questione se la verità sia qualcosa di soggettivo, oggettivo, relativo o assoluto.
  • Az igazság a valóság és a tudat megfelelése egymásnak. Az egyik legvitatottabb filozófiai fogalom – az olyan fogalmakkal együtt, mint a "szépség", a "létezés", "Isten", a "jóság", a "kötelesség".
  • 진리(眞理)의 일반 사전적인 뜻은 '참된 도리'이다.진리(眞理)는 사실이 분명하게 맞아 떨어지는 명제, 또는 시간과 공간을 초월하여 누구나 인정할 수 있는 보편적이고 불변적인 사실 혹은 참된 이치나 법칙을 뜻한다. 참, 진실 등으로 불리기도 한다. 하지만 누구나 인정하고 보편적인 것이라 해도, 그것이 항상 진리가 아닌 경우도 있다. 예를 들면 2700년 전 사람들은 지구가 평평하다고 생각하였고 바다 끝에 가면 떨어질 것으로 믿었다. 그 당시 그것이 진리며 참이라 생각했지만 그것은 진리가 아니었다. 따라서 모두가 인정한다 해도 그것이 진리가 될 수는 없는 경우도 있다. 그러므로 더 정확한 뜻은 사람의 생각, 지식, 견해 등에 상관없이 언제나 변함없는 정확한 사실을 진리라 말할 수 있다. 진리에 대한 정의는 다양하여 철학, 논리학, 수학에서 다양한 개념으로 쓰인다. 논리학에서는 명제가 사유법칙에 맞아서 오류가 없는 사고의 정당함을 일컫는다.
  • Dem Begriff Wahrheit werden verschiedene Bedeutungen zugeschrieben, wie Übereinstimmung mit der Wirklichkeit, einer Tatsache oder einem Sachverhalt, aber auch einer Absicht oder einem bestimmten Sinn bzw. einer normativ als richtig ausgezeichneten Auffassung („Truism“ oder Gemeinplatz) oder den eigenen Erkenntnissen, Erfahrungen und Überzeugungen (auch „Wahrhaftigkeit“). Das zugrundeliegende Adjektiv „wahr“ kann aber auch die Echtheit, Richtigkeit, Reinheit oder Authentizität einer Sache, einer Handlung oder einer Person, gemessen an einem bestimmten Begriff, beschreiben („Ein wahrer Freund“). Alltagssprachlich kann man die „Wahrheit“ von der Falschheit, der Lüge als absichtlicher Äußerung der Unwahrheit und dem Irrtum als dem fälschlichen Fürwahrhalten abgrenzen.Die Frage nach der Wahrheit gehört zu den zentralen Problemen der Philosophie und der Logik und wird von verschiedenen Theorien unterschiedlich beantwortet. Dabei können grob die Fragen nach einer Definition der Wahrheit und nach einem Kriterium dafür, ob etwas zu Recht „wahr“ genannt wird, unterschieden werden. In bestimmten formalen Semantiken werden Sätzen Wahrheitswerte zugeordnet, die das Erfülltsein in bestimmten Kontexten beschreiben. Der etwa für die Grundlagen der Mathematik bedeutende Begriff der Beweisbarkeit lässt sich mitunter mit solchen semantischen Wahrheitsbegriffen in Verbindung bringen, ein Beweis demonstriert dann die Wahrheit.
  • Gerçek kavramı, felsefi bir kavram olarak, genel anlamda, düşüncede varolan ya da düşülmüş şeylere karşıt anlamda varolan, düşünülmüş olanın dışında mevcut olan anlamındadır. Felsefe tarihinin en eski ve köklü tartışması bu gerçek kavramı üzerinde yürülmüştür. Tasarım ve imgelemden bağımsız olarak varolanlar gerçek olarak ileri sürüldüğü gibi, bunu olanaksız gören ve gerçekliği bir tür tasarımların parçası olarak değerlendirilen eğilimler de vardır. Ontoloji ve epistemoloji alanında, bazen bu alanları birbiriyle ilişkilendiren bazen ayrıştıran anlam katmanlarıyla kullanılan bir kavramdır gerçek. Gerçeklik kavramı da buradaki gerçek kavramından hareketle kullanılan, gerçek olarak varolan şeylerin tümünü ifade eden bir kavramdır. Tarih boyunca bu kavram üzerinden birçok farklı ya da karşıt felsefe akımları ve okulları ortaya çıkmıştır.
  • Waarheid is een begrip dat min of meer synoniem is met echtheid, geldigheid, juistheid. Het adjectief 'waar' wordt in de eerste plaats toegeschreven aan overtuigingen, uitspraken en theorieën. In dit verband kan men het contrasteren met iemand die met opzet onwaarheid spreekt, en dus liegt. Waarheid kan echter ook worden toegeschreven aan een levenshouding, ethiek of politiek systeem. Wat waarheid precies betekent is onderwerp van discussie, die ver in de geschiedenis teruggaat. De vraag naar de aard van waarheid is van belang omdat de mens prefereert te geloven in dat wat waar is en spontaan niet in staat lijkt te zijn te weten wat waar is en wat niet. Dit uit zich bijvoorbeeld in het gegeven dat mensen tegengestelde meningen kunnen verdedigen waarvan beide worden geclaimd 'waar' te zijn.Waarheden kunnen een beperkte geldigheid hebben, afhankelijk van het referentiekader: de uitspraak '1 en 1 is 2' is geldig voor getallen uit het decimale stelsel, maar niet voor binaire getallen. Op dezelfde manier kan een waarheid persoonsafhankelijk zijn: de uitspraak 'vis is lekker' geldt voor de een wel, voor de ander niet. De uitspraak: 'persoon A houdt van vis' houdt daar rekening mee.Tegenover relativisme of contextualisme, dat stelt dat waarheid afhankelijk is van de context, bestaan er ook universalistische opvattingen waarmee er bijvoorbeeld gestreefd kan worden naar een "overkoepelende waarheid" die in alle omstandigheden geldt, en die ogenschijnlijk tegenstrijdige waarheden (of axioma's) op een hoger niveau met elkaar kan verzoenen.
  • Pravda či pravdivost je shoda tvrzení se skutečností. Tento pojem hraje primární úlohu ve filosofii, vědě, právu a náboženství (či teologii).
  • Kebenaran adalah persesuaian antara pengetahuan dan obyek bisa juga diartikan suatu pendapat atau perbuatan seseorang yg sesuai dengan (atau tidak ditolak oleh) orang lain dan tidak merugikan diri sendiri. Kebenaran adalah lawan dari kekeliruan yang merupakan obyek dan pengetahuan tidak sesuai. Roda sebuah mobil berbentuk segitiga. Kenyataannya bentuk roda adalah bundar, karena pengetahuan tidak sesuai dengan obyek maka dianggap keliru. Namun saat dinyatakan bentuk roda adalah bundar dan terjadi kesesuaian, maka pernyataan dianggap benar.Pengetahuan yang benar adalah pengetahuan yang sesuai dengan obyek, yakni pengetahuan yang obyektif. Karena suatu obyek memiliki banyak aspek, maka sulit untuk mencakup keseluruhan aspek (mencoba meliputi seluruh kebenaran dari obyek tersebut) Pertanyaan tentang kebenaran, banyak diperdebatkan oleh teologiwan, filsuf, dan ahli logika.Salah satu cara sederhana untuk mempelajari suatu subjek adalah menentukan segala sesuatu yang bisa benar atau salah, termasuk pernyataan, proposisi, kepercayaan, kalimat, dan pemikiran.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 52987 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageInterLanguageLink
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 91670 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 371 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 111013927 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1972 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
prop-fr:commons
  • Category:Truth
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:lienAuteur
  • Karl Popper
  • Willard Van Orman Quine
prop-fr:nom
  • Popper
  • Quine
prop-fr:prénom
  • Karl
  • W. V. O.
prop-fr:titre
  • La logique de la découverte scientifique
  • Méthodes de logique
prop-fr:traducteur
  • M. Clavelin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wikibooks
  • Philosophie/Vérité
prop-fr:wikiquote
  • Vérité
prop-fr:wiktionary
  • vérité
prop-fr:éditeur
  • Armand Colin
  • Payot
dcterms:subject
rdfs:comment
  • La vérité (du latin veritas, « vérité », dérivé de verus, « vrai ») est la qualité de ce qui est vrai.C’est l’adéquation de l’idée, la pensée, avec son objet, adéquation de ce que l’on dit ou pense avec ce qui est réel. On distingue vérité et sincérité, cette dernière n’étant que la volonté de dire ce que l’on croit être vrai.
  • И́стина — гносеологическая характеристика мышления в его отношении к своему предмету.
  • Prawda – cecha wypowiadanych zdań określająca ich zgodność z rzeczywistością. W mowie potocznej oraz w logice tradycyjnej prawda to stwierdzenie czegoś, co miało faktycznie miejsce lub stwierdzenie niewystępowania czegoś, co faktycznie nie miało miejsca.Problemem zdefiniowania tego pojęcia zajmowali się filozofowie od starożytności. Klasyczna definicja prawdy pochodzi od Arystotelesa i jest to zgodność sądów z rzeczywistym stanem rzeczy, którego ten sąd dotyczy.
  • 真理(しんり、希: ἀλήθεια、羅: veritas、英: truth、仏: vérité、独: Wahrheit)とは、確実な根拠によって本当であると認められたこと。ありのまま誤りなく認識されたことのあり方。真実とも。真理は、現実や事実と異なり、妨害・障害としての虚偽・誤謬を対義語としており、露わさ、明らかさ、隠れなさに重点がある。そのものありのままであり、あらわであり、その本質が覆われていない、という意義に関しては、哲学的には本質主義や同一性とも関わりが深い。西欧哲学において真理論は論理学や認識論においてとりわけ主題化される。真理論の歴史は、古代ギリシアに始まる。人間を尺度とする相対的なものの見方に反論する形で、永遠性・普遍性を有する真理の概念が生まれた。このような絶対性を内実とする真理概念は独断主義を生み、これに対する防衛・反抗が懐疑主義を生んだ。そのどちらにも陥らず、確実な知識の基礎付けを求めて近代の認識論が始まり、その後、真理の担い手が思惟・観念・判断、命題、「事物」(羅:res、レス)等のいずれであるか、について議論がなされてきた。現代論理学では真理の担い手は命題であるとされ、真と偽を合わせて真理値という。論理学で、「Pは○か○でないかのいずれかである(○であり、かつ○でない、ということはない)」という形をした文は○の内容に関係なく正しいので、これは「形式的真理」と呼ばれ、思惟と思惟自身の一致と定義される。このような形式的な形相についてではなく、質料について真理が語られるときは「実体的真理」という。判断について真理が語られるときを「認識論的真理」といい、存在について真理が語られるときを「存在論的真理」という。現代の真理概念は様々な形で修正を受け、相対的な傾向を強めている。論証する、つまり、言語による表現であることが真理に不可欠であり、哲学的にはロゴスとも関わりが深い。東洋には不言真如という概念もある。人間を自由にするものとしての真理が説かれることもある。キリスト教では「真理はあなたたちを自由にする(ヨハネ8・32) 」と説かれている。仏教では、人間を苦しみから解放する真理をあらわす「法」が説かれる。
  • Az igazság a valóság és a tudat megfelelése egymásnak. Az egyik legvitatottabb filozófiai fogalom – az olyan fogalmakkal együtt, mint a "szépség", a "létezés", "Isten", a "jóság", a "kötelesség".
  • 진리(眞理)의 일반 사전적인 뜻은 '참된 도리'이다.진리(眞理)는 사실이 분명하게 맞아 떨어지는 명제, 또는 시간과 공간을 초월하여 누구나 인정할 수 있는 보편적이고 불변적인 사실 혹은 참된 이치나 법칙을 뜻한다. 참, 진실 등으로 불리기도 한다. 하지만 누구나 인정하고 보편적인 것이라 해도, 그것이 항상 진리가 아닌 경우도 있다. 예를 들면 2700년 전 사람들은 지구가 평평하다고 생각하였고 바다 끝에 가면 떨어질 것으로 믿었다. 그 당시 그것이 진리며 참이라 생각했지만 그것은 진리가 아니었다. 따라서 모두가 인정한다 해도 그것이 진리가 될 수는 없는 경우도 있다. 그러므로 더 정확한 뜻은 사람의 생각, 지식, 견해 등에 상관없이 언제나 변함없는 정확한 사실을 진리라 말할 수 있다. 진리에 대한 정의는 다양하여 철학, 논리학, 수학에서 다양한 개념으로 쓰인다. 논리학에서는 명제가 사유법칙에 맞아서 오류가 없는 사고의 정당함을 일컫는다.
  • Pravda či pravdivost je shoda tvrzení se skutečností. Tento pojem hraje primární úlohu ve filosofii, vědě, právu a náboženství (či teologii).
  • A palavra verdade pode ter vários significados, desde “ser o caso”, “estar de acordo com os fatos ou a realidade”, ou ainda ser fiel às origens ou a um padrão. Usos mais antigos abarcavam o sentido de fidelidade, constância ou sinceridade em atos, palavras e caráter. Assim, "a verdade" pode significar o que é real ou possivelmente real dentro de um sistema de valores.
  • La veritat és un concepte propi de la filosofia que té una gran varietat de significats.
  • Artikulu hau kontzeptu filosofikoari buruzkoa da; beste esanahietarako, ikus Egia.Egia benetako eginkizunekin, fede onarekin edota zintzotasunarekin erlazionatua dagoen kontzeptu filosofikoa da. Ideia filosofiko lausoa izaki, teoria anitz idatzi dituzte filosofoek hura deskribatzeko. Eztabaiden artean, errebelazioen egiazkotasuna dago, baita egia arrazoimenaren bidez soilik heldu ote daitekeen.
  • Waarheid is een begrip dat min of meer synoniem is met echtheid, geldigheid, juistheid. Het adjectief 'waar' wordt in de eerste plaats toegeschreven aan overtuigingen, uitspraken en theorieën. In dit verband kan men het contrasteren met iemand die met opzet onwaarheid spreekt, en dus liegt. Waarheid kan echter ook worden toegeschreven aan een levenshouding, ethiek of politiek systeem. Wat waarheid precies betekent is onderwerp van discussie, die ver in de geschiedenis teruggaat.
  • Truth is most often used to mean in accord with fact or reality, or fidelity to an original or to a standard or ideal.The commonly understood opposite of truth is falsehood, which, correspondingly, can also take on a logical, factual, or ethical meaning. The concept of truth is discussed and debated in several contexts, including philosophy and religion.
  • Dem Begriff Wahrheit werden verschiedene Bedeutungen zugeschrieben, wie Übereinstimmung mit der Wirklichkeit, einer Tatsache oder einem Sachverhalt, aber auch einer Absicht oder einem bestimmten Sinn bzw. einer normativ als richtig ausgezeichneten Auffassung („Truism“ oder Gemeinplatz) oder den eigenen Erkenntnissen, Erfahrungen und Überzeugungen (auch „Wahrhaftigkeit“).
  • Gerçek kavramı, felsefi bir kavram olarak, genel anlamda, düşüncede varolan ya da düşülmüş şeylere karşıt anlamda varolan, düşünülmüş olanın dışında mevcut olan anlamındadır. Felsefe tarihinin en eski ve köklü tartışması bu gerçek kavramı üzerinde yürülmüştür. Tasarım ve imgelemden bağımsız olarak varolanlar gerçek olarak ileri sürüldüğü gibi, bunu olanaksız gören ve gerçekliği bir tür tasarımların parçası olarak değerlendirilen eğilimler de vardır.
  • Con il termine verità (in latino veritas, in greco αλήϑεια) si indicano una varietà di significati, che esprimono un senso di accordo con la realtà e sono in genere collegati con il concetto di onestà, buona fede e sincerità.
  • Истината няма едно единствено определение, но най-често се дефинира като твърдение, изказване в съответсвие с фактите или действителността. Специфични дефиниции на истината се използват в математиката, логиката, философията на науката, правото и религията. В разговорния език означава искреност в действията.
  • Kebenaran adalah persesuaian antara pengetahuan dan obyek bisa juga diartikan suatu pendapat atau perbuatan seseorang yg sesuai dengan (atau tidak ditolak oleh) orang lain dan tidak merugikan diri sendiri. Kebenaran adalah lawan dari kekeliruan yang merupakan obyek dan pengetahuan tidak sesuai. Roda sebuah mobil berbentuk segitiga. Kenyataannya bentuk roda adalah bundar, karena pengetahuan tidak sesuai dengan obyek maka dianggap keliru.
  • El término verdad se usa frecuentemente para significar el acuerdo entre una afirmación y los hechos o la realidad a la que dicha afirmación se refiere, o la fidelidad a una idea.
rdfs:label
  • Vérité
  • Egia (kontzeptu filosofikoa)
  • Gerçek
  • Igazság (filozófia)
  • Kebenaran
  • Pravda
  • Prawda
  • Truth
  • Verdad
  • Verdade
  • Veritat
  • Verità
  • Waarheid
  • Wahrheit
  • Истина
  • Истина
  • 真理
  • 진리
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:devise of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is foaf:primaryTopic of