PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Avant les douze coups de minuit du 14 juin 1940, l'Union soviétique lança un ultimatum à la Lituanie. Les Soviétiques, en utilisant un prétexte formel, exigèrent qu’il soit permis à un nombre indéterminé de soldats soviétiques d’entrer sur le territoire lituanien et de former un nouveau gouvernement pro-soviétique (plus tard connu comme le « gouvernement populaire »). L'ultimatum et incorporation ultérieure de la Lituanie dans l’Union soviétique trouvaient son origine dans le pacte Molotov-Ribbentrop d’août 1939 qui divisait l'Europe de l'Est en deux sphères d'influence, une allemande et une russe. La Lituanie, avec la Lettonie et l'Estonie, tomba dans la sphère russe. Selon le traité d'assistance mutuelle sovieto-lituanien d’octobre 1939, la Lituanie acceptait de permettre à quelques 20 000 soldats soviétiques de stationner sur plusieurs bases situées en Lituanie en échange d'une partie de la région de Vilnius. D’autres actions soviétiques, afin d’établir sa domination dans sa sphère d'influence, furent retardées par la guerre d'Hiver avec la Finlande et reprirent au printemps 1940, alors que l'Allemagne faisait de rapides progrès en Europe occidentale. Malgré la menace envers son indépendance, les autorités lituaniennes firent peu de choses se préparer aux imprévus et n'étaient pas préparés à l'ultimatum.Avec des troupes soviétiques déjà stationnées dans le pays, selon le traité d'assistance mutuelle, il était impossible de mettre sur pied une résistance militaire efficace. Le 15 juin, la Lituanie accepta inconditionnellement l'ultimatum et perdit son indépendance. Les Soviétiques cherchèrent à montrer au monde que ce n'était pas une occupation militaire et une annexion, mais une révolution socialiste légitime, initiée par la population locale qui exigeait de se joindre à l'Union soviétique. En conséquence, les Soviétiques suivirent des procédures semi-légales: ils prirent le contrôle des institutions gouvernementales, installèrent un nouveau gouvernement fantoche, et organisèrent des élections de façade pour élire le Seimas populaire. Au cours de sa première session, le Seimas proclama la création de la République socialiste soviétique de Lituanie et demanda à être admis dans l'Union soviétique. La pétition fut officiellement acceptée par le Soviet suprême de l'Union soviétique, le 3 août 1940. Dans le même temps des processus presque identiques eurent lieu en Lettonie et en Estonie. La Lituanie ne devait pas regagner son indépendance jusqu'à la proclamation de la loi de la re-création de l'Etat de Lituanie le 11 mars 1990.
  • La Unión Soviética lanzó un ultimátum a Lituania antes de la medianoche del 14 de junio de 1940. Los soviéticos, usando un pretexto formal, demandaron que se les permitiera a un número sin especificar de soldados soviéticos entrar en territorio lituano y formar un gobierno prosoviético (posteriormente conocido como la República Socialista Soviética de Lituania). El ultimátum y la consecuente incorporación de Lituania a la URSS derivaron de la división de Europa del Este en las esferas de influencia alemana y rusa pactadas en el Pacto Ribbentrop-Mólotov de agosto de 1939, poco antes del comienzo de la Segunda Guerra Mundial en Europa. Lituania, junto con Letonia y Estonia, había caído bajo influencia rusa. De acuerdo al Tratado Lituano-Soviético de Asistencia Mutua de octubre de 1939, Lituania aceptó permitir a unos 20 000 soldados soviéticos estacionarse en varias bases dentro de Lituania a cambio de una porción de la Región de Vilna. El comienzo de la Guerra de Invierno con Finlandia retrasaría las acciones soviéticas posteriores para reafirmar el dominio sobre su esfera de influencia, que se retomarían después en la primavera de 1940, mientras Alemania hacía rápidos avances en Europa Occidental. A pesar de la amenaza a su independencia, las autoridades lituanas hicieron poco por organizar un plan de contingencias y no estaban preparados para el ultimátum.Con las tropas soviéticas ya estacionadas en el país, conforme a lo dispuesto en el Tratado de Asistencia Mutua, fue imposible organizar una resistencia militarmente efectiva. El 15 de junio, Lituania aceptó incondicionalmente el ultimátum y perdió la independencia. Los soviéticos buscaban mostrar al mundo que no se trataba de una anexión u ocupación, sino de una legítima revolución socialista, iniciada por la población local, que pedía la unión a la URSS. Así, los soviéticos siguieron procedimientos semilegales tales como: tomar el control de las instituciones de gobierno, instalar un nuevo gobierno títere y organizar unas falsas elecciones para el Parlamento Popular (en lituano: "Liaudies Seimas"). Durante su primera sesión, los Seimas proclamaron la creación de la República Socialista Soviética de Lituania y pidieron su admisión en la Unión Soviética. La petición fue oficialmente aceptada por el sóviet supremo de la Unión Soviética el 3 de agosto de 1940. Al mismo tiempo, un proceso prácticamente idéntico se desarrollaba en Letonia y Estonia. Lituania no recobraría la independencia hasta el 11 de marzo de 1990, con la proclamación de la Ley de Restablecimiento del Estado de Lituania.
  • Ultimàtum soviètic a Lituània de 1940 és un ultimàtum de la Unió Soviètica que va llançar a Lituània abans de mitjanit del 14 de juny de 1940. Els soviètics, fent servir un pretext formal, van demandar que se'ls permetés a un nombre sense especificar de soldats soviètics entrar en territori lituà i formar un govern prosoviètic –posteriorment conegut com la República Socialista Soviètica de Lituània–. L'ultimàtum i la conseqüent incorporació de Lituània a l'URSS van derivar de la divisió d'Europa de l'Est a les esferes d'influència alemanya i russa pactades al Pacte Ribbentrop-Mólotov d'agost de 1939, una mica abans del començament de la Segona Guerra Mundial a Europa. Lituània, junt amb Letònia i Estònia, havia caigut sota influència russa. D'acord amb el Tractat lituanosoviètic d'Assistència Mútua d'octubre de 1939, Lituània va acceptar permetre a uns 20 000 soldats soviètics estacionar-se en diverses bases dintre de Lituània a canvi d'una porció de la regió de Vílnius. El començament de la Guerra d'Hivern amb Finlàndia retardaria les accions soviètiques posteriors per reafirmar el domini sobre la seva esfera d'influència, que es reprendrien després a la primavera de 1940, mentre Alemanya feia ràpids avenços a l'Europa Occidental. Malgrat l'amenaça a la seva independència, les autoritats lituanes van fer poc per organitzar un pla de contingències i no estaven preparats per a l'ultimàtum. Amb les tropes soviètiques ja estacionades al país, de conformitat amb el dispost en el Tractat d'Assistència Mútua, va ser impossible organitzar una resistència militarment efectiva. El 15 de juny, Lituània va acceptar incondicionalment l'ultimàtum i va perdre la independència. Els soviètics cercaven mostrar al món que no es tractava d'una annexió o ocupació, sinó d'una llegítima revolució socialista, iniciada per la població local, que demanava la unió a l'URSS. Així, els soviètics van seguir procediments semilegals com ara: prendre el control de les institucions de govern, instal·lar un nou govern titella i organitzar unes falses eleccions per al Parlament Popular (en lituà: Liaudies Seimas). Durant la seva primera sessió, els Seimas van proclamar la creació de la República Socialista Soviètica de Lituània i van demanar la seva admissió a la Unió Soviètica. La petició va ser oficialment acceptada pel Soviet Suprem de la Unió Soviètica el 3 d'agost de 1940. Al mateix temps, un procés pràcticament idèntic es desenvolupava a Letònia i Estònia. Lituània no recobraria la independència fins a l'11 de març de 1990, amb la proclamació del restabliment de la independència.
  • The Soviet Union issued an ultimatum to Lithuania before midnight of June 14, 1940. The Soviets, using a formal pretext, demanded to allow an unspecified number of Soviet soldiers to enter the Lithuanian territory and to form a new pro-Soviet government (later known as the "People's Government"). The ultimatum and subsequent incorporation of Lithuania into the Soviet Union stemmed from the division of Eastern Europe into the German and Russian spheres of influence in the Molotov–Ribbentrop Pact of August 1939. Lithuania, along with Latvia and Estonia, fell into the Russian sphere. According to the Soviet–Lithuanian Mutual Assistance Treaty of October 1939, Lithuania agreed to allow some 20,000 of Soviets troops to be stationed at several bases within Lithuania in exchange for a portion of the Vilnius Region. Further Soviet actions to establish its dominance in its sphere of influence were delayed by the Winter War with Finland and resumed in spring 1940 when Germany was making rapid advances in western Europe. Despite the threat to the independence, Lithuanian authorities did little to plan for contingencies and were unprepared for the ultimatum.With Soviet troops already stationed in the country according to the Mutual Assistance Treaty, it was impossible to mount effective military resistance. On June 15, Lithuania unconditionally accepted the ultimatum and lost its independence. The Soviets sought to show the world that this was not a military occupation and annexation, but a legitimate socialist revolution, initiated by the local population demanding to join the Soviet Union. Therefore the Soviets followed semi-legal procedures: they took control of the government institutions, installed a new puppet government, and carried out show elections to the People's Seimas. During its first session, the Seimas proclaimed creation of the Lithuanian Soviet Socialist Republic and petitioned to be admitted into the Soviet Union. The petition was officially accepted by the Supreme Soviet of the Soviet Union on August 3, 1940. At the same time almost identical processes took place in Latvia and Estonia. Lithuania would not regain its independence until the proclamation of the Act of the Re-Establishment of the State of Lithuania on March 11, 1990.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 7712767 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 39445 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 146 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109015882 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Avant les douze coups de minuit du 14 juin 1940, l'Union soviétique lança un ultimatum à la Lituanie. Les Soviétiques, en utilisant un prétexte formel, exigèrent qu’il soit permis à un nombre indéterminé de soldats soviétiques d’entrer sur le territoire lituanien et de former un nouveau gouvernement pro-soviétique (plus tard connu comme le « gouvernement populaire »).
  • La Unión Soviética lanzó un ultimátum a Lituania antes de la medianoche del 14 de junio de 1940. Los soviéticos, usando un pretexto formal, demandaron que se les permitiera a un número sin especificar de soldados soviéticos entrar en territorio lituano y formar un gobierno prosoviético (posteriormente conocido como la República Socialista Soviética de Lituania).
  • The Soviet Union issued an ultimatum to Lithuania before midnight of June 14, 1940. The Soviets, using a formal pretext, demanded to allow an unspecified number of Soviet soldiers to enter the Lithuanian territory and to form a new pro-Soviet government (later known as the "People's Government").
  • Ultimàtum soviètic a Lituània de 1940 és un ultimàtum de la Unió Soviètica que va llançar a Lituània abans de mitjanit del 14 de juny de 1940. Els soviètics, fent servir un pretext formal, van demandar que se'ls permetés a un nombre sense especificar de soldats soviètics entrar en territori lituà i formar un govern prosoviètic –posteriorment conegut com la República Socialista Soviètica de Lituània–.
rdfs:label
  • Ultimatum de l'Union soviétique à la Lituanie
  • 1940 Soviet ultimatum to Lithuania
  • Ultimàtum soviètic a Lituània de 1940
  • Ultimátum soviético a Lituania de 1940
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of