Tutuş (mort en 1095) est un émir seldjoukide de Damas (1078-1095) et d'Alep (1085-1095), fils d’Alp Arslan et frère de Malik Shah Ier. En 1085, il s’est proclamé sultan de Syrie.↑ turc : Ebu Said Tacüddevle Tutuş arabe : tāj ad-dawla ʾabū saʿīd tutūš ben ʾalb ʾarslān ben dawud ben mīkāʾīl ben saljūq,تاج الدولة أبو سعيد تتش بن ألب أرسلان أرسلان بن داود بن ميكائيل بن سلجوقTaj ad-Dawla : en arabe couronne de la dynastie

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Tutuş (mort en 1095) est un émir seldjoukide de Damas (1078-1095) et d'Alep (1085-1095), fils d’Alp Arslan et frère de Malik Shah Ier. En 1085, il s’est proclamé sultan de Syrie.
  • トゥトゥシュ(? - 1095年)は、シリア・セルジューク朝の始祖(在位:1085年 - 1095年)。
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (en árabe, أبو سعيد ناج الدولة تتش السلجوقي) (muerto en 1095) fue un gobernador selyúcida, probablemente sultán o emir) de Damasco desde 1079 hasta 1095, sucediendo a Abaaq al-Khwarazmi. En 1085 conquistó gran parte de Siria a Malik Shah I, pero la volvió a perder en 1086. Sin embargo, lograría recapturarla en 1094.Tras su muerte, en 1095, su hijo más joven Duqaq heredó Damasco, provocando un enfrentamiento con su hermano Fakhr al-Mulk Radwan que dividiría el reino de su padre.
  • I. Tutuş veya Tacüddevle Ebu Said Tutuş (Arapça: (تاج الدولة أبو سعيد تتش بن ألب أرسلان أرسلان بن داود بن ميكائيل بن سلجوق)(Tāj ad-dawla ʾabū saʿīd tutūš ben ʾalp ʾarslān ben dawud ben mīkāʾīl ben selcūk) (ö. 1095) Büyük Selçuklu Devleti hükümdarı Alp Arslan'ın oğlu ve birinci Suriye Selçuklu Devleti hükümdarı.Babası Büyük Selçuklu Devleti sultan Alp Arslan'dı. Tutuş kardeşi Melikşah tarafından 1079 yılında Şam kentine Selçuklu emiri olarak tayin edildi. Ancak 1085 yılında Anadolu Selçuklu Devleti'nin kurucusu olan Kutalmışoğlu Süleyman Şah Antakya'yı ele geçirdikten sonra bütün Suriye'ye sahip olmak istedi. Süleyman Şah bu amaçla Halep'i kuşattı. Kentin valisi olan İbn-i Huteyti Tutuş'tan yardım istedi. Tutuş yanına Selçukluların yetenekli kumandanlarından Artuk Bey'i (Artuklu Beyliği'nin kurucusu) alarak 4 Haziran 1086 tarihinde Halep yakınlarında Süleyman Şah'la karşılaştı (Ayn Seylem Savaşı). Süleyman Şah savaşta yaşamını kaybetti. Tutuş Halep'i eline geçirerek kendisini Suriye'nin sultanı ilan etti. Ancak Melikşah Suriye'ye gelerek bölgeyi tekrar Büyük Selçuklu Devleti'ne bağladı. Tutuş Şam'a geri çekilmek zorunda kaldı.Tutuş 1094 yılında Büyük Selçuklu Devleti tahtına geçen yeğeni Berkyaruk'la saltanat mücadelesine girdi. 1095 yılında Berkyaruk'un ordularıyla Rey kenti yakınları yaptığı savaşı kaybederek öldü. Tutuş’un ölümünden sonra küçük oğlu Dukak Şam’da saltanatını ilan etti. Bu duruma isyan eden büyük oğlu Rıdvan Halep'i ele geçirdi. Böylece Suriye Selçuklu Devleti Halep Melikliği ve Şam Melikliği olmak üzere iki kola ayrıldı.Günümüzde Çorum ili Dodurga ilçesi sınırları içinde aynı adda (Tutuş) bir köy vardır. Bu köyün Tutuş tarafından kurulmuş olduğu söylenmektedir.
  • Tutusz Ibn Alp Arslan (pełne imię: Tadż ad-Daula Abu Sa'id Tutusz Ibn Alp Arslan) (ur. 1066 - zm. 26 lutego 1095) - władca z rodu Seldżukidów panujący w Syrii i Palestynie w latach 1079 - 1095.Był jednym z młodszych synów Alp Arslana. W roku 1078 turkmeński wódz Atsiz Ibn Uwak, rządzący w Palestynie i części Syrii, zwrócił się do sułtana Wielkich Seldżuków Malikszaha (1072 - 1092) o pomoc przeciwko armii fatymidzkiego kalifa Al-Mustansira (1036 - 1094), oblegającej go w Damaszku. Malikszah wysłał armię wraz z Tutuszem w celu podboju Syrii i ten po przybyciu na miejsce w 1079 roku zabił Atsiza i zajął Damaszek dla siebie. Tutuszowi nie udało się jednak zająć Aleppo, którego mieszkańcy zamknęli przed nim bramy, zniechęceni rabunkami jego turkmeńskich wojowników, niedługo potem zapraszając do siebie jako władcę Muslima Ibn Kurajsza (1042 - 1085) z rodu Ukajlidów, który władał już Mosulem. Muslim uzyskał zatwierdzenie swojej władzy jako wasal Malikszaha, który nie chciał zbytniego powiększenia potęgi swego brata. To jednak Muslimowi nie wystarczało i sprzymierzywszy się z Fatymidami oraz wykorzystując fakt, że Tutusz był zajęty walką z Bizantyńczykami, zaatakował on jego posiadłości, w roku 1083 nawet oblegając go w Damaszku. Malikszah zajął jednak większości posiadłości Muslima, tak że ten musiał błagać o litość. Uważając go za już niegroźnego, sułtan przebaczył mu i zwrócił jego terytoria. Muslim zginął w roku 1085 w walce z władcą Sułtanatu Rum Sulajmanem Ibn Kutulmiszem (1077 - 1086) i w roku następnym Tutusz musiał odpierać inwazję tego ostatniego. Jego wódz, Artuk Ibn Ekseb, pokonał jednak i zabił Sulajmana w bitwie nieopodal Aleppo.Po tych wydarzeniach Malikszah przybył osobiście do Syrii i dokonał jej nowego podziału. Mianował on dowódców swojej armii namiestnikami: Ak Sunkura Aleppo, Jaghiego Sijana Antiochii i Buzana Edessy, rozciągając w ten sposób swoją bezpośrednią kontrolę nad większością prowincji. Tutusz panował w Damaszku, a Jerozolimą jako jego wasal zarządzał Artuk. Przy pomocy owych dowódców Tutusz rozszerzył władzę Seldżuków w Syrii aż do Himsu, jednak nie zajął terytorium władającej w Trypolisie dynastii Banu Ammar, której władca Dżalal al-Mulk Ali doszedł do porozumienia z Ak Sunkurem. Po śmierci Malikszaha w roku 1092 państwo Wielkich Seldżuków pogrążyło się w wojnie domowej, a z uwagi na turecką tradycję zgodnie z którą władzę powinien sprawować najstarszy członek rodu Tutusz uważał swoje roszczenia do tronu za mające silniejsze podstawy niż roszczenia najstarszego syna Malikszaha, Barkijaruka (1092 - 1104). Udało mu się zająć miasta Al-Dżaziry aż do Mosulu i w 1093 został on ogłoszony w Bagdadzie sułtanem. Jednak strach przed władzą Tutusza spowodował, że Ak Sunkur i Buzan zbuntowali się przeciwko niemu i połączyli z armią Barkijaruka dowodzoną przez Kurbughę. Tutusz pokonał ich w bitwie pod Tall as-Sultan na południe od Aleppo w maju 1094 roku i zabił Ak Sunkura i Buzana, Kurbughę zaś wziął do niewoli. W rezultacie tej bitwy udało mu się zająć Aleppo. Zachęcony sukcesem Tutusz dokonał inwazji zachodniego Iranu, docierając aż do Hamadanu i zmuszając słabszego liczebnie Barkijaruka do wycofania się do Isfahanu. Jednak obawiający się powstania suwerennej władzy irańscy emirowie licznie zasilili armię Barkijaruka i ten pokonał Tutusza 26 lutego 1095 roku pod Daszilwą niedaleko Reju. O wyniku bitwy przesądziło przejście na stronę Barkijaruka turkmeńskiej konnicy i beduinów. Według części źródeł Tutusz miał zostać zgładzony przez sługę Ak Sunkura, mszczącego śmierć swego pana. Mimo zwycięstwa Barkijaruk nie był w stanie rozciągnąć swojej faktycznej kontroli na Syrię i pozostawił tam synów Tutusza, z których Ridwan (1095 - 1113) objął władzę w Aleppo, a Dukak (1095 - 1104) w Damaszku.== Przypisy ==
  • Abu Said Tadsch ad-Daula Tutusch I. († 1095) war der seldschukische Herrscher (Emir, später Sultan) von Damaskus von 1079 bis 1095 als Nachfolger von Abaaq al-Chwarizmi. Er war der Bruder des großseldschukischen Herrschers Malik Schah I. (reg. 1072–1092).Tutusch nahm in Syrien und Palästina den Fatimiden und konkurrierenden turkmenischen Herrschern die wichtigen Städte Damaskus, Jerusalem und Akkon ab. In Jerusalem setzte er Ortoq als Statthalter ein. 1086 kam Aleppo hinzu. Tutusch wurde nämlich vom Herrscher Aleppos gegen den (rebellierenden) Seldschukenprinzen Suleiman ibn Kutulmisch († 1086) zu Hilfe gerufen. Tutusch siegte, doch die Ambitionen seines Bruders gingen Malik Schah wohl zu weit, so dass er in Mosul, Aleppo und Antiochia ihm konforme Herrscher einsetzte und Tutusch zurückdrängte. Aber nach dem Tod Malik Schahs im November 1092 drohte das Reich zu zerfallen und Tutusch wollte sein altes Herrschaftsgebiet zurückerobern. Er wurde jedoch von seinem Neffen, dem neuen Sultan Berk-Yaruq (reg. 1092/4–1105) bekämpft. Zunächst konnte Tutusch 1094 Aleppo (nach einer Revolte Aq Sonqors, der zu Berk-Yaruq überlief), Harran und Edessa zurückgewinnen und sich anschließend in Bagdad zum Sultan (anstelle Berk-Yaruqs) proklamieren lassen. Bei seinem weiteren Vormarsch aber wurde er am 26. Februar 1095 in einer Schlacht bei Rayy besiegt und getötet. Tutusch vererbte seinem Sohn Radwan Aleppo und seinem Sohn Duqaq Damaskus. Doch dies hielt die Brüder nicht davon ab, sich gegenseitig zu bekämpfen, um das ganze Gebiet zu beherrschen. Die Fatimiden eroberten den Süden Palästinas zurück. Sie vertrieben dann auch 1098 die Söhne des Ortoqs, die Ortoqiden, aus Jerusalem. Die unaufhörlichen Machtkämpfe unter den Seldschukenprinzen begünstigten dann 1098/9 den Ersten Kreuzzug.
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (Turkish: I. Tutuş, Arabic: أبو سعيد تاج الدولة تتش السلجوقي‎) (died 1095) was the Seljuq ruler (probably sultan or emir) of Damascus from 1079 to 1095, succeeding Abaaq al-Khwarazmi. He finished the construction of the Citadel of Damascus, a project that had begun under the direction of Abaaq al Khwarizmi. Tutush took control of Syria in 1085 from his brother, the sultan of the Great Seljuq Empire Malik Shah I, but lost it in 1086, only to recapture it in 1094. Tutush, along with his general the Kakuyid Ali ibn Faramurz, were shortly defeated in a battle near Ray in 1095, where he and Ali were killed. Tutush's younger son Duqaq then inherited Damascus, causing Duqaq's older brother Radwan to revolt, splitting their father's realm.
  • Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I ibn Alp Arslan (en àrab أبو سعيد تاج الدولة تتش بن ألب أرسلان, Abū Saʿīd Tāj ad-Dawla Tutux b. Alb Arslān), més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 [efectiu 1080] a 1095).Atsiz ibn Uvak, el comandant turcman de Síria, que havia conquerit Jerusalem als fatimites (als que abans servia) i dominava Damasc, fou atacat pels fatimites i assetjat a aquesta ciutat; Atsiz va demanar ajut al sultà gran seljúcida Màlik-Xah I, que va decidir acceptar, per convertir Síria en un feu pel seu germà Tutush (I) al qual va enviar a Síria (1079) com a príncep feudatari.A Alep tenia el poder el mirdàsida Sabik ibn Mahmud que el 1076 va succeir al seu germà Nasr ibn Mahmud. El maig de 1079 el sultà Màlik-Xah I va ordenar a l'emir ukàylida de Mossul, Sharaf al-Dawla Abu l-Makarim Muslim ibn Kuraysh que es reunís amb les forces dels kilabites (Mubarak ibn Shibl i Hamid ibn Zughayb) i de Tutush per assetjar junts Alep. En la lluita el general mirdàsida Ahmad Shah va resultar mort. Muslim ibn Kuraysh tenia certs sentiments afectius per Sabik i estava en contacte amb ell; retreia als kilabites d'haver cridat als seljúcides; quan fou autoritzar a abandonar el setge va aprofitar per vendre als alepins tot el que necessitaven per subsistir. Quan Muslim es va retirar les forces kilabites no van tardar també a abandonar el setge. Es van reunir nombrosos soldats àrabs (1000 cavallers i 500 infants), numayrites, kushayrites, kilabites, ukaylites, amb el suport de Sharaf al-Dawla Abu l-Makarim Muslim ibn Kuraysh, i van derrotar a l'amir al-Turkman al uadi de Butnan. Tutush va quedar en una posició difícil a la rodalia d'Alep i va aixecar el setge retirant-se cap a l'Eufrates i el Diyar Bakr per passar l'hivern (1079-1080).A l'inici de la primavera del 1080 va reprendre l'atac a Alep i es va dirigir cap a la ciutat; primer va conquerir Manbij, atacant també diversos castells dels kilabites, destacant el d'Azaz; el principal cap kilabita, l'amir Abu Zaida Muhammad ibn Zaida, va massacrar diverses columnes de turcs que actuaven separadament una de l'altra, i grups que quedaven aïllats; els combats foren durs i els grangers i camperols van patir severament; llavors Tutush va fer una marxa forçada cap a Alep per sorprendre la ciutat, però fou derrotat prop de les muralles i el seljúcida va abandonar Síria del nord i es va dirigir a Damasc que Atsiz ibn Uvak li va entregar respectuosament (sembla que fou molt important en aquesta decisió el fet que Atsiz feia front a una contraofensiva fatimita). En l'entrevista entre Atsiz i Tutush el primer fou assassinat per orde del sultà (1080) amb l'excusa de que havia d'haver anat al seu encontre en lloc d'esperar-lo per retre-li homenatge a les portes de la ciutat.Tutush va donar el comandament de la part principal del seu exèrcit al amir turc Afshin que es va dirigir al nord saquejant diversos pobles entre els quals els de la rodalia de Baalbek i Rafaniyya. Nombrosos mercaders i caravanes que eren a la zona foren massacrats; les dones foren violades, i les mercaderies robades; durant unes dues setmanes aquest fou l'escenari habitual. El senyor del Castell del Pont, Abu l-Hasan ibn Munkidh va acollir a Afshin a canvi de deixar en pau a Kafar Tab (vila que depenia del govern del castell). Després Afshin va seguir el seu camí i va poder apoderar-se de totes les viles fortificades i torres de defensa del Djabal Summak i dels pobles situats a l'est de Ma'arrat al-Numan; tots els nuclis de població foren saquejats i de vegades incendiats amb els seus habitants dins les cases, i les dones i infants que podien escapar eren violades o fets presoners; els homes que fugien i eren capturats, eren executats. Afshin va atacar Tall Mannas on per primer cop fou refusat, i va optar per abandonar el lloc a canvi d'un tribut de cinc mil dinars.Tutush va rebre notícies del que passava i va marxar cap a Kafar Tab però quan hi va arribar Afshin i els seus soldats ja havien sortit de la regió i havien entrat en territori bizantí a l'entorn d'Antioquia de l'Orontes. Tutush va retornar a Damasc i pel camí va intentar tranquil·litzar a la gent espantada. Quan Afshin i els seus homes van marxar cap a l'est, la plana del nord de Síria no tenia ni un poble que no hagués patit destruccions més o menys importants; la fam s'havia generalitzat i el gra es venia a un dinar per cada sis ratls (1 kilo = 3 ratls) i es van donar casos d'antropofàgia; milers de refugiats es van dirigir a la Djazira sota domini ukàylida.Mentre, el mes de març de 1080 Muslim ibn Kuraysh fou informat del que passava, i va considerar que era un bon moment per intervenir. Sabik li havia escrit una carta en la que li proposava lliurar-li Alep. Muslim, amb un comboi de queviures, va marxar a Balis i després a Alep, però llavors Sabik es va fer enrere; això no obstant, amb el suport dels ahdath (infanteria alepina) i de la població famèlica, va poder entrar sense combat a la ciutat (maig de 1080). L'escassetat era tant gran a Alep que Muslim va decidir abandonar la ciutat, però Ibn Munkidh el va convèncer de restar-hi. Sabik s'havia fet fort a la ciutadella però els seus germans Shabib i Waththab van convèncer a la guarnició d'aquesta de rendir-se i entregar a l'emir. Shabib es va fer amo de la ciutadella on hi havia poca aigua. Llavors es van iniciar negociacions amb Muslim amb la mediació de Sadid al-Mulk Ali ibn Mukallad ibn Munkidh. Muslim va acceptar casar-se amb Mania, filla de Mahmud ibn Nasr i germana de Sabik, Shabib, Waththab i Nasr ibn Mahmud. Shabib i Waththab rebrien feus a la regió d'Azaz i Sabik un feu a Rahba. Els tres germans van marxar als seus feus i Mulsim va assolir el poder. Contra el pagament d'un tribut anual (de certa importància), Màlik-Xah I li va concedir la investidura (al mateix temps esperava impedir que el seu germà Tutush I agafés massa poder). Muslim va afegir al domini al-Ruha (Edessa), Harran i altres fortaleses de les que va expulsar a amirs o caps de bandes turques les dominaven.Tutush no va acceptar de bon grat el fet i per la seva part Muslim aspirava a Damasc que no podia obtenir del sultà gran seljúcida. Muslim va fer aliança amb el califa fatimita. Aprofitant l'absència de Tutush, en campanya contra els bizantins a la regió d'Antioquia de l'Orontes, Muslim va atacar la Síria central i es va apoderar de Baalbek i altres poblacions, i va assetjar Damasc, però l'ajuda fatimita promesa no va arribar i mentre Tutush va retornar. Llavors hi va haver una revolta a Harran i Muslim va decidir retirar-se. Màlik-Xah I va reaccionar a la traïció de Muslim enviant al fill d'un antic visir abbàssida, Ibn Djahir, en primer lloc contra els marwànides del Diyar Bakr, on l'emir Mansur era aliat dels fatimites, i la capital dels qual era Amida (Armènia). Mansur va fer aliança amb Muslim que va enviar les seves forces a Amida a la vora del qual foren atacats per Ibn Djahir; les forces marwànides i ukàylides es van retirar darrere els murs d'Amida deixant la resta de les possessions sense defensa. Màlik-Xah va enviar llavors un altre fill del visir abbàssida Djahir de nom Amid al-Dawla a Mossul, per apoderar-se d'aquesta ciutat. Muslim va fugir d'Amida i es va dirigir a Mossul però aquesta ja havia caigut en mans d'Amid al-dawla. Llavors va oferir la submissió i la pau al sultà per mig del fill del visir seljúcida Nizam al-Mulk, i va demanar el perdó de genolls. Màlik-Xah I el va perdonar i li va retornar Mossul (i confirmar Alep). Poc després, potser d'acord amb Màlik-Xah I, va entrar en conflicte (1084) contra el príncep seljúcida de l'Àsia Menor, Sulayman I ibn Kutalmish que ara dominava la regió d'Antioquia que havia arrabassat als bizantins. Muslim reclamava a Sulayman el mateix tribut per Antioquia que els bizantins li pagaven abans, però el seljúcida s'hi va negar. Finalment els dos exèrcits van xocar a la vora d'Antioquia de l'Orontes (maig de 1085). Muslim havia perdut les simpaties entre les tropes turques i àrabs, que van desertar i les forces ukàylides foren derrotades. Muslim i 400 dels seus van morir. Això fou el final del poder ukàylida. Poc després el seu fill Ibrahim ibn Kuraysh, reconegut a Alep, era apartat del poder i la ciutat es va sotmetre a Tutush; a Mossul, Ibrahim va conservar el poder uns anys (fins vers 1090).Màlik-Xah I va mirar d'aprofitar la situació per estendre el seu domini per la Jazira el 1086 nomenant caps turcmans lleials pel govern d'algunes ciutats (1086/1087): Ak Sunkur al-Hadjib a Alep, Yaghibasan a Antakya, i Bozan o Buzan a Edessa. Aquestos emirs, d'acord amb Tutush, van reforçar el poder seljúcida a Síria fins a Homs però es van aturar davant Trípoli i Tir. En aquesta darrera el senyor local, Djalal al-Mulk Ali, dels Banu Ammar, es va poder mantenir fent aliança amb Ak Sunkur al-Hadjib.La mort de Màlik-Xah I el 1092 va iniciar un conflicte successori, ja que no hi havia normes per l'herència. Tutush va considerar que com a degà dels prínceps seljúcides li pertocava la successió com a gran sultà per damunt del fill del difunt, Barkyaruk i el seu germà Mahmud ibn Màlik-Xah. Aprofitant el conflicte entre aquestos dos, Tutush es va apoderar de la Síria del nord i les terres de la Jazira fins a Mossul. El 1093 es va apoderar de l'Iraq Arabí i es va fer proclamar sultà a Bagdad; però Ak Sunkur i Bozan, que temien el creixent poder de Tutush, es van aliar a l'amir Kirbogha que donava suport a Barkyaruk. Kirbogha va anar en ajut dels dos emirs però els dos rebels i l'amir de Barkyaruk foren derrotats (Ak Sunkur va ser capturat i executat a la batalla i Bozan fou capturat i executat poc després; Kirbogha fou fet presoner) a la batalla de Tall al-Sultan al sud d'Alep i Tutush va emergir guanyador en aquesta lluita i va entrar triomfant a Alep (meitat del 1094).Eufòric pel seu èxit va envair tot seguit l'altiplà iranià cap a Hamadan forçant a Barkyaruk a retirar-se cap a Isfahan, però fou oposat amb força pels emirs de Pèrsia occidental, tots desconfiats de la creació de noves clienteles, que van reunir un exèrcit que es diu comptava amb 30.000 homes, i Tutush va morir en batalla a Dashilwa prop de Rayy no gaire després (26 de febrer de 1095). Les restes del seu exèrcit van fugir cap a Síria on el fill de Tutush, Ridwan ibn Tutush, va pactar amb Barkyaruk (es va reconèixer vassall, va alliberar a Kirbogha i altres concessions) i va conservar el poder a Alep, mentre el seu germà Duqaq era proclamat a Damasc.
  • Tutush b. Alp Arslān (1066 – Damasco, 26 febbraio 1095) è stato un sultano turco, della dinastia dei selgiuchidi.Tāj al-Dawla Abū Saʿīd Tutush ibn Alp Arslān b. Dāwūd b. Mīkāʾīl b. Saljūq fu figlio di Alp Arslan e fratello di Malik Shah I.
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (gestorven 1095) was de Seltsjoekse heerser van Damascus van 1079 tot 1095. In 1085 nam hij het grootste deel van Syrië van zijn broer Malik Sjah I af, maar verloor het een jaar later weer. Na de dood van zijn broer in 1092 kon hij het opnieuw veroveren in 1094, maar ook hij stierf een jaar later. Na de dood van Tutush werd het rijk verdeeld na een conflict tussen zijn zonen Duqaq en Ridwan.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 447030 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 7316 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 50 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105234329 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2006 (xsd:integer)
  • quatrième édition : 1965, première édition : 1938
prop-fr:après
prop-fr:auteur
  • René Grousset
  • Janine et Dominique Sourdel
  • Charles Cawley
prop-fr:avant
prop-fr:isbn
  • 978 (xsd:integer)
prop-fr:nom
prop-fr:pages
  • 1030 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 740 (xsd:integer)
prop-fr:période
  • 1078 (xsd:integer)
  • 1085 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Dictionnaire historique de l'islam
  • West Asia & North Africa, Chapter 5. Iran and Iraq
  • L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan
prop-fr:url
  • http://classiques.uqac.ca/classiques/grousset_rene/empire_des_steppes/grousset_steppes.pdf
  • http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089967
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • PUF
  • Foundation for Medieval Genealogy
  • Payot, Paris
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Tutuş (mort en 1095) est un émir seldjoukide de Damas (1078-1095) et d'Alep (1085-1095), fils d’Alp Arslan et frère de Malik Shah Ier. En 1085, il s’est proclamé sultan de Syrie.↑ turc : Ebu Said Tacüddevle Tutuş arabe : tāj ad-dawla ʾabū saʿīd tutūš ben ʾalb ʾarslān ben dawud ben mīkāʾīl ben saljūq,تاج الدولة أبو سعيد تتش بن ألب أرسلان أرسلان بن داود بن ميكائيل بن سلجوقTaj ad-Dawla : en arabe couronne de la dynastie
  • トゥトゥシュ(? - 1095年)は、シリア・セルジューク朝の始祖(在位:1085年 - 1095年)。
  • Tutush b. Alp Arslān (1066 – Damasco, 26 febbraio 1095) è stato un sultano turco, della dinastia dei selgiuchidi.Tāj al-Dawla Abū Saʿīd Tutush ibn Alp Arslān b. Dāwūd b. Mīkāʾīl b. Saljūq fu figlio di Alp Arslan e fratello di Malik Shah I.
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (gestorven 1095) was de Seltsjoekse heerser van Damascus van 1079 tot 1095. In 1085 nam hij het grootste deel van Syrië van zijn broer Malik Sjah I af, maar verloor het een jaar later weer. Na de dood van zijn broer in 1092 kon hij het opnieuw veroveren in 1094, maar ook hij stierf een jaar later. Na de dood van Tutush werd het rijk verdeeld na een conflict tussen zijn zonen Duqaq en Ridwan.
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (Turkish: I. Tutuş, Arabic: أبو سعيد تاج الدولة تتش السلجوقي‎) (died 1095) was the Seljuq ruler (probably sultan or emir) of Damascus from 1079 to 1095, succeeding Abaaq al-Khwarazmi. He finished the construction of the Citadel of Damascus, a project that had begun under the direction of Abaaq al Khwarizmi. Tutush took control of Syria in 1085 from his brother, the sultan of the Great Seljuq Empire Malik Shah I, but lost it in 1086, only to recapture it in 1094.
  • Abu Said Tadsch ad-Daula Tutusch I. († 1095) war der seldschukische Herrscher (Emir, später Sultan) von Damaskus von 1079 bis 1095 als Nachfolger von Abaaq al-Chwarizmi. Er war der Bruder des großseldschukischen Herrschers Malik Schah I. (reg. 1072–1092).Tutusch nahm in Syrien und Palästina den Fatimiden und konkurrierenden turkmenischen Herrschern die wichtigen Städte Damaskus, Jerusalem und Akkon ab. In Jerusalem setzte er Ortoq als Statthalter ein. 1086 kam Aleppo hinzu.
  • Tutusz Ibn Alp Arslan (pełne imię: Tadż ad-Daula Abu Sa'id Tutusz Ibn Alp Arslan) (ur. 1066 - zm. 26 lutego 1095) - władca z rodu Seldżukidów panujący w Syrii i Palestynie w latach 1079 - 1095.Był jednym z młodszych synów Alp Arslana. W roku 1078 turkmeński wódz Atsiz Ibn Uwak, rządzący w Palestynie i części Syrii, zwrócił się do sułtana Wielkich Seldżuków Malikszaha (1072 - 1092) o pomoc przeciwko armii fatymidzkiego kalifa Al-Mustansira (1036 - 1094), oblegającej go w Damaszku.
  • I. Tutuş veya Tacüddevle Ebu Said Tutuş (Arapça: (تاج الدولة أبو سعيد تتش بن ألب أرسلان أرسلان بن داود بن ميكائيل بن سلجوق)(Tāj ad-dawla ʾabū saʿīd tutūš ben ʾalp ʾarslān ben dawud ben mīkāʾīl ben selcūk) (ö. 1095) Büyük Selçuklu Devleti hükümdarı Alp Arslan'ın oğlu ve birinci Suriye Selçuklu Devleti hükümdarı.Babası Büyük Selçuklu Devleti sultan Alp Arslan'dı. Tutuş kardeşi Melikşah tarafından 1079 yılında Şam kentine Selçuklu emiri olarak tayin edildi.
  • Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix I ibn Alp Arslan (en àrab أبو سعيد تاج الدولة تتش بن ألب أرسلان, Abū Saʿīd Tāj ad-Dawla Tutux b.
  • Abu Sa'id Taj ad-Dawla Tutush I (en árabe, أبو سعيد ناج الدولة تتش السلجوقي) (muerto en 1095) fue un gobernador selyúcida, probablemente sultán o emir) de Damasco desde 1079 hasta 1095, sucediendo a Abaaq al-Khwarazmi. En 1085 conquistó gran parte de Siria a Malik Shah I, pero la volvió a perder en 1086.
rdfs:label
  • Tutuş
  • I. Tutuş
  • Tutuix I
  • Tutusch I.
  • Tutush I
  • Tutush I
  • Tutush I
  • Tutush I
  • Tutusz Ibn Alp Arslan
  • トゥトゥシュ
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is foaf:primaryTopic of