Les troupes auxiliaires (du latin: auxilia) étaient des unités de l'armée romaine, à l'origine composée de soldats qui n'étaient pas des citoyens romains. Leur but principal était de soutenir les légions romaines dans la bataille, composées exclusivement, en principe - mais pas toujours-, de citoyens romains. Ils se sont battus principalement au cours du Principat de 30 av. J.-C. jusqu'en 284. Leur nombre a fluctué au cours de la période impériale, en augmentant progressivement.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Les troupes auxiliaires (du latin: auxilia) étaient des unités de l'armée romaine, à l'origine composée de soldats qui n'étaient pas des citoyens romains. Leur but principal était de soutenir les légions romaines dans la bataille, composées exclusivement, en principe - mais pas toujours-, de citoyens romains. Ils se sont battus principalement au cours du Principat de 30 av. J.-C. jusqu'en 284. Leur nombre a fluctué au cours de la période impériale, en augmentant progressivement. En 70, les troupes auxiliaires contenaient le même nombre de soldats d'infanterie que ceux de la légion, et ils fournirent aussi à l'armée romaine de la cavalerie et des troupes spécialisées comme des archers ou de la cavalerie légère, ainsi que d'autres types d'infanterie légère. Au IIe siècle, les troupes auxiliaires représentaient environ les deux tiers de l'armée romaine.Les troupes auxiliaires étaient généralement recrutées parmi les pérégrins, c'est-à-dire les habitants des provinces de l'Empire romain qui n'étaient pas des citoyens romains (la grande majorité de la population de l'Empire pendant des Ier siècle et IIe siècle). Les auxiliaires étaient également recrutés parmi les barbares, nom donné aux habitants des territoires hors de l'empire (on parle aussi de gentiles). Ils avaient alors souvent le statut de dediticii, et pouvaient constituer des régiments complets, jouant souvent le rôle de troupes irrégulières (archers de Palmyre, cavalerie numide...), et qui passaient sous l'influence de Rome à la suite de sortes de négociation avec des chefs barbares vaincus ou affaiblis.Les auxiliaires se sont développés à partir des contingents variés de troupes non italiennes, spécialement dans la cavalerie qui apportait à l'époque républicaine l'appui aux légions, et avec une augmentation de leur nombre à partir de 200 avant J.-C. Le gouvernement de la dynastie julio-claudienne marque la transformation de ces levées temporaires en armées permanentes avec une structure homogène, des équipements et des conditions stables de service, ce qui à la fin de la période amène peu de différences significatives entre les légionnaires et de la majorité des auxiliaires que ce soit au niveau de la formation, de l'équipement ou des capacités militaires.La plupart des régiments d'auxiliaires étaient stationnés dans une province autre que celle d'où ils étaient originaires. Les noms des régiments de nombreuses unités continuèrent jusqu'à la fin du IVe siècle, mais à cette période, les unités furent modifiées en taille, en structure et en qualité.
  • Помощни войски (Auxilia)[1] през периода на ранната империя – 1 в., са отделни отряди, набирани в провинциите, използващи националното си оръжие и командвани от собствените си вождове.Всяка провинция е била длъжна да осигурява за римската войска определено количество оксиларии. Към края на 1 век – началото на 2 век тези отряди получили по-единна организация и минали под командването на римските офицери.В битката помощните войски прикривали фланговете на легионите. Те били организирани в пехотни кохорти, кавалерийски alae и в смесени кохорти. Формирали се и помощни кохорти само от стрелци.Към помощните войски спадали и наемните войски – cohortes mercennariae – балеарски прашкохвъргачи, критски стрелци, нумидийски конници и пелтасти и др.Имало и т. нар. нестроеви отряди - numeri, съставени от съюзнически варварски бойци, групирани по етническа принадлежност и използващи националните си оръжия /например сирийски конни стрелци/.На най-голяма почит се радвали помощните кохорти, набрани измежду римски граждани и доброволци от Италия.Всяка спомагателна кохорта или ала имала собствен номер и наименование, сочещо типа и произхода на подразделението напр.: Cohors I Afrorum. Също така в названието понякога влизало и името на военачалника, който го командвал – при Тацит е описана спомагателна ala, командвана от някой си Себосий – Ala Gallorum Sebosiana.
  • Die Auxiliartruppen (lateinisch auxilium = „Hilfe“) waren Hilfstruppen der römischen Legionen, die aus verbündeten Völkern oder Einwohnern der Provinzen, die keine römischen Bürger waren, rekrutiert waren.
  • アウクシリア(ラテン語:Auxilia)とは、帝政ローマにおいて、ローマ軍の正規部隊であるレギオ(軍団)を支援する部隊。日本語では支援軍、援軍、補助兵、翼軍などと訳される場合が多い。騎兵を主力とした。アウジリアスと記述している書物もある。
  • Ауксилии, Ауксиларии (лат. auxilia) — вспомогательные войска древнеримской армии, которые состояли из чужеземцев.Во время Римской республики ауксилиарные войска выставлялись подвластными римлянам народами, не пользовавшимися правами римских граждан и не принадлежавшими к числу союзных народов. Комплектование их производилось частью вербовкой, частью — поставкой воинов названными выше народами. Эти войска не входили в состав легионов, a составляли особые отряды, причем численность их и организация были разнообразны; они делились на когорты. В этих войсках были, к примеру: балеарские пращники, критские лучники. При императоре Августе была проведена реформа ауксилиев и они получили новое вооружение и экипировку, а также стали образовывать когорты по 500 человек и миллиарии. При Траяне старые отряды ауксилиев были заменены новыми подразделениями. Подразделения ауксилиев пополнялись там, где они дислоцировались. В правление Диоклетиана и Константина Великого ayксилиями именовались легкие пехотинцы. Общее число этих частей (стрелков и пращников) в Восточной империи доходило до 41, в Западной — 65, причем они представляли собой милицию, поставлявшуюся пограничными народами.В IV веке ауксилии палатины (императорские придворные вспомогательные войска) — отряды элитной тяжелой пехоты, ставшие ударными частями пехоты. Несмотря на название, по рангу стояли выше мобильных легионеров-комитатов.
  • As tropas auxiliares romanas (do latim auxilia, "apoios") eram compostas por soldados que não tinham a cidadania romana, e formavam o principal corpo permanente do exército romano durante o período conhecido como Principado (30 a.C. - 284 d.C.), juntamente com as legiões, formadas por cidadãos. No século II, as tropas auxiliares continham o mesmo número de efetivos de infantaria que as legiões, e era responsável por quase toda a cavalaria, bem como tropas especializadas (especialmente a cavalaria ligeira e os arqueiros) de todo o exército romano; neste período as tropas auxiliares chegaram a representar três-quintos das forças terrestres permanentes de Roma; como seus equivalentes legionários, os recrutas auxiliares eram na sua maioria voluntários, e não conscritos.As tropas auxiliares eram recrutadas principalmente dentre os peregrinos, os súditos livres que habitavam as províncias do Império Romano mas que não tinham a cidadania romana; formavam a grande maioria da população do império nos primeiros dois séculos da Era Cristã (cerca de 90% no século I). Os auxiliares também chegaram a incluir alguns cidadãos romanos, e, provavelmente, bárbaros (designação para os povos que habitavam além das fronteiras).As tropas auxiliares foram desenvolvidas a partir dos diversos contingentes de tropas não-itálicas, especialmente na cavalaria, utilizados pela República Romana em números cada vez maiores, para apoiar suas legiões, depois de 200 a.C. O período júlio-claudiano (30 a.C. - 68 d.C.) viu a transformação destas levas desorganizadas de tropas temporárias num corpo permanente de regimentos, com uma estrutura, equipamento e condições de serviço padronizadas. Ao fim deste período, não havia diferenças significantes entre os legionários e a maior parte dos auxiliares em termos de treinamento ou de capacidade de combate.Os regimentos auxiliares frequentemente eram estacionados em províncias diferentes das províncias nas quais foram criados originalmente, para aumentar o processo de romanização e unificação de todas as províncias em um único império. Os nomes regimentais de muitas das unidades auxiliares persistiram até o século IV, porém então as unidades em questão já eram diferentes em tamanho, estrutura e qualidade das de seus antecessores.
  • Auxilia (z latinského auxilium, "pomoc, podpora") byly pomocné sbory římské armády, sestávající z příslušníků spojeneckých kmenů nebo svobodných provinciálů, postrádajících římské občanství. Ve 2. století sloužil v pomocných sborech zhruba stejný počet pěšáků jako v legiích. Auxilia navíc římskému vojsku dodávala téměř veškeré jeho jezdectvo a specializované jednotky, jako byli lučištníci nebo lehká jízda. Pěchota se členila do kohort, zatímco jízda tvořila tzv. aly (alae). Pomocné sbory reprezentovaly v této době zhruba tři pětiny veškerých římských pozemních sil.
  • Auxilia a Római Birodalomban minden, a provinciákban állomásozó katonai csapat összefoglaló neve, a legiokat kivéve, függetlenül attól, hogy római polgárokból vagy peregrinusokból sorozták őket, hisz attól fogva, hogy Caracalla a birodalom minden polgárának polgárjogot adományozott, néhány zsoldba fogadott barbár csapat kivételével az auxilia is polgárokból állt.
  • Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana. El seu propòsit principal era donar suport a les legions romanes en combat, compostes en exclusiva per ciutadans romans. Van lluitar al llarg del Principat des del 30 aC fins al 284 El seu nombre fluctuà durant el transcurs de l'Imperi augmentant de manera gradual. Cap al 70, les tropes auxiliars contenien el mateix nombre de soldats d'infanteria que les legions i a més proveïen l'exèrcit romà de la cavalleria i de tropes especialitzades com arquers o cavalleria lleugera, així com altres tipus de fustigadors. Cap al segle II, les tropes auxiliars representaven prop de dos terços de la força militar romana.Les tropes auxiliars eren normalment reclutades entre els peregrini; és a dir, dels habitants de les províncies de l'imperi romà que no posseïen la ciutadania romana (la gran majoria de la població de l'imperi durant els segles I i II). Els auxiliars també es reclutaven entre els bàrbars (en llatí, barbari), que era el nom que rebien els habitants de territoris no pertanyents a l'Imperi.Els auxiliars es van desenvolupar a partir de variats contingents de tropes no itàliques, especialment de cavalleria, que van lluitar a l'època de la República de Roma per donar suport a les legions, i que van anar incrementant a partir de l'any 200 aC. Els governs de la dinastia Júlio-Clàudia suposaren la transformació d'aquestes lleves temporals en exèrcits permanents amb una estructura homogènia, un equipament estàndard i unes condicions de servei estables, aconseguint que a finals del període no hi hagués grans diferències entre legionaris i la majoria dels auxiliars pel que fa a l'entrenament, equipament o capacitat militar.Els regiments auxiliars s'estacionaven gairebé sempre en províncies diferents de la de procedència. Els noms dels regiments de moltes unitats van perdurar fins a finals del segle IV, però per llavors les unitats havien canviat pel que fa a mida, estructura i qualitat.
  • Las tropas auxiliares (del latín auxilia) eran unidades del ejército romano compuestas por soldados que no eran ciudadanos romanos. Su propósito principal era apoyar a las legiones romanas en combate, compuestas en exclusiva por ciudadanos romanos. Lucharon a lo largo del Principado desde el año 30 a. C. hasta el año 284 d. C. Su número fluctuó durante el transcurso del Imperio, aumentando de manera gradual. Hacia el año 70, las tropas auxiliares contenían el mismo número de soldados de infantería que las legiones, y además proveían al ejército romano de la caballería y de tropas especializadas como arqueros o caballería ligera, así como otros tipos de hostigadores. Hacia el siglo II, las tropas auxiliares representaban cerca de dos tercios de la fuerza militar romana.Las tropas auxiliares eran normalmente reclutadas de entre los peregrini; es decir, de los habitantes de las provincias del imperio romano que no eran ciudadanos romanos (la gran mayoría de la población del imperio durante los siglos I y II). Los auxiliares también se reclutaban de entre los bárbaros (en latín, barbari), que era el nombre que recibían los habitantes de territorios no pertenecientes al Imperio.Los auxiliares se desarrollaron a partir de variados contingentes de tropas no itálicas, especialmente de caballería, que lucharon en la época de la república de Roma en apoyo de las legiones, y que fueron incrementándose a partir del año 200 a. C. El gobierno de la dinastía Julio-Claudia supuso la transformación de estas levas temporales en ejércitos permanentes con una estructura homogénea, un equipamiento estándar y unas condiciones de servicio estables, logrando que a finales del periodo no hubiera grandes diferencias entre legionarios y la mayoría de los auxiliares en cuanto a entrenamiento, equipamiento o capacidad militar.Los regimientos auxiliares se estacionaban casi siempre en provincias distintas de la de procedencia. Los nombres de los regimientos de muchas unidades perduraron hasta finales del siglo IV, pero para entonces las unidades habían cambiado en cuanto a tamaño, estructura y calidad.
  • Auxilia (Latince: auxilia = "destek"), Principatus dönemi (MÖ 30–MS 284) Roma Ordusununda görev yapan yurttaş lejyonların yanında bulunan ve yurttaş olmayan eyaletlerden toplanan askerlerden oluşturulmuş destek birlikleri. 2. yüzyıldan itibaren auxilialarda bulunan piyade sayısı lejyonlarda bulunan piyade sayısına ulaşmış ve ilave olarak süvariler, hafif süvariler ve atlı okçular ile desteklenmiş ve böylece auxilia, Romanın düzenli sahra birliklerinin beşte üçü bir büyüklüğe ulaşmıştır. Tıpkı lejyonerler gibi mevcutları askere alınanlardan ziyade gönüllülerden oluşmaktaydı.Auxilia birliklerinin mevcutları çoğunlukla peregrinus olarak adlandırılan ve İmparatorluğun Roma yurttaşlığına geçmemiş eyaletlerinden gelen askerlerden oluşuyordu. Auxilia mevcutları içerisinde Roma yurttaşları ve imparatorluğun sınırları dışında kaldığı için barbari olarak adlandırılan halklardan da askerler bulunurdu. Bu durum sadece Roma yurttaşlarından oluştulan lejyonlara göre bir tezat oluşturmaktaydı.Auxilia birlikleri, romanizasyon ve eyaletlerin tek bir imparatorluk altında birleştirilmesi işlemi için genellikle askere alındıkları eyaletten farklı bir eyalete konuşlandırılırdı. Pek çok auxilia birliğinin adı 4. yüzyıla kadar varlığını korumayı başardı ancak bu yüzyıldan sonra birliklerin boyutları, yapıları ve kaliteleri öncüllerinen farklı olacak biçimde değiştirildi.
  • The Auxilia (Latin, lit. "helps") constituted the standing non-citizen corps of the Imperial Roman army during the Principate era (30 BC–284 AD), alongside the citizen legions. By the 2nd century, the Auxilia contained the same number of infantry as the legions and in addition provided almost all of the Roman army's cavalry and more specialised troops (especially light cavalry and archers). The auxilia thus represented three-fifths of Rome's regular land forces at that time. Like their legionary counterparts, auxiliary recruits were mostly volunteers, not conscripts.The Auxilia were mainly recruited from the peregrini, i.e. free provincial subjects of the Roman Empire who did not hold Roman citizenship and constituted the vast majority of the empire's population in the 1st and 2nd centuries (c. 90% in the early 1st century). The Auxilia also included some Roman citizens and probably barbarians (barbari, as the Romans called peoples located outside the Empire's borders). This was in contrast to the legions, which admitted Roman citizens only.Roman auxiliary units developed from the varied contingents of non-Italian troops, especially cavalry, that the Roman Republic used in increasing numbers to support its legions after 200 BC. The Julio-Claudian period (30 BC–68 AD) saw the transformation of these motley temporary levies into a standing corps of regiments with standardised structure, equipment and conditions of service. By the end of this period, there were no significant differences between legionaries and most auxiliaries in terms of training, or thus combat capability.Auxiliary regiments were often stationed in provinces other than the province in which they were originally raised, both for reasons of imperial security and to foster the process of Romanisation and integration of the provinces. The regimental names of many auxiliary units persisted into the 4th century, but by then the units in question were different in size, structure, and quality from their predecessors.
  • Auxilia ("membantu") adalah korps tentara nonwarga negara dalam Pasukan Romawi pada masa Principatus (30&nbsp:SM–284 SM), bersama dengan legiun warga negara. Pada abad ke-2 SM, auxilia berisi jumlah infantri yang sama dengan legiun dan selain itu menyediakan hampir semua kavaleri dan pasukan terspesialisasi (khususnya infantri ringan dan pemanah) dalam pasukan Romawi. Dengan demikian auxilia mencakup tiga perlima pasukan darat reguler Romawi pada masa itu. Seperti legiun, para auxilia sebagian besar merupakan sukarelawan, bukan wajib militer.Pasukan auxilia sebagian besar direkrut dari peregrinus atau rakyat provinsi yang tidak memiliki kewarganegaraan Romawi dan meliputi sebagian besar penduduk Romawi pada abad ke-1 dan ke-2 (sek. 90% pad awal abad ke-1). Auxilia juga meliputi beberapa warga negara Romawi dan kemungkinan bangsa barbar (penduduk di luar Romawi).Auxilia berkembang dari beragam kontingen pasukan non-Italia, khususnya kavaleri, yang digunakan oleh Republik Romawi untuk menambah jumlah pasukannya dan mendukung legiun setelah tahun 200 SM. Periode Julius-Claudius (30 SM–68 M) menandai peralihan para tentara sementara ini menjadi korps resimen tetap dengan struktur, perlengkapan dan keadaan tugas yang terstandardisasi. Pada akhir periode ini, tidak ada perbedaan signifikan antara auxilia dan legiuner dalam hal pelatihan dan kemampunan bertempur. Resimen Auxilia seringkali ditempatkan di provinsi yang bukan tempat asal mereka, dengan tujuan menjaga keamanan kekaisaran dan membantu perkembangan proses Romanisasi dan integrasi provinsi.
  • De auxilia (Latijn voor hulptroepen) waren de gerekruteerde soldaten die buiten de legioenstructuur van het Romeinse leger stonden. Zij waren dan ook meestal niet-Romeinse volkeren en stonden onder bevel van hun eigen aanvoerders. De Bataven stonden bekend als leveranciers van uitstekende auxiliarii, die voornamelijk uit ruiterij bestonden.Zij werden net als de Romeinse troepen' ingedeeld in cohortes auxiliae (infanterie) of turmae (ruiterij).
  • 보조군(라틴어: Auxilia, "도움")은 고대 로마의 비(非)로마 시민으로 구성된 군대로, 제정 시대(기원전 30년 - 254년)에 시민으로 이루어진 군단병과 같이 로마 군대를 이루었다. 2세기에 들어, 보조군은 군단병과 같은 수의 보병, 추가로 거의 대부분의 로마 기병과 경기병과 궁수와 같은 전문화된 부대를 제공했다. 그러므로 보조군은 당시에 로마 군사력의 2/3을 차지했다.보조군은 카라칼라 칙령 이전에 제국 인구의 대부분을 차지한 속주 거주민으로부터 모병되었다. 또한 아우구스투스시대에는 야만족으로부터도 모집했다. 이것은 로마 시민으로만 구성된 군단병과 구분되는 점이다. 보조군은 기원전 3세기 이후로 로마 공화국이 군단을 보조하도록 구성한 기병을 포함한 비 이탈리아 군대로부터 발달하였다. 율리우스-클라우디우스 왕조(기원전 30년 - 68년) 시대에 임시적인 징집군들은 표준화된 구조, 무장, 근무 환경의 정규군 부대로 전환되었다. 왕조 말기에 이르면 군단과 대다수 보조군의 훈련, 장비, 전투 능력에 큰 차이가 없었다.보조군은 주로 병사들이 모집된 속주에 주둔되었다. 대부분의 보조군 부대 명칭은 4세기까지 존속하였지만 이전 시대의 보조군과는 병력 수, 구조, 질적 면에서 차이가 났다.
  • Le truppe ausiliarie ( “Truppe d'appoggio”, in latino auxilia) furono un corpo dell'esercito romano reclutato fra le popolazioni sottomesse di peregrini, ovvero non ancora in possesso della cittadinanza romana.
dbpedia-owl:affiliation
dbpedia-owl:commander
dbpedia-owl:country
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 229093 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 34330 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 243 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107308076 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:allegeance
prop-fr:année
  • 1988 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2010 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • Anthony Birley
  • Brian Campbell
  • G. Burton
  • R. W. Davies
prop-fr:commandant
prop-fr:creation
  • 509 (xsd:integer)
prop-fr:dissolution
  • 476 (xsd:integer)
prop-fr:garnison
  • castrum militaire
prop-fr:legende
  • Reconstitution moderne d'auxiliaires romains du avec la typique lorica hamata.
prop-fr:nom
  • Napoli
prop-fr:nomUnite
  • Troupe auxiliaire romaine
prop-fr:numéro
  • 260 (xsd:integer)
prop-fr:page
  • 68 (xsd:integer)
prop-fr:pays
prop-fr:prénom
  • Joëlle
prop-fr:périodique
  • Revue historique des armées
prop-fr:titre
  • Band of Brothers: Garrison Life at Vindolanda.
  • Rome et le recrutement de mercenaires
  • Service in the Roman Army
  • The Roman World
  • "The Army" in Cambridge Ancient History 2nd Ed Vol XII .
prop-fr:type
  • force armé terrestre
prop-fr:urlTexte
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • J. Wacher ed.
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Les troupes auxiliaires (du latin: auxilia) étaient des unités de l'armée romaine, à l'origine composée de soldats qui n'étaient pas des citoyens romains. Leur but principal était de soutenir les légions romaines dans la bataille, composées exclusivement, en principe - mais pas toujours-, de citoyens romains. Ils se sont battus principalement au cours du Principat de 30 av. J.-C. jusqu'en 284. Leur nombre a fluctué au cours de la période impériale, en augmentant progressivement.
  • Die Auxiliartruppen (lateinisch auxilium = „Hilfe“) waren Hilfstruppen der römischen Legionen, die aus verbündeten Völkern oder Einwohnern der Provinzen, die keine römischen Bürger waren, rekrutiert waren.
  • アウクシリア(ラテン語:Auxilia)とは、帝政ローマにおいて、ローマ軍の正規部隊であるレギオ(軍団)を支援する部隊。日本語では支援軍、援軍、補助兵、翼軍などと訳される場合が多い。騎兵を主力とした。アウジリアスと記述している書物もある。
  • Auxilia a Római Birodalomban minden, a provinciákban állomásozó katonai csapat összefoglaló neve, a legiokat kivéve, függetlenül attól, hogy római polgárokból vagy peregrinusokból sorozták őket, hisz attól fogva, hogy Caracalla a birodalom minden polgárának polgárjogot adományozott, néhány zsoldba fogadott barbár csapat kivételével az auxilia is polgárokból állt.
  • De auxilia (Latijn voor hulptroepen) waren de gerekruteerde soldaten die buiten de legioenstructuur van het Romeinse leger stonden. Zij waren dan ook meestal niet-Romeinse volkeren en stonden onder bevel van hun eigen aanvoerders. De Bataven stonden bekend als leveranciers van uitstekende auxiliarii, die voornamelijk uit ruiterij bestonden.Zij werden net als de Romeinse troepen' ingedeeld in cohortes auxiliae (infanterie) of turmae (ruiterij).
  • Le truppe ausiliarie ( “Truppe d'appoggio”, in latino auxilia) furono un corpo dell'esercito romano reclutato fra le popolazioni sottomesse di peregrini, ovvero non ancora in possesso della cittadinanza romana.
  • Auxilia (z łac. wsparcie) – to starożytna formacja wojskowa działająca w ramach armii rzymskiej. Auxilia była wyspecjalizowanymi oddziałami z rzymskich prowincji i miała zadanie wspierać główne siły pieszych legionów.
  • Помощни войски (Auxilia)[1] през периода на ранната империя – 1 в., са отделни отряди, набирани в провинциите, използващи националното си оръжие и командвани от собствените си вождове.Всяка провинция е била длъжна да осигурява за римската войска определено количество оксиларии. Към края на 1 век – началото на 2 век тези отряди получили по-единна организация и минали под командването на римските офицери.В битката помощните войски прикривали фланговете на легионите.
  • Auxilia (Latince: auxilia = "destek"), Principatus dönemi (MÖ 30–MS 284) Roma Ordusununda görev yapan yurttaş lejyonların yanında bulunan ve yurttaş olmayan eyaletlerden toplanan askerlerden oluşturulmuş destek birlikleri. 2. yüzyıldan itibaren auxilialarda bulunan piyade sayısı lejyonlarda bulunan piyade sayısına ulaşmış ve ilave olarak süvariler, hafif süvariler ve atlı okçular ile desteklenmiş ve böylece auxilia, Romanın düzenli sahra birliklerinin beşte üçü bir büyüklüğe ulaşmıştır.
  • Ауксилии, Ауксиларии (лат. auxilia) — вспомогательные войска древнеримской армии, которые состояли из чужеземцев.Во время Римской республики ауксилиарные войска выставлялись подвластными римлянам народами, не пользовавшимися правами римских граждан и не принадлежавшими к числу союзных народов. Комплектование их производилось частью вербовкой, частью — поставкой воинов названными выше народами.
  • As tropas auxiliares romanas (do latim auxilia, "apoios") eram compostas por soldados que não tinham a cidadania romana, e formavam o principal corpo permanente do exército romano durante o período conhecido como Principado (30 a.C. - 284 d.C.), juntamente com as legiões, formadas por cidadãos.
  • Las tropas auxiliares (del latín auxilia) eran unidades del ejército romano compuestas por soldados que no eran ciudadanos romanos. Su propósito principal era apoyar a las legiones romanas en combate, compuestas en exclusiva por ciudadanos romanos. Lucharon a lo largo del Principado desde el año 30 a. C. hasta el año 284 d. C. Su número fluctuó durante el transcurso del Imperio, aumentando de manera gradual.
  • Auxilia ("membantu") adalah korps tentara nonwarga negara dalam Pasukan Romawi pada masa Principatus (30&nbsp:SM–284 SM), bersama dengan legiun warga negara. Pada abad ke-2 SM, auxilia berisi jumlah infantri yang sama dengan legiun dan selain itu menyediakan hampir semua kavaleri dan pasukan terspesialisasi (khususnya infantri ringan dan pemanah) dalam pasukan Romawi. Dengan demikian auxilia mencakup tiga perlima pasukan darat reguler Romawi pada masa itu.
  • The Auxilia (Latin, lit. "helps") constituted the standing non-citizen corps of the Imperial Roman army during the Principate era (30 BC–284 AD), alongside the citizen legions. By the 2nd century, the Auxilia contained the same number of infantry as the legions and in addition provided almost all of the Roman army's cavalry and more specialised troops (especially light cavalry and archers). The auxilia thus represented three-fifths of Rome's regular land forces at that time.
  • 보조군(라틴어: Auxilia, "도움")은 고대 로마의 비(非)로마 시민으로 구성된 군대로, 제정 시대(기원전 30년 - 254년)에 시민으로 이루어진 군단병과 같이 로마 군대를 이루었다. 2세기에 들어, 보조군은 군단병과 같은 수의 보병, 추가로 거의 대부분의 로마 기병과 경기병과 궁수와 같은 전문화된 부대를 제공했다. 그러므로 보조군은 당시에 로마 군사력의 2/3을 차지했다.보조군은 카라칼라 칙령 이전에 제국 인구의 대부분을 차지한 속주 거주민으로부터 모병되었다. 또한 아우구스투스시대에는 야만족으로부터도 모집했다. 이것은 로마 시민으로만 구성된 군단병과 구분되는 점이다. 보조군은 기원전 3세기 이후로 로마 공화국이 군단을 보조하도록 구성한 기병을 포함한 비 이탈리아 군대로부터 발달하였다. 율리우스-클라우디우스 왕조(기원전 30년 - 68년) 시대에 임시적인 징집군들은 표준화된 구조, 무장, 근무 환경의 정규군 부대로 전환되었다.
  • Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana. El seu propòsit principal era donar suport a les legions romanes en combat, compostes en exclusiva per ciutadans romans. Van lluitar al llarg del Principat des del 30 aC fins al 284 El seu nombre fluctuà durant el transcurs de l'Imperi augmentant de manera gradual.
  • Auxilia (z latinského auxilium, "pomoc, podpora") byly pomocné sbory římské armády, sestávající z příslušníků spojeneckých kmenů nebo svobodných provinciálů, postrádajících římské občanství. Ve 2. století sloužil v pomocných sborech zhruba stejný počet pěšáků jako v legiích. Auxilia navíc římskému vojsku dodávala téměř veškeré jeho jezdectvo a specializované jednotky, jako byli lučištníci nebo lehká jízda. Pěchota se členila do kohort, zatímco jízda tvořila tzv. aly (alae).
rdfs:label
  • Troupes auxiliaires
  • Помощни войски (римска войска)
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxilia
  • Auxiliartruppen
  • Tropas auxiliares romanas
  • Tropas auxiliares romanas
  • Tropes auxiliars romanes
  • Truppe ausiliarie dell'esercito romano
  • Ауксилии
  • アウクシリア
  • 보조군
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Troupe auxiliaire romaine
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of