Une thalassocratie est une puissance politique fondée principalement sur la domination de la mer.Les thalassocraties traditionnelles dominent rarement l'intérieur des terres, même sur leur propre territoire métropolitain. Le premier exemple historique de thalassocratie est la civilisation minoenne. On peut également mentionner la cité grecque d'Athènes au Ve siècle av. J.-C., Tyr, Sidon, l'Égypte Ptolémaïque ou Carthage.Les Républiques maritimes en sont un exemple moderne.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Une thalassocratie est une puissance politique fondée principalement sur la domination de la mer.Les thalassocraties traditionnelles dominent rarement l'intérieur des terres, même sur leur propre territoire métropolitain. Le premier exemple historique de thalassocratie est la civilisation minoenne. On peut également mentionner la cité grecque d'Athènes au Ve siècle av. J.-C., Tyr, Sidon, l'Égypte Ptolémaïque ou Carthage.Les Républiques maritimes en sont un exemple moderne. On peut citer Venise et Gênes, ou la République de Raguse. On peut ajouter le Royaume de Majorque et la Couronne d'Aragon en mer Méditerranée, la Hanse en mer Baltique, et le Shrîvijaya en Asie du Sud-Est. Au Maroc, au XVIIe siècle, un des rares cas de thalassocratie dans le monde arabo-musulman a émergé dans les villes jumelles de Rabat-Salé, entre 1600 et 1660, sous le nom de « La République des deux rives ».Les Phéniciens, qui ont disposé de nombreux comptoirs cinq siècles avant Carthage, ne constituent pas une thalassocratie au sens strict, car ils n'ont pas converti cet avantage en domination politique. Cependant, Hérodote parlait de la nécessité de contrer la thalassocratie phénicienne en développant « l'empire maritime » grec.En Asie, le royaume coréen de Baekje (1e siècle - VIIe siècle) constitue une thalassocratie avec de nombreux points de civilisation en Chine.Le terme thalassocratie est aussi appliqué à des empires, dans lesquels les territoires de l'État s'étendent sur l'intérieur des continents, même s'ils sont reliés principalement ou uniquement par des lignes maritimes. Les empires coloniaux du Portugal, des Pays-Bas ou de la Grande-Bretagne ont émergé en tant que thalassocraties avant de s'étendre sur les continents. La thalassocratie de l'empire suédois s'étendait sur la mer Baltique. De même, l'Empire romain et l'Empire ottoman, tenant les plus importants détroits de la mer Méditerranée, possédaient une autorité thalassocratique.
  • O termo talassocracia (do grego Θάλασσα, thálassa, "mar" e κρατία, kratía, primeiramente "força", "poder", depois ganhando o significado de "governo", resultando no latim "-cratǐa" e, por conseguinte, no português "-cracia") refere-se a um estado cujo reino, governo ou poder centraliza-se em seu contexto marítimo - como, por exemplo, o império marítimo dos minoicos e, depois, dos fenícios, com sua rede de cidades mercantes; ou, ainda, anos depois, da Atenas do século V a.C.. É válido notar que talassocracias tradicionais raramente obtêm domínio sobre as partes do interior do território onde se localizam (cf. Tiro, Sídon ou Cartago). O termo também pode referir-se simplesmente à supremacia naval de um estado - seja no sentido militar ou comercial da palavra.A palavra "talassocracia", derivada dos termos gregos para "mar" e "governo", primeiro teve lugar entre os gregos da antiguidade para descrever o governo da Civilização Minoica, cujo poder dependia de sua marinha. Heródoto relatara a necessidade de contrabalancear a talassocracia fenícia por meio do desenvolvimento do "império marítimo" grego. Nisto está incluso o problema das sociedades pré-helênicas.
  • Талассокра́тия (от др.-греч. θάλασσα «море» и κράτος «власть») — подтип государства (античного, средневекового или современного), вся экономическая, политическая и культурная жизнь которого, вследствие недостатка земельных ресурсов или особого географического положения, сосредотачивается на деятельности так или иначе связанной с морем, морским судоходством, и контролем морских пространств и/или прибрежных регионов. Антиподом, а в некоторых случаях результатом, талласократии является теллурократия, т.е. контроль над обширными континентальными пространствами, составляющими ядро государства.
  • Talassokrasi (Yunanca: θάλασσα Thalassa, deniz ve κρατεῖν hükmetmek anlamlarına gelen kelimelerin birleşmesiyle oluşmuştur) bariz bir şekilde denizcilik faaliyetlerinin ve deniz kuvvetinin öne çıktığı imparatorlukları anlatır. Buna en iyi örnek olarak Antik çağda hüküm süren Fenike gösterilebilir. Talassokrasiler genelde sadece sahillerde hüküm sürerken ana merkezlerinde bile iç kesimlere hakim değillerdir. Talassokrasileri geleneksel anlamda toprakları birbirine asıl olarak veya sadece deniz yollarıyla bağlı olan imparatorluklardan ayırmak gerekir. Burada belirleyici olan iç kısımlara hakim olamama durumudur.
  • Eine Thalassokratie (vom altgriech. θάλασσα, thálassa = „Meer“ und κρατία, kratía = „Herrschaft“) ist ein maritim-kommerziell ausgerichteter Staat oder eine Vereinigung von Staaten, die über eine auf der Seemacht beruhende Überlegenheit zur Sicherung ihres Handelsmonopols sowie über eine leistungsfähige Wirtschaft und Handelsflotte verfügt. Der operative Einsatz der Seekriegsmittel zur Erlangung der Seeherrschaft setzt die zentrale Lenkung voraus. Thalassokratien haben seltener Wert darauf gelegt, das Landesinnere zu beherrschen.
  • Istilah thalasokrasi (dari bahasa Yunani: θάλασσα (thalassa), artinya laut, dan κρατείν (kratein), artinya "berkuasa", maka θαλασσοκρατία (thalassokratia), "penguasa laut") merujuk pada suatu negara yang memiliki lingkungan kekuasaan utama berupa lautan, sebagai kemaharajaan bahari. Contohnya adalah jaringan kota pelabuhan Fenisia. Thalasokrasi tradisional jarang sekali menguasai kawasan pedalaman, bahkan di tanah air mereka sendiri (contoh: Tirus, Sidon, atau Kartago). Sangatlah penting untuk membedakan makna tradisional thalasokrasi dengan "kemaharajaan" yang wilayahnya, meskipun utamanya terhubungkan dengan jaringan transportasi laut, juga menjangkau wilayah pedalaman. Dengan definisi tradisional tersebut, maka Kekaisaran Britania tidak termasuk dalam kategori thalasokrasi. Istilah thalasokrasi juga dapat merujuk pada supremasi bahari, baik keunggulan secara militer maupun perdagangan. Istilah thalasokrasi sendiri pertama kali digunakan oleh bangsa Yunani kuno untuk menjelaskan Peradaban Minoa yang bergantung pada kekuatan angkatan lautnya. Herodotus juga menyatakan bahwa perlunya Yunani mengimbangi kekuatan thalasokrasi Fenisia dengan mengembangkan Yunani sebagai "Kekaisaran lautan".
  • Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis són principalment marítims. És la força o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder marítim. S'empra generalment per designar els governs aristocràtics d'algunes potències antigues com Venècia, Gènova o Ragusa.El terme va ser emprat originàriament per referir-se al poder de la civilització minoica sobre les costes del mar Egeu, gràcies a la potència del seu flota comercial i de de guerra.Un altre exemple històric en l'edat antiga va ser la xarxa de colònies dels fenicis, no un genuí imperi, sinó un conjunt de ciutats unides per rutes marítimes que amb prou feines penetrava a l'interior, fins i tot en el cas de les metròpolis (les ciutats de Tir, Sidó i Biblos i la colònia nord-africana Cartago, establerta com a metròpolis púnica dominant després de la pèrdua d'independència d'aquelles ). També pot denominar talassocràcia al denominat imperi atenès del segle V abans de Crist. La importància del control del mar Mediterrani per al Imperi romà era decisiva (com testimonia la seva denominació de Mare Nostrum ), però essencialment era un imperi de base territorial.A l'Edat Mitjana van sorgir els exemples de les ciutats-estat marineres, com la República de Venècia, la República de Ragusa o la República de Gènova, també a la Mediterrània, i les ciutats de la Hansa al mar Bàltic i el mar del Nord.A l'edat moderna es poden qualificar de talassocràcia l'Imperi Portuguès i l'Imperi Holandès (menys pròpiament l'Imperi espanyol, amb gran base territorial).A l'edat contemporània l'Imperi Britànic va exercir el domini dels mars fins a la Segona Guerra Mundial. Tant aquest com els altres imperis colonials propis de l'època de l'imperialisme (segona meitat del segle XIX i primera meitat del XX), que van començar com emporis comercials, van anar adquirint vasts territoris a l'interior (Imperi francès, Imperi belga, etc.)
  • Talassokracja (gr. Θαλασσα - morze; κρατία - władza) – termin odnosił się pierwotnie do państw rozciągających swą władzę na morzu, tak jak sieć kolonii greckich czy kupieckich miast Fenicji. Tradycyjne talassokracje rzadko dominują wewnątrz rodzimych terytoriów. Termin ten odnosi się do dominacji morskiej, zarówno w militarnym jak i gospodarczym jej znaczeniu.
  • Таласократията (от на гръцки: θάλασσα, «море» и на гръцки: κράτος, «власт»; в буквален превод на български: власт над морето) е един от двата подтипа (другия е телурократията) исторически наложили се държавотворчески концепции, който се основава на разбирането, че владението и контрола над морето, респективно океана, е решаващо за геополитическото превъзходство.Таласократията е теоретична конструкта като устройствен подтип държавност, която възниква първо при формирането на древните минойска и финикийска цивилизация. При нея, целия икономически, политически и културен живот е подчинен на разбирането, че поради липсата на достатъчно земя или по друга причина свързана определено с географското местоположение на и при възникването на идеята, изграждането на държавността (следвайки естествения ход на развитието или системното надграждане) следва да е насочено към "овладяването на морето". В този смисъл антипод на теласократията е телурократията, макар че на практика в чист вид двата модела да са невъзможни за реализация.
  • 制海権(せいかいけん、英: Command of the Sea, Thalassocracy)とは一般に自らの航海の自由と同時に敵対勢力の航海の排除を可能とする海洋の支配をいう。現代では海上優勢とも呼ばれる。
  • The term thalassocracy (from Greek language θάλασσα (thalassa), meaning "sea", and κρατεῖν (kratein), meaning "to rule", giving θαλασσοκρατία (thalassokratia), "rule of the sea") refers to a state with primarily maritime realms—an empire at sea, such as the Phoenician network of merchant cities. Traditional thalassocracies seldom dominate interiors, even in their home territories (for example: Phoenician Tyre, Sidon and Carthage or Srivijaya and Majapahit in Southeast Asia). It is necessary to distinguish this traditional sense of thalassocracy from an "empire", where the state's territories, though possibly linked principally or solely by the sea lanes, generally extend into mainland interiors.The term can also simply refer to naval supremacy, in either military or commercial senses of the word "supremacy". Indeed, the word thalassocracy itself was first used by the Greeks to describe the government of the Minoan civilization, whose power depended on its navy. Herodotus also spoke of the need to counter the Phoenician thalassocracy by developing a Greek "empire of the sea".
  • Thalasokracie (z řečtiny θαλασσοκρατία - vláda nad mořem) je politický systém opírající se o nadvládu nad mořem (např. středověké městské obchodní republiky: Benátky, Janov, Pisa). Thalasokracií byly rovněž v době svého rozkvětu starověká Mínojská civilizace nebo foinická civilizace.
  • Talasocracia, o dominio de los mares (en griego θάλασσα, thalassa, «mar», y κρατος kratos, «poder») es un concepto geoestratégico que denota al estado cuyos dominios son principalmente marítimos.El término fue empleado originariamente para referirse al poder de la civilización minoica sobre las costas del mar Egeo, gracias a la potencia de su flota comercial y de guerra.Otro ejemplo histórico en la Edad Antigua fue la red de colonias de los fenicios, no un genuino imperio, sino un conjunto de ciudades unidas por rutas marítimas que apenas penetraba en el interior, incluso en el caso de las metrópolis (las ciudades de Tiro, Sidón y Biblos y la colonia norteafricana Cartago, establecida como metrópolis púnica dominante tras la pérdida de independencia de aquéllas). También puede denominarse talasocracia al denominado imperio ateniense del siglo V a. C.. La importancia del control del mar Mediterráneo para el Imperio romano era decisiva (como testimonia su denominación de Mare Nostrum), pero esencialmente era un imperio de base territorial.En la Edad Media surgieron los ejemplos de las ciudades-estado marineras, como la república de Venecia, la república de Ragusa o la república de Génova, también en el Mediterráneo; y las ciudades de la Hansa, en el mar Báltico y el mar del Norte.En la Edad Moderna se pueden calificar de talasocracias el Imperio portugués y el Imperio neerlandés (menos propiamente el Imperio español, con gran base territorial).En la Edad Contemporánea el Imperio británico ejerció el dominio de los mares hasta la Segunda Guerra Mundial. Tanto éste como los demás imperios coloniales propios de la época del imperialismo (segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del XX), que empezaron como emporios comerciales, fueron adquiriendo vastos territorios en el interior (Imperio francés, Imperio belga, etc.)
  • Een thalassocratie (Oudgrieks: Θαλασσοκρατία / thalassokratía, van θάλασσα / thálassa (« zee ») en κρατείν / krateín (« macht hebben over, heersen ») is de naam die reeds in de Griekse oudheid werd gebruikt om een maatschappij aan te duiden die de macht had op zee of deze toch nastreefde. Essentieel voor een thalassocratie was natuurlijk een vloot, die zowel een handels- als oorlogsvloot kon zijn.
  • Talassocrazia (dal greco θαλασσα, mare, e κρατος, potere), letteralmente dominio marittimo, è una forma di governo che si basa sul dominio del mare. Questa è una caratteristica della civiltà cretese.In particolare il termine talassocrazia si riferisce alla teoria (in realtà discussa) secondo la quale all'epoca della fioritura della civiltà minoica (XVI secolo a.C. ca) quest'ultima godeva del predominio sul Mare Egeo.In tutto l'Egeo si ha una irradiazione della cultura minoica tramite motivi iconografici, architettonici e tramite la scrittura tipica dei palazzi minoici, la Lineare A. Del fatto che il re cretese Minosse avesse creato nell'area egea una Talassocrazia parlò Tucidide, storico del V secolo a.C. Quando Tucidide descrive l'impero marittimo di Minosse, ha presente l'impero marittimo ateniese, una realtà a lui contemporanea, perciò egli proietta arbitrariamente nel passato ciò che è a lui contemporaneo. Per questo motivo è anche probabile che una vera Talassocrazia non sia mai esistita.Anche la polis di Atene costituì quindi per un certo periodo di tempo una talassocrazia, così come in una certa misura la civiltà cartaginese.Ulteriori esempi di talassocrazie tratti dalla storia più moderna possono essere:l'impero khmer e quello Sri Vijaya nella penisola indocinese e nelle isole di sumatra e del borneola lega anseatica delle città tedesche e baltiche;le repubbliche marinare, in particolare la Repubblica di Venezia e quella di Genova;l'Impero Britannico, che per tutto il XIX secolo ha mantenuto il predominio sui mari.L'esempio più vicino ai giorni nostri di una talassocrazia è quello della potenza navale statunitense che, con i suoi (attualmente) dodici gruppi da battaglia di portaerei, può proiettare la propria potenza praticamente in ogni punto del globo terracqueo, attraverso l'uso combinato della potenza aeronavale, secondo la dottrina di Alfred Thayer Mahan.È interessante notare che tutte le talassocrazie sono presto o tardi declinate proprio a causa dell'incapacità di difendere territori così eterogenei e lontani fra loro. Altrettanto notevole il fatto che molti grandi condottieri come Napoleone hanno perso il loro potere per aver fallito la prova della potenza marittima. In effetti, la talassocrazia è una forma di potere estremamente costosa, in quanto una flotta richiede enormi investimenti in materiali, ma anche in addestramento di uomini altamente specializzati.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 117774 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3571 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 41 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 102166128 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 2001 (xsd:integer)
  • 2002 (xsd:integer)
prop-fr:collection
  • Bouquins
  • Hautes Études Militaires
prop-fr:directeur
  • oui
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
  • 2717842128 (xsd:double)
prop-fr:langue
  • fr
prop-fr:lienAuteur
  • Michel Vergé-Franceschi
prop-fr:lienÉditeur
  • Economica
  • éditions Robert Laffont
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:lireEnLigne
  • http://www.stratisc.org/Pages_thalassocratie_preface.htm
prop-fr:mois
  • octobre
prop-fr:nom
  • Vergé-Franceschi
  • Pagès
prop-fr:pagesTotales
  • 201 (xsd:integer)
  • 1508 (xsd:integer)
prop-fr:préface
prop-fr:prénom
  • Jean
  • Michel
prop-fr:sousTitre
  • L’exemple grec
prop-fr:titre
  • Dictionnaire d’Histoire maritime
  • Recherches sur les thalassocraties antiques
prop-fr:titreChapitre
  • Le problème de la thalassocratie
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Economica
  • éditions Robert Laffont
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Une thalassocratie est une puissance politique fondée principalement sur la domination de la mer.Les thalassocraties traditionnelles dominent rarement l'intérieur des terres, même sur leur propre territoire métropolitain. Le premier exemple historique de thalassocratie est la civilisation minoenne. On peut également mentionner la cité grecque d'Athènes au Ve siècle av. J.-C., Tyr, Sidon, l'Égypte Ptolémaïque ou Carthage.Les Républiques maritimes en sont un exemple moderne.
  • Talassokracja (gr. Θαλασσα - morze; κρατία - władza) – termin odnosił się pierwotnie do państw rozciągających swą władzę na morzu, tak jak sieć kolonii greckich czy kupieckich miast Fenicji. Tradycyjne talassokracje rzadko dominują wewnątrz rodzimych terytoriów. Termin ten odnosi się do dominacji morskiej, zarówno w militarnym jak i gospodarczym jej znaczeniu.
  • 制海権(せいかいけん、英: Command of the Sea, Thalassocracy)とは一般に自らの航海の自由と同時に敵対勢力の航海の排除を可能とする海洋の支配をいう。現代では海上優勢とも呼ばれる。
  • Thalasokracie (z řečtiny θαλασσοκρατία - vláda nad mořem) je politický systém opírající se o nadvládu nad mořem (např. středověké městské obchodní republiky: Benátky, Janov, Pisa). Thalasokracií byly rovněž v době svého rozkvětu starověká Mínojská civilizace nebo foinická civilizace.
  • Een thalassocratie (Oudgrieks: Θαλασσοκρατία / thalassokratía, van θάλασσα / thálassa (« zee ») en κρατείν / krateín (« macht hebben over, heersen ») is de naam die reeds in de Griekse oudheid werd gebruikt om een maatschappij aan te duiden die de macht had op zee of deze toch nastreefde. Essentieel voor een thalassocratie was natuurlijk een vloot, die zowel een handels- als oorlogsvloot kon zijn.
  • Таласократията (от на гръцки: θάλασσα, «море» и на гръцки: κράτος, «власт»; в буквален превод на български: власт над морето) е един от двата подтипа (другия е телурократията) исторически наложили се държавотворчески концепции, който се основава на разбирането, че владението и контрола над морето, респективно океана, е решаващо за геополитическото превъзходство.Таласократията е теоретична конструкта като устройствен подтип държавност, която възниква първо при формирането на древните минойска и финикийска цивилизация.
  • Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis són principalment marítims. És la força o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder marítim.
  • Talassokrasi (Yunanca: θάλασσα Thalassa, deniz ve κρατεῖν hükmetmek anlamlarına gelen kelimelerin birleşmesiyle oluşmuştur) bariz bir şekilde denizcilik faaliyetlerinin ve deniz kuvvetinin öne çıktığı imparatorlukları anlatır. Buna en iyi örnek olarak Antik çağda hüküm süren Fenike gösterilebilir. Talassokrasiler genelde sadece sahillerde hüküm sürerken ana merkezlerinde bile iç kesimlere hakim değillerdir.
  • Talasocracia, o dominio de los mares (en griego θάλασσα, thalassa, «mar», y κρατος kratos, «poder») es un concepto geoestratégico que denota al estado cuyos dominios son principalmente marítimos.El término fue empleado originariamente para referirse al poder de la civilización minoica sobre las costas del mar Egeo, gracias a la potencia de su flota comercial y de guerra.Otro ejemplo histórico en la Edad Antigua fue la red de colonias de los fenicios, no un genuino imperio, sino un conjunto de ciudades unidas por rutas marítimas que apenas penetraba en el interior, incluso en el caso de las metrópolis (las ciudades de Tiro, Sidón y Biblos y la colonia norteafricana Cartago, establecida como metrópolis púnica dominante tras la pérdida de independencia de aquéllas).
  • Eine Thalassokratie (vom altgriech. θάλασσα, thálassa = „Meer“ und κρατία, kratía = „Herrschaft“) ist ein maritim-kommerziell ausgerichteter Staat oder eine Vereinigung von Staaten, die über eine auf der Seemacht beruhende Überlegenheit zur Sicherung ihres Handelsmonopols sowie über eine leistungsfähige Wirtschaft und Handelsflotte verfügt. Der operative Einsatz der Seekriegsmittel zur Erlangung der Seeherrschaft setzt die zentrale Lenkung voraus.
  • Istilah thalasokrasi (dari bahasa Yunani: θάλασσα (thalassa), artinya laut, dan κρατείν (kratein), artinya "berkuasa", maka θαλασσοκρατία (thalassokratia), "penguasa laut") merujuk pada suatu negara yang memiliki lingkungan kekuasaan utama berupa lautan, sebagai kemaharajaan bahari. Contohnya adalah jaringan kota pelabuhan Fenisia. Thalasokrasi tradisional jarang sekali menguasai kawasan pedalaman, bahkan di tanah air mereka sendiri (contoh: Tirus, Sidon, atau Kartago).
  • Talassocrazia (dal greco θαλασσα, mare, e κρατος, potere), letteralmente dominio marittimo, è una forma di governo che si basa sul dominio del mare. Questa è una caratteristica della civiltà cretese.In particolare il termine talassocrazia si riferisce alla teoria (in realtà discussa) secondo la quale all'epoca della fioritura della civiltà minoica (XVI secolo a.C.
  • Талассокра́тия (от др.-греч. θάλασσα «море» и κράτος «власть») — подтип государства (античного, средневекового или современного), вся экономическая, политическая и культурная жизнь которого, вследствие недостатка земельных ресурсов или особого географического положения, сосредотачивается на деятельности так или иначе связанной с морем, морским судоходством, и контролем морских пространств и/или прибрежных регионов.
  • The term thalassocracy (from Greek language θάλασσα (thalassa), meaning "sea", and κρατεῖν (kratein), meaning "to rule", giving θαλασσοκρατία (thalassokratia), "rule of the sea") refers to a state with primarily maritime realms—an empire at sea, such as the Phoenician network of merchant cities. Traditional thalassocracies seldom dominate interiors, even in their home territories (for example: Phoenician Tyre, Sidon and Carthage or Srivijaya and Majapahit in Southeast Asia).
  • O termo talassocracia (do grego Θάλασσα, thálassa, "mar" e κρατία, kratía, primeiramente "força", "poder", depois ganhando o significado de "governo", resultando no latim "-cratǐa" e, por conseguinte, no português "-cracia") refere-se a um estado cujo reino, governo ou poder centraliza-se em seu contexto marítimo - como, por exemplo, o império marítimo dos minoicos e, depois, dos fenícios, com sua rede de cidades mercantes; ou, ainda, anos depois, da Atenas do século V a.C..
rdfs:label
  • Thalassocratie
  • Talasocracia
  • Talassocracia
  • Talassocrazia
  • Talassocràcia
  • Talassokracja
  • Talassokrasi
  • Thalasokracie
  • Thalasokrasi
  • Thalassocracy
  • Thalassocratie
  • Thalassokratie
  • Таласократия
  • Талассократия
  • 制海権
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of