Théodoret de Cyr (° vers 393 - † vers 460) est un évêque, théologien et historiographe chrétien de langue grecque. Du point de vue théologique, il se rattache à l'École d'Antioche. Il est, avec Eusèbe de Césarée, Sozomène, Socrate le Scolastique et Évagre le Scolastique, l’un des principaux historiens ecclésiastiques de l’Antiquité tardive.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Théodoret de Cyr (° vers 393 - † vers 460) est un évêque, théologien et historiographe chrétien de langue grecque. Du point de vue théologique, il se rattache à l'École d'Antioche. Il est, avec Eusèbe de Césarée, Sozomène, Socrate le Scolastique et Évagre le Scolastique, l’un des principaux historiens ecclésiastiques de l’Antiquité tardive.
  • Teodoreto de Cirro (em grego: Θεοδώρητος Κύρρου; Antioquia, c. 393 - Antioquia, 466) foi um influente autor, teólogo e religioso cristão do mundo antigo, bispo de Cirro, na Síria (de 423 a 466). Exegeta, escreveu inúmeros tratados relacionados com os debates religiosos de seu tempo, destes, destaca-se aquele relativo à controvérsia nestoriana e uma História Eclesiástica sobre o período de 323 a 428, concebida como continuação de tendência apologética à obra do historiador Eusébio de Cesareia.A doutrina de Teodoreto é claramente Nestoriana e opõe-se ao pensamento de Eutiques, o Monofisismo.
  • キュロスのテオドレトス(ギリシア語:Θεοδώρητος ο Κύρου, 393年 - 457年)は、教父、著作家、神学者、キュロスの主教(司教)。アンティオキア学派の神秘思想家であり、初期東ローマ帝国(ビザンツ帝国)時代の神学論争において、単性論に反駁した。正教会で聖人。
  • Teodoret (Theodoretus, Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també apareix com a Teodorit (Theodoritus) però és menys correcte, fou un dels més eminents eclesiàstics del segle V, i defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.Era d'una família burgesa. La mare estava 15 anys buscant tenir un fill sense èxit i per fi un endeví li va anunciar que tindria un fill però amb la condició de dedicar-lo a l'església; Teodoret va néixer tres anys després de l'anunci, i el seu nom (regal de Déu) va estar relacionat amb el fet. Fou instruït en religió per la mare i als 7 anys fou enviat a un monestir proper a Antioquia on era hegumen (abat) Euprepi, i allí va romandre quasi vint anys. Va tenir per instructors a Diodor de Tars (breument) i Teodor de Mopsuèstia i altres eminents. Fou nomenat en aquest temps primer lector i després diaca de l'església d'Antioquia pels patriarques Porfiri i Alexandre, i en els seus sermons es va oposar a arrians, macedonis, i apol·linaristes (aquestos darrers eren un gran nombre a la seva diòcesi).El prestigi obtingut li va valer ser nomenat bisbe. Teodot d'Antioquia, successor d'Alexandre, el va nomenar vers el 420/423 com a bisbe de Cir (Cyrus o Cyrrhus) una pobre ciutat propera a l'Eufrates a dos dies de viatge d'Antioquia i capital del districte de la Cirrèstica, amb una diòcesi que incloïa 800 parròquies.Morts els seus pares va heretar una fortuna que va repartir entre els pobres i al seu bisbat no tenia cap propietat ni tan sols una tomba; amb una part del patrimoni o amb les rendes locals, va fer decoracions a la ciutat (pòrtics, dos ponts, banys públics i un aqüeducte) i va atreure a la zona a artistes i professionals, especialment metges; va intercedir davant l'emperadriu Pulquèria per una reducció de les taxes; va acollir generosament a Celestiac de Cartago, expulsat d'Àfrica pels vàndals. Després de 25 anys de bisbe podia dir que mai va estar en una cort de justícia i que mai va rebre cap regal; seguint el seu exemple el clergat es va comportar de manera semblant. A la diòcesi eren importants els sectaris marcionites als que va retornar a l'església abans del 449 (ell mateix diu que en va batejar deu mil).En aquestos anys va compondre les seves obres exegètiques i d'altre mena. Va donar suport a Nestori, amb el que havia estudiat al monestir d'Euprepi, però no consta l'adopció de les seves doctrines; en tot cas va donar suport a Joan I d'Antioquia i al partit oriental menys en suport de Nestori que per oposar-se a la intolerància de Ciril d'Alexandria.El 430 va escriure als monjos de Síria i rodalies contestant als dotze capítols de Ciril. Al concili d'Efes el 431 va arribar aviat i va demanar al concili d'esperar l'arribada dels bisbes orientals abans de condemnar Nestori; no fou així i va participar en el sínode separat que va condemnar els procediments del concili i va decretar la deposició de Ciril. L'emperador Teodosi II va abraçar la causa de Nestori breument fins que va caure sota influència d'un monjo partidari de Ciril, i va convocar a set bisbes orientals i set africans per explicar-li els procediments del concili d'Efes; Teodoret fou un dels delegats orientals i es va presentar a Calcedònia on va esperar l'audiència imperial i mentre fou exclòs de l'església sota influència del partit de Ciril; en arribar l'emperador va defensar la causa dels bisbes orientals amb eloqüència però Teodosi II ja estava inclinat cap a Ciril i els delegats foren enviats de retorn. Fou llavors quan va compondre els cinc llibres sobre l'Encarnació (πενταλόγιον ἐνανθρωπώσεως) per explicar el seu punt de vista i defensar-se de l'acusació de nestorianisme i heretgia; en l'obra va defensar també al seu mestre Teodor de Mopsuèstia, les obres del qual eren també acusades per Ciril de defensar l'heretgia. Durant un temps va intentar convèncer als nestorians d'acceptar la deposició de Nestori (sense deixar de protestar d'aquesta deposició) i quan el partit ortodox va assolir el control total el 435, es va erigir en enèrgic opositor de Ciril. Quan aquest va morir el 444 Teodoret va tenir una gran joia.El successor de Ciril, Dioscor, va seguir la línia marcada pel primer i Teodoret va romandre oposat. Dioscor va donar suport al partit del monjo Eutiques a Constantinoble que va originar els eutiquians. L'emperador va ordenar a Teodoret de romandre en el límits de la seva diòcesi (448). Teodoret va obeir però va enviar cartes als grans personatges de l'Imperi, reivindicant la seva conducta i més tard en una segona carta es va declarar contra els que deien que la Verge no era mare de Déu, i que Crist era un home; Dioscor va llençar anatema contra Teodoret i va reunir el concili d'Efes (anomenat el lladronici d'Efes) el 449 on Teodoret i els patriarques Flavià de Constantinoble i Domne d'Antioquia (i altres bisbes, tots els quals havien condemnat Eutiques al sínode de Constantinoble del 448) foren deposats.L'emperador li va recomanar la retirada a un monestir a Apamea. Teodoret va escriure al papa Lleó III el Gran al que va demanar una entrevista per defensar la seva posició; Lleó, ja declarat contra els eutiquians, va acceptar la declaració de fe de Teodoret i el va absoldre de tot delicte eclesiàstic, però no va aconseguir la convocatòria d'un concili a Itàlia.La sobtada mort de Teodosi II va canviar la situació (450) ja que el seu successor Marcià i l'emperadriu Pulquèria no eren favorables als eutiquians. Teodoret i els altres bisbes deposats van ser cridats de l'exili i podrien recuperar les seves seus després d'un concili que s'havia de fer i que es va reunir inicialment a Nicea de Bitínia i després a Calcedònia el 451; a la vuitena sessió d'aquest va reclamar la reposició a la seva seu però fou escridassat i acusat de nestorià i heretge; llavors va presentar la seva declaració de fe acceptada pel papa i fou aplaudit i, per vot unànime, restaurat a la seva seu.Va retornar a Cir on va dedicar la resta de la seva vida a l'estudi. Va morir vers 457 o 458 i va deixar encarregat de la diòcesi a Hipaci. Encara després de la seva mort, algunes sectes el van seguir combatent, i ocasionalment els escrits de Teodoret foren condemnats per alguns sínodes en el regnat d'Anastasi (499-512). Fou honorat amb estàtua per Justí I. Foci en va escriure un encomi i dona una llista de les seves obres, no del tot completa.Les seves obres principals foren: εἰς τὰ ἄπορα τῆς θείας γραφῆς κα? ἐκλογήν, Qaestiones in Octateuchum Εἰς τὰ ζητούμενα τῶν βασιλειῶν καὶ τῶν παραλειπομένων Ἑρμηνεία εἰς τοὺς ἑκατὸν πεντήκοντα ψαλμο?ς, comentaris sobre els psalms (Ἑρμηνεία εἰς τὸ ᾆσμα τῶν ᾀσμάτων), Cantigues Εἰς τὸν Ἠσαΐαν προφήτην ἑρμηνεία κα? ἐκλυγήν, comentaris sobre Isaïes, Ἑρμηνεία τῆς προφητείας τοῦ θείου Ἱερεμίου, comentaris sobre Jeremies i les Lamentacions Ἑρμηνεία τῆς προφητείας τοῦ θείου Ἰεζεκιήλ, comentaris sobre Ezequiel ὑπόμνημα εἰς τὰς ὁράσεις τοῦ προφήτου Δανιήλ, Comentaris sobre Daniel ὑπόμνημα εἰς τοὺς δώδεκα προφήτας, comentaris sobre els dotze profetes menors Ἑρμηνεία τῶν ι? ἐπιστολῶν τοῦ ἁγίου ἀποστόλου Παύλου, comentaris sobre 14 epístoles de Sant Pau Ἑκκλησιαστικῆς ἱστορίας λόγοι πέντε), Història Eclesiàstica en 5 llibres Φιλόθεος Ἱστορία, o Religiosa Historia, amb la biografia de trenta eremites ἀνατροπή, Censura a Ciril ἀναθεματισμοί, Dotze anatemes principals contra Ciril Ἐρανίστης ἤτοι Πολύμορφος, contra els eutiquians dividit en tres diàlegs: Ἄτρεπτος Ἄσυγχυτος Ἀπαθής Αἱρετικῆς κακομυθίας ἐπιτομή, o Haereticarum Fabularum Epitome, cinc llibres contra les heretgies en general λόγοι κ? πρὸς διαφόρους θέσεις, vint-i-set llibres contra diverses propostes dels eutiquians Ἑλληνικῶν θεραπευτική παθημάτων: ἢ εὐαγγελικῆς ἀληθείας ἐξ Ἑλληνικῆς φιλοσοφίας ἐπίγνωσις, Graecarum Affectionum Curatio; seu, Evangelicae Veritatis ex Gentilium Philosophia Cognitio, Tractat apologètic de la veritat del cristianisme περὶ προνοίας λόγοι δέκα, deu oracions a la providència, Diversos discursos, homilies, sermons i tractats menors Cent vuitanta una cartes
  • Teodoret z Cyru, Theodoretus (ur. ok. 386/393, zm. ok. 457/466) – grecki pisarz, historyk Kościoła starożytnego, teolog, biskup Cyrrhus (Cyr, arab. Ḳūrus w Syrii) (od 423 roku), ojciec Kościoła, egzegeta i teolog oryginalny.Występował przeciw różnym herezjom i poglądom religijno-historiozoficznym, takim jak millenaryzm czy monofizytyzm Eutychesa.
  • Theodoret (* 393 in Antiochia, Syrien; † um 460 in Kyrrhos) war seit 423 Bischof von Kyrrhos und ein bedeutender Theologe und Kirchenhistoriker.Er verteidigte die Lehren des Nestorius und wurde dafür 449 auf dem Konzil von Ephesos (der so genannten „Räubersynode“) verurteilt, 451 jedoch rehabilitiert. Theodoret hinterließ eine große Anzahl von Werken, darunter insbesondere eine griechische Fortsetzung der Kirchengeschichte des Eusebius von Caesarea in fünf Büchern, welche die Zeit bis zum Beginn des nestorianischen Streits behandelt. Das Werk lässt - nicht untypisch für das Genre - jedoch oft Objektivität vermissen; so werden beispielsweise Personen mit arianischem Bekenntnis sehr negativ beurteilt.Dennoch stellt das Werk eine nicht unwichtige Quelle dar, nicht zuletzt aufgrund des darin überlieferten Materials zum arianischen Streit. Seine Schriften gegen Kyrill von Alexandria wurden im Rahmen des Dreikapitelstreits auf dem 5. Ökumenischen Konzil 553 verurteilt. Aufgrund der von Cassiodor im 6. Jahrhundert angeregten lateinischen Übersetzung seiner Kirchengeschichte, wurde das Werk dennoch besonders im Westen rezipiert und entfaltete dort im Mittelalter eine erhebliche Wirkung.Die Kirchengeschichte des Theodoret wurde im Rahmen der Kirchenväterkommission der Berliner Akademie der Wissenschaften 1911 von Léon Parmentier herausgegeben. Die zweite Auflage (1954) wurde von Felix Scheidweiler besorgt, die dritte Auflage (1998) von Günther Christian Hansen. Eine neue Ausgabe der Kirchengeschichte Theodorets ist im Rahmen der Reihe Fontes Christiani in Vorbereitung (als Herausgeber fungieren Ulrich Hamm und Mischa Meier).
  • Феодорит Кирский, блаженный (греч. Θεοδώρητος ο Κύρου; 386 (393?) — 457) — епископ Кирский, православный богослов. Представитель Антиохийской школы богословия. Некоторые его сочинения были осуждены Пятым Вселенским собором как еретические.
  • Theodoretus van Cyrrhus (Grieks: Θεοδώρητος Κύρρου) (Antiochië aan de Orontes rond 393 - Cyrrhus, na 458 en voor 466) was bisschop van Cyrrhus (ook: Cyrus of Kyros), theoloog en Antiocheens kerkvader. Ook was hij kerkhistoricus.Het is onduidelijk waar de voorbeeldig geschoolde Theodoretus zijn opleiding genoot. Zowel het klooster van Antiochië alsook een heidense scholing komen in aanmerking. Door Clemens van Alexandrië en Eusebius van Caesarea is overgeleverd dat Theodoretus een grote kennis van de klassieke filosofie bezat. Of de theologen Diodorus van Tarsus en Theodorus van Mopsuestia zijn leraren zijn geweest, blijft speculatie. Theodoretus zou rond 415 in het klooster van Nikertai bij Apamea zijn ingetreden. Twee jaar later begon hij in het openbaar te preken. Door het succes dat hij met zijn optreden boekte, werd hij in 423 tot bisschop van Cyrrhus gewijd en toonde zich tijdens zijn pontificaat een kundig bestuurder. In het bisdom Cyrrhus drong Theodoretus de invloed van de geharmoniseerde Diatessaron van de gnosticus Tatianus terug ten gunste van de pluriforme evangeliën. Hij trad bovendien op tegen apollinaristen, arianen, eunomianen, macedonianen en marcionisten.
  • Teodoreto (Antiochia di Siria, 393 circa – 457 circa) è stato vescovo di Cirro, in Siria, ed ultimo grande teologo cristiano della scuola di Antiochia.Fu amico di Nestorio, pur non condivedendo gli esiti delle sue dottrine, e avversario del patriarca Cirillo di Alessandria.
  • Теодорет Кирски (Theodoret; Θεοδώρητος Κύρρου; * 393 в Антиохия, Сирия; † 460 в Кирос) е от 423 г. до 457 г. епископ на Кирос и известен теолог и църковен историк.През 415 г. след смъртта на родителите си и продажбата на тяхната собственост, той влиза в манастира Nikertai при Апамеа. През 417 г. е известен проповедник. През 423 г. е избран за епископ на Кирос (източно от Антиохия).Той защитава учението на Несторий и затова е осъден през 449 г. на концила в Ефес и през 451 г. оправдан.Теодорет написва на гръцки пет исторически книги в продължение на „Църковната история“ на Евсевий Кесарийски. Книгите му са преведени през 6 век на латински от Касиодор и имат голямо влияние на запад през Средновековието.Произведения: Theodoriti Cyrensis episcopi De curatione Graecarum affectionum libri duodecim, Stephanus, 1519. digital, Университет и библиотека Дюселдорф
  • Theodoretos z Kyrrhu (řecky Θεοδώρητος Κύρρου; r. 393 – r. 457) byl mnich, jeden z posledních významných představitelů antiochijské teologie 4. a 5. století.
  • Teodoreto de Ciro (Θεοδώρητος Κύρρου, Antioquía, ca. 393 - Ciro, entre el 458 y el 466) fue obispo de Ciro (Siria) y el último teólogo destacado de la escuela de Antioquía.
  • Theodoret of Cyrus or Cyrrhus (Greek: Θεοδώρητος Κύρρου; c. 393 – c. 457) was an influential author, theologian, and Christian bishop of Cyrrhus, Syria (423-457). He played a pivotal role in many early Byzantine church controversies that led to various ecumenical acts and schisms. He is considered blessed by the Eastern Orthodox Church.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 872686 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 10972 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 122 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108780233 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Théodoret de Cyr (° vers 393 - † vers 460) est un évêque, théologien et historiographe chrétien de langue grecque. Du point de vue théologique, il se rattache à l'École d'Antioche. Il est, avec Eusèbe de Césarée, Sozomène, Socrate le Scolastique et Évagre le Scolastique, l’un des principaux historiens ecclésiastiques de l’Antiquité tardive.
  • キュロスのテオドレトス(ギリシア語:Θεοδώρητος ο Κύρου, 393年 - 457年)は、教父、著作家、神学者、キュロスの主教(司教)。アンティオキア学派の神秘思想家であり、初期東ローマ帝国(ビザンツ帝国)時代の神学論争において、単性論に反駁した。正教会で聖人。
  • Teodoret z Cyru, Theodoretus (ur. ok. 386/393, zm. ok. 457/466) – grecki pisarz, historyk Kościoła starożytnego, teolog, biskup Cyrrhus (Cyr, arab. Ḳūrus w Syrii) (od 423 roku), ojciec Kościoła, egzegeta i teolog oryginalny.Występował przeciw różnym herezjom i poglądom religijno-historiozoficznym, takim jak millenaryzm czy monofizytyzm Eutychesa.
  • Феодорит Кирский, блаженный (греч. Θεοδώρητος ο Κύρου; 386 (393?) — 457) — епископ Кирский, православный богослов. Представитель Антиохийской школы богословия. Некоторые его сочинения были осуждены Пятым Вселенским собором как еретические.
  • Teodoreto (Antiochia di Siria, 393 circa – 457 circa) è stato vescovo di Cirro, in Siria, ed ultimo grande teologo cristiano della scuola di Antiochia.Fu amico di Nestorio, pur non condivedendo gli esiti delle sue dottrine, e avversario del patriarca Cirillo di Alessandria.
  • Theodoretos z Kyrrhu (řecky Θεοδώρητος Κύρρου; r. 393 – r. 457) byl mnich, jeden z posledních významných představitelů antiochijské teologie 4. a 5. století.
  • Teodoreto de Ciro (Θεοδώρητος Κύρρου, Antioquía, ca. 393 - Ciro, entre el 458 y el 466) fue obispo de Ciro (Siria) y el último teólogo destacado de la escuela de Antioquía.
  • Theodoret of Cyrus or Cyrrhus (Greek: Θεοδώρητος Κύρρου; c. 393 – c. 457) was an influential author, theologian, and Christian bishop of Cyrrhus, Syria (423-457). He played a pivotal role in many early Byzantine church controversies that led to various ecumenical acts and schisms. He is considered blessed by the Eastern Orthodox Church.
  • Theodoret (* 393 in Antiochia, Syrien; † um 460 in Kyrrhos) war seit 423 Bischof von Kyrrhos und ein bedeutender Theologe und Kirchenhistoriker.Er verteidigte die Lehren des Nestorius und wurde dafür 449 auf dem Konzil von Ephesos (der so genannten „Räubersynode“) verurteilt, 451 jedoch rehabilitiert.
  • Teodoret (Theodoretus, Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també apareix com a Teodorit (Theodoritus) però és menys correcte, fou un dels més eminents eclesiàstics del segle V, i defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.Era d'una família burgesa.
  • Theodoretus van Cyrrhus (Grieks: Θεοδώρητος Κύρρου) (Antiochië aan de Orontes rond 393 - Cyrrhus, na 458 en voor 466) was bisschop van Cyrrhus (ook: Cyrus of Kyros), theoloog en Antiocheens kerkvader. Ook was hij kerkhistoricus.Het is onduidelijk waar de voorbeeldig geschoolde Theodoretus zijn opleiding genoot. Zowel het klooster van Antiochië alsook een heidense scholing komen in aanmerking.
  • Теодорет Кирски (Theodoret; Θεοδώρητος Κύρρου; * 393 в Антиохия, Сирия; † 460 в Кирос) е от 423 г. до 457 г. епископ на Кирос и известен теолог и църковен историк.През 415 г. след смъртта на родителите си и продажбата на тяхната собственост, той влиза в манастира Nikertai при Апамеа. През 417 г. е известен проповедник. През 423 г. е избран за епископ на Кирос (източно от Антиохия).Той защитава учението на Несторий и затова е осъден през 449 г. на концила в Ефес и през 451 г.
  • Teodoreto de Cirro (em grego: Θεοδώρητος Κύρρου; Antioquia, c. 393 - Antioquia, 466) foi um influente autor, teólogo e religioso cristão do mundo antigo, bispo de Cirro, na Síria (de 423 a 466).
rdfs:label
  • Théodoret de Cyr
  • Teodoret de Cir
  • Teodoret z Cyru
  • Teodoreto
  • Teodoreto de Ciro
  • Teodoreto di Cirro
  • Theodoret
  • Theodoret
  • Theodoretos z Kyrrhu
  • Theodoretus van Cyrrhus
  • Теодорет
  • Феодорит Кирский
  • テオドレトス
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of