Théodore Ier Ange Doukas Comnène, également connu sous le nom abrégé de Théodore Ange, fut despote d'Épire de 1215 à 1230, empereur byzantin proclamé de Thessalonique de 1224 à 1230.Sa date de naissance est inconnue et sa mort est approximativement située après 1252. Il est le demi-frère du fondateur du despotat, Michel Ier Ange, fils de Jean Ange Comnène, lui-même petit-fils de l'empereur byzantin Alexis Ier Comnène.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Théodore Ier Ange Doukas Comnène, également connu sous le nom abrégé de Théodore Ange, fut despote d'Épire de 1215 à 1230, empereur byzantin proclamé de Thessalonique de 1224 à 1230.Sa date de naissance est inconnue et sa mort est approximativement située après 1252. Il est le demi-frère du fondateur du despotat, Michel Ier Ange, fils de Jean Ange Comnène, lui-même petit-fils de l'empereur byzantin Alexis Ier Comnène.
  • Theodoros I. Angelos Komnenos Dukas oder Theodor Comnenus Ducas (griechisch Theodōros Angelos Komnēnos Doukas Θεόδωρος Ἄγγελος Κομνηνὸς Δούκας, * 1180/85; † nach 1253 in nizänischer Haft) war von 1215 bis 1230 Despot von Epirus und zwischen 1224 und 1230 byzantinischer Gegenkaiser in Thessaloniki.Theodoros I. wurde zwischen 1180 und 1185 als Sohn des Sebastokrator Johannes Angelos Komnenos Dukas und der Zoe Doukaina geboren. Er war ein Vetter der byzantinischen Kaiser Isaak II. Angelos und Alexios III. Angelos und Halbbruder von Michael I. Komnenos Dukas, dem Gründer des Epirischen Despotats.Nach anfänglichem Dienst bei Theodor I. Laskaris von Nikaia ging er um 1210 zu seinem Halbbruder Michael I. nach Epirus. Nach dessen Ermordung folgte ihm Theodoros auf den Thron. Als neuer Despot verbündete er sich mit albanischen und serbischen Stämmen und führte eine expansive Politik gegen das Königreich Thessaloniki. Er nutzte die Auseinandersetzung zwischen den Bulgaren und Thessaloniki und eroberte 1216 Makedonien und Thessalien. Der bulgarische Boljar Alexius Slaw, Despot von Melnik und Herrscher über die Rhodopen, wurde dabei Theodoros Vasall. 1217 belagerte der neue lateinische Kaiser Peter von Courtenay auf dem Weg nach Konstantinopel die adriatische Küstenstadt Durazzo erfolglos. Auf seinem weiteren Weg durch Makedonien wurde er von Theodoros I. festgenommen.1220 gelang es ihm, die Festung Veria, 1221 die von Serres und Drama den Kreuzrittern abzunehmen und einen Ring um Thessaloniki aufzubauen. 1224 gelang es Theodoros I. schließlich, Thessaloniki einzunehmen und das lateinische Königreich Thessaloniki zu zerstören. In seiner neuen Hauptstadt wurde er 1225 oder 1227 vom autokephalen Erzbischof von Ohrid als Kaiser von Thessaloniki gekrönt. Spätestens nach dieser Krönung setzte er seine ganze Herrschaft für die Restauration des Byzantinischen Reiches mit Konstantinopel als Hauptstadt ein. 1225 gelang es seinen Truppen, den Kreuzrittern weitere Festungen in Westthrakien und im Ägäisraum abzunehmen. Für die Belagerung von Adrianopel und den weiteren Kampf gegen die Kreuzritter ging Theodoros I. ein Bündnis mit dem mächtigen bulgarischen Zaren Iwan Asen II. ein. Noch vor einer Belagerung Konstantinopels brach jedoch Theodoros I. das Bündnis und den Frieden mit den Bulgaren und marschierte mit einer großen Armee in Thrakien ein. Am 9. März 1230 kam es zur Schlacht von Klokotniza, in der Theodoros vernichtend geschlagen wurde. Theodoros selbst geriet mit seiner Familie in Gefangenschaft. Angesichts der strategischen Niederlage ließ Iwan Asen II. eine Siegessäule in der Kirche der Heiligen Vierzig Märtyrer in der bulgarischen Hauptstadt aufstellen, auf der festgehalten wurde, dass das ganze Land von Adrianopel bis Durazzo (Thrakien, Makedonien und Thessalien) jetzt den Bulgaren gehöre. Die Ländereien die nicht dem Bulgarischen Reich eingegliedert wurden, wurden unter Theodoros Brüdern Manuel Komnenos Dukas (der als bulgarische Vasall Thessaloniki regierte) und Konstantin Komnenos Dukas (der Akarnanien regierte) sowie dem Neffen Michael II Angelos Komnenos Doukas (der den nicht eroberten Teil von Epirus regierte) aufgeteilt.1237 wurde Theodoros I. vom bulgarischen Zaren Iwan Asen II. freigelassen, der mittlerweile dessen Tochter Irene geheiratet hatte. Nach seiner Freilassung kehrte Theodoros nach Thessaloniki zurück, setzte seinen Bruder Manuel ab, der zuvor gegen den bulgarischen Zaren rebelliert hatte und setzte seinen Sohn Johannes Komnenos Dukas zum Despoten von Thessaloniki ein. Nach diesen Eingriff versuchte Theodoros I. die verstreute Kräfte seiner Familien gegen den Kaiser von Nikaia Johannes III. Dukas Batatzes zu vereinigen. Nach dem Tod von Iwan Asen II. im Jahr 1241 lud der Kaiser von Nikaia, Johannes III., Theodoros zu einer Konferenz ein, die eine gemeinsame Politik gegen die Bulgaren und Kreuzritter erarbeiten sollte. Dabei wurde Theodoros festgenommen. Anschließend fuhr Johannes III. mit Theodoros nach Thessaloniki, wo der zweite durch Verhandlungen mit seinem Sohn erreichen konnte, dass er die Herrschaft von Nikaia als einzige byzantinische akzeptierte. 1246 griff jedoch Johannes Thessaloniki an, setzte den jüngsten Sohn von Theodoros, Demetrios Angelos Komnenos, ab und gliederte die Stadt und das Reich dem Kaiserreich von Nikaia ein. 1252 ließ der nikaiaische Kaiser Theodoros wegen erneuter Sezessionsanstrebungen erneut verhaften und nach Nikaia in die Gefangenschaft bringen, wo er um 1253 starb.
  • Teodoro I d'Epiro, o Teodoro Comneno Ducas (... – Tessalonica, 1253), fu despota d'Epiro dal 1215 al 1227 e poi imperatore dello stesso Epiro dal 1227 al 1230. Morì in prigionia a Tessalonica, nel 1253.
  • Феодор Комнин Дука (греч. Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας,) (ум. 1253) — правитель Эпирского царства с 1215 по 1230 годы, а также Фессалоник с 1224 по 1230 годы.
  • Teodoro Comneno Ducas (em grego: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας; transl.: Theodōros Komnēnos Doukas) foi o governante do Despotado de Épiro de 1215 até 1230 e do Reino de Tessalônica entre 1224 e 1230.
  • Teodoro Comneno Ducas (en griego: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας, Theodōros Komnēnos Doukas; aprox. 1180/1185 - aprox. 1252) fue déspota de Epiro desde 1215 hasta 1230. La fecha exacta de su nacimiento es desconocida, pero fue probablemente entre 1180 y 1185. Fue el medio hermano del fundador del Despotado de Epiro, Miguel I Comneno Ducas, hijo de Juan Ducas, el nieto del emperador bizantino Alejo I Comneno. Teodoro, que aspiraba a reconquistar Constantinopla, había asumido los tres nombres imperiales de Ángelo, Ducas y Comneno. Poco después de asumir el poder capturo en los montes albaneses al nuevo emperador latino Pedro II de Courtenay, que viajaba desde Dirraquio a Constantinopla para instalarse en su trono.En 1224 tomó posesión del reino latino de Tesalónica y allí fue coronado emperador. Mientras se preparaba para atacar a la misma Constantinopla, tuvo conocimiento de las negociaciones entre Iván Asen II de Bulgaria y la familia imperial latina, y decidió marchar contra los búlgaros, pero fue derrotado en la batalla de Klokotnitsa en 1230. Siendo hecho prisionero y luego cegado, se vio obligado a abdicar en favor de su hermano Manuel. Teodoro permaneció prisionero del emperador búlgaro hasta 1237, cuando Iván Asen II se casó con su hija y luego le concedió la libertad. Regresó a Tesalónica junto a su hijo Juan a gobernar el reino, que en ese momento estaba amenazado por Juan III Ducas Vatatzés, emperador de Nicea. Terminó su vida en una prisión nicena, donde en 1252 Juan III lr había deportado.
  • Teodor Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir del 1215 al 1230 i el 1237, i senyor de Vodena vers el 1245 al 1252. Era fill de Joan Àngel Comnè i net de Constantí Àngel. El 1204, a la caiguda de Constantinoble el [12 d'abril], va servir amb Constantí XI Làscaris i a la seva mort amb el seu germà Teodor I Làscaris, però el [1205] va tornar a Europa per unir-se al seu germà bastard Miquel I Àngel Comnè, que s'havia apoderat de l'Epir amb el títol de dèspota.El dèspota Miquel I Àngel Comnè fou assassinat el 1215 i son germà Teodor el va succeir i va incorporar als seus dominis la regió entre el riu Drin (a Albània) i la mar Adriàtica. El 1216 Teodor es va assegurar la frontera nord amb un tractat amb el duc de Ràscia (Sèrbia), i amb els llatins va signar una treva. Llavors va atacar als búlgars als qui va prendre Prilep i Ocrida. El 1217 l'emperador llatí Pere de Courtenay va atacar Durazzo, però en fou rebutjat i va caure en un parany a la costa albanesa essent fet presoner (no fou alliberat, i va morir captiu el 1219). El 1218 Teodor va iniciar una campanya de quatre anys contra el regne de Tessalònica, que es va desenvolupar sobretot a Tessàlia (1218-1222) i que va comportar l'ocupació de gran part del regne, des de Platamònia al sud, fins a Serres i Drama al nord-est. Salònica fou assetjada, i Guiu de Pallavicini va assumir la direcció de la ciutat com a regent del jove Demetri que va marxar a demanar ajuda al papa i als senyors italians.L'emperador va enviar alguns soldats l'any següent (1223) però l'atac de Joan III Vatatzés de Nicea va obligar a retirar aquestes tropes. Teodor va ocupar llavors Adrianòpolis i part de Tràcia. El 1224 va arribar a Salònica Guillem IV de Montferrato per defensar la corona del seu germà Demetri, però les seves tropes foren delmades per una epidèmia de pesta en la que va morir el mateix Guillem IV i a darrers de l'any la ciutat va capitular. Teodor va entrar a Salònica i es va proclamar emperador (deixant així el títol de dèspota) mentre els seus soldats ja s'acostaven a Constantinoble. Les operacions no varen continuar degut a conflictes amb els búlgars i Teodor es va dedicar a consolidar el seu poder. El 1227 el nou rei de Sèrbia, Radoslav (Esteve II Radoslav), que acabava de succeir al seu pare Esteve I, es va declarar vassall d'Epir. El 1230 la República de Ragusa va reconèixer la sobirania de Teodor.L'any 1230, a la cimera del seu poder, Teodor va atacar territori búlgar però va patir una greu desfeta a la batalla de Clocònica, a la vora del riu Maritza superior, i fou fet presoner; inicialment fou tractat amb honors, però quan es va descobrir que ell i el seu fill Joan preparaven un complot contra el tsar Ivan II Asen, va esser cegat. Els territoris conquerits per Teodor als llatins es van sotmetre al tsar búlgar (menys una part de Tessàlia), i els búlgars van entrar amb poca resistència a Albània i Durazzo. Manel I Àngel Comne, germà de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Asen, va agafar el poder a Epir, Etòlia, Acarnània, Macedònia i part de Tessàlia, i el va conservar perquè es va reconèixer vassall del tsar de Bulgària. Ragusa va rebutjar la sobirania d'Epir el 1232 i Sèrbia ho va fer el 1233.El 1237 el Teodor fou alliberat junt amb el seu fill Joan. Va tornar a la resta dels seus dominis i ràpidament la noblesa es va posar del seu costat i va deposar al seu germà Manel, que va fugir a Nicea. Teodor, restablert, va abdicar en el seu fill Joan I Àngel Comè, i una filla seva es va casar amb el tsar búlgar Ivan Asen garantint així la neutralitat d'aquest.Amb tots aquest disturbis, Miquel II Àngel Comnè (fill del dèspota Miquel I), que havia estat a l'exili, va poder agafar el poder a Epir, Etòlia i Acarnània, i es va proclamar dèspota a aquestes regions i a Corfú, deixant a Joan només alguns territoris principalment a Tessàlia. Llavors (1339) l'exiliat Manel I va retornar amb soldats que li va deixar l'emperador de Nicea i va desembarcar prop de Salònica. Però Manel I i Teodor el Cec van arribar a un acord i es va establir un govern conjunt entre Joan I i Manel.Nicea va encaixar malament aquest acord. El 1241 va morir Manel I i Nicea va enviar tropes a Salònica i en les lluites fou fet presoner Teodor. Fou finalment alliberat i el seu fill Joan (que va haver de renunicar al títrol d'emperador, recuperar el de dèspota, i declarar-se vassall de Nicea) li va donar el govern de Vodena una de les ciutats que conservava; Joan va morir el 1244 i el va succeir el seu germà Demetri Àngel Comnè que el 1246 fou deposat per Nicea i enviat a l'exili. Teodor el Cec va conspirar contra Nicea amb el dèspota de l'Epir Miguel II, que va envair les possessions de Nicea a Tessàlia i Macedònia i va ocupar la costa de Macedònia el 1251. El 1252 Nicea va passar a l'ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de Castòria i varen arribar fins a Albània. Miquel II va demanar la pau i va signar el Tractat de Larissa pel qual renunciava a favor de Nicea als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulgària, i a Prilep i Kroja a Albània, i a canvi se li reconeixia el títol de dèspota d'Epir, però com a vassall de l'emperador de Nicea. Teodor el Cec de Vodena fou fet presoner altra vegada i empresonat a Nicea on va morir després del 1252.
  • Teodor Angelos Dukas Komnen – (ur. 1180/1185, zm. po 1252, gr. Θεόδωρος Άγγελος Δούκας Κομνηνός, Theodōros Angelos Doukas Komnēnos) kuzyn cesarzy bizantyjskich Izaaka II i Aleksego III Angelosów, władca Epiru od 1214 do 1227 roku, cesarz Tesaloniki od 1227 do 1230 roku.
  • Theodore Komnenos Doukas or Dukas, Latinized as Theodore Comnenus Ducas, (Greek: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας, Theodōros Komnēnos Doukas; died c. 1253) was ruler of the Despotate of Epirus from 1215 to 1230 and of Thessalonica and most of the rest of Greek Macedonia and western Thrace from 1224 to 1230.
  • Theodoros Komnenos Dukas († po roce 1253) byl epirský despota v letech 1215 až 1230 a v roce 1224 byl v Soluni korunován císařem. Krátce po začátku své vlády dobyl většinu Makedonie a Thesálie a posléze se zmocnil soluňského království. Po porážce v bitvě u Klokotnice upadl do bulharského zajetí. Během něho se zapojil do nezdařeného spiknutí proti Ivanu II. Asenovi, načež byl oslepen.
  • Теодор Комнин Дука Ангел е владетел от 1215 до 1230 на Епирското деспотство (след 1225/1227 г. условно Епирска империя). Теодор Комнин се стреми към възстановяване на Византийската империя, унищожена през 1204 година от кръстоносците по време на Четвъртия кръстоносен поход.
  • テオドロス1世コムネノス・ドゥーカス(Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας , Theodoros Komnenos Doukas, 生年不詳-1253年頃没)は、エピロス専制侯国の第2代専制公。初代専制公・ミカエル1世コムネノス・ドゥーカスの弟(在位:1215年 - 1230年、皇帝としては1224年 - 1230年)。父系ではアンゲロス(Άγγελος, Angelos)であるが実際にはその名前を使用していない。1215年、兄のミカエル1世が暗殺されたため、後を継いだ。テオドロス1世は勇猛果敢な軍人君主で、積極的なエピロス専制侯国の勢力拡大を推し進めた。即位の翌年、第2代ラテン帝国の皇帝アンリ・ド・エノーが死去して帝国が衰退すると、テオドロス1世はすかさずテッサロニキ王国に侵攻し、1224年までに王国を滅ぼした。この結果、エピロス専制侯国はエピロスからテッサリア、マケドニアに及ぶ大領土を支配するようになったのである。そして、この拡大した勢力を背景としてテッサロニキにて公然と皇帝を称したのである。このため、この時期の専制侯国は、「テッサロニキ帝国」とも呼ばれているのである。この頃が、エピロス専制侯国の最盛期であった。1217年にはアンリの後を継いだラテン皇帝ピエール・ド・クルトネーをアルバニアの山中にて捕縛し、1225年にはアドリアノープルを占領するなど、コンスタンティノポリス奪還と東ローマ帝国復活に向けて順調に勢力を拡大していった。しかし、時のブルガリア帝国皇帝イヴァン・アセン2世もコンスタンティノポリス征服を目指していたため、両者の関係は険悪なものとなった。1230年、テオドロスは8万の軍勢を率いてブルガリア遠征に乗り出すがクロコトニツァの戦いで8万人が全滅するという壊滅的な敗北を喫し、自身は捕虜となってしまった。エピロスの支配権は弟マヌエルが引き継ぐがブルガリアの優位は決定的なものとなった。テオドロスはブルガリアにて虜囚生活を余儀なくされたが、イヴァン・アセン2世の皇后の死去に伴い、娘のエイレーネを彼と結婚させる条件で釈放された(1237年)。彼は帰国後直ちに弟のマヌエルを追放し、息子のヨアンネスを支配の座につけた。しかしテオドロスはニカイア帝国との対抗上、間もなくマヌエルやコンスタンティノスと和解し、更にラテン帝国などとも同盟を結んだ。しかしこれらの権力闘争の結果、エピロス専制侯国の一体性は失われた。マヌエルはテッサリアにて独立を維持し、ミカエル1世の庶子でテオドロスにとっては異母兄弟にあたるミカエル2世アンゲロス・コムネノスがエピロスを拠点として事実上の独立を果たした。こうした分裂傾向はエピロス専制侯国の勢力と威信を著しく弱める結果をもたらした。テオドロスは後にニカイア帝国に捕らえられ、虜囚生活の内に1253年頃死去した。
dbpedia-owl:activeYearsEndYear
  • 1230-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:activeYearsStartYear
  • 1215-01-01 (xsd:date)
dbpedia-owl:dynasty
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:predecessor
dbpedia-owl:successor
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:thumbnailCaption
  • Théodorebéni parDémétrios de Thessalonique
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 2832126 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 4967 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 61 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108762259 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:avant
prop-fr:couleur
  • white
prop-fr:dateDeDécès
  • v. 1252
prop-fr:dateDeNaissance
  • v. 1180/1185
prop-fr:dynastie
prop-fr:légende
  • Théodore béni par Démétrios de Thessalonique
prop-fr:mère
  • Zoé Doukaina
prop-fr:nom
prop-fr:prédécesseur
prop-fr:père
  • Jean Ange Comnène
prop-fr:période
  • 1215 (xsd:integer)
prop-fr:règne
  • 1215 (xsd:integer)
  • 4.73364E8
prop-fr:successeur
prop-fr:tailleImage
  • 200 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • Despote d'Épire / usurpateur byzantin
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Théodore Ier Ange Doukas Comnène, également connu sous le nom abrégé de Théodore Ange, fut despote d'Épire de 1215 à 1230, empereur byzantin proclamé de Thessalonique de 1224 à 1230.Sa date de naissance est inconnue et sa mort est approximativement située après 1252. Il est le demi-frère du fondateur du despotat, Michel Ier Ange, fils de Jean Ange Comnène, lui-même petit-fils de l'empereur byzantin Alexis Ier Comnène.
  • Teodoro I d'Epiro, o Teodoro Comneno Ducas (... – Tessalonica, 1253), fu despota d'Epiro dal 1215 al 1227 e poi imperatore dello stesso Epiro dal 1227 al 1230. Morì in prigionia a Tessalonica, nel 1253.
  • Феодор Комнин Дука (греч. Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας,) (ум. 1253) — правитель Эпирского царства с 1215 по 1230 годы, а также Фессалоник с 1224 по 1230 годы.
  • Teodoro Comneno Ducas (em grego: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας; transl.: Theodōros Komnēnos Doukas) foi o governante do Despotado de Épiro de 1215 até 1230 e do Reino de Tessalônica entre 1224 e 1230.
  • Teodor Angelos Dukas Komnen – (ur. 1180/1185, zm. po 1252, gr. Θεόδωρος Άγγελος Δούκας Κομνηνός, Theodōros Angelos Doukas Komnēnos) kuzyn cesarzy bizantyjskich Izaaka II i Aleksego III Angelosów, władca Epiru od 1214 do 1227 roku, cesarz Tesaloniki od 1227 do 1230 roku.
  • Theodore Komnenos Doukas or Dukas, Latinized as Theodore Comnenus Ducas, (Greek: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας, Theodōros Komnēnos Doukas; died c. 1253) was ruler of the Despotate of Epirus from 1215 to 1230 and of Thessalonica and most of the rest of Greek Macedonia and western Thrace from 1224 to 1230.
  • Theodoros Komnenos Dukas († po roce 1253) byl epirský despota v letech 1215 až 1230 a v roce 1224 byl v Soluni korunován císařem. Krátce po začátku své vlády dobyl většinu Makedonie a Thesálie a posléze se zmocnil soluňského království. Po porážce v bitvě u Klokotnice upadl do bulharského zajetí. Během něho se zapojil do nezdařeného spiknutí proti Ivanu II. Asenovi, načež byl oslepen.
  • Теодор Комнин Дука Ангел е владетел от 1215 до 1230 на Епирското деспотство (след 1225/1227 г. условно Епирска империя). Теодор Комнин се стреми към възстановяване на Византийската империя, унищожена през 1204 година от кръстоносците по време на Четвъртия кръстоносен поход.
  • テオドロス1世コムネノス・ドゥーカス(Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας , Theodoros Komnenos Doukas, 生年不詳-1253年頃没)は、エピロス専制侯国の第2代専制公。初代専制公・ミカエル1世コムネノス・ドゥーカスの弟(在位:1215年 - 1230年、皇帝としては1224年 - 1230年)。父系ではアンゲロス(Άγγελος, Angelos)であるが実際にはその名前を使用していない。1215年、兄のミカエル1世が暗殺されたため、後を継いだ。テオドロス1世は勇猛果敢な軍人君主で、積極的なエピロス専制侯国の勢力拡大を推し進めた。即位の翌年、第2代ラテン帝国の皇帝アンリ・ド・エノーが死去して帝国が衰退すると、テオドロス1世はすかさずテッサロニキ王国に侵攻し、1224年までに王国を滅ぼした。この結果、エピロス専制侯国はエピロスからテッサリア、マケドニアに及ぶ大領土を支配するようになったのである。そして、この拡大した勢力を背景としてテッサロニキにて公然と皇帝を称したのである。このため、この時期の専制侯国は、「テッサロニキ帝国」とも呼ばれているのである。この頃が、エピロス専制侯国の最盛期であった。1217年にはアンリの後を継いだラテン皇帝ピエール・ド・クルトネーをアルバニアの山中にて捕縛し、1225年にはアドリアノープルを占領するなど、コンスタンティノポリス奪還と東ローマ帝国復活に向けて順調に勢力を拡大していった。しかし、時のブルガリア帝国皇帝イヴァン・アセン2世もコンスタンティノポリス征服を目指していたため、両者の関係は険悪なものとなった。1230年、テオドロスは8万の軍勢を率いてブルガリア遠征に乗り出すがクロコトニツァの戦いで8万人が全滅するという壊滅的な敗北を喫し、自身は捕虜となってしまった。エピロスの支配権は弟マヌエルが引き継ぐがブルガリアの優位は決定的なものとなった。テオドロスはブルガリアにて虜囚生活を余儀なくされたが、イヴァン・アセン2世の皇后の死去に伴い、娘のエイレーネを彼と結婚させる条件で釈放された(1237年)。彼は帰国後直ちに弟のマヌエルを追放し、息子のヨアンネスを支配の座につけた。しかしテオドロスはニカイア帝国との対抗上、間もなくマヌエルやコンスタンティノスと和解し、更にラテン帝国などとも同盟を結んだ。しかしこれらの権力闘争の結果、エピロス専制侯国の一体性は失われた。マヌエルはテッサリアにて独立を維持し、ミカエル1世の庶子でテオドロスにとっては異母兄弟にあたるミカエル2世アンゲロス・コムネノスがエピロスを拠点として事実上の独立を果たした。こうした分裂傾向はエピロス専制侯国の勢力と威信を著しく弱める結果をもたらした。テオドロスは後にニカイア帝国に捕らえられ、虜囚生活の内に1253年頃死去した。
  • Teodor Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir del 1215 al 1230 i el 1237, i senyor de Vodena vers el 1245 al 1252. Era fill de Joan Àngel Comnè i net de Constantí Àngel.
  • Teodoro Comneno Ducas (en griego: Θεόδωρος Κομνηνός Δούκας, Theodōros Komnēnos Doukas; aprox. 1180/1185 - aprox. 1252) fue déspota de Epiro desde 1215 hasta 1230. La fecha exacta de su nacimiento es desconocida, pero fue probablemente entre 1180 y 1185. Fue el medio hermano del fundador del Despotado de Epiro, Miguel I Comneno Ducas, hijo de Juan Ducas, el nieto del emperador bizantino Alejo I Comneno.
  • Theodoros I. Angelos Komnenos Dukas oder Theodor Comnenus Ducas (griechisch Theodōros Angelos Komnēnos Doukas Θεόδωρος Ἄγγελος Κομνηνὸς Δούκας, * 1180/85; † nach 1253 in nizänischer Haft) war von 1215 bis 1230 Despot von Epirus und zwischen 1224 und 1230 byzantinischer Gegenkaiser in Thessaloniki.Theodoros I. wurde zwischen 1180 und 1185 als Sohn des Sebastokrator Johannes Angelos Komnenos Dukas und der Zoe Doukaina geboren. Er war ein Vetter der byzantinischen Kaiser Isaak II.
rdfs:label
  • Théodore Ier Ange Doukas Comnène
  • Teodor Angelos Dukas Komnen
  • Teodor I Àngel-Comnè Ducas
  • Teodoro Comneno Ducas
  • Teodoro Comneno Ducas
  • Teodoro I d'Epiro
  • Theodore Komnenos Doukas
  • Theodoros I. Angelos
  • Theodoros Komnenos Dukas
  • テオドロス1世コムネノス・ドゥーカス
  • Теодор Комнин
  • Феодор Комнин Дука
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • ThéodoreAnge Doukas Comnène
is dbpedia-owl:child of
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:prédécesseur of
is foaf:primaryTopic of