Dans les textes relatifs à l'histoire de l'Arménie, le nom Tayk ou Tayk’ (en arménien Տայք) est souvent utilisé en tant que pars pro toto pour la région nord-ouest de l'Arménie historique, aujourd'hui située dans le nord-est de la Turquie. Dans un sens restreint, le nom se réfère à sa quatorzième province selon le géographe arménien du VIIe siècle Anania de Shirak, ultérieurement géorgianisée. Les équivalents géorgiens sont Tao (ტაო, pour la province) et Tao-Klarjeti (pour la région).

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Dans les textes relatifs à l'histoire de l'Arménie, le nom Tayk ou Tayk’ (en arménien Տայք) est souvent utilisé en tant que pars pro toto pour la région nord-ouest de l'Arménie historique, aujourd'hui située dans le nord-est de la Turquie. Dans un sens restreint, le nom se réfère à sa quatorzième province selon le géographe arménien du VIIe siècle Anania de Shirak, ultérieurement géorgianisée. Les équivalents géorgiens sont Tao (ტაო, pour la province) et Tao-Klarjeti (pour la région). Il couvrait une partie des actuelles provinces turques d'Artvin et d'Erzurum.
  • Tayk (Armenian: Տայք Taykʿ), was a historical province of the Greater Armenia, one of its 15 ashkars (worlds). Tayk consisted of 8 cantons: Kogh Berdats por Partizats por Tchakatk Bokha Vokaghe Azordats por Arsiats por.In the Middle Ages, it became part of the Georgian kingdom of Tao-Klarjeti. The Tayk province covered contemporary Turkish districts of Yusufeli (Kiskim) in Artvin Province and Oltu, Olur (Tavusker), Tortum and Çamlıkaya (Hunut) to the north of İspir in Erzurum Province. To its southwest is found the ancient region of Sper. After World War I, Armenia and Georgia had contested the region, with particular conflict over Olti. As a result, Turkish rule was firmly reestablished.
  • Tao Çoruh Nehri’nin orta havzasında, bugün Türkiye sınırları içinde bulunan Gürcü tarihsel bölgesidir. Tarihte ilk kez MÖ 1112’de, Asur kralı I. Tiglapileser’in yazıtında “Diaeni” adıyla söz edilmiştir. Urartu kaynaklarında Diaohi adıyla geçer. MÖ 401 yılında Yunanlı tarihçi Ksenefon, bu topraklarda yaşayan insanlardan “Taohiler” adıyla söz etmiştir. Ksenefon, batıdaki Kartveli boyları Halibler ve Skvitinlerden de söz etmiştir. MÖ 1. binyılın başlangıcında Tao, Kolheti Krallığı sınırları içinde yer alıyordu. Doğudaki Kartveli boylarının batıya göçünün ve kültürel etkisinin bu dönemde başladığı sanılır. Doğu Kartveli devleti olan Kartli Krallığı’nın ortaya çıktığı (MÖ 4.-3. yüzyıl) dönemde, Tao bu devletin bir parçasıydı. MÖ 2. yüzyılın başlangıcında Ermeni devletinin denetimine geçti. Sonraki yüzyıllarda Tao, Kartli ve Ermenistan arasında bir çekişme alanı oldu. MS 1-2. yüzyıllarda Tao yeniden Kartli sınırları içinde kaldı. Daha sonra Ermeniler yeniden ele geçirdi ve Tao, 4.-7. yüzyıllarda Mamikonyan ailesinin mülkü olarak kaldı.Ermenistan devletinin ekseni içinde bulunması, Tao’nun Ermeni etkisi altında kalmasına yol açıyordu. Kartveli nüfusu, kendi etnik ve kültürel çehresini giderek kaybediyordu. Dinsel ayrışma sırasında, Ermeni Kilisesi monofizitliği seçereken Gürcü Kilisesi diofizitliği benimsedi. Tao, diofizitliğin güçlü merkezi haline geldi. 7. yüzyılda Kartveli nüfusu kendi etnik ve dinsel kültürüne dönmeye başladı. Tao, yönetsel açıdan Kartli Krallığı’nın bir parçası haline geldiği 8. yüzyılda bu süreç daha da pekişti. 8.-10. yüzyıllarda burada çok sayıda manastır inşa edildi. Bana, Hahuli, Oşki, Parhali, Dört Kilise bunların başında gelir. Tao, Kartveli devletinin ve kültürünün başta gelen merkezlerinden biri oldu. Bagrationi (Bagratlı) hanedanın krallığı burada başladı. I. Aşot Büyük Kuropalati, Tornike Eristavi gibi devlet adamları, İoane Mtatzmindeli, Ekvtime Mtatzmindeli gibi kültür adamları burada yetiştiler. Tao, 12-13. yüzyıllarda Gürcistan’ın sınır prensliklerinden biriydi. 13. yüzyılın ikinci yarısında Samtshe-Saatabago sınırları içinde yer aldı. 14. yüzyıldan itibaren birleşik Gürcistan’ın bir parçasıydı. Gürcistan’ın krallık ve prensliklere bölündüğü 15. yüzyılın ikinci yarısında Samtshe-Saatabago topraklarına katıldı. 1550'lerde, Samtshe-Saatabago’nun batı bölümünü, Mesheti, Şavşeti ve Tao’yu Osmanlılar ele geçirdiler.
  • Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'imperi Romà i després bizantí. Inicialment la població era d'arrel georgià però progressivament es va anar armenitzant (vers segles IV al VIII). La capital fou Olti, al centre del país a la riba d'un riu de nom Olti (turc Oltu) afluent del Shoruh (armeni Jorokh). Limita al nord amb la Klardjètia (armeni Klarjk) i Artahan o Ardahan; a l'est amb el Vanand, l'Abelianq i el Basean; al sud Sper, Shalagom i Karin; i a l'oest amb territoris de tribus pòntiques a la Còlquida. Tao és una regió històrica de Geòrgia, al sud de la Klardjètia (actual regió d'Ardahan, a Turquia). Aquesta regió fou ocupada pels otomans cap al 1530 i ja no va ser reconquerida pels georgians. Era allunyat dels centres del poder i alguns nobles la van fer servir com a terra d'exili al segles IV i V.El 641 va morir el patriarca armeni Ezr i fou elegit Nersès II d'Ishkhan, bisbe de Taiq, conegut com a Nersès Shinol (el constructor) que va regir l'església fins al 652 en què es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).Sembat II Bagratuni, que fou governador natiu d'Armènia del 691 al 706, vers el 698 es va passar al camp bizantí i va organitzar una revolta nacional que va obtenir una victòria important a Vardanakert, prop d'Akori. Sembat va enviar la notícia de la batalla a la cort de Constantinoble de la que es va declarar vassall, juntament amb regals, i fou reconegut curopalata (vers el 700). Però temen les represàlies àrabs Sembat II es va retirar al Taiq, on es va establir a la fortalesa de Tukharq, prop de la frontera bizantina.El 750 els omeies foren enderrocats. El príncep Ashot Bagratuni, que restava lleial als omeies, va intentar resistir. Els nakharars van formar una Santa Lliga i es van declarar en rebel·lió general. L'exèrcit insurgent es va traslladar a Taiq prop de la frontera bizantina, ja que esperaven ajuda del emperador Constantí V, i van acabar passant al servei de Bizanci.Els bagràtides i posseïen terres, però una part els hi fou confiscat pel governador Al-Mansur d'Armènia vers el 752 i altres van passar als Mamikonian.Vers el 810 Ashot Msaker va arrabassar a l'emir Djahap al-Qaisi el Taiq oriental (on va construir la fortalesa de Kalmakh a la riba del riu Tshorokh o Jorokh. A Taiq hi va establir molts colons armenis que van esdevenir majoria.Vers el 772 després de la derrota total dels armenis enfront dels àrabs, un cap Bagratuni, Vasak de Taron (germà petit de Sembat III Bagratuni), tot i que nominalment no participava en la rebel·lió (però hi estava vinculat) va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia (regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat el seu fill Adarnases i el seu nét Ashot amb l'ajut d'altres nakharars que ho havien perdut tot). Els seus descendents van dominar també Taiq i foren curopalates de Tao (Taiq) i Klardjètia. El 978 Skleros va derrotar a Amorium a Bardas Focas, enviat contra ell. Bardas es va retirar al thema de Kharsian, i després a Sebastea on va demanar ajuda al curopalata de Tao i Klardjètia David, al que a canvi del ajut es van cedir uns quants districtes fronterers. (Khaltoyarish, Tshormairi o Tzurmere, Karin, Basean o Fasiane, la fortalesa de Sevuk o Mardali, avui Tekman), i li van prometre també Harq i Apahuniq, és a dir les terres de l'antic emirat de Manazkert; amb aquestes cessions el territori del curopalat es va engrandir fins a Erzurum.El curopalata David de Kartli es va sotmetre a l'Imperi Bizantí i va prometre (990) que al morir transferiria els seus estats (Taiq, Shavshètia, Artahan i Klardjètia, conjunt conegut com a Taoklardjètia) a l'Imperi (David ja era gran i no tenia fills): Basili va confirmar a David com a curopalata. La mort del fundador del emirat marwànida, Badh el 990, i les dificultats del seu successor Abu Ali al-Hasan, van afavorir la conquesta de Manazkert per David de Taoklardjètia després d'un llarg setge (vers 993). La ciutat fou repoblada d'armenis i georgians. Vers 998 va assetjar Khelat però l'emir marwànida Muhammad al-Dawla (997-1011) va venir en ajuda de la ciutat i va fer aixecar el setge.David va morir de mort natural o enverinat (pel arquebisbe georgià Hilarion) el 31 de març del 1000, segons les cròniques georgianes per instigació de Basili II de Constantinoble que després va fer matar a Hilarion. Basili II va anar al juny a la zona amb moltes forces, va passar per Melitene, i d'allí a la ciutat d'Erez. Allí va rebre la visita del emir marwànida de Mayyafariquin, Muhammad al-Dawla Abu Mansur Said que li va retre homenatge i al que va donar el títol de magistros. Després va rebre a Bagrat III l'unificador, rei d'Abkhàzia i hereu de David, que va renunciar a fer valdre els seus drets sobre Taoklardjètia i va rebre el títol de Curopalata i el feu vitalici d'alguns districtes. Basili II va passar a Taoklardjètia i va entrar a Olti (Ukhhiq) i va establir nombroses guarnicions. Després, a la primavera del 1001 va tornar a Constantinoble, passant per Karin.El 1001 Gurgen rei de Kartli (rei dels Kartvels), enfadat perquè al seu fill Bagrat d'Abkhàzia se'l havia nomenat curopalata i a ell només magistros, va trencar relacions amb Bizanci i va atacar el Taiq (Tao) però no va poder ocupar les fortaleses. Basili II va enviar contra ell al prefecte del kaniklion que va acampar amb les seves forces al Basean on es va entrevistar amb Gurgen prop de la muntanya Medzobq i es va concloure la pau, renunciant Gurgen a les seves reivindicacions al Taiq (Tao). Gurgen de Kartli va morir el 1008 i el seu fill Bagrat III d'Abkhàzia va heretar el seu regne però no per això va fer cap acte contra Bizanci. Simplement va annexionar la branca bagràtida que s'havia establert a Artanudj, a la Klardjètia, dirigida pels germans Sembat i Gurgen, als que va fer presoners (1011) i van morir al seu captiveri (1011 i 1012). El 7 de maig de 1014 va morir el rei Bagrat III i el va succeir el seu fill Giorgi I de Geòrgia (o Gurgen I) de 18 anys. Ardahan, Kol i alguns altres dominis de Djavakhètia i Shavshètia, donats en feu vitalici al pare junt amb el títol de curopalata havien de retornar a Bizanci però Giorgi es va negar a entregar-los i va envair Tao i Basean. Basili va enviar un exèrcit (vers finals del 1015 o el 1016) que fou derrotat a Olti.El 1018 l'emperador Basili II, acabada la conquesta de Bulgària, va començar a reforçar Teodosiòpolis (Karin). L'emperador va anar a la zona la primavera del 1021 i va arribar a Manazkert i després a Karin, per atacar a Giorgi I de Geòrgia. Com que Giorgi no es va presentar, Basili va assolar el Basean. Giorgi va fer incendiar Olti i no va presentar batalla però finalment fou atrapat durant la retirada i va haver de combatre prop del llac Palakatsis (Tshaldir-gol) essent derrotat. Giorgi es va retirar a fortaleses d'Abkhàzia i Basili va fer assolar 12 districtes sense cap resultat. Va creuar el Kura (georgià Mtkvari) i va entrar al Akhaltzikhe. Giorgi va recular cap a Djavakètia, i allí va arribar l'emperador, i va recular més encara fins a Trialèthia. Amb reforços de Kakhètia, Herèthia i dels Tsanars i Shakians (de Shake) va poder refer el seu exèrcit però no va presentar batalla. Basili, en acostar-se l'hivern, es va retirar cap al Pont i va passar l'hivern a Trebisonda al thema de Khaldia. Després de l'hivern l'emperador va iniciar la segona campanya contra Geòrgia. Giorgi va iniciar negociacions però al mateix temps conspirava amb dos generals rebels, Nicèfor Focas i Xiphias. Quan Basili es va assabentar de la rebel·lió dels dos generals es va tancar a la fortalesa de Mazdat a les fonts del Araxes. Però Nicèfor va morir a mans del hereu de Vaspurakan David, que rebutjava entrar al seu servei (segons les fonts bizantines a mans de Xiphias) i així Basili va poder seguir la campanya. El patrici Phers, còmplice de Nicèfor Focas, fou capturat al nord-est del Basean i executat. Basili va enviar un ultimàtum al rei de Geòrgia. Aquest va refusar. Un missatge personal portat per Zakaria, bisbe de Valarshapat, finalment va convèncer a Giorgi que va accedir a renunciar als seus drets al curopalat de Tao, però quan el bisbe estava a punt d'anar-se'n cap al campament imperial el rei georgià li va prendre la carta. Quan Zakaria va tornar fou deportat pel seu fracàs i se li va tallar la llengua. Giorgi va enviar a l'eristhavi Zviad al Basean, per reocupar el país i al mateix temps negociar, i el rei marxaria al darrere amb l'exèrcit per si calia combatre. I va caldre perquè es van trobar a Shelpa i els georgians, sense ordres precises, van atacar als bizantins. Els grecs van obtenir una victòria total. Giorgi va demanar la pau i va acceptar totes les condicions de Basili, fins i tot la cessió de fortaleses. Així el Taiq fou incorporat definitivament a l'Imperi.Fou assolat pels seljúcides vers el 1071 però va romandre georgià fins al 1516.
  • Тайк (арм. Տայք) — провинция (ашхар) на северо-западе Великой Армении, в бассейне реки Чорох (ныне на территории Турции).Название области сохранило имя древнего племени таохов, проживавшей на этой территории. Название страны в форме «Диаухи», «Даиаени» упоминается еще в ассирийских (XII—IX вв. до н. э.) и урартских (IX—VIII вв.до н. э.) клинописных надписях. Она описана в «Анабазисе» Ксенофонта, в IV веке до н. э. проходившего через эту землю с 10 тысячами греков.В начале II века до н. э. Тайк был завоеван армянским царем Арташесом I и с тех пор входил в состав Великой Армении до конца её существования в качестве особого наанга (области), разделённого на восемь гаваров (округов). Площадь Тайка составляла 10179 км²,. Армянский географ VII в. Анания Ширакаци описывает провинцию следующим образом:Хотя по разделу Армении 387 г. Тайк отошёл к Византии, фактически область оставалась уделом армянского рода Мамиконянов (наследственных военачальников Армении). До VIII века Тайк был частью Армении, а основное население его составляли армяне.В VIII веке район дважды подвергался разгрому и опустошению: В 735 году, в результате похода арабского полководца Мервана Кру, и в 774 — 775 годах во время анти-арабского восстания. Григорий Хандзтели в «Житие» свидетельствует об запустении Тайка ко времени его заселения грузинами. Уже в IX веке регион входил в конгломерат владений грузинских Багратидов. Грузинская колонизация Тайка и переход региона во владение грузинских Багратидов, было следствием начавшегося процесса ассимиляции грузинами автохтонного армянского населения. Так Тайк постепенно стал превращаться в Тао. К концу X века несмотря на значительное количество армянского населения, в регионе преобладало грузинское. Следы армянского прошлого Тайка сохранила топонимика и остатки архитектурных памятников, как, например, храм в Бана и абсида церкви в Ишхани, а также Субхечи.
  • Taiq, Tayk ou Tayk’ (em armênio/arménio: Տայք), nos textos relacionados com a história da Armênia, é frequentemente utilizado como uma sinédoque para a região noroeste do Armênia histórica, agora localizada no nordeste da Turquia. Em sentido restrito, o nome refere-se a décima quarta província do Reino da Armênia de acordo com o geógrafo armênio do século VII Anania de Chirac. Seus equivalentes georgianos são Tao (em georgiano: ტაო, para a província) e Tao-Klarjeti (para a região).Por muito tempo uma possessão da família Mamicônio, Taiq foi legada, em 1001, pelo último príncipe bagrátida, Davi de Taiq (r. anos 930–1001), ao imperador bizantino Basílio II Bulgaróctone.
  • Nella fonti scritte della storia armena, il termine Tayk (o Tayq - Տայք) viene spesso utilizzato come una pars pro toto riferito alle storiche terre armene nord-occidentali, situate adesso nella Turchia nord-orientale. In senso stretto il termine viene riferito ad una sola provincia. I sinonimi georgiani di Tayk sono "Tao" ("ტაო") (per la provincia) e Tao-Klarjeti (per l'intera regione).La regione del Tayk fu una provincia storica dell'Armenia Superiore, una delle sue 15 ashkars (mondi), costituita di 8 cantoni o distretti:KoghBerdats porPartizats porTchakatkBokhaVokagheAzordats porArsiats por.La provincia di Tayk comprende contemporaneamente i distretti turchi di Yusufeli (Kiskim) nella provincia di Artvin e Oltu, Olur (Tavusker), Tortum e Çamlıkaya (Hunut) a nord di İspir, nella provincia di Erzurum. Nel suo sud-ovest si trova l'antica regione di Sper. Dopo la prima guerra mondiale, la Armenia e la Georgia rivendicarono la regione, in particolar modo Oltu. Il conflitto fra i due contendenti fece sì che il governo turco vi venisse fermamente ristabilito.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 3140832 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2149 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 18 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 90445255 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Dans les textes relatifs à l'histoire de l'Arménie, le nom Tayk ou Tayk’ (en arménien Տայք) est souvent utilisé en tant que pars pro toto pour la région nord-ouest de l'Arménie historique, aujourd'hui située dans le nord-est de la Turquie. Dans un sens restreint, le nom se réfère à sa quatorzième province selon le géographe arménien du VIIe siècle Anania de Shirak, ultérieurement géorgianisée. Les équivalents géorgiens sont Tao (ტაო, pour la province) et Tao-Klarjeti (pour la région).
  • Nella fonti scritte della storia armena, il termine Tayk (o Tayq - Տայք) viene spesso utilizzato come una pars pro toto riferito alle storiche terre armene nord-occidentali, situate adesso nella Turchia nord-orientale. In senso stretto il termine viene riferito ad una sola provincia.
  • Tayk (Armenian: Տայք Taykʿ), was a historical province of the Greater Armenia, one of its 15 ashkars (worlds). Tayk consisted of 8 cantons: Kogh Berdats por Partizats por Tchakatk Bokha Vokaghe Azordats por Arsiats por.In the Middle Ages, it became part of the Georgian kingdom of Tao-Klarjeti. The Tayk province covered contemporary Turkish districts of Yusufeli (Kiskim) in Artvin Province and Oltu, Olur (Tavusker), Tortum and Çamlıkaya (Hunut) to the north of İspir in Erzurum Province.
  • Tao Çoruh Nehri’nin orta havzasında, bugün Türkiye sınırları içinde bulunan Gürcü tarihsel bölgesidir. Tarihte ilk kez MÖ 1112’de, Asur kralı I. Tiglapileser’in yazıtında “Diaeni” adıyla söz edilmiştir. Urartu kaynaklarında Diaohi adıyla geçer. MÖ 401 yılında Yunanlı tarihçi Ksenefon, bu topraklarda yaşayan insanlardan “Taohiler” adıyla söz etmiştir. Ksenefon, batıdaki Kartveli boyları Halibler ve Skvitinlerden de söz etmiştir. MÖ 1.
  • Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'imperi Romà i després bizantí. Inicialment la població era d'arrel georgià però progressivament es va anar armenitzant (vers segles IV al VIII). La capital fou Olti, al centre del país a la riba d'un riu de nom Olti (turc Oltu) afluent del Shoruh (armeni Jorokh).
  • Taiq, Tayk ou Tayk’ (em armênio/arménio: Տայք), nos textos relacionados com a história da Armênia, é frequentemente utilizado como uma sinédoque para a região noroeste do Armênia histórica, agora localizada no nordeste da Turquia. Em sentido restrito, o nome refere-se a décima quarta província do Reino da Armênia de acordo com o geógrafo armênio do século VII Anania de Chirac.
  • Тайк (арм. Տայք) — провинция (ашхар) на северо-западе Великой Армении, в бассейне реки Чорох (ныне на территории Турции).Название области сохранило имя древнего племени таохов, проживавшей на этой территории. Название страны в форме «Диаухи», «Даиаени» упоминается еще в ассирийских (XII—IX вв. до н. э.) и урартских (IX—VIII вв.до н. э.) клинописных надписях. Она описана в «Анабазисе» Ксенофонта, в IV веке до н. э. проходившего через эту землю с 10 тысячами греков.В начале II века до н. э.
rdfs:label
  • Tayk
  • Taiq
  • Taiq
  • Tayk
  • Tayk
  • Tayk (yerleşim bölgesi)
  • Тайк
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:province of
is foaf:primaryTopic of